BALMA FORESTAL SLP C/ de l’Esglèsiia 9 17483 Vilaür marc@balmasl.com

PROGRAMA DE GESTIÓ PER LES MASSES ARBRADES DE CAP DE

PROGRAMA DE GESTIÓ PER LES MASSES ARBRADES DE CAP DE CREUS

2

Índex general

1 PRESENTACIÓ ........................................................................................... 4

2 ANÀLISI ...................................................................................................... 5

2.1 SÍNTESI DE L’ANÀLISI ......................................................................... 5

2.2 SUPERFÍCIE FORESTAL ARBRADA EN L’ÀMBIT DEL PARC ..................... 7

2.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL APROVATS .......................... 10

2.4 PLA ESPECIAL DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE

DEL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS ...................................................... 11

2.5 PUNTS DE GESTIÓ ESTRATÈGICS PER AL CONTROL DELS GRANS

INCENDIS FORESTALS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS ....................... 15

2.6 INFORME SOBRE ELS EFECTES DE L’INCENDI FORESTAL DE L’ESTIU DE

2000 AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS. SEGUIMENT DE LA RECUPERACIÓ

DE LA VEGETACIÓ I PROPOSTES DE GESTIÓ ................................................ 16

2.7 ESTUDI EXPERIMENTAL DEL MANEIG DE LA VEGETACIÓ AMB

DESBROSSADA I AMB PASTURATGE PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS

FORESTALS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS ...................................... 19

2.8 CREACIÓ D’UN MAPA DE RECUPERACIÓ D’USOS TRADICIONALS EN

MOSAIC AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS ............................................ 19

2.9 ATLAS DELS AMFIBIS I RÈPTILS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS 21

2.10 AVALUACIÓ SOBRE LA CACERA AL PARC NATURAL DE CAP DE

CREUS 21

2.11 EVOLUCIÓ DE LES COMUNITATS ORNÍTIQUES AL PARC NATURAL DE

CAP DE CREUS DESPRÉS DEL INCENDI D’AGOST DEL 2000 .......................... 22

2.12 PRESÈNCIA I UTILITZACIÓ DE L’HÀBITAT PER PART DELS

QUIRÒPTERS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS ..................................... 23

2.13 PROCÉS DE PARTICIPACIÓ DELS PROPIETARIS .............................. 23

2.14 DAFO ........................................................................................ 24

3 DIAGNOSI ................................................................................................. 26

3.1 ESTAT ACTUAL ............................................................................ 26

3.2 CONDICIONANTS I FACTORS DOMINANTS A TENIR EN COMPTE ............ 26

3.3 POTENCIALITATS ............................................................................. 29

4 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I ZONES PRIORITÀRIES .............................. 32

4.1 OBJECTIUS PER ELS PUNTS ESTRATÈGICS DE GESTIÓ DE GRANS

INCENDIS FORESTALS I ÀREES DE BAIXA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE ......... 32

4.2 OBJECTIUS PER RIERES I TORRENTS ................................................. 34

4.3 OBJECTIUS PER LES MASSES ARBRADES EN L’ENTORN DELS PEGS .... 35

4.4 OBJECTIUS PER LA RESTA DE LA SUPERFÍCIE .................................... 35

4.5 OBJECTIUS PER NOVES ZONES ARBRADES ........................................ 35

5 DEFINICIÓ DE PROPOSTES .................................................................... 35

5.1 PROPOSTES DE CARÀCTER GENERAL .................................... 36

5.2 PROGRAMA D’ACTUACIONS .............................................................. 37

6 MESURES D’ACOMPANYAMENT ........................................................... 49

6.1 CONVENIS ........................................................................................ 49

6.2 CONSORCIS ...................................................................................... 49

6.3 CUSTÒDIA DEL TERRITORI ................................................................. 49

6.4 SUBVENCIONS DE GESTIÓ FORESTAL ................................................ 51

3

7 MESURES DE SEGUIMENT I CONTROL ................................................ 54

8 CONCLUSIONS ........................................................................................ 54

4

1 PRESENTACIÓ

Als boscos la vida és abundant, singular i diversa. Al nostre temps la gestió d'aquests espais es fonamenta, per davant de la resta de factors, en la sostenibilitat. La condició primordial perquè així sigui, passa per assegurar el manteniment de la biodiversitat pròpia d'aquests espais forestals. Alhora, i per donar resposta a les demandes d’una societat canviant, cal tenir en compte un seguit de criteris complementaris que condicionen les propostes definitives de gestió: el manteniment i millora dels recursos forestals, que inclou la contribució al cicle de carboni (canvi climàtic), el manteniment i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, el manteniment i millora de la funció protectora i productora dels boscos i el manteniment i millora de les funcions socioeconòmiques. Donar cobertura a tots els aspectes fonamentals que contemplen els criteris esmentats és una tasca que requereix de sensibilitat, formació i coneixement en parts iguals. Només així es poden apreciar amb rigor les possibilitats i limitacions pròpies de cada forest, informació imprescindible per fixar objectius assolibles i dissenyar adequadament les actuacions necessàries per portar-los a terme.

Sobre aquesta base, el document que teniu entre mans elabora un programa estratègic de gestió forestal sostenible que permetrà, amb el seu desenvolupament, la persistència i millora de les masses arbrades de Cap de Creus a partir de l'anàlisi de les característiques i potencialitats que l'hi en són pròpies .

El document s'estructura en quatre parts ben diferenciades: l’anàlisi, la diagnosi i l’estudi de potencialitats, els objectius i propostes de gestió en segon lloc, les mesures d'acompanyament en tercer lloc i, finalment, les mesures de control i seguiment .

La primera part consisteix en la síntesi i estructuració de tota la informació ja existent sobre les zones arbrades (IOFs, plans de prevenció d'incendis, mapes de vegetació, ...) complementada amb visites de camp. Aquesta part inclou un procés de participació amb el que s’informa, es debat i s’intercanvien visions al voltant de la gestió forestal. La segona part consisteix en la concreció d'objectius de gestió a partir de la reflexió sobre la realitat de la zona d’estudi, i la definició de les propostes d'actuació que, recolzades en la natura i el seu dinamisme, han d'esdevenir les eines més adequades per complir els objectius fixats. La tercera part consisteix en el desenvolupament de les mesures d'acompanyament que han de facilitar l'execució de les actuacions proposades. I finalment, la quarta part estableix les mesures de seguiment i control de les propostes de gestió elaborades.

Per un últim cal tenir present que aquest programa té caràcter estratègic i que per tant, caldrà desenvolupar cadascuna de les propostes en projectes concrets.

