FI/flflT LLOREnÇ DE/ CflRDO//flR

—i

- - GúLaiès,ßofo w-°c

32-93Revista Sant JoanPrincesa, 2407240 Sant Joan

VER DE 1992 * JN» r/y

1892 • 1992ENTENARI

AJUNTAMENT DESANT LLORENÇ DES CARDASSAR

A manera d'Editorial Flor de Card -2-

Els 20 anys de Flor de Card

A la darrera reunió mensual del Consell de Re-dacció em demanaren si voldria redactar l'Editorial.¿Quina opinió teníem, la gent jove que tot just feiaun any que s'acabava d'incorporar com a col·labo-radors, de la revista?

No seria adequat començar a fer-ne alabances,que a més no calen. No són necessàries perquè lafeina feta durant aquests vint anys, la informacióacumulada dins tants de folis, els canvis positius dela nostra comunitat arran de les suggerències deFlor de Card, mostren ben a voler la vàlua i vali-desa de la revista.

Parlam de la revista, en general: la revista així, larevista així deçà, si la revista diu o si deixa de dir...Molt bé, però aquests vint o trenta fulls que surtencada mes són el resultat d'una elaboració i una de-dicació d'unes persones. S'ha de tenir present i s'hade voler reconèixer.

Podríem començar a recalcar punts que indiquenla necessitat de continuar-la (mitjà de comunicaciólocal, font d'informació històrica -perquè els vintanys formen ja part de la història recent de SantLlorenç-, instrument d'expressió popular, possibilitatd'una lectura en la nostra llengua per a adults queper ventura no reben més que premsa totalmentcastellanitzada i castellanitzant, ús i promoció deregistres cultes i col·loquials del català que ajudena desfer mentalitats poc favorables a la nostra nor-malització, etc..., etc), però són prou sabuts pertothom.

Flor de Card va sortir de la gent d'aquí. Flor deCard apareix onze vegades cada any per al poble.No pot distorsionar gaire la realitat perquè no hi hauns interessos lucratius que deformin la informació.En tot cas, les notícies poden haver passat pel gar-bell de la veu del carrer, i això les fa més pròximesals llorencins.

Ens han repetit cinquanta pics que tothom hi potcol·laborar. Tothom que tengui res a dir, vet aquí elmoment i la oportunitat.

Esperem que aquests vint anys transcorreguts si-guin els fonaments segurs dels vint anys de madure-sa que vénen.

Pere J. Santandreu Brunet

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant llorenç des CardassarAdreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon 569509Gener de 1992Número 179Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem pontGuillem QuinaPere Josep SantandreuAntònia ServeraGuillem Soler

Col·laboren

Eduard PeralesPere J. Santandreu

Guillem Pont

Aina SalasJoan BuadesJaume GalmésPSMAntoni JoanSol, i de dolCalafat/BassaJerònia MesquidaAntònia GarciaJosep Cortès

Rafel MeusIgnasi UmbertXesc Umbert

Maria Galmés

Bel Bicolau

1992 PortadaA manera d'EditorialLiteratura catalanaEl Museu, un altre parerSant Llorenç, ahir 20TertúliesCarda dels ReisPoesiaNormes Subsidiàries 9IndependènciaBatec 10Els Reis a Son Carrió 11En directeGastro..."mania" 13Espipellades 13Tal dia com avui 14Curiositats municipals 19Fins quan? 14El paganisme dels espanyols 15El temps de desembre 16El temps de 1992 17Si lleu...Demografia 18Distribució

NotaEls articles apareguts en aquesta revista expressen única-

ment l'opinió dels seus propis autors.

El Museu, un altre parer Flor de Card-3-

Ara, que sembla que la polèmicaPSM i Antoni Cuc-Jerònia Mesquida(PSOE) ha minvat una mica, o almanco,des de les dues vessants, es demanarenseny i feina en el darrer número de Florde Card.

Ara, que ja han passat mes de dosmesos, que era el temps assenyalat persaber "noticies" oficials d'ençà que esreuní part del Patronat amb els regidorsde Cultura i Benestar Social.

Ara, que ningú ja no me'n parla, nitan sols a les reunions pausades ambflaires de llangonissa torrada.

Ara, potser és el moment adient i as-sossegat per poder dir el meu tranquilparer a l'entorn dels fets que propicia-ren l'atropellada desaparició del "MuseuArqueològic Municipal de Sant Llorençdes Cardassar".

Òbviament no insistiré amb els ter-mes de la impecable denuncia realitzadaper varis tècnics, ni amb l'indiscutibletreball de n'Alfred F. Arnau, iniciador,promotor i director del Museu, car ja hovaig fer a l'octubre de l'any passat aFlor de Card i encara no he canviat deparer.

I en aquella ocasió, una de les cosesque assenyalava era que el futur depe-nia, fonamentalment, de l'actitud de l'A-juntament, aspecte avui clarificat de for-ma cristal·lina.

De banda l'existència de la denúnciai de la no titulació del director, un delsarguments justificatius de l'ordre de des-allotjament de les dependències munici-pals del, aleshores, Director del Museufou el que "el patrimoni és una cosa moltseriosa". Bé, abans he dit "un" dels argu-ments, però si repàs tant els escrits comles exposicions a l'esmentada reunió li-quidatòria amb part del Patronat, sola-ment s'exposaren aquests tres argumentsesmentats, almanco obertament. Si d'al-tres n'hi hagués de soterrats lògicamentels desconec -malgrat tots tinguem lanostra intuïció-.

Idò bé, curiosament, la importànciadel nostre patrimoni, que fou l'argumentcapital per il·lusionar un grapat de gentper treballar -més o menys encertada-ment, amb els errors lògics que solencometre els qui "fan" coses- envers el re-descobriment, localització, neteja, algunadeforestació i exposició dels nostres mo-numents tant de temps oblidats, abando-nats i descontrolais, és el mateix ques'utilitza com excusa per, sense previavis, fotre una coça a l'os de la cama del'esmentada gent, malgrat les paraulesque, paral·lelament, es poguessin dir.

Certament, el fet en sí, no ens va

doldre gaire, almanco a mi, car fa tempsque trescam els carrers d'aquesta, nos-tra, vila i ja n'hem vistes de tot color.

Ni afecta, en lo més minim, les rela-cions personals tant amb els membresdel Patronat, (actuals i dimitits), comamb els regidors que hi pogués haver.Ni òbviament desmereix en res altrespossibles decisions o accions de les ma-teixes persones. Però, certament, pro-dueix una certa tristor veure com esdesprecia una feina feta -a cost baixis-sim-, malgrat aquesta pugui resultar dis-cutible, matisable, incompleta, incons-cient... Veure com es tira per la finestraun munt de realitzacions (vegi's requa-dre adjunt)

I més si tot això es fa des d'una po-sició prepotent, sense comunicacionsprèvies, ni concensos, ni argumentacions"abans de..."

Es a dir, no voldria qüestionar -mal-grat pugui ser ben cuestionable!- la des-aparició del Museu; al cap i a la fi hi haunes persones que han de decidir -peraixò són els nostres representants elegitsdemocràticament-, i solament el tempsconfirmarà o refutarà l'encert de la de-cisió de l'Equip de Govern.

El qui sí voldria qüestionar és "lamanera" com s'han anat desenvolupantels fets; el poc tacte demostrat; crec queni el temps, ni el contexe, ni les perso-nes implicades exigien postures de"mando y ordeno" ni polítiques de fetsconsumats per part dels qui prenguerenla decisió, ni tampoc els silencis del'oposició.

Certament, i amb això tots hi estamd'acord, es més fàcil anotar-se realit-zacions en el comptador particular, queanalitzar, assumir i distribuir reconei-xements.

Guillem Pont

REALITZACIONS

1988* Exposició fotogràfica de monuments i

troballes arqueològiques.* Cicle de conferències.* Inauguració del Museu (amb M~A. Mu-nar i J. Martorell).

1989* Exposició de fotografies del patrimoni

arquitectònic de Sant Llorenç.* Id. de Son Corrió.* Inauguració de la nova seu a Ca Ses

Monges, amb exposició de "terres sigi-lates" i plats medievals.

* Aportació conferència a guies turístics.

PUBLICACIONS

Revistes* Flor de Card* Porto Cristo

Altres* Itinerari Punta de n'Amer.* Santuari de Ca n 'Amer.* Entorns arqueològics de Portocristo.* Mapa històric-turístic.

RELACIONS* Institut Nàutic d'Arqueologia de Texes* Grup Arqueològic d'Itàlia* Departaments de Prehistòria de les uni-

versitats d'Alger i Cantàbria.* Societat Espanyola d'Egiptologia* Museu Arqueològic de Girona* Societat Catalana d'Arqueologia* Museu Arqueològic de Canàries* Departaments d'Arqueologia de Toledo,

Màlaga, Granada i Navarra* AN ABAT* Coves d'Altamira* Coves de Tito Bustillo* Escoles de restauració de Potes i Al-

calà.

Tertúlies Flor de Cani-4-

Bicicietes

Textes: Aína SalasFotos: Josep Cortès

En aquesta ocasió hem duiíses bicicle-tes a Sa Tertúlia. I és que ses bicicletes ies biciclistes formen un col·lectiu de gentmolt nombrós en es poble. Segons espre-sident d'es Club Ciclista és es grup d'es-portistes més gran després d'es futbol -es-port rei indiscutible- i sa caça. I és queses bicicletes ja s'han fet part d'es paisat-ge, sobretot es diumenges de matí. Surtisa qualsevol carretera és estrany no veurequalque grup de ciclistes, vestits amb sosseus equips de colors estridents perquèse'ls vegi d'enfora, pedalejant amb ganes.

I després, si vas a fer una excursió ouna caminadap'es camins deforavila, jano és gens estrany que et comparesquiqualque biciclista de muntanya, amb saseva reforçada bicicleta esquivant arrels ipedres d'enmig d'es camí.

Perquè mos parlin de bicicletes, de saseva problemàtica i de ses satisfaccionsque donen, hem reunit a ses següents per-sones: Guillem Fullona, president de saUnió Ciclista Sant Llorenç, Felip Fortezai Mateu Quina, membres d'es club.

Aína.- Per començar, per què no mosexplicau es motiu de triar s'esport d'esciclisme, en lloc de decantar-vos per un

A la fotografía, d'esquerra a dreta:Felip Forteza, Mateu Quina i Guillem Fullana

altre?Felip.- No ho sé. Abans corria a peu,

però quan vaig provar sa bicicleta em vaagradar més. I és que sa bicicleta estira.Utilitzar una màquina sense motor i no-més sa força d'es teu cos... Amb sa bici-cleta fas molta més via que a peu, ambmés comoditat i et pots desplaçar mésenfora.

