presentació de l’ajuntament de barcelona · els reptes socials i urbans del segle xxi necessiten...

17

Upload: others

Post on 16-Aug-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 2: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

Presentació de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona, no n’hi ha cap dubte, és una ciutat viva i en evolució constant. Una de les preocupacions principals del govern municipal és evitar que el seu desenvolupament incrementi les desigualtats. Treballem per una ciutat justa i democràtica, i per això hem de fer front a reptes com la inclusió econòmica, social i cultural en una societat diversa i cada cop més precaritzada.

La resposta a aquests reptes no es pot fer de manera individualitzada: calen respostes col·lectives, és a dir, comunitàries, que tinguin l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i, alhora, que generin l’organització social i l’enfortiment ciutadà que han de fer possible la consolidació d’aquestes millores.

Les Jornades Internacionals d’Acció Comunitària ens serviran per conèixer noves preguntes i respostes i per imaginar noves formes de construcció quotidiana d’organització social. Moltes ciutats a tot el món estan compromeses en aquest camí i necessitem continuar-ne aprenent i compartir els aprenentatges.

Agraïm al Màster de Polítiques Socials i Acció Comunitària de l’Escola de l’IGOP la seva generositat en l’exercici de coproducció per fer possible aquesta trobada.

Jaume Asens Tercer tinent d’alcaldia de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.

Presentación del Ayuntamiento de Barcelona

Barcelona, no hay ninguna duda, es una ciudad viva y en evolución constante. Una de las preocupaciones principales del Gobierno municipal es evitar que su desarrollo incremente las desigualdades. Trabajamos por una ciudad justa y democrática, y por eso tenemos que hacer frente a retos como la inclusión económica, social y cultural en una sociedad diversa y cada vez más precarizada.

La respuesta a estos retos no puede darse de un modo individualizado: son necesarias respuestas colectivas, es decir, comunitarias, que tengan el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas y, al mismo tiempo, que generen la organización social y el fortalecimiento ciudadano que tienen que posibilitar la consolidación de estas mejoras.

Las Jornadas Internacionales de Acción Comunitaria nos servirán para conocer nuevas preguntas y respuestas y para imaginar nuevas formas de construcción cotidiana de organización social. Muchas ciudades en todo el mundo están comprometidas en este camino y necesitamos seguir aprendiendo y compartir los aprendizajes.

Agradecemos al máster de Políticas Sociales y Acción Comunitaria de la Escuela del IGOP su generosidad en el ejercicio de coproducción para hacer posible este encuentro.

Jaume Asens Tercer teniente de alcalde del Área de Derechos de la Ciudadanía, Cultura, Participación y Transparencia del Ayuntamiento de Barcelona.

Page 3: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

Presentació de l’Escola de l’IGOP

Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització i relació entre ciutadania i institucions públiques.

Per a tal fi, l’acció comunitària es torna una eina eficaç, a través de la qual materialitzem la cooperació i la coproducció entre els diversos actors d’un territori.

A l’Escola de l’IGOP ens ocupem d’aprendre i comprendre com fer que aquests processos generin apoderament, contribueixin al combat de les desigualtats i en garanteixin la sostenibilitat, des de la presa de consciència i l’organització ciutadana. A la nostra Escola ho entenem i ho treballem com un repte i no com un punt de partida.

Les Jornades Internacionals d’Acció Comunitària són, doncs, una oportunitat única per aprofundir en aquests aspectes, per dialogar, debatre, comprendre i aprendre com, en contextos socials diferents, estan i estem afrontant els reptes que ens proposa l’acció comunitària davant de les desigualtats.

Agraïm a l’Ajuntament de Barcelona l’oportunitat de fer-les possibles, i us agraïm a participants, ponents i col·laboradors la vostra imprescindible contribució a la reflexió compartida que tindrem aquests dies.

