power point socials tema 2 sector primari
TRANSCRIPT
SECTOR PRIMARI
Alumne: Pau Vilaboa
Curs: 3r eso C
Professor:David Busquets
SECTOR PRIMARI
Agricultura Ramaderia Pesca Silvicultura
FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI AGRARI
Tipus de parcel·les
Camps oberts No tenen separació
entre ells
Camps closos Estan separats per
tanques, arbres o
matolls
Bancals Sistema de terrasses
adaptades al relleu
Hortes Petites parcel·les
regades i amb
diversos cultius.
SISTEMA DE CULTIU
SISTEMA DE CULTIU
Monocultiu Una sola planta.
Policultiu Diverses plantes
Cultiu de secà Només regat per
aigua de pluja
Cultiu de
regadiu
S’ha de regar
TIPUS DE CULTIU
Herbaci (herbes) cereals,
farratges...
Arbustiu (arbust) vinya,
avellaner...
Arbori (arbres) fruiters.
D’horta Vegetals, tubercles,...
TIPUS DE CULTIU
TIPUS DE PROPIETAT
Individual Un sol propietari
Col·lectiva Diversos propietaris
o comunal
Directa El propietari la
cultiva
Arrendament Està llogada a
canvi de diners.
Parceria Està llogada a
canvi d’una part de
la producció.
Règim d’explotació
Extensió de la propietat
Latifundi Grans dimensions
Minifundi Petites
dimensions
Agricultura
extensiva
Grans superfícies
amb baixos
rendiments
Agricultura intensiva Petites superfícies
amb alts rendiments
Rendiment de l’explotació
Subsistència(consum) Cobrir les
necessitats del
camperol
Mercat(comercial) Producció
d’excedents
orientada a la venda
Destinació de la producció
Els
Paisatges
agraris al
món
ELS PAISATGES AGRARIS AL
MÓN
Paisatges agraris al món
Als països rics
Als països pobres
Els paisatges agraris al món
Els paisatges agraris als països rics formen part de la Nova agricultura
Objectiu: produir excedent per satisfer la demanda del mercat.
Forta inversió de capital: mecanització, selecció de les llavors, fertilitzants,...
Aplicació de les noves tecnologies agràries.
Especialització dels conreus
Concentració parcel·laria: desaparició progressiva del “bocage”( camps closos) en favor dels “openfields”(camps oberts)
Constitució de cooperatives de petits propietaris
Hi ha de quatre tipus de paisatge
1) Agricultura extensiva comercial
2) Agricultura intensiva mixta
Paisatge de camps closos
Paisatge de camps oberts
3) Agricultura mediterrània moderna
4) (Agricultura col·lectivista)
Intensiva
comercial
Intensiva mixta Mediterrània
modernaCamps closos Camps oberts
- Grans
planures de
monocultiu
cerealista
- Molt
mecanitzade
s (poca mà
d’obra)
- Inversió de
grans
capitals.
- Petites
parcel·les
tancades .
- Farratges, blat
de moro,
patates,
mongetes i
fruiters
- Parcel·les
grans i
obertes.
- Blat, ordi,
civada i
farratges( +
pastura)
- Modernització
basada en
l’extensió del
regadiu
- Tècniques
d’hivernacle i
reg controlat
- Introducció
de nous
cultius: cotó,
tabac, soja,
gira-sol,...
Estats Units,Canadà, Centre
d’Europa
Europa occidental de
clima oceànic
Zona mediterrània del sud
d’Europa
ELS
PAISATGES
AGRARIS ALS
PAÏSOS
POBRES
Els paisatges agraris als països
pobres.
La producció d’aquestes països no satisfà la
seva pròpia demanda.
Raons d’aquesta baixa producció:
Pateix un fort augment de població.
Factors físics poc favorables( Climes irregulars
per a la vegetació)
La colonització europea va orientar l’agricultura
a l’exportació.
La manca d’inversions.
Inestabilitat política i social( guerres, règims
dictatorials)
Agricultura tradicional
de subsistènciaAgricultura de
plantacionsFormes de treball i eines
tradicionals(Velles)
La productivitat és molt baixa
No genera excedents( només
alimenta la família)
Monocultius d’exportació al
primer món( cafè, cacau,
cotó, te,...)
Grans extensions de territori.
Molta inversió( estrangera) i
mecanització.
Mà d’obra abundant i barata.
Agricultura
itinerant
Rompuda de
boscos
(crema i tala)
Agricultura
extensiva
(cereals+
ramaderia)
Agricultura tradicional de subsistència.
MAPA DE LA RAMADERIA AL
MÓN.
RAMADERIA
Ramaderia tradicional: Països
subdesenvolupats.
Ramaderia comercial n’hi ha de dos
tipus: Ramaderia extensiva i ramaderia
intensiva
RAMADERIA EXTENSIVA
RAMADERIA EXTENSIVA
Es dóna als nous territoris
colonials( Amèrica i Austràlia)
Escàs nivell tecnològic.
