primers auxilis físics
TRANSCRIPT
PRIMERS AUXILIS FÍSICS
JULIO MOREU ALINS
2
PRIMERS AUXILIS
INTRODUCCIÓ Els accidents són imprevisibles i casuals, quan hi ha un accidentat amb lesions cal actuar
correctament, amb rapidesa i amb serenitat.
És molt important saber el què podem fer i el què no, quan ens trobem amb una víctima
accidentada. Perquè l'atenció a una víctima accidentada sigui eficaç hem de tenir facilitats
per atendre-la i la seguretat de què quan demanem ajuda la rebrem de manera ràpida i
segura.
VALORACIÓ Classificarem les víctimes segons la gravetat de les lesions en:
Lleus
Greus Molt greus La majoria d'accidents produeixen ferits lleus, amb cura i vigilància podem solucionar el
problema. En els accidents amb víctimes greus o molt greus, les necessitats d'assistència
són més grans. Ens podem trobar en moltes situacions que superin els nostres
coneixements, llavors hem d'aplicar i fer prevaler el bon criteri i la lògica.
ACTUACIÓ Aplicarem el circuit d'assistència anomenat P.A.S. Pensar, Alertar i Socórrer. Pensar: en
la situació, en protegir, en observar, en valorar.
Alertar : als serveis d'emergència:
Barcelona ciutat: 061 Província i comarques: 061 Bombrs de l’Ajuntament de Barcelona: 080 Futur únic telèfon d'emergències: 112
Local:
3
Socórrer: a la víctima amb els mitjans disponibles.
Quan atenguem a una víctima accidentada en primer lloc hem de tenir en compte la
nostre seguretat i després la de la víctima.
En aquest moment demanarem ajuda, donant el màxim d'informació sobre la situació i
l'estat de la víctima o víctimes
Tipus d'accident Localització de l'accident. Numero de víctimes. Tipus de lesions
Criteri de gravetat. Telèfon i persona de contacte
Un cop valorada la víctima i depenent de les lesions que tingui (contusions, fractures,
cossos estranys, ferides amb hemorràgia o sense, cremades, possibles amputacions,
estat de consciència alterat, etc), haurem de buscar, modificar i assegurar la posició més
adient per la víctima.
No mourem mai una víctima, però si per seguretat o necessitat ho hem de fer, ho farem
entre varies persones, mobilitzant-la en bloc i amb tracció, de manera que durant la
mobilitxació el coll i l'esquena estiguin continuament alineades i rectes.
Totes les manipulacions per atendre a un ferit les farem utilitzant guants protectors.
SITUACIONS
FERIDES CONTUSES O COPS Els “morats” són produïts per hemorràgies en els teixits que produeixen inflamació i canvi
de color de la pell, solen ser produïts per traumatismes físics. Cal comprovar que no
existeix cap altre lesió afegida, principalment òssia.
Descansarem i immobilitzarem la zona afectada, aixecant-la en alt si és possible i
aplicantli compreses fredes o glaç per parar l’hemorràgia muscular, reduir la inflamació i
calmar el dolor.
4
FERIDES INCISES O TALLS Són produïdes normalment per talls, traumatismes nets o erosions. El normal és que
sagnin, si són extenses i profundes poden afectar venes, artèries, tendrums o nervis i
necessitar revisió i cura quirúrgica.
Si la ferida és
bruta, la
rentarem amb
aigua i sabó
fregant-la del
mig cap en fora, les eixugarem amb compreses netes i les
taparem amb un apòsit fixat amb cinta adhesiva. Si l'hemorràgia és molt abundant i no
para de sagnar farem pressió sobre la zona lesionada aplicant una compresa neta i freda.
Cal tenir actualitzada la vacuna contra el tètanus.
AMPUTACIÓ DE MEMBRES Separació accidental d'un membre o estructura anatòmica de la resta del cos. En alguns
accidents, és fàcil que es produeixin talls, de manera puntual poden anar acompanyats
d'una separació del membre “amputació traumàtica accidental”. Per la seva situació
anatòmica sagnen molt, tan de vena com d'artèria, produint hemorràgies intenses i
perilloses.
Si és així, hem de procurar controlar l'hemorràgia
mitjançant la compressió directa de la zona sagnant
amb compreses netes i aixecar l'extremitat ferida
per damunt del nivell del cos per reduir l'hemorràgia
Posar el membre amputat, embolicat de manera
neta, en un recipient amb glaç per a ser traslladat
acompanyant al ferit a l'hospital.
Sovint és possible fer una implantació del membre tallat.
5
FRACTURES (presumpció)
Tota lesió què ens faci pensar que pot haver-hi un os trencat o un desllorigament articular,
hem de tractar-la com una fractura. Els signes específics són:
Dolor (a la pressió).
