1

Pràctiques 10. Nivell mitjà i superior

1. Com dius pitufo? De quina altra manera es coneixen els barrufets?

La paraula pitufo que s’usa en castellà per a denominar eixos ninotets blaus amb barretina que en la versió original francesa s’anomenen schtroumpfs i que en català, gràcies al lingüista Albert Jané, reben el nom de barrufets, va ser creada pel traductor Miquel Agustí a partir de la paraula catalana patufet.

2. Com redactaries en valencià actual el paràgraf de Joaquim Martí i Gadea, contingut en Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del gè: Es una espècie de monomanía que patixen alguns hòmens, la de voler rebaixar y tirar per tèrra á les dònes, traentlos tots els sobrenòms que pòden, y dientlos ganao petorrí, gent de la pòta badà, femellam y atres, com si elles no mereixqueren tan de respècte y consideracións com ells ó d’ahí en avant; y á tot això eixos mateixos les busquen ense que les necesiten, convençúts com tots de qu’en la casa que no hi ha dòna, ni hia orde ni concèrt en res, ni tampòch alegria completa. 3. 'Abans', 'avant' i 'avanç'. Sabem distingir-les? Comprova-ho. Nosaltres anirem a........ (més prompte) que tu. Si nosaltres anem a....... vol dir que progressem o resistim. Anar davant és el contrari d'anar darrere. Si avancem en l'estudi és bon senyal. I com escrivim les derivades d'avanç?, doncs avan...ar, avan...ament, però avan...e, avan...es, avan...eu, avan...en. 4. *Hi ha que ser positiu? Sí, evidentment que cal ser-ho, però nosaltres ho podem dir així: 5. Com ho diries en valencià? «Que determinadas personas hablen mal de mí es un halago. Hay otras que hablan bien y, por contra, es preocupante.» Césare Baretta

2

6. Com diries allò que hem subratllat? No podem dir que hi haga una distribució homogènia entre els països, més bé una lluita de poder dels governs. 7. Mitja? He telefonat a l'associació i m'han dit que no calculem bé la mitja ponderada 8. Senyalar i assenyalar Jo, si faig un senyal, doncs ................ I si indique que has de fer una cosa, aleshores ................ 9. Majúscula o minúscula? Estàs d'acord amb este criteri? En castellà i en valencià hem de distingir entre Conselleria d'Educació i el conseller o la consellera d'Educació. Entre Diputació de València i les diputacions de València, Castelló i Alacant. 10. Què canviaries en esta informació? El Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià faculta a la persona que l'obté per a fer ensenyament en valencià com a llengua vehicular en tots els ensenyaments no universitaris en l'àmbit valencià. 11. Mentider o................. El millor és dir sempre la veritat, llevat que sigues un magnífic mentider. Jerome K. Jerome, escriptor anglés (1859-1927) 12. Com ho diries? Gràcies, ja me faig càrrec. Gràcies, ja em faig càrrec. Gràcies, ja me'n faig càrrec.

3

13. Què corregiries d'esta frase? Me’n alegre de saber-ho, continuaré fent errades per a que tingues l'inspiració asegurada. 14. Com ho escriuries? Què hi canviaries? Me'n vaig, te'n vas, se'n va Me n'anava, te n'anaves, se n'anava Li escanejaré el pressupost i li'l enviaré. Els escanejaré el pressuposts i els l'enviaré. 15. Detecta l'error. Factura l'equipatge i me l'envies. Mira'ls, estan feliços i bocabadats. M'agrada ajudar-los sempre que meu demanen. 16. Què hi canviaries? Ajuda'l, per favor. Mira'ns als ulls i no t'escaqueges. No vull ajudar-los sempre, però ara u necessiten. 17. Com ho escriuries? Què us passa? Mireu-vos i aclariu-vos. Li ho comente sempre, dis-me-ho amb temps. S'ho pensa tant que m'envaïx la ràbia. 18. Tria les formes adequades. a) Açò hi ha que solucionar-ho prompte. b) Açò tens que solucionar-ho prompte. c) Açò és precís que ho soluciones prompte. d) Açò has de solucionar-ho prompte. e) Açò és necessari que ho soluciones prompte.

