presentació de natxo sorolla sobre la seva tesi
TRANSCRIPT
Natxo SorollaSeminari “Sociòlegs”12 de maig de 2010
Tria de llengües en xarxes socials intergrupals
Pregunta inicialEn societats plurilingües, quins factors
configuren la tria de llengües dels parlants en les relacions intergrupals?Tria de llengües
Nucli d’estudi de la tesiSocietats plurilingües
MacrocosialRelacions intergrupals, (norma de)
convergència/divergència, segregació/integració, contacte de llengües, bilingüisme, diglòssia, dinàmica...
ParlantsVisió microsocial
RelacionsAnàlisi estructural
FactorsVariables independents: atributiu + estructural
Aproximació quantitativa a la tria de llengüesCorrent d’estudi qualitatiu de la tria de
llengüesAproximació per enquesta:
Llengua amb la parella – Llengua habitual de la parella.
Llengua amb fills – Tabula rasa Llengua parlada amb els amics, familiars, ...Llengua parlada amb els amics de llengua X
(relació segons atributs d’alter) Llengua parlada si li contesten en _______
Aproximació quantitativa a la tria de llengües
La visió clàssica analitza l’àmbit, no l’alter, i ho fa sense coneixement dels atributs d’alter (amics, botigues, veïns...)O amb coneixement limitat dels atributs d’alter
Llengua parlada amb amics de llengua _______Si parla _____ a un desconegut i li contesta en ______
És el més proper a l’anàlisi de les xarxes socials i la tria de llengües des de les enquestes
Aproximació bastant roïna
Aproximació tradicional a l’estudi de la convergència lingüística“Actualment en la zona de Barcelona els àmbits
públics no oficials de masses (de lleure, comercials) en les grans àrees urbanes semblen associar-se amb un major ús oral de la llengua castellana. En aquesta zona, en les relacions comercials orals entre clients i venedors, per exemple, la llengua castellana sol ésser la llengua triada inicialment, per dues raons. D’una banda perquè el castellà és la primera llengua majoritària en bona part dels barris de la zona. En segon lloc, perquè les normes socials afavoreixen que s’usi. La convergència lingüística del venedor de llengua castellana cap al client catalanoparlant es produeix a vegades, però no és una norma de compliment obligat. En canvi, la convergència lingüística del venedor catalanoparlant cap al client castellanoparlant és un comportament que es dóna per suposat, bé que no sempre es doni.”
Boix; Vila (1998:128). Sociolingüística de la llengua catalana
Enquesta d’Usos LingüísticsAndorra: “Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta
persona li respon en català, vostè generalment què fa?”
Pregunta extremadament abstractaPortuguesos a Andorra
“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”
Demana si li poden parlar en castellà;
1,6
Continua la conversa en castellà; 3,0
Segueix parlant en
francès; 3,1
Continua la conversa en català; 38,8Mai s'adreça
a ningú en francès; 53,4
n = 96
Sigue habland
o en francés
Continua en
catalán
Continua en
castellano
Pide si le pueden
hablar en castellan
o
Nunca se
dirige a nadie
en francés
Total
Conoci_miento fluido de francés
Sí 10,7 75 3,6 0 10,7 100
No 0 23,5 2,9 2,9 70,6 100
…segons el coneixement de francès dels portuguesos…
“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”
Marc Teòric: anàlisi de xarxes. Aportació de la tesi.
Anàlisi individualitzat de (cadascuna de) les relacions
Amb control dels atributs d’alter
I amb atributs reticulars d’alter
Hipòtesi 1Relació homòfila: entre parlants inicials de
la mateixa llenguaLa tria lingüística es resoldrà en la llengua
inicial, tan per part d’ego com d’alter Variable principal: la tria lingüística entre
ego i alter depèn principalment de la llengua familiar d’ego i alter factors individuals/interacció
Hipòtesi 2Relació heteròfila: entre parlants inicials de
diferent llenguaSocietats plurilingües. Relacions intergrupals.La tria lingüística es resoldrà segons...
1) El patró de convergència (macrosocials)Habitus de Bourdieu. Les relacions entre
catalanoparlants i castellanoparlants tendiran a resoldre’s en castellà a la Franja i en català a Catalunya
2) La llengua familiar majoritària a la classe. 3) Segons atributs individuals d’ego i alter
Coneixements lingüístics d’ego i alterTries lingüístiques d’alter en relacions intergrupals
(segona corona...)Representacions / actituds d’ego
Hipòtesi 3Les relacions homòfiles només són
lleugerament més comuns que les heteròfilesExcepte en noves immigracions
Validesa de les hipòtesisLes tries de cada actor en les relacions
homòfiles han de ser consistentsEn les relacions heteròfiles que siguen
equivalents (coneixement, usos i representacions d’ alter similars) la tria de cada actor ha de ser consistent (mateixa llengua).
Si hi ha diferència, i no és consistent, invalida el model, perquè ens falten factors que explicon eixa inconsistencia dintre del nostre model.
Projecte RESOLRESOL: Resocialització i llengües: els
efectes lingüístics del pas de l’educació primària a la secundària (HUM 2006-05860/FILO)
Franja (Baix Cinca i Llitera): Primària: 245 enquestes (208 a 6è)Secundària:
Primera onada: 182 enquestesSegona onada: 220 enquestes
Catalunya (Noguera)Primària: 201 enquestes (169 a 6è)Secundària: 178 enquestes
Mètode d'anàlisiTria de llengua d’ego en la relació amb alterTria de la llengua d’alter amb egoAnàlisi estructural
Anàlisi de xarxes atributiu egocentrat: llengua que parla ego amb alter, segons els atributs
d’egoAnàlisi de xarxes atributiu sociocentrat:
llengua que parla ego amb alter segons els atributs d’ego i d’alter
Anàlisi estructural: llengua que parla ego amb alter amb els atributs d’ego,
els atributs d’alter i el comportament d’alter amb els seus alteri, segons els atributs dels alteri
Punts febles, dubtes, porsAnàlisi amb Ucinet o amb SPSS?
SPSS: índex de manteniment de la llengua segons índex de manteniment de l’alter, etc
Es pot fer amb anàlisi de xarxes socials (Ucinet)Els casos de SPSS han de ser la relació o la
persona?Estudio els llaços d’ego cap a alter, o els
d’alter cap a ego?Incorporar Catalunya?Anàlisi longitudinal (SIENA)?Temps!