programa 2015 som vng

PROGRAMA ELECCIONS MUNICIPALS 2015

VILANOVA I LA GELTR

som com tu

P R O G R A M A 1 E L E C C I O N S 2 0 1 5

INDEX RESCAT CIUTAD.......................................................................................................................... 2 ELS NOSTRES QUATRE EIXOS PROGRAMTICS 1. CIUTADANIA I PARTICIPACI..................................................................................................... 3

1.1.- PREMBUL 1.2.- CIUTADANIA

1.2.1.- GENT GRAN 1.2.1.- JOVENTUT 1.2.1.- IMMIGRACI 1.2.1.- DIVERSITAT SEXUAL LGTB 1.2.1.- DONES I EQUITAT 1.2.1.- DISMINUTS I EQUITAT

1.3.- PARTICIPACI 1.3.1.- INFORMACI I COMUNICACI DE LACTIVITAT MUNICIPAL. 1.3.2.- DEBAT I ACORDS. 1.3.2.- PRESSA DE DECISIONS. 1.3.2.- SEGUIMENT I CONTROL.

2. TERRITORI I ECONOMIA.......................................................................................................... 12

2.1. ECONOMIA I TREBALL, ACTIVITATS ECONOMIQUES 2.2. HABITATGE 2.3. URBANISME 2.4. ENTORNS NATURALS I ESPAIS VERDS 2.5. MOBILITAT I VA PBLICA 2.6. MODEL ENERGTIC

3. DRETS I SERVEIS...................................................................................................................... 25

3.1. EDUCACIO 3.2. SERVEIS SOCIALS 3.3. ESPORTS I LLEURE 3.4. SALUT 3.5. CULTURA 3.6. COMUNICACI

4.- ADMINISTRACI I GESTI...................................................................................................... 38

4.1.- CONTRACTACIONS PBLIQUES I PREVENCI DE LA CORRUPCI . 4.2.- TRANSPARNCIA DE L'ADMINISTRACI EN LA GESTI DELS ASSUMPTES PBLICS. 4.3.- PRESSUPOST MUNICIPAL. 4.4.- DEUTE PBLIC. 4.5.- JUSTCIA.

som com tu


RESCAT CIUTAD Ens trobem en una situaci demergncia social que ja ning satreveix a negar. Degut a lanomenada crisis que ha fet trontollar el sistema descobrim que hi ha una srie de ciutadans i ciutadanes que han sigut totalment abandonats a la seva sort. La xifres de gent sense possibilitat dhabitatge, fenmens com locupaci illegal per part de famlies, pobresa energtica, problemes de malnutrici degut a pobresa,.... Ja no son fets allats sin que la societat sha acostumat a conviure-hi.

LAjuntament no pot inhibir-se de la seva responsabilitat com administraci ms propera a la ciutadania i a de dirigir com a mxima prioritat els seus recursos a combatre aquesta situaci demergncia social. Es tracta de garantir els drets bsics ja reconeguts per tots els habitants de la nostra ciutat i posar mesures perqu aquest es compleixin.

Des de Som VNG proposem els segents objectius com irrenunciables:

Declarar Vilanova municipi lliure de desnonaments, agafant competncies per garantir un dret que hauria de ser fonamental.

Accs a lalimentaci. Garantir que totes i tots els vilanovins tinguin aquest dret. Establir un sistema de recollida daliments i repartiment.

Garantir que cap nen en risc pugui patir una mala nutrici.

Promoure la cooperaci del comer, petit, mitja o gran.

Promoure la moneda social com a eina per garantir mnims imprescindibles, per a la promoci econmica, una sortida al problema de l'atur i el foment de l'economia de proximitat.

Garantir laccs a les energies; aigua, gas i llum, mitjanant plans municipals, bons, etc. Creaci de models de sostenibilitat i estalvi energtic, que esdevingui en benefici social.

Municipalitzaci de ls de laigua i lenergia i el sl per crear concessions administratives que garanteixin la democrcia econmica de laccs a laigua lenergia i lhabitatge.

Garantir la qualitat dels serveis pblics assegurant que cap persona sigui mal atesa.

Qualsevol mesura dirigida a aquests objectiu sha dentendre com a prioritria, ja que ens trobem en la situaci de que sestan trepitjant els drets bsics de la ciutadania al nostre municipi i lajuntament no pot permetre-ho. Parlar de democrcia mentre hi hagi vens i venes de primera i de segona categoria es fa difcil ja que aquesta situaci permet que es comprin voluntats. Entenem que garantir el benestar bsic dels vilanovins i vilanovines s la primera acci a fer a lhora de defensar la democrcia.

som com tu


1. CIUTADANIA I PARTICIPACI

1.1.- PREMBUL 1.2.- CIUTADANIA

1.2.1.- GENT GRAN 1.2.1.- JOVENTUT 1.2.1.- IMMIGRACI 1.2.1.- DIVERSITAT SEXUAL LGTB 1.2.1.- DONES I EQUITAT 1.2.1.- DISMINUTS I EQUITAT

1.3.- PARTICIPACI 1.3.1.- INFORMACI I COMUNICACI DE LACTIVITAT MUNICIPAL. 1.3.2.- DEBAT I ACORDS. 1.3.2.- PRESSA DE DECISIONS. 1.3.2.- SEGUIMENT I CONTROL.

1.1.- PREMBUL

Des de la nostra candidatura defensem la participaci ciutadana com a mtode de control democrtic. Entenem que el vot en eleccions no pot convertir-se en un xec en blanc que caduca als 4 anys ja que aix s com hem vist com poc a poc sanaven segrestant les administracions que haurien destar al nostre servei per posar-les a disposici daltres poders als que ning pot votar. Shan de trencar els actuals esquemes tericament participatius que son ms aviat faana per excessivament burocrtics i per tant frenen la participaci.

La participaci ciutadana no s noms la defensa de la democrcia, tamb s una defensa de leficincia. Moltes decisions que han pres les administracions sota pressions del poder econmic haguessin estat invalidades si aquestes shaguessin sotms a lescrutini pblic. Un ciutat no vota urbanitzar per sobre del seu pressupost, no aprova pressupostos que condemnen a pobresa als vens, no regalen a empreses els seus serveis. Quan la ciutadania parla s per protegir el que s de tot i a Vilanova el moviment ciutad ha demostrat en infinitat de cops estar molt per davant de lAjuntament a lhora de defensar els drets dels vilanovins i vilanovines.

Defensem una estructura participativa que inclogui els segents passos: Informaci; Debat; Transacci; Decisi; Seguiment.

Som VNG respecta la voluntat de la ciutadania en tots els casos, s el seu portaveu. Aquesta actitud oberta inclou el dret de la ciutadania a decidir el seu futur.

1.2.- CIUTADANIA

Quan parlem daquest terme, entenem que aix engloba molts segments de la societat, incloent-hi els grups que puguin ser considerats minoritaris. Valorem molt positivament que aquesta pluralitat i diversitat enriqueix la comunitat, per tamb som conscients que garantir lespai que cada collectiu es mereix suposa una tasca fora complexa, per necessria i imprescindible per a una bona convivncia, si volem una Vilanova de totes i tots.

Dins el marc general de Ciutadania inclourem les segents propostes:

som com tu


1- Creaci dun codi tic des de lajuntament respecte al reconeixement dels diferents collectius.

2- Difusi constant per part del consistori sobre quins sn els drets i deures de les ciutadanes i ciutadans.

3- Rescat ciutad

1.2.1.- Gent gran

Aquest collectiu cada vegada pateix ms la solitud, el trencament de la comunitat amb un sistema capitalista que ha provocat que les famlies cada cop estiguin menys juntes. Els grans necessiten seguir formant part de la societat, i rebre tot el respecte que es mereixen aix com tindre una jubilaci digna, que els garanteixi els ltims anys de la seva vida una existncia sense patiments. Per assolir aquest objectius proposem les segents mesures:

4- Donar suport a les persones grans garantint des dels serveis socials una atenci domiciliaria de qualitat, creant tamb un servei de recordatori de presa de medicacions.

5- Establir un control peridic de visites a les persones que tenen la mobilitat limitada, collaborant amb ONG's, i impulsant des de la ciutat, la creaci dun banc de voluntaris.

6- Establir un seguiment de les ajudes a la dependncia, i vetllar pel compliment de qu aquesta ajuda est destinada a la cura de la persona receptora.

7- Ampliar loferta de places pbliques de residncia, gestionades pel municipi.

8- Garantir que les persones grans que pateixen maltractaments, siguin protegides per la comunitat, establint protocols amb els treballadors daquesta rea especifica.

9- Crear espais on els grans puguin ser mestres de generacions ms joves, impulsant projectes perqu puguin compartir experincia, i alhora, rebre formaci de temes ms actuals, com ara les noves tecnologies.

10- Des de lagenda municipal, garantir activitats on els nostres grans tinguin el mateix protagonisme que la resta de la ciutat, i no es sentin apartats.

11- Garantir que cap persona gran pateixi gana, o fred, perque pateix pobresa energtica.

12- Crear un conveni amb empreses locals, per poder fer revisions de qualitat energtica als habitatges de les persones grans amb pensions baixes, per comprovar que no tinguin grans fuites denergia, amb la prdua econmica o de qualitat de vida que suposa.

13- Incrementar la visualitzaci, en la memria histrica de la ciutat, del paper que han tingut els vilanovins durant les diferents poques.

14- Vilanova ser una ciutat amb memria histrica, i activar juntament amb les diferents associacions, la manera mes adient per fer aquest homenatge. Molts grans encara pateixen el dolor de la guerra civil.

som com tu


1.2.1.- Joventut

Sn la generaci segent, viuen amb preocupaci un futur que no s massa esperanador, tot amb el procs fsic i psicolgic que es produeix en aquestes edats.

Mai ha sigut fcil ser jove, per potser ara als joves els toca ser actors en una societat de canvis, que generen molta incertesa.

La ciutat ha de garantir totes les necessitats que els joves tinguin, des despais per realitzar les seves trobades, a disposar despais per realitzar esports o altres activitats a tota la ciutat.

