preparació física en el món del fútbol · pretemporada juvenil divisiÓ d’honor del real...
TRANSCRIPT
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
1
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 3
2. OBJECTIUS.............................................................................................................. 5
3. MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA........................................................................... 6
3.1. QUÈ ÉS LA PREPARACIÓ FÍSICA?.................................................................. 6
3.1.1. PERIODITZACIÓ....................................................................................... 8
3.2. MÈTODES DE PLANIFICACIÓ......................................................................... 11
3.2.1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.......................................................................... 11
3.2.1.1. Planificació tradicional................................................................... 12
3.2.1.1.1. Model de Matveiev.............................................................. 12
3.2.1.1.2. Model del pèndol de Aroseiev............................................. 13
3.2.1.1.3. Model d’altes càrregues de Vorobiev.................................. 16
3.2.1.1.4. Model d’altes càrregues de Tschiene.................................. 16
3.2.1.2. Planificació contemporània............................................................ 18
3.2.1.2.1. Entrenament per blocs de Verkhoshansky.......................... 18
3.2.1.2.2. Model Integrador de Bondarchuk......................................... 20
3.2.1.2.3. Model ATR........................................................................... 22
3.2.1.2.4. Model de llarg estat de forma de Sompa............................. 24
3.2.1.2.5. Model cognitivista de Seirul·lo............................................. 25
3.2.1.3. Planificació integral......................................................................... 28
3.2.1.4. Periodització Tàctica...................................................................... 30
3.2.1.4.1. Periodització tàctica de Mourinho........................................ 30
3.3. FACTORS QUE CONDICIONEN LA PREPARACIÓ FÍSICA............................ 33
3.3.1. EL CLIMA.................................................................................................. 33
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
2
3.3.2. LA NUTRICIÓ........................................................................................... 34
3.3.2.1. LA HIDRATACIÓ............................................................................ 37
3.4. PREVENCIÓ DE LESIONS............................................................................... 39
3.4.1. PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LESIONS.......................................... 40
4. MARC PRÀCTIC...................................................................................................... 43
4.1. PRETEMPORADES........................................................................................... 43
4.1.1. PRETEMPORADA CADET DIVISIÓ D’HONOR DEL RACING DE
FERROL...................................................................................................... 43
4.1.1.1. Planificació de la temporada.......................................................... 44
4.1.1.2. Exemples de sessions.................................................................... 46
4.1.2. PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL BETIS
BALOMPIÉ.................................................................................................. 48
4.1.2.1. Planificació de la temporada.......................................................... 49
4.1.2.2. Exemples de sessions.................................................................... 50
4.2. COMPARATIVA DE LES PRETEMPORADES.................................................. 52
5. CONCLUSIÓ............................................................................................................ 53
6. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................ 54
7. WEB GRAFIA........................................................................................................... 55
8. ANNEX..................................................................................................................... 57
8.1. ENTREVISTA AL PREPARADOR FÍSIC DEL SOUTHAMPTON FC................. 57
8.1.1. BIOGRAFÍA.............................................................................................. 57
8.1.2. SOUTHAMPTON FC................................................................................ 58
8.1.3. COS DE L’ENTREVISTA.......................................................................... 59
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
3
1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball es basa en la preparació física en el món del futbol.
En concret es centra en els diferents mètodes de planificació física més destacats que
han existit i com han anat evolucionant fins a l’actualitat.
Aquest treball acadèmic té com a objectiu principal mostrar tot la feina que hi ha darrera
de cada futbolista abans de sortir al camp, ja que el futbol és l’esport rei al nostre país i
a la major part del món però no tothom és conscient de l’esforç i suor que hi ha abans de
sortir al camp. Hi ha moltes i molt diverses formes de plantejar una temporada des del
punt de vista físic, és per això que en aquest treball farem una mirada enrere per tal de
veure l’evolució del mètodes.
He decidit escollir aquest tema degut al que significa el futbol per a mi, esport que practico
des de ben petita, així com la preparació físic, què és un tema que hem crida l’atenció i
poder-la aplicar en un futur amb el meu propi equip.
El treball esta dividit en dues grans parts:
Una part teòrica sobre la preparació física dels futbolistes.
Una part d’observació en la qual a partir de diferents dades compararem la
pretemporada de diferents equips.
La primera part estarà composta d’informació extreta de diferents llibres, apunts i pàgines
webs, mentre que la segona a partir d’una sèrie de dades, que em proporcionaran alguns
entrenadors, les compararé i en treure una sèrie de conclusions.
La part teòrica estarà dividida en tres grans parts: a la primera part de faig una primera
introducció del tema de la preparació física; a la segona part, desenvolupo amb més
detall els mètodes de preparació física, mostrant la seva evolució amb el temps; i a la
l’última part de la teoria, comento la influencia que tenen alguns factors sobre la
preparació física, una mala gestió dels quals pot afectar negativament al nostre
organisme i a la nostra forma física
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
4
La part pràctica esta basada en la comparació de dues pretemporades de dos equips de
futbol base, de diferents categories, encara que tots dos es troben a la millor lliga de la
seva categoria.
Per últim, a l’annex hi ha l’entrevista que vaig realitzar a Jesús Pérez, preparador físic
del Southampton FC, el qual ens dona una visió de tot el món de la preparació física en
primera persona i des de una posició privilegiada.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
5
2. OBJECTIUS
Els objectius d’aquest treball es basen tan en la part teòrica com en la part practica, en
el apartat de la preparació física en el món del futbol, amb quatre objectius generals que
serien:
Ampliar els meus coneixements en el camp de la preparació física
Investigar sobre els models de preparació física
Ser conscient de la gran importància que té una bona dieta per als futbolistes
Investigació de mètodes per a prevenir lesions
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
6
3. MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA
3.1 QUÈ ÉS LA PREPARACIÓ FÍSICA?
Definició Entenem com a preparació física aquella part del entrenament a la qual es tracta de
posar en forma física al esportista, mitjançant les seves actituds naturals i desenvolupant
al màxim les seves qualitats físiques, per mitjà d’exercicis sistemàtics, graduals i
progressius, que possibilitin la adaptació del cos per al entrenament específic i tècnic de
cada esport i així obtenir el màxim rendiment esportiu possible.
Tots els esports, fins i tot aquells que són menys actius físicament, tenen la seva
preparació física.
La preparació física la podem dividir en dues etapes:
Etapa general
La etapa general en la preparació física és aquella que treballa totes les qualitats
físiques bàsiques necessàries per a la pràctica de qualsevol esport, a més
proporciona un desenvolupament equilibrat de tots els grups musculars, de totes les
funcions orgàniques i sistemes energètics.
Mitjançant aquesta preparació obtindrem les condicions bàsiques i elementals per a
una posterior preparació física específica.
Aquesta etapa es realitza durant el primer període de la pretemporada, la més
llunyana possible del període de competició, on es posa el cos a punt per a realitzar
entrenaments més intensos.
La preparació física general té la funció de:
Desenvolupar, consolidar o establir les bases físiques per a la execució dels
exercicis especials i competitius.
Purificar i netejar el sistema cardiovascular durant els primers mesocicles.
Enfortir els músculs i els sistemes que la preparació específica no contempli,
evitant un mal funcionament de determinats òrgans i aparells.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
7
Basar-se en el treball de les fonts de tipus aeròbic amb càrregues de llarga
duració i intensitat baixa com a base regeneradora de les demes fonts
energètiques.
Etapa específica
La preparació física específica es refereix al desenvolupament de les qualitats
físiques, grups musculars, sistemes energètics, funcions orgàniques, moviments
especials i adequacions del treball a les necessitats particulars de una determinada
activitat esportiva o esport.
En aquesta etapa es desenvolupen qualitats com la coordinació, la habilitat, l’equilibri,
la velocitat, la flexibilitat, la força explosiva, etc. Per a realitzar una preparació física
específica eficaç és necessari primer una bona preparació física general.
Jugadors del Atlètic de Madrid treballant la velocitat.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
8
La preparació física aporta al cos molts beneficis, els seus mecanismes de defensa es
perfeccionen de tal manera que el cos es previngui de moltíssimes malalties. Els
sistemes del cos obtenen una gran millora:
Sistema locomotor
Els músculs guanyen resistència, força, velocitat de contracció i coordinació
muscular, cosa que fa hi hagi una millora de la hipertrofia muscular i que
s’incrementi la capacitat aeròbica muscular.
Sistema nerviós
Els sistema nerviós augmenta la velocitat de reacció i la coordinació dels
moviments.
Sistema respiratori
Augmenta la ventilació i la capacitat pulmonar, i ,per tant, el organisme s’oxigena
millor. La freqüència respiratòria disminueix i augmenta la profunditat de cada
respiració.
Sistema cardiovascular
Hi ha una millora al ritme cardíac, en el consum d’oxigen, en la freqüència cardíaca
i respiratòria, que permet que l’organisme treballi amb un menor desgast
energètic.
3.1.1 PERIODITZACIÓ
Per entendre aquest treball cal tindre clars els diferents conceptes que utilitzem en aquest
àmbit.
Una temporada és el període anual en què se celebren les principals competicions d'un
determinat esport. Fora d'aquest període, els esportistes se solen dedicar al descans, a
la recuperació i l'entrenament per afrontar les competicions de la següent temporada.
Per tant, entenem com a pretemporada, la primera part de la planificació anual o d'un
cicle llarg d'entrenament. L'objectiu d’aquest període és crear una base funcional
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
9
suficient a través de diferents i variats continguts per als períodes posteriors, així com
mantenir la forma entre temporades. La seva durada és variable (de 2 a 4 mesos), segons
el calendari de competicions i l'experiència del esportista (més curt a major nivell
competitiu).
Per aconseguir un bon estat de forma necessitem entrenar, per això cal destacar que
entenem com a entrenament qualsevol càrrega física que provoca una adaptació i
transformació funcional o morfològica de l'organisme, i per tant, un augment i millora del
rendiment. En un sentit més ampli, el concepte d'entrenament s'utilitza en l'actualitat per
a tot ensenyament organitzat que aquest adreçada a l'augment de la capacitat de
rendiment físic, psíquic, intel·lectual o tècnic-motor de l'home.
Per tal de planificar un entrenament continu durant un període de temps es programen
una sèrie de sessions d’entrenament. Cal destacar que, un sessió és un període curt de
temps ocupat per una certa activitat. Això vol dir que, durant una determinada sessió, es
duen a terme una sèrie definida de tasques programades amb anterioritat que giren al
voltant d’un objectiu.
A l’ hora de preparar una temporada de futbol hi ha tres conceptes bàsics: la planificació,
la programació i la periodització.
Entenem com a planificació: l’acció i resultat de planificar, entenent que planificar és
sotmetre a un pla estudiat d’una activitat o procés concret.
La planificació és una proposta teòrica construïda per la descripció, previsió, organització
i disseny dels esdeveniments del entrenament, en una determinada fase de la vida
esportiva de un esportista, així com els mecanismes de control que permetin modificar
els esdeveniments amb l’objectiu de obtindré un procés d’entrenament ajustat per
aconseguir els resultats desitjats en la competició (Seirul·lo 1999)
La programació és l’elaboració d’un programa: pla, projecte o declaració del que es
pensa realitzar.
La programació tracta de ordenar els continguts del entrenament mitjançant un pla
estratègic que permeti portar a l’equip a aconseguir els objectius proposats. Podem dir
que és una fulla de ruta on es determinen els passos a seguir i en quin ordre.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
10
Anomenem periodització, la divisió d’un espai de temps en períodes més petits.
En el futbol, consisteix en dividir el pla anual en fases de l’entrenament més curtes i
manejable. Aquesta divisió millora la organització del entrenament i permet als
entrenadors dirigir el programa sistemàticament (Bompa T, 2004).