Ernesto Morales Coordinador de l’Escola de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

Presentación de la Escuela del IGOP

Los retos sociales y urbanos del siglo XXI necesitan respuestas nuevas, políticas nuevas, pero, sobre todo, otras formas de organización y relación entre ciudadanía e instituciones públicas.

Para tal fin, la acción comunitaria se vuelve una herramienta eficaz, a través de la cual materializamos la cooperación y la coproducción entre los diversos actores de un territorio.

En la Escuela del IGOP nos ocupamos de aprender y comprender cómo hacer que estos procesos generen empoderamiento, contribuyan al combate de las desigualdades y garanticen la sostenibilidad, desde la toma de conciencia y la organización ciudadana. En nuestra escuela lo entendemos y lo trabajamos como un reto y no como un punto de partida.

Las Jornadas Internacionales de Acción Comunitaria son, pues, una oportunidad única para profundizar en estos aspectos; para dialogar, debatir, comprender y aprender cómo, en contextos sociales diferentes, están y estamos afrontando los retos que nos propone la acción comunitaria ante las desigualdades.

Agradecemos al Ayuntamiento de Barcelona la oportunidad de hacerlas posibles, y os agradecemos a los participantes, ponentes y colaboradores vuestra imprescindible contribución a la reflexión compartida que tendrá lugar durante estos días.

Ernesto Morales Coordinador de la Escuela del Instituto de Gobierno y Políticas Públicas (IGOP)

Page 4: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

c/ Entença, 155. Barcelona

c/ Sant Antoni Maria Claret, 167. Barcelona

Dijous 1 de marçDivendres 2 de març (9 a 14h)

HOSPITAL DE SANT PAU

LA MODEL

Divendres 2 de març (17h)

9:00h Registre i acreditacions

9:30h Benvinguda i inauguració de la Jornada

Jaume Asens, Tercer Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.

Raquel Gallego, Directora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

10:00h Emocions comunitàries

Presenta: Marta Clari, Gerenta de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.

Ponent: Ignacio Morgado, Institut de Neurociència de la Facultat de Psicologia de la UAB

11:00h Pausa - cafè

Dijous 1 de març de 2018

PROGRAMA

11:30h Arquitectures comunitàries en el territori

Modera: Ismael Blanco, coordinador de projectes en l’àmbit de Polítiques Urbanes i Innovació Social de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

Participants:

• Rafael Cofiño, responsable del Servei d’Avaluació de Salut i Programes de la Direcció General de Salut Pública d’Astúries.

• Márcia Falcão, membre del Consell Director de l’Escola de Cidadania CAMP Porto Alegre, Brasil.

• Mónica Lacarrieu, investigadora en el CONICET i Directora del Programa Antropologia de la Cultura de la Universidad de Buenos Aires.

• Michael Fox, periodista i activista social vinculat a moviments socials i comunitaris a USA i Amèrica Llatina.

• Marga Padilla, programadora web de la Cooperativa Dabne, Madrid.

13:30h Dinar

Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau

Des del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i l’Escola de l’IGOP tenim l’interès d’obrir perspectives i mirades en relació al paper que pot tenir l’administració a l’hora de generar condicions per enfortir l’Acció Comunitària, per la qual cosa hem organitzat conjuntament les presents Jornades Internacionals d’Acció Comunitària al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona).

L’objectiu de les Jornades és que puguem escoltar i conèixer polítiques públiques foranies sobre Acció Comunitària vinculades a aspectes de democràcia, enfortiment i empoderament del conjunt de la ciutadania, i que reforcin la idea de transversalitat a través de polítiques locals concretes.

Page 5: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

14:30h Compartim experiències i coneixements. Taules simultànies de conversa

SALUT, EDUCACIÓ, SERVEIS SOCIALS I OCUPACIÓ: Com podem treballar junts en el territori?

Modera: Rafael Cofiño, responsable del Servei d’Avaluació de Salut i Programes de la Direcció General de Salut Pública d’Astúries.