5

2 ANÀLISI En aquest apartat s’analitza i sintetitza la informació existent sobre les masses arbrades de Cap de Creus i se’n crea de nova. De l’anàlisi de la cartografia existent fins el moment (Mapa de cobertes del sòl de Catalunya, Mapa d’hàbitats de Catalunya, Mapa de usos del sòl del Pla Especial, Mapa de cultivos y aprovechamientos i Mapa d’hàbitats d’interès Comunitari) es conclou que no ofereix garanties suficients ni en quant a delimitacions ni a caracterització, pel que es va decidir elaborar una nova cartografia que delimités amb exactitud les masses arbrades (aquesta cartografia s’inclou al CD adjunt i es recolza amb més de 700 fotografies). Amb la cartografia resultant i la cartografia cadastral es realitza un estudi sobre l’estructura de la propietat d’aquestes masses. També es compara la superfície actual amb la del 1980 del Mapa de cultivos y aprovechamientos. Del Pla Especial de conservació del medi natural i del paisatge s’extreu la normativa de referència i s’analitzen les propostes i mesures sobres les masses arbrades. Dels estudis i projectes en relació directa o indirecta amb les masses arbrades s’extreuen les conclusions i les propostes que hi estan relacionades. Per valorar i tenir en compte l’opinió dels propietaris es realitza un procés de participació amb resultats pocs satisfactoris però significatius. També s’han analitzat les superfícies amb pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat com indicador sobre l’estat d’interès i preocupació dels propietaris sobre les masses arbrades dins del Parc.

2.1 SÍNTESI DE L’ANÀLISI

De l’anàlisi cartogràfic de les masses arbrades se’n deriven les següents dades generals:

• La superfície forestal arbrada representa el 8,26 % del total de la superfície del PNCC (10.740 ha)

• En els últims 30 anys la superfície forestal arbrada ha disminuït en un 30% (330 ha menys des de 1980).

• Els hàbitats forestals arbrats en l’àmbit del PNCC (a excepció dels compostos per Pinus nigra, Pinus canariensis i Cupressus sp.) estan catalogats com a hàbitats d’interès comunitari, pel que la seva conservació pel bé de la biodiversitat és obligatòria.

• Els hàbitats principals són les suredes, les pinedes de pi pinyoner i les pinedes de pi blanc i suposen més del 30 % de la superfície del conjunt d’hàbitats d’interès comunitari del PNCC.

Del procés de participació se’n resumeixen les dades següents:

• Han assistit el 10% dels propietaris convocats, hHa assistit l’enginyer de forests de la comarca, ha assistit el representant de l’Ajuntament de Vilajuïga del conjunt d’Ajuntaments dintre de l’àmbit del Parc.

• Es detecta un interès per conservar, augmentar i millorar l’estat de les masses arbrades del PNCC

• Es valora positivament el desenvolupament dels PEGs, així com la resta de mesures de prevenció d’incendis.

• Es valora negativament la manca d’inversió directa per part del Parc en les masses forestals arbrades

De l’estudi dels Instruments d’ordenació forestal s’extreu que el 11 % de la superfície del PNCC està ordenada mitjançant un PTGMF aprovat, l’equivalent a un 20 % de la superfície forestal arbrada. La taula següent mostra la síntesi de les propostes del Pla Especial, els estudis i projectes.

6

+ aportació positiva -aportació negativa CRITERIS CONDICIONANTS –Manteniment i millora de

Propostes de millora Biodiversitat

Recursos forestals

De la salut i vitalitat dels

boscos Funció protectora

Funció socioeconòmica

FONT

Reducció de càrrega forestal en discontinuïtats de carena - + - A, B, E

Sega de marges - + A, B, C

Potenciar bosc sense sotabosc, capaç de resistir focs ràpids de superfície --- + ++ -- A, B, G

Promoció d’antigues àrees de conreu per a zones de contravent + - + - + A, B, G

Promoció d’àrees pasturables per disminuir la càrrega de combustible + + + A, B, C, E, G

Control dels fons de vall, per evitar propagació de focs entre carenes. - + ++ - A, B, E

Evitar repoblacions massives en el conjunt del Parc + -- --- A, C

Promoure la diversitat paisatgística i la biodiversitat a partir d’un mosaic d’usos del territori; trencar la continuïtat

++ + + ++ A, B, C, E

Protegir i mantenir cursos fluvials, per a l’existència de zones humides, elementals per a la supervivència de la fauna i de la diversitat florística

++ + + + A, C, F, G, H

Gestió de conreus de dimensions prou grans per aturar focs, amb el manteniment de la activitat agrícola

+ - + - + A, C, E

En el cas de repoblació, utilitzar llavors i plançons de plantes originàries de la zona.

+ + ++ A, C

Taula 1. Síntesi de les propostes de millora forestal dels anteriors projectes Font. Elaboració pròpia a partir dels documents de la taula 2

Referència Document font

A PLA ESPECIAL DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

B PUNTS DE GESTIÓ ESTRATÈGICS PER AL CONTROL DELS GRANS INCENDIS FORESTALS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

C INFORME SOBRE ELS EFECTES DE L’INCENDI FORESTAL DE L’ESTIU DE 2000 AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS. SEGUIMENT DE LA RECUPERACIÓ DE LA VEGETACIÓ I PROPOSTES DE GESTIÓ

E CREACIÓ D’UN MAPA DE RECUPERACIÓ D’USOS TRADICIONALS EN MOSAIC AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

F ATLAS DELS AMFIBIS I RÈPTILS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

G AVALUACIÓ SOBRE LA CACERA AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

H EVOLUCIÓ DE LES COMUNITATS ORNÍTIQUES AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS DESPRÉS DEL INCENDI D’AGOST DEL 2000

Taula 2. Projectes d’on s’ha extret la informació de la Taula 1

7

Dins els estudis anteriors realitzats al parc, es mencionen una sèrie de punts on es considera important una actuació per raons de protecció d’incendis o per millora de la biodiversitat.

• Protecció de les àrees de cria d’ocells de Montperdut-Valleta

i Sa Planassa

Es proposa la promoció d’una reforestació de la zona de la

vall de la Valleta per al corredor biològic Cap de Creus –

massís de l’Albera

• Major nombre d’intervencions restauradores i de vigilància a

la finca de Montperdut, per a evitar la degradació de

l’entorn que disminueix les capacitats connectives de l’espai.

• Reforestació de zones de convergència de torrenteres i la

carretera GI-610, per incrementar les capacitats de connexió

de les estructures de formigó destinades a evitar la

segregació d’espais naturals.

• Instauració de petites zones boscanes, al sector entre la

carretera GI-260 i l’espai de Cap de Creus, on els conreus

d’olivera són dominants, per a l’establiment d’àrees refugi i

augment de la diversitat d’hàbitats.

