POMPEU FABRA I POMPEU FABRA I LA NORMATIVITZACIÓLA NORMATIVITZACIÓ

Al llarg del segle XIX es Al llarg del segle XIX es donen tres processos donen tres processos confluents que permeten confluents que permeten explicar el procés de fixació explicar el procés de fixació ortogràfica i gramatical del ortogràfica i gramatical del català inicià P. Fabra:català inicià P. Fabra:

11

Un procés econòmic, que és fruit de Un procés econòmic, que és fruit de la revolució industrial. Apareix en la revolució industrial. Apareix en aquest període la burgesia industrial aquest període la burgesia industrial catalana i es produeixen grans canvis catalana i es produeixen grans canvis socials. socials.

22

Un procés polític, que es tradueix en Un procés polític, que es tradueix en la necessitat de disposar d’una la necessitat de disposar d’una estructura política que permeta estructura política que permeta desenvolupar i estabilitzar l’economia desenvolupar i estabilitzar l’economia emergent. Aquesta estructura es emergent. Aquesta estructura es tradueix en la creació de la tradueix en la creació de la Mancomunitat.Mancomunitat.

33

Un procés cultural, l’estabilització d’un Un procés cultural, l’estabilització d’un sentiment de col·lectivitat sentiment de col·lectivitat diferenciada, basada en la diferenciada, basada en la idiosincràsia històrica i en signes idiosincràsia històrica i en signes d’identitat vertebradors, entre els d’identitat vertebradors, entre els quals cal destacar el paper de la quals cal destacar el paper de la llengua.llengua.

SITUACIÓ LINGÜÍSTICASITUACIÓ LINGÜÍSTICA AL LLARG DEL SEGLE XIXAL LLARG DEL SEGLE XIX

1

diglòssia en relació amb el castellà:

a) el català representava la llengua de la família, de l’ús privat i dels Jocs Florals

b) el castellà, en canvi, la llengua formal i d’ús públic

2crisi d’autoritat lingüística entre elsescriptors:

a) fragmentació i diversificació de la llengua

b) una llengua fortamentinterferida pel castellà tant en sintaxi com en lèxic

CAOS ORTOGRÀFIC I CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTICSINTÀCTIC

provocat per una tensió de doble provocat per una tensió de doble sentit: sentit:

►un corrent arcaïtzant fonamentat en el un corrent arcaïtzant fonamentat en el moviment que es va anomenar la moviment que es va anomenar la Renaixença i Renaixença i

►un corrent contrari dialectalitzant, un corrent contrari dialectalitzant, defensat pels escriptors modernistes. defensat pels escriptors modernistes.

TRES CONDICIONS PER TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA CONSTRUIR UNA LLENGUA

“REFERENCIAL”“REFERENCIAL” ►primer, que fos formalment adequada i, primer, que fos formalment adequada i,

doncs, unificadadoncs, unificada

►segon, que per la seva funcionalitat segon, que per la seva funcionalitat adquirira prestigi socialadquirira prestigi social

► i tercer, que permetés identificar i tercer, que permetés identificar socialment la burgesia il·lustrada socialment la burgesia il·lustrada emergent emergent

Fabra, el “seny ordenador de Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana” la llengua catalana”

Model de llengua que proposa:Model de llengua que proposa:

► no podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de no podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de representar les representar les opcions dialectalsopcions dialectals, per tal com es concebia com un conjunt de varietats, per tal com es concebia com un conjunt de varietats

► havia de tenir en compte la havia de tenir en compte la llengua medievalllengua medieval, pel prestigi del model de , pel prestigi del model de llengua d’aquest períodellengua d’aquest període

► no podia prescindir de les solucions adoptades per no podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües altres llengües de de culturacultura, sobretot les llengües , sobretot les llengües romàniquesromàniques

► s’havia de configurar “científicament” emprant s’havia de configurar “científicament” emprant el el mètode comparatiumètode comparatiu

► havia de comptar amb mecanismes de havia de comptar amb mecanismes de difusiódifusió, en complicitat amb, en complicitat amb els els escriptorsescriptors , i emprant les , i emprant les infraestructures escolars i culturalsinfraestructures escolars i culturals existentsexistents

► s’havia de sentir com una s’havia de sentir com una llengua de prestigi llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la i havia d’arribar a ser la llengua de la burgesia il·lustrada. llengua de la burgesia il·lustrada.