Aina.- De cara a fer esport no témassa importància anar enfora... Vull

dir que amb sa bicicleta deveu fer sem-pre més o manco ses mateixes rutes i nodeveu parar massa esment an es paisat-ge...

Mateu.- Ets itineraris que mos cer-cam són es que tenguin més poc trànsit,i que ses carreteres siguin bones: Mana-cor-Felanitx, Felanitx-Campos...

Felip.- Sa bicicleta és un aparell quet'ajuda a desplaçar-te. Pots jugar ambs'aerodinàmica, amb s'aire, que te tallines vent i tu ho aprofitis, sempre cerquesun company de ses teves característiquesper poder anar junts... jugues ambaquestes coses, i crec que per això arri-ba a tenir es seu encant. De fet és qui laprova, o la deixa aviat, o de cada vegadali agrada més.

Mateu.- Molts ho proven però nomésen queda un de cada deu; lo que passaés que, com que ho proven molts ara jasom una bona partida. Hi ha diumengesque som trenta-cinc, i ja ho paga.

Aina.- ¿I que no vos pareix que heufet un grup de gent que passau gustd'estar junts, independentment de sa bi-cicleta?

Mateu.- Es lo que procuram, no bara-llar-mos i passar gust d'anar junts.

Guillem.- Sa meva experiència, quanta triar aquest esport, és sa següent:M'agradava anar a caçar i tenia una ca-cera amb uns companys, perquè per ami sempre ha estat molt important fo-mentar es companyerisme, i aquests be-renars que feim ara amb ses bicicletesabans els fèiem amb sos caçadors.

Aquest grup se va desfer, i a partird'aquí jo vaig començar a córrer a peuper fer esport. Però totsol, a peu cadadia, m'avoríia, sempre estava cansat i hovaig deixar. Després sa meva butza emva obligar a fer qualque cosa i vaig com-prar una bicicleta usada, que encara latene, i venia de Cala Millor en banya-dor. No passava p'es poble perquè esta-va empegueït. Més tard vaig compraruns calçons i vaig començar a sortir ambun grup de manacorins -devers quatre ocinc-, qe partíem de ca'n Marit. D'aixòfa onze anys. Posteriorment uns quantsllorencins també venien, sa cosa se féugrossa, decidírem organitzar-mos desd'aquí i muntàrem un club.

Mateu.- Ho muntàrem així com toca:férem uns estatuts i anàrem a ca's notari

Guillem.- Es fundadors de s'Unió Ci-clista Sant Llorenç fórem en Pep Mosca,en Mateu Quina, en Miquel Capino i,com que mos ne faltava un per firmar,en Sebastià de Sa Guàtlera mos va feres favor.

Tertúlies Flor de Card -5-

#**•*

->

Mateu.- Sí. En Sebastià era a ca'snotari i mos va posar una firma.

Guillem.- Voldria que quedas clar quees motiu de fundar es club fou úni-cament per resoldre problemes organit-zatius, per tenir un punt de partida ipoder fer gestions i peticions en nomd'una entitat. Era una cosa interna nos-tra i no per promocionar cap corredor.

Aina.- I què demanàveu, voltros?Guillem.- Res, no demanàvem res.Mateu.- No demanam res material,

vaja. Noltros lo que necessitam són per-missos per fer carreres i coses així.

Aina.- I que en feis moltes de carre-res?

Mateu.- N'organitzam unes per sesfestes de la Mare de Déu, i s'Ajunta-ment també mos ne demana per SantLlorenç. Col.laboram a una carrera peretapes, que organitzam juntament ambaltres pobles de sa comarca, i tambédues cicleturístades.

Aina.- Veiam, ¿ i per què no mos in-tentau convèncer de que es ciclisme éses millor esport que es pot fer?

Mateu.- Això és una cosa que ho hasde provar. Proves de jugar a futbol, abàsquet, a córrer, sa bicicleta... i lla-vonses et decantes cap a lo que més t'a-

Felip.- Crec que lo que ha canviat éssa manera de viure. Ara, en general, sagent té més temps i lo que vol és provartot lo que hi ha. Sa bicicleta, en certa

manera, està de moda i de cada vegadahi ha més gent que en compra una i hoprova; si li agrada, segueix colcant. N'hiha que diven que és una excusa per anara berenar, però no és això. Se va a bere-nar perquè és necessari, però lo que es-tà ben clar és que si no agrada sa bici-cleta se n'afluixen d'es berenar.

Aina.-1 tots sols, n'hi ha molts que hivan?

Mateu.- Sí. En s'estiu hi ha bástanlagent.

Guillem.- Aquest és un granavantatge de sa bicicleta. No necessitesningú. En voler partir basta que tenguisbicicleta i un llum.

Felip.- Normalment veus poca genttota sola.

Mateu.- Procuram posar-mos d'acordamb qualcú, però si falla pots partir sen-se problemes.

Guillem.- Degut a ser un grup orga-nitzat tenim moltes ajudes i avantatges.Per exemple, en un principi tots com-pràrem es nostro equip, jersés, calçons,etc. Després, per ser un grup organitzat,ses cases comercials mos ne feren denous, però clar, lo primer que demana-ven era: a qui ho donaven i qui hoduria.

Aina.-1 ses carreteres estan en condi-cions per suportar tants de ciclistes?,perquè es diumenges n'hi ha moltíssims.

Mat u.- Hi ha automobilistes ques'enfaden perquè ses bicicletes no vanafilerades. Sobretot s'enfaden es que nosón aficionats, clar.

Guillem.- Faria falta un carril perbicicletes, però com que no n'hi ha hiha cotxos que s'enfaden i piten. Però loque és ben cert és que només s'hanatrope-llat ciclistes que van tots sols oque són dos. En grup no hi ha hagutaccidents amb cotxes. Es quan anammés guar-dats, jo ho he discutit amb sapolicia di-verses vegades. Ells pretenenque anem ben afilerats, però així és mésperillós que quan anam agrupats,perquè agru-pats, es cotxos s'aturen ipassen quan poden, ara, quan anamafilerats es cot-xos no respecten sesnormes i no passen a un metro dedistància. Mos adelanten així'com sigui,se creuen amb autocars, tractors, etc. imos fan ben aprop. En canvi quan anamagrupats estam més ben guardats. Mospiten, insulten i fan de tot, però és samanera més segura.

Felip.- Lo que és segur és que es con-ductors que s'enfaden no són ciclistes,perquè es que ho són respecten ses dis-tàncies i es drets d'es corredors.

Mateu.-1 encara te saluden amistosa-

ment.Aina.- Una persona que vol anar amb

bicicleta dins un club o un grup d'afi-cionats com es vostro, per exemple, ne-cessita passar cap revisió metge?

Mateu.- Si te vols federar necessitespassar una revisió cada any. També te-nim una assegurança que pagam a saFederació. Lo que passa és que ara hemtengut un problema perquè resulta quesa Federació no ha pagat ses quotes i hotenim embullat.

Guillem.- Hem duit mala sort perquèhem tengut un accident gros i s'assegu-rança de sa Federació no mos ha cobertres, pens que per abandó i deixadesa se-va. Sa qüestió és que aquest esportistaque havia pagat sa seva quota no hatengut dret a res.

Felip.- Sa Federació no diferencia esciclistes professionals d'es que som afi-cionats.

Guillem.- Però sa fitxa val ben igual.Felip.- Però crec que sa Federació

s'ha trobat desbordada i no ha sabut re-accionar.

Mateu.- Idò no ha de voler cobrar. Site diven que paguis i estaràs asseguratho ha de complir. Jo ho diria, que nol-tros a s'assegurança no la volem pagar.

Felip.- Sa solució podria ser una asse-gurança privada.

Mateu.- Clar, i a això almanco sapsque ho has pagat.

Guillem.- Això és lo que farem en-

Tertúlies Flor de Card -6-

\V'*"&'&

?- . ̂ ttrx^'1^%^»X\ ^ <!{ -f* v\ A Í4^3 *

v'.X: >S^./A 'A VA-vi L >^">\lègSÎ-1^ VvJ^.jr r--Ew^ i W\ i .1 ̂

^

guany.Aína.- I parlant de despeses, que és

molt car aquest esport?Mateu.- Poden gastar lo que vulguin.

De 40.000 pessetes per amunt. S'altredia en vérem una de 600.000 pessetes.Ses bicicletes que se duen més són de100.000 a 150.000.

Aina.- I reparacions?Mateu.- No s'espenyen gaire. Lo més

freqüent són es parxes. Sa meva fa qua-tre anys que la tene i no ha tengut resmai. Llavonses hi ha s'equipatge, sesbótes...

Guillem.- Però val poc això.Mateu.- A més, quasi sempre mos do-

nen es jersés.Aína.- I ses dones?Guillem.- No en tenim, aquí n'hi ha

molt poques. En canvi dins es grup d'es-trangers que vénen n'hi ha bastantes.

Aina.- Deu ser un problema de queses dones feim molt poc esport.

Guillem.- Només a nivell de col·legi.Quan se surt de s'escola ses dones fanmolt poc esport.

Felip.- En tenguérem unes quantesdins es club, però no varen tenir conti-nuïtat.

Guillem.- M'agradria comentar un fetque tenim dins es club. Tenim dos com-

panys extraordinaris que viuen una ex-periència insòlita: amb un tàndem, unciclista condueix un company cec. Aixòés una mostra d'enteniment enorme, soncom un rellotge, s'entenen moltíssim idisfruten. Hem de pensar que si no fosper sa generositat d'aquest ciclista, essenyor cec estaria condemnat a no po-der fer esport, perquè m'imagin que unapersona cega no té possibilitats de gau-dir de s'esport. Ells són admirables, con-versen contínuament amb un gran sentitde s'humor, i això que estan ben con-centrats damunt sa bicicleta.

Mateu.- Són molt simpàtics. En unaocasió discutien una mica fort sobre untema i es cec s'aixeca de sa cadira i diu:"Escoltou, no mos n'anirem d'aquí finsquejo no ho vegi ben clar", lo qual va ferriure i acabar sa discussió.

Guillem.- Aquí, a Mallorca, es que sepreocupen molt poc d'es ciclisme sónets ajuntaments. No ofereixen llocs onpoder anar per no haver d'agafar sem-pre sa carretera. En s'hivern és compli-cat entrenar. Es difícil que hi hagi jo-vent perquè se comprèn que si s'al.lotdiu que va an es futbol se sap on anar acercar-lo, però si diu que va amb sa bi-cicleta a Manacor o a Cala Millor, si noté una certa edat no li deixaran anar,perquè hi ha massa trànsit.

Aina.- I n'hi havia moltes de pistes,eh?