Dolor (que empitjora amb la mobilització).
Inflamació de l'àrea lesionada.
Deformitat de l'articulació o membre. Aquestes lesions, si són obertes, s'han de rentar amb aigua i sabó; si sagnen, hem
d'aplicar pressió directa i fred local, si estan afectades les
extremitats immobilitzar-les i aixecar-les per reduir la
inflamació i calmar el dolor.
La immobilització fisiològica és part important del
tractament de primers auxilis per a molts tipus de fractures.
Hi ha sistemes d'immobilització específics.
S'ha de vigilar i tractar el possible desmai o xoc de la víctima.
EXTREMITATS LESIONADES Els braços lesionats, descansaran recollits sobre el pit de la víctima estant aquesta
asseguda o estirada.
Les cames lesionades si la situació ho permet, les posarem estirades de manera
fisiològica mitjançant estirament i tracció de l'extremitat.
CLAVÍCULES LESIONADES És important mantenir les espatlles de l'accidentat cap enrera per alliberar la pressió i
estalviar dolor.
COSTELLES LESIONADES Descansar el braç del costat lesionat en un cabestrell.
6
TÒRAX LESIONAT Si hi ha una ferida al pit amb raneres bombollejants, s'ha de cobrir amb un apòsit net untat
amb vaselina i fixat amb cinta adhesiva, també col·locarem a la víctima asseguda perquè
pugui respirar amb normalitat.
LESIONS DE CRANI, CARA O MANDÍBULA
Necessiten una especial atenció davant una possible commoció
cerebral. Vigilarem a la víctima acuradament.
LESIONS DE COLUMNA VERTEBRAL I CERVICAL
Solen presentar un intens dolor local a l'esquena o coll.
L'accidentat no s'ha de moure ni l'hem de moure ja que podem ferir la medul·la espinal. Si
hi ha lesió medul·lar pot donar debilitat, pèrdua de sensibilitat o paràlisi d'algun membre o
part del cos.
La mobilització del ferit la farem, mantenint el cos en bloc compacte i aplicant tracció entre
l'eix cap-coll-tronc.
EMPALAMENT
Les ferides produïdes per empalament (clavament de qualsevol pal, barra o estella) tenen
la peculiaritat que el mateix cos clavat fa o pot fer hemostàsia, és a dir, parar l'hemorràgia,
impedint que s'agreugi més la lesió. És per això que no s'ha d'arrancar ni treure l'objecte
clavat fins arribar la víctima al servei d'urgències o a l'hospital.
LESIONS OCULARS Un ull morat és conseqüència d'una hemorràgia al voltant de l'ull. Pot ser produït per una
lesió directa o per una lesió a una altre banda del cap. Per tractar-lo hem de rentar l'ull i
esbandir-lo amb abundant aigua freda.
Un cos estrany a l'ull ha de ser extret el més aviat possible sense produir mals afegits, per
fer-ho tombarem la parpella superior cap a munt estirant de les pestanyes, podem fer-ho
rentant l'ull amb aigua o amb la punta d'un teixit net com una gassa o mocador de paper.
7
Si el cos estrany està clavat a l'ull, no el mobilitzarem ni intentarem treure'l per estalviar
lesions afegides.
Els productes químics que cauen dins l'ull han de esbandir-se immediatament amb
abundant aigua corrent .
Sempre taparem els dos ulls amb un apòsit net per evitar l'estimulació i el frec.
ELECTROCUCIÓ No tocar a la víctima, i desendollar l'aparell o instal·lació que hagi provocat la descàrrega.
Farem servir un pal, una cadira o un objecte aïllant per
separar a la víctima de la corrent elèctrica. Comprovarem
les lesions, cremades, fractures etc. Si la víctima està
conscient, hem de posar-la en posició de xoc, si està
inconscient però respira de manera espontània, la
vigilarem de forma acurada.
La víctima electrocutada pot necessitar reanimació cardiopulmonar.
CREMADES Les cremades poden ser produïdes per foc, líquids calents o productes químics. Si
l'accidentat, la seva roba o l'entorn estan encesos apagarem les flames amb aigua,
envoltant-lo amb una manta
o abric i fer servir l'extintor.
No tregui la roba cremada,
perquè estarà enganxada a
la pell, mullarem les
cremades per foc o líquids
calents amb abundant aigua freda, embolicant després la
zona cremada amb una roba neta. Si la cremada és produïda per un producte químic,
l'hem de mullar immediatament amb abundant aigua corrent, en aquest cas sí que hem de
treure la roba a la víctima, ja que aquesta estarà impregnada del producte causant de la
lesió. Continuarem rentant amb abundant aigua freda i sense fregar la zona afectada com
a mínim durant 10 minuts, després taparem la lesió amb una roba neta.