Participants:

• Joan Artigal i Otger Cano, Institut Escola Trinitat Nova.

• Bernat Oró, Escola d’Adults la Verneda.

• Mònica Coll, EquilibradaMent.

• Carme Sáez, Vincular per educar.

• Rosa Ma Rubio, Projecte RADARS.

• Elisenda Vegué, Projecte Cooperativa Alencoop.

ACCIÓ COMUNITÀRIA:La figura de les treballadores/organitzadores comunitàries.

Modera: Marta Llobet, professora de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona.

Participants:

• Márcia Falcão, Escola de Cidadania CAMP Porto Alegre, Brasil.

• Michael Fox, periodista i activista social vinculat a moviments socials i comunitaris a USA i América Llatina.

• Esther García, tècnica comunitària del Pla Comunitari de Poble Sec.

• Fabiana del Genio, tècnica comunitària del Pla de Desenvolupament Comunitari del Besós.

• Merche Avilés, tècnica dels barris del Coll, Vallcarca i Els Penitents.

• Cecilia Collado, tècnica de barri d’Horta Guinardó.

CULTURA I COMUNITAT:Les desigualtats en l’àmbit cultural. Experiències comunitàries i equitat en cultura.

Modera: Nicolás Barbieri, investigador de l’Escola de l’IGOP.

Participants:

• Mónica Lacarrieu, investigadora CONICET i professora Universidad Buenos Aires.

• Saúl Esclarín, Director General de Cultura de l’Ajuntament de Saragossa.

• Javier Rodrigo, entitat Transductores i Artibarri.

• Ana Leitão, Tudanzas.

TIC:La tecnologia com a eina per empoderar la ciutadania i construir comunitat. Les comunitats que es construeixen al voltant de la tecnologia.

Modera: Marga Padilla, programadora web la Cooperativa Dabne.

Participants:

• Víctor Oncins, Guifi.net / eXO.

• Cooperativa Colectic.

• Radio comunitària La Fundició.

• Fundació Quepo – Projecte Viver de comunicació de l’Associa’t.

17:00h Tancament de la sessió

Ismael Blanco, coordinador de projectes en l’àmbit de Polítiques Urbanes i Innovació Social de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

9:00h Recepció

9:30h Benvinguda

Laia Ortiz, Segona Tinenta d’Alcaldia i Regidora de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Fernando Pindado, Comissionat de Participació i Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona.

10:00h Polítiques públiques locals amb perspectiva comunitària

Moderador: Ernesto Morales, Coordinador de l’Escola de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

Participants:

• Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Desenvolupament Local i Consum.

• Gemma Tarafa, Comissionada de Salut.

• Miquel Àngel Essomba, Comissionat d’Educació, Infància i Joventut.

• Fernando Pindado, Comissionat de Participació i Democràcia Activa.

• Joan Subirats, Comissionat de Cultura.

11:00h Pausa - cafè

11:30h Debat i torn de preguntes

12:30hPolítiques públiques per a la construcció de comunitat

Presenta:Gala Pin, Regidora de Participació i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona.

Ponent:César Rendueles, profesor de sociología de la Universidad Complutense de Madrid.

14:00hComiat institucional i emplaçament a un altre espai

Gala Pin, Regidora de Participació i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona.

NOTA: Aquí finalitza la Jornada al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau i la següent activitat s’emplaça a La Model.

17:00h Construir comunitat des dels equipaments de proximitat

Moderador i co-organitzador del taller:

Javier Rodrigo, investigador i gestor cultural especialitzat en polítiques de proximitat, cultura comunitària i pedagogies crítiques.

Experiències convidades:

• Fernando García, mARTadero, Bolívia.

• Astra Gernika, Euskadi.

• Javier Tobías i Diego Garulo, Harinera ZGZ, Saragossa.