Felip.- Per tots es pobles hi havia vol-tadores, i totes s'han fet malbé.

Mateu.- Ara vivim una època de mol-tes bicicletes i molt poques instal·la-cions.

Guillem.- A Sant Llorenç hem de re-calcar que uns drets adquirits que te-níem ets aficionats a ses bicicletes elsmos varen pentinar en benefici d'un al-tre esport. Pareix que s'Ajuntamentn'hauria de fer una, de pista de bicicle-tes, perquè la va pendre an es biciclistes.Es biciclistes feren sa pista amb so seuesforç, fent jornals perduts, i crec que loque toca, en vista que es futbol va gua-nyar i se va fer necessari abolir sa pistavella, és que en facin una altra. On?Allà on vulguin, però que la facin. Es dejustícia que la facin perquè la mos varenpendre, i l'haurien de fer sense que lademanem, ja que només tornarien an esciclistes lo que era seu. Perquè sa condi-ció que se va posar quan la tomaren vaser aquesta: que l'havien de tornar fer,però de moment, belam.

Felip.- Crec que es temps ho compon-drà i s'arribaran a fer instal·lacions, hihaurà entrenadors, etc.

Guillem.- S'esport en general només

té possibilitats si està recolzat, i si etsajuntaments no ho fan és complicat,perquè s'únic ciclisme que és popular éses que se fa per carreteres i recolzat percases comercials. Si hi hagués pistes sor-tirien corredors a cada poble, i això fa-ria que s'organitzassin carreres; s'ambi-ció per guanyar per part d'es corredorsi s'afició per part d'ets espectadors mou-ria molta gent, però sense pistes és moltcomplicat. Es ciclisme sempre quedadarrera perquè pareix que sempre té esrecurs de sa carretera.

Felip.- Es clar que ses coses van dar-rera es públic. Vull dir que si això va amés, ses entitats públiques se veuranobligades a escoltar ses demandes d'esciclistes i a fer instal·lacions.

Guillem.- Ara pareix que s'Ajunta-ment disposa de molts de metres per ferun poliesportiu. Crec que és una oportu-nitat immillorable per demanar lo queen justícia ja mos haurien d'haver fet:una pista, una voltadora en condicions,sobretot per s'hivern. Es club té unagran quantitat de socis i s'ho mereix.Devem ser es col·lectiu més nombrósd'es poble, després d'es futbol i es caça-dors.

Mateu.- Noltros tenim aspiracions defer coses durant molts d'anys, i una granil·lusió en ses bicicletes.

Guillem.- Per acabar, voldria recalcarque necessitam urgentment una voltado-ra, i que és una llàstima que tots es

Tertúlies/Cartes Flor de Card -7-

dobbers vagin an es fútbol. També hi haaltres esports en es poble.

Felip.-1 s'esport de sa bicicleta se potpracticar tota sa vida, amb un mínim desalut, perquè amb noltros en vénen detota edat. Es més, és un esport molt in-dicat per quan en deixen un altre queper motius d'edat ja no es pot practicar.

/ això mos digueren es biciclistes. De-sig de tot cor que els facin ben prestaquesta voltadora que tanta falta els fa,però mentrestant voldria fer una reflexió aaquests conductors d'automòbils tan tnal-sofrits que no poden perdre un minuteiper res. Voldria que pensàssim tots, quansom conductors, que es carrers i carrete-res no són d'ets automobilistes, sinó quesón de tots i, per tant, tots hi podem anari mos han de respectar.

Moltes gràcies a aquests biciclistes persa seva col·laboració.

Carta d'Orient als habitants de Cala Millor

Orient, darreries del segle XX.

Oh, nins de Cala Millor! Que hem es-tat de dolents! Els vostres bevolgutsReis Mags no hem atès la vostra precio-sa carta, però heu de comprendre queavui en dia hi ha tantes peticions... Soutants que la veritat és que ja no ens co-neixem, i avui ja no basta posar garroves-pagar imposts- dins les sabates...; himanca qualque cosa més... Els nostresordenadors funcionen, però s'hi hand'introduir les vostres dades -peticions isuggerències-.

El nostre món (Cala Millor Sant Llo-renç -no Son Moro-, Sa Coma, S'Illot,Son Carrió i Sant Llorenç) se'ns ha fetmassa gran per poder-lo controlar -Reg-ne de Sant Llorenç-, per la qual cosa,benvolguts nins -anomenau així els habi-tants de la zona costanera- us volem du-que probablement els culpables de queels vostres somnis no s'hagin fet realitat(llums i decoracions nadalenques permostrar-vos i, sobretot, als turistes -grà-cies als quals menjam- que és Nadal,Nadal Europeu, i en canvi aquí, a lapart costanera, ens ha semblat un Nadaltipus països de l'Est) són els vostres pa-

res, que no ens han escrit d'hora. (Quandeim pares llegiu "responsables de lacriatura" i si aquesta és Cala Millor elspares serien les associacions existents,l'Associació Hotelera -enhorabona, per-què funciona a la perfecció i, a més, do-minen el seu terreny- i PAssocació deVeïns Costa de Llevant, que aquesta laveritat és que no funciona i és una llàs-tima perquè sembla que s'ha convertiten un partit polític les sigles del qualtots coneixem. Es una llàstima ja queaquesta Associació podria ésser comuna gran família des d'on tots junts po-dríem començar a per poble, però d'en-çà que comanda aquest president no tansols no ha fet res positiu davant els ullsdels seus socis, sinó que sembla que perno sebre no sap ni delegar funcions mésque a ell mateix o a la seva família -Consell de Salut-. Li hauríem de recor-dar que aquesta associació no és un par-tit polític, i que si tots junts no formamuna Pinya Cala Millor no en sortirà. Perfavor, Sr. President, o forma un bongrup sense signes polítics ni família, pe-rò sí amb força i amb gent que vulgui iestimi Cala Millor, o dimiteixi i doni laoportunitat a altres persones que proba-

blement intentaran fer-ho millor).Nosaltres estam molt totsols (Ajunta-

ment de Sant Llorenç), i com que amoltes de les vostres cases no tenimpatges (responsables polítics davantaquest Ajuntament) no podem sebrequins han estat els vostres somnis, però,com heu pogut comprovar, on sí els te-nim (Son Carrió) els hem fet realitat(llums i símbols Nadalencs i un NadalCultural estupend; enhorabona patgeMateu Puigròs).

Benvolguts nins, és necessari que elsvostres còmodes après comencin a preo-cupar-se de les seves pròpies famílies(Associats) i lluitin perquè la seva casa(Cala Millor) sigui més hermosa i acolli-dora.

Des d'aquí enviam moltes salutacionsals nins (habitants de la zona costanera)perquè s'associïn d'una vegada i s'empa-dronin, per tal que la vostra cantoneraes converteixi en poble i que tots elsseus habitants "forasters" es converteixinen honorables habitants de primera ca-tegoria.S.S.M.M. els Reis Mags Sant Llorenç

Joan Suades Gost

Literatura Flor de Card -8-

1991, de què s'ha parlaten literatura catalana?

\

Dilluns, dia vint-i-tres de desembre, ales nou i mitja del vespre, es va dur aterme una conferència, a la bibliotecade Son Carrió, amb el títol de "1991, dequè s'ha parlat en literatura catalana?".

El ponent va»ser el Sr, Jaume Capó,jove escriptor manacorí, amb un bonnombre de llibres ja publicats:

Ronda amb fantasmes, de l'any 1983;a través d'aquesta primera obra entral'escriptor en contacte amb uns autorsde prestigi reconegut (Miquel ÀngelRie-ra, Jaume Vidal Alcover, VicentAndrés Estellés, Josep Maria Llompart).

Petita mort, recull de contes (unexemplar del qual ens féu present la bi-blioteca de Son Carrió).

Trànsit, publicat l'any 1988 per l'edi-torial Columna.

Enguany mateix ha estat becat per laInstitució de les Lletres Catalanes, pertal que acabi el seu llibre que, si no hiha res de nou, durà per títol Paranoies.

Es llicenciat en filologia catalana perla Universitat de Barcelona, i treballa ala Direcció General de Política Lingüís-tica de la Generalitat de Catalunya.

Amb l'assistència i participació d'unpúblic molt homogeni (16-19 anys) vatranscórrer la conferència. Aquesta res-senya ve a ser la síntesi dels temes queva tractar en Jaume Capó.

"Què han dit els diaris en relació a laliteratura catalana?", així començava laseva intervenció. Va dir que més quedonar-nos títols i autors ens parlaria delcorrent subterrani de la literatura cata-lana, d'allò que no s'ensenya als insti-tuts.

Segons el ponent, hi ha hagut dos te-mes bàsics en relació als quals han girat

totes les polèmiques actuals:a) de literatura medieval, la celebra-

ció del cinc-cents aniversari de la publi-cació del Tirant lo Blanc; i sobre l'auten-ticitat del Curial e Guelfa (polèmica pro-moguda per l'arxiver de la Corona d'A-ragó, Jaume Riera Sans).

b) de temes referits a literatura delsegle vint va parlar de dos grans temesdiferents:

b.l) sobre la figura de MercèRodoreda (autora, entre d'altres obres,de la Plaça del diamant). Va tractar dela seva vida, i una mica de la seva obra.Ens informà de la publicació de duesbiografies sobre na Rodoreda, i de lanotícia que ben aviat se'n publicarà unaaltra.

b.2) sobre la mort, enguany,de tres grans escriptors:

* Per una banda, en Jaume Vidal Al-cover i na Maria Aurèlia Capmany. (1)

* Per altra banda, el traspàs de naMontserrat Roig, escriptora amb tota lavida per davant. (1)

Després de la conferència es va obrirun debat, amb la participació dels assis-tents.

Esperem que la trajectòria literària iprofessional de Jaume Capó seguesquiendavant i que ben aviat puguem veurea les llibreries la seva obra Paranoies,amb molt d'èxit de vendes i de crítica.

Pere J. Santandreu BrunetDesembre, 1991

(1) Dels tres autors traspassats en par-làrem una mica a Flor de Card, a núme-ros passats.

Poesia

A n'Angel

Com ta mare pel mar navegaràsen cerca d'aventurai sens perdre la composturaon tu vulguis arribaràs.

Creix i aprèn, dolç infant,que res no hi hagi que et deturi,que la vida et siga com un murmurion tu puguis jugar cantant.

Desembre '91

Fènix

A Daniel Ibáñez

¿I ara què en faré, de les meves cen-[dres?

¿Em dirà qualque al·lota dos mots ten-[dres?

¿Em portarà una flor, algun ocello tal volta arribarà d'un castellembruixat d'alegria?