Per tal de aplicar la periodització sobre un determinat període de temps, com ja hem
comentat abans, cal dividir el pla anual en fases més curtes de temps que ens permetin
treballar aspectes més concrets en els esportistes. Aquestes etapes són:
Macrocicle
És un cicle d'entrenament llarg (3 a 12 mesos) que inclou una fase competitiva
compostos per mesocicles.
Les característiques més destacades d’aquest període són que agrupa els continguts
i mitjans d'entrenament en un període de temps, i respecta les dinàmiques de la
càrrega quant al seu caràcter individual i especial com una unitat independent.
Mesocicle
Constitueixen l'estructura mitjana (3 a 6 setmanes) del procés d'entrenament, sent
una unitat relativament completa que produeix un guany notable de preparació.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
11
Microcicle
És la distribució més concreta i operativa dels continguts d'entrenament ja que
aquests determinen la dinàmica de la càrrega de treball com l'efecte acumulatiu de
l'entrenament.
Segons el que es treballa poden ser:
Microcicles d’ajust
Microcicles de càrrega
Microcicles d’impacte
Microcicles d’activació
Microcicles de competició
Microcicles de recuperació
3.2 MÈTODES DE PREPARACIÓ FÍSICA
Un model de planificació esportiva és un esquema teòric de un sistema complex de
variants, que s’elabora per facilitar la planificació, organització, periodització i
programació de l’aplicació de carregues de treball durant un procés d’entrenament
esportiu, que a la vegada esta determinat per les exigències competitives.
3.2.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA
La planificació esportiva ha anat evolucionant proporcionalment el grau d’avanç i evolució
del esport en general. Poc a poc, amb el pas del temps s’ha convertit en una eina
indispensable per aconseguir els objectius proposats en un principi.
Les primeres planificacions esportives tenen origen en esports individuals i amb el pas
del temps han anat evolucionant donant pas a les planificacions per a esports col·lectius,
del mateix mode que han anat millorant les planificacions dissenyades per a els esports
individuals.
Podem trobar els orígens de la preparació física a l’antiga Grècia (776 a.C.- 339 d.C.).
Els grecs foren els primers en celebrar les olimpíades (actuals Jocs Olímpics) , aquestes
es celebraven cada 4 anys, és a dir, es preparaven durant 3 anys per a competir el quart.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
12
3.2.1.1 PLANIFICACIÓ TRADICIONAL
Models que malgrat la seva antiguitat es mantenen vigents i segueixen sent utilitzats
actualment per un bon nombre d'entrenadors, en aquest grup trobem:
Model de Matveiev.
Model del Pèndol de Aroseiev.
Models intensius:
Model d'altes càrregues de Vorobiev
Model d'altes càrregues de Tschiene
3.2.1.1.1 Model de Matveiev (1956)
Matveiev considerat com el pare de la planificació moderna de l'entrenament esportiu, va
popularitzar el seu model anual de planificació a mitjan la dècada del 50, en ell va
aprofundir i actualitzar els coneixements i propostes d'alguns dels teòrics de
l'entrenament esportiu que el van precedir com ara Kotov, Gorinevsky, Grantyn, Ozolín i
Letunov.
La estructuració del entrenament en períodes i etapes a partir del calendari de
competicions per a l’obtenció del estat de forma esportiva òptim en cada moment de la
temporada.
Es fonamenta a nivell teòric en la Síndrome General d'Adaptació ( Seyle ) i en les lleis
biològiques, i la influència d'aquests fenòmens sobre la forma esportiva. Assumeix les
condicions climàtiques com una condició a tenir en compte a l'hora de definir la
planificació esportiva, més no com un factor determinant de la mateixa. De manera
similar a la seva postura davant les condicions climàtiques, reconeix la influència del
calendari competitiu sobre la planificació esportiva però, no com el factor més important.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
13
Les principals característiques d'aquest model són:
S'estructura sobre la base de tres períodes d'entrenament, clarament definits i
diferenciats:
preparatori
competitiu
transitori
Basat en les teories de la Síndrome General d'Adaptació de Selye defineix les
fases que s'han de complir per assolir la màxima forma esportiva:
fase de desenvolupament
fase de conservació
fase de pèrdua
El nombre de competicions ha de ser el just per aconseguir el perfeccionament de
l'esportista. Aquestes han d'estar organitzades de manera que vagin creixent en
ordre d'importància i dificultat.
MACROCICLE
Període preparatori Període competitiu Període transitori
Desenvolupament de la
forma física.
Manteniment de la forma
física.
Pèrdua (controlada) de la
forma física.
3.2.1.1.2 Model del Pèndol de Aroseiev (1976)
El rus Aroseiev va proposar, el 1976, una forma no tradicional de planificació de l'any
d'entrenament, que va anomenar " Sistema de formació de la preparació especial", ideat
per modalitats de combat ( judo , lluita , boxa ). En aquesta proposta s'intenta per primera
vegada resoldre les complexes tasques de preparació tècnic-tàctica i de mobilització,
donant participació activa a l'esportista per mitjà de l'ús de l'autocontrol.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
14
Les característiques principals d'aquest model són:
Plantejament d'una estructura original de l'any d'entrenament, en què es divideix
la temporada en diversos cicles independents intentant apropar-se a la realitat
dels esports que inclouen diverses competicions importants al llarg d'una
temporada, el que es tradueix idealment en l'adquisició i pèrdua de la forma
esportiva per part dels esportistes diverses vegades l'any.
Es desenvolupen de manera constant i alternada dos tipus diferents d'etapes:
d'acumulació i de realització, prescindint del període transitori tradicional.
L'etapa d'acumulació té com a objectius principals crear bases i ampliar les
possibilitats físiques i tècniques per mitjà de l'acumulació d'alts volums de
càrrega.
En l'etapa de realització s'incrementa la preparació especial buscant
principalment estabilitzar les accions tècniques i tàctiques, i reforçar els millors
aspectes del rendiment esportiu mitjançant l'acumulació d'altes intensitats de
càrrega.
Només s'utilitzen dos tipus de microcicles -de forma alternada- microcicles
principals amb microcicles de regulació.
Els microcicles reguladors tenen com a funció especial la recuperació de la
capacitat especial de treball muscular i augmentar la preparació física general
, fent èmfasi en la individualitat de l'atleta.
Els microcicles principals compleixen la funció de complir el treball especial
propi de l'etapa corresponent.
ETAPA DE ACUMULACIÓ (PREPARACIÓ) ETAPA DE REALIZACIÓ
(COMPETICIÓ)
Microcicle
principal
Microcicle
regulador
Microcicle
principal
Microcicle
regulador
Microcicle
principal
Microcicle
regulador
Microcicle de
precompetició
Microcicle de
competició
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
15
El nombre de microcicles que s'alternen defineix la durada del procés d'entrenament, de
manera que el nombre de parells consecutius necessaris per aconseguir l' "impuls del
pèndol" no ha de ser menor de 3 ni major de 6, atès que la durada real de la convocatòria
no sobrepassa els límits dels 15-20 dies .
L '"efecte de pèndol " es fonamenta segons Arosiev en dos postulats teòrics:
Fenomen Sechenov del descans actiu, segons el qual, el restabliment de la
capacitat de treball és més eficaç quan no es tracta d'un descans passiu, sinó
d'una activitat contrastant.
La possibilitat d'aportar ritme a la capacitat especifica i general de treball de
l'esportista, fenomen vinculat amb el fet que la vida al nostre planeta se subordina
a una seqüència de diferents ritmes. A causa d'això, la seqüència dels microcicles
bàsics i de regulació fa que l'organisme oscil·li com un pèndol , assegurant, d'una
banda, un restabliment més eficaç de l'esportista i, de l'altra, creant rítmics
augments i reduccions de la seva capacitat del seu treball general i especial.
"Com menors són els pèndols durant el procés d'entrenament, més gran serà el
nombre de vegades que l'atleta estarà en condicions de competir eficaçment, però si
els pèndols són grans, major serà la possibilitat de sustentar la forma física per molt
temps" (Forteza de la Rosa, 1999).
Gràfica de les càrregues al model del Pèndol de Aroseiev.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
16
3.2.1.1.3 Model d'altes càrregues de Vorobiev (1971-1978)
També de nacionalitat russa, N. Vorobiev, controvertit entrenador d'halterofília,
considerat al costat de Verkhoschansky com els precursors de la doble periodització, va
proposar aquest model de planificació. Aquest model fou creat per a la preparació de
halterófils i llançadors de bala.
L'aplicació de càrregues en aquest model es regeix pels principis de l'adaptació biològica
dels sistemes funcionals de l'esportista. Per tal de promoure contínues adaptacions a
l’organisme es considera necessària l'aplicació freqüent de canvis en les càrregues de
treball. Es basa en la utilització prioritària de càrregues específiques d'entrenament .
A l'inici es desenvolupen càrregues de molt volum i intensitats altes i al apropar-se la
competència el volum s'estabilitza en un nivell mitjà i s'utilitzen intensitats màximes i
submàximes. La càrrega específica té un paper dominant i s'evita l'entrenament
multifacètic.
La postura teòrica de Vorobiev s'oposa a la tradicional del seu compatriota i company
Matveiev, en diversos aspectes, com punt fonamental Vorobiev no té en compte la
influència de l'entrenament sobre la capacitat biològica de l'esportista. Partint de
l'enteniment de la dificultat per mantenir la capacitat màxima de treball per sobre de 7-10
dies, assumeix com a obligatòria la planificació de l'entrenament mitjançant oscil·lacions
contínues. Tal criteri pel que fa a la variabilitat de la càrrega, funciona amb el enteniment
del fet que davant un estímul uniforme, un treball muscular uniforme, l'organisme de
l'esportista respon amb una reacció uniforme, en altres paraules, com més uniforme sigui
la càrrega de entrenament, més ràpidament l'organisme s'acostumarà a ella i menor serà
l'efecte en el desenvolupament de la qualitat motriu.
3.2.1.1.4 Model d'Altes càrregues de Tschiene (1988)
Buscant el manteniment d'un alt nivell de rendiment durant tot el cicle anual de
competències, l'Alemany Peter Tschiene, va concebre aquest model de planificació que
a més de portar el mateix nom que el model anterior, també utilitza càrregues
d'entrenament en què el volum i la intensitat són alts durant tot l'any.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
17
Les principals característiques d'aquest model són:
Notable ondulació de la càrrega per canvis freqüents en els aspectes qualitatius i
quantitatius de l'entrenament, emmarcada en contínues fases breus.
Ús continu d'una elevada intensitat de la càrrega (superior al 80%). La diferència
entre el volum de càrrega del període preparatori i el del període competitiu és
mínima (20%, entre el 80 % i el 100%).
Utilització prevalent del treball específic de competició, amb una intenció constant
al llarg de tot el procés de preparació, de trobar models d'execució que s'adaptin
a la pròpia competició, mitjançant la utilització d'aparells especials.
Determinació d'un sistema controlat de competències com a mitjà d'intensitat
específica per desenvolupar i mantenir la forma esportiva.
Utilització d'intervals profilàctics amb motiu de l'ús elevat d'entrenaments d'alta
qualitat.
Utilització d'un control rigorós de les capacitats funcionals i condicionals que
determinen el valor previst per a l'esportista durant la competició.