Hem de garantir que els joves no siguin una mercaderia,, sn imprescindibles en la construcci duna societat equitativa. En lmbit de la joventut, promourem:

15- El jovents sn ciutadans de ple dret, i aquest dret ha de ser reconegut. A partir dels setze anys poden participar en totes les consultes que es facin a la ciutat, garantint tamb daquesta manera una pedagogia sobre la participaci ciutadana i els seus beneficis.

16- Estimular la creaci de consells de nens i adolescents de barri per a fomentar la cultura de la participaci i facilitar lexercici del dret a ser escoltats en les decisions pbliques.

17- Fomentar el coneixement didiomes generant espais i mecanismes dintercanvi de llenges.

18- Promoure i oferir facilitats pel que fa a laccs, la creaci i el consum cultural, doci esportiu dels i les joves de la ciutat i de lassociacionisme juvenil, fomentant models alternatius i situant lespai pblic al centre de la producci cultural.

19- Ampliar lhorari de les escoles que tenen el pati obert a les tardes, al 100% de la ciutat, perqu el jovent pugui practicar diferents activitats esportives i gratutes.

20- Crear un projecte dampliaci de loferta esportiva a la ciutat, augmentant els espais en diferents fases, i garantint que sigui municipal 100%, per poder oferir gratutat al jovent.

21- Augmentar loferta despais, des dedificis municipals o b aprofitant locals buits dels centre de la ciutat, per tal que els diferents moviments culturals tinguin el seu espai.

22- Ampliar loferta de xerrades/tallers de sensibilitzaci i prevenci en matries tan diverses com:

Les addiccions i drogues.

Educaci des de la medicina preventiva, entenent que uns hbits saludables de vida garantiran una bona salut.

Tallers deconomia, i gesti dels recursos.

Assetjament, i el seu impacte en la vida de les persones.

Violncia de gnere, i totes les seves manifestacions.

som com tu


1.2.1.- Immigraci

Les persones sn dall on viuen, tinguin lorigen que tinguin, de fet com ms variat s lorigen duna societat, ms enriquidor pot arribar a ser.

Dins del concepte dimmigrants, es troben diferents situacions, duna banda poden ser ciutadans europeus, daltra banda provinents de zones menys desenvolupades, i per ltim de pasos en conflicte armat. s responsabilitat de tots, garantir que larribada de qualsevol famlia sigui integradora i amb la garantia dassolir una bona convivncia, des del respecte de les diferents cultures dorigen. Proposem les segents mesures:

23- Assegurar a totes les persones residents, sense exclusions, lempadronament a la ciutat.

24- Crear una oficina per realitzar lacollida dels nouvinguts, per tal de recollir informaci sobre la seva situaci per tamb per afavorir la seva integraci a la ciutat informant sobre els seus drets, serveis disponibles, possibilitats que ofereix VNG.

25- Crear dins daquesta oficina un equip especialitzat en matria dimmigraci, i coneixement dels diferents idiomes de les nacionalitats amb ms presencia a la ciutat, perqu els nouvinguts es trobin en un espai cmode per a poder explicar la seva situaci. Aquest equip ser responsable de fer un acompanyament de les necesitats que manifestin aquestes persones.

26- No donar lesquena al drama dels refugiats i establir convenis de collaboraci amb entitats del tercer sector, com CCAR (Comissi Catalana dAjuda al Refugiat) per situar a Vilanova i la Geltr com a ciutat dacollida.

27- Promoure espais interculturals per compartir i enriquir-nos mtuament.

28- Establir formacions professionals i didioma, per garantir la capacitat dimmersi com ms aviat millor.

29- Donar el mateix reconeixement a qualsevol cultura, afavorint una plena integraci. Els espais han destar comunicats amb la ciutat i no ser situats nicament a les afores, afavorint la creaci de guetos.

30- Ple dret de participaci a les consultes municipals de tots el ciutadans que puguin acreditar que viuen a Vilanova, independentment de la seva situaci legal.

1.2.1.- Diversitat Sexual. LGTB

La identitat sexual duna persona no hauria de ser ni tan sols motiu de reivindicaci, per malauradament, lherncia duna societat patriarcal ha discriminat i ha maltractat sistemticament a aquelles persones que no seguien les normes establertes.

Som al segle XXI i les coses han de canviar ipso facto. No podem construir una societat on hi hagi persones excloses.

La construcci daquest nou sistema, lhem de fer colze amb colze, empenyen cap amunt. Proposem els segents punts:

som com tu


31- Vetllar pel compliment de la llei 11/2014, per garantir que LGTB tenen tots els drets de llibertat com qualsevol ciutad.

32- Establir des de lordenana mesures sancionadores per qualsevol conducta al carrer de menyspreu per als LGTB.

33- Crear un protocol de conducta tica tant dintre de totes les rees de lajuntament que pot ser dobligat compliment per les empreses contractades pel consistori..

34- Crear un equip dobservadors que sigui capa de donar veu en el cas que una persona pateixi cap mena assetjament, dintre de lmbit municipal. Aquest equip ha destar en contacte amb les associacions que reivindiquen la llibertat i dignitat daquest collectiu.

35- Potenciar formacionsals treballadors i treballadores municipals sobre la realitat del collectiu LGTB.

36- Fer formacions des dinfantil fins a batxillerat, sobre les diferents opcions i identitats, i sobre la importncia dacceptar tot all que ens pot resultar diferent. Aquesta formaci sha dampliar al professorat i direcci de les escoles i instituts, perqu puguin detectar en el cas que hi hagi un nen o nena que pugui patir cap mena dassetjament o menyspreu. s fonamental establir sistemes "radar" per detectar als instituts conductes homfobes, tant per educar a lassetjador, com per donar seguretat a la vctima.

1.2.1.- Dones i equitat.

Les dones sn el collectiu que pateix ms maltractament social, ja sigui pel que fa la seva orientaci sexual, edat, o origen. Qualsevol discriminaci que pateixin comporta lafegit de gnere. Cada dona t una experincia diferent per casi totes porten un sistema que les programa per a ser mestresses de casa, mares, tenir cura dels fills i, si sescau, tamb dels pares i la gent gran del seu entorn familiar. A ms a ms sn productores amb sous, moltes vegades, ms baixos que el que els pertocaria, noms pel fet dsser dones.

Amb la crisi, les poltiques vers les dones han anat de mica en mica en detriment delles. Les famlies que viuen situacions dextrema necessitat, i en les que fins i tot es passa gana, les dones i la canalla en sn les ms afectades. En molts casos, les dones, amb treballs precaris, sn les que mantenen la famlia. Des del municipi, hem de treballar per tal de canviar la realitat que ens envolta ja que de totes totes s injusta.

Adquirir un ferm comproms pblic per a aconseguir la eradicaci de les violncies masclistes, homfobes, lesbfobes i trnsfobes en els espais pblics i privats mitjanant accions de prevenci i sensibilitzaci, alhora que la ciutat utilitzi tots els mecanismes que tingui al seu abast, per tal de combatre totes les formes de violncia que sexerceix contra aquelles persones, ja siguin dones o homes, que volen viure la seva opci sexual amb llibertat.

Unes violncies tan estructurals i arrelades impliquen que hi ha un dficit democrtic i una mancana de llibertat que atempten contra la dignidat de les persones. Des de lAjuntament shan de desenvolupar serveis i intervencions en relaci amb les violncies masclistes apostant per un veritable canvi en lestructura de valors en la societat. Cal incidir en lmbit educatiu, per tal de promoure la coeducaci, des duna perspectiva afectiva que contempli la diversitat sexual en els centres educatius de la ciutat, la cultura i la comunicaci.

som com tu


Proposem les segents mesures:

37- Augmentar els recursos dedicats a les dones. Lequip que treballa amb la temtica de les dones ha de tenir una formaci adient en la seva problemtica i, alhora, mostrar sensibilitat en els casos de conflicte i, en tota la problemtica, en general.

38- Des de la policia local, conjuntament amb lequip dequitat i serveis socials, establir un equip de gurdia que treballi les 24 hores i es desplaci en el lloc on es produeixi una situaci de violncia, per fer-li suport. Una comissaria s un lloc on les vctimes no sempre sn respectades i tractades amb la sensibilitat que es requereix.

39- Crear estratgies de coordinaci entre diferents mbits professionals, serveis socials, policia, judicial, educatiu, sanitari.

40- Analitzar els casos de dones que denuncien i desprs retiren la denuncia, mirant de trobar patrons de comportament. Entendre i prevenir les situacions amb el mxim respecte per la decisi de la dona.

41- Realitzar tallers de prevenci, de relacions abusives per a adolescents i jovents, que promoguin estratgies educatives preventives i de sensibilitzaci, enfocats en la presa de consciencia pel que fa la violncia quotidiana, que permetin identificar valors, actituds i comportaments, que son indicadors d abusos en les relacions afectives e interpersonals entre nois i noies.

42- Revisar i ampliar el protocol digualtat modificant-lo pel terme equitat.

43- Realitzar auditoria dins de cada departament de ladministraci municipal, per garantir que en cap cas es produeix cap mena de discriminaci, o tracte denigrant ver les dones.

44- Exigir a les empreses, contractades pel consistori,que apliquin poltiques digualtat, com a condici inqestionable per treballar en la contractaci.

45- Shan de promoure programes educatius utilitzant la pedagogia per combatre qualsevol tipus dassatjament contra la dona.

46- Fer formaci continuada als treballadors i treballadores municipals, i a aquelles empreses que vulguin adherir-se, sobre qu s el masclisme, com es manifesta, i com eradicar-les del dia a dia.

47- Fomentar espais datenci especialitzats en casos de maltractament. Una dona maltractada, en molts casos, se sent tan espantada i indefensa que, noms, si sap que t un lloc on pot anar i trobar-se amb les seves congneres, ho far.

48- Recordar a les dones, des de la memria histrica. Cada nom de carrer o plaa, que es canvi o es faci nou, ha de portar el nom duna dona fins que sestableixi lequilibri equitatiu entre home-dona. Tanmateix, revisar si hi ha noms de personatges histrics, de certes poques recents, que hagin demostrat esser clarament masclistes o hagin fet mal al collectiu de dones, i plantejar a la ciutat el canvi de nom.