No ho sé, no ateny la llunyaniade les seves cases, dels seus carrers.Sé que adormits jeurem sota els xiprers,mirant les constel·lacions del cel,agombolats tots dos, destí cruel.

Gener '92

Jaume Calmés

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Política Flor de Cara -9-

NormesSubsidiàries

Quan, pel mes de juliol, passat, s'a-provaren inicialment les Normes Subsi-diàries, el PSM ja va votar en contra perconsiderar que eren unes normes ambmoltes mancances. Així ho f^rem cons-tar dient que presentaríem al·legacionsper millorr aquella aprovació, que per anosaltres era precipitada i plena d'inte-ressos.

Abans de l'aprovació provisional, iconscients de que ens jugam el futur,volem donar a conèixer les principal al-legacions presentades pel PSM.

Aquestes Normes han estat redacta-des purament des del punt de vista ur-banístic, sense tenir en compte altresopinions ecològiques, econòmiques ogeogràfiques. Per això, i perquè la Lleiaixí ho marca, preocupats com sempreper la degradació del medi, demanamun estudi seriós i complet de l'impacteambiental a tot el terme municipal.

La Punta de n'Amer està protegida dequalsevol urbanització des de l'any 1985,però això no és suficient. Aquestes Nor-mes haurien de completar aquest pla es-pecial tantes vegades ajornat.

Les urbanitzacions iniciades són mésque suficients por absorbir les necessi-tats de creixement que es poden plante-jar, per això demanam que es congeliqualsevol aprovació de noves urbanitza-cions, ja que amb la quantitat de solarsdisponibles l'aprovació de noves urbanit-zacions duria un excés de sòl urbanitza-ble completament innecessari.

Veim perillós també, quan en aquestsmoments la inversió és quasi nul.la, pre-veure dins les Normes un polígon indus-trial a la zona costanera, si no és peramagar altres possibles usos.

Demanam també que en cap cas, des-prés de l'aprovació definitiva de les Nor-mes i dins l'àrea agrícola-ramadera, espugui construir dins espais inferiors adues quarterades, ni a set quarteradesdins l'àrea forestal.

Aquestes Normes haurien d'especifi-car molt més els valors culturals del ter-me i la seva protecció. Està bé que es

protegeixin les restes arqueològiques,però no hem d'oblidar que també hi haedificacions, cases de foravila, pecesd'arquitectura tradicional, paratges, etc.que s'han de protegir, inventariar i cata-logar.

S'hauria d'especificar la obligatorietatde que les línies d'energia elèctrica, en-llumenat públic i telèfons haurien de sersubterrànies dins tot el terme municipal.

En cap cas, dins els cascs urbans deSant Llorenç o Son Garrió, es poden ac-ceptar quatre plantes, encara que siguinedificis d'interès cultural.

S'ha de demanar i exigir que tota car-retera nova que es creï, així com elsvials importants, compti amb un carrilper a bicicletes.

Ha de quedar ben clar que no es per-metrà cap retranqueig dins el cas antic,ja que la nota característica dels poblesmediterranis és l'aliniació de les façanes.

No hi ha cap tradició de balcó tancato acristallat, per això demanam que noes puguin fer balustrades i no s'acceptinbalcons dins carrers de menys de vuitmetres.

No s'haurien d'acceptar teulades demés de 45°, i prohibir qualsevol edifi-cació al terrat.

En cas de rehabilitació dels edificisd'interès, hi ha d'haver un anex onaquesta s'expliqui clarament.

S'haurà de fer un estudi i catalogartots els canins del terme municipal.

PSMNacionalistes de Mallorca

IndependènciaIndependència és l'anàlisi filosòfica i

pràctica que tracta sobre un procés rela-tivament senzill i humà que es diu co-neixement d'independència.

La Independència a curt termini o deprincipi és una auto-reflexió, és a dir, laidentificació i la unificació de la personaamb la seva pròpia consciència, amb laseva cultura i tradicions, amb la sevaTerra, etc., rebutjant tots aquells ele-ments que, a un moment donat o quasitota la vida, el rebaixen des del nivell depersona fins al de bubota. A llarg ter-mini d'esclafiment és l'exaltació del con-junt de persones, el poble, una vegadail·lustrat, sollicitant la immediata pre-sència de l'escrivà major, per començara estendre els nous estatuts del nou es-

tat independent (més endavant, aquestesparaules s'escriuen en majúscules), re-butjant un altre cop tot allò que durantun període de temps ha estat el seu ec-tozou o senzillament el seu paràsit.

Avui en dia, parlar & Independència ésuna cosa molt normal, pens que totaaquella persona que actua sinceramentamb si mateixa i davant tota una menade poble (amics, nines, marginats,etc.)té molt guanyat, tant a nivell personalcom a nivell social. Aquesta persona ac-tua així com cal, tot el contrari es diuhipocresia, tant si és personal com si éssocial. Quan es parla d'hipocresia no esparla ^'independència. Quan no es parlaá'Independència, segurament, surtenmots com engany, farsa, mentida, espa-nyaportes (mirau per on), silenci, por imolts d'altres que, segurament, posarienels pels de punta.

Parlant de por, diré que Independèn-cia va ésser una paraula que va sortir famolt de temps arran d'això, o específica-ment un poquet més, arran de la tricor-nofòbia.

Davant els darrers moviments inde-pendentistes a Europa, i veient quemolts de pobles volen sortir de l'opres-sió i de l'engany i lluitar (vius! aquestaparaula té molts de sentits) per una no-va vida i per un estat propi, aquesta co-lumna, durant unes setmanes, divulgaràla consciència i l'esperit independentista,a fi que en properes dates tots sentim laforça per estimar un poc molt més lanostra Terra i tot el que ens pertany.D'aquí a poc temps, com més prest mi-llor, hauríem de tenir el coratge de dirIndependència ben igual que si anéssima menjar un arròs brut.

El mes vinent parlarem sobre les per-sones, en aquest cas nosaltres, els ma-llorquins. Qui té por que s'arracon.

En resum direm que la consciènciaindividual ha d'obrar sincerament ambcadascun mateix, tot el contrari és en-ganyar-nos, esdevenir hipocresia; ales-hores aquesta consciència independen-tista, l'única, l'aiutèntica, es transformaen esperit independentista.

Quan arribam a aquest punt, hempassat la por, i ens sentim realitzats.

Antoni Joan i AbonsSecció Felanitx-Manacor d'E.HC.

Batec Flor de Card -10-

PolíticaLa política municipal segueix enda-

vant. Durant el mes de desembre i elgener dos partits polítics han informatal poble de les seves gestions i avanços:primer el PSOE i després el PSM.

El lloc de reunió sol esser la rectoria,punt indicat perquè està situat al bellmig del poble i perquè ja s'ha consagrata través dels anys.

L'assistència a les informacions políti-ques ha estat nombrosa. Ara bé, ens de-manam si és perquè la gent hi està inte-ressada o perquè en sortir de missa ésel lloc més adequat i més econòmic perfer una mica de tertúlia. Creim que lagent de cada vegada més vol saber quèpassà al lloc on li pertoca viure.

Exposicions

CentenariJa ens trobam aficats de ple dins el

Centenari de la nostra independènciamunicipal. S'han confeccionat uns ana-grames que apareixen als escrits quesurten de la Sala.

Dia 31 de desembre, la nit de Capd'Any, una multitud es va reunir davantla plaça de l'Ajuntament per a sentir to-car les dotze. I el rellotge no va sonar.Diuen que hi va haver sabotatge. De to-tes maneres hi hagué una festada. Tot-hom en va sortir ben remull. Llàstimade la trencadissa de botelles!

Música de cambraEl dia de Nadal, a les vuit del vespre,

a l'església, va tenir lloc un concert demúsica de cambra per a piano i violí.Aquest acte havia estat organitzat perl'Ajuntament.

Vàrem poder sentir el violí de MariaLluïsa Payeras i el piano d'IreneusJagla. Interpretaren obres de Mozart,Beethoven i Dvorak.

Va ser un acte ben maco per al diade Nadal.

Mallorca,illa Mediterrània

En aquestes dates, en Mateu Galmésha presentat la segona part del seu ví-deo Mallorca, illa Mediterrània, al cineRigai.

N'Aina Santandreu Simonet li va feruna entrevista per a la televisió de Ma-nacor, que s'ha transmès un parell depics.

Aquesta obra serà un document es-plèndid per a l'estudi de la nostra his-tòria. Esperem que ben aviat puguemadquirir-ne la tercera part.

Fogueronsi Sant Antoni

La festa de Sant Antoni és una de lesmés populars que es conserven a Ma-llorca. La gent hi participa, s'arreplegadevora el foc, torra llonganissa o boti-farró, i encalenteix la vetlada amb lasimbomba.

Dia 16 de gener era la vespra de SantAntoni, es varen encendre els foguerons.Hi degué haver més d'un home de bultoque es va socarrar els calçons a qualcun

No havíem tengut mai, a Sant Llo-renç, tantes d'exposicions a la vegada.Gràcies a les inversions que diverses en-titats han realitzat dins el poble dispo-sam, ara per ara, de sales adequades pera aquesta activitat.

Dos dels nostres molins fariners hanestat restaurats, i ja s'hi han pogut veurediverses exposicions. Al molí d'en Grass'hi va mostrar una exposició de pepes,bruixes i ninots, molt ben aconseguida.Al molí d'en Bou, acabat d'inaugurar,una exposició de pintura.

A Sa Nostra, exposició de pintura.I a ca les monges, una exposició de

juguetes, dins els actes del Nadal '91

Batec/Son Garrió Flor de Cant -11-

dels desset que s'encengueren.L'endemà era Sant Antoni, les carros-

ses ja estaven llestes. Va ser festa grossaa Sant Llorenç.

Hi va haver les beneïdes i les carros-ses. En comparegueren vint-i-set, que siuna estava molt bé, l'altra molt millor.

Després hi hagué un ball de bot benvitenc, a la plaça de l'Ajuntament, onactuaren tres grups. La gent molt ani-mada va quedar espolonada.

Molts d'anys.

ReisEntre dia tres, dia quatre i dia cinc,

els al.lots llorencins dugueren bulla.Eren els preparatius per al dia delsReis. Hi hagué el pregó, la rebuda depaquets i diumenge, dia cinc, arribarenels Reis tots carregats de presents i ju-guetes. També dugueren carbó, sobretotals pares que havien fet enfadar els fills.

Grup Sol, i de dol

Els Reises mudarenper anara Son Garrió

En les passades festes de sant Miquelel poble de Son Garrió va aprofitar perorganitzar una tómbola en benefici delsvestits dels Reis d'Orient. Aquesta ini-ciativa ja fou proposada a les anteriorsfestes de Nadal, quan vàrem veure queels antics vestits estaven molt deterioraispel pas del temps, ja que feia trentaanys que estaven fets.