• La zona nord-oest, compresa a les rodalies de Vilajuïga, el

Castell de Quermançó, Serra de Pau, Mas Ventó´s i Serra de

Roda, és d’especial interès herpetològic. Així com la del

nord-est, el Puignau i la punta de Cap de Creus.

A continuació es desenvolupa més extensament l’anàlisi dels apartats esmentats anteriorment.

2.2 SUPERFÍCIE FORESTAL ARBRADA EN L’ÀMBIT DEL PARC S’han analitzat les diferents capes de usos del sòl, habitats i vegetació existents per quantificar la superfície forestal arbrada del Parc (veure taula següent), però per les divergències i les mancances

trobades ens van fer decidir-nos per elaborar una cartografia pròpia de partida.

Font any Arbrat dens (ha)

Arbrat clar (ha)

Total arbrat (ha)

% sobre el total PNCC

MCSC1 2003 658,46 117,03 775,49 7,22%

MHC2 2004 406,96 25,78 432,74 4,03%

MHC_23 2005 301,58 22,99 324,57 3,02%

PRÒPIA4 2009 837,03 50,93 887,96 8,26% Taula 3. Superfície arbrada a l’àmbit del PNCC

Finalment, la superfície forestal arbrada cartografiada en l’àmbit del Parc és de 887,96 ha (8,26 % del total) tal i com es mostra a la figura següent.

Figura 1. Superfície forestal arbrada respecte al total del PNCC.

Amb la delimitació de la nova cartografia es va classificar la superfície forestal arbrada per gènere o espècie, excepte les zones de ribera, per les que només s’ha establert una categoria general. En

1 MCSC: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya versió 2 (CREAF - DMAH) 2 MHC: Mapa d’hàbitats de Catalunya 1:50.000 (UB – DMAH)

3 MHC_2: Mapa d¡hàbitats de Catalunya 1:50.000 (UB – DMAH) revisat per la

redacció del Pla Especial 4 PRÒPIA: Cartografia generada per aquest treball a partir dels ortofotomapes 1:5.000 del ICC, treball de camp i fotografia digital pròpia.

forestal arbrada 887,96

resta del

PNCC 9.855,…

Superfície (ha)

8

la taula següent es mostren les superfícies de cadascuna de les categories establertes.

Categoria5 Espaiament Superfície (ha)

Bosc de ribera clar 0,24

Bosc de ribera dens 4,56

Bosc de ribera normal 18,50

Cupressus dens 0,51

Cupressus normal 0,16

Cupressus amb Pinus clar 29,55

Cupressus amb Pinus dens 41,54

Cupressus amb Pinus normal 1,89

Eucaliptus normal 0,52

Indeterminat dens 3,91

Indeterminat normal 28,54

Pinus clar 10,91

Pinus dens 85,08

Pinus normal 181,84

Pinus amb Quercus suber normal 2,81

Quercus ilex normal 0,03

Quercus suber clar 10,23

Quercus suber dens 80,99

Quercus suber normal 376,38

Quercus suber o Quercus ilex dens 1,08

Quercus suber o Quercus ilex normal 8,70

TOTAL 887,96

5 El gènere Pinus està representat majoritàriament per Pinus halepensis i Pinus

pinea, tot i que també trobem el Pinus nigra, que domina la zona del Puignau i prové totalment de repoblació artificial, i alguna petita taca de Pinus canariensi i Pinus pinaster.

Figura 2. Situació de les masses arbrades en l’àmbit del PNCC actualment.

S’ha valorat també l’evolució de la superfície arbrada dels últims anys 30 anys. Per fer-ho s’ha comparat la superfície cartografiada en aquest treball amb la cartografia del Mapa de cultius i aprofitaments de 1980 de la Direcció General de Producció Agrària del Ministeri d’Agricultura6. La comparativa dona com a resultat una disminució absoluta de la massa arbrada de 333,69 ha, el que comporta passar de 1221,65 ha l’any 1980 a 887,96 en l’actualitat, és a dir, del 11,37 % al 8,26 % del total de la superfície del PNCC. Cal esmentar, però, que aquestes dades no són exhaustives, doncs és fa difícil saber quin va ser el grau d’exactitud del Mapa de cultius i aprofitaments de 1980.

6 Disponible en format vectorial a

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/cartografia/fitxes/mca-a.jsp?ComponentID=5560&SourcePageID=6463#1

9

Tot i que es creu que la superfície arbrada del Parc des que va disminuir dràsticament als segles XII-XIII no ha estat maig gaire més important que actualment, es considera convenient realitzar una valoració de l’evolució històrica de les masses arbrades al Cap de Creus, però és quelcom que sobrepassa l’àmbit d’aquest treball. Les dades ofertes fins ara fan referència a superfícies i espècies. En quant als hàbitats, i segons el Mapa d’hàbitats de Catalunya (revisió per el Pla Especial), podem afirmar que a l’interior del Parc s’hi troben els següents hàbitats forestals arbrats de major a menor extensió. S’ha comprovat quins són hàbitats d’interès comunitari (a partir del Mapa d’hàbitats d’interès comunitari a Catalunya) i s’ha indicat el codi corresponent.

Hàbitats de Catalunya presents al PNCC Hàbitat

Catalunya Hàbitat CORINE

Hàbitat d’interès comunitari

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

45b 45.2162+ 9330

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

42y 42.8315 9540

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea

europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides 42z 42.8411

+ 9540

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

42w 42.8217 9540

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa 42ac 42.8416+ 9540

Alocars, de les rieres i rambles de les contrades marítimes 44n 44.812 92A0

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 45c 45.3121 9340

Suredes amb sotabosc clarament forestal 45a 45.2121+ 9330

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 41p 41.9 9260

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós 42ad 42.8414+ 9540

Omedes de terra baixa 44k 44.62 92A0

Taula 4. Hàbitats forestals arbrats presents al PNCC segons el Mapa d’hàbitats de Catalunya .

Veiem, doncs, que del conjunt d’hàbitats presents al Cap de Creus queden fora de la cartografia, i per tant, queden fora de la catalogació d’ hàbitats d’interès comunitari les formacions compostes per Cupressus sp, Pinus nigra i Pinus canariensis. La resta de formacions arbrades forestals són hàbitats d’interès comunitari catalogats, i, tot i que cap d’ells està considerat com ha prioritari, la seva conservació s’ha de garantir en l’àmbit del PNCC, tal com indica la Directiva Hàbitats de la Unió Europea, per conservar la biodiversitat del territori. En superfície, els hàbitats forestals arbrats suposen més del 30 % del total d’hàbitats d’interès comunitari del PNCC. Els hàbitats d’interès comunitari no arbrat es llisten a continuació de menor a major superfície catalogada: vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals, costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola, rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa, rius mediterranis intermitents amb gespes nitròfiles, prats mediterranis rics en anuals, bosquines i matollars meriodinals de rambles, costers rocosos

10

silicis amb vegetació rupícola, matollars pulviniformes dels caps de penyasegats costaners, matollars termomediterranis i predesèrtics, màquines i garrigues amb Juniperus spp. i penyasegats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació amb ensopegueres endèmiques.