4

19. Hi veus la diferència? Quines són les perífrasis de probabilitat? a) Deuen ser les nou del matí. b) Deuen de ser les nou del matí. c) Potser són les les nou del matí. d) Tenen que ser les deu del matí. 20. Quina frase (o frases) triaries? a) Quan vos aneu de vacances? A mi em queda molt poc per anar-me'n. b) Quan vos n'aneu de vacances? A mi em falta no res per a anar-me'n. c) Quan us/vos n'aneu de vacacions? A mi em falta poquíssim per a anar-me'n. 21. Com ho escriuries? Tant de bó m'en vaja content este cap de setmana. 22. En este vocabulari hi ha alguna paraula que no pertany al nostre àmbit lingüístic, busca-la. rajola, rajol, enrajolar, taulell, entaulellar, xapar, maó, paviment, argila, esmalt, paper de vidre, escatar, ceràmica, rajuela, maniseta, emmanisar 23. Adapta este text a un valencià més estàndard. Heu menjat o rossegat o mastegat alguna vegada el xicolate (que dia ma uela) redó. Paisia que rossegabes una cullerà de terra. 24. Millora la redacció d'esta frase. Per a acabar, dir, que personalment em donaria molta llàstima que deixaren d’existir. 25. Què hi canviaries? Ma mare i yo en l'ivern no teniem aguia calenta i la que teniem estaba geladisima. Després de rentar l'escurà dia tinc les mans ertes amb la e molt oberta, per a referir-se que les tenia molt gelades.

5

26. Quin ofici es dedica a «col·locar o reparar llums i instal·lacions elèctriques, d'aigua i de gas»? embogador o embovador, cadirer, alfarrassador, velluter, manyà, llumener, lampiste o lampista, llanterner, obrer, apotecari, terrisser, cabasser, boter, campaner, oller, llibreller, picapedrer, carboner, traginer 27. *Ganàncies? Les seues ganàncies s'han reduït molt enguany. 28. Què hi sobra? A continuació i, dins dels actes del VI Congrés Internacional de Tipografia, demà i el divendres, el MuVIM acull el taller de Pablo Cosgaya i Marcela Romero. 29. Com hauries de redactar esta frase? Com a resposta a la qüestió sobre la supervivència d’algunes botigues, dir que no tot depén de nosaltres. 30. Abans, avant o avanç? Tria. Però, d'altra banda, com he dit a........., tinc moltes ganes de muntar l'exposició. 31. Quin problema hi veus? Per cert, de moment, i fins a que no tinga cap orde contrària, crec que tinc que dir-te algo. 32. Què hauries de millorar en esta frase? Crec que vaig a fer l'examen el dissabte que ve meravellosament, em trobe molt bé preparat. 33. Com ho diries en valencià? A mi m'agradava allò de reina, o princesa, o potser carinyet, però «qué quieres que haga»?

6

34. Repassa este comentari. Ja tinc la sol·lució!. M'ha fet molta gràcia allò que dies de que les cames em fan figa, eres molt cèl·lebre. 35. Quina locució vol dir «estar molt estret, en un espai molt reduït». Fet una figa Fer figa Com a figues en cofí Estar mig figa mig raïm Ser una figamolla 36. Com ho direm? Tria. Animem Núria o Animem a Núria? Anima la teua amiga o Anima a la teua amiga. Ella estima l'Enric o Ella estima a l'Enric. Jo salude el meu amic Toni o Jo salude al meu amic Toni. Açò afecta la ciutadania o Açò afecta a la ciutadania Si ho necessites, consulta el farmacèutic. Si ho necessites, consulta al farmacèutic. 37. Dependent o depenent? Tria. Juli és dependent / depenent del Servici de Formació. Hui podré anar al cine dependent / depenent de la faena que tinga. Dependent / depenent com depén de tu, li consentixes massa. Ell atén el públic, és dependent / depenent. 38. Què hi canviaries? Ens relacionem d’una manera u d'una altra, tot depén. Hi ha un bon percentatge de gent incívica e irrespetuosa. Estes són les necessitats més perentòries del ser humà. S’organitzen i empren tots els seus esforços a ajudar als altres. Dóna el seu temps i els seus diners als que ja no tenen res. Ajuda a totes aquelles persones que ho necessiten. 39. La frase sentenciosa d'ús comú que respon a la saviesa popular s'anomena...

