Pràctiques 11. Nivell mitjà i superior 1. Totes estes expressions tenen el mateix significat, són equivalents? Tindre cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes Tindre cara de marededeueta i fets de dimoni Tindre bel d’ovella i mossegar de llop Tindre cara de Pasqua i fets de Divendres Sant Tindre cara de santet i fets de canalla 2. Com ho dius? El cant de certs ocells, com el rossinyol, el canari, les merles, etc., s’anomena... 3. De què parla esta cançó popular valenciana? «Qui em compra una...............?, | carinyo, morena, | que la tinc a vora mar. | Només li falten les teules, | les teules i el fumeral.» 4. Com traduiries esta cita? «Las personas no están jamás tan cerca de la estupidez como cuando se creen sabias.» Jean-Baptiste Molière 5. De què hi parlem? Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb un mànec, que es fa córrer entre les anelles d’un suport perquè s’encaixe en un forat del bastiment o en una altra anella. Exemple: Tancar amb .............. Passar el ...................... 6. Quants armaris! Sí, tenim l’armari de lluna, de paret o d’obra i el rober. I on guardem la provisió de comestibles o queviures és el ...... 7. Saps la diferència entre un porxe, una naia i un riurau? De què hi parlem? El passadís porticat s’anomena..............

8. Coneixes esta paraula? Alfanic és la pasta cuita de sucre amassat amb oli d’ametles dolces i altres ingredients. Saps què vol dir «ser d’alfanic»? 9. Com ho dius? A la contracció espasmòdica del diafragma i a la porció d’un penjoll de raïm els diem............... 10. Quina paraula correspon a esta definició? Tria: rasclet, rastell, bordell. «Filera de peces longitudinals de granit o de pedra artificial, que forma la vora de la vorera.» 11. Com es diu? El forat per on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d’una pica, d’una piscina o d’un abeurador, s’anomena............ 12. Li donaries el vistiplau a esta redacció. «M’agraden les pastisseries amb els seus flaons; els heu provats? Per favor, mengeu-se’n un.» 13. De què hi parlem? Tria tu. «Tanca feta d’albarzers, d’arços o altres arbustos.» Vocabulari proposat: (la tanca, la fita, la bardissa, la reixa, la paret de pedra, la balda, la barra, el bloc, el senyal, el molló) 14. Llamp... què? Si eres una persona pesada, inquieta, insistent, estàs feta o eres una llamp....a. 15. Novis, nuvis i...? A l’olor del dot, apareix el ninot (o el borinot). A les xiques riques els ixen novis.

16. Coneixeu este embarbussament? Què vol dir 'etzibar'? «Li etzibà una dotzena de guitzes a l’agutzil.» 17. Què creus que vol dir 'ballar-li l'aigua'? «Quan parla Marc, Teresa no para de ballar-li l’aigua.» 18. Saps a què ens referim? Paret prima constituïda generalment per rajoles posades de cantell o plaques d’obra prefabricades i que normalment no sosté pes. 19. Com ho dius? No digues més bovades! No digues més bobades! 20. Com ho diries? Si li falta netedat, tacat, brut, però no de manera exagerada, és que està mostós. Canvia’t la camisa eixa que dus, que està molt mosto..a. 21. Com acabaries esta dita? No sé com acabarà tot això: de les rialles vénen les...... 22. Sabeu l'origen de la paraula 'subhasta'? 23. Tot el món sap que si u perd l'oremus és que perd el control d'ell mateix. Però saps què és 'l'oremus'? 24. Sabies este ús de 'creure'? Quin pot ser el sinònim? «A este xiquet li costa creure, no és gens cregut, no sé què hi podem fer?»

25. Puntua el text.

Els valencians a més de petot pototet i petorrí també tenim per a designar el mateix concepte altres paraules de la mateixa família com ara petelló i petirró a més d’altres d’origen etimològic diferent com ara manyaco micarró micorro i monyicot (Informació extreta d’Eugeni S. Reig) 26. Quin creus que és el refrany? Refrany que s’usa sobretot en sentit figurat, al·ludix a qui pren part en un negoci brut: «el qui maneja o administra diners d’altre o d’una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d’usar-los per al seu profit». T’hi ajudem un poc: Qui oli remena… 27. Acaba de completar tu. Si estàs cansat, sense força, sense vigor ni delit (delerós), per l’excés de treball, és que estàs estragat, destro…at, devastat. 28. A esta cita li han caigut els accents, fes-ho tu. La persona savia no sempre diu tot allo que pensa, pero si que pensa sempre tot allo que diu. Aristotil, filosof i cientific grec (384-322 aC) 29. El tàper o la………………. El tàper no és un invent nou. En la història del proletariat i dels autònoms, hi trobem avantpassats digníssims que, a més a més, tenen, en castellà i en català, noms tan fonèticament i ortogràficament saborosos com fiambrera i ................ En quin moment ens va semblar que aquestes denominacions autòctones no eren prou sofisticades per a la nostra sensibilitat i que havíem d’abraçar la practicitat d’un anglicisme prou consolidat com tàper? No ho sé. Autor: Sergi Pàmies 30. Saps açò? Migjorn, a banda de ser un vent del sud, és sinònim de migdia, de sesta i de.....