49- Promoure la paritat en totes aquelles manifestacions artstiques i culturals que es programen des de lAjuntament de Vilanova, i fer visibles les activitats i produccions de les dones en el mn cultural.

som com tu


50- Crear recursos i promoure accions de sensibilitzaci i de comunicaci que afavoreixin locupaci de les dones que es trobin en situacions despecial vulnerabilitat per a qu es puguin integrar al mercat laboral normalitzat.

51- Crear espais de treball, transversals, entre professionals de lmbit soci sanitari i de seguretat, per a la persecuci i eradicaci de les xarxes que trafiquen amb persones amb la finalitat dexplotar-les sexualment.

1.2.1.- Discapacitat i equitat

La poblaci de les nostres ciutats ha sofert en les darreres dcades canvis significatius.; s una poblaci cada vegada ms heterognia, amb homes i dones amb diferents necessitats, amb una tendncia cap a la diversitat funcional, cultural i tnica. Obliga a planificar els municipis en funci de la diversitat dels seus habitants i a crear entorns que siguin accessibles per totes les persones en igualtat de condicions.


52- Crear un centre de recursos i serveis per a les famlies amb persones malaltes i amb dependncies donant eines i recursos per a la cura, recolzament emocional a les persones amb dependncia en horaris que facilitin la implicaci de varis membres de la famlia, no noms la dona.

53- Garantir la accessibilitat en els nous itineraris peatonals i adaptaci dels antics a mesura que es reformen.

54- Posar a disposici de la ciutadania un registre despais accessibles.

55- Promoure la assignaci dels autobusos accessibles a les totes les lnies interurbanes.

56- Crear un catleg de regles bsiques delaboraci dels suports impresos municipals (tamany de les lletres, colors, contrastos, lectura fcil).

57- Potenciar la formaci en llenguatge de signes.

58- Garantir el percentatge del total de llocs de la plantilla municipal ocupats per persones amb discapacitat fsica, psquica o sensorial.

1.3.- PARTICIPACI.

1.3.1.- Informaci i comunicaci de l'activitat municipal

s un dret de tothom, cap govern que s consideri democrtic i transparent pot negar la informaci de forma clara i planera a les venes i vens de tot all que els afecta directament a les seves vides, i tamb s clar, a les seves butxaques. Nosaltres volem garantir que la informaci als ciutadans sigui 100% transparent.


som com tu


59- Crear diferents espais de difusi, com ara ledici dun butllet municipal, o la utilitzaci de diferents medis telemtics per tal de publicar, amb un llenguatge senzill i proper per a tothom les diferents accions i projectes que simpulsen des de lajuntament. Utilitzar aquest espai tamb per difondre els diferents drets de la ciutadania sobre ladministraci.

60- Crear diferents bsties mitjanant el centre cvics o associacions de vens, perqu sigui fcil i proper, a on la gent pugui enviar sollicituds, demandes o propostes a ladministraci.

61- Crear la figura "dinformadors" socials. Professionals encarregats dassessorar als ciutadans sobre com fer els diferents trmits que puguin necessitar.

62- Enfortir la figura del defensor de la ciutadania.

63- Lajuntament sha de reunir de manera peridica (primera proposta, mensual) amb les diferents Associacions i entitats, tant de vens, socials o culturals, doci, joves, dona, etc. Per tal de recavar propostes o demandes.

64- Crear una borsa de talents vilanovins, el quals aportaran el seus coneixements i experincia, per ajudar en la creaci de nous projectes, aportant una visi molt ms objectiva i realista.

65- Proposem de fer jornades peridiques de portes obertes a lAjuntament.

1.3.2.- Debat i acords

Lnica manera de construir un nou model de ciutat s debatent sobre tots els temes, aportant idees i propostes, tot des de la intenci trobar els punts de confluncia, per arribar finalment a acords que sumin.

Per aconseguir-ho, s buscaran els espais on el ciutad pugui acostar se amb tota facilitat. Proposem el segent:

66- Ladministraci ha danar a compartir el projecte a diferents grups socials per tal dafavorir la seva participaci, com a mostra duna nova manera de fer poltica.

67- Sha de fer pedagogia de la participaci amb el objectiu de que la ciutadania aprengui a participar de les qestions de govern. Entenem que sha de fer entendre a tothom, que com a ciutadanes i ciutadans, tots tenim el dret i lobligaci de participar activament en tot all que afecti la ciutat, i per tant a la nostra comunitat.

68- L'ajuntament ha de ser la veritable casa de la vila, i per tant, sha de garantir la seva presencia al carrer, afavorint que totes i tots els ciutadans sentin un ajuntament proper, independentment de si treballen fora de la ciutat o no. Aix suposar que els cap de setmana, lajuntament tamb sigui visible, deixant de ser una administraci mes que tan sols existeix de dilluns a divendres.

69- Shan de trencar els actuals esquemes tericament participatius que son ms aviat faana per excessivament burocrtics i per tant frenen la participaci.

som com tu


1.3.3.- Presa de decisions

s lltima fase de qualsevol procs; en tots els punts on no sha pogut arribar a una ben entesa, necessriament, sha de votar per decidir.

Entenem que la ciutadania ha de deixar de demanar per exigir, aix s un canvi fonamental, que ens portar a una nova realitat, on el poble s el que decideix sempre: el poble s qui mana. Volem manar obeint al poble.


70- Creaci dun reglament, a travs de la participaci ciutadana i aprovat per mtode democrtic, per tal de regular el processos de decisi ciutadana. Quan una consulta s noms a un barri, a tot el municipi, sobre un collectiu....

71- Com a garantia democrtica, es proposa que hi hagi un mnim de participaci ciutadana per poder tirar endavant qualsevol projecte, de tal manera que mai es pugui aprovar cap acord, que noms afavoreixi uns quants, i daltra banda, simpulsa activament la necessitat que el poble prengui els drets que mai se li haurien dhaver tret, com ara el decidir en les diferents qestions municipals.

72- Mitjanant el consens, sestabliran les prioritats per al municipi, com ara laccs a lhabitatge, el dret al treball, etc., de tal manera, que les poltiques que es desenvolupin, vagin en aquesta lnia, tenint en compte lactivitat productiva de lEnergia Renovable

73- Consultar a la ciutadania sobre si es volen ms competncies de les que el municipi t i lluitar per assolir-les.

1.3.4.- Seguiment i control

Les poltiques que shan desenvolupat durant les ultimes dcades, ens han demostrat que la falta de control, malauradament, ha afavorit que, aquelles persones que no tenen decncia, hagin fet la seva sense cap mena de control. Nosaltres volem canviar aquesta realitat, i per aconseguir ho, proposem mecanismes de control de la ciutadania.


74- Crear un observatori que vetlls pel compliment dels acords en ple municipal, ja que hi ha moltes mocions aprovades que no shan realitzat desprs. (Aquest observatori podria anar englobat dins de lmbit de transparncia.)

75- Crear un reglament que obligui a donar explicacions quan un acord no sha dut a terme i pugui ser sancionador si aquestes explicacions no fossin satisfactries.

76- Potenciar la revocabilitat. Promoure amb carcter anual una moci de confiana on la ciutadania dons suport a la gesti per part del govern. En cas negatiu passaria a ser moci de censura.

77- Crear un document de seguiment i control peridic del programa on es pogus observar si sha complert.

som com tu


2. TERRITORI I ECONOMIA

2.1. ECONOMIA I TREBALL, ACTIVITATS ECONOMIQUES

2.2. HABITATGE

2.3. URBANISME

2.4. ENTORNS NATURALS

2.5. MOBILITAT I VA PBLICA

2.6. MODEL ENERGTIC

2.1. ECONOMIA I TREBALL, ACTIVITATS ECONOMIQUES

El model econmic que va originar el creixement de Vilanova i la Geltr a principis del segle passat, es basava principalment en la indstria en general, acompanyada de l'agricultura i la pesca. Tamb va arribar a florir, encara que ja entrats en la meitat del segle, una certa activitat porturia i de treballs de manteniment de les unitats de RENFE, aix com un turisme que mai va ser el punt principal. Ja en els anys seixanta es va comenar a reestructurar aquesta fora industrial per l'esgotament del propi sistema i es va donar pas a una economia complementria, que en principi va absorbir els excedents de m d'obra i estava basada en la construcci dhabitatge, model econmic sense d'innovaci que finalment sha esgotat. No obstant, perviu en la ciutat la llavor del que un dia va ser i limpuls de la gent, Vilanova i la Geltr pot i deu ressorgir si s capa daprendre del errors. Estem en el moment diniciar un nou cicle aprofitant el que sigui til i promovent idees pel desenvolupament sostenible de la ciutat, es tracta de superar els projectes del dia a dir i optar per un model amb vistes al futur.

SOM VNG es proposa entre altres coses, introduir el model d'economia del b com, com a pas cap a un futur ms sostenible, just i democrtic, dels 20 punts extraiem els segents conceptes aclaridors:

Es basa en els mateixos valors que les relacions entre les persones: confiana, cooperaci, estima, democrcia i solidaritat.

Requereix un nou marc legal econmic per canviar les regles del joc: d'afany de lucre i competncia per cooperaci i contribuci al b com: les empreses que practiquen la cooperaci seran recompensades.

L'xit econmic no s mesurat per indicadors monetaris com el benefici financer o el BIP, sin amb el balan del b com (a nivell d'empreses) i el producte del b com (a nivell de sistema). Com ms social, ecolgica, democrtica i solidria sigui l'activitat, millors seran els resultats.

Les empreses amb bons balanos del b com gaudiran d'avantatges legals, afavorint l'entrada al mercat per actors tics i els seus productes i serveis.

SOM VNG t la voluntat de sumar la nostra ciutat als Municipis del B Com que ja s'han creat en el territori i en el mn, mitjanant les segents mesures:

Aplicar el balan del b com en l'mbit municipal

Convidar els empresaris locals a realitzar el balan del b com

Impulsar el desenvolupament participatiu d'un "ndex del b com municipal"

som com tu


Estimular la participaci ciutadana per facilitar i promoure una convenci econmica municipal

Unir nostre municipi a una regi del b com.

Mesures urgents para impulsar el desenvolupament de la economia local:

1- Fer complir els terminis legals de pagaments als provedors, ateses les repercussions a les petites empreses i autnoms, que no poden sostenir-se financerament.