7

40. De quin ofici parlem en este text? Al taller del ba....r, sempre s'hi flairava l'olor seca del cuir, que n'era ben característica. S'hi respirava també l'ambient de poble, sobretot al capvespre, quan el local era un anar i vindre de llauradors que hi acudien per fer un barret o adobar les peces de pell que s'havien trencat. Podien ser selles de cavall, alforges de ruc, sarrons, morrallles, ronsals, collars de mula o pitrals desgastats pel trontoll de les faenes del camp que necessitaven un bon cosidor d'agulla grossa. Però els bas....... també eren creadors i reparadors de peces de cuir. 41. Quina locució s'usa per a indicar que resolent les dificultats de cada dia arribem a resoldre les de tot l'any? Dia que passa, dia que no torna. Dia que passa, dia que perds. Dia passat, dia trobat. Dia que passa, any empeny. 42. Com traduiries este paràgraf?

El objeto de esta subvención es contribuir a la realización de una de las tres campañas que recoge el plan y que abarcan la desratización, desinsectación y desinfección en edificios municipales y alcantarillado; la de prevención y control de la legionelosis;y la de control de vectores (moscas y mosquitos). 43. Quina frase triaries?

a) La subvenció màxima a percebre els beneficiaris dependrà del nombre d'habitants. b) La subvenció màxima que poden percebre els beneficiaris dependrà del nombre d'habitants.

44. Repassa este text.

Açò de l'universalitat del anglés s’ha convertit per als païssos angloparlants en una mina d’urani. És un autèntic negoci que els proporciona ingressos sustanciosos. I bé que fan de traure-li tot el suc possible. L’enganyifa de l’anglés és com totes les enganyifes del món: mentres hi hagen badocs que estiguen disposats a deixar-se enganyar i a pagar, bé que fan els enganyadors en traure-los tants diners com poden i en fer-se el renyó d’or a la salut dels beneits.

8

45. Com ho dius?

Si anem amb el pit descobert vol dir que anem .....................

46. Gargamell o gargamella és sinònim de....... En estos moments, atrapats entre les gargamelles de la crisi, amenaçats pel procés de recentralització engegat des de l’Estat, amb unes institucions en fallida econòmica i moral, s’obri una enorme incògnita sobre el nostre futur col·lectiu. 47. Quina paraula correspon a esta definició. Busca-la. «Idea errònia, argument dèbil, predicció gratuïta, etc., que es dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura.» Paraules proposades: accessòria, argument de botiguer, menyspreu, argument naïf, divagar, falòrnia o falòria, populista, retolar, sol·licitud, fer un barret, malparlar 48. *Poses taula? Nosaltres «parem taula i desparem o llevem taula», i amb el verb 'parar' expressem diverses coses, observa: para atenció a...; para el carro; parem casa, l'oïda o l'orella, la cara i la mà; no parem en palletes; no parem en casa mai; se'ns para el bocí i el mos... I si no n'has tingut prou, para el c.......s. 49. «Aturat-aturada» vol dir? Podem estar parats o parades davant d'un semàfor; aturats o aturades, encara que no cobrem l'atur, si no tenim treball, sense ocupació; desocupats o desocupades si no tenim treball o estem en un paronet en la faena, com també podem estar amb les mans plegades, si tenim poca faena o que esta amaina; tocant-nos el nas; amb una cama damunt de l'altra; fent el gos... 50. *Sa i salvo? Com ho dieu? Qui ha escapat d'un perill o ha eixit d'una situació complicada sense haver rebut dany, ha eixit «sa i estalvi». En femení diem que ha eixit...

9

51. Què hi canviaries? Jo, tot malet en el llit, recuperant-me de l'operació i vosatres riguense. 52. Sobre 'curar'. Acaba de completar. Anem a la Unitat de Cures Intensives (UCI) perquè ens curen o ens facen una cura d'urgència. T'han curat la ferida? Si hem estat malalts tenim l'esperança de curar-nos perquè la nostra malaltia té cura. Caminem amb cura o a espai. Tenim cura d'un animal o d'una persona, els cuidem, és la nostra responsabilitat. I també diem: cura!, que vol dir .............. 53. Com es diu la part del cos on s'ajunta la cuixa amb la part inferior de l'abdomen? 54. Què diries en lloc d'«en surten»? Per què Sant (Joan) s'escriu en majúscula en estes frases? Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou. Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou. Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam. Si per Sant Joan plou, les puces van en renou i de cada gota en surten nou. 55. Degut a? «M'agraden molt els bolets, ara en parlaré un poc: »Els rovellons o esclata-sangs són de sang roja, boníssims. Els rovellons i prou, amb sang de color carabassa, molta gent els anomena pinetells. El rovelló d'avet o d'alta muntanya crec que són menys gustosos. La mare rovellonera, quan no té làmines (*degut a un fong), és molt carnosa i bona. I el rovelló de llet, que trau llet al tall. Els mollerics (per a molts) tenen una esponja davall. I què us pareixen els pebrassos, els de color blanc i que piquen un poc?» 56. Monyica o......? 57. A tiri i baldiri o a tiri i bandiri vol dir....