31. De l’avior o de… Hi ha moltes maneres de referir-se als temps antics, ací en tens unes quantes: «de l’any de la neu, de l’any tirurany, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any vuit (o huit), de l’avior, del temps d’Adam...» 32. Arengada, pebrot? Saps què signifiquen? «La coca de recapte és la que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.» 33. Què vol dir 'recapte'? Exemple. Ací hi ha molta gent i poc de recapte. 34. «Pa i ceba»? Completa. La denominació «pa i ceba», «no ha bufat mai cullera», «no bufar cullera», són .............. d’inspiració popular que s’aplicaven a qualsevol «desgraciat» mort de gana que no havia hagut de bufar mai la cullera (per tal de refredar el menjar abans de posar-se’l a la boca) fins que va arribar a llocs on podia guanyar-se millor la vida. Text extret del llibre Els altres catalans, Francesc Candel 35. Un sinònim de 'remullar' és? «El bon obrer (o barber) remulla primer.» 36. «Donar pena i fer pena». Distingix. El sol em ............. pena. Em ......... molta pena veure’l plorar. 37. Com es diu? La ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred, s’anomena........

38. Dinar o sopar de sobaquillo? Com ho dius? 39. Què hi canviaries? «El cementeri està ple de valents». Esta dita la solien dir les mares als fills quant feen alguna barrabasada pròpia de l’edat: «Tu, ves fent temeritats que el cementeri està ple de valents». 40. Saps què hi volem dir? Tinc un dolor somort i estic estamordit. 41. Quina seria la paraula sinònima d’iseta? Exemple: El teu nebot ha fet una bona iseta, encara que no ho reconega. 42. Quina redacció triaries? a) A Alberic (Ribera Alta), d’algú que no té sentiments, o els té mals, se’n diu que «té el cor ple de pèls». b) A Alberic (Ribera Alta), d’algú que no té sentiments, o els té roïns, se’n diu que «té el cor ple de pèls». c) A Alberic (Ribera Alta), d’algú que no té sentiments, o els té roïns, se’n diu que «té el cor ple de pels». 43. Alfarrassar? Sí, la taronja, per exemple, s’alfarrassa i vol dir que es calcula la quantitat o el valor a.....? 44. Sabies que ‘bossar’ és sinònim de ‘vomitar’ i també vol dir........ Què creus que hi vol dir? «El teu veï ha bossat una informació que es tenia en secret.» 45. Pensa què volen dir estes dites. a) On has passat l’estiu, passes l’hivern! b) Qui s’ha menjat la molla que rosegue l’os també.

46. Dius *empeine? T’hi ajudem un poc: «Qui dia passa, anys empeny». La part superior del peu corresponent al metatars s’anomena....... 47. Sabies que Anglaterra, el Regne Unit i la Gran Bretanya no són el mateix? Traduïx. Inglaterra, Gales, Escocia e Irlanda del Norte son las cuatro naciones que componen el estado denominado Reino Unido de la Gran Bretaña e Irlanda del Norte o, en su forma abreviada, el Reino Unido. Gran Bretaña es el nombre de la isla que comparten Inglaterra, Gales y Escocia. 48. Paraules singulars en valencià que no tenen una traducció literal en castellà (basat en el blog de Vicent Marco). T’hi ajudem un poc. Nosaltres diem la definició i tu has de pensar la paraula. a) Agitació causada per un mal físic o moral, per una passió que despaciencia o per un desig violent. b) Ponderació mental, capacitat per a discernir, per a obrar d’una manera convenient i sensata. c) Porció inferior de l’arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però mengívol. 49. Sobre la paraula 'seny'. Què hi corregiries? Tindre coneixement i raonament sembla comú a totes les llengües. Esta paraula es pot traduïr al castellà tal volta com «cordura», però implica més coses. Ser un home de seny, no té res a vore amb «ser un hombre cuerdo». 50. 'Trellat' i 'destrellat'. Com es diu la persona que no té trellat? Trellat és paregut a seny quant a concepte, però l’ús és diferent. Pot indicar profit, profitós, «No fa res de trellat». Pot indicar sentit: «Diu coses sense trellat», i un concepte únic que és difícil de traduir «traure trellat». «A eixa no li trauràs trellat i d’on no hi ha, no es pot traure». 51. Poalà (poalada). Completa. Qui no s’ha tirat o ha tirat una poalà d’aigua en estiu? En castellà «cubazo» no existix, però a Aragó sí que hi ha gent que diu «pozalada» per a referir-se al contingut d’un poal. També podem gastar els diners a poalades, és a dir en……………..