2- Facilitar els trmits als emprenedors per agilitzar l'inici de la seva activitat a travs de la finestreta nica i millorar la coordinaci entre lassessorament empresarial i lassessorament per a obtenir llicncies activitats.

3- Remunicipalitzar de manera paulatina i previ informe de viabilitat els serveis pblics per tornar a l'autogesti municipal, per tal deliminar els sobrecostos produts pels beneficis abusius de les concessionries i garantint la qualitat dels serveis prestats als vens:

3.1. Revisar els contractes existents per organitzar un calendari ajustat als terminis compromesos.

3.2. Conformar empreses municipals destinades a la gesti dels serveis, assegurant la contractaci de treballadors i treballadores locals o promoure la formaci de cooperatives per part d'aquests treballadors i treballadores, capaos d'assumir aquesta gesti.

4- Fomentar el cooperativisme, tant en la producci com en la distribuci de productes. Fomentar la creaci de cooperatives locals per abastir els comeros de la comarca amb productes propis de qualitat i de proximitat.

5- Promoure la distribuci de productes de proximitat a les grans superfcies i el comer local, per exemple mitjanant assessorament, facilitant interrelacions entre els difernets agents econmics, etc.

6- Adequar els cursos de formaci de l'IMET a les necessitats del mercat local per contribuir a la generaci d'ocupaci i la dinamitzaci de l'economia

7- Estudiar mesures per promoure el desenvolupament del turisme tot l'any impulsant activitats relacionades amb la cultura i el camp, posant en valor el patrimoni cultural existent a la ciutat, les tradicions locals i les activitats relacionades amb el nostre entorn natural.

8- Estudiar els mecanismes necessaris per dinamitzar el port i aconseguir que redundi en beneficis per a l'economia local, mitjanant amb l'autoritat porturia de la Generalitat de Catalunya perqu realitzi les actuacions pertinents o fins i tot reclamant les competncies que actualment no es tenen sobre el port de la ciutat.

9- Afavorir que les petites empreses i autnoms puguin beneficiar-se dels avantatges de l'economia d'escala, mitjanant la creaci de plataformes de recursos, equipaments i / o serveis comuns, adaptats a les necessitats de cada sector o activitat.

som com tu


10- Promoure la renovaci del sector de la construcci reincorporant-lo, amb nous fonaments i la dimensi adequada, com a factor necessari en lestructura econmica, la reducci de latur i la creaci de valor del municipi.

2.2. HABITATGE

En l'actualitat i majorment des que es va fer evident la gran estafa de la crisi, que ha fet recaure

en les economies ms febles i en les classes mitjanes el pes de les mesures sucides de l'austeritat, produint una desigualtat econmica i moral que resulta insuportable de consentir i a la qual hi ha que posar remei per tots els mitjans democrtics, el problema de l'habitatge es tradueix en que les persones que al seu dia es van endeutar de bona fe per adquirir un habitatge perqu resultava ms avantatjs adquirir de pagar un lloguer, actualment, al quedar-se sense ocupaci no poden continuar fent front als pagaments de les quotes resultants del contracte hipotecari que en el seu dia van subscriure. Contractes impostos de part com contractes d'adhesi on les persones no podien imaginar que en el moment de la signatura estaven sent objecte d'un engany ja que aquest contracte contenia una srie de clusules que el blindaven l'arbitri del que disposa per part de les entitats de crdit. El boom es va iniciar a principis del present segle i va durar fins a que els responsables de la crisi no van poder seguir mantenint la bombolla que ells mateixos havien generat. Passa doncs, que el drama dels desnonaments hipotecaris es sustenta en una llei hipotecria que el mateix TJUE li ha dit al govern actual del PP per dues vegades que no compleix la directiva europea i s contrari a dret i al que aquest govern no fa cas. L'anterior govern fins i tot va accelerar els desnonaments exprs.

Cal distingir entre l'impagament de les quotes d'un contracte hipotecari i l'impagament d'un lloguer, encara que el fons s el mateix: les famlies no tenen ingressos o quan aquests no sn suficients, no poden fer front a les seves quotes, el tractament s semblant per no s igual. En el primer cas hem de considerar que estem, per regla general, davant d'una entitat propietria del pis que ja ha estat rescatada amb els nostres diners i en el segon ens trobem davant d'un particular que tamb actuava de bona fe.

L'existncia d'habitatges buits o desocupats suposa:

Un dany al dret a l'habitatge previst en diversa normativa internacional (art. 47 CE, art. 26 EAC).

Un dany als drets interconnectats amb el dret a l'habitatge (dret a la integritat fsica i moral, art. 15 CE, el dret a la intimitat personal i familiar, art. 18 CE, el dret a la igualtat, Art. 14, o el dret al medi ambient, art. 45 CE.).

Tamb pot tenir impacte en relaci amb altres drets i problemtiques urbanes, com pot ser la segregaci escolar i el dret a l'educaci, art. 27 CE, la segregaci religiosa i el dret a la llibertat religiosa, art. 16 CE i el crim urb i la seguretat personal.

La llei del dret a l'habitatge utilitza la paraula desocupat, no buit i l'habitatge desocupat per menys de dos anys pot generar igual o major problema que l'habitatge buit.

som com tu


L'Ajuntament es pot interposar davant aquest abs de poder, atorgant poder als afectats que no poden fer front a les quotes hipotecries per no tenir ingressos, assessorant-los i assumint la seva representaci i compareixent en les causes obertes de procediment d'execuci hipotecria, a ms de l'encausat perqu tenim que tenir en compte que la llei preveu l'assistncia per justcia gratuta, per hi ha molta desinformaci i falta de lletrats degudament formats. D'altra banda, els requisits que la llei estableix perqu les persones afectades puguin tenir accs a la justcia gratuta sn tan rigorosos, que aquestes han de trobar-se prcticament en situaci d'exclusi social per obtenir aquest dret, mentre l'entitat financera t tots els diners, mitjans i sobretot temps per allargar els procediments i continuar extorsionant.

Doncs com a primera mesura, cal reestructurar els serveis socials municipals perqu de manera efectiva assessorin als persones afectades i impedeixin els desnonaments sense alternativa habitacional per als afectats, en els casos en qu pel motiu que sigui no s'hagus interposat a temps a el procediment de demanda d'execuci hipotecria de l'entitat creditcia i en segon lloc personar-se en tots els procediments d'execuci hipotecria acompanyant i en defensa del ciutad per ser aquest part integrant de la comunitat, perqu sigui mitjanant un judici on s'apliqui el dret comunitari , on s'ofereixi a l'afectat la reestructuraci del seu deute sense clusules abusives o b la daci en pagament amb les degudes garanties per a l'entitat, per amb un tractament igualitari per a les parts d'acord amb la llei.

s que noms caldria aplicar l'actual ordenament jurdic vigent a Espanya per acabar amb aquest estat de coses tan desigual.

L'Ajuntament ha de promoure de manera efectiva a les entitats financeres que mantenen pisos buits a la ciutat, perqu aquestes compleixin amb la seva utilitat social dins l'mbit de la seva competncia per a aix disposa de la llei.

L'Ajuntament de Vilanova com a autoritat pblica vinculada pels tractats internacionals relatius a l'habitatge i tamb competent en matria de l'habitatge per la Constituci i l'Estatut est obligat a lluitar contra l'habitatge buit o desocupat per tal de protegir el dret a l'habitatge i tots els drets interconnectats.

A la vista del context social i dels problemes socials i individuals que genera l'habitatge buit en una ciutat, la interposici de les causes de justificaci per poder mantenir un habitatge buit o desocupat ha de ser un numero clau i restrictiva.

Som VNG treballar amb l'objectiu d'aconseguir un municipi lliure de desnonaments.


10- Revisar o reformular les ordenances que afecten a l'Ajuntament que permeten deixar persones sense habitatge potenciant el declarar Vilanova i la Geltr ciutat lliure de desnonaments.

11- Potenciar el servei d'una oficina executiva que negoci amb els bancs a favor dels afectats pels desnonaments.

12- Negociar des de l'Ajuntament amb els propietaris de pisos buits existents per facilitar la seva posada en lloguer social.

13- Gestionar frmules de finanament i subvenci perqu els propietaris d'habitatges buits que no reuneixen les condicions mnimes d'habitabilitat i no disposen de

som com tu


recursos financers, puguin rehabilitar i posar-les a disposici de la borsa de pisos de lloguer social.

14- Garantir mitjanant ordenana que els que es troben per sota d'uns ingressos mnims tinguin assegurats els subministraments (incorporar propostes de la ILP que estan gestionant les associacions d'afectats)

2.3. URBANISME

Vilanova i la Geltr s una ciutat amb una posici estratgica dins del territori, tant com a capital de comarca, com a nivell provincial i autonmic.

T una riquesa natural i paisatgstica que en molts casos ha estat maltractada amb creixements urbans irracionals, que avui veiem convertits en sectors parcialment urbanitzats i polgons industrials abandonats. Aquestes actuacions han resultat moltes vegades poc rendibles i mancats de funci social, ja que han respost al model especulatiu que va explotar amb la bombolla immobiliria, deixant-nos com a resultat una ciutat mancada de cohesi urbanstica. Aquests creixements urbanstics desenfrenats han estat en part el resultat de la gana dels governs de recaptar ms impostos, participant de l'especulaci immobiliria, per fer unes poltiques de despesa que sovint no van portar enlloc.

En el pla de desenvolupament territorial de Barcelona, Vilanova i la Geltr est considerada com una de les ciutats amb ms potencial de creixement, l'igual que Matar, ciutat amb la qual es preveu connectar mitjanant una "corona orbital ferroviria", amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament de tots dos pols, equidistants de Barcelona a 20 anys vista.

El document que regeix urbansticament la ciutat a dia d'avui s el Pla General aprovat en 1874, conegut com Eixample Gum i per aquest motiu ens trobem actualment en ple procs de definici d'un nou projecte histric, la concreci marcar el desenvolupament futur de la ciutat. Des de llavors i fins a l'actualitat s'han realitzat diverses revisions al Pla General d'Ordenament Urb per al Municipi (1981-2001), com aix tamb plans parcials i especials per a actuacions puntuals, que no han encarat l'anlisi de la ciutat en el seu conjunt i en molts casos van esdevenir en actuacions inconnexes.