2.3 INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL APROVATS Actualment hi ha 4 Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal aprovats en l’àmbit del PNCC (veure taula següent) NÚMERO PLA Nom pla Municipi Vigència Sup. (ha)

765 MAS PATIRÀS Cadaqués 31-12-08 267,19

2080 CAN BERTA Port de la Selva 31-12-14 451,34

2584 MAS MARES Roses 31-12-15 129,56

MAS PUIGNAU7 Port de la Selva 415,69

7 Finca consorciada gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge

Figura 3. Plànol de situació dels PTGMF arpovats

De l’estudi dels Instruments d’ordenació forestal s’extreu que el 11 % de la superfície del PNCC està ordenada mitjançant un PTGMF aprovat, equival a un 20 % de la superfície forestal arbrada.

Algunes d’aquestes finques reben ajuts econòmics de gestió forestal

sostenible per a realitzar diferents tasques de conservació.

La finalitat d’aquestes ajudes han estat:

• Construcció de vials

• Arranjament de camins i pistes forestals

• Tallada selectiva

• Estassada de sotabosc

11

• Selecció de tanys

• Espelagrinatge de suro

L’existència d’aquests ajuts i la disposició descrita a l’article 22.3 del

Pla especial, en el que s’exposa la promoció de Plans Simples de

Gestió Forestal (PSGF) i Plans Tècnics de Gestió i Millora

Forestal(PTGMF) per part de l’administració, fan pensar que hi haurà

una continuïtat en les subvencions.

2.4 PLA ESPECIAL DE CONSERVACIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE

DEL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS 8

El Pla especial, divideix la superfície del Parc en cinc zones, amb

diferents nivells de protecció. Aquestes són:

Zona de reserva natural integral (clau1)

• No es pot realitzar agricultura, ramaderia, activitats forestals

o silvícoles a no ser que siguin necessàries per al

manteniment d’hàbitats i espècies objectes de conservació.

(art.43.4.a, b)

• No s’admet la obertura de noves pistes de desembosc

(art.20.12.d)

• No es poden obrir camins de prevenció i extinció d’incendis

de caràcter permanent (art.30.6)

Zona de reserva natural parcial (clau2)

Zona enfocada al medi marí.

8 Més informació a l’annex 1

Zona de paratge natural d’interès nacional (clau 3)

• Es permeten activitats agrícoles, forestals i ramaderes, amb

caràcter tradicional i dins el marc regulat per el Pla.

(art.45.3.a, b)

Zona de parc natural (clau4)

• Es permeten activitats agrícoles, forestals i ramaderes, amb

caràcter tradicional i dins el marc regulat per el Pla.

(art.46.3.a, b)

• Es permeten moviments de terra d’enfaixament amb

finalitats agrícoles (art.19.2)

• S’admeten exclusivament en aquesta zona, plantacions

d’espècies arbòries i arbustives de creixement ràpid, en

terrenys de caràcter agrícola. (art.22.9)

Zona d’ordenació específica (clau5)

• Es pot autoritzar l’obertura d’un espai forestal per raons de

seguretat en relació a una edificació (art.43.7.1.d)

• Es permeten moviments de terra d’enfaixament amb

finalitats agrícoles (art.19.2)

12

Figura 4. Espais naturals de Protecció Especial (abril 2008) Font. elaboració pròpia a partir de cartografia Pla especial

Síntesi de la normativa on es veuen afectades les activitats

forestals

• Cal un dictamen de la Junta Rectora per a poder realitzar

una activitat que pugui significar un risc per l’entorn

natural.(art.10.2)

• Es permeten abocaments de deixalla en cas que tinguin

relació amb la producció agrícola, forestal o ramadera.

(art.11.1.c)

• Es prohibeix la introducció d’espècies vegetals o animals que

no siguin pròpies de la zona. (art.11.1.i)

• No és necessària una avaluació d’impacte ambiental en cas

de que s’hagin de fer accions de conservació en elements ja

existents (art.14.7.b)

• Es poden obrir o modificar nous trams de la xarxa viària en

cas de:

Desenvolupament d’activitats agrícoles, prevenció i extinció

d’incendis, i actuacions de gestió del parc natural.

(art.15.2.a, c, e)

• Es poden realitzar rompudes de terrenys forestals en casos

d’activitat agrícola o prevenció d’incendis (art.19.4.a)

• No es pot dur a terme ramaderia en zones cremades fins

després de 10 anys. (art.20.2)(art.22.14)

• L’òrgan gestor pot instar a l’administració a limitar la pastura

d’indrets especialment vulnerables.(art.20.4)

• Les activitats forestals han de tenir una gestió sostenible i en

acord amb la regulació de cada zona (22.1)

• Les activitats forestals han de mantenir la coberta vegetal de

caràcter forestal en l’àmbit del pla, sense perjudici de les

activitats autoritzades.(art.22.2)

• L’administració forestal ha de promoure la redacció de plans

simples de gestió forestal i plans tècnics de gestió i millora

forestal (PSGF i PTGMF respectivament). (art.22.3)

• Els PTGMF requereixen un informe perceptiu de l’òrgan

gestor abans de la seva aprovació definitiva. Aquests han de

respectar el Pla i el Pla de prevenció i extinció d’incendis de

Cap de Creus. (art.22.4)

• En els PTGMF, només es permet l’ús de espècies pròpies de

medi natural de la zona. (art.22.5)

• Els aprofitaments forestals i silvícoles s’han de fer segons la

Llei forestal de Catalunya, disposicions concordants i les

determinacions d’aquest Pla especial (art.22.6)

13

• S’ha de garantir la persistència i conservació de les

comunitats forestals autòctones en cas de que es realitzin

activitats silvícoles en àrees de bosc de ribera. (art.22.7)

• Les capçades d’aprofitament forestal no retirades s’han de

trossejar i deixar a més de 20 m del camí. (art.22.8)

• S’ha de deixar un espai per a la vegetació de ribera, en cas

d’haver-hi una plantació forestal. (art.22.10)

• Al realitzar activitats de desembosc, s’ha de preservar el

sotabosc.(art.22.11)

• S’ha d’obrir el mínim de pistes de desembosc (art.22.12.a)

• Les pistes de desembosc no han d’estar en rieres, torrents ni

produir alteracions en la morfologia o a les comunitats

vegetals. (art.22.12.b)

• Un cop acabat, s’han de tancar les vies de desembosc

(art.22.12.c)

• Els objectius després d’un incendi forestal són; recuperar

coberta vegetal i la biodiversitat. També garantir la protecció

de la capa edàfica (art.22.13. a, b)

• L’administració pot regular l’accés a zones cremades fa

menys de 10 anys.