10

58. Què vol dir «ni-ni o nini»? El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis. Albert Pla 59. El mot propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic, s'anomena………….. 60. Com ho escriuries? a) El mal ve a bótes i se'n va a gotes. b) El mal ve a bótes i s'en va a gotes.

61. El camí estret, la sendera s'anomena…………. Exemple: Darrere l'ermita comença un via…… que va a parar al torrent. També s'usa en sentit figurat: Quins estranys via………. seguix el seu pensament? 62. «Dies i olles curen les coses» és una locució que vol dir... T'hi ajudem un poc amb este diàleg. —D'ençà que es va separar de la dona que pareix una animeta en pena. Tinc por que acabe fent una barbaritat. —Que tinga paciència. Dies i olles, curen les coses. 63. De què hi parlem? El bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d'anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d'una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense s'anomena.... «...i darrere la porta hi ha un sac de co….s, que tots els llaminers hi fiquen els dits»: fórmula d'acabament de les rondalles. 64. La senda o camí que porta dret a una banda, especialment que servix per a abreujar el camí s'anomena... Exemple: Allà, la carretera fa una gran volta, però hi ha una............ per on es pot pujar al castell en deu minuts.

11

65. «Excedir-se, gastar més del que convé o més del que els recursos permeten és..........» Tria la locució adequada. Tirar-se la manta al coll Estirar més el peus que la flassada Carretera i manta 66. Què vol dir esta frase? «Amb els seus tripijocs immobiliaris es va fer la barba d'or.» 67. Esfereïdor vol dir... «Ahir es van sentir unes explosions esfereïdores a la pedrera.» 68. Sella o cella? El seient de cuir, de forma especialment adaptada a l'esquena del cavall o d'un altre animal de ........., amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament s'anomena............... 69. Ser del morro fort o... «Dubte que pugues persuadir-lo d'acompanyar-te; ha dit que no i ja saps que és del morro fort.» 70. Com ho diríem en valencià? Nadie ofrece tanto como el que no va a cumplir. Francisco de Quevedo 71. De què parla esta definició? «Taula redona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol posar un braser.» 72. De què hi parlem? «Bóta d'unes cinc càrregues proveïda de huit cércols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.»

12

73. Com ho dieu? Quan algú, sobretot els xiquets xicotets, es queda com sense aire i esbalaït per la força del plor o fins i tot del riure diem que s'ha... Solució: encanat (encanar-se). A altres llocs diuen: perdre el plor, no poc trencar alé (a Mallorca). 74. *Venim insistint? Com ho diries? «Venim insistint al llarg d’esta legislatura que les despeses del pressupost municipal han de ser justificades i totalment necessàries.» 75. Ampliem el nostre vocabulari. «Esporrejar o esporretjar»? A Alacant, la Vall d'albaida i altres indrets es diu esporre..., que vol dir fer mal (a algú), causar-li dolor per alguna causa traumàtica. Exemple: Mira bé on xafes, a veure si t'esvares i t'esporre...! 76. Què vol dir 'galdufa'? Què canviaries en l'explicació? La lluna porta galdufa... (tres pets i una bufa, diuen a Sueca) Galdufa fa referència al fenòmen atmosfèric lluminós que apareix, a vegades, envoltant el Sol o la Lluna i que sol ser una senyal de pluja. 77. «Molta fressa i poca endreça» vol dir... «Sempre se'l veu atrafegat i mai no resol cap afer (o assumpte). Fa molta fressa i poca endreça.» 78. «Safarranxo o xafarranxo»? Quan hi ha rebombori, és a dir desordre, barreja de gent o de coses en moviment desordenat i sorollós, diem que hi ha..................... 79. «L'amic de tafanejar, d'exercir la seua curiositat en coses que no li haurien d'importar, en afers d'un altre, l'anomenem...............»