Cal assegurar que la nostra ciutat, el nostre major i millor patrimoni collectiu, continu sent un element clau en la millora de les condicions de vida dels ciutadans, doncs si lentorn urb no sadapta i modifica per facilitar el benestar, les oportunitats i la igualtat esdevindr un factor de fre i iniquitat. Estem convenuts que cal afrontar el futur municipal conscients del paper que tenen larquitectura i lurbanisme en linters general fent realitat, amb la complicitat de la ciutadania i el lideratge del govern un projecte de millora urbana que s essencial per garantir el paper que correspon a la ciutat en el desenvolupament individual i social de les persones.

Propostes Marc

Basant-nos en el document de propostes elaborat pel Collegi d'Arquitectes de Catalunya com a iniciativa per ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones a partir de l'anlisi del procs de transformaci que han patit les ciutats catalanes en les seves estructures socials, a causa que la crisi ha afectat als ciutadans i amb la voluntat d'afrontar les necessitats i oportunitats de canvi

som com tu


en l'mbit de la renovaci urbana i de l'entorn del municipi, incorporem les segents propostes marc:

15- Prioritzar el reequilibri i la reducci de les desigualtats socials i la iniquitat en les actuacions urbanes, amb accions que abastin ms duna legislatura i comptin amb el major consens possible.

16- Prioritzar la rehabilitaci i renovaci urbanes a totes les escales: habitatges, edificis, espais pblics i barris.

17- Definir mecanismes per garantir que les actuacions urbanes responen amb la qualitat que requereix el seu inters pblic. Cal tenir un organisme consultiu de qualitat arquitectnica que promogui la implicaci ciutadana i articuli la dels professionals.

18- Definir objectius i projectes estratgics de millora urbana dissenyant un pla que comprengui ms duna legislatura i compti amb el major consens possible.

19- Prioritzar la rehabilitaci i la transformaci de teixits industrials i residencials de baixa densitat per evitar o minimitzar locupaci de nous sls.

20- Simplificar la normativa i les ordenances municipals. Cal garantir que els objectius dinters pblic sassoleixen amb normes clares i senzilles, evitant la superposici de regulacions i reduint la disparitat innecessria entre normes.

21- Agilitzar els procediments de tramitaci de planejament, projectes i llicncies, garantint que els objectius dinters pblic sassoleixen amb la major eficincia possible.

22- Definir nous inventaris darquitectura i elements urbans que permetin posar en valor i tractar adequadament el patrimoni que, per la seva naturalesa o falta dantiguitat, no sigui objecte de catalogaci ni protecci especial.

23- Definir tipologies diverses dhabitatges que responguin i sadaptin a una societat cada cop ms diversa i en constant evoluci.

24- Planificar estratgies dactuaci que prioritzin el dret a lhabitatge digne i adequat, sent conscients de les especificitats prpies de la nostra ciutat

25- Respondre als problemes concrets associats als habitatges amb dficits dhabitabilitat, els que estan buits i els sobreocupats.

26- Treballar en uns mapes doportunitats del conjunt urb que sarticulin a lentorn duns eixos bsics: identitat, cohesi social, salut, sostenibilitat, accessibilitat i seguretat. Aquests eixos han de permetre intervenir sobre el teixit urb ja sigui rehabilitant-lo, transformant-lo o reutilitzant-lo.

27- Desenvolupar programes dactuaci integrada que, intervenint sobre els edificis, millorin el conjunt del municipi: impuls de lOficina de Suport a la Rehabilitaci, impuls de les Inspeccions Tcniques dels Edificis (ITEs), millores en la fiscalitat (IBI i CIO) i foment de les actuacions BID.

28- Afavorir la integraci dusos diversos en un mateix programa de necessitats, fent que els nous edificis siguin ms eficients i responguin a la complexitat social actual.

som com tu


29- Posar en valor lespai pblic com a patrimoni de tots. Per fer-ho, cal que totes les intervencions tinguin carcter exemplar, reconegudes per la seva qualitat arquitectnica, per adequar-se a les necessitats reals i per ser capaces datraure noves activitats en el seu entorn.

30- Actuar amb visi integral sobre tot el patrimoni.

31- Promoure ladequaci i la millora del patrimoni en aspectes essencials com sn lenergtic, el funcional i el daccessibilitat.

32- Exigir larquitectura de proximitat, que permeti un seguiment de lequipament durant tota la seva vida til per minimitzar els riscs i les problemtiques derivats del seu s i del pas del temps.

33- Establir processos de concurs pblics que prioritzin la qualitat del patrimoni i la dignitat del treball dels professionals que hi intervinguin.

Eixample Nord i Platja Llarga

El debat urbanstic principal en el nostre municipi est centrat en la decisi d'avanar o no sobre la revisi del Pla General dOrdenament Urb vigent en el sector de l'Eixample Nord.

El consens que existia a la ciutat quan es va projectar el desenvolupament del sector s'ha perdut, doncs l'escenari i les previsions a futur sobre les quals s'ha plantejat han canviat desprs de la crisi.


34- Negociar amb lINCASOL i la Generalitat la postergaci del desenvolupament del sector Eixample Nord fins que la ciutat ho necessiti. Es considera una insensatesa preveure la construcci d'habitatges en les actuals circumstncies.

35- Tornar a obrir el debat ciutad relacionat amb aquest desenvolupament, mitjanant un procs que garanteixi la participaci i no sigui manipulat com una eina ms de la campanya poltica del govern de torn, costejada amb diners pblics.

36- Revisar el projecte per a l'Eixample Nord i auditar els convenis signats amb carcter especulatiu, que comprometen els sectors de l'Eixample Nord i Platja Llarga, per avaluar si escau respectar-los o s possible renegociar-los.

37- Negociar el trasps de la responsabilitat de la protecci de la Platja Llarga com a espai natural als organismes competents de la Generalitat.

38- Estudiar la possibilitat de protegir espais del sector Eixample Nord per a activitat agrcola que fomenti la sobirania alimentria per als vens de Vilanova i la Geltr.

39- Valorar la possibilitat de posar en marxa noms el sector terciari previst per a l'Eixample Nord, per generar-hi activitat econmica sostenible i no contaminant.

40- Analitzar amb rigor els arguments sobre la necessitat de construir un nou hospital, defensats des de fa anys per les formacions poltiques governants en les seves campanyes electorals, per avaluar la urgncia de concedir espai per al mateix.

som com tu


41- Revisar les crregues impositives de l'IBI que paguen els propietaris dels terrenys del sector Eixample Nord, per tal dajustant-los a la situaci real.

42- Reconixer el dret dels vens i venes de les urbanitzacions encara no urbanitzades per que estan pagant IBI urb, de fer obres de manteniment en els habitatges existents.

Reordenaci del passeig Martim

La ciutadania ha manifestat la necessitat d'integrar el passeig a la resta de la faana martima, amb un tractament coherent des del Far fins Adarr, creant una porta d'entrada atractiva per a la ciutat, posant en valor i conservant el patrimoni pesquer i les cases de pescadors i apropant el mar a la ciutat. Hi ha el desig que la plaa del port tingui un encaix clar amb el passeig martim.


43- Valorar la convenincia i possibilitats reals de posar en marxa el desenvolupament del projecte a partir de les propostes guanyadores del concurs d'idees pel passeig martim.

2.4. ENTORNS NATURALS I ESPAIS VERDS

La nostra ciutat est envoltada d'espais naturals rics i variats, com aix tamb un patrimoni arqueolgic de gran valor. Aquests espais porten anys abandonats per les administracions competents. Els ltims informes sobre sostenibilitat aconsellen un canvi urgent de poltica mediambiental per fer possible la sostenibilitat humana, lligant-la a la sostenibilitat ambiental i al desenvolupament de noves formes d'aprofitament ecolgic dels entorns naturals i patrimonials no construts.

Hi associacions cviques i conservacionistes que treballen en la seva preservaci, recuperaci, denncia i conscienciaci de la societat, sense rebre suficient suport econmic i logstic per part del municipi.

En la moci que aquestes plataformes van presentar al ple de l'Ajuntament al maig de 2014, van proposar elaborar un inventari de camins ramaders i senders comarcals exhaustiu, perqu es faci una proposta de Pla de Camins orientat a la preservaci del patrimoni natural, cultural i histric, delimitant el patrimoni pblic i regulant els usos existents, per possibilitar que tots tinguin cabuda, sense prioritzar el trnsit rodat.


44- Garantir la protecci i articulaci amb l'entorn construt d'aquests espais naturals en la planificaci urbana, de la mateixa manera que els espais verds pblics de la ciutat com per example el bosquet de mar, mitjanant les modificacions oportunes del PGOUM i el compliment de les normatives municipals relatives al seu manteniment.

som com tu


45- Donar suport a la iniciativa de les plataformes que defensen la declaraci de Parc Natural per a les zones: Llera del Torrent de Sant Joan, Ortoll i Xalet Ortoll, Sant Gervasi, Adarr, Tur del SEU, Els Dos Molins, Aragai, Santa Llcia, el Prat de Vilanova i la Millera.

46- Impulsar la creaci d'un Consorci constitut per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr, la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona per connectar la zona de l'Ortoll al Parc del Garraf i del Foix per peu de la Talaia i el torrent de Santa Maria, protegint la zona.

47- Estudiar les possibilitats de desenvolupament econmic en sector de lecologia a partir de les propostes existents per a la promoci d'activitats agroecolgiques i l'impuls del turisme relacionat amb el gaudi dels espais naturals.

2.5. MOBILITAT I VIA PBLICA

A Vilanova i la Geltr durant les ltimes dcades la mobilitat ha evolucionat seguint un model que no s sostenible en el temps, basat en l's del vehicle privat, que ha desequilibrat l's tradicional de l'espai pblic, destinant la major part d'aquest espai a la circulaci i estacionament de cotxes, en detriment de la circulaci de vianants i la interrelaci social que tradicionalment s'havia donat al carrer fins a la primera meitat del Segle XX, que caracteritzen una ciutat mediterrnia i oberta a l'espai pblic. Les actuacions per recuperar el protagonisme de les formes de moure ms respectuoses amb l'entorn: a peu i en bicicleta, resulten imprescindibles Per les seves dimensions i per ser capital de comarca, a VNG ha de prestar servei de transport collectiu urb de passatgers i la legislaci vigent obliga a la redacci d'un PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) per al municipi, que estar vigent entre 2015 i 2020 . Aquest Pla s'est elaborant i en principi ha recollit les demandes de la ciutadania i millorar la mobilitat a la ciutat.