52. 'Mante'? Quan s'usa? 53. Vas mudat o mudada? Mudar-se vol dir que… Normalment ens mudem per a les bodes o les situacions especials: «Mira que mudat vas, quasi no et reconec!». I és que mudar-se vol dir que portem ……………………………….., i també sabates i complements especials. 54. Quina malícia! Nosaltres donem un altre sentit a la «malicia» castellana. Diem «tindre malícia o quina malícia!» quan volem referir-nos a tindre …………………………. etc. 55. «Tindre quimera», significacions. Tria entre ‘mal’ i ‘malament’. Si dic a una persona que: «li tinc quimera», vull dir que «li tinc mania». Però si dic que «Tinc quimera que açò acabarà mal/malament», expresse un desig intens o una inquietud. 56. Ho dius així? Si estem extremadament orgullosos i satisfets, estem des........ 57. Coent, coenta i coentor. Completa. Coent és un estil que està entre el kitsch, el «chonisme» i el mal gust per excessiu. Moltes vegades la coentor va lligada a gent que gasta molts diners en roba i no sap combinar, però cadascú té la seua versió del que és coent. Coent també significa que causa picor o coentor. Mira’t, vas més……….. que un all! No m’agrada el menjar………….., vaig a espai amb les espècies. M’he acostumat a la………… de la ceba. 58. Tu amolles moltes coses? Amollar és un verb que pot significar soltar, dir alguna cosa, pegar, pagar o donar, disparar, etc. T’atreviries a completar estes frases: Este no amolla el……, li ha agarrat fort. Amollar o afluixar la mosca vol dir ….. sense ganes de fer-ho.

59. El terra o la terra? Cel a borreguets, aigua a canterets. Cel empedrat, terra mullat. Cel de panxa de burra, pluja segura. 60. Us ha plogut prou? Prou vol dir… Caragol, caragol, trau la banya, trau la banya; caragol, caragol, trau la banya que ix el sol. Quan plou i fa sol trau la banya el caragol. Plou poc, però per al poc que plou, plou prou. 61. Quina versió triaries de la cita de Raimon? a)«Al meu país la pluja no sap ploure; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. b) «Al meu país la plutja no sap ploure; si plou poc és la sequia, si plou massa és la catàstrofe. 62. Ja ha començat l’altra primavera: la primavera d‘hivern o… 63. De quina paraula parlem en esta explicació? A banda de passar pel sedàs (per exemple la farina) per a separar-ne les parts més grosses o les impureses, diem esta paraula quan plovisqueja a gotes molt menudes, com el que acaba de fer ara mateix a València. 64. Si els menuts (els xiquets, la xicalla) van amunt o cap amunt, els majors van..... o cap.......... 65. Què creus que expressen estes dites? Amor de sogra, afalac de gata. Anar l’ull al bou. Ja et conec, herbeta, que et dius marduix. Mirar de cua d’ull (o de reüll). Déu ens guarde d’aigua que no corre i gat que no miole. Guarda’t del diable que resa.

66. És el mateix ofertar i oferir? 67. Com ho diries en valencià? «Es propio de hombres de cabezas medianas embestir contra todo aquello que no les cabe en la cabeza.» Antonio Machado 68. Si ens penja el moc i no estem refredats és que som… Tu calla que encara tens el moc verd. Tu calla que encara et penja el moc. 69. Repassa estos refranys que parlen de la tardor. Dolent-dolenta vol dir... Nevades tardorenques, pedregades primerenques. Per la tardor no feu festa major. Pluja de tardor, pluja de saó. Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu. Tardor i hivern, per al vell temps d’infern. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré. Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera. Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca. 70. Figamolla i… Apel·latiu referit a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb poca espenta. L’equivalent masculí seria «………». El ………. i la figamolla junts li fan aire a la «delicà» de Gandia! 71. Quina locució usem per a indicar que algú és un inepte? Busca-la. El gat escaldat amb poca aigua en té prou. A gos flac tot són puces. Què sap el gat de fer culleres? Gat escaldat de l’aigua tebia fuig. 72. Dius el bancalet de la porta? Exemple: M'agrada seure en el «bancalet» de la porta quan arriba l'estiu.