Quan es donà a conèixer la idea de latómbola, tots els carrioners s'hi bolcareni aportaren objectes per realitzar-la. Ala vegada persones de Sa Coma, CalaMillor, Sant Llorenç, Son Servera, S'I-llot, Portocristo i Manacor col·laborarenamb nosaltres i ens dugueren tota menad'objectes.

En els quatre dies que la tómbola vaestar oberta passà molta gent, i no tansols carrioners, sinó també molts de visi-tants que vengueren als distints actes deles festes patronals. D'aquesta maneras'assolí una recaptació de 416.000 ptes.

Una vegada guardats els doblers espassà a cercar un dissenyador per alsnous vestits i la primera persona que espresentà fou na Salvadora Fuster, famo-sa cosidora manacorina adoptada pelpoble de Son Garrió ja fa molts d'anys.Ella va dissenyar els vestits i va fer totsels patrons, i amb l'ajuda del seu home,Javier García, triaren les teles i la pe-dreria. Per trobar-ne la major quantitatpossible en Javier va anar un dia a Bar-celona i ho comprà tot.

A partir d'aquest moment les cosido-res Maria Fonia, Antònia Calafat i AinaGómez, juntament amb na Salvadora,

començaren la dura tasca de cosir elsvestits. Elles i altres carrioneres cada;dia, de set i mitja a onze, cosiren durantun mes i mig els vestits dels tres Reis iels seus pagès. Aquestes reunions tambés'aprofitaren per restaurar els vestits an-tics.

D'aquesta manera els carrioners, perells mateixos, han pogut renovar els ves-tuaris tan tradicionals d'aquesta festa.

El passat dia 5 de gener es realitzà lacavalcada, que creà gran expectació en-tre tots nosaltres, ja que tots esperàvemveure les noves vestimentes que cosirencarrioners i carrioneres.

L'endemà s'exposaren els sis vestits aca Ses Monges perquè tothom els po-gués veure amb tranquil·litat.

Aquesta va esser la continuació delNadal Cultural, que, a més de l'exposi-ció incloïa altres actes, com dues ac-tuacions de la banda de Sant Llorenç al'església, una conferència sobre laSIDA, dirigida pel nostre metge EugeniSuárez, una altra conferència on es par-là d'educació i psicologia infantil, unconcert de la coral Estudi Vocal i unvideo sobre Mallorca.

Això és, més o manco, el que ha pas-sat en aquestes festes a Son Garrió. Totsels carrioners esperam poder gaudir al-tres trenta anys dels nous vestits.

Maria Calafat i Jaume Bassa

Col·laboració Flor de Cani -12-

En directe

Revisions escolars

Durant aquest trimestre s'iniciaran lesrevisions escolars sanitàries dirigides ala població infantil en edat escolar (6-14anys), introduint-se enguany una sèriede modificacions respecte als anteriors.

l.-Programa de Salut Escolar

Es posarà en marxa el programa deSalut Escolar, duit endavant per l'equipd'Atenció Primaria del Centre de Salutde Llevant: D. Ramiro Leal, coordina-dor del centre, D. Antonio Gutiérrez,metge i D. Antoni Ferrer, pediatra i D*Natàlia Sancho, ATS, i Da Marisa Pina,ATS.

Aquest programa tracta de potenciarla Salut infantil, mitjançant dos tipusd'actuació:

l.-Revisió i seguiment dels casos de-tectats.

2.-Vacunació.

La revisió, va dirigida als/les alum-nes de 1er i 5è d'EGB, per lo que se lesrealitzaran una sèrie d'exploracions en-focades a la detecció del al·lots que pre-sentin qualque problema, podent-losrealitzar així un tractament precoç i efi-caç. Posteriorment es realitzarà el con-trol i seguiment pel pediatra dels/lesescolars que ho requereixin. Atenintl'alta prevalência dins la població infan-til de la nostra Comunitat Autònomad'un excés de pes, dèficit visual, caries,actituds anormals de raquis i anomaliesd'extremitats inferiors (genolls, peus,),juntament amb les alteracions auditives.

L'examen de Salut Escolar, compren-drà els següens apartats:

-Control de pes i talla.-Examen dental.-Examen de la visió.-Actitud dels peus.-Exploració genitourinaria (varons de

1er d'EGB).-Examen auditiu (audiometria).

La Vacunació. Dirigida als/les alum-nes de 1er, 5é i 8é d'EGB. Mitjançantuna correcta vacunació s'intenta acon-seguir l'inmunització dels/les escolarsdavant tètanus, polio i rubèola. Amb talobjectiu es farà una revisió de l'estat deles vacunacions i actualització d'aques-

tes si procedeix (En aquest punt es ne-cessita autorització prèvia dels pares,per lo que és important la seva col·la-boració).

Del resultat d'aquest examen s'entre-garà una fitxa al Centre Escolar, i l'altras'inclourà dins l'història clínica del nin onina, que quedarà arxivada al Centre deSalut.

Al mateix temps, s'informarà als pa-res mitjançant un imprès, on s'indicaràsi s'han detectat anomalies.

2.-Salut Ocular a l'Escola.

Donada l'alta incidència de dèficits vi-suals detectats en l'edat escolar: 21%durant el curs 1889-90, lo que suposaque més d'l de cada 5 al·lots presentàqualque problema visual, és molt impor-tant la detecció precoç d'aquestes alte-racions per a corregir-les i prevenirhàbits erronis que puguin alterar la vidaescolar, o més envant la profesional.Amb aquesta idea, i recollint la preocu-pació del professorat per aquest tema, laRegidoría de Sanitat ha elaborat el Pro-grama de Salut Ocular a l'Escola, diri-git a tots els/les alumnes d'EGB (de 1era 8Q), que es durà a terme per dos oftal-mòlegs: el Dr. Imet Osvian i la Dra. Ca-talina Iturbide.

En aquest programa s'efectuaran unasèrie d'exploracions encaminades a eme-tre un diagnòstic d'ull sa, o de si hi haqualque patologia que precisi correcció.Aquestes consistiran en:

- Valoració de l'agudesa visual.- Sentit cromàtic (discriminació de co-

lors).- Exploració de les desviacions oculars.- Estudi d'acomodació i convergència.- Fondoscòpia (fondo d'ull).L'objectiu és el diagnòstic precoç en

els nins i nines de malalties oculars, in-tentant evitar els problemes d'adaptacióescolar degut a tal causa.

3.-Revisions dentàries.

La incidència de caries infantil és del47%, per lo que es continuarà amb lesRevisions dentàries habituals, realitzadesper l'estomatòleg Dr. Joan F. Diego.

4.-Salut i Esport.

Juntament amb el Negociat d'Esportsdel CIM, es realitzarà pel Gabinet Mè-dic una revisió dirigida a tots els nins inines que estiguin inscrits a quualqueesport escolar.

El conjunt d'aquestes revisions forma

una part important de les actuacions en-caminades a aconseguir que la nostrapoblació infantil disfruti de bona saiuii que vagi adquirint hàbits saludables.Implica a més la participació de dife-rents col·lectius: pares, mares, Ajunta-ment, professorat i equip sanitari.

Algunes d'aquestes revisions son con-tinuació de les realitzades fins ara, i al-tres són de nova incorporació, com laSalut Ocular i la de Salut i Esport, toteselles però dirigides a millorar el nivellde salut i de qualitat de vida.

Jerònia MesquidaIa Tinent de batle

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Uorenç

Sopard'aniversari

Tots els qui vulguin celebrar el 20èaniversari de Flor de Card peu davalltaula, que és així com Déu mana que secelebrin aquestes coses, que procurin el22 de febrer, a les nou i mitja del vespreestar llests de feines, que els nostrescomptes són anar a tastar la cuina delMolí d'en Bou.

Tots els que es vulguin afegir a la lu-lea convé que preparin 2500 ptes. per-hom, que avui en dia ja no regalen res,i ho facin a sebre a la Sra. Bel de SaCosta, que ha tengut l'alt honor d'ésserl'encarregada de l'organització.

No es convida' particularment ni esconcediran indulgències, però com mésserem més riurem!

Gastro..."niania" Flor de Card -13-

><

Coincidint amb el començament delnou any la secció de Castro..."mania" in-troduirà un canvi d'orientació.

No parlarem directament del menjar,sinó dels llocs on la gent s'adreça quanvol sortir, o quan està farta de prepararel menjar a caseva i d'embrutar-se eldavantal i la cuina. Ens referim als res-taurants, fondes, granges i cellers, i a totel personal que amb la seva habilitat cu-linària ens regala delícies per al paladar.

El primer establiment Horencí del quetene notícies fou una granja situada alnúmero 4 del carrer Major. Hi estava alfront na Margalida Vaquer, nascuda alpoble l'any 1912, que als 24 anys es casàamb en Llorenç Bauçà Corme.

Sembla que devers l'any 50 la madonaMargalida va començar a ver sopar, elsdiumenges a la nit, a un estol de feste-jadors manacorins.

Es veu que la experiència li agradà i,després d'una visita a la granja serverinade Ca'n Ceba, va quedar tan admiradadel que hi va poder provar que demanàper entrar a la cuina per veure com pre-paraven aquelles tapes. Se'n va tornar aSant Llorenç decidida a fer el mateix. Licostà convèncer el seu home, però ambla seva insistència el ginyà.

Durant quatre anys -devia ésser entre1953 i 1957- madò Margalida va cuinarvariats U-te els dissabtes horabaixa i elsdiumenge; 'ot el dia.

Per proveir-se dels ingredients quenecessitava no* tenia altre remei queanar a Palma totskcls dissabtes de matí.D'allà venia ben carregada amb ro-nyons, fetge, callos, cYrn capolada, cer-vells, xampinyons, calamars, gambes,junquillo, etc., i amb aquest aliments ialtres que es trobaven al poble -ous, ca-ragols, verdures...- podia oferir una bonavarietat de plats pels qui volien acom-panyar el vermut o el palo amb sifó amb

una picada.Hem de remarcar que quasi tot era

elaborat per la pròpia cuinera, fins i totla patatilla i Vensaladilla -per cert, ambuna salsa mahonesa feta amb la maça iel murter que no va causar mai, com béem va dir la madona Margalida, capdiarrea-.

Per si no bastaven els variats, ella,com a bona previsora, tenia a punt so-brassada de Vic i sobrassada catalanaque havia preparat en temps de matan-ces. Ah! i a l'estiu servia també gelatsfets seus i polos que l'agència li feiaarribar des del Terreno, a Ciutat.

