ABONAMENT 10

3 de desembre, dissabte19.30 hores. SALA ITURBI

Philharmonia ChorusOrquestra de ValènciaYaron Traub, director

TARDOR

Programa

Ludwig van Beethoven Missa Solemnis en re major, (1770-1827) op. 123 (aprox. 85’) Kyrie (Kyrie eleison I – Christe eleison – Kyrie eleison II) Gloria (Gloria in excelsis Deo – Gratias agimus tibi – Domine Deus – Qui tollis – Quoniam – In gloria Dei Patris) Credo (Credo in unum Deum – Et incarnatus – Crucifixus – Et resurrexit – Credo in Spiritum Sanctum – Et vitam venturi saeculi) Sanctus (Sanctus – Pleni sunt coeli Osanna – Praeludium – Benedictus – Osanna) Agnus Dei (Agnus Dei – Dona nobis pacem)

Solo de violí: Anabel García del Castillo

Simona Šaturová, sopranoElisabeth Kulman, mezzosoprano

Sung Min Song, tenorDaniel Kotlinski, baríton

PHILHARMONIA CHORUSORQUESTRA DE VALÈNCIA

Yaron Traub, director

Orquestra de València. Any LXXIII, concert núm. 3340

Amb la col·laboració de:

Aqu

esta

pro

gram

ació

és

susc

eptib

le d

e m

odifi

caci

ons

Va nàixer a Tel Aviv i és fill de Chaim Taub, antic concertino de l’Or-questra Filharmònica d’Israel. Va es-tudiar inicialment piano i, a partir de 1990, direcció d’orquestra a Londres. Més tard es va traslladar a Munic per a treballar amb Sergiu Celibidache. Posteriorment, Daniel Barenboim el va introduir en el Festival de Bayreuth, on va ser el seu assis-tent. Entre 1994 i 1999 ocupà el càrrec de director associat de l’Orquestra Simfònica de Chicago.Des que va guanyar en 1998 el Premi d’Orquestra del IV Concurs Internacional Kondrashin de Direcció d’Orquestra a Amsterdam, Traub ha dirigit nombrosos conjunts simfònics en tot el món, entre altres l’Orquestra Filharmònica de Rot-terdam, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de la Ràdio Sueca, la Filharmònica de la Ràdio d’Holanda, la Filhar-mònica de Sydney, la Filharmònica de Melbourne, la Gul-benkian (Lisboa), Kremerata Bàltica, Accademia di Santa Cecilia (Roma), la Simfònica de Düsseldorf, de la Ràdio del Nord d’Alemanya (Hannover), la Filharmònica d’Hèlsinki, la Nacional de Lió i la Simfònica de Singapur.A Espanya ha dirigit les orquestres simfòniques de Bilbao, Sevilla, Barcelona, Tenerife, la Corunya, Astúries i Gran Ca-nària, abans de ser elegit director musical titular de l’Or-questra de València.Manté una estreta col·laboració amb solistes de renom com Daniel Barenboim, Gidon Kremer, Radu Lupu, Waltraud Me-ier, Emanuel Ax, Hélène Grimaud, Truls Mørk, Julian Rachlin i Nikolaj Znaider.