Gràfica dels canvis de càrrega del model d’Altes càrregues de Tschiene.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
18
3.2.1.2 Planificació contemporània
Els avenços que es van generar amb els models de planificació clàssica van contribuir
de forma qualitativa a l'aparició dels models que se situen en aquest grup, en què
destaquen propostes per modalitats esportives específiques. Sobresurten aspectes com
la durada de cadascuna de les etapes en què s'organitza la temporada, situació voltant
de la qual es genera gran debat, encara actualment; per altra banda, el canvi cada
vegada més evident de les estructures rígides no individualitzades de la planificació
l'entrenament a la llum de la teoria dels sistemes i les lleis biològiques de l'adaptació,
aspecte en el deure de ressaltar la influència exercida pel dopatge (ús de substàncies
farmacològiques prohibides), en els processos d'entrenament .
3.2.1.2.1 Entrenament per blocs de Verkhoshansky
El 1988 el doctor Yury Verkhoshansky, científic rus, entrenador de l'equip olímpic
d'atletisme, va proposar aquest model de planificació. Cal destacar, que Verkhoshansky
no utilitza el terme planificació de l'entrenament, sinó que parteix d'una concepció de
l'entrenament basada en un sistema estructurat en tres fases-conceptes, així :
Programació: entesa com una primera determinació de l'estratègia, del contingut
i de la forma de construcció del procés d'entrenament .
Organització: realització pràctica del programa, partint de les condicions
concretes i les possibilitats reals de l'esportista .
Control: seguiment del procés d'entrenament basat en criteris establerts
prèviament .
Les lleis específiques que caracteritzen i determinen el procés de formació de la
capacitat de rendiment esportiu, segons la seva opinió, deriven dels processos
d'adaptació a llarg termini, l'organisme de l'esportista, sotmès a un treball muscular
intens, en funció de l'organització de les càrregues d'entrenament de diferent orientació
fisiològica. del seu volum i la durada.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
19
En oposició als que plantegen una proposta analítica , desenvolupant el procés de
l'entrenament sobre la base de microcicles de diferent orientació i organitzats dins d'una
cadena de tipus seqüencial, proposa un mètode programàtic-finalitzat partint de la
utilització de tasques concretes de treball muscular intens, col·locades en una
determinada etapa perllongada de la preparació (de 3 a 5 mesos), seguida d'un programa
d'entrenament i competicions que garanteixin la seva realització.
El disseny i posterior desenvolupament de les fases de programació i organització del
procés d'entrenament, parteixen de la necessitat d'un coneixement profund de les bases
de la seva estructura i contingut, de les lleis que les determinen i de les modificacions
que genera el fet d'aconseguir alts èxits esportius. Es destaquen i prioritzen aspectes
com:
Coneixement de la realitat de l'esport modern, en aspectes com :
Increment continu del nivell de rendiment i millora dels resultats .
Elevat nombre de competències i calendaris competitius densos .
Augment dels interessos-econòmics, socials i polítics - que envolten l'alt
rendiment esportiu .
Utilització de càrregues d'entrenament impensables anys enrere .
Desenvolupament i utilització de ciència i tecnologia de punta aplicades al
rendiment esportiu .
Gràfica de les càrregues aplicades durant el model de Verkhoshansky.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
20
Concepte metodològic de la preparació. En el cicle d'entrenament
s'intensifiquen les càrregues específiques, atès que els esportistes d'elit
tenen un nivell de preparació específica extremadament alt.
3.2.1.2.2 Model Integrador de Bondarchuk
El 1984, Anatoly Bondarchuk, ex llançador Soviètic de martell, qui va ser el responsable
de l'escola de llançadors més important del seu país, que en el seu moment van ocupar
els principals llocs del rànquing mundial, va donar a conèixer aquest model de
planificació, dissenyat com és lògic, per llançadors.
Per a aquest autor, segons les investigacions experimentals, el procés de
desenvolupament de la forma esportiva, té caràcter trifàsic. Aquestes fases seqüencials,
és a dir, desenvolupament, manteniment i descans, supleixen les fases clàssiques
d'adquisició, manteniment i pèrdua, i depenen del tipus de model de planificació i de les
característiques de l'esportista.
El plantejament que suporta aquest model és el conjunt de característiques d'adaptació
individual de cada atleta, calculant que aquesta adaptació s'aconsegueix en un lapse de
temps que oscil·la entre els dos i els vuit mesos, en funció de l'edat de l'esportista, els
seus anys d'entrenament, el seu grau d'entrenament i les característiques d'aquest
entrenament.
L'aspecte innovador d'aquest model és la forma com s'intercalen els períodes de
desenvolupament i manteniment amb els de repòs. El coneixement de la resposta
adaptativa de l'esportista permet establir amb precisió les diferents etapes competitives
que es poden superar durant una temporada i així, aconseguir majors nivells de
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
21
rendiment. El conjunt de variants que es poden implementar a l'hora de planificar una
temporada d'entrenament és bastant gran, i depèn de la capacitat adaptativa de cada
atleta. Segons el temps requerit per aconseguir la forma esportiva, després del període
de descans, es plantegen opcions diverses pel que fa a la durada i el nombre dels
períodes de desenvolupament i manteniment de la forma esportiva.
L'adaptació d'un esportista s'aconsegueix mitjançant l'aplicació paral·lela de càrregues
de diferent orientació al llarg de tot el macrocicle, tenint en compte sempre que únicament
les càrregues especials poden provocar una resposta orgànica adequada.
En aquest model, l'organització de les unitats d'entrenament és diferent a la proposta
tradicional de l'època, ja que s'inclou en totes i cadascuna d'elles treball tècnic i treball
condicional.
La durada de la fase de manteniment de la forma esportiva ha de ser al voltant de quatre
setmanes. Al final de cada un d'aquests períodes, s'ha de modificar el seu contingut en
un 50%, el que es tradueix en la utilització de mitjans diferents conservant bàsicament la
mateixa estructura i efecte d'abans. La no implementació d'aquesta modificació ocasiona
una reducció de la forma esportiva té una durada d'aproximadament quatre setmanes.
Aquestes etapes de reducció de la forma han de coincidir amb els moments de descans,
hi ha més poden consistir en un descans actiu o en activitats que no incloguin accions
específiques pròpies d'aquest esport (llançaments i musculació).
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
22
3.2.1.2.3 Model A.T.R. (Issurin i Kaverin 1986, Navarro 1994)
El seu nom prové de les inicials corresponents a les tres paraules que defineixen la
seqüència d'objectius que de forma general caracteritza aquest model:
Acumulació
Transformació
Realització
Sota la idea de concentrar i accentuar les càrregues, aprofitant millor el temps i adaptant-
se al calendari, va néixer la idea del ATR. El concepte arriba de mans de l'entrenador
Yuri Verjoshanskij, qui va designar als cicles d'entrenament un nom d'acord als seus
objectius:
( A ) Acumulació
( T ) Transformació
( R ) Realització
En la fase d'acumulació, l'entrenador busca establir les bases del rendiment esportiu. Pot
traçar un paral·lelisme amb el període preparatori de la planificació tradicional. Sol ser el
moment emprat per al treball de força màxima en combinació amb entrenaments
aeròbics. També poden fer ajustos des del desenvolupament de la hipertròfia .
En la fase de transformació, el treball es torna més específic i les capacitats condicionals
ja no treballen des de les bases, sinó des dels seus corresponents vessants.
L'entrenament de força s'orienta a la potència mentre que el de resistència s'orienta a
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
23
millorar la transició anaeròbica-aeròbica. Apareixen treballs tècnics i tàctics i la seva
integració amb el component físic .
En la fase de realització, es duen a terme treballs sobre la base del aconseguit optimitzant
els efectes de l'entrenament. El treball es torna més integral, i alhora els exercicis tècnics
i tàctics recobren protagonisme. És el període indicat per explotar la velocitat .
Els models abordats fins a aquest punt, han estat dissenyats per esports en què les
competències principals es concentren en lapses de temps relativament curts, el que els
ha valgut el nom d'esports de curt període competitiu (l'atletisme, la natació, entre
d'altres). Atès que no disposaven d'opcions diferents, els entrenadors d'esports de
períodes de competència llargs -com és el cas dels esports d'associació- s'adaptaven
aquests models de planificació, a l'hora de realitzar les seves pròpies planificacions.
Posteriorment, gràcies a que es va anar creant consciència sobre aquest fet, sobre la
seva inconveniència i la necessitat de crear models de planificació diferents que
satisfacin les necessitats específiques de planificació d'aquestes disciplines esportives,
van ser desenvolupats i donats a conèixer models de planificació per a aquest tipus de
esports i de calendaris competitius. És així com actualment, tot i no ser un assumpte
intensament abordat i desenvolupat, és possible trobar algunes propostes elaborades
especialment per a aquests casos .
Exemple d’una temporada planificada amb ATR.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
24
3.2.1.2.4 Model de llarg estat de forma de Sompa
El 1986, Tudor Sompa, a partir de considerar l'entrenament com un procés complex que
ha d'organitzar i planificar en fases seqüencials, proposa aquest model de planificació.
Segons Sompa, a través d'aquestes fases d'entrenament, i puntualment, en la fase
competitiva, un esportista, o millor encara, un grup d'esportistes, pot i ha d'aconseguir,
certs estats de forma i conseqüentment de rendiment. A aquests estats els anomena:
Nivell de forma esportiva general
Nivell d'alta forma esportiva
Nivell de màxima forma esportiva
El primer nivell o nivell de forma esportiva general, correspon a un estat molt elevat
de factors condicionals i d'alt perfeccionament de totes les aptituds requerides per a
l'esport. És en conseqüència un alt nivell de rendiment sobre el qual se sustenten les
altres etapes. Si aquest nivell és baix, els altres estats o nivells es veuran adversament
afectats, disminuint significativament la magnitud que podrien assolir.
El segon nivell o nivell d'alta forma esportiva, es caracteritza per un nivell de
rendiment molt proper al màxim.
El tercer nivell o nivell de màxima forma esportiva, com el seu nom indica,
correspon a un estat de màxim rendiment esportiu, el qual malauradament, no és
possible perllongar massa, pel que és necessari tornar ràpidament, a l'estat anterior.
Sompa, desenvolupa la seva proposta adaptada a la realitat dels esports de llarg període
competitiu similar a l'empleat en la gran majoria dels esports col·lectius. Partint de la base
que després d'un període preparatori general en què els esportistes assoleixen valors
alts, però no màxims, de rendiment, s'ha de mantenir aquest nivell de forma al llarg de la
temporada amb moments puntuals i curts de màxima forma d'acord a com es va
presentant el calendari de competències.
Mitjans de l'entrenament :
Nivell de forma esportiva general: S'utilitzen exercicis analítics o exercicis en
situacions facilitades i amb transferència al joc.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
25
Nivell d'alta forma esportiva: S'empren exercicis que siguin situacions reals de joc
amb participació d'adversaris i/o companys, però no d'excessiva dificultat o
complexitat.
Nivell de màxima forma: Els exercicis són iguals als d'aspectes parcials o
complexos del desenvolupament de la competència. No obstant això, no es pot
confondre amb el treball tècnic-tàctic, fent èmfasi en la part condicional de cada acció.
3.2.1.2.5 Model cognitivista de Seirul·lo
El 1996, Francisco Seirul·lo, professor de l'Institut Nacional d'Educació Física de
Barcelona (Universitat de Barcelona) i preparador físic del FC Barcelona va donar a
conèixer aquest model de planificació el nom es deu a la seva base teòrica recolzada en
el cognitivisme (constructivisme), partint d'una crítica al model conductista
(associacionista) emprat tradicionalment en els esports individuals en ser traslladat als
esports d'equip. La postura d'un dels teòrics del conductisme en tant que només ho
observable s'ha de tenir en compte en una conducta, centrant-se en els estímuls i les
respostes obertes, ignorant completament les sensacions, les imatges, els desitjos i fins
i tot el pensament del subjecte observat, és per Seirul·lo reduccionista i no concorda amb
la complexa realitat dels esports d'equip, de cooperació-oposició. El constructivisme, en
el camp de l'educació, adopta un model en què el coneixement no es redueix a una còpia
de la realitat preexistent, sinó que és un procés dinàmic i interactiu, per mitjà del qual la
informació externa és interpretada una vegada i una vegada per la ment, que va
construint de manera progressiva models explicatius de la mateixa cada vegada més
complexos i encertats. Es coneix la realitat a través de models que construeix l'ésser
humà per explicar-la, els quals són sempre susceptibles de ser canviats i millorats.