Dins la c asa hi tenien una dotzena detauletes amb quatre cadires cadascuna,i per donar abast a la nombrosíssimaclientela es neessitaven quatre o cincpersones.

Ha estat difícil fer-li explicar unesreceptes, però a la fi n'hem espogolatdues que ara us explicarem.

CALAMARS AMB SALSA

Pesava el calamar trossejat dins unagreixoners amb poc poc, perquè donàsl'aigua. S'hi afegia oli, ceba rallada,tomàtiga, un tassó de vi sec, pebrebò,pebre bord (per donar bon color), unafulla de llorer, un brotet de moraduix iuna picada d'all i julivert.

XAMPINYONS (Recepta que li ense-nyaren a Ca'n Cremat, de Manacor.

Els posava en remull amb aigua i lli-mona. Nets i trossejats els fregia amboli i saïm de caldera per donar-los unbon gustet. Hi afegia alls, pebre bord,pebrebò, un tassó de vi sec i un poquetd'aigua.

Per molt que li agradas la cuina, comque era una dona poc menjadora i lafeina prou feixuga, el metge li recomanàque pel bé de la seva salut li conveniadeixar-ho anar, i així ho va fer, amb ungran disgust dels seus clients.

Ens sap greu, però no hem pogut tro-bar cap fotografia.

Gràcies a la madona Margalida per lapaciència que ha tengut en contar-nostotes aquestes coses.

EspipelladesEncara que vos vengui denou, es dia

que en Contestí va dimitir, en Biel Figóva ser es president de s'equip més benclassificat de Mallorca.

I sinó treis comptes: a Primera el Ma-llorca no tenia president; a Segona no hiha cap equip a tota s'illa (no penseu enMenorca); i a Tercera el Cardassar ana-va segon, darrera l'Eivissa, que tampocno és mallorquí.

Perquè llavonses diguin d'es lloren-cms...

Maldament sigui un poc mal de feraixí com estan ses coses per foravila,¿no trobau que s'Ajuntament podria mi-rar de vendre aquells dos solars que vacomprar per construir-hi una presa?

Si en pagàrem un milió de pessetes,com diu es llibre d'actes, crec que tro-baríem qualque racó on mos farien mésprofit, no vos ho pareix?

Li aniria ben bé a l'Església si es dosregidors d'UIM continuaven amb salloable iniciativa de regalar-li es seusjornals de s'Ajuntament, tal com ho fe-ien quan estaven a s'oposició.

Amb aquesta obra tan ben feta queestan fent n'han de menester un sac, i siara es regidors se pugen es sous tantcom diuen seria un detall ben digne d'a-labança que es poble agrairia.

I ja que sa plaça d'es Pou Vell es nos-tra -no com es solars de sa plaça-, ¿per-què no fan un altre concurs d'idees perrentar-li un poc sa cara?

Música Flor de Card -14-

Fins quan?

La creació o el muntatge d'un col·lec-tiu (agrupació, associació...) o un serveino és tasca gens fàcil, els problemes nosón pocs i moltes voltes no es troba gentque recolzi aquella iniciativa.

Però, una vegada muntat, el seu fun-cionament i manteniment a llarg placseran la clau de l'èxit d'aquell col·lectiuo servei. L'organització, la compenetra-ció i, sobretot, la motivació per part delpersonal component d'aquell col·lectiuseran factors primordials per garantir elseu bon funcionament.

El Centre Musical de Sant Llorenç,com altres agrupacions, està realitzantuna tasca poc més o manco acceptable,els fets així ho demostren, i bona partde l'èxit es deu al recolzament que estàrebent per part de llorencins i carrio-ners. Aquest suport, una vegada més,quedava de manifest el passat diumengedia 1er de desembre a la sala Rigai, ambel concert de la festa de santa Cecília,on el cinema quedava quasi ple i els as-sistents s'ho passaren d'allò més bé.

La sèrie d'activitats que està organit-zant, tant musicals com extramusicals,durant aquest any han fet que el nivellactual de novetats, estrenes o noves ex-periències ens hagin posat el llistó moltalt i difícil de superar, i serà necessàriauna bona dosi d'imaginació de cara aanys vinents per poder-lo igualar.

Però si volem mantenir aquest graude motivació per part dels integrants delCentre haurem de seguir organitzant icercant nous programes que creïn uncert interès. Perquè ara ja no ens po-

dem limitar a realitzar el clàssic passa-carrers, o el concert cada mig any, per-què d'aquesta manera aniríem caientdins la monotonia i l'avorriment.

I per aconseguir aquesta continuïtatseria vital poder seguir comptant amb lacol·laboració dels pares dels al·lots i delprofessorat de l'Escola de Música, queestà desenvolupant un treball digne dedestacar, i de fet els fruits estan a lavista amb les noves incorporacions a ladisciplina de la banda i amb l'evoluciómusical que ha experimentat aquestsdarrers anys.

Un altre punt a resaltar és la incorpo-ració a la banda de nins i nines de SonCarrió, que ja són sis i s'han anat inte-grant sense cap problema, motiu que haservit perquè els pares llorencins i car-rioners vagin mantenint unes relacions is'hagi anat creant un ambient molt saentre pares i nins de Son Carrió i SantLlorenç al voltant de la banda, ambientque altre temps no existia.

Ara jo me deman, ¿que és que estàde moda la banda de Sant Llorenç? Noho sé, però si això és moda com a músicfaré el possible perquè tengui durada, icom a llorencí vetlaré i col·laboraré dinsles meves possibilitats amb les activitatsque puguin realitzar altres entitats delnostre poble per posar-les també demoda, perquè tenim l'experiència d'al-tres agrupacions que visqueren el mo-ment actual del Centre Musical i amb eltemps s'anaren desinflant fins arribar alpunt de desaparèixer.

Podrem mantenir durant molts d'anys

el ritme d'activitats que ens hem impo-sat? Tots ho desitjam, ganes no en fal-ten, i el temps serà testimoni dels esde-veniments.

Rafel Melis

Tal dia com avui

Ara fa 15 anys

* Que en Jaume Lliteras va deixar lavicaria de Sant Llorenç.

Ara fa 10 anys

* Que Flor de Card va començar a im-primir-se en off-set.

Ara fa 5 anys

* Que na Bel Vaquer va complir centanys.* Que s'inaugurà el local de la Societatde Caçadors utilitzat com a criador d'a-nimals, i la cañera.

Ara fa 1 any

* Que va baixar la torrentada, però noes va desbordar.

Josep Cortès

i A "-¿.í » ¥:*.*;* i.t'M. t.«.i,^ « •» -S**Z ^u i; ir r

Opinió Flor de Card -15-

El paganisme dels espanyols

No fa massa temps que el Papa JoanPau II va organitzar un cert rebumboriquan es va dirigir a uns quants bisbesdel nostre país -entre ells el de Mallor-ca- dient, entre d'altres coses, que elsespanyols s'estaven tornant pagans. Lafrase, extreta del contexte del discurseidel Papa, pot donar a entendre que elsespanyols -mallorquins inclosos- semblaque ja no volen sebre res de religió, es-pecialment de la catòlica. Però si hemseguit la trajectòria de Joan Pau II d'en-çà que és Papa, ens donam compte queporta dos vertents: l'un social, on éspossiblement el Papa que més s'ha pre-ocupat pel món obrer i el món de lamarginació des de Lleó XIII; però l'al-tre, el polític, està marcat per una in-transigència fortament exagerada i agra-vada pel fantasma del comunisme, queel persegueix contínuament i fa que elsconceptes que avui ja estan superats, pera ell segueixen més vigents que mai.

Possiblement a Joan Pau II li agrada-ria tornar veure les esglésies plenes degent, com ara fa vint anys, però possi-blement no s'ha aturat mai a pensar quela gent que omplia les esglésies ho feiaper conveniència i no perquè fos tanprofundament cristiana com ens volenfer creure; perquè si això hagués estataixí difícilment s'hagués especulat de lamanera que es va fer, creant-se fortunesque avui controlen aquest país en basea l'explotació de l'obrer de forma salvat-ge, amb sous miserables. ¿Qui no recor-da aquelles esglésies plenes de gent onels moviments d'agenollar-se i aixecar-se es feien de manera rutinària, perquèquasi tot el temps de la funció els cris-tianíssims espanyols no s'aturaven decomprar o vendre bens, amelles, ordi oaltres arrels? Això sí, procuraven, enpassar la bacina, posar-hi qualque mo-neda a fi que fes un poc de renou, i aixítothom s'adonava de que havien donat.

La gent anava a l'església perquè l'hiveiessin, perquè sinó els qui no anavena missa eren socialment marginats. No

oblidem que els certificáis de bona con-ducta els expedien els responsables del'església catòlica. Es ben clar que unagran majoria anava a l'església pura isimplemenl per conveniència i no peraltra cosa.

Els espanyols han praclical elpaganis-me des dels principis delcristianisme, basta repassar la història.El que passa és que l'Església Catòlicaoficial sap fer els ulls grossos quanaquesls pagans no li qüeslionen el seupoder polític i el control que té enelguns països, sobretot a Sud Amèrica.I si no que ho demanin als seguidors dela Teologia de l'Allibe-ració, on el Papaes va treure de la mà-niga unTorquemada, en la persona delCardenal alemany Ratzinger, per lancar-los la boca, i loi perquè havien comprèsque eslanl agenollals loi el dia dins l'es-glésia no s'omplien la panxa, que se-guien essenl explolals pels maleixos quemanlenien econòmicamenl l'EsglésiaCatòlica, lai com havia sigui en el nostrepaís fins ara fa molts pocs anys. Criticarque els espanyols aspirin i/o disfrutind'un beneslar que fins fa poc lemps no-més era privilegi d'uns pocs, sembla pocraonable, i lambé el tenir por a perdreels poders i privilegis que fins ara haviengaudit, i que no eren pocs.

Però aquesta ha sigut la forma ambquè ha actual l'Església Catòlica des deConstami, i en el momenl que els go-vernanls no han acceplat les seves con-signes, no ha parat fins que han caiguto han acceptat les demandes; i és que,com deia Bonifaci Vili a la seva bul.laUnam Sanctam, el poder terrenal i l'es-)irilual sónorivilegi de l'Església Ca-

tòlica, i només ella pol donar o llevaraquesl poder. Aquesla filosofia segueixessenl la llum que il.lumina el Valica, iencara que no posi els governants direc-lamenl en els països de la seva influèn-cia, fa loi el possible perquè els quesurtin segueixin les seves consignes; ladarrera prova la tenim a Polònia, on lainfluència de l'església és total.

