presentació cinema kubrik
TRANSCRIPT
Les pintures pre-històriques de la cova de Chauvet (França) són el primer intent de l'home de crear figures animades, una rudimentària i precursora forma del cinema.
Les representacions amb ombres xineses són els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.
L'art d'ombres xineses data de la dinastia Han, a la Xina, de fa uns dos mil anys.
Utilitzada ja al segle XVI, la cambra obscura permetia la projecció d'imatges externes dins d'una cambra fosca.
Permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la seva superfície.
Un segle després, la llanterna màgica seria la precursora de les sessions de cinema, en
projectar imatges sobre una superfície plana.
El seu inventor va ser el jesuïta alemany Atanasius Kircher (1602-1680), l'invent de Kircher consistia en una cambra fosca amb un joc de lents i un suport escorredor en el qual hi col·locaven transparències pintades sobre plaques de vidre.
Durant anys, des de començaments del segle XIX, s'ha mantingut la teoria, avalada per multitud d'evidències empíriques, que la persistència de la
imatge a la retina és la causa que puguem apreciar la imatge en moviment.
Un invent capital apareix al segle XIX: la fotografia. Per primera
vegada, era possible impressionar i guardar
una imatge del món que ens envolta.
La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge coneguda com a “Vista des de la finestra a Le Gras”, obtinguda l'any 1826
amb la utilització d'una càmera fosca i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata.
A llarg del segle XIX, tot un seguit d'inventors construeixen aparells meitat genis i meitat joguines, que busquen produir la il·lusió del moviment.
L'any 1824, el Dr John Ayrton Paris posa a la venda a Londres el taumatrop. Primera joguina òptica que explota la persistència de la imatge sobre la retina, compost d'un disc i de fils vinculats a les extremitats del seu diàmetre. Sobre cada cara hi ha un dibuix; en fer
girar sobre un eix el disc, es veuen simultàniament els 2 dibuixos.
Aquests van ser els primers instruments capaços de crear la impressió d'una imatge que es movia realment. Les rodes es subjecten a una vareta amb un clau o un cargol a través d'un forat al centre de la roda. Hem de col·locar el costat amb la imatge davant d'un mirall, subjectant la vareta amb una mà. A continuació es veuen les imatges reflectides a través d'escletxes traçades al llarg de la
vora de la roda. Girant la roda amb l'altra mà les imatges entren en acció.
El seu inventor va ser William George Horner (Anglès, 1786-1837).
Consisteix en un tambor cilíndric ranurat. Una sèrie de dibuixos impresos
horitzontalment en bandes de paper, col·locades a l'interior d'un tambor
giratori muntat sobre un eix; en la meitat del cilindre una sèrie de ranures verticals per les quals es mira permeten que, en girar l'aparell, es vegin les imatges en
moviment.
L'any 1877, el francès Émile Reynaud, va presentar un
Zoòtrop perfeccionat, consistia en un tambor giratori amb un
anell de miralls col·locat al centre i els dibuixos col·locats a la paret
interior del tambor. Segons girava el tambor, els dibuixos
semblaven cobrar vida.
Projecció de dibuixos animats mòbils enfront d'un sistema de lents i il·luminació basat en la llanterna màgica. És un dels precedents del cinematògraf
Són tres els elements que constituiran el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció.
Als EUA l'any 1890, en moltes sales de diversió es van
instal·lar unes caixes que contenien una sèrie de
bobines que permetien veure una pel·lícula individualment.
Es considera que el cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895.
Els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del
Salon Indien de París. L'aparell amb el qual ho van aconseguir el van
anomenar Cinematògraf.
Dispositiu opto-mecànic utilitzat per mostrar
pel·lícules al projectar-les en una pantalla. La màquina
projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de
segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una
pel·lícula; aquest feix de llum està augmentat i
invertit per una lent que enfoca la imatge resultant
sobre una pantalla
Es divideix principalment en tres parts importants:-Bancada-Làmpara-La tercera part és la més important, perquè en ella s'inclouen:
-Crono-Obturador-Torreta
La màgia i la imaginació de Georges Méliès va
salvar el cinema d'acabar com un invent
més entre tants d'aquella època
La dècada dels anys 20 va ser l'època daurada del cinema mut americà:
espectacle, grans actors, diversitat de gèneres ... Entre aquests va destacar el
"slapstick" o cinema còmic.
Van ser dos còmics en concret els qui van fer universal l'art de fer riure a la
pantalla: Charlot i Buster Keaton
L'any 1926 es va estrenar a Nova York "Don Juan", amb efectes sonors i una
partitura sincronitzada
Cap al 1930 el sonor era un fet, i el cinema mut havia estat definitivament vençut
El 6 d'octubre de 1927 es va estrenar "El cantor de jazz",
considerada la primera pel·lícula sonora de la història
del cinema, que va fer trontollar tots els plans del
moment del cinema mut
Alguns experiments havien demostrat que les ones sonores es podien convertir en impulsos elèctrics. En el moment en què es va aconseguir gravar al cel·luloide aquesta pista sonora, es va
fer possible ajustar el so a la imatge, i per tant fer sonor el cinema.
En el cas del cinema, el problema que no s'aconseguirà solucionar de manera rendible i eficaç fins després de la Primera Guerra Mundial serà la sincronització de so i imatge.