Yaron TraubDirector titular i artístic de l’Orquestra de València

Fundat en 1957, és un cor simfònic independent amb seu a Londres. Prompte es va establir com un dels cors més importants d’Europa. Dins de la seua dilatada carrera ha treballat amb els millors directors d’orquestra. Des de principi d’any ha cantat la Simfonia núm. 9 de Beethoven amb l’Orquestra Philharmonia en el Royal Festival Hall de Londres, Requiem de Verdi en el Teatre Sheldonian d’Ox-ford, Parsifal amb l’Orquestra de València dirigida per Yaron Traub, Nènia de Brahms i Stabat Mater de Rossini en el Festival de la Pasqua del Kings College a Cambrid-ge (direcció de Stephen Cleobury). Estos concerts van ser emesos en directe per Ràdio 3 de la BBC. El cor va tornar a Espanya al maig per a interpretar la Simfonia núm. 2 de Mahler. Al juny va participar en una representació de la pel·lícula “Breakfast at Tiffany’s” junt amb l’Orquestra de Cine Philharmonia dirigida per Justin Freer en el Royal Albert Hall londinenc, i al setembre va cantar el Rèquiem de Mozart en el Royal Festival Hall amb l’Orquestra de Cambra Anglesa.Ha tornat a València per a cantar el Stabat Mater de Ros-sini i Un rèquiem alemany de Brahms, amb Yaron Traub al capdavant de l’OV, a la qual cosa seguiran dos aparicions a Londres amb la Simfonia núm. 2 de Mahler, la primera junt amb la Royal Philharmonic Orchestra i Vasily Petrenko, i la segona amb l’Orquestra The Age of Enlightenment i Vladimir Jurowski. Al març de 2016, el cor va participar amb l’Orquestra Philharmonia en l’estrena mundial en el Royal Festival Hall d’Un rèquiem prussià del compositor britànic de bandes sonores John Powell, i al maig va cantar Carmina Burana amb la Royal Philharmonic Orchestra di-rigida per Charles Dutoit.

Philharmonia Chorus

Va nàixer a Bratislava (Eslovà-quia), va començar a tocar el violí amb cinc anys. Va estudiar cant en el Conservatori de Bratislava i va assistir a classes magistrals, especial-ment amb la soprano I. Cotrubas. Ha actuat amb les principals orquestres i directors com C. Eschenbach, P. Her-reweghe, K. Penderecki, Sir N. Marriner, S. Cambreling, H. Rilling, J. Bělohlávek, M. Honeck, T. Netopil, K. Naga-no, R. Frühbeck de Burgos, A. Fischer, I. Fischer i C. Ho-gwood. Ha cantat en Nova York, Dallas, Oslo, Detroit, Toronto, Estambul, Festival de Salzburg, Oregon Bach Festival en Eugene, Japó, Israel, Veneçuela, Festival In-ternazionale di Musica e Art Sacra a Roma, Festival de Primavera de Viena i Schleswig-Holstein Music Festival.Des de la seua substitució d’última hora com Ilia (Idome-neo) en el Théatre de la Monnaie de Brussel·les en 2010, ha actuat allí regularment en els papers de Violeta Valéry (La traviata), Sandrina (La finta giardiniera), Servilia (La clemenza di Tito), Gilda (Rigoletto), i més recentment, a la primavera de 2016, com Ismene (Mitridate). Després del seu èxit com Konstanze (Die Entführung aus dem Serail) ha estat estretament vinculada amb el Teatre Aalto en Es-sen. A més de nombroses actuacions en el Teatre Nacional de Praga, ha actuat en el Teatre Colón de Buenos Aires, Théâtre du Châtelet de París, Òpera de Montecarlo, Òpe-ra de Frankfurt, Theater an der Wien de Viena i Auditori d’Atenes. El seu repertori inclou també els papers de Lucia (Lucia di Lammermoor), Adina (L’elisir d’amore), Elettra (Idomeneo), Giulietta (I Capuleti e i Montecchi), Donna Anna (Don Giovanni) i Adele (Die Fledermaus). En la temporada 2016/17, farà el seu debut en el Semperoper de Dresden com Konstanze en una nova producció de Die Entführung aus dem Serail de Mozart.