TRES PILARS FONAMENTALS TRES PILARS FONAMENTALS DEL MODEL LINGÜÍSTIC DE DEL MODEL LINGÜÍSTIC DE

FABRA:FABRA:

►Els dialectes.Els dialectes.►El català medieval.El català medieval.►Les llengües de cultura veïnes. Les llengües de cultura veïnes.

LLENGUA NACIONALLLENGUA NACIONAL► Fabra se sent protagonista de la reforma i legitimat Fabra se sent protagonista de la reforma i legitimat

per fer-la al més alt nivell. per fer-la al més alt nivell. ► Aquesta legitimació el duu a usar els termes llengua Aquesta legitimació el duu a usar els termes llengua

nacional i nacionalització per referir-se al procés de nacional i nacionalització per referir-se al procés de fixació i de consolidació supradialectal de la llengua.fixació i de consolidació supradialectal de la llengua.

► L’estratègia de Fabra per reeixir en el seu propòsit L’estratègia de Fabra per reeixir en el seu propòsit s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol nacionalismenacionalisme

a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien de reconèixer en la llengua comuna) is’havien de reconèixer en la llengua comuna) i

b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la llengua catalana de tots els trets no genuïns). la llengua catalana de tots els trets no genuïns).

OBRA DE P.FABRAOBRA DE P.FABRA

► les Normes les Normes ortogràfiques (1913) ortogràfiques (1913)

► el el Diccionari ortogràficDiccionari ortogràfic (1917) (1917)

► la la GramàticaGramàtica (1918) (1918)

► El El Diccionari general de Diccionari general de la llengua catalanala llengua catalana es es publica el 1932 publica el 1932

L’INSTITUT D’ESTUDIS L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANSCATALANS

►Per poder implantar aquesta llengua Per poder implantar aquesta llengua referencial, calien uns mitjans de referencial, calien uns mitjans de difusió i una plataforma legitimadora.difusió i una plataforma legitimadora.

► Aquesta plataforma fou l’Institut Aquesta plataforma fou l’Institut d’Estudis Catalans. d’Estudis Catalans.

Els objectius, la seu i l'àmbit d'actuacióEls objectius, la seu i l'àmbit d'actuació de l’IECde l’IEC

► fundat i ampliat per fundat i ampliat per iniciativa d'Enric iniciativa d'Enric Prat de la Riba, Prat de la Riba, segons els acords de segons els acords de la Diputació de la Diputació de Barcelona del 18 de Barcelona del 18 de juny de 1907 i del 14 juny de 1907 i del 14 de febrer de 1911, de febrer de 1911,

► és una corporació és una corporació acadèmica, científica acadèmica, científica i cultural que té per i cultural que té per objecte l'alta recerca objecte l'alta recerca científica i científica i principalment la de principalment la de tots els elements de tots els elements de la cultura catalana. la cultura catalana.

Seccions DE L’IECSeccions DE L’IEC

► Secció Històrico-Secció Històrico-

ArqueològicaArqueològica ► Secció de Ciències Secció de Ciències

Biològiques Biològiques

► Secció de Ciències i Secció de Ciències i TecnologiaTecnologia

► Secció FilològicaSecció Filològica ► Secció de Filosofia i Secció de Filosofia i

Ciències SocialsCiències Socials

La Secció La Secció FilològicaFilològica

1. acompleix la funció 1. acompleix la funció d'acadèmia de la llengua d'acadèmia de la llengua catalana que l'Institut té catalana que l'Institut té encomanada.encomanada.

2. Aquesta funció comporta 2. Aquesta funció comporta l'estudi científic de la l'estudi científic de la llengua, l'establiment de la llengua, l'establiment de la normativa lingüística i el normativa lingüística i el seguiment del procés seguiment del procés d'aplicació d'aquesta d'aplicació d'aquesta normativa en l'àmbit que li normativa en l'àmbit que li és propi: les terres de és propi: les terres de llengua i cultura catalanes. llengua i cultura catalanes.