Les principals característiques d'aquest model es resumeixen així:
Marcat interès pel que succeeix a l'interior de l'esportista després que aquest
analitza les condicions de l'entorn en el qual realitzarà la seva activitat competitiva.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
26
Modificació de l'organització de les situacions i esdeveniments de l'entorn, per
estimular l'esportista a elaborar nous comportaments, resultat de la interpretació
personal dels mateixos.
Es privilegia la millora de la interpretació que realitza el subjecte perquè així es
modifiqui la conducta externa.
S'aconsegueixen actituds motrius que són esquemes motrius aplicables a
situacions variables evitant així models tancats de conducta .
L'evolució de l'aprenentatge està basada en la capacitat que tingui l'esportista per
analitzar els senyals de l'entorn, interpretar-les de la millor manera i prendre
variades solucions motrius cada vegada més ajustades a les seves necessitats i
interessos particulars .
La forma en què s'estructura el treball per a l'entrenament de les capacitats condicionals,
coordinatives i cognitives es resumeix de la següent manera:
Orientació de la càrrega: es presenta en tres nivells d'aproximació , al marge
dels objectius condicionals, coordinatius o cognitius, d'acord a les necessitats reals
de la competència, seguint com a normes generals:
Sistemes generals: Guarden poca relació amb el context general de l'esport,
el seu objectiu és dotar l'esportista d'una base adequada per exercir-se en la
seva disciplina esportiva.
Sistemes dirigits: es relacionen més estretament amb l'esport específic i la
seva estructura de moviment. El seu objectiu principal és promocionar
l'esportista a elevats nivells de participació.
Sistemes auxiliars: Són mitjans poc implicats en l'execució específica del gest
tècnic a realitzar i el seu objectiu és recuperar la capacitat de treball perduda
en les fases anteriors. És opcional.
Sistemes especials: S'utilitza el propi joc com a element principal de treball i el
seu objectiu és portar el jugador al seu més alt nivell de participació.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
27
Estructura de la càrrega d'entrenament: l'orientació de les càrregues
d'entrenament es subordina a l'estructura condicional, coordinativa i cognitiva del
procés d'entrenament, entenent que tant el coordinatiu com el cognitiu tenen un
suport condicional.
No és possible millorar les qualitats condicionals de manera racional sense tenir en
compte les capacitats coordinatives i cognitives, ja que aquestes sempre apareixen
durant l'execució de qualsevol acció esportiva que permeti diversitat entre les opcions a
executar.
Seirulho en un entrenament del FCBarcelona junt amb Pep Guardiola.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
28
3.2.1.3 Planificació integrada
La Planificació Integrada es basa en que a la pràctica esportiva, les habilitats tecnico-
tàctiques, físiques, psicològiques i visuals (Solé, 1993) s'expressen íntimament unides i
diferenciades. Aquesta metodologia comporta una integració i combinació entre diferents
tipus de càrrega, però el comú denominador d'aquesta metodologia és sempre la tècnica
i la tàctica. A través d'ella es desenvolupen les restants qualitats que intervenen en el
rendiment. En funció de les característiques individuals, l'entrenament s'organitza posant
l'accent sobre una qualitat física, psicològica o visual per obtenir un rendiment d'una
manera interrelacionada.
Entre les característiques d'aquesta metodologia destaquem :
La seva comú denominador el constitueixen la tècnica i la tàctica (Teodorecscu,
1991). Aquestes s'utilitzen com a mitjà per a la millora de les habilitats
psicològiques, visuals i físiques. Aquestes es combinaran de manera diferent per
dissenyar microcicles i sessions segons l'objectiu que es vulgui aconseguir.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
29
L'entrenament Integrat en el futbol comporta una gran especificitat. A través de
la tècnica i la tàctica es pot treballar amb exactitud els músculs i capacitats que
l'esportista sol·licita en el transcurs de les competicions, fenomen que facilita la
modelació de l'entrenament (Antón , 1994) .
Suposa un tipus d'estímuls més atractius per al futbolista ja que el que realment
troba interessant és la pràctica de la seva disciplina.
Aporta una concepció més global de l'esport , fent que l'esportista ho entengui
com un tot. Estableix una escala d'importància segons l'interès personal de
l'esportista.
Segons Mainel (1979), la metodologia integrada requereix un model tècnic
estabilitzat i automatitzat per part del futbolista. També cal que la dificultat de les
habilitats tècniques i tàctiques vagin en consonància de la millora de les
Capacitats Condicionals que es pretenen . Així per exemple, si es vol millorar la
resistència anaeròbica (tolerància al lactat) podríem desenvolupar un exercici de
2x2 amb els paràmetres pertinents (temps, recuperació, longitud de l'espai, etc.)
degudament programats .
Han d'integrar habilitats que complementin mútuament , de manera que es faciliti
el desenvolupament de l'altra . Per exemple , la combinació de l'acomodació
negativa amb la relaxació o la relaxació amb la flexibilitat ( Solé , Palmi i Quevedo,
1994).
Es desprèn de tot això un nou paradigma que no és conèixer l'esport, sinó conèixer
l'esportista i les teories cognitives i estructuralistes ja que aquestes ens apropen al
coneixement de l'ésser humà. Aquestes teories se centren en el coneixement de la
persona com a ésser viu, com una estructura hipercomplexa que s'articula a través de
les relacions de sis capacitats. Aquestes estructures evolucionen i estan connectades
entre si, mentre la seva intervenció amb el medi i amb ells mateixos.
Com diu Seirul·lo, la solució està en crear Situacions simuladores Preferencials, tasques
reals d'interacció en què per resoldre calgui l'optimització d'algun d'aquests sistemes,
d'algun d'aquestes estructures respecte a altres.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
30
3.2.1.4 Periodització Tàctica
El pare de la Periodització Tàctica és, Vítor Frade professor jubilat de la Universitat de
Porto. Vítor va adoptar aquest terme per definir una idea molt clara: tot entrenament ha
d'estar subordinat al model de joc escollit per l'entrenador. Aquest reflecteix el tipus de
joc que l'entrenador pretén que el seu equip desenvolupi i domini amb fluïdesa .
La Periodització Tàctica posa èmfasi en l'assimilació d'una manera de jugar, en els seus
principis: organització de la defensa; l'atac, i dels principis que són les seves fronteres,
és a dir la manera com es transita d'un moment a l'altre, sent que això només es fa en
concentració. La Periodització Tàctica treballa sempre en Especificitat, no donant lloc,
per tant, a exercicis analítics i descontextualitzats. És per això que rebutja entrenaments
físics o tècnics separats del Model de Joc, ja que això condueix a una inespecificitat en
el Procés amb les seves posteriors conseqüències.
La Federació Catalana de Fútbol, dintre de poc, iniciaran la formació dels nous
entrenadors influint-los amb aquest mètode de planificació, ja que és el més actual i el
que més entrenadors professionals estan començant a aplicar.
3.2.1.4.1 Periodització tàctica de Mourinho
Com a clar exemple d’aquest model de planificació tenim a José Mourinho i el seu
ajudant, Rui Faria. S’hi ens fixem amb la seva trajectòria més enllà de la seva actual
etapa al Chelsea haurà podem observar que una característica fonamental que defineix
als seus equips és la regularitat del seu rendiment durant la temporada. A penes hi ha
alts i baixos al llarg del període competitiu, ni pics de forma, ni altiplans en què el
rendiment individual i col·lectiu es manté per sobre de nivells anteriors. El perquè
d'aquesta circumstància s'ha de buscar en la doctrina que el tècnic ha emprat al llarg de
la seva carrera en els diferents equips que ha dirigit ( Reial Madrid, Oporto, Chelsea o
Inter), basada en un concepte modern i transgressor: l' Periodització Tàctica.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
31
Segons el propi entrenador "El més important en un equip és tenir un determinat model,
determinats principis, conèixer-los bé, interpretar bé, independentment que s'utilitzi
aquest o aquest jugador. En el fons és allò que jo anomeno organització del joc".
D'aquesta manera, la Periodització Tàctica suposa supeditar la metodologia
d'entrenament a la forma de joc pretesa.
Existeixen diverses teories sobre el sorgir i de la posada en pràctica d'aquest concepte.
Alguns opinen que té les seves arrels en Van Gaal , font de la qual va beure Mourinho
durant la seva etapa al FC Barcelona. D'altres, dels conceptes adquirits per Rui Faria en
la seva etapa a la Universitat de Porto.
Mourinho defineix així al preparador portuguès: "Rui és el meu complement. No li dic
preparador físic, perquè és molt més que això. A més, aquest concepte no existeix en el
nostre mètode de treball, ja que executa i controla gran part de la nostra metodologia
d'entrenament. La nostra forma de treballar és totalment diferent. No hi ha secrets. Es
valora massa l'aspecte físic quan l'essencial és l'organització del joc".
Per la seva banda, Rui Faria exposa: "Són ja deu anys treballant junts amb un mètode
d'entrenament identificat com a únic perquè està pensat per nosaltres. Tenim idees
comunes i els mateixos fonaments. Les nostres úniques discussions són sobre com
rectificar algun detall , però hi ha una convergència total entre Mourinho i jo. El meu treball
està ‘umbilicalment’ lligat al de l'entrenador ".
Rui Faria i Mourinho Durant una sessió d’entrenament amb el Reial Madrid.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
32
Resulta obvi que per a tots dos, qualitats com les de força i resistència són entrenades
de manera contextualitzada, jugant amb el temps, els espais, les regles i el nombre de
jugadors. Com bé diu el mateix entrenador, " Per a mi la força és la capacitat d'arrencar,
frenar, canviar de direcció saltar per rematar de cap... No utilitzo programes individuals
de musculació amb els meus jugadors per mantenir o potenciar alguna qualitat, tot allò
que fem es relaciona directament amb el nostre model de joc". Una cosa que queda palès
quan afirma que només fa servir el gimnàs per a la rehabilitació de jugadors lesionats per
part de l'equip mèdic.
Així, per mantenir aquest alt nivell de regularitat durant el període competitiu, les sessions
de Mourinho es caracteritzen per una durada d'hora i mitja, amb intensitat màxima,
evitant pèrdues de temps i de concentració, amb transicions ràpides entre exercicis que
inclouen totes les dimensions (física , tècnic - tàctica , psicològica). Aquest últim punt ,
l'aspecte mental, és de capital importància per al portuguès, portant-ho a la pràctica amb
tasques que exigeixin concentració, que obliguin el jugador a pensar, a comunicar-se
entre si quan ha de resoldre de manera conjunta i eficient els exercicis plantejats .
Més enllà de l'origen del seu model de joc, el realment important és l'eficàcia del mateix,
com avalen els seus resultats obtinguts al llarg de la seva carrera en els diferents equips
que ha dirigit.
“No sé dónde comienza lo físico y acaba lo psicológico y lo táctico. Para mí, el fútbol
es globalidad, el jugador también y de ahí que no consiga hacer la división. Yo no hago
trabajo físico”.