8
No posar cap pomada ni loció a les cremades.
L'aigua freda rebaixa l' escalfor de les cremades i ajuda a calmar el dolor. Les cremades
profundes, les que tinguin una superfície de lesió gran i les produïdes per electricitat han
de ser tractades a l'hospital.
HEMORRÀGIES
S'entén com hemorràgia la sortida de sang dels vasos sanguinis (venes, artèries o
capil·lars).
Les hemorràgies han d'aturar-se el més aviat possible.
La millor manera de fer-ho és pressionant
directament damunt la ferida, ajudats per una
compresa o roba neta. Si els vasos sanguinis
lesionats es tancan per la pressió que fem i la sang
deixa de sortir, els agents naturals de la coagulació
podran actuar. Quan pari l'hemorràgia, renti la ferida
amb aigua i
sabó i tapi-la
amb un apòsit net. Tota víctima que hagi tingut una
hemorràgia important pot esta en desmai o xoc. En
les hemorràgies petites n'hi ha prou en pressionar
amb els dits i un apòsit net per aturar-la. En les
ferides més extenses ens caldrà fer més pressió. En
totes les ferides pressionarem fort durant 10/20
minuts. I deixarem de pressionarperquè la resta de la circulació no es vegi afectada. Si la
ferida segueix sagnant tornarem a pressionar un altre
vegada durant 10/20 minuts més i així
successivament. Davant d'una situació d'hemorràgia
extrema a les extremitats podem fer servir el torniquet,
mantenint el mateix control i cura que a la pressió
directa.
9
EPISTAXI Sortida de sang pels forats del nas de forma sobtada. Produïda per cops o pel trencament
espontani d'una vena o artèria. L'hemorràgia que nosaltres veiem és de tipus anterior, hi
ha un altre tipus d'hemorràgia nassal, la posterior que no veiem i que és més perillosa per
la mida dels vasos que sagnen.
El tractament de l'hemorràgia anterior consisteix en fer pressió, pretan el nas amb els dits,
fins que deixi de sagnar o bé posar una bola de gasa o similar neta dintre del forat pel que
surt la sang, tenint la previsió de deixar una punta per poder-la treure.
INTOXICACIONS
La ingesta de fàrmacs o substàncies químiques i la inhalació de gasos o vapors
tòxics de forma accidental produeixen intoxicacions que, en principi són
potencialment letals. Produint de forma ràpida lesions molt greus que requereixen
una actuació ràpida i possiblement de maniobres de suport vital.
La ingesta de fàrmacs per l'absorció del producte tòxic a l'estómac. La ingesta de
substàncies químiques corrosives per la destrossa que produeix al tub digestiu i la
seva absorció a l'estómac.
La inhalació de gasos per la difusió d'aquest directament a la sang.
ACTUACIÓ Per la ingesta de fàrmacs:
Recollir i guardar la resta i la caixa del fàrmac o producte per conèixer el nom i la
composició, demanar ajuda, intentar fer vomitar a la víctima per reduir la quantitat de
fàrmac a l'estómac, vigilar-la acuradament per si es presenten trastorns de la
consciència, depressió respiratòria o aturada cardio-respiratoria.
Per la ingesta de substàncies químiques: Conèixer el nom i composició del producte, demanar ajuda, no fer vomitar a la
víctima ja que la resta de producte actiu recremaria altra vegada el tub digestiu,
10
vigilar-la acuradament per si es presenten trastorns de la consciència,depressió
respiratòria o aturada cardio-respiratoria.
Per la inhalació de gasos:
Poden ser gasos liquats del petroli, com el butà, propà metà o gas ciutat o bé
emanacions de vapors o gasos químics.
En ambdós casos hem prendre mesures de protecció per no intoxicar-nos també
nosaltres a l’intentar ajudar, demanar ajuda, ventilar l'estança de forma ràpida,
apartar a la víctima del lloc de l'accident, vigilar-la acuradament per si es presenten
trastorns de la consciència, depressió respiratòria o aturada cardio-respiratoria.
Vigilar el foc i les descarregues elèctriques al voltant de les fuites dels gasos
inflamables.
Telèfon del servei de toxicologia: 915620420
DESMAI, LIPOTÍMIA O XOC Tot accidentat amb lesions greus o molt greus pot estar desmaiat o en xoc pel dolor,
l'angoixa o la pèrdua de sang.
En aquest cas col·locarem la víctima estirada
en posició de xoc, l'hi afluixarem la pressió de la
roba (coll, cintura i pit) i l'hi aixecarem les
cames. També la mantindrem tapada amb una
manta, vigilant sovint el seu estat de
consciència.