Simona Šaturová

Ha captivat les audiències i la crítica amb el seu timbre, el seu ca-risma en escena i versatilitat musical. Va estudiar amb H. Lazarska en la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, va debutar en 2001 en la Volksoper de Viena amb Pamina i va recollir primerencs èxits com a sopra-no. En 2005 va començar a cantar els rols més importants per a mezzosoprano i contralt. Com que era membre de l’elenc vocal de l’Òpera Estatal de Viena es va convertir ràpidament en una de les cantants favorites del públic, i arran d’això va establir les bases del seu ampli repertori. Ací destaquem les interpretacions dels personatges següents: Fricka, Erda i Waltraute (L’anell del nibelung), Carmen, Mrs. Quickly (Falstaff), Brangäne (Tristan und Isolde), Begbick (Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny), Orlofsky (La rata penada), Orfeu (Gluck) i Marina (Boris Godunov).Va emprendre una carrera en solitari en 2010, és sol·licita-da pels centres de música més importants de Viena, París, Londres, Munic, Berlín, Tòquio, Salzburg, Moscou, etc. Treba-lla assíduament amb les millors orquestres i amb destacats directors, entre ells Mehta, Petrenko, Thielemann, Janowski o Welser-Möst. La seua estreta col·laboració amb Harnoncourt li resulta particularment satisfactòria.En 2015 va intensificar la seua activitat artística junt amb el seu pianista habitual, Eduard Kutrowatz, en l’àmbit dels reci-tals, al marge d’oferir concerts i òperes en concert. Sent una atracció especial per projectes no convencionals: “Mussorgsky Dis-Covered” amb un quartet internacional de jazz, “Mahler Lieder” i “Qui s’atrevix a burlar-se de mi?” amb l’Ensemble Amarcord de Viena, igual que el projecte “Sons hongaresos” amb una orquestra simfònica i solistes de jazz. El seu progra-ma com a solista més recent, “La femme c’est moi”, consta de peces que comprenen des de Carmen als Beatles.

Elisabeth Kulman

© J

ULI

A W

ESEL

Y

Va nàixer a Seül (Corea). Va estudiar informàtica abans de dedicar-se al cant. En 2008 es va llicenciar en la Universi-tat Yonsei de Seül. Va continuar amb la seua formació en l’Acadèmia de Música de Munic, on va estudiar postgrau i va obtindre un màster. En 2014, va parti-cipar l’òpera en concert Feuersnot en el 150 aniversari de Strauss amb l’Orquestra de la Ràdio de Baviera i Ulf Schirmer. La cadena radiofònica BR-Klassik va gra-var esta producció en el Prinzregententheater i va editar un CD.En 2016, va cantar el Stabat Mater de Rossini en el Kissinger Sommer Festival amb la Filharmònica de Bamberg i A. Altinoglu, retransmés per la Ràdio de Baviera. Ha obtingut nombrosos premis: Concurs de Música en Osaka, Premi Anneliese Rothenberger del Concurs de Cant R. Strauss, Premi de Música del Comité Cultural Gasteig, Premi Luitpold del Kissinger Sommer, Grand Prix i Premi Especial ADAMI en el Concurs de Bel Cant Vincenzo Bellini a París.Ha treballat amb directors com A. Altinoglu, M. Guidarini, L. Foster, U. Schirmer, E. zu Guttenberg, Y. Traub i C. Desderi. Ha cantat les parts per a tenor dels Rèquiem de Mozart i Verdi, Rè-quiem de guerra de Britten, Missa Solemnis de Beethoven, Mes-sa di Gloria de Puccini, el Stabat Mater i Petite messe solennelle de Rossini, Elías de Mendelssohn, Messies d’Handel i de Bruckner.Ha cantat en els festivals de l’Òpera de Munic, Kissinger Summer, Dresden Music, Bad Hersfeld, Richard Strauss, en les filharmòni-ques de Berlín i Munic, Kölner Philarmonie, Alte Oper de Frankfurt, Òpera de Marsella, Palau de la Música de València, Franziska-ner Konzerthaus, Prince Regent Theatre i Herkulessaal de Munic. Ha participat en concerts amb les orquestres de la Ràdio de Ba-viera, de la Ràdio de l’Oest d’Alemanya a Colònia, de València, simfòniques de Munic, Bamberg i Nuremberg, filharmòniques de Lübeck, Salzburg, Marsella i Praga, orquestres de Pàdua i del Vènet, i KlangVerwaltung.