La mobilitat real i efectiva de les persones s essencial per aconseguir que la igualtat d'oportunitats sigui real, al mateix temps que augmenta la disponibilitat de persones creatives i de m d'obra per a totes les empreses del territori sense dependre del lloc de l'habitatge respectiu. L'increment de mobilitat creiem que seria un estmul molt positiu per a l'economia catalana en general i pel Garraf en particular.

La mobilitat en tren a Catalunya est estructurada en cercles concntrics al voltant de la Plaa de Catalunya de Barcelona. Les tarifes sn molt discriminatries en favor dels habitants de la capital, cosa que, ultra el greuge comparatiu per als que no hi viuen, s un cstig per a les empreses de tot el pas i per als territoris discriminats

El territori sha dividit en sis corones tarifries i diversos sectors. Les corones sn concntriques al voltant de la corona 1, formada pels 18 municipis de lmbit de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que integraven lantiga Entitat Metropolitana del Transport (EMT), i si b se suposa que es defineixen en funci de la distncia quilomtrica en la realitat aix no es compleix: Les zones del Garraf sn les ms petites de l'rea metropolitana, com si per fora n'hi haguessin d'haver 6 encara que les distncies siguin mes curtes al sud que al nord.

Les giragonses i la lentitud dels actuals autobusos urbans de Vilanova sn adequades per a la gent gran que es mouen per la vila, per no per als que van per feina.

som com tu


Pel que fa al transport de viatgers a llarga distncia, lAVE est a 30 min en cotxe, per s impossible anar-hi en tren. RENFE ni t enprojecte com anar de Vilanova a Perafort. Per anar a Madrid o Saragossa cal anar primer a Barcelona.

Pel que fa a les connexions interurbanes en vehicles privats, el peatge dels tnels del Garraf resulta excessiu per als residents i transportistes que es veuen obligats a desplaar-se cap a l'rea metropolitana de Barcelona per raons laborals. En general el disseny de les vies de transports fora de la corona que envolta Barcelona provoca que per a les empreses i particulars resulti ms car installar-se a Vilanova i la Geltr.

En relaci a les obres realitzades a la via pblica durant els ltims anys, s fcil comprovar que a poc de acabades han aparegut errors que mai van ser reparats.

A ms de les millores ja incloses en el nou PMUS, Som VNG aporta les segents mesures:

48- Auditar els contractes de les obres pbliques realitzades en els ltims anys per a exigir el compliment de les garanties pels treballs que van presentar fallades desprs de la finalitzaci de les mateixes a les empreses involucrades.

49- Garantir el control de les obres a realitzar en el futur, per assegurar que els treballs es lliurin amb els nivells de qualitat establerts en els projectes.

50- Revisar els passos i guals existents a la ciutat, que haurien de garantir la circulaci segura de les persones amb mobilitat reduda i tanmateix en molts casos presenten defectes en el seu acabat que els converteixen en perillosos.

51- Revisar el preu del transport per als barris perifrics ja que s on s'utilitza amb ms freqncia.

52- Crear un tiquet social per al transport per a les persones d'escassos recursos.

53- Estudiar mecanismes per a targetes de minusvlids, limitades o permanents.

54- Crear sistemes d'aparcaments segurs de bicicletes per fomentar el seu s.

55- Estudiar la possibilitat de reemplaar els autobusos urbans per minibusos, ja que els actuals sn incmodes i no garanteixen l'accessibilitat universal.

56- Collocar marquesines i plataformes en les parades d'autobs que les necessiten, per actualment no en tenen, especialment fora del centre de la ciutat.

57- Gestionar davant l'Autoritat Metropolitana del Transport la simplificaci de les tarifes en una tarifa nica per a tota l'rea de Transport Metropolitana, estenent el concepte de Zona 1 actual a la totalitat del territori (Zones 1 a 6)

58- Acostar lEstaci de Vilanova als barris, afegint una o dues lnies de minibs exprs, amb arribada i sortida d'Eduard Maristany coordinades amb Rodalies. Les lnies actuals es podren racionalitzar en funci dels busos exprs.

59- Proposar a la iniciativa privada, un minibus llanadora Ed.Maristany-Perafort sincronitzat amb l'AVE. Amb aix s'aconseguiria la reducci del cost del viatge, ms reducci en 90min del temps per anar a Madrid i resta d'Espanya.

60- Intercedir davant les empreses concessionries dels peatges de les autopistes que connecten la nostra ciutat amb el territori per convenir tarifes redudes per als desplaaments habituals de treballadors i empreses locals i relacionades amb el

som com tu


nostre municipi per dinamitzar aquests fluxos de transport i estimular l'activitat econmica al municipi .

61- Revisar si en el PMUS s'ha contemplat que el barri de La Collada noms compta actualment amb una entrada - sortida cap a la ciutat (Rocacrespa), que s un coll d'ampolla en les hores punta i s'hauria de solucionar.

62- Aplicar mesures preventives i penalitzacions efectives per eradicar de la nostra ciutat el vandalisme contra el mobiliari pblic. Es proposa fer pblic el cost de cada element per conscienciar la poblaci i animar els vens a denunciar aquests actes.

63- Establir tarifes redudes d'aparcament per a treballadors que es vegin obligats a utilitzar els seus vehicles particulars per dirigir-se a la seva feina al municipi.

64- Ampliar les campanyes de conscienciaci dels propietaris de mascotes al municipi per garantir la convivncia pacfica amb els vens, aplicant penalitzacions efectives davant l'incompliment de les normes establertes, tant a la ciutat com a les platges.

65- Revisar quins dels serveis de via pblica i mobilitat (neteja, deixalleria, parcs i jardins, manteniment de l'enllumenat, aparcaments de pagament) estan externalitzats, per auditar els contractes i convenis existents amb cada empresa i avanar cap a la seva remunicipalitzaci.

2.6. MODEL ENERGTIC

L'energia s un b bsic per a qualsevol civilitzaci, sense energia no podria existir la vida; per aix quan posem preu a l'energia, posem preu a la vida.

El preu de l'energia s conseqncia d'un mercat sense cap respecte cap a l'usuari, derivat del control que mant sobre el mercat l'oligopoli.

L'energia elctrica va passar a ser de servei pblic a ser una vexaci dels governs i actualment ha passat a ser una vexaci d'un grup d'empreses privades.

L'energia ha de ser un b com al servei de les persones i no dels interessos de l'oligopoli de les grans empreses subministradores d'energia.

Les poltiques que les administracions han dut a terme noms han "tapat forats", i en cap cas han buscat una millora, permetent o fins i tot afavorint les grans empreses a mantenir el seu poder i control. Aix produeix una desigualtat social que ens proposem canviar.

El model energtic actual es basa en el consum i el model energtic que proposem es basa en el servei, i el ciutad usuari la part ms important.

L'energia s un recurs a gestionar a llarg termini, per en el nostre pas els governs segueixen poltiques a molt curt termini, buscant el mxim benefici a costa del que sigui, beneficiant a l'oligopoli energtic.

Volem implantar poltiques energtiques basades en models d'xit demostrat, com el projecte "Rub brilla". Crear un nou paradigma que substitueixi el model energtic actual per un sostenible, ecolgic, descentralitzat, i de consum responsable. Un model on la gent pugui crear

som com tu


la seva prpia energia. Aix s'aconsegueix amb mesures de sentit com a l'abast de tots, sense necessitat de grans inversions.

Som VNG proposa un Pla d'acci per implementar a nivell pblic i privat, installacions d'energies renovables per Reduir la dependncia energtica, generar LLOCS de feina, i lluitar contra el canvi climtic degut a la contaminaci.

Propostes per a una Nova Poltica Energtica Local

1-mbit domstic:

66- Promoure la presncia de l'actual oficina local d'energia dins de l'mbit local

67- Impulsar el programa sumin energies per equiparar-lo a altres programes, similars a "Rub brilla".

68- Aconseguir mitjanant l'acord amb la UPC augmentar la quantitat d'auditories energtiques.

69- Valorar la possibilitat d'ajuts no monetries als sectors de pobresa energtica, mitjanant convenis d'eficincia energtica a la llar.

70- Conscienciar la ciutadania en la necessitat de reduir el consum energtic, mitjanant la rehabilitaci energtica dels seus habitatges i el consum responsable.

71- Assessorar la ciutadania sobre l'accs a subvencions per a la rehabilitaci energtica d'edificis.

72- Impulsar acords per a la installaci de plaques solars en habitatges.

73- Bonificar parcialment l'impost de circulaci segons la quantitat de CO2 ems.

2-mbit administratiu:

74- Revisar l'ordenana municipal en l'mbit de l'energia.

75- Realitzar una auditoria energtica de la ciutat a tots els nivells, industrial, comercial, administrativa i domstica.

76- Crear gabinets d'experts en eficincia energtica en els equips municipals amb la finalitat de monitoritzar el consum i disminuir la despesa en els edificis.

77- Fomentar la creaci de cursos de formaci en eficincia energtica per al personal de l'ajuntament i aturats; impulsant la participaci en prctiques.

78- Negociar per aconseguir el canvi a licitaci d'energies 100% renovables als equipaments municipals.

79- Canviar, segons es vagin produnt baixes, els vehicles oficials municipals de combustible fssil a energies netes.

80- Equipar els edificis municipals amb plaques fotovoltaiques i estudiar la possibilitat de rehabilitar energticament.

som com tu


81- Canviar a llum LED la illuminaci pblica.

82- Promoure l'aparici de pimes amb valor afegit a l'entorn d'energies renovables.

83- Municipalitzar la xarxa de distribuci elctrica.

84- Crear "fotolineres" en aparcaments pblics per al provement de vehicles, pblics i privats.

3-mbit comercial:

85- Atorgar, tal com es realitza actualment, la qualificaci de "establiment adherit" a l'estalvi energtic fomentant campanyes de publicitat gratuta sota aquesta marca.