13

80. «Tindre seguida» és tindre........ «Per sort el meu cunyat ja té seguida, ha passat vora un any sense cap ocupació.» 81. Quina paraula correspon a totes estes definicions? La persona que destaca molt en la seua activitat, especialment en els esports, és un ............... Un desastre financer o comercial, fer fallida, és fer............ L’onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca es diu............ Hi ha un tipus de droga que es diu.................. 82. «De calent» vol dir..... «La selecció espanyola de futbol en rebé de calent de l’holandesa en el seu primer partit del mundial de futbol.» 83. «De colp a repent» o... De colp a repent es va fer blanc com la paret i va caure a terra. 84. Sabies que claveguera, albelló i androna són sinònims? I la xàrcia de clavegueres s'anomena……………. 84. «S’ha acabat el bròquil» és equivalent a «s’ha acabat el ………….». 85. Sabies que 'agimponar-se' és sinònim d’'aponar-se', però també es viu 'agiponar-se'. I tots estos mots són sinònims d'aca…..-se. 86. Si parlem de la bufa, el garró, la poltrota, la pastabona, la peça negra, el perro, etc., parlem de………… 87. Canvia el que està marcat per una construcció més adequada. «Vorem en els resultats *que tal la redacció i l'oral, no tinc moltes esperances.»

14

88. Quina salutació triaries? Hola, què tal? Hola, com va? Hola, com anem? 89. Esquena, espatla, muscle? Després de llegir, respon les preguntes. Mireu com ho explica Eugeni S. Reig «Hem de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans, no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l’esquena. L’espatla és, únicament, la zona de l’esquena immediatament posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l’espatla dreta i de l’espatla esquerra –perquè en tenim dues– i de les espatles, en plural, si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s’usava amb el mateix significat que muscle, però no s’ha usat mai amb el significat d’esquena. Usar el mot espatla amb el significat d’esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d’evitar a tota costa.» éssers humans és sinònim de... alhora és sinònim de... 90. Posta o posada? a) Acció o efecte de pondre la femella d'un animal ovípar, especialment una au. b) Ocultació dels astres. 91. Dieu *baix clau? «La Conselleria d'Educació continua tenint *baix clau el pla de revisió d’infraestructures educatives malgrat que per sentència judicial hauria d’haver-lo lliurat...» 92. De quina altra manera diries les paraules marcades?

Entrevistador. —Què li ha ensenyat la vida?

Gabriel Barceló. — M’ha ensenyat moltes coses, positives i negatives. Entre les primeres que la vida és molt breu, passa volant, i que el que tu no faces no ho farà ningú. Entre les segones, que el diner és un déu totpoderós, implacable, senyor del cel i la terra i que l’altruisme —que n’hi ha— cal cercar-lo amb un llum, malgrat siga de dia, com feia Diògenes. La humanitat, en general, és molt egoista.

15

93. 'Pegar un tret' és 'pegar un...' i diem 'canella' o... [...] D’espatles, en tenim dues: la dreta i l’esquerra. Cada espatla és una petita zona de l’esquena immediatament posterior als muscles. Si la persona que ha de protegir la nostra integritat física defenent-nos de possibles agressions l’única part de cos que ens ha de protegir són les dues espatles, estem més perduts que un garrofí en alta mar. Ens poden pegar un tret al cap, una ganivetada al ventre, una bastonada a la canella, un puntelló al cul, traure’ns un ull, tallar-nos una orella, trencar-nos el nas, mossegar-nos un braç o xafigar-nos sàdicament un ull de poll i el guardaespatles, fent honor al seu nom, no farà res al respecte perquè ell l’única obligació que té és evitar que ens facen mal a les espatles. [...] Eugeni S. Reig 94. Com diries en valencià les expressions que estan en castellà? Buenos días, buenas tardes y buenas noches Bajar (o subir) las temperaturas, subir a los cielos 95. Com ho traduiries?

La ONU aprobó esta semana una resolución histórica, presentada por Ecuador

y Sudáfrica, que permitirá vigilar a las grandes corporaciones en los países del

sur. China, Rusia, Venezuela y Cuba votaron a favor. Alemania, Francia o

Reino Unido, en contra.