José Mourinho
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
33
3.3 FACTORS QUE CONDICIONEN LA PREPARACIÓ FÍSICA
La preparació física i la consecució d’un rendiment alt no depenen només d’un bon
entrenament, sinó que hi ha molts altres factors que l’influeixen. Aquests factors poden
ser molt determinants a l’hora d’aconseguir el màxim rendiment, per això cal donar-los la
mateixa importància que a l’entrenament. La desconsideració o la mala gestió d’aquests
factors pot ser perjudicial per al nostre cos.
3.3.1 EL CLIMA
A l’ hora de realitzar exercici físic s’ha de tenir en compte la temperatura del exterior. No
és el mateix que el futbolista jugui un partit amb temperatures al voltant dels 5 graus, que
jugar quan la temperatura del ambient ronda els 35 graus. Per això, és molt important
que l’esportista ajudi al cos per poder suportar temperatures ambientals desfavorables o
a les que no hi esta habituat.
Cal tenir en compte que la transferència de calor del cos als seus voltants o al contrari
pot produir-se de quatre maneres diferents:
Convecció: on l’aire que circula fa que la calor s’alliberi depenent de la temperatura
de l’aire i del cos.
Conducció: És el contacte directe del cos amb un objecte o un medi el que produeix
la transferència de calor. Per exemple, nedar en aigua freda.
Radiació: Es produeix quan un cos esta esposat a la llum del sol, aquest absorbeix
calor.
Evaporació: El cos no pot absorbir calor a través de la evaporació. La major part de
l’aigua del nostre cos s’evapora des de el cos en forma de suor, encara que també la
evaporació de l’aigua és produeix durant la respiració.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
34
Quan practiquem exercici a temperatura normal, no tot el calor que produïm durant l’exer-
cici físic s’elimina a través de la suor i en conseqüència la temperatura corporal aug-
menta. Contra més elevada és la intensitat del exercici, més incrementa la temperatura
corporal. L’increment de la temperatura muscular millora la capacitat del rendiment dels
músculs.
Al canvi, quan practiquem exercici amb temperatures altes, les condicions climatològi-
ques afavoreixen la pèrdua de calor per evaporació de suor. Si e cos no por alliberar la
quantitat suficient de calor, la temperatura corporal pot augmentar espectacularment.
Aquest augment de la temperatura corporal, disminueix notablement el rendiment. Quan
la humitat és alta la pèrdua de calor a través de la suor es perd, afectant negativament
al rendiment.
3.3.2 NUTRICIÓ
L’alimentació d’un jugador de futbol és un dels factors més influents en la preparació
física i el rendiment d’aquest, per tant, és molt important seguir una dieta equilibrada.
Tots els jugadors necessiten saber quins són els seus límits nutricionals personals i com
poden seleccionar una dieta adequada per aconseguir els seus propòsits.
Jugadors del Rangers, equip xilè, refrescant-se a la mitjà part d’un partit.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
35
Cada jugador és diferent, i no existeix cap dieta per a les necessitat de tots els jugadors
en tot moment. Les necessitats individuals canvien segons la estació del any i els
jugadors han de ser flexibles per acomodar-se a les circumstancies. La dieta pot tindre
un gran impacte en el entrenament, i una bona dieta ajudarà a suportar un entrenament
intensiu constant, limitant els riscos de lesions i d’emmalaltir. Una bona elecció en
l’alimentació por a més a més promoure una millor adaptació al estímul del entrenament.
Per aconseguir la millor condició física, la clau és rebre la quantitat correcta d’energia per
a mantenir-se sa i tindre un bon rendiment. Si absorbim massa energia, la nostra grassa
corporal augmenta, però poca energia, el nostre rendiment disminueix i podem arribar a
lesionar-nos.
Els carbohidrats proveeixen als músculs i al cervell amb el combustible que necessita
per a enfrontar-se a l’estrès del entrenament i les competicions. Els jugadors han de
saber quins aliments elegir, la quantitat i el moment en que s’han d’ingerir per satisfer les
seves quantitats de carbohidrats.
Els aliments rics en proteïnes són importants per augmentar i reparar els músculs; en tot
cas, només cal seguir una dieta variada normal per obtindré les proteïnes que el cos
requereix. Una dieta vegetariana seleccionada també pot satisfer fàcilment les
necessitats proteiques. Una dieta variada que satisfaci les existències d’energia i que
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
36
estigui basada en aliments rics en nutrients com verdures, fruites, fesos o mongetes ,
llegums, cereals, carn magra, peix i lactis deuria assegurar la ingesta adequada de
vitamines i minerals. Si algun d’aquests grups alimentaris són exclosos, es deurien elegir
els altres aliments de manera més acurada.
No només la dieta té influencia en el rendiment d’un jugador, sinó que també mantenir-
se ben hidratat és important, la ingesta de líquids abans, durant i desprès del exercici és
important, especialment en climes càlids. Si es suda molt, s’hauran de consumir aliments
i begudes que mantinguin suficient sal per a reemplaçar la pèrdua.
Una dieta ben seleccionada ofereix molts beneficis a tot esportista, alguns d’aquests
beneficis són:
Òptims resultats del programa d’entrenament, amb una millor recuperació durant
i entre els exercicis i altres activitats.
Obtenció i manteniment d’un pes i una condició física ideal
Som el que mengem, una campanya del FCBarcelona, que ensenya als nens la importància de
menjar sa.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
37
Reducció dels riscos de lesions i malalties
Regularitat en l’obtenció d’un alt rendiment en els partits
Una dieta inadequada pot ser perjudicial per al futbolista, alguns del factors que causen
que la dieta no sigui optima són:
Coneixement insuficient dels aliments i begudes, i una preparació inadequada
d’aquests.
Desencertada elecció quan es fan les compres o es menja fora.
Coneixement pobre o inadequat de la nutrició esportiva
Medis econòmics insuficients.
Impossibilitat de aconseguir bons aliments i begudes.
Viatges freqüents
Ús indiscriminat de suplements i aliments per a esportistes.
Encara que no existeix una dieta o recepta miraculosa, el menjar i beure bé permet que
els jugadors de tot nivell de rendiment poden aconseguir les seves metes personals en
els seus programes d’entrenament i competició, no té sentit entrenar dur i no fer cap cas
dels beneficis que pot aportar una bona elecció dels aliments.
3.3.2.1 LA HIDRATACIÓ
Cap altre estratègia nutricional té tanta reputació comprovada per al augment del
rendiment com el consum d’aigua i carbohidrats durant l’exercici. Els jugadors poden
aprofitar-se d’aquest avantatge si tenen en compte la quantitat, el tipus d’aliments i
begudes, el moment durant els exercicis i els factors que modifiquen la dieta segons el
clima.
Cal evitar la deshidratació durant l’entrenament i la competició mitjançant la ingesta
d’aigua o begudes isotòniques. Es recomanable aprofitar per beure durant un partit,
abans de l’escalfament o a la mitja part. Durant el entrenament, el preparador físic o
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
38
entrenador han de organitzar recessos per a la hidratació dels jugadors d’acord a la
intensitat de l’entrenament i la temperatura. Es recomanable adaptar les sessions de
rehidratació a la pèrdua de suor durant l’entrenament.
Els efectes negatius de la deshidratació en un entrenament de gran intensitat són majors
en climes càlids, en aquestes condicions cal aprofitar alguns moments del partit o influir
pauses de rehidratació durant l’entrenament.
La recuperació desprès d’un exercici forma part de la preparació per a la pròxima sessió
d’exercicis, i el reemplaçament de la suor perduda és una part essencial d’aquest procés.
Tant l’aigua, com la sal que s’han perdut en la suor han de ser recuperats. Les begudes
que es consumeixen haurien de contenir sodi si no ingerim cap altre aliment. Les begudes
esportives que contenen electròlits també son útils, però molts aliments poden suplir la
sal que es necessita.
Boateng, jugador alemany de futbol, beu aigua durant una sessió d’entrenament .
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
39
3.4 PREVENCIÓ DE LESIONS
La exigència dels entrenaments i partits, l’estat del terrat de joc, els calendaris de
competició, la impossibilitat de dedicar-se exclusivament al futbol ens provoca infinitat de
jugadors que acumulem a la infermeria i els perdem per partits importants.
Antigament es treballava en tres grans blocs: tècnica, tàctica-estratègia i preparació
física. Gràcies a la evolució de la qualitat dels entrenaments, les investigacions que es
realitzen sobre el món del futbol han provocat que s’introdueixi com tercer gran bloc la
prevenció de lesions. En aquest quart bloc es pretén reduir l’índex de lesions provocades
en partits i entrenaments.
El futbol són salts, girs, acceleracions, canvis de ritme i direcció, etc., accions molt
agressives per al nostre organisme que afecten directament sobre articulacions,
músculs... es per això que les lesions articulars, pubàlgies i lesions musculars són les
lesions més comunes entre els futbolistes. Per aquest motiu, el treball de prevenció de
lesions esta enfocat directament sobre tres focus de lesions.
El treball de prevenció de lesions ens por dividir en dos blocs:
Treball fora del entrenament
Controlant aspectes com:
Alimentació-hidratació
Descans-son
Aspectes psicològics
Antecedents de lesions
Treball dintre del entrenament
Bones execucions
Treball preventiu
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
40
El treball preventiu és aquell treball que té com a objectiu principal enfortir i acostumar al
nostre cos als moviments que poden causar lesions, per tal de prevenir lesions. Aquest
treball es pot dividir en tres fases
Treball de propiocepció
Tenir consciència del nostre propi cos, amb l’objectiu de la prevenció de lesions
musculars. Aquest treball inclou gran varietat d’exercicis, es pot realitzar durant
l’escalfament i cal general incertesa en els exercicis.
Treball de core
Enfortiment de la zona pèlvica-abdominal, amb l’objectiu de prevenir lesions
relacionades amb el pubis. Es treballa mitjançant exercicis lents, i per obtenir un bon
resultat han de ser correctament executats.
Treball excèntric de força
L’utilitzaríem com una vacuna, dotant al cos de petites dosis de la càrrega que hauran
de suportar els nostres músculs en els partits i entrenaments. Aquest treball esta
enfocat a la prevenció de lesions musculars. Es treballen principalment els músculs
de les cames i es pot treballar al final de la sessió quan els músculs ja estan fatigats.
3.4.1 PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LESIONS
El treball preventiu en els equips professionals o semi-professionals, són els preparadors
físics que s’encarreguen d’introduir exercicis en el entrenament, amb l’objectiu de tenir
els mínims lesionats i evitar possibles lesions futures. Però en els equips de categories
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
41
inferiors, els quals no disposen de preparador físic, és el mateix entrenador qui ha
d’introduir aquests exercicis en els entrenaments.
La FIFA ha creat un programa, anomenat 11+, que inclou una sèrie d’exercicis que cal
realitzar com a rutina en els entrenaments. Aquest programa ha sigut creat per la FIFA
per ajudar als equips que no disposen de preparador físic i disminuir l’índex de lesions.
El programa, de 20 minuts de duració, s'hauria de practicar com escalfament habitual al
començament de cada sessió d'entrenament, almenys dues vegades per setmana.
Abans dels partits només haurien de practicar els exercicis de carrera (parts 1 i 3). Un
punt fonamental del programa és l'ús de la tècnica adequada durant tots els exercicis.
Cal prestar molta atenció a la posició correcta quan es realitzen els exercicis.
El programa esta dividit en tres parts:
Part 1
Inclou exercicis de cursa a poca velocitat combinats amb estiraments actius i contactes
controlats amb el company.
Part 2
Format per sis grups d'exercicis, centrats en la força del tronc i les cames, l'equilibri i la
pliometria/agilitat, cadascun amb tres nivells de dificultat creixent.
Part 3
Composta per exercicis de carrera a velocitat moderada/alta combinats amb moviments
de canvi de direcció.