73. Quina frase triaries? a) Calleu què hi ha roba estesa. b) Calleu-vos que hi ha roba estesa. c) Calleu que hi ha roba estesa. 74. Bancà, bancada. Esta paraula té moltes significacions. A què creus que fem referència quan diem: «No pot menjar molt bé perquè li fa mal la bancà (bancada)». 75. Embarbussament o... «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat i el penjat era un bon metge, que per heretge havien condemnat.» 76. A espai amb el traductors o no tindre trellat a l’hora de traduir. En la carta d’un restaurant! tenen «arroz a parte con bogavante»... Què creus que hi volen dir? 77. ‘Lleu’ és sinònim de lleuger, però en estes locucions la paraula ‘lleu’ fa referència a un òrgan fisiològic, quin és? Estar sense lleu. Tirar o traure el lleu per la boca. Si el pare és lleu i la mare, freixura, a qui ha de semblar la criatura? 78. Saps quina és la llei de l’embut? 79. Enterro o... Quan un acte o una situació ens resulta moix o avorrit diem: «Vam anar a l’assemblea divendres i això semblava un enterro!». 80. Com ho dius? La pinta de forma allargada, que té una mitat proveïda de pues espesses i l’altra mitat de pues amples, s’anomena batidor.

Jo, com tic el cabell rull, gaste una pinta de pues llargues i clares que servix per a desenredrar-me el cabells i que es diu... 81. Què hi canviaries? «Es durà a terme una supervisió i seguiment ambiental i soci-econòmic de les accions realitzades durant les diferents temporades de collita que cubrirà el projecte de generar energia amb la palla del cultiu d’arròs a L’Albufera de València en el marc del projecte europeu Sostrice». 82. Tria la redacció més adequada. a) En general, a tota Europa, els museus contenen peces de periodes històrics ben amplis. b) En general, a tot Europa, els museus contenen peces de períodes històrics ben amplis. 83. Pots completar estes frases? És més ....... que la tenca en suc. És més ............ que pegar a un pare. Té la cara ......... de vaqueta. Açò és més ....... que un matrimoni mal casat. És més roín que la tenca en suc. És més lleig que pegar a un pare. Té la cara folrada de vaqueta. Açò és més pesat que un matrimoni mal casat. 84. Rinxo? Ex. Ma casa està a rinxo de l’ajuntament del poble. 85. Com ho dius? Què vol dir ‘remenar’? Mira quantes maneres tenim de menjar-nos els ous: blanets (o tous), passats per aigua, fregits o deixats caure, enrotllats, durs, en truita, remenats, quallats, etcètera. 86. Podries completar esta informació? Sabies que a una persona baixeta o a un xiquet (o xiqueta) els diem tap o taponet de...

87.Saps què hi volem dir? «No deixa fulla verda.» 88. Repassa esta frase. «Fill amb tu se trenca el molec. No hi han dos com tu.» 89. Arròs al forn o... Un sinònim d’arròs al forn és arròs passejat (que és viu en algunes contrades), i que a la Costera i a la Vall d’Albaida en diuen ............. 90. Bota o katiuska? Esta nit ha plogut molt i com es preveuen pluges, teniu preparades les katiuskes. La característica de la katiuska és que és un calcer de …….. impermeable. 91. Què corregiries d’esta definició? «La persona o cosa inútil, menspreable, s’anomena peal.» 92. Dimitir, dimitit, dimissionari. Llig les frases i pensa quina no és adequada. a) El ministre ha dimitit. b) Ha dimitit el càrrec de ministre. c) Ha dimitit el ministre. d) Ha dimitit de ministre. e) Ha dimitit com a ministre. f) El ministre dimitit ja no apareix en premsa. g) El ministre dimissionari ja no apareix en premsa. 93. Sabies que «antara» és un vocable agrícola? Què creieu que demanava l'home quan anava a la barberia? Parlant al bar Antares, el fill d’un antic barber em diu: «Quan venia un home major a tallar-se el cabell, a voltes li deia a mon pare que li fera solament les antares».