Divendres 2 de març de 2018

Page 6: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

Ponentes

César Rendueles es profesor de Sociología en la Universidad Complutense de Madrid. Fue miembro fundador del colectivo de intervención cultural Ladinamo. Durante ocho años se encargó de la coordinación cultural del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Ha editado textos clásicos de Karl Marx, Walter Benjamin, Karl Polanyi, Jeremy Bentham o Antonio Gramsci. En 2013 publicó Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital; en 2015, Capitalismo canalla, y en 2016, En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico y, con Joan Subirats, Los (bienes) comunes. ¿Oportunidad o espejismo? Sus trabajos se han editado en una decena de países. Escribe habitualmente en el suplemento literario de El País y en otros medios de comunicación.

Ignacio Morgado Bernal es catedrático de Psicobiología y director del Instituto de Neurociencias de la Universidad Autónoma de Barcelona. Ha realizado estudios y trabajos de investigación en las universidades del Ruhr (Alemania) y de Oxford (Reino Unido) y en el Instituto Tecnológico de California (Caltech, EE. UU.). Imparte clases de Psicología Fisiológica y realiza investigación experimental sobre potenciación y recuperación de la memoria por estimulación eléctrica cerebral. Fue decano fundador de la Facultad de Psicología y director del Departamento de Psicobiología y de Metodología de las Ciencias de la Salud. Su última obra de divulgación es Emociones corrosivas: cómo afrontar la envidia, la codicia, la culpabilidad y la vergüenza, el odio y la vanidad (Barcelona, Ariel 2017).

Rafael Cofiño es médico y escritor. Especialista en medicina familiar y comunitaria. Jefe del Servicio de Valoración de la Salud y Programas en la Dirección General de Salud Pública de Asturias. Profesor asociado de la Escuela Andaluza de Salud Pública. Miembro del Comité Académico de la Escuela de Salud Pública de Menorca. Participa en la formación del Área de Salud Comunitaria a residentes de medicina y enfermería familiar comunitaria en Asturias. Es editor del blog Salud comunitaria desde el año 2006. Autor de La ñoaranza de Artemio Rulán y Los gorriones de Artemio Rulán.

Ponents

César Rendueles és professor de sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre fundador del col·lectiu d’intervenció cultural Ladinamo. Durant vuit anys es va encarregar de la coordinació cultural del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Ha editat textos clàssics de Karl Marx, Walter Benjamin, Karl Polanyi, Jeremy Bentham o Antonio Gramsci. El 2013 va publicar Sociofobia. El canvi polític en l’era de la utopia digital; el 2015, Capitalismo canalla, i el 2016, En bruto. Una reivindicación del materialismo histórico i, amb Joan Subirats, Los (bienes) comunes. ¿Oportunidad o espejismo?. Els seus treballs s’han editat en una desena de països. Escriu habitualment al suplement literari d’El País i en altres mitjans de comunicació.

Ignacio Morgado Bernal és catedràtic de Psicobiologia i director de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat estudis i treballs d’investigació a les universitats del Ruhr (Alemanya), d’Oxford (Regne Unit) i a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech, EUA). Imparteix classes de psicologia fisiològica i realitza investigació experimental sobre potenciació i recuperació de la memòria per estimulació elèctrica cerebral. Va ser degà fundador de la Facultat de Psicologia i director del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut. La seva darrera obra de divulgació és Emociones corrosivas: cómo afrontar la envidia, la codicia, la culpabilidad y la vergüenza, el odio y la vanidad (Barcelona, Ariel 2017).

Rafael Cofiño és metge i escriptor. Especialista en medicina familiar i comunitària. Cap del Servei d’Avaluació de la Salut i Programes en la Direcció General de Salut Pública d’Astúries. Professor associat de l’Escuela Andaluza de Salud Pública. Membre del Comitè Acadèmic de l’Escola de Salut Pública de Menorca. Participa en la formació de l’Àrea de Salut Comunitària a residents de medicina i infermeria familiar comunitària a Astúries. És editor del blog “Salud Comunitaria” des de l’any 2006. Autor de La ñoaranza de Artemio Rulán i Los gorriones de Artemio Rulán.