Jugadors de la selecció espanyola de futbol, participant al programa 11+.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
43
4. MARC PRÀCTIC
4.1 PRETEMPORADES
4.1.1 PRETEMPORADA CADET DIVISIÓ D’HONOR DEL RACING DE FERROL
Equip masculí format per una plantilla de 22 jugadors, de entre
12-14 anys. Disposen de 2 entrenadors, entrenador de porters i
delegat.
Aquest equip es troba a la divisió d’Honor cadet de Galicia, equip
recent ascendit a la categoria, per tant, el seu objectiu és la
permanència en la categoria i la formació personal de cada
jugador.
Forma part de la cantera del Racing de Ferrol, el primer equip d’aquest club es troba
actualment a Segona Divisió B Espanyola.
La pretemporada esta planificada seguint el mètode d’ATR. Consta de un mesocicle que
va del 2 d’agost al 11 de setembre. Durant el mesocicle hi ha planificades 24 sessions
d’entrenament i 5 partits amistosos.
Jugadors del cadet Divisió d’Honor del Racing de Ferrol abans d’un partit.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
44
El mesocicle esta dividit en 6 microcicles:
3 microcicles d’acumulació
2 microcicles de transformació1 microcicle de realització
4.1.1.1 PLANIFICACIÓ DE LA PRETEMPORADA
AC
OM
UL
AC
IÓ
DILLUNS 2 DIMARTS 3 DIMECRES 4 DIJOUS 5 DIVENDRES 6
DISABTE 7 DIUMENGE 8
Cap. Aeròbica Força general
Cap. Aeròbica Força (condicionament)
DESCANSO
Cap. Aeròbica (intensitat) F. Compensació Flexibilitat
F. Resistència F. Compensació Flexibilitat
DESCANSO
DESCANSO
DILLUNS 9 DIMARTS 10 DIMECRES 11 DIJOUS 12 DIVENDRES 13
DISABTE 14 DIUMENGE 15
F. Resistència F. Compensació Flexibilitat
Cap. Pot .Aeròbica F. Compensació Flexibilitat
DESCANSO
F. Resistència F. Compensació Flexibilitat
Velocitat (reacció) Flexibilitat
Racing Vs. Portuarios
DESCANSO
DILLUNS 16 DIMARTS 17 DIMECRES 18 DIJOUS 19 DIVENDRES 20
DISABTE 21 DIUMENGE 22
F. Resistència F. Compensació Flexibilitat
Pot. Aeròbica F. Compensació Flexibilitat
Velocitat (reacció) F. Compensació Flexibilitat
Torneig Racing-Celta Racing- vs.
Recuperació
DESCANSO
DESCANSO
TR
AN
SF
OR
MA
CIÓ
DILLUNS 23 DIMARTS 24 DIMECRES 25 DIJOUS 26 DIVENDRES 27
DISABTE 28 DIUMENGE 29
Resistència Mixta F. Compensació Flexibilitat
F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat
DESCANSO
F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat
Velocitat (reacció-acceleració) Flexibilitat
Naron Juvenil Vs. Racing
DESCANSO
DILLUNS 30 DIMARTS 31 DIMECRES 1 DIJOUS 2 DIVENDRES 3
DISABTE 4 DIUMENGE 5
Resistència Mixta F. Compensació Flexibilitat
F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat
DESCANSO
Resistència Mixta F. Compensació Flexibilitat
Velocitat (acceleració-desplaçament) Flexibilitat
O’val Juvenil Vs. Racing
DESCANSO
RE
LIT
ZA
CIÓ
DILLUNS 6 DIMARTS 7 DIMECRES 8 DIJOUS 9 DIVENDRES 10
DISABTE 11 DIUMENGE 12
Resistència Mixta F. Compensació Flexibilitat
F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat
DESCANSO
F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat
Velocitat (reacció-acceleració-gestual)
Partit por definir
DESCANSO
MICROCICLE D’ACUMULACIÓ 1
Del 2 d’agost al 8 d’agost.
Objectiu de crear una base aeròbica, i enfortir el trem superior i inferior.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
45
MICROCICLE D’ACUMULACIÓ 2
Del 9 d’agost al 15 d’agost.
S’inicien treballs de força-resistència i hi ha una progressió en el treball de la la
resistència. També hi ha un primer contacte amb el treball de velocitat de reacció.
MICROCICLE D’ACUMULACIÓ 3
Del 16 d’agost al 22 d’agost.
En aquest microcicle es treballa la resistència aeròbica, la força-resistència i la velocitat
de reacció de forma més aprofundida.
MICROCICLE DE TRANSFORMACIÓ 1
Del 23 d’agost al 29 d’agost.
En el primer període de transformació es treballa la resistència mixta mitjançant jocs de
futbol, també es treballa la velocitat de reacció acceleració, i s’inicia el treball de força
explosiva.
MICROCICLE DE TRANSFORMACIÓ 2
Del 30 d’agost al 5 de setembre.
Durant aquest període es treballa la resistència mixta mitjançant jocs de futbol, la força
explosiva i la velocitat, inclús s’inicia el treball amb la velocitat de desplaçament.
MICROCICLE DE REALITZACIÓ 1
Del 6 de setembre al 12 de setembre.
Durant aquest període es treballa la resistència mixta, la força explosiva i la velocitat de
reacció, d’acceleració i de desplaçament.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
46
4.1.1.2 EXEMPLE DE SESSIONS
DATA : 03/08/010 HORA : 19:00 SESSIÓ : 2h 90’
ESCALFAMENT: 8 Carrera contínua + 6 ' mobilitat articular
ESTIRAMENTS - HIDRATACIO (mètode estàtic passiu assistit).
TASCA FÍSICA Circuit de força general.
Es realitza per parelles circuit de força de 10 postes que alternen exercicis de tren inferior
i tren superior de règim concèntric-excèntric. Volum: 2 series de una repetició cada una
15’’
TASCA TÈCNICA I TÀCTICA GRUPAL
Desenvolupament: es formen 2 grups de 4 jugadors , el grup ofensiva lectiu , d'orientació
basant- passades curtes i mitjans a 2 tocs perquè el grup defensor realitzi basculacions
horitzontals. S’alternen els rols . Volum : 4 rep. x 4 '
TASCA TECNICO- TÀCTICA GRUPAL: partidet 4:4 +3.
Desenvolupament: en un espai de 40 x 35 mts, es juguen partidets de 4:4 +3 comodins
ofensius +2 porters { sistema 1-3 }, l'equip ofensiu fa atacs tracten de finalitzar jugada
per la zona menys sobrecàrrega de contraris, per a això haurà com condicionant que
haurà de fer passar la pilota pels comodins exteriors abans de poder finalitzar. L'equip
defensor presentés una organització zonal de 1-3 Regles provocació: joc a 2 tocs -
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
47
passades rasos - passar per comodins exteriors mínim 1 cop - porters reiniciar ràpid el
joc - cada gol rebut. Volum: 3 rep x 5 '.
TASCA TECNICO- TÀCTICA COL.LECTIVA (atac- defensa 6:4)
Desenvolupament: en mig del camp es formen 2 equips defensors i 2 atacants , s'inicia
amb un cop sobre 01:00 defensor perquè realitzi rebuig orientat i partir d'aquí es juga
atac -defensa. Volum : 2 rep. x10 ' MP 2'
FLEXIBILITAT: Estiraments
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
48
4.1.2 PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL BETIS BALOMPIÉ
Equip masculí format per una plantilla de 22 jugadors, de entre 17-19 anys. Disposen
d’un entrenador, un entrenador de porters, un metge, un fisioterapeuta, un delegat de
camp i un encarregat de material.
Forma part de la cantera del Real Betis Balompié, el primer equip d’aquest club es troba
actualment a Primera Divisió Espanyola.
Aquest equip es troba al Grup IV de la divisió d’Honor Juvenil d’Espanya. Els principals
objectius d’aquest equip són:
Formar jugadors que puguin competir als equips de superior categoria del club.
Aconseguir la primera posició de la lliga regular, que li dona dret a disputar la Lliga
de Campions i la Copa del Rei Juvenil.
Jugadors del Juvenil Divisió d’Honor del Real Betis Balompié durant un partit.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
49
La pretemporada esta planificada seguint els mètodes contemporanis. Consta de un
mesocicle que va del 3 d’agost al 6 de setembre. Aquest període té com a principal
objectiu aconseguir la condició física precisa per afrontar amb garanties la temporada. El
mesocicle esta dividit en 5 microcicles:
1 microcicle d’adaptació
3 microcicles d’acumulació
2 microcicles de transformació
Durant aquest mesocicle hi ha planificades 25 sessions d’entrenament, 7 partits
amistosos i un triangular.
4.1.2.1 PLANIFICACIÓ DE LA PRETEMPORADA
AD
AP
TA
CIÓ
DILLUNS 3 DIMARTS 4 DIMECRES 5 DIJOUS 6 DIVENDRES 7 DISABTE 8 DIUMENGE 9
DESCANSO Cap. Aeròbica
Resistència
Pot. Aeròbica Cap.
Anaeròbica
Potencia aeròbica
Adaptació-reforçament de
lligament i tendons
Resistència
aeròbica
DESCANSO
AC
UM
ULA
CIÓ
DILLUNS 10 DIMARTS 11 DIMECRES 12 DIJOUS 13 DIVENDRES 14 DISABTE 15 DIUMENGE 16
Pot. Aeròbica
Cap. Anaeròbica
TRIANGULAR
Coria C.F.
Vs. Betis
Pot. Aeròbica Coordinació
Agilitat
Almonte Balompié Vs.
Betis DESCANSO
DESCANSO
DILLUNS 17 DIMARTS 18 DIMECRES 19 DIJOUS 20 DIVENDRES 21 DISABTE 22 DIUMENGE 23
Pot. Anaeròbica
Velocitat
F. resistència Velocitat mixta
TRIANGULAR
Treball de coordinació
Pot. Aeròbica
PUEBLA C.F.
Vs. Betis
DESCANSO
DESCANSO
TR
AN
SF
OR
MA
CIÓ
DILLUNS 24 DIMARTS 25 DIMECRES 26 DIJOUS 27 DIVENDRES 28 DISABTE 29 DIUMENGE 30
Velocitat F. resistència
A.D.NERVIÓN Vs.
Betis
Velocitat
F. resistència Test Yo-Yo
U.D.Carmona Vs.
Betis
Potencia aeròbica
C.D.Gelves Vs.
Betis
C.D.Utrera Vs.
Betis
DESCANSO
DILLUNS 31 DIMARTS 1 DIMECRES 2 DIJOUS 3 DIVENDRES 4 DISABTE 5 DIUMENGE 6
Recuperació F. Mixta Velocitat
Velocitat
Força potencia
Resistència Velocitat
mixta F. resistencia
Resistència Mixta Velocitat
DESCANSO
Jerez Vs.
Betis
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
50
MICROCICLE D’ADAPTACIÓ I
Del 3 al 9 d’agost.
Rapida adaptació de les capacitats, treballant les qualitats de forma genèrica (resistència
i força bàsica) preparant progressivament als futbolistes per al següent microcicle.
MICROCICLES D’ACUMULACIÓ I i II
Microcicle d’acumulació I. Del 10 al 16 d’agost.
Microcicle d’acumulació II. Del 17 al 24 d’agost.
Hi ha un augment del volum de resistència aeròbica, força resistència i compensatòria.
Intensitats moderades, educació tècnica i correcció d’errors. En aquest període es
comencen els partits amistosos, principal objectiu és donar minuts per igual als jugadors.
MICROCICLES DE TRANSFORMACIÓ I i II
Microcicle de transformació I. Del 24 al 30 d’agost.