Sung Min Song

Va estudiar a Polònia amb B. Iglikowska, en l’Acadèmia Chigiana de Siena i a Florència amb L. Kozma, F. Bar-bieri, C. Desderi i R. Panerai. Ha cantat en el Maggio Musicale Fiorentino, Canti-ere Internazionale d’Arte di Montepulcia-no, Festival Puccini de Torre del Lago, fes-tivals della Valle d’Itria, Sant Petersburg, Montecarlo, Pequín, Dresdner Musikfestspiele i Kissinger Sommer. Ha actuat en teatres d’òpera a Polònia, Itàlia, Alemanya, Fran-ça, Rússia, Espanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein, Oman i Xina. A Siena, Florència, Nàpols i Milà va encarnar Fígaro (Le nozze di Figaro), a Roma i Florència Leporello (Don Giovan-ni), Salieri (Mozart i Salieri) i Scarpia (Tosca). Va intervindre en l’estrena a Itàlia de Moisés i Aaron amb Z. Mehta i va ser el primer Eddy italià en l’òpera de Turnage Greek, encàrrec de la Biennal de Munic per H. W. Henze. Ha treballat amb directors d’orquestra com Altinoglu, Mehta, Giulini, Myung Wun Chung, Foster, Koenig, Chen Zuohuang, Rademann, Borowicz, Rizzo, Bělohlávek, Kaspszyk i Traub, i directors d’escena com Jar-man, Mariani, Miller, Cavani i Hampe. Va ser el primer cantant polonés que va actuar en l’Òpera Real de Masqat a Oman. A Munic i el Musikverein de Viena va cantar amb Gruberova, en el 45 aniversari de la carrera professional de la so-prano. Va assumir els papers de Jacopo Loredano en I due Foscari (amb S. Kermes i P. Gavanelli a Munic), Père Laurence en Romeu i Julieta de Berlioz en el Festival de la Fundació Gulbenkian, Rafael i Adam en La Creació (Praga), Salieri en Mozart i Salieri en el Festival Zaubersee de Lluerna, Dulcamara en L’elisir d’amore de Donizetti, producció gravada en directe per la Ràdio de Baviera.Com a professor i especialista del bel cant antic i del repertori rus va impartir classes magistrals en els conservatoris de Berlín, Flo-rència, Parma, Pescara, Dresden, Munic, Pequín, Mèxic, Varsòvia i Mozarteum de Salzburg. De 2013 a 2015 va oferir un seminari de bel cant en l’Acadèmia de Música i Teatre a Munic.

Daniel Kotlinski

© R

. KO

CHAN

OW

SKI

Beethoven: Missa Solemnis en re major, op. 123El 24 d’abril de 1819 l’arxiduc Rodolf (1788-1831), ger-mà de l’emperador Francesc I (i alumne de Beethoven, a més del seu més fidel mecenes des de 1809) era designat cardenal. Menys de dos mesos després, el 4 de juny, es feia oficial el seu nomenament com a arquebisbe de la lo-calitat d’Olmütz (l’actual Olomouc a Moràvia). Beethoven, que esperava convertir-se algun dia en mestre de capella de l’arxiduc, va planejar compondre la Missa Solemnis per a l’entronització arquebisbal, que tindria lloc al març de 1820. En carta a l’arxiduc, a qui ja havia dedicat nom-broses obres, el músic afirmava: “El dia en què una missa solemne composta per mi siga executada durant les cerimò-nies de consagració de Sa Altesa Imperial es comptarà entre els més feliços de la meua vida, i Déu m’il·luminarà a fi que les meues pobres forces puguen contribuir a la glorificació de tan solemne jornada”. Però la partitura no va estar acabada, ni de bon tros, en la data assenyalada. La seua llarga gestació, inter-rompuda pel treball en nombroses obres (com les Varia-cions Diabelli o les últimes sonates pianístiques) ocuparia Beethoven durant quasi quatre anys. El Kyrie va quedar esbossat entre abril i maig de 1819, el Gloria entre juny i desembre, i el Credo fins a la fuga del “Et vitam ventu-ri”, així com alguns fragments del Sanctus, entre gener i març de 1820. L’esmentat Credo va ser conclòs al juliol, el Benedictus al febrer de 1821 i l’Agnus Dei i el “Dona nobis pacem”, començats al març d’aquell any, van quedar acabats a l’agost de 1822. La partitura patiria encara retalls i revisions fins a abril de 1823, quan Beethoven va preparar les còpies i va buscar subscriptors (que, després d’una ingent tasca epistolar, tan sols en van ser deu: el tsar de Rússia, els reis de Prússia, França i Dinamarca, els prínceps Galitzin i Radzwill, l’elec-tor de Saxònia, els grans ducs de Darmstadt i de Toscana