@crendueles

@IgnacioMorgadoB

@rcofinof

Page 7: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

Márcia Falcão es educadora popular. Miembro del Consejo de Administración de CAMP y miembro del Movimento de Trabalhadoras e Trabalhadores por Direitos (MTD). Licenciada, máster y doctoranda en Geografía por la Universidad Federal de Rio Grande do Sul (UFRGS). Especialista en Políticas Públicas para la Igualdad en América Latina, por el Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO). Con experiencia en el despliegue de proyectos de formación ciudadana y profesional para la generación de empleo de autogestión. Fue directora pública de Desarrollo Social (entre 2009 y 2012) y Políticas para la Mujer (entre 2013 y 2015) en la ciudad de Canoas, región metropolitana de Porto Alegre, RS.

Mónica Lacarrieu es miembro de la Comisión Gestora y vicerrectora de Investigación y Posgrado de la Universidad de las Artes del Ecuador (UArtes). Es doctora en Filosofía y Letras con orientación en Antropología Social por la Universidad de Buenos Aires. Profesora titular de la Universidad de Buenos Aires e investigadora principal del CONICET. Es directora del programa de Antropología de la Cultura, Instituto de Ciencias Antropológicas, FFyL, UBA. Directora del posgrado de Patrimonio Inmaterial (UNC) y del máster en Cultura Pública (Universidad de las Artes, Buenos Aires). Cocoordinadora del proyecto sobre Historia Oral de la Danza, Instituto de Bellas Artes e Instituto Mora, México. Directora de proyectos UBACYT y PIP-Conicet. Ha sido profesora de posgrados en UAM-CONACULTA-OEI, la Universidad de Barcelona, la Fundación Ortega y Gasset o la Universidad de San Simón (Bolivia), entre otros. Formadora y consultora del programa de PCI de la UNESCO. Ha publicado numerosos artículos en revistas especializadas y en libros sobre temáticas como la globalización, la identidad y la cultura contemporánea, entre otros.

Michael Fox es periodista multimedia, reportero de radio y documentalista. Durante los últimos quince años ha tenido un pie en los EE. UU. Y otro en América Latina, cubriendo la política, los movimientos sociales y la organización de base. Está interesado particularmente en cómo la producción de medios

Márcia Falcão és educadora popular. Membre del Consell d’Administració de CAMP i membre del Movimento de Trabalhadoras e Trabalhadores por Direitos - MTD. Llicenciada, màster i doctoranda en Geografia per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul - UFRGS. Especialista en Polítiques Públiques per a la Igualtat a Amèrica Llatina, pel Consell Llatinoamericà de Ciències Socials - CLACSO. Amb experiència en el desplegament de projectes de formació ciutadana i professional per a la generació d’ocupació d’autogestió. Va ser directora pública de Desenvolupament Social (entre 2009 i 2012) i Polítiques per a la Dona (entre 2013 i 2015), a la ciutat de Canoas, regió metropolitana de Porto Alegre, RS.

Mónica Lacarrieu és membre de la Comissió Gestora i vicerectora d’Investigació i Postgrau de la Universitat de les Arts de l’Equador (UArtes). És doctora en Filosofia i Lletres amb orientació en Antropologia Social per la Universitat de Buenos Aires. Professora titular de la Universitat de Buenos Aires i investigadora principal del CONICET. És directora del programa d’Antropologia de la Cultura, Institut de Ciències Antropològiques, FFyL, UBA. Directora del Postgrau de Patrimoni Immaterial (UNC) i del Màster en Cultura Pública (Universitat de las Arts, Buenos Aires). Co-coordinadora del projecte sobre Història Oral de la Dansa, Institut de Belles Arts i Institut Mora, Mèxic. Directora de Projectes UBACYT i PIP-Conicet. Ha estat professora de postgraus en UAM-CONACULTA-OEI, Universitat de Barcelona,Fundació Ortega i Gasset, Universitat de San Simón (Bolívia), entre altres. Formadora i consultora del programa de PCI, UNESCO. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i en llibres sobre temàtiques com la globalització, la identitat i la cultura contemporània, entre altres.