Microcicle de transformació II. Del 31 d’agost al 6 de setembre.
En aquest període és el moment de transferir el potencial adquirit en els anteriors
microcicles de preparació especifica, coloms e intensitats altes, emfatitzant la tolerància
de la fatiga.
4.1.2.2 EXEMPLE DE SESSIONS
DATA: Jueves 06/08/09 HORA: 09:30 h. PLA SESSIÓ: 1H 40 '
Escalfament general + Carrera contínua (Capacitat Aeròbica). Sèries 1 x 8 '(170
ppm.) Circuit de musculació: Adaptació Fza-Resit. (20')
Treball x trios, 1r treballa, 2n descansa, 3r Abdom. 2x 12-15 rep. Alternar tren
sup-inf.
Ull tècnica correcta. Velocitat d'execució mitjana + propioceptiu turmell-genoll
Tres Equips:
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
51
1r Treball Potència Aeròbica: Sèries 1 x
8 '(170/180 ppm.)
2n Rondos de pressió (8 x 8 + 2 suports
de porters).
Partit doble àrea (3 Equips 6x6) canvis cada
gol.
Compensació + Cintura Pèlvica + A.D.M
Estirament
DATA: Divendres 07/08/09 HORA: 09:30 h PLA SESSIÓ: 1H 15 '
Escalfament general 20' + Força mitjançant jocs x grups, auto carrega, parelles,
trios, etc.
Circuit Intermitent F. Resistència Sèries 2 (10 exercicis X 30 "T / 30" D) 170 ppm
Objectiu: Adaptació-Enfortiment de lligaments i tendons (obstacles de baix im-
pacte, pliometria simple, coordinació, sense frenada - no excèntric)
R. Intermitent Integral (Contraatac) 4x4 en 40x40m. Series 2 X 7 '+ 2' recupera-
ció (20 "treball / 20" rec.)
Cada grup ha de realitzar un atac i defensar un contraatac d'un altre grup.
Compensació + Cintura Pèlvica +
A.D.M.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
52
4.2 COMPARATIVA DE LES PRETEMPORADES
El primer que observem quan comparem les temporades és que totes dues temporades
estan planificades amb el mètode del ATR, això ens fa adonar-nos de la primera gran
diferencia que hi ha entre les dues temporades, els microcicles que les foment. La
pretemporada del Cadet del Racing de Ferrol esta formada per tres microcicles:
acumulació, transformació i realització. Per altre banda, l’equip Juvenil del Betis els tres
microcicles que formen la seva pretemporada: adaptació, acumulació i transformació.
D’aquesta diferencia trec la conclusió que la pretemporada del Betis té una primera
setmana on l’objectiu principal és una adaptació general dels futbolistes, i tot seguit dos
setmanes d’acumulació on el treball puja considerablement de càrrega. El Racing, en
canvi, té tres setmanes d’acumulació on hi ha un augment gradual de les càrregues.
Una altre gran diferencia que cal destacar és que el Racing de Ferrol fa una
pretemporada de 5 setmanes, però la pretemporada del Betis només en té. La temporada
del Racing inclou 24 sessions d’entrenament 5 partits i un torneig de 3 partits, i encara
que el Betis fa menys temps de temporada té 25 sessions d’entrenament, 7 partits i un
torneig de tres partits. Això vol dir que la densitat d’entrenaments és major a la
pretemporada del Betis, ja què disputa 2 partits més i realitza una sessió d’entrenament
més que el Racing que fa una setmana més de pretemporada.
En definitiva, aquestes dues temporades estan plantejades amb ATR i tenen una
estructura molt similar. Les dues diferencies que hi trobem són:
Els microcicles que formen les pretemporades estan disposats de maneres
diferents
El Cadet del Racing realitza 5 setmanes de pretemporada, en canvi el Juvenil del
Betis només en fa 4. Aquesta diferencia de temps fa que la densitat
d’entrenaments del Juvenil del Betis és major a la del Cadet del Racing, ja que
realitza els mateixos entrenaments en una pretemporada més curta.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
53
5. CONCLUSIONS
Aquest treball que hi han hagut tantes hores de dedicació, m’ha ensenyat moltíssimes
coses que sense aquest estudi del treball de recerca no les hagués arribat a captar o
no els hi hagués donat la importància que es mereixen.
Com bé ja he exposat al apartat d’objectius al principi del treball, el meu treball es basa
més en la recerca d’informació sobre la planificació física que no pas en el treball de
camp. Aquest fet m’ha complicat bastant el treball, ja què he trobat molta informació i
molt diversa sobre aquest tema, i ha sigut difícil extreure’n la teoria. Tot i les dificultats
que m’he trobat per el camí, les meves conclusions sobre aquest treball són positives.
He aconseguit assimilar els meus quatre objectius, assolint els coneixements
necessaris com per mourem per el camp de la preparació física amb una certa
comoditat.
Dit això puc dir que amb la realització d’aquest treball he arribat a les conclusions
següents:
No hi ha cap mètode de preparació física que sigui efectiu cent per cent.
Una mala gestió de factors, com la nutrició i la temperatura, poden afectar
negativament a la forma física i al rendiment dels futbolistes.
Amb tots els coneixements que he adquirit amb aquest treball i les opinions que m’han
donat tant el Jesús, com a expert en aquest camp, i el Joan, com a entrenador de nivell
3; m’han permès entendre que la preparació física és una de les parts més important
del futbol i se’n n’ha de fer una bona gestió.
Sense dubte, la preparació física en el futbol no és tan fàcil com sembla quan ho veus
des de fora. Aquest treball m’ha fet valorar molt la feina que duen a terme els
preparadors físics i els entrenadors en aquest camp.
Per acabar, dir que el treball m’ha animat a seguir endinsant-me en el món de la
preparació física, i no només en el futbol sinó també en altres esports. Però això, millor
ho deixaré per un futur.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
54
6. BIBLIOGRAFÍA
MASTER UNIVERSITARIO DE PREPARACIÓN FÍSICA EN FÚTBOL (2006-
2007). “Nutrición, ayudas ergogénicas y dopaje”.
MASTER UNIVERSITARIO DE PREPARACIÓN FÍSICA EN FÚTBOL (2006-
2007). “El papel del preparador físico en la prevención de lesiones”.
MASTER UNIVERSITARIO DE PREPARACIÓN FÍSICA EN FÚTBOL (2006-
2004). “Estructura condicional del juego del fútbol y evaluación de la
condición física como base de la metodología de la preparación física”.
FRANCISCO TORIBIO JIMÉNEZ (2010) “Planificación de la pretemporada
2009-2010 para el equipo juvenil División de Honor del Real Betis Balompié”.
JESUS PEREZ ,DAVID RAMOS “Periodo preparatorio del Racing de Ferrol
Cadete División de Honor”.
ALBERT ROCA “El proceso de entrenamiento en el fútbol”.
ROLANDO PALACIOS PULGARÓN “Caracterización de los modelos de la
planificación del entrenamiento deportivo”.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
55
7. WEB GRAFÍA
Elatleta.com (2013). “La temperatura del futbolista”
http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-temperatura-del-futbolista
FIFA (2011). “11+”.
http://f-marc.com/11plus/rfef/sobre/11plus/
canalbarakaldo.com (2012). “La prevención de lesiones en el futbol”.
http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-prevencion-de-lesiones-en-
el-futbol
e-Revista (2012). “Metodo integral de entrenamiento”
http://direcciondeequipos.com/herramientas-comunes/metodo-integral-de-
entrenamiento/
FIFA (1994-2012). “La salud del jugador”.
http://es.fifa.com/aboutfifa/footballdevelopment/medical/playershealth/index.html
DAVID HERRERA (2013). “Sobre la Periodización Táctica de Mourinho”.
http://www.futbolcomplejo.com/articulos-1/sobre-la-periodizaci%C3%B3n-
t%C3%A1ctica-de-mourinho/#.Us7gmfTuKAU
FÚTBOL PRÁCTICO (2013). “Periodización táctica”.
http://futbolpractico.com.ar/periodizacion-tactica/141-que-es-la-periodizacion-
tactica.html
FRANCISCO MUÑOZ LANZA (2011). “Planificación deportiva con el modelo ATR”
http://condepah.org/dr/files/La%20Planificaci%C3%B3n%20Deportiva%20con%20
el%20Modelo%20ATR.pdf
ERIC VALLODORO (2009). “El ATR”.
http://entrenamientodeportivo.wordpress.com/2009/06/01/el-atr/
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
56
SOUTHMAPTON FC
http://www.saintsfc.co.uk/
ROBERTO QUESADA (2007). “Que es el entrenamiento?”
http://www.notifight.com/artman2/publish/Invitado_18/Que_es_el_entrenamiento.
php
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
57
8. ANNEX
8.1 ENTREVISTA AL PREPARADOR FÍSIC DEL SOUTHAMPTON FC
8.1.1 BIOGRAFÍA
Jesús Pérez nascut el 5 d’octubre de 1971 a Vilabella,
Tarragona. Actualment segon entrenador del Southampton
FC de Mauricio Pochettino.
Es va fer lloc al futbol professional con entrenador i ajudant
amb el pas per clubs com Gimnàstic de Tarragona, CD
Castelló, Real Murcia, Pontevedra CF, Rayo Vallecano i UD
Almeria.
Abans d'unir-se a Espanyol, va passar una temporada
formant part del personal d’un equip d’Aràbia Saudita. Es va unir inicialment a l’Espanyol
com a analista del primer equip al juliol de 2010, abans de la intensificació de la seva
participació abans de la campanya 2010-11.
Instal·lat a Southampton, Jesús ara assisteix Pochettino en les activitats del dia a dia al
camp d'entrenament i els dies de partit. Al gener de 2013 es va convertir en el segon
entrenador de l’equip anglès després d'haver treballat anteriorment com a entrenador
tècnic en el marc de Pochettino durant el seu temps al RCD Espanyol.
Jesús Pérez, preparador físic.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
58
8.1.2 SOUTHAMPTON FC
És un club anglès de futbol de la ciutat de Southampton, una ciutat del
sud d’Anglaterra. Va ser fundat l’any 1885 i actualment es troba a la
màxima categoria de la lliga anglesa, la Premier League. Aquest equip es
anomenat popularment “Els Sants” (The Saints).
Considerat com l’equip revelació d’aquesta temporada degut a que es troba a la part alta
de la classificació, i només fa dues temporades que va ascendir de la segona divisió
anglesa.
http://www.saintsfc.co.uk/
Celebració del gol de Rodríguez contra el Chelsea.
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
59
8.1.3 COS DE L’ENTREVISTA
- Ens pots explicar resumidament en que consisteix el teu ofici?
Bàsicament el meu rol és d’ajudant principal de l’entrenador, a Anglaterra els noms
canvien, aquí l’entrenador és el “Manager” i el meu roll és de “Assistant manager” ,que
és l’ajudant de l’entrenador. Tot i que després som un cos tècnic de quatre persones que
vam venir junts: l’entrenador, jo com “Assistant manager”, hi ha un entrenador de
recolzament i un entrenador de porters, el que passa es que desprès el cos tècnic entre
els quatre ens repartim tot el tipus de treball que nosaltres desenvolupem del nostre
model de joc i d’entrenament.
Jo he treballat com a preparador físic, com segon entrenador, i el meu roll aquí és una
mica de tot, i enllaç amb el cos tècnic del club que és molt ampli: consta de tot el servei
metge del club, els preparadors físics anglesos, tot el servei de “scouting” d’enllaç amb
el cap de premsa, l’enllaç amb el club per tot el tema organitzatiu..., per això la meva
labor és una mica més amplia . A part del tema que m’ha tocat per l’idioma per ajudar als
meus companys fins que ells han anat millorant amb el tema de l’anglès.
