TEMPS IRRECUPERABLE

Em converteixes en flama

Em sento, cuan et veig, com un llumí que pren amb una petita xispa,

encén cada cèl·lula del meu cos i m'embolcalla,

en una flama de calor que no crema.

La meva respiració torna feixuga, i he d'agafar més aire,

com si per una escletxa del meu cos s'escapés i no fos suficient

el de una expiració normal, el pit se m'omple de goig que,

s'expandeix com si fos una cosa tangible.

Tremolo de cap a peus amb un vaivé inestable,

no sé si realment reaccionen els meus músculs, però sento com si els meus àtoms

dansessin embogits.

Et miro, i els meus ulls s'il·luminen sense cegar-se ,

intentant percebre cada petit moviment de la teva preciosa figura.

Em vaig consumint, i movent, per la brisa embraguiadora

que s'emporta les meves cendres, fins que, a poc a poc,

es van posant sobre el terra.

Quedare aquí,combustionant

sense poder borrar, el gran somriure que deixaràs marcat en el meu rostre

durant el que queda de dia.

Em moro de ganes d'acostar-mecom si de tu vengues l'oxigen,

com si sens tu m'extingis,Desitjant amb vehemència

venir a tu,per fondrem

i seguir cremant amb tu.

Temps aquell, l'infinit

Temps infatigable que em fas perdre tantes coses,

crees al meu voltant un dens mant d'oblit que em devora,Extens, inmens i fred

com una nit sense estrellesPrens la meva vida

entre les teves etèries e invisibles mansi em deixes anclada

en un obscur abisme d'arrepentimentm'atribueixes un munt

d'apilades i fugasses despedidesFas desconeguts aquells que, estigueren amb mi i partiren,

tan fàcilment com, el fort oratge s'enduu les fulles que l'arbre plora.

Els meus ulls cansats miren enrera, amb enllorança i melancolia,sospesant tot el que he perdut,

el que he deixat enrere, el que he volgut fer,somnis que quedaren molt lluny de la seva meta,

perduts, oblidats,enterrats com tresors irrescatables, condenats a no retrobar-se

Desitjos que, per no tornar-se culpes que arrosegar es callaren.Equivocacions, errors,

que duc gravades a foc en l'animaCor esquinçat, partit

que he de reparar abans que aturi

Temps irrecuperable, veloç com un llamp, de mi t'escapesi sens donar-me compte arriba el tro

ja et tinc damunt tempesta he quedat xopa, i mullada.

Difumines els meus dies, els entremescles,una vegada escrits, per molt que hi pintis damunt ,

per sempre, la marca en ells queda; els tornes llunyans

i no em permets veure amb perspectivapassen creant la obra que serà la teva vida

i per molt que no la vulguis pintar seguira dibuixant-se cada línia

Temps incurable, silenciós, inborrable, condemnat e implacable,

em fas lentament perdre la joventud per tornar-me experiència,

em tornaràs conseller de tots aquells que, rere meu venen,

i seguiràs, passaràs de llarg, inclús, quan ja no hi sigui

Sempre endavant, deixant que sigui la humanitat qui miri enrere,

no tens un fi, simplement avançesen un bucle interminable ,

tornant els clars dies a fosques nits i viceversa,

rodes, continues, prosegueixes, en un cicle esgotant sense fi.

Nosaltres li posarem un nom , el batiarem, el medirem, el dividirem,

pero ell es etern, infinit, intocable i s'escorre,fuig de tot aquell que de tant intentar atrapar-lo acabant plora

El temps es de ningú, i té a tothom, tots el senten, el duen amb ells,

Es l'amo i señor de les nostres vides Es l' únic que ens acompaña inclus en la soledat.

Segons, minuts, dies, anys, centenars, seglesque faràn de nosaltres el que serem i forem.

una gran telaranya que ,

només percebim quan sentim que ens manca,quan mes greuje sentim més llarg sembla que passa,

volem aturar-lo, per descançar i curar les feridesperò el seu cami es prolonga sense desenllaç

i, si quedam estancats sense viure,no podrem recuperar la part d'ell que perderem.

Aixi que viu, i no miris enrere,disfruta el moment i el que t'envolta,

perque sempre estarà amb tu ell, aquell, que s'envà perseguint un propòsit desconegut

aquell, l'infatigable que em fa sentir que perdo tantes coses.