polis 2 · 2018-08-14 · polis 2 catalunya dins la monarquia hispànica (segles xvi-xvii) 1. les...
TRANSCRIPT
www.vicensvives.com
POLIS 2
Ciències socials, geografia i història
Segon curs
POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
POLIS 2
Catalunya dins la monarquia hispànica (segles
XVI-XVII)
1. Les institucions de poder a Catalunya
2. Una població i una economia afeblides
3. Una societat convulsa
4. La revolta catalana del 1640
5. El Renaixement i el Barroc a Catalunya
12
POLIS 2
Introducció
• El matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella va ser
l’origen de la monarquia hispànica.
• Carles I va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d’Aragó
el 1517.
• Des de llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de
territoris governats per la dinastia dels Habsburg.
• Durant tota l’Edat Moderna (segles XVI-XVII) Catalunya va
mantenir les institucions, les lleis, l’administració pública, la
moneda i la llengua.
12
POLIS 2
1. Les institucions de poder a Catalunya
1.1. La monarquia hispànica
1.2. Les institucions reials a Catalunya
• Les vegueries del segle XVII (mapa)
1.3. Les institucions de govern catalanes
12
POLIS 2
1.1. La monarquia hispànica
• L’herència que va rebre Carles I el va convertir en el primer
monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la
Corona d’Aragó.
• En la monarquia dels Reis Catòlics tots dos territoris van
conservar les lleis i les institucions pròpies.
• La nova monarquia hispànica estava liderada per Castella, on
hi havia el rei i la cort, i des d’on es governaven tots els
territoris que tenien sota el seu domini.
• Catalunya va esdevenir un territori perifèric del gran imperi
governat des de Castella.
12
POLIS 2
1.2. Les institucions reials a Catalunya
• Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia
hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic.
• El poder de la monarquia a Catalunya s’articulava per mitjà de
dos organismes, que feien d’intermediaris entre el rei i l’antiga
Corona d’Aragó:
• El Consell d’Aragó.
• El virrei.
12
POLIS 2
Les vegueries del segle XVII
12
POLIS 2
1.3. Les institucions de govern catalanes
• A més de les institucions creades per la monarquia hispànica,
Catalunya va continuar mantenint les seves institucions
tradicionals.
• Les Corts.
• La Diputació del General o Generalitat.
• Els consells.
12
POLIS 2
2. Una població i una economia afeblides
2.1. La població catalana
2.2. L’expulsió dels moriscos
2.3. La davallada econòmica
2.4. El redreçament de l’economia catalana
12
POLIS 2
2.1. La població catalana
• A l’Edat Moderna Catalunya era un país poc poblat: la densitat de població era baixa i als nuclis urbans hi havia pocs habitants.
• Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels 500000 habitants.
• Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament. Un factor important d’aquest creixement va ser l’arribada d’immigrants procedents del sud de França.
• Al segle XVII, època de crisi demogràfica a tot Europa, a Catalunya va tornar a disminuir la població.
• Una sèrie d’epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i posaren fi al període de creixement anterior.
12
POLIS 2
2.2. L’expulsió dels moriscos
• L’any 1609 el rei Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos
de tot el territori de la monarquia.
• Aquesta mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social,
entre d’altres.
• A Catalunya l’expulsió va afectar unes 5000 persones, l’1 % de
la població.
• La majoria es localitzava a les comarques de l’Ebre i del Baix
Segre i es dedicava principalment a l’agricultura.
12
POLIS 2
2.3. La davallada econòmica
• Als segles XVI i XVII es va produir una davallada de l’economia
catalana.
• La davallada del comerç mediterrani en favor de les rutes
atlàntiques cap a Amèrica va afectar directament les activitats
comercials dels catalans. Les exportacions se’n van ressentir.
• L’agricultura va esdevenir l’activitat econòmica principal. El
conreu més extens al llarg del segle van ser els cereals,
fonamentalment blat, ordi i sègol.
• A les ciutats l’artesania continuava en mans dels gremis.