Vigilarem la respiració i el pols cada minut,
aproximadament.
Saber que el desmai, la lipotímia o la pèrdua de coneixement poden ser produïts per
motius aliens als accidents, com poden ser baixades de sucre, atac de cor, dolor i
angoixa.
11
HIPOGLUCÈMIA (baixada de sucre)
La disminució del nivell de glucosa en sang (sucre a la sang) produeix, a qualsevol
persona, un estat de debilitat i mareig que, si no hi posem remei, poden acabar en desmai
o lipotímia.
Aquesta situació és molt més greu en persones que són diabètiques i prenen diàriament
insulina per controlar i mantenir el nivell de sucre en sang dins dels límits normals.
L’estrès, l'augment d'activitat física, el calor i altres factors fan que el consum de glucosa
augmenti de manera considerable. En condicions normals l'organisme compensa
aquestes alteracions, però quan existeix una malaltia o es fa un esforç físic desmesurat, la
compensació fisiològica es véu dificultada i no funciona, és llavors quan es produeix
aquesta situació.
La ingesta d'una petita quantitat de sucre o substància dolça, la posició de xoc i la
vigilància, pot ajudar a arreglar el problema de forma momentània.
ATAC DE COR (infart de miocardi)
La possibilitat que tota persona adulta pugui tenir un atac de cor està demostrada. Les
persones amb una sèrie de factors de risc coronaris (diabetis, obesitat, estres, hipertensió,
tabaquisme i vida sedentària entre d'altres), tenen més facilitat per desenvolupar aquesta
malaltia.
Es caracteritza per l'inici de dolor (com cremor o opressió) al mig del pit que s'estén al coll
i braç esquerra, però també de manera atípica es pot irradiar al costat dret. També
presenta ofec, sudoració important amb angoixa, i sensació de mort. Pot desenvolupar
fàcilment una aturada cardíaca i respiratòria.
El tractament urgent és, posar una píndola de cafinitrina trencada per xopar-la sota la
llengua humida o bé fer un toc d'esprai de nitroglicerina sota la llengua, posició de xoc i
vigilància per si sorgeixen complicacions afegides com pot ser l'aturada cardiorespiratòria.
Cal vigilar que la part de sota la llengua estigui humida per així desfer la píndola. L'us de
la píndola o l'esprai pot produir: hipotensió arterial i cefalea (mal de cap).
El seu efecte dura aproximadament 10 minuts.
12
EPILÈPSIA (convulsions)
Estat convulsiu del cos produït per una irritació del cervell a conseqüència de malaltia o
traumatismes cranials greus o molt greus i als nens petits per febre molt alta. Les
convulsions són moviments incontrolats de tot l’esquelet i estan acompanyades de
contractures de la mandíbula “trismus”, que poden produir lesions importants a la llengua i
boca si es mossega.
La nostra actuació estarà encaminada a protegir el cos de les possibles lesions pels cops
incontrolats i estalviar les mossegades a la llengua protegint-la mitjançant un mossegador
o objecte adient.
COMMOCIÓ CEREBRAL Pot produir-se per cops al cap o a la cara i presentar:
Mal estar general, confusió mental, pèrdua de memòria i inconsciència. Generalment, la
recuperació de la commoció es produeix de manera espontània després d’un episodi de
vòmit.
CRISI NERVIOSA O D’ANSIETAT Les crisis nervioses es poden manifestar de diferents formes: crits, plors, tremolors i
convulsions.
Fins i tot poden confondre’s amb atacs d’epilèpsia.
No s’ha de perdre la calma, s’ha d’intentar aïllar la víctima, vigilar que no s’autolesioni ni
lesioni, no pegar-li i parlar-li amb tranquil·litat.
13
COM FER SERVIR LA FARMACIOLA Per netejar ferides: Aigua (preferentment)
Sèrum Fisiològic
Per netejar ferides:
Aigua i sabó (preferentment)
Iode (Topionic)
Aigua oxigenada
Alcohol
Per tapar i protegir les ferides: Tiretes
Esparadrap
Gases
Benes
Per fer pressió i tallar l’hemorràgia: Tovalles
Tissús “Kleenex”
Glaç (fred).
“Esponja glaçada”
Analgèsics:
Aspirina
Gelocatil
Per les cremades: Mollar amb molta aigua freda (preferentment)
Dolor al pit ( sospita d’infart): Cafinitrina (posar una píndola sota la llengua per xopar-la o un toc d’esprai de
nitroglicerina.)
Lesions als ulls: Rentar amb aigua corrent (preferentment).
Tapar sempre els dos ulls.
14