86- Editar una guia de consum responsable per als establiments adherits, dirigida tant per establiments com per a consumidors.

87- Afavorir les vendes de productes ecolgics i de km 0.

88- Realitzar auditories energtiques als establiments adherits i un estudi de millora de consum energtic.

89- Incentivar l's de vehicles elctrics als taxistes

4-mbit industrial:

90- Instaurar/crear un model transversal d'intercanvi d'energia.

91- Crear un espai de dileg inter-empresarial on puguin sorgir diferents sinergies.

92- Realitzar auditories de consum energtic.

93- Estudiar les cobertes dels edificis industrials per a la installaci de plaques solars ecolgiques (horts urbans)

som com tu


3. DRETS I SERVEIS

3.1. EDUCACIO

3.2. SERVEIS SOCIALS

3.3. ESPORTS I LLEURE

3.4. SALUT

3.5. CULTURA

3.6. COMUNICACI

Des dels inicis de la crisis econmica les administracions pbliques han vist drsticament reduts els seus ingressos, aix com un gran nombre de famlies a tot l'estat i tamb al nostre municipi. Per aquestes reduccions econmiques, cada cop de manera ms obvia, ens estan traient com a ciutadans i ciutadanes els NOSTRES DRETS, augmentant de forma clara les desigualtats socials i la davallada de les condicions de vida de les persones.

Per aix, tenim com a objectiu principal el desenvolupament d'una poltica del benestar social, ja que no es factible poder aconseguir un creixement econmic i l'evoluci de la societat, sense la reestructuraci dels drets i el benestar de tota la ciutadania.

L'estratgia posada en prctica des del govern central de privatitzaci dels serveis pblics, respectada i portada a terme per la Generalitat i el nostre ajuntament, que tant de mal han fet a l'educaci, sanitat, serveis socials, esports, cultura,.... del nostre municipi, ha de ser aturada de manera urgent, amb la fi de tornar a la municipalitzaci dels serveis pblics i la fiscalitzaci ciutadana.

Per aix com a prioritat al programa de SOM VNG, tenim clar que:

La defensa dels serveis pblics, la participaci i el empoderament de la ciutadania s la clau per arribar al BENESTAR SOCIAL i el DESENVOLUPAMENT CIUTADA PLE, on els nostres drets siguin factibles, reals i propers a tothom, sense desigualtats ni discriminacions.

3.1. EDUCACI

Leducaci s una eina per fer la ciutadania lliure i autnoma, i noms una ciutadania amb capacitat crtica pot construir una societat millor. La Declaraci dels Drets Humans reconeix el dret a una educaci i formaci generalitzada i constant al llarg de la nostra vida, on tothom tingui accs a una preparaci adequada.

Necessitem una educaci del segle XXI per al segle XXI, conscient dels lmits del nostre planeta, que fomenti el respecte i la integraci de les persones. Es tracta doncs de conscienciar i educar en valors tics associats a la solidaritat, el respecte, la convivncia, la no violncia, lesperana, la veritat, la llibertat, lesfor, la participaci, la justcia i la felicitat amb un mateix i amb el seu entorn.

Parlem doncs de prioritzar la dimensi humanstica de leducaci, dirigida a la realitzaci com a persona dins una civilitzaci, accedint al mxim diniciativa i de responsabilitat, desenvolupant totes les potencialitats (afectives, intellectuals i humanes), permetent adaptar-se a les noves realitats i amb els instruments necessaris per al seu ple desenvolupament en una societat

som com tu


igualitria, i adquirint els coneixements terics, valors tics, emocions, components socials i actituds per qu aquesta persona conegui, comprengui, habiti i millori el mn en qu vivim.

Des del punt de vista de leducaci i la formaci, els vilanovins i vilanovines volem ser ciutadans i ciutadanes dins duna societat democrtica i participativa, oberta, plural i solidria, de cultura de barris i assemblees, que cuidi la figura del mestre i recuperi el seu reconeixement i valoraci social, una societat basada no en competir sin en compartir, que prestigi leducaci pblica per sobre de qualsevol altra i sigui conscient de la importncia de leducaci en tots els seus mbits, dintre i fora de laula, dintre i fora de casa. A molts poltics sels omple la boca en parlar deducaci com a punt essencial en qualsevol persona o societat, per des de SOMVNG sabem molt b que, a ms de reconixer, tamb cal garantir el dret a una educaci pblica, inclusiva, de rtios adequades i en igualtat doportunitats; creativa, crtica i collectiva; racional, emocional i dhabilitats, i preferentment municipalista, des de i per al poble.

En aquest sentit, SOM VNG volem que el nostre Ajuntament vagi ms enll de les poques responsabilitats que t assignades, volem que sigui crtic i exigent amb les altres administracions, que tingui voluntat de millora, que cregui en leducaci i en el seu poder transformador de la societat; per tot aix, SOM VNG entn que l'Ajuntament ha de ser actiu i belligerant enfront la passivitat de les administracions superiors, doncs aquesta s la principal causa de la fragmentaci social de la poblaci.

Des del punt de vista municipal, creiem que ladministraci local ha de garantir els recursos econmics i humans necessaris, laccs a leducaci, promoure els processos de participaci i de decisi de la comunitat educativa, i servir de pont entre les necessitats socials i loferta de formaci i dinvestigaci.

Propostes Prioritries

1- Des del nostre Ajuntament, exigirem que, ja sigui per llei, per necessitat o per proximitat, el mateix consistori es faci responsable primer de qualsevol aspecte que pugui sorgir i afecti directament leducaci pblica, digna i de qualitat de qualsevol persona al nostre municipi; en aquest sentit, controlarem, exigirem, impulsarem i ajudarem a reclamar i a complementar a les altres Administracions (estatals, autonmiques o comarcals) les competncies necessries per garantir que al nostre municipi tothom tingui accs a rebre una educaci i formaci pblica de qualitat, laica, gratuta dels 0 als 18 anys i universal, no segregadora, ni selectiva, ni discriminadora, que garanteixi els Drets Humans i sense cap mena dintromissi ideolgica partidista, poltica, mercantilista o religiosa.

2- En el mateix sentit, des de lAjuntament exigirem que es garanteixin els recursos humans i els materials necessaris, aix com els espais i installacions adequades per impartir i rebre leducaci digna i de qualitat que ens correspon; destinant els fons pblics a leducaci pblica, progressivament es deixant de desviar-los a la concertada i en cap cas fer-ho a la privada; no acceptant mai la manca de finanament ni la manca de rendibilitat en matria educativa, ni retallant en recursos i garantint que els ajuts pblics es distribueixin segons les necessitats i les capacitats.

3- Procurarem la qualitat necessria i adequada de latenci a laula, latenci a la diversitat, les rtios per aula i el nombre de docents, exigint a les administracions

som com tu


competents un nombre dalumnes per classe adequat segons necessitats i recomanacions dexperts i promovent les recomanacions i experincies pedaggiques, procurant la seguretat i el benestar de lalumnat. En aquest sentit, tamb controlarem que es garanteixi latenci adequada de les necessitats especifiques de lalumnat (psicomotrius, familiars, socials, conductuals...), amb docents, especialistes, aules, centres i serveis adequats i preparats, en pro de la plena inclusi a laula i a la nostra societat.

4- Aglutinarem i requerirem la participaci, la implicaci i la comunicaci fluida i transparent entre alumnat, docents, famlies, societat i administracions (mitjanant les AMPAs, els Consells escolars de centre, molt especialment el Consell Escolar Municipal, els espais comuns, la conciliaci de vida laboral i familiar, etc.); procurant la coherncia, el suport, el respecte i les responsabilitats prpies de tots els actors educacionals envers lacci docent i tutorial, ms enll dels centres educatius (famlies, administracions, mitjans de comunicaci, empreses...).

5- Des de lAjuntament, planificarem i promourem programes de garantia social i formaci professional, facilitant i sent nexe actiu entre les empreses de la zona i la inserci laboral de lalumnat que ho requereixi, fent prctiques a les empreses, creant els vincles necessaris entre formaci i ocupaci, coordinant les diferents ofertes de formaci, realitzades per les administracions educatives, les administracions laborals i els agents socials, amb la fi dincrementar el nivell de qualificaci de la poblaci i la seva ocupaci, amb especial atenci al collectiu de joves i aturats de llarga durada, atenent la demanda empresarial i de serveis del nostre municipi i comarca.

6- Afavorirem i reconeixerem lactivitat docent i tutorial, en unes condicions adequades a les necessitats de lalumnat, requerint un personal docent amb una formaci de qualitat i continua, en unes condicions laborals dignes segons responsabilitats, capacitats i funcions, amb transparncia i equitat en laccs a la docncia.

7- Advocarem per descentralitzar el poder educatiu dels equips directius als centres i per augmentar la implicaci de les famlies, amb projectes de centre escollits i acordats democrticament per la comunitat educativa implicada segons responsabilitats, capacitats, experincia i preparaci.

8- Procurarem una educaci coherent i eficient amb la societat que lenvolta i la futura, que contribueixi a la cohesi social, transversal, multidisciplinar i integradora amb les dinmiques socials i en constant evoluci, integral a totes les etapes, disciplines i modalitats durant tota la vida.

9- Remunicipalitzar tots aquells serveis de l'mbit educatiu que hagin estat concedits a empreses i entitats privades. Com seria el cas de les llars d'infants, amb la fi de garantir un servei pblic i de qualitat.

som com tu


Propostes a Mig i Llarg Termini

Signarem convenis de collaboraci amb les escoles privades dart del municipi (ball,

pintura, msica, teatre, et.) per multiplicar loferta dactivitats i acordarem plans

dactuaci que beneficin tant a aquestes escoles com als vens i venes del municipi.

Promourem la cooperaci i lajut mutu, afavorint lintercanvi cultural i amb una

educaci oberta a la innovaci i laprenentatge daltres models.

Planificar i avaluar el progrs de lalumnat, de laula i del centre per part del cos

docent i tutorial, i que no es redueixi a simples proves avaluatives o xifres

quantificables.