12
POLIS 2
2.4. El redreçament de l’economia catalana
• A finals del segle XVII el panorama va canviar i l’economia
catalana va iniciar un període de recuperació que va posar les
bases de les transformacions del segle XVIII i de la
industrialització posterior.
• Algunes comarques del litoral van començar a especialitzar-se en
la vinya.
• Algunes famílies pageses van començar a combinar les feines
agrícoles amb l’elaboració de teixits.
• El comerç va tenir una certa recuperació i alguns productes van
començar a ser exportats cap als mercats del Mediterrani i de
l’Atlàntic.
12
POLIS 2
3. Una societat convulsa
3.1. Els diversos grups socials
3.2. Pirates i corsaris
12
POLIS 2
3.1. Els diversos grups socials
• La noblesa i el clero. La noblesa continuà sent el grup social
predominant. L’Església va patir un cert procés de
castellanització.
• La burgesia. Va perdre una bona part de la força que tenia a la
Catalunya medieval. Als mercaders se’ls van reduir els ingressos i
els gremis van créixer en nombre.
• La pagesia. Una immensa part de la població vivia al camp. La fi
del conflicte remença i la Sentència Arbitral de Guadalupe
beneficiaren un sector dels remences, els pagesos grassos.
12
POLIS 2
3.2. Pirates i corsaris
• Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana.
• Moltes ciutats costaneres van ser saquejades i el comerç mediterrani es va trobar amb noves dificultats.
• Per defensar-se de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s’hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats costaneres s’hi van construir muralles amb torres de guaita.
• També es van organitzar expedicions corsàries de defensa i la Generalitat va disposar de galeres pròpies per vigilar la costa.
12
POLIS 2
4. La revolta catalana del 1640
4.1. Les causes del conflicte
4.2. La revolta del segadors
4.3. L’enfrontament amb la monarquia (1640-1652)
12
POLIS 2
4.1. Les causes del conflicte
• La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i
polític.
• Va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a
protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de
les fortes càrregues fiscals que suportaven.
• També va ser una revolta de les classes benestants catalanes
contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar la
monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.
• El conflicte esclatà l’any 1626, en què les Corts catalanes van
rebutjar la proposta del rei d’aportar 16 000 homes al projecte de
la Unión de Armas d’Olivares.
12
POLIS 2
4.2. La revolta dels segadors
• El problema amb els soldats que havien d’allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l’any 1640 com a conseqüència de la fam i la guerra de la població catalana.
• La revolta pagesa es va iniciar quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats.
• El moment culminant d’aquesta revolta es va produir el 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors es va enfrontar a les autoritats i hi hagué morts.
• La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.
12
POLIS 2
4.3. L’enfrontament amb la monarquia (1640-1652)
• Les classes benestants i els governants del Principat es van
atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en
profit propi. Aleshores la revolta assolí el caràcter més polític.
• Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb
França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona
francesa per deslliurar-se del domini castellà.
• Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que
va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.
• La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat
de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.
12
POLIS 2
5. El Renaixement i el Barroc a Catalunya
5.1. El Renaixement
5.2. El Barroc
12
POLIS 2
5.1. El Renaixement
• En arquitectura, el Renaixement es presenta sovint com un recurs
decoratiu que servia per ornamentar i complementar l’estructura
gòtica.
• En escultura i pintura les novetats renaixentistes les aportaven
artistes forans: castellans, italians i flamencs.
• Aquestes propostes es barregen amb la tradició pròpia, dominada
encara per l’estil gòtic, com es pot apreciar en molts retaules.
12
POLIS 2
5.2. El Barroc
• En arquitectura destaca la Casa de la Convalescència de l’antic
Hospital de la Santa Creu.
• També són del final del XVII i de principis del XVIII la portalada
de l’església de Caldes de Montbui, la façana de la catedral de
Tortosa, la de la catedral de Girona i la de la Universitat de
Cervera.
• En escultura són molt representatius els retaules que ornamenten
moltes esglésies del Principat, com ara la d’Arenys de Mar.
• En pintura cal destacar, al segle XVII, Francesc Ribalta, i al segle
XVIII, Antoni Viladomat.
12