La llibertat que gaudim en aquestsdarrers quinze anys i la incapacitai ma-nifesla de l'Església Catòlica per con-vèncer voluntàriamenl lots els batiatsd'aquesl país -que som quai tots- ha fetque el paganisme, lalent durant segles,surli a llum ara, però el Papa no hauriad'exlranyar-se'n, ja que la culpable és lapròpia Església Catòlica, que sempres'ha eslimal més la quanlitat que la qua-lilal, perquè si realmenl loia aquellageni que fa uns anys omplia les esglésieshagués estat plenament convençuda, nohagués deixai anar l'Església lan fàcil-ment.

Ja per acabar, cal resaltar les reac-cions d'alguns minislres davanl les pa-raules del Papa Joan Pau II. I és queells saben bé lo perilloses que són une*quantes declaracions com aquestes, quesón les que fan reaccionar els col·lectiusmés reaccionaris d'aquest país, i que enqualsevol moment ens poden donar undisgust. Pensem que encara que els es-panyols s'hagin lornat pagans, els privi-legis quasi sempre han sorlil de dins elslemples, sien de la religió o el país quesien o en l'època en què ens Irobam. Elpoder sempre ha sigui una llepolia pera la religió.

Ignasi Umbert i Roig

CIAL

C.B.

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 -Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

El temps de desembre Flor de Cani -16-

Resum comparatiu del mes

Dies de cel estiratDies de cel nuvolatDies de cel cobertPluja/m2GranissadesBoiresGeladesTempestesTemperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitja

1990 1991

7159

26'71273

19'509--

13108

46*5.351

225-110

1534'8

Pluja en el terme

Ca'n XescSon RocaSes Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Sa Fontpella

Des d'on ha bufat el vent

Ca'n Xesc - Estació pluviomètrica B 480 - Sant Llorenç des Cardassar

El temps de 1991 Flor de Card -17-

GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES TOTAL

514122210

182'318'5

110'314'36'4

46'8E

203

91183301

62'919-19'4

14'64'554SW89

615101010

17323'5

313

17'68'4

61'2SW19

81930420

22'8241

12'4186'8

61'2NW36

1213600(12

93'8264'5

14'419'69'354NE

104

161312010

3733'59'5

20'226'114'454W

23

1713100000

3512

24'430'718'130'6

S0

22810050

25'436

15'526'532'51943NE48

52232091

81'332'511

28'528'518'239'6SW84

51970031

73'6286

16'921'512'443'2NE78

91382020

47'524'52'513

18'28

64'8NW55

131080510

40'522'5-110

15'34'8

61'2NW70

1271706812143l5

684'4

809

EstiratNuvolatCobertBoiraGeladaTempestaCalabruixPlujaTfinp.inùx.Temp.mín.Temp.mit.Max. mitjaMin.iiiitjaVel. ventDir. ventPluja Fontp

En total ha plogut 83 dies, durant 183 hores

1100

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

O

n La pluja dels darrers 25 anys

67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91

Altres fenòmens

El 13 de gener, d'una forta tempestaque durà de la una a les quatre de lamatinada, baixaren els dos torrents. Elde Ses Planes arribà als 20 cm a l'indretde Ca'n Gostí.

El 25 de gener, per mor d'una situa-ció de llevant de 5 dies de durada, bai-xaren altra vegada els dos torrents, il'aigua arribà als 40 cm.

El 12 de febrer va fer molt de fred.A les 3 del capvespre teníem 6'5g. L'en-demà també va ésser ben fred i el cap-

El vent durant l'any

18

51

vespre del dia 14 va nevar durant un pa-rell d'hores a tot el nord de Sant Llo-renç. Les muntanyes de Calicant, Balani S'Esquerda quedaren blanques, i alpuig d'AJpara la neu durà 24 hores. Lanevada de dia 14 va ser general a totaMallorca.

El 20 de febrer tornàrem tenir unarevenguda dels torrents.

El dia 7 de març, p'entura l'única ve-gada durant molts d'anys, tenguéremuna important invasió de pols del nordd'Africà. La visibilitat tan sols era de 3km, és a dir, com de Sant Llorenç a Po-cafarina.

54 126

El 4 d'abril arribaren les primeresoronelles.

El 8 d'abril pegà la darrera envestidael torrent de Sa Grua.

El 12 d'abril es va començar a mourel'embat.

El 6 de maig nevà en el Puig Major.El 24 de maig fou el darrer dia que el

torrent de Sa Grua arribà al poble, des-prés d'haver rajat més de mig any.

El 15 d'octubre va caure una fortagranissada als voltants del poble i totremangué blanc. Caigueren 37 l/m2, araimaginau-vos a 37 kg/m2 quin viatge decubitos*.

Si lleu.. Flor de Card -18-

MOTS CREUATS

I 2 II 12

Horitzontals.- l.-Capsa formada ge-neralment d'un bastiment metàl·lic i queté una o més cares de vidre, dins la quales posa un Hum que calgui guardar delvent o de la pluja. Que té molts dinerso posseeix grans béns. Símbol de l'oxi-gen. 2.-Pronom. Còdol. Una petitaquantitat. 3.-Símbol del radi. Acció delavar. Mancat. 4.-A1 rev., crit de dolor.Animal molest. 5.-Sis-'cents. La segona ila primera. D'aquella, d'aquesta o desemblant manera. 6.-Nom d'una donagrega, esposa del rei Mausoleu. Notamusical. 7.-Femella de l'ós. Conjunció.Terminació verbal. 8.-A1 rev., aliment.Barrina. Nom de lletra. 9.-Fruit del co-coter. Ajudar. Cinc-cents. lO.-Símbol del'alumini. Petit sauri sense potes, sem-blant a una serp, fràgil i inofensiu. Nomde lletra. Símbol del iode. Vocal. 11.-Que té dues mans. El paradís, el sojorndels benventurats. 12.-Persona d'enteni-ment obtús, no gens intel·ligent. Nomde lletra. Dipòsit per a conservar lesolives.

Verticals.- l.-Nus amb què es lliga unham. Porta a fi, termina. 2.-Campió. Lapart més alta i fortificada d'unaciutat grega. 3.-Símbol del mitrògen.Cinquanta. Dues de ben diferents. Cent.No _ la prenguis. 4.-Dida. Espai detemps d'alguna durada. 5.-Matèria enfusió que surt d'un volcà o d'una es-querda de la terra. Massa d'aigua saladaque cobreix una gran part de la superfí-cie de la terra. Onada. 6.-Contracció delmot "ca" i l'article "el". La tercera. Ter-me infnatívol per àvia. 7.-Consonant.Germanes del pare o de la mare. Duesvegades. Cent. 8.-A1 rev., lletra grega.Companyia de gent d'armes al serveid'un senyor. Vocal. 9.-Estat de profundainsensibilitat produït per una malaltia,ferida o metzina, del qual es difícil o

imposible refer-se. Nom de dona. Sím-bol del cesi. lO.-Ornament d'arquitectu-ra que imita a les fulles d'acant. El pri-mer dels signes del zodíac. 11.-E1 perío-de d'un any d'un càrrec. Nota musical.12.-Res. Acalorament. Cinquanta.

Solucions

Horitzontals.- l.-Fanal. Rica. 0.2.-Es.Mac. Poca. 3.-R. Lavai. Mane. 4.-Ia. Ali-manya. 5.-DC. EA. Tal. 6.-Artemisia.Do. 7.-Ossa. Ni. Ar. 8.-Ap. Tribana. A.9,-Coco. Aidar. D. 10.-A1. Noi. A. I. A.ll.-Bimana. Cel. 12.-Ase. A. Cassai.Verticals.- l.-Ferida. Acaba. 2.-As.Acropolis. 3.-N. L. Ts. C. Me. 4.-Ama.Estona. 5.-Lava. Mar. Ona. 6.-Cal. I.Iaia. 7.-R. Ties. Bi. C. 8.-Ip. Mainada.A. 9.-Coma. Aina. Cs. lO.-Acant. Àries.ll.-Anyada. La. 12.-O. Acalorada. C.

BROU DE LLETRES

MDRAFELAQSDPF

CAERSTDBRXBFD

MARIAEMNTIZGB

AIBGANA0ANAAC

BNLAAIIJI0NHZ

DAEJTLHKNMEDH

ECBKCEIL0FLEI

FGAHDFRDTEAFD

KCST0G0LNLDG0

LAIN0REJAGFDR

MP0LCRD0HJARE

NRCD0L0BIJMSM

Ala! aquest brou de lletres no és gensdifícil, només es tracta de cercar deunoms de dona.

Demografía

DEFUNCIONS

Na Gabriela Vives Llodrà, fadrina,morí a Son Garrió dia 22 de desembre.Tenia 9 anys. Al Cel sia.

En Pedró Nicolau Nicolau, casat, vamorir a Son Carrió el dia 31. Tenia 89anys. Descansi en pau.

Na Catalina Sureda Adrover, viuda,morí dia 1 de gener a Sant Llorenç al'edat de 89 anys. Al Cel sia.

Na Catalina Llinàs Riera, viuda, vamorir dia 2 a Sant Llorenç. Tenia 84anys. Que la vegem en el Cel.

N'Aina Ordinas Matamalas, viuda,morí dia 6 a l'edat de 78 anys a SantLlorenç. Descansi en pau.

En Guillem Jaume Riera, casat, moría Sant Llorenç el dia 16. Tenia 73 anys.Al Cel sia.

NAIXEMENTS

En Francisco Servera Llodrà, fill d'enJoan i na Francesca, neix a Sant Llorençel dia 21 de desembre. Salut!

Na Catalina Riera Bauzà, filla d'enMateu i na Maria, neix dia 9 a Sant Llo-renç. Enhorabona!

N'Arnau Barceló Bestard, fill d'enJoan i na Catalina, neix dia 3 a SantLlorenç. Salut.

També a Sant Llorenç, fill de naMagdalena Riera, neix dia 17 en DavidRiera Planisi. Salut!

NOCES

En Bernat Rosselló Morey i na MariaAntònia Gomila Gil es casaren a SantLlorenç el dia 28. Salut!

També a Sant Llorenç i dia 4, ferenl'esclafit en Francisco Díaz Sánchez i naMaria Pascual Sansó. Enhorabona!

En Luís Ballester Domenge i n'AinaMaria Riera Sureda es casaren el dia 11a Sant Llorenç. Salut!

En Sebastià Miquel Grimait i n'Antò-nia Horrach Caldentey es casaren a SantLlorenç el dia 25. Enhorabona!

En Rafel Pastor Riera i na MargalidaEugènia Juan Mascaró feren l'esclafit aSant Llorenç el dia 25. Salut!