Promourem que qualsevol de nosaltres, en el seu espai, pugui preguntar, informar-

se, discutir i fins i tot exigir que els nostres fills i filles o nosaltres mateixos rebem

una formaci completa com a persona, en igualtat doportunitats i durant tota la

nostra vida. Podem exigir que sens garanteixin els ajuts per material escolar,

menjador, transport o necessitats educatives especfiques. Podem denunciar i

eliminar qualsevol intromissi ideolgica partidista o mercantilista, i qualsevol

smptoma de segregaci o discriminaci.

Des de Som VNG impulsarem a la ciutadania a preguntar, a implicar-nos, a valorar,

a respectar, a collaborar i a participar en el desenvolupament i en les decisions dels

alumnes, dels seus tutors/es, de les Direccions de centre, de les AMPAs o dels

Consells Escolars.

Tots i cadascun de nosaltres podem exigir i tenir cura de la cultura que reben els

nostres fills/es, des que el que veuen a la televisi fins al que aprenen al carrer o la

influncia de les noves tecnologies, en un sentit coherent, collaboratiu i respectus

amb leducaci que volem rebre.

Promourem lassistncia a les activitats festives, a les reunions tutorials, de famlies,

assemblees i tallers educatius per a famlies, procurant les condicions laborals

necessries per poder conciliar-les amb la vida educativa dels nostres fills/es.

Coordinar serveis, entitats i empreses, proveir de recursos econmics als centres,

al personal educador i a les famlies que ho requereixin; planificar les formacions

professionals i els programes externs; garantir els serveis que impliquen personal

educador i alumnes (menjador escolar, activitats extraescolars, transport, ajuts a

alumnes amb necessitats educatives especfiques o socials, etc.). Garantir loferta

de matrcula pblica, prxima i gratuta a cada zona educativa, garantir el

subministrament daigua, llum, calefacci, higiene, neteja, menjar, transport,

material fungible i tecnologies de la informaci i laprenentatge - La gratutat dels

centres educatius per a menors de 3 anys i assequibles per a totes les famlies.

som com tu


3.2. SERVEIS SOCIALS:

L'objectiu principal s garantir que tots els ciutadans i totes les ciutadanes gaudeixen del mateixos drets i serveis, aix com, de les mateixes obligacions ciutadanes. Sense cap tipus de distinci i on les diferencies siguin respectades.

La finalitat dels Serveis Socials al nostre municipi, ha de ser la de garantir el benestar i la integraci social de tota la ciutadania. Els Serveis Socials de la nostra ciutat no han de ser noms de tipus assistencial, vetllant noms pel cobriment de les necessitats bsiques de les persones, com s'ha volgut fer a partir de les retallades i des dels inicis de la crisi, on les necessitats primries deixaven de ser cobertes (amb menjar o subvencions, per exemple); sin que tamb ha de ser promotor, preventiu i informador mitjanant serveis de carcter personal, social i relacional, ms enll de la beneficncia o la caritat.

Amb la fi d'aconseguir arribar al mxim nmero de persones possibles i augmentar l'eficincia dels tots els serveis, es importantssim articular una xarxa intercomunicativa, on els diferents serveis comparteixen la informaci i les necessitats dels i les vilanovins/es .


10- Fomentar i apropar els serveis que s'ofereixen a la ciutadania, a partir de -promoci i d'un informador amb la fi que la gent conegui amb claredat i pugui gaudir de forma accessible dels serveis que s'ofereixen, considerant sempre que la primera acollida s la ms rellevant.

11- Revisar i disminuir la "ratio" per especialista, amb la fi de garantir un servei complet, eficient, consecutiu, personal, amb la qualitat humana que li correspon a uns serveis d'aquestes caracterstiques, i al mateix temps evitant el desgast hum que aquest servei comporta pels seus personal laboral i voluntariat.

12- Crear mecanismes per tal que la ciutadania pugui informar i proposar mesures de millora de situacions individuals o collectives que requereixin de serveis socials, procurant escoltar la ciutadania, ja sigui a travs de les plataformes ciutadanes relatives a aquests serveis (Mare Taronja) o creant enquestes de satisfacci dels serveis donats, amb la fi que la ciutadania pugui realitzar una fiscalitzaci ciutadana.

13- Prioritzar, promoure i garantir uns serveis de benestar social pblics de qualitat.

14- Evitar l'externalitzaci. Remunicipalitzar els serveis de serveis socials , que ara sn realitzats per empreses privades, amb la fi que es porti un control i seguiment des de l'Ajuntament, comportant un estalvi dels fons pbics i la contractaci de ms vilanovins i vilanovines.

15- Garantir que la informaci ( subvencions, cursos, beques....) arriba a tothom que ho necessita i la tramitaci, seguiment derivats.

16- Crear diferents especialitats ( drogo, dependncia, infantessa,...) dins del serveis oferts a serveis socials, amb la fi de realitzar una atenci ms detallada i especialitzada per a tots ( centres residencials de gen gran, equips d'atenci a la infncia i adolescncia en risc -EAIA- , cases dacollida de dones maltractades, etc.).

17- Crear una coordinaci, avui inexistent entre el voluntariat i el tercer sector, amb els serveis socials.

18- Realitzar una xarxa d' intercanvi d'informacions i dades entre els diferents serveis oferts al municipi ( sanitat, educaci, serveis socials, espai dona,...).

som com tu


19- Potenciar els serveis de prevenci a partir de difusi, xerrades realitzadEs per specialistes,....

20- Potenciar el voluntariat , per realitzar les atencions primries.

21- Augmentar el refor econmic dotat des de la Generaliat amb la fi de poder realitzar un servei integral.

22- Establir un procediment metodolgic dels diferents serveis i prestacions.

23- Fiscalitzar la qualitat dels serveis.

24- Crear diferents programes adequats per edats i situacions, nadons , infncia i adolescncia., persones amb dependncies.

3.3. ESPORT I LLEURE

L' esport s una activitat social que marca uns hbits saludables, de respecte, alimentaci , .... que marquen als vilanovins i vilanovines que el practiquen. Ja que, no podem observar l'esport noms com una activitat de lleure , sin com una activitat de benestar i lligams socials.

Per aix, no podem permetre, que al nostre municipi la gran part dels ajuts siguin donats a associacions i clubs privats, on fa ja molt temps, van deixar de funcionar amb voluntariat i les seves quotes no sn accessibles per un gran numero de ciutadans i ciutadanes de Vilanova.

Fomentant un esport a la m de tothom, des dels mes petits/es fins a la gent gran de la nostra ciutat,aprofitant i renovant totes les installacions existents ( poliesportius, pistes d'atletismes, pistes i gimnasos escolars,...) deixant de banda les installacions immenses i el rescat de les concessions que deixen a Vilanova grans forats econmics.


25- Garantir l'accs a l'esport a tots els ciutadans i ciutadanes.

26- Renovar les installacions que ho necessiten i condicionar-les amb la fi de poder augmentar el nmero de places i llocs esportius. En aquest sentit, procurarem dotar de la uniformitat i la coordinaci nica del manteniment de les installacions, aglutinant diferents rees de l'Ajuntament (esport, medi ambient, salut, educaci, cultura i lleure, entorns naturals...), optimitzant els recursos humans i subministres materials des d'una bona planificaci.

27- Potenciar les installacions esportives de les escoles i instituts fora d'horari lectiu per realitzar diversos esports a tots el nivells ( federats i no federats), recuperant i revitalitzant el paper de les AMPAs, el seu factor hum i la proximitat i accessibilitat d'aquestes installacions escolars a cada barri.

28- Remunicipalitzar els serveis esportius, que ara sn realitzats per empreses privades, amb la fi que es porti un control i seguiment des de l'ajuntament, comportant un estalvi dels fons pbics i la contractaci de ms vilanovins i vilanovines.

som com tu


29- Evitar les barreres econmiques, fsiques, socials o culturals en laccs de les persones a loci, lesport i el lleure.

30- Promoure des de lAjuntament la incorporaci de lesport a la vida quotidiana com a expressi de qualitat de vida, de desenvolupament i benestar ciutad.

31- Promocionar i impulsar els esports autctons. Augmentar el suport i collaboraci de l'ajuntament en les diverses activitats esportives que es realitzen al nostre municipi.

32- Garantir des de lAjuntament la qualitat, la seguretat i laccessibilitat dels espais esportius.

33- Prioritzar l'esport escolar, reduint la dualitat amb l'esport federat, potser ms competitiu a nivell econmic, per menys accessible i equitatiu pel conjunt de la ciutadania. En aquest sentit, fomentarem la pluralitat, la participaci i la diversitat en l'esport escolar i municipal, augmentant els ajuts al teixit associatiu, local, pblic i de voluntariat, i molt excepcionalment i condicionat, al clubs privats.

34- Fomentar l'esport com a estil de vida saludable, respectus amb la societat, integrador i model de benestar.

35- Fomentar i augmentar el nmero d'activitats familiars i entre diferents generacions, on des dels ms grans fins als ms petits puguin treballar de manera conjunta, creant lligams familiars.

36- Fomentar l'esport per a les persones amb discapacitats : disminucions fsiques, psquiques,...

37- Fomentar l'esport per a la gent gran de manera motivadora i teraputica.

38- Donar beques i ajuts personalitzades, destinades nicament a la prctica de l'esport, amb la fi que tothom que vulgui realitzar esport pugui fer-ho.

39- Fomentar les iniciacions esportives que s'ofereixen al nostre municipi a les escoles i instituts dins de l'rea d'educaci fsica i de manera gratuta, i establir-ho com a eix fonamental de l'esport base.

40- Regular les activitats esportives i de lleure que es realitzen als centres cvics.

41- En collaboraci amb l'mbit educatiu, reclamar l'oferta de cicles formatius nutics, que desexternalitzin l'estaci nutica, potenci el treball amb les escoles o instituts i promocioni la ciutat en aquest aspecte i creant llocs d'ocupaci i revitalitzaci econmica d'aquest mbit.

42- Obrir una borsa de treball per als sectors implicats en lactivitat fsica i esportiva.

43- Establir les installacions, mobiliari urb i modificacions viries adequades per la prctica desports com el senderisme, el footing o la bicicleta.

44- Atendre lesport professional donant-li el carcter plenament mercantil i, per tant, autnom i no preferent en les subvencions a

programa 2015 som vng

Documents