• L’aterrassament, la roturació amb maquinària pesada i la

destrucció sistemàtica de la vegetació existent no estan

permeses en les activitats de regeneració. (art.22.14.c)

• En cas de dur a terme una revegetació, es realitzarà amb

espècies autòctones pròpies de l’espai.

(art.22.14.d)(art.22.5)

• Després d’un incendi, no arrossegar cendres i mirar d’evitar

l’alteració del sòl (art.22.14.e)

• Després d’un incendi es permet instaurar barreres de

protecció contra escolament

• En cas de que hi hagi una recol·lecció d’un recurs natural

s’ha de preservar la biodiversitat i realitzar-se de manera

sostenible. (art.24.1)

• No estan permeses les activitats que generin desgast del

substrat rocós. (art.25.1)

• Les administracions han de preservar les poblacions

autòctones de la zona. (art.27.1)(art.31.1)

• Es requereix l’autorització de l’òrgan gestor del parc per a la

plantació d’espècies silvestres. (art.27.2)(art.31.2)

• No s’admeten actuacions que afectin a elements

característics de les zones definides en el Pla. (art.27.4)

• La restauració i revegetació s’ha d’efectuar amb espècies

autòctones de l’espai. (art.27.5)

• L’òrgan gestor ha d’adoptar mesures de protecció per al

bosc de ribera i les castanyedes. (art.27.6)

• Les poblacions endèmiques d’interès comunitari, s’han de

mantenir en un estat de conservació favorable. (art.27.7)

• La prevenció i extinció d’incendis forestals, s’han de dur a

terme d’acord amb el Pla de prevenció i extinció d’incendis

forestals del parc natural de Cap de Creus. (art.30.1)

• El Pla d’incendis s’ha d’adaptar al contingut del Pla especial.

(art.30.2)

• Les mesures de manteniment de les zones d’influència de les

línies elèctriques es regeixen per el Decret 268/1996, sense

perjudici del que estableix l’article 17 d’aquestes normes.

(art.30.3)

• No està permesa la utilització de productes químics

hormonals, per al manteniment de zones d’influència de

línies de conducció elèctrica. (art.30.5)

14

• L’obertura de camins per a prevenció i extinció d’incendis,

han d’estar inclosos en el Pla de prevenció i extinció

d’incendis forestals del parc natural. (art.30.6)

• Els projectes de reintroducció d’espècies en l’àmbit del Pla

han de comptar amb l’autorització de l’òrgan gestor i

comunicar-se als ajuntaments concernits. (art.31.3)

• No s’admeten actuacions que comportin la degradació

d’hàbitats amb presència de la tortuga de rierol. (art.31.6)

• La totalitat del parc natural de Cap de Creus té la

consideració de paisatge obert

• Està permesa la circulació motoritzada en el cas de activitats

agrícoles, forestals i ramader. (art.37.5.a)

Les espècies incloses al Pla especial per a formar part del

percentatge majoritari en replantacions són:

Alzina (Quercus ilex)

Alzina Surera (Quercus suber)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Auró negre (Acer monspessulanum)

Roure cerriodes (Quercus cerriodes)

Pi blanc (Pinus halepensis)

Pi pinyer (Pinus pinea)

Les espècies incloses al Pla especial per a repoblament en els

ambients de ribera són:

Vern (Alnus glutinosa)

Àlber (Populus alba)

Pollancre (Populus nigra)

Om (Ulmus minor)

Freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia)

Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)

Salze blanc (Salix alba)

Gatell (Salix atrocinerea)

Avellaner (Corylus avellanus)

Aloc (Vitex agnus-castus)

Medi Biòtic En aquest document inclòs en el Pla Especial, s’explica la relació que

hi ha entre les diferents àrees de protecció natural. Cap de Creus, el

massís de l’Albera i els aiguamolls de l’Empordà. Entre les reserves

naturals hi ha un corredor biològic a preservar o millorar, per evitar

l’aïllament de les zones protegides.

Enllaç Cap de Creus - massís de l’Albera

Es proposa la promoció d’una reforestació de la zona de la vall de la

Valleta, entre el puig de Sant Silvestre i la carretera N-260, amb la

finalitat d’instaurar una mínima cobertura arbòria capaç d’arrecerar

els elements en trànsit. La implantació a banda i banda del torrent i

als vessants interiors. Les espècies propostes són el suro i el roure

martinenc i el vern per a les àrees de ribera.

A l’àrea de la finca de Montperdut, es proposen un major nombre

d’intervencions restauradores i de vigilància, per a evitar la

degradació de l’entorn que disminueix les capacitats connectives de

l’espai.

Donar prioritat en les tasques de prevenció d’incendis i restauració

d’àrees afectades, a aquests corredors biològics.

Enllaç Cap de Creus - aiguamolls de l’Empordà

15

En aquest cas es proposa la reforestació de zones de convergència

de torrenteres i la carretera GI-610, per incrementar les capacitats

de connexió de les estructures de formigó destinades a evitar la

segregació d’espais naturals.

Al sector entre la carretera GI-260 i l’espai de Cap de Creus, on els

conreus d’olivera són dominants, es proposa la instauració de

petites zones boscanes, per a l’establiment d’àrees refugi i augment

de la diversitat d’hàbitats.

2.5 PUNTS DE GESTIÓ ESTRATÈGICS PER AL CONTROL DELS GRANS

INCENDIS FORESTALS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS9

Les polítiques definides per a minimitzar el potencial d’un incendi forestal són:

• Reducció de càrrega forestal en discontinuïtats de carena

• Potenciar bosc sense sotabosc, capaç de resistir focs ràpids de

superfície

• Promoció d’antigues àrees de conreu per a zones de contravent

• Promoció d’àrees pasturables per disminuir la càrrega de

combustible

• Control dels fons de vall, per evitar propagació de focs entre

carenes.

Estudiant el registre de les zones cremades en els incendis dels

últims 25 anys, es poden definir les àrees amb més reincidència

d’incendis. Al fer una lectura del hàbitat, aquestes ajudaran a

entendre millor la disposició i relació entre les diferents masses. Les

9 Més información a l’annex 2

feines de prevenció es prioritzaran en aquests punts més

reincidents.

Es realitza una descripció de diferents àrees de Cap de Creus des

d’on es pot extreure el següent:

Montperdut

En aquesta àrea es presenten dues oportunitats. Evitar la propagació intensa de focus secundaris en cas d’un incendi amb Tramuntana que s’estengui per la vessant ascendent de Montperdut i mantenir una estructura de vegetació que eviti possibles ignicions causades des de la carretera.