Notes al programa

i l’Associació Caecilia de Frankfurt). La primera audició completa de la Missa Solemnis, patrocinada pel príncep Galitzin, dedicatari dels últims quartets beethovenians, va tindre lloc a Sant Petersburg el 18 d’abril de 1824, en el marc d’un concert de la Societat Filharmònica oferit a benefici de les viudes dels antics socis. Tres setmanes des-prés, el 7 de maig, i durant el cèlebre concert del Kärtner-tor-Theater vienés en què també es va estrenar la Novena Simfonia, van veure la llum tres dels seus moviments (Kyrie, Credo i Agnus Dei), dirigits per Michael Umlauf i presentats com “tres grans himnes” per a esquivar la censura que no haguera permés l’execució d’una missa o part d’ella en una sala de concerts. No obstant això, la Missa Solemnis no seria publicada per Schott (Magúncia) fins a abril de 1827, als pocs dies de la mort del seu autor. Ja en 1819 Beethoven mostrava el seu menyspreu cap a “la música religiosa habitual [que] ha degenerat en música d’òpera”. Continuant la senda iniciada en 1807 amb la seua primera missa, la Missa en do major escrita a petició del príncep Nikolaus II Esterházy, el músic de Bonn rebutja la grandiloqüència de les misses contemporànies al consi-derar, com recorda Montagnier, que “només l’art dels antics mestres (Palestrina, Bach, Handel) era digne d’expressar el més sincer i profund esperit religiós”. Precedit d’una breu introducció orquestral, l’arcaïtzant Ky-rie adopta una divisió tripartida –amb un “Christe eleison” central més agitat– en què s’alternen les intervencions de solistes i cor. El Gloria debuta amb un imparable esclat d’alabança (“Gloria in excelsis Deo”) a càrrec de cor i orquestra. En paraules de Boucourechliev, “és este el moviment més sig-nificatiu quant al principi de composició adoptat per Beetho-ven: el de grans blocs que, com a masses rocoses, articulen la forma grandiosa”. Les fustes introduïxen la secció central (“Qui tollis peccata mundi”), un reposat Larghetto en què

les veus solistes representen la humanitat que patix. La tercera part s’inicia sobre les paraules “Quoniam tu solus Sanctus” que desemboca en una majestuosa i contundent fuga d’accents handelians a partir de “In gloria dei patris”. Un virtuosístic “Amen” conduïx a la irrupció de l’impactant “Gloria” final, realçat per metalls i percussió. L’extens Credo s’obri de forma impetuosa amb un exaltat “Credo in unum Deum” a càrrec del cor. Segons Berlioz, “el començament és pompós i solemne, la instrumentació brilla sobretot per la força i la majestat”. De proporcions sem-blants al fragment anterior, el “Et incarnatus est” queda enunciat per les veus greus en pianissimo. Notes repetides del vent preparen l’entrada dels solistes alhora que les ondulacions de la flauta evoquen els aletejos de l’Esperit Sant. Després del dramàtic recitat dels solistes en el “Cru-cifixus”, el miracle triomfal de la resurrecció (“Et resur-rexit”) és anunciat a cappella. Un sol de trombó marca la tornada del tema inicial. La monumental fuga conclusiva (“Et vitam venturi”) s’erigix en centre de gravetat de tota la composició. El “Amen” final permet el desplegament dramàtic del quartet solista. A la vehemència del Credo succeïx el recolliment del Sanc-tus, que Beethoven indica “amb devoció” i que s’inicia amb una ombrívola introducció orquestral. Després de les inter-vencions dels metalls, l’entrada escalonada dels solistes conduïx als brillants fugats del “Pleni sunt celi” i del “Osan-na in excelsis”. Un memorable preludi orquestral conduïx al màgic i transparent solo de violí –una de les cimes de tota la partitura– que marca la irrupció del “Benedictus”, desgranat pels solistes. La reaparició del “Osanna” asse-nyala el final del moviment, amb la tornada del fervent obbligato en la veu del violí.Fagots, trompes i la veu del baix solista contribuïxen que la primera secció del sorprenent Agnus Dei final, a manera de pregària de la humanitat que patix, abunde en tons

foscos i elegíacs. Inesperats ecos de fanfàrries guerreres en timbals i trompetes –reflex, sens dubte, d’un món agi-tat per incessants conflictes bèl·lics– subratllen el conclusiu “Dona nobis pacem” que Beethoven anota com “súplica per la pau interior i exterior”.