Explotacions molt grans
limitades per tanques.
Espais poc aptes per
l’agricultura.
LA
RAMADERIA
INTENSIVA
RAMADERIA INTENSIVA
Associada a les explotacions
agràries
Estabulació(granges o estables)
tecnificada.
Industria de productes làctics
derivats.
Granges de bestiar porcí.
CABANESBovins: Són les vaques.
Ovins: Són les ovelles.
Cabrum: Són les cabres.
Porcins: Són els porcs.
Aviram: Són les aus.
TAULA CABANES
MASCLE FAMELLA CRIA
BRAU VACA VADELL/A
GALL GALLINA POLL/A
XAI OVELLA ANYELL
MENYS
D’UN ANY
BOC CABRA
BOVINS
OVINS
CABRUM
PORCINS
AVIRAM
SILVICULTURA
La Fusta
LA FUSTA
El principal producte que s'obté del
bosc és la fusta, primera matèria de
les indústries papereres, del moble i
de material per a la construcció. Hi ha
fusta de diversos tipus, però les
podem agrupar en dues categories
Hi ha 2 tipus de fustes
• Les fustes comunes, que són les
d'arbres com el pi, el faig, el roure, el
pollancre o l'avet.
• Les fustes precioses, les del cedre, el
banús, el tec, la caoba, el sàndal o el
palissandre. La majoria creixen als
boscos tropicals d'Àfrica i Àsia.
EL SURO I EL CAUTXÚ
A més de la fusta també s’obtenen aquests productes
El SURO, que s'extreu de l'alzina surera.
ElCAUTXÚ silvestre, un compost elàstic que s'obté en forma d'emulsió, el làtex, que es troba a la saba d'algunes plantes. Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, l'Índia i el Brasil són els principals productors de cautxú del món.
Altres productes del bosc que
s’aprofiten, com la llenya, els
bolets i els fruits silvestres
ZONA CLIMA OCEÀNIC
. Boscos i prats
. Minifundi
. Camps closos
- Farratges i blat de morro
. Ramaderia bovina: Vaques
lleteres.
MAPA
CLIMA
ZONA OCEÀNIC
LA CATALUNYA
HUMIDA
LA CATALUNYA HUMIDA
Al nord del riu Llobregat, l'explotació agrària presenta trets més propis de l'agricultura mixta que no pas de la mediterrània, amb cultius com el blat de moro i els farratges. Amb tot, s'hi conserven els trets mediterranis, amb zones de vinya i horta.
A l'Alt Pirineu hi predomina l'explotació del bosc i la ramaderia semiestabuladamixta, i al fons de les valls es cultiven farratges, blat de moro i patates.
CATALUNYA SECA
Al sud del riu Llobregat i a l'interior, hi predominen els cereals de secà, la vinya, l'olivera, l'ametller i l'avellaner.
El regadiu cada vegada s'estén més i permet el conreu d'arbres fruiters, productes d'horta, arròs i cítrics.
L'explotació ramadera es concentra a les comarques de la Depressió Central, amb una producció notable de carn de porcí i de pollastre
ELS
PAISATGES
AGRARIS A
CATALUNYA
Pesca
Límit quantitat
Vedes
Mida
Arts de pesca controlats
DIFERENTS TIPUS DE
PESCA MARITIMA
Distingim 3 tipus de pesca marítima:• La pesca litoral, practicada per vaixells de
poc tonatge que no s'allunyen gaire de la costa i tornen cada dia al port d'origen.
• La pesca d'altura, practicada per vaixells més grans, que fan sortides més enllà de 60 milles de la costa que duren entre una setmana i un mes.
• La pesca de gran altura, practicada per vaixells de gran tonatge que fan expedicions que duren des d'uns quants mesos fins a un any.
LA PESCA UN RECURS LIMITAT
• La quantitat de peixos de determinades espècies
que es poden pescar.
• La mida que han de tenir els exemplars capturats.
• La suspensió temporal de l'activitat pesquera en
algunes zones per afavorir la regeneració dels
caladors.
• El control dels arts de pesca, alguns dels quals han
estat declarats il·legals.
LA PESCA A ESPANYA
Espanya és un país de gran tradició
pesquera. A principis de la dècada
dels vuitanta del segle passat, la
flota pesquera espanyola va arribar
a ser la tercera en importància del
món pel que fa a la quantitat de
peix desembarcat.
LA PESCA A CATALUNYA
Com a país costaner, la pesca també ha estat una activitat practicada tradicionalment a Catalunya, encara que no hi hagi assolit la importància que ha tingut al nord de la Península, per exemple. La raó l'hem de trobar en les característiques pròpies de la mar Mediterrània, les aigües de la qual són molt més pobres en plàncton que les dels grans oceans