Coll de Canyelles

Realitzar una gestió per a reduir la intensitat de propagació que

segueix l’eix de la carena en direcció la Serra de Sant Pere de Rodes.

Nus de carenes de Santa Helena

Com a nus de carenes, és una oportunitat per a poder limitar tots els

focs de vent que arribin des de la part nord del massís, a part de ser

útil en focs topogràfics. La gestió de la vegetació ha de permetre

poder moure’s amb seguretat i amb garanties d’eficàcia des de les

infraestructures, per tancar flancs abans no s’obrin carreres laterals.

16

Figura 5. Punts estratègics de gestió de grans incendis forestals Font. elaboració pròpia a partir de la cartografia dels Punts de Gestió Estratègics per al Control de Grans Incendis Forestals al PNCC.

Vall de Santa Creu

Oportunitat de tancar focs per la part septentrional del massís

juntament amb el PEG del Nus de carenes de Santa Helena. L’espai

de treball es limita a la part baixa de la vessant, des d’on ancorar una

actuació d’atac paral·lel, indirecte o un atac directe clàssic amb línies

d’aigua i eines manuals. La carretera d’accés ha de ser una

infraestructura segura i la Riera de la Vall ha d’estar neta.

Vall de Selva de Mar

Es tracta d’una actuació conjunta amb la de Mas Fumats, per evitar

l’obertura dels flancs descendents i la creació de nous focus. Es

tracta d’una zona de generalització de l’incendi, ja que és una zona

de recepció de focus secundaris que poden iniciar diversos nous

punts de foc.

Mas Fumats

Mantenir un combustible lleuger en un espai on el comportament

del cap del foc disminueix en quant a velocitat i intensitat.

Perafita-Pení d’en Marès

El manteniment i control del combustible d’aquesta àmplia zona i

l’accés és bàsic per garantir la seva eficàcia i seguretat per als equips

d’extinció. La connexió longitudinal és més important que la pròpia

amplada, doncs cal evitar comportaments intensos en qualsevol dels

punts careners, des d’on pugui llançar focus secundaris encesos al

sotavent i iniciar el descens per les vessants marítimes de difícil

accés.

2.6 INFORME SOBRE ELS EFECTES DE L’INCENDI FORESTAL DE L’ESTIU DE

2000 AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS. SEGUIMENT DE LA

RECUPERACIÓ DE LA VEGETACIÓ I PROPOSTES DE GESTIÓ10

De les reflexions descrites en aquest projecte, se’n poden extraure

les següents idees:

Els arbres que es van cremar a l’incendi del 2000 no formaven part

d’un bosc, ja que en aquesta zona no es conforma una densitat prou

gran per a generar ombra, ni es troben les condicions de sòl pròpies

d’un bosc. És per això que no es troba sentit a cap repoblació

massiva, que generaria un bosc que mai no ha existit.

10

Més información a l’annex 3

17

L’existència d’un mosaic d’usos del territori, afavoreix la

biodiversitat i la diversitat paisatgística. Les possibilitats d’extensió

d’un foc o de plagues disminueixen allà on hi ha diversitat. Per tant,

es proposa que es fomenti la diversitat.

Els cursos fluvials són de gran importància, ja que l’existència de

zones humides és elemental per a la preservació de la diversitat en

el medi. El bosc de ribera evita la presència de bardissa, un clar

indicador de mala gestió forestal. Es manifesta l’oposició a la

modificació de cursos fluvials ja existents. La preservació de

qualsevol arbre de ribera com l’om, és de gran importància, doncs

denota una certa humitat i la possibilitat d’existència d’un

poblament de caducifolis dins el Parc.

Figura 6.Tipus de vegetació a la zona cremada del 2000 Font. Elaboració pròpia a partir de Lluís Villar et al, 2001

Les conclusions extretes a partir de l’anàlisi de la superfície cremada

són les següents:

Tots els diferents tipus de vegetació van cremar amb la mateixa

intensitat tot i haver pinedes sense sotabosc.

Els conreus no van servir per aturar l’avanç de les flames ni com a

tallafocs degut a les disminuïdes superfícies d’aquests o de la

inactivitat present.

La dimensió del foc no ha deixat arbres grans que puguin fer de

parentals per a la regeneració.

No s’està produint una germinació massiva de pinyons.

Valoració de les accions realitzades a la zona afectada per el foc

Actuacions a la riera de Vilajuïga:

Es va eixamplar la riera amb maquinària pesada uns centenars de

metres, destruint-ne la morfologia de la llera i eliminant la vegetació

de ribera existent. S’hi van plantar arbres no propis de l’ambient de

Cap de Creus, i la majoria van morir. Més endavant han tornat a

aparèixer l’Aloc, l’arbre de riera idoni per la zona, dins el seu procés

natural.

Actuacions a la riera de la Valleta:

Es va tallar el bosc existent on hi havia Verns. Els arbres no

molestaven i no era segur que els troncs estiguessin morts. Tot i que

ara tornen a rebrotar, cal recordar que moltes d’aquestes espècies

estan al límit de les seves possibilitats i tenen un creixement lent.

Sega dels marges de la carretera:

18

Aquesta és una bona actuació, ja que s’evita l’acumulació d’herba

seca que pot facilitar el inici d’un foc. El moment idoni és un cop

avançada la primavera després que els brots comencen a assecar-se.

Tala dels arbres cremats:

Per evitar la propagació d’insectes perforadors a boscos veïns, es

realitza la tala dels arbres morts. No es considera gaire necessari,

degut a que al no existir grans masses forestals ni a la península ni a

les zones veïnes, no és quelcom provable. Tampoc es considera

oportú el fet de tallar els arbres, per a la replantació d’un bosc que

mai ha existit, degut a la baixa densitat present al medi. També es

creuen poc encertades les accions d’estassada del sotabosc, ja que

no es creu que hi hagi un objectiu de rendibilitat forestal i degut a

que el paisatge propi és el dels arbusts que hi creixen naturalment.

Es volen evitar accions de protecció política davant de l’opinió

pública i eliminar accions que tenen una visió del bosc com a un jardí

i no com a un medi natural.

Plantació de nous plançons de pins o de suros:

En cas de considerar-se oportú, s’han de plantar llavors i plançons de

plantes originaris de la zona. Tot i això, no es considera oportuna la

plantació d’arbres allà on no n’hi havia abans. No es pot pretendre

cobrir tota la superfície d’arbres, quan abans no n’hi havia hagut

(degut a la periodicitat dels incendis forestals). Un cop instaurada

una arbreda, no es troba sentit a l’eliminació de la vegetació

arbustiva, ja que no permet el desenvolupament d’una comunitat

biològica madura.