- En què es diferencia la preparació física en el futbol d’altres esports?
En principi hi ha diferents formes d’entendre que és la preparació física en els esports, i
en el futbol doncs també, el nostre model, o com jo considero que actualment s’ha de
desenvolupar aquest contingut, és pensant per un costat en model de joc i després
pensant en que un jugador de futbol , és un esportista el qual sempre pots ajudar a
desenvolupar, per tant, sempre hi ha una branca o una part de la preparació que és molt
individualitzada i l’altra part col·lectiva . Llavors tota la part individualitzada seria
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
60
l’entrenament de les necessitats individuals del jugador de futbol, i la part col·lectiva
bàsicament es desenvolupa en el camp i és per la millora de tot el que té a veure amb la
forma de jugar. Òbviament, en els dos entrenaments es retro-alimenten , és a dir , quan
un jugador millora individualment posa al servei de l’equip ,posa en servei de l’equip una
millor preparació física, i quan estàs entrenant amb l’equip, tot tipus d’entrenament que
implica moviment esta ajudant al jugador ha millorar físicament, llavors una cosa es retro-
alimenta amb l’altre.
- Ha canviat molt la preparació física des de que vostè va començar a treballar
com a preparador físic?
Òbviament ja fa molt de temps que vaig començar a treballar, quan surts de la carrera
tens una visió molt teòrica, més les experiències que tu tens si has jugat a futbol -és igual
el nivell d’alt que hagis estat- i conforme vas desenvolupant la teva labor professional
òbviament vas incorporant la teva experiència i vas incorporant, si ho creus convenient
doncs, totes les noves corrents que hi ha tant en entrenament, com en planificació, com
amb suplementació, com en rehabilitació, o prevenció de lesions.. Bueno totes les àrees
que impliquen l’alt rendiment.
- Quin mètode de preparació física fas servir?
En quant al mètode, parlar d’un mètode és molt difícil, perquè en general avui en dia
bàsicament estem en una previsió sistemàtica on tot esta relacionat amb tot, però que hi
ha unes condicions o unes qualitats que lògicament són bàsiques de desenvolupar. En
tot el model de joc utilitzem un mètode diguéssim, no integral sinó específic, i en tot el
que té a veure amb la preparació física utilitzem model molt actualitzat que és un
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
61
entrenament funcional , nosaltres tenim el primer gimnàs funcional en quant a equips de
futbol professional a Anglaterra, també es comença a fer una mica espanya, i que ja vam
intentar fer-ho a l’Espanyol, i be és la nostra línia de treball això si que ha sigut un canvi
molt radical per exemple en quant el mètode de treball de força que era molt més
tradicional aquí a Anglaterra.
- Creus que el mètode actual per a posar en forma als futbolistes és efectiu o
hi faries algun canvi?
Òbviament sempre tots el mètodes són millorables però depèn molt de la realitat de cada
club: el nivell del jugadors, la mentalitat del cos tècnic, la densitat competitiva , no sempre
pots entrenar el que voldries perquè si hi ha molts partits no hi ha espai hi ha molts
continguts a desenvolupar, i desprès la gestió d’un vestuari d’un esport col·lectiu amb
tants jugadors doncs és complicat.
- En el futbol d’avui en dia que es prioritza la velocitat o la força?
En el futbol d’avui en dia no es que es prioritzi la velocitat a la força, sinó que és que de
força especifica i de força funcional ens ajuden a augmentar la capacitat de
desplaçament , però al final en el futbol lo que és necessari és tenir una manifestació
específica el millor possible, és a dir, la velocitat associada amb el desplaçament però
sobre tot a la presa de decisions i cara la presa de decisions o per jugar diguéssim d’una
forma rapida doncs necessites tenir força talent i tenir moltes experiències a nivell
específic, però òbviament un bon nivell específic de força et faciliten uns nivells molt alts
de repetició de reforços intensos, un nivell molt alt d’acceleració i desacceleració alta; i
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
62
això és el que ajuda al futbolista a estar disponible molts minuts en el camp a la màxima
intensitat.
- Quin paper li ha signa vostè al gimnàs en la preparació física del futbolista?
Com ja he comentat abans, el paper que s’assigna a la nostra preparació al gimnàs és
fonamental, però nosaltres no tenim un gimnàs convencional sinó que treballem d’una
manera molt funcional i amb un sistema ‘isovivencial’, tot amb politges còniques i amb
molts treballs amb feed-back, doncs al nostre gimnàs no es treballa amb pes sinó amb
qualitat de moviment i els jugadors tenen diferents pantalles on poden veure la potencia
que estan generant amb els exercicis i es una forma molt atractiva i molt competitiva
d’entrenar.
- Abans de plantejar una temporada en quins aspectes et fixes?
En els aspectes que bàsicament et fixes és en el tipus de jugadors que tens, les
necessitats individuals que té el jugador i a partir d’aquí els test inicials per saber en quin
estat comencen els primers dies d’entrenament, i desprès anem monitoritzant diàriament
els entrenaments: doncs a traves de les dades dels gps, a traves de tots els tet diaris
que fem d’orina i saliva setmanals (que són anàlisis hormonals), i constantment, tenim
moltes dades que anem revisant diàriament i es el que van anat modificant
progressivament les carregues de l’entrenament.
- És important per a plantejar una temporada des de el punt físic saber el
calendari abans de fer-ho? Podria variar algun aspecte si els partits més
difícils o contra els millors equips es trobessin bastant seguits?
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
63
En el calendari no té influencia el començament, perquè tant important és el primer com
l’últim partit, l’únic què té influencia el calendari és amb la densitat competitiva, amb el
numero d’entrenaments que pots fer, però nosaltres no basem el calendari en començar
d’una manera o altra sinó que intentem arribar al primer partit de lliga en les millors
condicions possibles i a partir d’allà no sols mantenir-ho sinó intentar doncs anar
millorant.
- Has notat diferència entre la lliga BBVA i la Premier League? On creus que
preparen més físicament als jugadors? A que pot ser deguda aquesta
diferència? Quins aspectes són els que varien?
Les diferencies que hi ha entre la lliga espanyola i la Premier League són molt grans,
perquè el potencial econòmic dels equips anglesos és molt elevat i és el que fa què la
lliga sigui més igualada, desprès la cultura el que fa, tot i que hi hagi molts jugadors
estrangers, t’impregna de que els partits són molt intensos , en el sentit que hi ha moltes
activitats d’alta intensitat , el físic dels jugadors la mitjà és molt més gran que en España;
llavors el joc és més difícil hi ha molt contacte; i desprès una altra cosa que el fa diferent
és l’ambient que hi ha tots els camps, sempre estan plens i l’ambient que esta a la grada
es transmet al camp i t’impulsa a que el partit sigui molt més intensos, del que les
situacions de joc donen. Desprès els arbitratges també són diferents, permeten molt més
contacte i deixen jugar més , amb lo que hi ha moltes més activitats de lluita i d’intensitat
durant ells partits.
- Hi ha molta diferencia la lliga de Aràbia Saudita amb la Premier i la lliga
Espanyola?
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
64
Entre la lliga d’Aràbia i la lliga espanyola hi ha molta diferencia perquè la qualitat dels
jugadors és molt diferent, la lliga espanyola esta molt per sobre de la lliga d’Aràbia Saudí,
tot i que la lliga d’Aràbia Saudí és la lliga més fortes de tot el golf pèrsic. És una de les
lligues més importants d’Àsia però esta molt lluny.
- El clima de Aràbia Saudita influeix a la forma de preparar físicament als
jugadors?
El clima influeix molt en la preparació perquè, òbviament, mai pots entrenar durant el
matí en cap moment de l’any, sempre entrenes a partir de que el sol ha marxat i és molt
difícil l’entrenament, doncs en aquest cas com es fa a Europa, de dos sessions diàries
perquè la cultura musulmana fa pràcticament la vida es fa de nit: van a dormir de
matinada, i es lleven molt tard, amb el que la vida és completament diferent.
- Que penses sobre el mètode que té Mourinho de fer la preparació física
basant-se en l’estil de joc del següent equip al que s’enfronta?
El mètode de Mourinho, suposo que et refereixes a la periodització tàctica, en la que tot
es basa en el model de joc més que en els rivals, no deix de ser el mateix que fem tothom.
Tothom tenim un estil de joc , i aquest estil de joc el desenvolupem, òbviament ells es
basen en que tota la preparació que fan a l’equip és especifica, per mitjans de situacions
específiques de joc, que és el que en realitat fem tothom. El que passa és que nosaltres
tenim una altre vessant de l’entrenament, que diem el entrenament de de necessitats
individuals ,que és la basant en la vessant funcional, i l’entrenament més individualitzat,
perquè òbviament no tots els equips a la mateixa disposició, nosaltres per exemple; tenim
un equip amb molta joventut amb lo que els jugadors estan en una etapa encara de
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
65
formació i els tenim que ajudar. És diferent amb els últims equips amb els que ell treballa
són jugadors que ja estam fets , es compren jugadors per poder exprimir-los durant 2 o
3 temporades amb una densitat competitiva de prop de 55- 65 partits per any, amb lo
que pràcticament només és dediquen a jugar i recuperar. Són visions completament
diferents, però la periodització tàctica no deixa de ser alguna cosa que fem tots.
- Que trobes més difícil la preparació física d’un jugador o la recuperació
desprès d’una lesió? Com afronten els jugadors una lesió? Com és la
recuperació d’aquesta?
La lesió és la part, sobretot les lesions de llarga durada que són les lesions de més de 6
setmanes, són les lesions més complicades per a un jugador de futbol. Perquè perden
els nivells de les seves qualitats físiques i, òbviament, recuperar això i el nivell futbolístic
específic, és la part més dura. Òbviament necessiten un equip multi-disciplinat que els
ajudi i totes les situacions de lesió sobretot de llarga durada són una prova molt important
de superació per als jugadors, normalment després d’una lesió molt gran els jugadors
solen ser: més madurs, més competitius, prenen consciencia del seu cos, i li donen
importància a moltes coses que abans de la lesió doncs no necessitaven atendre, perquè
són conscients que cada detall és importantíssim per a poder tornar amb bones
condicions, i quan tornen a jugar doncs no se’n obliden més d’aquest aspecte.
- Actualment el Southampton va tercer classificat, a que creus que es degut?
Creus que la preparació física d’aquesta temporada és millor?
Actualment ens trobem a la part alta, tot i que el calendari comença a ser dur, i la carrega
psicològica i moral que esta suportant l’equip , tants elogis i tantes convocatòries de
PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL
66
jugadors per la selecció ens esta passant factura, i així ho estem comprovant, però bé,
quan els resultats són bons no són per qüestió d’uns detalls ni quan els resultats són
dolents es per aquest mateix detall. Sempre la confluència d’una bona estructura del
model de joc, de molt de rigor, de molta intensitat i de molta voluntat per part dels
jugadors , sempre és l’explicació dels bons resultats.
- Quins exercicis recomanaries als jugadors amateurs que no disposen de
preparador físic?
Els exercicis que recomanaria a jugadors amateurs que no disposen de preparador físic,
doncs, els animaria a consultar diferents webs que ens ofereixen informació gratuïta
sobre entrenament, i en específic sobre prevenció. Per exemple, per jugadors amateurs
la FIFA té un programa de prevenció que és el 11+, que són 11 exercicis més unes
variants, que és va fer un estudi a través de diferents equips amateurs i que veien que
treballant aquests exercicis de forma bàsica es reduïen el índex de lesió, i crec que per
a un futbol amateur sense la possibilitat de disposar d’un preparador físic pot ser una
ajuda, petita però una bona ajuda, per al tema de prevenció de lesions.