94. Sabies que segons les característiques de la pluja, pot rebre noms ben diversos? I «cernent» és el gerundi del verb…? Quan és una pluja important, en valencià en diem ploguda; si la pluja és molt forta, fins al punt de produir torrentades i inundacions, se li diu aiguada o aiguarrada; en el cas que siga intensa, i a més vaja acompanyada de trons i rellamps, se li diu tronada; si és intensa però breu, rep el nom d’arruixada, ruixat o ramassada; si és fina, ruixim, borrim, plovisqueig o ploviteig; si cauen gotetes menudes però de manera persistent, se li diu mull-mull o xim-xim, i encara més habitualment es recorre a l’expressió estar cernent. Text extret de «Les paraules de cada dia» (Acadèmia Valenciana de la Llengua) 95. Sabies que regar a pla, a manta i per inundació són sinònims. I quina forma és sinònima de reg de goteig? 96. Sabies que de decebre es va generar decepció, i a partir d’este substantiu s’ha creat decepcionar? Repassa esta informació. La raó per la qual l’AVL ha incorporat decepcionar al diccionari és que el significat originari de decebre era ‘enganyar’. Amb el significat modern de ‘no respondre a les expectatives d’algú’, és un galicisme prou recent. 97. Quina locució s’usa per a «denegar allò que ens demanen»? entretindre la fam la fam no té llei qui te fam somnia rotllos passar més fam que Garró traure la fam a ballar a algú passar o patir les anacoretes a bona porta s’agarra la fam passar més fam que un mestre d’escola tindre més fam que un cec o un lladre 98. Saps què hi volem dir? «No sigues petxina, no veus que et prenen el pèl?»

99. Cagó, cagons o.......? «Pere va a l’escola de cagons.» 100. Heu anat «a costura»? Exemple: Quan era menuda anava a costura a aprendre de lletra. A banda d’anar a cosir, anar a costura vol dir… 101. Sabeu com diuen a les taques que ixen a les mans a mesura que et fas major (vell-vella)? 102. Què creus que vol dir esta dita? No patisques, jupetí, si has perdut les mançanetes, els traus ‘encà’ els tens ací! 103. I què son les «mançanetes»? 104. Estes dites denoten... En estiu tota cuca viu. Tot té solució menys la mort. Qui no s’ha de morir tot ho passa. Qui dia passa, anys empeny. 105. Eixugar i assecar, una aproximació. Encara que eixugar i secar o assecar poden ser sinònims, hi ha casos on els diferenciem: Ja tinc sec el pernil, en tallaré un poc. Ja m’he eixugat i em note la pell molt seca, hauré d’hidratar-me. L’embotit i el polp ja estan secs. La falta d’aigua ha secat les fonts i les plantes. La roba està ja eixuta, la plegue?

106. El 'voraviu'? Voraviu, parlant de teixits, és la vora viva, però si diem «tocar el voraviu» significa… 107. Dieu esta versió de la cançó popular? «Ja ve Sento de ca la novia, ja ve Sento malhumorat, ja ve Sento tocant els testos, carabassa li hauran donat.» 108. «S’han acabat els "retalls"»? Què hi volem dir? a) Que no ens queden retalls. b) L’acció de retallar. 109. Donar o fer? Tria. Em fa la impressió o Em dóna la impressió. Eixe carrer em fa por o Eixe carrer em dóna por. Ací pega el sol (fa sol) o Ací dóna el sol. Després pegarem/farem una volteta o Després donarem una volteta. Fa poquet que han tocat les cinc (són les cinc) o Fa poquet que han donat les cinc. Júlia fa goig o Júlia dóna goig. Tot li té igual o Tot li dóna igual. Em fa igual el que digues o Em dóna igual el que digues. Pegar (o fer) un bes (o una besada) o Donar un bes. 110. El premi que cada any concedix la fundació Alfred Nobel a les persones o a les institucions més destacades en diferents àmbits de les ciències i de les lletres s'anomena... 111. Virus d'Èbola o Ebola? El virus responsable d'una malaltia infecciosa que té el nom d'un riu africà, es diu Ebola (paraula plana) 112. Al fet d’interrompre allò que una altra persona està dient, l’anomenem...