Recomanacions de gestió en un futur

La recomanació principal, és deixar que el paisatge es desenvolupi naturalment sense actuacions ni despeses. Es desaconsella tenir com a objectiu la implantació d’una zona boscosa al Cap de Creus. Es recomana deixar un ecosistema arbustiu i la creació de discontinuïtats, per evitar que els focs cobreixin grans extensions com anteriorment.

• Generació de discontinuïtats en el paisatge per a facilitar tasques d’extinció del foc. En el cas dels cultius, cal establir zones extenses i que es mantinguin actives tot l’any, per a que siguin útils per aturar incendis. La presència de pastures seria una molt bona manera de diversificar i una bona eina per combatre el foc. Tot i així no estan fomentades al Pla especial. Caldria realitzar cremes periòdiques per al manteniment d’aquestes. La gestió de poblaments vegetals és la activitat menys valorada, ja que no es considera que fos efectiva en el incendi del 2000. No es troba correcte la despesa que suposa el mantenir el sotabosc sense arbustos, ni el plantejament de que sigui necessari en tots els casos.

• No es troba necessari, la repoblació de coníferes ni de suros. No s’hi troba sentit, degut a la periodicitat dels incendis i el temps requerit per a que els nouvinguts siguin prou madurs per a realitzar descendència. En cas de que es dugui a terme es desaconsella totalment aterrassar noves àrees, per l’erosió generada i la dificultat que això genera per a la recuperació de la vegetació.

• Gestió correcte dels cursos fluvials, amb les espècies autòctones i manteniment de la morfologia existent.

• Sega de marges

• Generació de zones humides, per a generar més punts de biodiversitat.

• Crear franges de protecció d’incendis a la vora de les edificacions

19

• Utilització de espècies autòctones per a repoblacions, que provinguin de llavors recollides a la zona d’implantació.

• No eradicar la planta invasora Seneci del cap, ja que és present a ambdós costats de l’Albera i l’obertura de noves pistes i els moviments de terra afavoreixen la colonització d’aquesta espècie.

• Evitar la expansió de plantes introduïdes.

• Preservar la diversitat del paisatge a partir de petites zones humides, turons rocosos, etc...

2.7 ESTUDI EXPERIMENTAL DEL MANEIG DE LA VEGETACIÓ AMB

DESBROSSADA I AMB PASTURATGE PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDIS

FORESTALS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS11

Les conclusions que es poden extreure de l’estudi són les següents:

• La pastura té un impacte menys agressiu en l’entorn ja que no canvia la composició específica i l’estructura de la comunitat. Només controla la vegetació al llarg del temps.

• La càrrega ramadera alta, tot i ser la més efectiva, té un efecte negatiu al generar una major proporció de sòl descobert i menor freqüència d’arbustives petites. Això pot generar compactació i erosió.

• La pastura és compatible amb la regeneració del pinastre (Pinus pinaster)

• La combinació de desbrossada amb pastura dóna el millor resultat. D’aquesta manera s’evita la acumulació de combustible de les espècies dominants (estepes i brucs).

• Si es fa pastura, l’estepa blanca queda més afectada.

• El Bruc boal està més afectat per la pastura que el Bruc d’escombres

11

Més información a l’annex 4

• Per a les espècies arbustives petites la desbrossada, pot fer-les disminuir d’alçada i volum, però mantenen la cobertura, afavorint la protecció del sòl.

• La combinació dels dos mètodes fan efectiva la eliminació del llistó, que és molt inflamable.

• Les càrregues ramaderes altes afecten negativament al recobriment de les anuals per un excés de consum o per el trepig sobre aquestes.

2.8 CREACIÓ D’UN MAPA DE RECUPERACIÓ D’USOS TRADICIONALS EN

MOSAIC AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

A partir d’aquest projecte s’han extret les següents idees:

El inici de l’agricultura al Cap de Creus es remunta al segle XIII. Des d’aleshores hi ha hagut cultius de vinya i oliveres força extensos, però durant la darrera meitat de segle han quedat de banda, al augmentar l’activitat turística de la zona. Les superfícies de pastures també han patit un retrocés, donant peu a brolles i/o màquies. Del procés d’abandonament d’aquests conreus se’n pot dir que:

• L’abandonament de les zones conreables va relacionat amb el pendent de la zona. A partir del 40%, ja no hi queda res conreat.

• Les vessants sud són més utilitzades per olivera i les nord per vinya.

• Hi ha una relació entre la accessibilitat del conreu, ja que els no pròxims a les carreteres no es treballen.

• Es tendeix a l’abandonament de parcel·les petites.

• En el cas de l’abandonament d’oliveres hi ha un percentatge de 90% i en el de la vinya un 95%.

20

• L’abandonament de les zones de conreus, no ha donat peu a la urbanització del territori dins el Parc Natural.

Les àrees que s’han descatalogat per a la recuperació dels conreus segons criteris biòtics són:

• Habitats d’interès comunitari

• Àrees d’interès per a la vegetació

• Zones incloses a la Reserva Integral del Pla especial de Cap de Creus

Dins els habitats d’interès comunitari hi ha:

• Com a prioritari, el descrit en el codi 34h, que engloba Llistonars(prats secs de Brachypodium retusum) i prats terofítics calcícoles, de terra baixa.

• Codi 18a. Penya-segats i costes rocoses del Cap de Creuis, amb Armeria ruscinonensis o Plantago subulata

• Codi 24a. Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa.

• Codi 32e. Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral.

• Codi 32h. Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea var.sylvestris),...de les contrades mediterrànies càlides.

• Codi 33a. Matollars xeroàcantics amb Astragalus massiliensis, dels caps de penya-segats del territori ruscínic.

• Codi 34p. Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus...de terra baixa

• Codi 41p. Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa

• Codi 42w. Pinedes de pinastre (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

• Codi 42y. Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana.

• Codi 42z. Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sovint amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var.sylvestris) margalló (Chamaerops humilis),...de les contrades marítimes càlides.

• Codi 44k. Omedes de terra baixa.

• Codi 44n. Alocars, de les rieres i rambles de les contrades marítimes.

• Codi 45a. Suredes amb sotabosc clarament forestal.

• Codi 45b. Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional.

• Codi 45c. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa.

• Codi 62a. Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides

• Codi 62d. Cingles i penyals silicis de les contrades mediterrànies càlides.

S’estableixen els següents criteris tècnics per a catalogar una zona com a favorable per a la recuperació de conreus.