Juan Manuel Viana

Ludwig van Beethoven: Missa Solemnis en re major, op. 123

KyrieSenyor, tingueu pietat.Crist, tingueu pietat.Senyor, tingueu pietat.

GloriaGlòria a Déu dalt del cel,i en la terra pauals homes de bona voluntat. Us alabem, us beneïm,us adorem, us glorifi quem.

Us donem gràciesper la vostra immensa glòria. Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent. Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare.

Vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres. Vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica. Vós, que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres. Perquè vós sou l’únic Sant, vós, l’únic Senyor, vós, l’únic Altíssim, Jesucrist, amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare. Amén.

CredoCrec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill unigènit de Déu, nascut del pare abans de tots els segles. Déu de Déu, Llum de Llum, Déu verdader de Déu verdader, engendrat, no creat, de la mateixa naturalesa que el Pare: per ell totes les coses foren creades. El qual per nosaltres, els homes,i per la nostra salvació, baixà del cel.

KyrieKyrie eleison. Christe eleison. Kyrie eleison.

GloriaGloria in excelsis Deo. Et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Laudamus te. Benedicimus te. Adoramus te. Glorifi camus te.

Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuam.Domine Deus, Rex coelestis, Deus Pater omnipotens. Domine Fili unigenite, Jesu Christe. Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.

Qui tollis peccata mundi, miserere nobis. Qui tollis peccata mundi, suscipe deprecationem nostram. Qui sedes ad dexteram Patris, miserere nobis. Quoniam tu solus Sanctus, Tu solus Dominus, Tu solus Altissimus, Jesu Christe. Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris. Amen.

CredoCredo in unum Deum, Patrem omnipotentem, factorem coeli et terrae, visibilium omnium et invisibilium. Credo in unum Dominum Jesum Christum, Filium Dei unigenitum. Et ex Patre natum ante omnia saecula. Deum de Deo, lumen de lumine.Deum verum de Deo vero. Genitum, non factum, consubstantialem Patri, per quem omnia facta sunt. Qui propter nos homines et propter nostram salutem descendit des coelis.

I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucifi cat després per nosaltres en temps de Ponç Pilat, patí i fou sepultat,

i ressuscita el tercer dia, com anunciaven les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriósa jutjar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi .

Crec en l’Esperit Sant,que és Senyor i dóna la vida, que procedeix del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fillés adorat i glorifi cat; que parlà per boca dels profetes. I en una sola Església, santacatòlica i apostòlica. Professe que hi ha un sol baptismeper a perdonar els pecats. I espere la resurrecció dels morts, i la vida eterna. Amén.

SanctusSant, sant, sant es el Senyor, Déu de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor Hosanna dalt del cel. Agnus DeiAnyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres. Anyell de Déu: doneu-nos la pau.

Et incarnatus est de Spiritu Sancto ex Maria Virgine. Et homo factus est. Crucifi xus etiam pro nobis sub Pontio Pilato passus. Et sepultus est.

Et resurrexit tertia die secundum Scripturas. Et ascendit in coelum, sedet ad dexteram Patris. Et iterum venturus est cum gloria, judicare vivos et mortuos: cujus regni non erit fi nis.

Credo in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivifi cantem: qui ex Patre Filioque procedit. Qui cum Patre et Filio simul adoratur et conglorifi catur, qui locutus est per Prophetas. Credo in unam sanctam catholicam et apostolicam Ecclesiam. Confi teor unum baptisma, in remissionem peccatorum. Et expecto resurrectionem mortuoru,et vitam venturi saeculi. Amen.

SanctusSanctus, Sanctus, Sanctus Dominus, Deus Sabaoth.Pleni sunt coeli et terra gloria tua. Osanna in excelsis. Benedictus, qui venit in nomine Domini. Osanna in excelsis.