113. Quina paraula o expressió significa «només, únicament, solament»? La meua germana, des de l’any passat, viu a soles. Sempre ha viscut molt sol, molt a soles. El veí em deu dos mil euros, però a soles me n’ha tornat mil. 114. Què vol dir el refrany «Mata més una ploma que cent canons». 115. Com enllaçaries per a buscar els sinònims? arrobament dot corada afilamines descurament fallar falqueta mot coixí aixovar embadaliment fer figa poca cura maquineta per a fer/traure punta al llapis impuls 116. Sabies que... «si escau» vol dir... «escaure’s» vol dir... 117. Bigudí o.........? L’equivalent del castellà «rulo» és corró, com a màquina aplanadora, però per a designar l’objecte que servix per a subjectar els cabells, usem bigudins o.................. 118. Passes pàgina? Si continuem avant deixant arrere una situació o uns fets desagradables, el que fem és..... 119. «De boquilla»? «No li faces cas, només t’ho diu de boquilla.»

120. «Entre pitos i flautes»? Este estiu................ no he pogut fer el que m’havia compromés. 121. De quina paraula creus que parlem en l’exemple? Si no es pot reconéixer, és que està........ Exemple: Després de l’operació estava totalment....................... 122. Quan s’ajunten unes quantes persones per a passar una estona conversant de coses diverses, el que fan és una.......... 123. Desdir-se o....? Espere que, quan arribe el moment de la veritat, no et............ 124. Quin és el malnom que es dóna als habitants d’Alcalà de Xivert? 125. Quina paraula correspon a esta definició? Qui mama molt o que ho fa quan és massa major per a fer-ho, s’anomena...... 126. Depenent o dependent? Completa. Els servicis són ….......… de les àrees respectives. El …............ d’esta botiga és molt eficaç. 127. Coneixes la rosa dels vents? Quin vent creus que hi falta? l llevant, xaloc, llebeig, ponent, mestral, tramuntanta, gregal 128. Uses «saps què vull dir-te» quan no estàs segur que t’hages explicat bé o que l’altra persona haja comprés el que tu has volgut dir-li? També usem esta expressió com una falca buscant complicitat entre els parlants. Una construcció sinònima és…........

129. Quan algú es queda un poc adormit o fa una cabotada o una becadeta, pot dir: «M’he quedat un poc albertit o abaltit». Què creus que hi vol dir? 130. Si volem insultar a algú, potser diem: «Llastima de la gallina que es menjà ta mare». Què creus que hi vol dir? 131. «Què et jugues» és una expressiò que indica una possibilitat, un desafiament, un repte, etc. Exemple: Sembla que s‘haja enfadat, però què et jugues que demà torna com si res, amb el cap cot. Un sinònim de semblar és ...................., i cap cot vol dir amb el cap........ 132. Baptiste o Batiste? La forma culta és ............ i la col·loquial és .................... 133. Sahrauí o saharià-ana? Depén. El natural o l'habitant del Sàhara Occidental s'anomenà ............ El natural o l'habitant del Sàhara es diu ...........o .......... 134. Per a dir que algú no desistix en la seua ànsia per a aconseguir alguna cosa, tenim l’expressió.......... ......................................, que li costa molts diners, que li l’ha comprat son pare i sa mare no en sap res. 135. Coneixes altres formes de dir «menys, molt poc», etc.? A mi, posa-me’n ................, no tinc gens de gana. A mi em fa ....................... gràcia que a tu haver quedat amb eixa colla!

136. Desparionat-desparionada vol dir... Exemple: Esta calça està desparionada. 137. «Estar orat » vol dir que........ Exemple: —On vas? —Als orats, a prendre lloc. 138. «Mira qui parla...». Se t’acudixen expressions, dites o frases que vullguen dir el mateix? 139. Què creus que vol dir «sòl de»? Exemple: «Les aparences enganyen, sembla una elevació molt gran, però comparat amb les que té per la banda de darrere, està al sòl del terme, prop del riu. 140. Dius halloween? Completa. La paraula «halloween» ha suplantat el vell nom de la Nit......................, les disfresses terrorífiques han substituït el recolliment propi de la nit de difunts i la por infantil ha canviat de protagonistes. Vampirs, monstres sofisticats i criatures terrorífiques de nom anglés han sigut importades de la cultura anglosaxona i la seua fàbrica de fantasia. 141. Què volen dir bubota i marraco? Hi hagué un temps, no massa llunyà, en què teníem monstres i criatures espantoses ben nostres. I feien por de veritat. La psicologia infantil considera ara intolerables aquelles estratègies que amenaçaven els xiquets que no menjaven, no dormien o no feien cas. Alguns encara recordem la por que donaven el Moro Mussa, l’Home del Sac, el Butoni, l’Home dels Nassos, la Quarantamaula, el Tio dels Ossos, la Bubota, la Cucafera, el Banyeta, bruixes com la Vella Pinta, donyets i dragons, gegants com Tombatossals o Arrancapins, les Urquesses, el Pare Llop, el Frare Flariol, el Tio Cuiro, el Papasopes, el Marraco o el Popori… Tots ells necessiten que els xiquets els recorden per a eixir del seu horrible desterrament.