96. Què corregiries en este titular? «La Xarxa Vives homenatja al filòleg castellonenc Germà Colón» 97. Com ho diries en valencià? Felices Navidades, felices Pascuas Hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades, máquina quitanieves 98. Com ho diries en valencià? Saltar por los aires, tener muchas ganas de hacer algo.

16

99. Guardaespatles? Mireu què en pensa Eugeni S. Reig En altres llengües, la denominació que s’aplica al professional que es dedica a la protecció física de les persones significa 'guarda del cos' que té molt de sentit perquè expressa clarament que «et guarda el cos», «et protegix el cos».

¿Quina hauria de ser la denominació en la nostra llengua per al professional de la seguretat que tractem? Si ens n’haguérem d’inventar una, hauria de ser un derivat de guardar (o de protegir) i de cos i, a més, en singular, no en plural. I millor una paraula que una locució, com fan l’anglés i l’esperanto. Però la qüestió és que no ens cal inventar res perquè la paraula ja la tenim. És.............. I si ja tenim la paraula ............., ¿quina falta ens fa complicar-nos la vida amb guardaespatlles (o guardaespatles) i amb guardaesquenes?

100. 'Fer botilles' o 'fer... 101. Com ho diries en valencià? Sonarse las narices, tocarse las narices, caerse de narices, estar hasta las narices... 102. Arpa-arpes o... «Fuig del gat que et clavarà les arpes!» 103. Com ho diries en valencià? Llevar a hombros (o en hombros); a todas horas; en estos momentos 104. Ho diries així? «Cal urgentment una fumigació aèrea i terrestre.» 105. Com ho diries en valencià? En aquellos tiempos, Hacerse añicos Tener pocas luces

17

106. Com traduiries esta cita? «Daría todo lo que sé por la mitad de lo que ignoro.» René Descartes 107. Què és? «Peça del disparador d'una arma de foc portàtil, en forma de palanca, que es pressiona amb el dit per a disparar.» 108. Gibrell o... «La safa de fang on la meua iaia deixava la pasta per a fer el bunyols, després d'haver-hi ficat el rent, i la tapava amb un drap una bona estona perquè hi pujara la masa, nosaltres l'anomenem gibrell. 109. Com ho diries en valencià? Muchas felicidades El cortafuegos, El guardabarros El parabrisas 110. Quina és la paraula? «La persona que actua irreflexivament, d'una manera atrotinada, és un...» 111. Com es diu? Tria: badoc, fava, beneït, alficòs El fruit de l'alficossera, molt semblant al cogombre, però més llarg i tort, es diu... 112. De què hi parlem? Fer un ritual per a millorar les indigestions que consistix en la col·locació d'un dels extrems d'un mocador a l'altura de l'estómac de la persona indisposta, mentre l'altre el subjecta la persona sanadora, la qual mesura diverses voltes tres braçades seues al mateix temps que repetix una oració.

18

113. Com ho dius? L'alé, bufit suau que s'expulsa per la boca, s'anomena... 114. Alabar o...? «Alaba't ruc que a la fira et duc.» Si elogiem les qualitats d'algú o d'alguna cosa, el que fem és... 115. De què hi parlem? Pell dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta. Si no menges pa integral, almenys menja una cullerada de .......... cada dia. 116. Dius *pájara? És important hidratar-se i haver menjat perquè no ens agarre una... quan anem en (o amb) bicicleta. 117. Quina frase o quines frases triaries?

a) L'Estat reconeix que deu 2.000 milions a l'any. b) L'Estat reconeix que deu dos mil milions a l'any. c) L'Estat reconeix que déu 2.000 milions a l'any.

118. Busca els sinònims en esta relació de paraules. esquifit, calaix, caixa, caixò, raquític, carrera, cursa, branca, teranyina, creditor, gairebé, recloure, semblar, paréixer, potser, pot ser, avar 119. Com ho diries?

a) La cara amb que li escolten em sorprén. b) La cara amb què l'escolten em sorprén. c) La cara amb què lis escolten em sorprén. d) La cara amb què els escolten em sorprén.

120. Què canviaries d'esta frase?

El càncer de pàncrees és la 4a. causa de mort per càncer a tot el món, amb ell consegüent impacte soci-econòmic.