El resultat final va ser la incorporació a la cinta d'una pista sonora que va reproduir música, efectes ambientals i diàlegs dels actors.
Al principi, ja al 1896, es pintaven a mà, fotograma a fotograma s'acolorien manualment,
de vegades amb quatre colors diferents. (Ex Segundo de Chomón).
Basant-se en la teoria de JC Maxwell (1871), era necessari superposar fotografies (vermella, blava i verda) i projectar
mitjançant tres llums sobre una sola pantalla
El veritable Technicolor (1928) consisteix en la impressió dels colors un per un sobre una
pel·lícula única per a la projecció
La veritable revolució del Technicolor, va ser la invenció de la càmera
filmadora que podia captar els tres colors junts
Es considera que el primer llargmetratge en veritable
Technicolor va ser "La feria de la vanidad" (Beeky Sharp, 1935), de
Rouben Mamoulian
Robín de los Bosques (1938)
Lo que el viento se llevó (1939)
Blancanieves y los 7 enanitos (1937)
El Mago de Oz (1939)
El cinema es va recolzar en el seu creixement, en els anys de la postguerra, en els avenços tecnològics produïts
L'element ideològic l'aporta la trobada del cinema amb el realisme, temes basats en la vida real, en les transformacions socials i en el
rodatge en escenaris naturals
La televisió, fet sociològic de rellevància ja durant la dècada de 1950, va fer revisar tots els esquemes que semblaven inqüestionables de la
indústria cinematogràfica.
Per a molts dels artífexs de Hollywood, el passat resulta inservible i el futur trontolla. " El
crepúsculo de los dioses " (Sunset Boulevard, 1950), de Billy Wilder, reflecteix magistralment la
crisi del cinema.
El cinema va fer en aquells anys l'impossible per mantenir els espectadors al cinema,
traient-los de la petita pantalla amb l'esquer màgic de les grans sales
Van créixer les pantalles de mida amb tècniques de
diferent espectacularitat. Les dimensions de les pantalles, i sobretot el
format, va permetre filmar escenes espectaculars de
masses
Ben-Hur (1959)
Espartaco (1960), de Stanley Kubrick
La túnica sagrada (1953)
FORMAT FOTOGRAMA REAL IMATGE PROJECTADA
FLAT
SCOPE
Fan aparició nous mites de la pantalla
que trenquen els esquemes de
comportament social convencionals
Els joves es converteixen en un públic potencial important; és l'època del rock. És també la
dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels gèneres, com
en el cas del thriller; un bon exemple d'aquest últim el tenim
en els films de Hitchcock
James Dean Marylin Monroe Marlon Brando
A finals dels anys 70, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de la qualitat i de la rendibilitat
"La guerra de las galaxias" (Georges Lucas, 1977)
"E.T., el extraterrestre" (Steven Spielberg,1982)
“El padrino" (Francis Ford
Coppola, 1972)
Woody AllenMartin Scorsese
Tim Burton
Paral·lelament, altres directors aposten per un cinema igualment
comercial però tractant amb un estil
de realització molt personal i creatiu, el
cinema d'autor
Bryan de Palma
Arribats als cent anys de cinema, el procediment basat en la fotoquímica s'alia amb les noves tecnologies electròniques i dels estudis surten pel·lícules on l'ordinador ha
tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació de les imatges
De la mà de l'electrònica apareix la realitat virtual, les tècniques digitals
s'aplicaran tant en pel·lícules amb actors com com d'animació
“Terminator" (James Cameron, 1984)
“Parque Jurásico" (Steven Spielberg, 1993)
“Toy Story" (John Lasseter, 1995)
El projector digital utilitza la tecnologia DLP basada en miralls que es mouen reflectint la llum amb diferent intensitat i color
La qualitat de la projecció no es veu deteriorada amb el temps, no es ratlla, té
millor brillantor i té la possibilitat de projectar continguts de TV, DVD, HD DVD
Els projectors de cinema digital estan equipats amb tres dispositius, cadascun dels quals es dedica a un color primari. El feix de
llum es descompon en tres feixos en travessar un prisma que el descompon en
vermell, verd i blau. Aquesta llum acolorida torna a combinar-al seu pas per la lent de
projecció per formar la imatge a la pantalla
Per projectar contingut digital els projectors reben el senyal d'un servidor o SMS (Screen Management
System), el qual és un ordinador al qual se li ingestan les DCP (digital cinema package) que són els espots, tràilers o pel·lícules. Aquestes a la vegada han de ser activades per les KDM (D-Cinema Key Management)
El cinema en tres dimensions, que ja va sorgir en diversos moments de la història, reviu amb nous estímuls visuals. La tecnologia DLP Cinema va constituir la primera
solució digital 3D d'un sol projector per a sales de cinema i ús comercial
Ulleres:-Actives-Pasives
El cinema es reinventa constantment per omplir les sales d'espectadors, es
proposen i comercialitzen noves tecnologies. L'objectiu de productors i cineastes és oferir una experiència
espectacular, que hipnotitzi a l'espectador
“Avatar" (James Cameron, 2009)
“Brave “Indomable”" (Mark Andrews, Brenda Chapman, Steve Purcell, 2012)
“Gravity" (Alfonso Cuarón, 2013)