Michael Fox és periodista multimèdia, reporter de ràdio i documentalista. Durant els últims quinze anys ha tingut un peu als EUA i l’altre a l’Amèrica Llatina, cobrint la política, els moviments socials i l’organització de base. Està interessat particularment en com la producció de mitjans pot ser usada

@marciafalcao13

@monicalacarrieu

www.mfox.us

Page 8: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització

com una eina per a l’apoderament, i com la narració d’històries pot ser una forma de connectar i inspirar. Ha treballat com a organitzador comunitari amb treballadors de salaris baixos a Baltimore. També és l’excap de producció de vídeos de teleSUR en anglès i codirector d’un parell de documentals. El seu primer, Beyond Elections (Més enllà de les eleccions), es va centrar en les experiències llavors emergents de la democràcia participativa a l’Amèrica Llatina. Actualment viu al sud del Brasil.

Ajuntament de Barcelona (2011). “Diversitat cu l tura l i p lans de desenvolupament comunitar i a la c iutat de Barcelona”. Barcelona: IGOP - Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona,

Ajuntament de Barcelona (2012). “Model d’intervenció per a l’acció comunitària a ciutats mediterrànies”. Projecte Eumed Cities. Col·lecció “Barcelona per l’acció comunitària”, Barcelona: IGOP - Ajuntament de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona (2014). “Guia operat iva per a l ’avaluació de l ’acció comunitària”. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Barcelona (2017). “Cap a una política pública d’acció comunitària”. Mesura de govern.

Ajuntament de Barcelona (2017). “Orientacions per a la definició d’una estratègia comunitària”.

Pàgines web

Sobre acció comunitària i salut: http://salutcomunitaria.com/

Sobre universitat i acció comunitària: http://escoladeligop.com/

Bibliografia

puede ser usada como una herramienta para el empoderamiento y cómo la narración de historias puede ser una forma de conectar e inspirar. Ha trabajado como organizador comunitario con trabajadores de salarios bajos en Baltimore. También es el exjefe de producción de vídeos de teleSUR en inglés y codirector de un par de documentales. Su primer documental, Beyond Elections (Más allá de las elecciones), se centró en las experiencias entonces emergentes de la democracia participativa en América Latina. Actualmente vive en el sur del Brasil.

Ayuntamiento de Barcelona (2011). “Diversitat cultural i plans de desenvolupament comunitari a la ciutat de Barcelona”. Barcelona: IGOP - Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

Ayuntamiento de Barcelona (2012). “Model d’intervenció per a l’acció comunitària a ciutats mediterrànies”. Proyecto Eumed Cities. Colección “Barcelona por la acción comunitaria”, Barcelona: IGOP - Ayuntamiento de Barcelona.

Ayuntamiento de Barcelona (2014). “Guia operat iva per a l ’avaluació de l ’acció comunitària”. Área de Calidad de Vida, Igualdad y Deportes. Ayuntamiento de Barcelona.

Ayuntamiento de Barcelona (2017). “Cap a una política pública d’acció comunitària”. Medida de Gobierno.

Ayuntamien to de Barce lona (2017 ) . “Orientacions per a la def inició d’una estratègia comunitària”.

Páginas web

Sobre acción comunitaria y salud: http://salutcomunitaria.com/

Sobre universidad y acción comunitaria: http://escoladeligop.com/

Bibliografía

Page 9: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 10: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 11: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 12: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 13: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 14: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 15: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 16: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització
Page 17: Presentació de l’Ajuntament de Barcelona · Els reptes socials i urbans del segle XXI necessiten respostes noves, polítiques noves, però, sobretot, altres formes d’organització