Maria Calmés

Notes històriques Flor de Card -19-

CuriositatsMunicipalsExtretes dels llibres d'actes del'Ajuntament

13 abril 1944.- S'acorda retre un ho-menatge a Franciscà Sanse Planisi, quecomplirà 100 anys el dia 23 de maig vi-nent. Consistirà en una missa i un re-fresc a la Sala per als majors de 80 anys,acompanyats del seus néts, tots vestits al'antiga.

30 novembre 1944.- Vista la propostade la presidència, s'acorda suprimir l'ar-bitri sobre el trànsit d'animals domèsticsper la via pública.

11 gener 1945.- S'acorda que les co-missions per anar a la capital siguin de70 ptes. per als regidors, i 60 ptes. perals funcionaris.

7 juny 1945.- En vista de les recla-macions verbals formulades per MiquelFullana relatives als perjudicis que liocasionen les arrels d'un arbre sembratdavat caseva, s'acorda tallar-lo; tambése'n tallarà un altre de davant ca'n Mi-quel Vaquer.

11 octubre 1945.- Es pren l'acord degratificar amb una mensualitat a PetraSureda, la propietària de l'escola de ni-nes, per la destrossa que li puguin haverocasionat els soldats durant les vacancesd'estiu.

14 març 1946.- Es destinen 1000 ptes.per la reparació d'instruments i comprade partitures per rellançar la banda, di-rigida per Nofre Soler.

11 juliol 1946.- Seguint la laudableiniciativa de l'Estat de constituir a cadamunicipi rural una biblioteca, encamina-da a promoure, fomentar i inculcar a lajuventut l'amor a l'estudi i elevar el ni-vell d'il·lustració i educació, s'acorda ad-quirir l'enciclopèdia Espasa, posant aixía disposició dels veïnats aquest vastcompendi del saber humà

14 setembre 1946.- Es confirma l'a-cord d'adquirir una creu, vull dir, una

imatge del Sant Crist, per al cementiride Son Garrió (sic).

27 febrer 1947.- Es dóna compte d'u-na carta del governador relativa a queaquest Ajuntament ha de contribuir enles obres de la basílica de la Verge del'Esperança, de Sevilla. S'acorda contri-buir amb una rajola i posar-ho en conei-xement del governador.

13 març 1947.- A proposta de la pre-sidència s'acorda abonar amb càrrec alcapítol d'imprevists l'import de les esca-rapel.les (insígnies militars) dels soma-tens d'aquest municipi.

13 agost 1947.- Es pren l'acord d'aju-dar amb 150 ptes. a la veïnada AntòniaLlull, en atenció a la seva precària situa-ció i a l'accident sofert per mor delsfocs artificials el dia de Sant Llorenç.

27 gener 1948.- Es dóna compte del'abandó immotivat del servei per partdel guàrdia municipal Salvador GalmésServera, qui, segons manifesta per escritla seva esposa, se'n va anar amb caràc-ter definitiu a la República Argentina.En virtut de l'apartat 1er de l'article 12,incís 2on del Reglament, s'acorda la se-va destitució.

19 octubre 1949.- A l'informe per al'ampliació del cementiri s'esmenta quede 1939 a 1948 hi ha hagut un promigde 42'6 defucions anuals.

3 març 1950.- A proposta de la presi-dència s'acorda gestionar l'adquisició delsolar que ha d'ésser destinat a carrer,arrabassant les figueres de moro, queatempten contra la més elemental estèti-ca urbana.

18 abril 1950.- S'acorda tallar tres xi-presos del cementiri per destinar-los ala construcció de portes i bigues ques'hauran de col·locar a la nova capella.

11 maig 1950.- Queden per al seu es-tudi els preliminars del contracte d'en-llumenat en la forma que s'indica: del1er d'octubre al 29 de febrer, apagar ales 22 (hora solar); del 1er de març al30 de setembre, apagar a les 23 (horasolar); els dissabtes, diumenges i festes,una hora*més tard.

26 juliol 1950.- A proposta del Sr.Gelabert s'acorda que consti en acta ies tesimoniï al Sr. Jeroni Castaño l'unà-nime agraïment per la seva meritòria iactivíssima gestió al front d'aquesta Cor-poració, patentitzada, a l'orde fiscal, enaconseguir recaptar els atrassos d'anysanteriors; en l'aspecte urbanístic, en l'a-liniació d'alguns carrers d'acord amb elsseus plànols i en la desaparició d'obsta-cles de la via pública; en l'aspecte cons-tructiu, delimità el solar propietat del'Ajuntament, destinat a la construcció

d'una escola, confeccionant-se'n els plà-nols; rectificà i amplià el camí del ce-mentiri i començà les obres d'ampliació,aparcades durant anys; amén de múlti-ples mesures, demostrant en totes ellesel més elevat sentit de justícia distribu-tiva, proscripció de tot favoritisme i ambun únic objectiu: el foment dels interes-sos del municipi. (Apart de tot això vareestructurar les comissions informativesi va posar orde a l'administració munici-pal. I només hi va estar quatre mesos idotze dies!).

26 juliol 1950.- Davall la primera pe-dra de la capella del cementiri hi ha lasegüent inscripció: "Ajuntament de SantLlorenç. Capella del cementiri catòlicmunicipal. Regint providencialment elsdestins de la Pàtria el Generalíssim Fran-co, i essent Governador d'aquesta provín-cia l'Excm. Sr. José Manuel Pardo Suá-rez; bisbe d'aquesta diòcesi l'Excm. iRvdm. Joan Hervás i Benet; batle d'a-questa vila el Sr. Miquel Girart Femenias;jutge de pau el Sr. Mateu Goya Adrover;tinents de batle els Srs. Joan RossellóGalmés i Jordi Pont Femenias; regidors,els Srs. Miquel Umbert Palmer, FrancescTous Gelabert, Llorenç Melis Soler, An-toni Gelabert Brunet, Antoni Font Riera,Joan Mascaró Puigròs i Montserrat Mas-caró Jaume; secretari, el Sr. Francesc Ra-mis Moragues, es posà aquesta primerapedra, essent solemnement beneïda pelRd. Sr. Joan Galmés Soler, ecònom d'a-questa parròquia, assistit del Sr. VicariRd. Sr. Onofre Jaume Planisi, el diumen-ge, dia 30 de juliol de l'any del Senyor de1950". (Vet-aquí les "forces vives").

3 febrer I960.- Donada l'alta finalitatdel Seminari i els valors espirituals quepersegueix, la catolicitat de l'Estat i lesprofundes conviccions catòliques de totsels membres d'aquesta Corporació, s'a-corda contribuir amb 500 ptes. a lesobres del Seminari.

5 febrer 1961.- A la constitució de ianova Corporació -a la qual, per cert, hiconsta en Bartomeu Pont Estelrich coma representant del Terç Entitats, el quesuposen 30 anys de deicació política- hifigura el següent jurament: "Jur lleialtati acatament als Principis Fonamentalsdel Moviment i demés Lleis Fonamentalsdel Regne, així com servir fidelment a Es-panya, guardar lleialtat al Cap de l'Estat,obeir i fer que es compleixin les lleis, de-fensar i fomentar els interessos del muni-cipi, mantenir la seva competència i ajus-tar la meva conducta a la dignitat delcàrrec". El president li contestava: "Siaixí ho feis, Déu i Espanya us ho pre-miïn, i si no, us ho demandin".

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -20-

Els 100 anys de l'amo en Pere Antoni

Una f otografia familiar de l'amo en Pe-re Antoni "Pisca" -el segons de mà dreía-realitzada devers l'any 1910. Just mirar elsvestits ja és tot un poema. Fixi's per favoramb tots i cada un dels detalls.

Sens dubte haurem de fer un exercicid'imaginació per arribar al Sant Llorençque va veure néixer l'amo en Pere Anto-ni "Pisca".

Era a l'estiu de 1900 o 1901 quan l'e-ra de Sa Párpala es va omplir de gentper veure passar el primer carro de foc,-nom del que avui coneixem com a cot-xes- que portava la reina Maria Cristinaa Artà.

Devers l'any dos o tres van aparèixerels primers velosípedos, precursors deles bicicletes que tenien la roda de da-vant alta i la de darrera baixa.

"L'amo en Mateu de Son Pont, l'amoen Miquel Cladera i s'americà Gras, novaren voler donar per un rellotge posarperquè en tenen a caseva, i el dimoni elsespera per a l'Infern anar a cremar", si fano fa aquesta era la lletra d'una estrofaque circulava a la primera dècada, moti-vada per la moguda que suposà la col-locació del rellotge del campanar, entemps del vicari Lliteres.

Moltes de les eines que avui ens re-sulten habituals i imprescindibles hanaparegut en aquest últim segle. Així, finsa mitjans de la primera dècada a SantLlorenç, i a finals dels anys vint a SonGarrió, no es disposava de llum elèctric,fabricat localment a força de gas pobrei solament en determinades hores fins afinals dels anys cinquanta. Pensem perun moment amb tot el que això suposa.

El telèfon aparegué en els finals delsanys trenta.

El tren, que no passa per la vila desde l'any 77, havia estat una revoluciócinquanta-sis anys abans; tant pel quetenia de facilitador en el transport d'ei-nes i mercaderies com per la dinamitza-ció econòmica que havien representataquells jornals de dues pessetes treballa-des de sol a sol, en la construcció delpas de les vies.

L'aparentment generalitzada entra-nyable i íntima amiga televisió va apa-rèixer per primera vegada en Es Centro,després d'un viatge a l'estranger de l'e-cònom don Llorenç Perelló.

Gairebé totes les cases de la vila de-vien ésser semblants a les antigues queencara queden en el carrer del Pou i enel carrer Nou, petitetes, amb el sòtil

baix pels graners i la pencada i on la fa-mília, generalment nombrosa, compartial'espai amb l'aviram i la bístia.

Carrers sense asfalt i amb un empe-drat fet i l'altre fora fer. Carrers pol-sosos i nus de trànsit on cada família sesentia propietària de la seva carrera.

Els menestrals i botiguers en el nucliurbà i la resta a foravila.

Una foravila habitada. Possessions au-tosuficients, amb vida pròpia. Lloquetsunifamiliars i rotes.

Gent encara viva ens pot contar la vi-da dels roters puix algun n'hi ha que féuel viatge de noces a la rota i allà viviaen una barraca d'estiu i d'hivern.

La vida aspra i dura, que afavorí l'e-migració fins a mitjan segle. No hi haviagaire alternatives, els homes a foravila iles dones ho compartien primer amb elpicar càrritx, després amb les bosselésde plata, posteriorment amb les perles ifinalment amb els brodats que encaraperduren.

Una forafila que, a diferència d'altresviles on solament es cultiven les terresbones, és gairebé eixorca de pinarons igarrigues, car els conreus i els ametlersarriben fins als paratges indòmits de lesnostres muntanyes.