Agnus DeiAgnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis. Agnus Dei: Dona nobis pacem.

Traducció: Joan Ramon Borràs

Director Titular i Artístic: Yaron TraubDirector Honorari Perpetu: José IturbiDirector Principal Invitat: Enrique García AsensioPresidenta del Palau de la Música: Glòria Tello CompanyDirector del Palau de la Música: Vicent Ros Peydro

Orquestra de València

ConcertinosAnabel Garcia del Castillo Enrique Palomares Chofre

Violins primersVladimir KatzarovEsther Vidal Martí Solistes

Pablo Rámis PérezJean-Sébastien SimonetAjudes de Solista

Raúl Arias LópezAna Gómez SánchezVicenta Lluna LlorensElena Martínez PiñeroJordi Mataix FerrerGerardo Navarro HordánLuis Osca PonsManuel Segarra MartínezSalvador Solanes JuanVicent Torres Ribes

Violins segonsCasandra DiduJuan Carlos García CarotSolistes

Marta BazantovaJosé Carlos Alborch MahiquesAjuda de Solista

Jenny Guerra MéndezPilar Mor CaballeroCarmina Morellá GiménezJulio Pino PozoAntonio Ruiz Navarro

ViolesMiguel A. Balaguer DoménechSantiago Cantó DuráSolistes

José M. León AlcocerPilar Marín PeyrolónAjuda de Solista

Traian IonescuIsabel López RiberaPilar Parreño VillalbaEloïse Pinon LarrazVíctor Portolés AlamáClotilde Villanueva Vallés

VioloncelsIván Balaguer ZarzoMariano García MuñozSolistes

David Forés VesesM.ª José Santapau CalvoAjuda de Solista

Sonia Beltrán CubelCarmen Cotanda LafuenteMª Luisa Llopis BenllochMaría Martí AguilarRasvan Neculai BurdinMiguel Soriano Montesinos

ContrabaixosFrancisco Catalá BertomeuJavier Sapiña GarcíaSolistes

Jesús Romero RedondoAjudes de Solista

David Albelda JuanJosé Juan Álvaro CorellJulio Joaquín Hernández MonteroJosé Portolés AlamáFrancisco Roche Raga

FlautesSalvador Martínez TosM.ª Dolores Vivó ZafraSolistes

Anna FazekasAjuda de SolistaM.ª Teresa Barona RoyoFlautí-Solista

OboésJosé Teruel DominguezRoberto Turlo BernauSolistes

Gracia Calatayud EspañaAjuda de Solista

Juan Bautista Muñoz GeaOboé-Corn anglés Solista

ClarinetsEnrique Artiga FrancésJosé Vicente Herrera RomeroSolistes

Vicent Alós AguadoClarinet-Requinto Solista

David Martínez DoménechClarinet baix Solista

FagotsJuan Enrique Sapiña RieraSolista

Pascual Sancho SebastiáAjuda de Solista

TrompesSantiago Pla SánchezMaría Rubio NavarroSolistes

Antonio Benlloch VázquezEduardo Bravo VallésJuan Ramón Gassó BioscaAjudes de Solista

TrompetesFrancisco J. Barberá CebollaJuan Bautista FonsSolistes

Francisco Marí CaboAjuda de Solista

TrombonsJulio Ibáñez RodillaAjuda de Solista

Salvador Pellicer FalcóTrombó baix Solista

TubaDavid Llácer SirerolSolista

ArpesLuisa Domingo SanzSolista

TimbalsJavier Eguillor ValeraSolista

PercussióLuis Osca GonzálvezSolista

Josep Furió TenderoAjuda de Solista

Subdirector de Música i Intendent de l’OV:Manuel Muñoz

Assistent Director: Berta EsparzaCoordinador: Miguel Ángel Valiente CuencaArxiu-Documentació: Enrique E. Monfort SánchezProducció Musical: Blanca Jover Peñalba

Regidor: Salvador Carbó SisternesMontadors:Enrique Daud SanchísDavid Morales GascóEugenio Murgui Payá