19

121. El carreró o camí que no té eixida es diu... T'hi ajudem un poc. assut, atzur, atzucac, atzarós, tap 122. Quines festes fan en els vostres pobles? Fan, per exemple, castellers, correfocs i diables. dansà, bous al carrer, sopars d'entrepà, revetles, balls de disfresses? I és que «A l'estiu tot el món...». 123. On creus que estan el jaciment de Bolomor i la Bastida de les Alcusses? Busca els dos municipis. A Xàtiva, Tavernes, Betxí, Gandia, Moixent, Vallada, Pinedo, Elx 124. L'aparell fet de corretges o de fils d'aram que es posa en el morro de certs animals perquè no mosseguen o mengen coses inadequades s'anomena... 125. Sabies que la paraula «capçana» té més d'una significació? Completa. En la comarça de la Costera diem que una persona té una bona capçana quan té un bon ...... o és molt .............. I la capçana també és el rodet de tela o d'un altre material que es posa en el cap per a portar un pes. En canvi diem «sitiet» a l'utensili d'espart, de metall o d'altre material sobre el qual es posen les cassoles, les olles o altres atifells que es porten a taula, per a evitar que embruten o cremen les tovalles o els tapets. 126. On creus que se celebra esta representació? La representació de la Dansa de la Mort tanca el tercer Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista. Una edició que ha estat un èxit rotund, en comptar amb més de cent seixanta participants entre prestigiosos professors de música antiga i alumnes vinguts des de diverses parts del món, a més de centenars de veïns i visitants que han assistit als diversos concerts. La Dansa de la Mort pren com a origen la idea que davant la mort tots som iguals. A la Sala Capitular del convent de Sant Francesc es troba esta pintura del segle XV que té un gran valor històric. En ella, apareixen representats diferents estaments de la societat, que ballen al voltant de la mort. 127. La respiració agitada o fatigosa es diu... T'hi ajudem un poc. esme, ofec, alenar, angoixa, batistot, pantaix, esglai

20

128. Sabies açò? La figa blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixuda i la molla molt rogenca i dolça s'anomena... 129. Com ho dius? La sensació nerviosa i espasmòdica experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte i que sol provocar el riure involuntari s'anomena... 130. «Ja està bé»? Què canviaries en esta notícia? «Sagunt, el Campello, Lugo i un llarg etcètera han estat els últims dies notícia pel terrorisme masclista. Ja està bé! És necessari conscienciar des de l’escola que la vida o el cos de les dones no és propietat de ningú!» 131. Ho sabies? La fortor del sol cap a migdia s'anomena... 132. Saps açò? La diferència principal entre l’apitxat i el valencià general només implica l’absència de dos fonemes: les sibilants sonores de co...a i ro...a. 133. De què hi parlem? La part d'un edifici oberta d'un o més costats on hi ha pilars i columnes s'anomena... T'hi ajudem un poc. La ..... de València és un dels exemples més reeixits del gòtic valencià tardà. 134. Quina redacció et pareix l'adequada?

a) El periode d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor, s'anomena calícula.

b) El període d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor, s'anomena canícula.

21

135. Com ho dius? La tira prima i caragolada de fusta que es fa quan es treballa amb el ribot o amb una altra eina semblant es diu.......... Exemple: A cal fuster sempre hi havia ......... per terra. 136. De quina altra manera diem 'clatell'? La meua amiga no plorava mai i jo ho feia per qualsevol minúcia, és com si tinguera una esponja al clatell. 137. Regalíssia o...........?

La regalíssia de moro, que és un extracte de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta en forma de barretes negres s'anomena també............

138. Què hi canviaries?

L'expressió «cremat com un regalisier» s’aplica a qui està molt enfadat, enrabiat, irritat, indignat o furiós.

139. Quins errors trobes en esta informació? Saps què significa la locució «nano petano»? Significa 'xiquet xicotet'. És una locució d’us habitual en valencià, sobre tot en la comarca de l’Horta de València. La locució no té absolutament res a veure amb el castellà. La paraula 'nano' s’usa habitualment en valencià amb el significat de 'xiquet' i la paraula 'petano', relacionada amb el llatí PITŬLUS, significa 'petit'. 140. Saps què vol dir l’exclamació ¡Àngela Maria!?

141. De quin dolç parlem en esta descripció? «Most bullit fins que pren la consistència del xarop; confitura feta amb most concentrat i fruites.»