142. Qui era la Quarantamaula? Repassa esta informació. Té tantes pells com formes pot adoptar la por: un gat monstruós, un caragol despistat, un diable emplomallat. A la Ribera comptaven que la Quarantamaula anava per les teulaes, llançava una pedra contra les cases per a distraure als adults, que eixien a veure que passava, i llavors es colava per les finestres per a emportar-se als xiquets roïns. 143. L'Home dels Nassos, una llegenda meravellosa. Contesta les preguntes. A este home el veien ben sovint a Algemesí, Morella, Ontinyent o Gandia. Tenia tants nassos com dies dura l'any. Cada dia en perdia un fins que es quedava sense cap ni un la Nit de Cap d'Any. Finalment, el dia d'Any Nou li tornaven a eixir tots al mateix temps. Preguntes: Cap d'any és el 31 de............. Any Nou és.................. 144. Que vindrà l'Home del Sac! Digues sinònims de les paraules marcades. Era un personatge de la cultura popular, sovint s'identificava amb el drapaire, que segrestava la xicalla i els ficava en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca dels xiquets perduts. Este estereotip pretenia fer por i que els xiquets no s'allunyaren dels pares. La figura que s'endu els xiquets està present en cultures com Bulgària, Portugal, Haití i l'Índia, entre d'altres. 145. Res o gens? «A la fira no vages si no tens diners que voràs moltes coses i no compraràs res/gens.» 146. Com escriuries estos pronoms? «Vindrà l’Home del Sac i se t’endurà/se't endurà» «El Butoni se’t/ se te menjarà» «I no t’acostes per allà, que està el Moro Mussa amagat i voràs tu el que et/te farà»

147. «No tindre vinya i vore raïms» significa... 148. Estes dos formes de redactar són equivalents? a) De portes cap a dins ningú no sap el que passa, cada casa és un món. Sempre he dit que convé que els drapets es renten a casa i que cadascú s’apanye. b) De portes a dins no sap ningú el que passa, cada casa és un món. Sempre he dit que convé que els drapets es renten a casa i que cada u s’apanye. 149. Quina redacció triaries? a) Hi ha sentiments, es veu, que són obligatoris. Si no, la fràgil seguretat dels insegurs trontollaria. b) N’hi ha sentiments, es veu, que són obligatoris. Si no, la fràgil seguretat dels insegurs trontollaria. Josep M. Espinàs (Barcelona 1927) 150. *Posar ous? Els animals «posen ous»? 151. Esperit o ............. Açò és recordar-se’n de santa Bàrbara quan trona... Santa Bàrbara va pel çamp buscant l’Esperit Sant. L’Esperit Sant no vol eixir, que tres núvols veu venir, un d’aigua, un de pedra i el que rellampega. 152. Poll o pollastre? Repassa esta informació. Haveu sentit demanar en la carnisseria un poll o una cuixa de poll? Hem de distinguir entre el pollastre i la gallina. La cria de la gallina és el poll. També digem poll al paràsit. 153. L’«auela» vol dir... Ja plou, caragol; la lluna i el sol. Ja pixa l’auela; tomates i ceba.

154. Senderi o...... «D’ell no se’n pot fer cap senderi.» «No li faces cas, sempre ha tingut molt poc senderi.» 155. Dius «empanadilla de tomaca»? Mira de quantes maneres pots dir este pastisset. «A mi m’agraden especialment els pastisses de tomaca (o els cocots, que són les empanades de farina farcida amb peix, especialment tonyina, i tomaca fregida, o amb espinacs) i en alguns llocs: coca tapada.» 156. Nyas, coca o Nyas, canyàs? Quan s’usa? 157. El contrari de «tindre tapat el pitral» és anar…… «Tapa't el pitral (o el pitralet, la pitrera) que et farà mal la gola.» 158. Com diries estes paraules en valencià? tapó, traïcionar, tuberia, despreciar, toldo, taburet 159. Com puntuaries esta cançoneta? «Emparito la filla del mestre diuen que festeja en un xic foraster els diumenges quan va a missa de dotze el nóvio darrere li porta el catret i com ella és tan xuleta meneja el culet» 160. Alguna volta us han hagut d’empapussar? Què creus que vol dir esta paraula? 161. El 'sou' és sinònim de... «De l’agulla a l’ou, de l’ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca.»

162. Què creus que vol dir esta dita? «Quants en cria la farina i ella fina que fina!» 163. Sabeu què és un 'ràfel' o un 'voladís'? 164. Vosaltres acabeu així està cançó? Mon pare no té nas, mon pare no té nas, ma mare és xata, i un germanet que tinc, un germanet que tinc. mig nas li falta. 165. Quin ofici es pot sentir perjudicat si plou molt i la gent no ix al carrer? Açò és una dita de pluja i....................: «Carrer banyat, calaix eixut». 166. Què vol dir «ser joc de poques taules»? —Hauria de canviar tres rajoles que han bufat i s’han badat. —Bah! Això és joc de poques taules. En un tres i no res, fet. 167. Repassa esta informació. Sabies que el 9 d’octubre, Dia del Poble Valencià, és també el dia dels enamorats valencians? Efectivament, eixe dia, festivitat de Sant Donís, tradicionalment al cap i casal i la seua ària d'influència, l'home obsequiava a l’amada amb dolços fets de massapà embolicats en un mocador de seda, la mocadorà, tradició que les modes no han pogut borrar i que ha anat aumentant i estenent-se per tot el territori valencià. El costum de la mocadorà està lligat a la tradició secular de fer esta classe d’obsequis amb fruites i productes del camp en altres moments de l'any i en esdeveniments especials. Es compta que els més rics nugaven les quatre puntes del mocador amb una joia que, en alguns casos, era un anell de compromis. Este costum propi dels fadrins (solters) ha passat a ser també dels casats i, més recentment, dels fills respecte de les mares.

168. Eres zelós? Podem dir zelós o… «Sabies que quan un xiquet o una xiqueta està zelós (zelosa) els pares solen dir: "Et posarem una palera, a vore si et passa".» 169. Quina opció triaries? a) «M‘has tocat el tendre amb la teua historia tan trista» significa que m’has emocionat, conmogut, m’has posat els pels de punta, la carn de gallina etc… b) «M‘has tocat el tendre amb la teua història tan trista» significa que m’has emocionat, commogut, m’has posat els pèls de punta, la carn de gallina, etc. 170. Coneixes la paraula 'mandràngula'? Et donem una pista. «T’ho explicaré un altre dia perquè he de reconéixer que sóc una persona peresosa i malfaenera, em fa mandra. 171. Sabies que no és el mateix 'doblar' que 'doblegar'? «Doblem» una aposta, una quantitat… (= ..................). «Dobleguem» un paper, un llençol… (= .................…) I encara menys «*doblem un carrer», nosaltres girem un cantó, girem i anem pel carrer del mig, etc. 172. Demanes la lluna (en un cove)? Quan usem esta expressió? Usem esta expressió per a indicar que algú .................. 173. De què hi parlem? La tanca, a manera de porta, d’una obertura practicada en terra o en un sostre, es diu... 174. Completa este travallengua. Se....e ju....es d’un ju....at mengen fe....e d’un pen...at, si el penjat es despen....ara es menjaria els se...e fe...es dels se...e ju...es que l’han jutjat.

175. Què significa «noni»? Cançó de bressol Noni, noni, no, nineta, que ton pare és a Alacant i ta mare és a València, i et durà un peixet cantant. La meua xiqueta és l'ama del corral i del carrer, de la fulla de la parra i de la flor del taronger. Noni, noni, fes noneta, que la mare no té llet, la poqueta que tenia se l’ha beguda el porquet. Noni, noni, fes noneta, que li vinga la soneta, la soneta li vindrà el dia que es casarà 176. De quina altra forma diries el que hem marcat? Fer creure que els porcs xiulen significa «fer creure que són veritat coses que no ho són pas». 177. Saps què significa «donar ferribusterri»? 178. Clenxa o... —On portes la clenxa en el cabell? —Jo la duc al mig. 179. «Fer-se de nit, de nit fosc, negra nit» són formes sinònimes per a dir que un dia acaba i que es fa fosc. I què vol dir: «Quan l’he vist bevent se m’ha fet de nit».