• Pendent inferior al 20%

• Accés motoritzat a una distància inferior a 500 metres

• Punts estratègics en la prevenció dels grans incendis forestals

• Superfícies dins de franges de prevenció d’incèndis

• Tendència a unificar petites àrees per generar grans superfícies

Els criteris per a definir quin tipus d’ús agrícola s’hi donarà, es defineixen de la següent manera:

21

• Es situa la vinya a vessants nord i les oliveres a la cara sud, ja que és un millor agent contra la erosió.

• Les pastures a les zones planeres, fons de vall i carenes. A partir dels criteris descrits anteriorment es genera un mapa on es descriuen les prioritats de recuperació en cada zona així com una recomanació d’ús també viable com a segona opció. Aquest mapa serà de gran ajuda alhora de saber quines són les possibles accions a realitzar en una parcel·la.

2.9 ATLAS DELS AMFIBIS I RÈPTILS AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS En el projecte es descriuen les diferents comunitats vegetals més

representatives del Parc; bosquines, boscos, prats i herbassars,

vegetació aquàtica i higròfila, vegetació dels rocams i vegetació del

cinturó litoral.

La majoria d’espècies de rèptils i amfibis són trobades a menys de 85

metres d’altitud i molt poques superen els 150m.

Es descriuen dues zones d’especial interès herpetològic.

Una zona és la nord-oest, compresa a les rodalies de Vilajuïga, el

Castell de Quermançó, Serra de Pau, Mas Ventós i Serra de Roda.

L’altre és la que es troba al nord-est, el Puignau i la punta de Cap de

Creus. A ambdues àrees, es troben poblacions de Mauremys leprosa,

espècie característica del Parc, entre d’altres.

Es realitzen un a sèrie de propostes per a la gestió dels amfibis i

rèptils en el territori:

Realització d’exposicions i altres activitats d’educació ambiental.

Creació de punts d’aigua per a fomentar la supervivència d’amfibis

Diversificació del paisatge que té una tendència a l’homogeneïtzació,

degut als incendis forestals.

Gestió de les rieres de manera que hi hagi un mínim cabdal ecològic i

unes condicions mínimes de qualitat.

Dur una política de prevenció de risc d’incendi forestal.

Monitorització de les poblacions de la tortuga de rierol Mauremys

leprosa.

Detecció de punts negres d’atropellaments d’amfibis en èpoques de

cria.

Vigilància sobre la introducció d’espècies no autòctones.

2.10 AVALUACIÓ SOBRE LA CACERA AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS En aquest projecte al igual que en el de recuperació d’usos

tradicionals en mosaic, es constata l’abandó de terres llaurades o

amb un aprofitament agrícola, tot i que es presenta un manteniment

de la superfície de pastura en els darrers 25 anys.

En aquest treball es va realitzar una enquesta als caçadors de Cap de

Creus, de la qual es poden extraure les següents idees relacionades

amb la gestió de masses arbrades.

Les millores d’hàbitat proposades per els propis caçadors

Ubicació d’abeuradors, menjadores i recuperació d’antigues fonts

Neteja de boscos i oliverets

Recuperació de conreus

Cremes controlades

Arranjament de camins

Potenciar la pastura

Reduir la superfície forestal

22

Activitats que es considera influeixen de manera positiva les àrees

de caça

Neteja de fonts

Cultivar olivars

Recuperació de conreus

Neteja de boscos

Arranjament de camins

Retirar tones de runes, brossa i electrodomèstics

Activitats que influeixen de manera negativa les àrees de caça

Els incendis

La pastura incontrolada (evitar la pastura en època de cria)

Els abocadors incontrolats

La crema i destrucció de les vores dels rierols i marges dels cultius

La ramaderia (les vaques ho trenquen tot, fonts, nius i ous)

Necessitats més immediates

Tallafocs

Disminució de la superfície de la Reserva Integral

Realització de cremes controlades

La pastura

Plantació suros

Entre les potencialitats generades a partir de l’estudi es troben les

següents relacionades amb les masses forestals:

Obertura d’espais amb la potenciació de la pastura (controlada amb

pastors elèctrics), amb cremes prescrites i fent desbrossades de

sotabosc.

També és presenten les següents debilitats:

La disminució de l’agricultura a la baixa, però existent, utilització

d’agroquímics fan que la disponibilitat d’aliment per les espècies

cinegètiques sigui molt inferior

La pastura en la època de cria representa un perjudici per les

poblacions cinegètiques

Els transhumants pasturen més caps de bestiar que pels que paguen.

Aquest fet enfronta als ramaders amb els propietaris

Les vaques contaminen l’aigua de les fonts i les basses. S’ha apreciat

un descens del nombre d’amfibis en aquests punts d’aigua

2.11 EVOLUCIÓ DE LES COMUNITATS ORNÍTIQUES AL PARC NATURAL DE

CAP DE CREUS DESPRÉS DEL INCENDI D’AGOST DEL 2000

Les idees extretes del projecte relacionades amb la gestió de masses

arbrades es presenten a continuació:

Les suredes presenten una enorme capacitat de regeneració i amb

poc temps les espècies poden tornar a ser presents a la zona

cremada.

Les pinedes presenten una important davallada d’espècies

reproductores un any després del incendi respecte les suredes. No

només no es recuperen amb rapidesa sinó que fins i tot poden

perdre diversitat ornítica.

En algunes zones, l’eliminació dels boscos cremats, pot suposar una

pèrdua important de diversitat ornítica, ja que aquests indrets són

ideals per a la nidificació d’algunes espècies forestals o de les que

requereixen arbres morts per a fer-hi forats o criar en els forats

23

existents. En cas d’haver d’aclarir un bosc cremat, caldria deixar-ne

alguns exemplars, per a la supervivència d’espècies com el colltort.

Propostes de protecció de les espècies prioritàries

Protecció de les àrees de cria. Montperdut-Valleta i Sa Planassa

Potenciació dels nius. Es proposa que les construccions utilitzades en

el Parc siguin les que puguin ser aprofitades per les espècies

nidificants. Els ponts entre Cadaqués i La Planassa tenen una alta

densitat de nius d’oreneta cua-rogenca.

Desbrossament de rieres massa denses. En el cas de que es dificulti

l’entrada als ponts on es realitzen els nius.

La presència d’aigua, és fonamental per a la construcció de nius i

generació de mosquits.

Minimitzar les molèsties que puguin derivar de l’activitat humana

Minimització de les causes de mortalitat, com les línies elèctriques

Alimentació suplementària, per compensar el baix nivell d’animals

en el nivell inferior de la cadena tròfica.

2.12 PRESÈNCIA I UTILITZACIÓ DE L’HÀBITAT PER PART DELS QUIRÒPTERS

AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

Dels diferents informes que s’han presentat des de el 2004 fins el

2007, es consideren interessants les següents idees:

Les zones de matollars aparegudes després d’un incendi no són les

preferides dels quiròpters per anar a caçar, i encara menys les que

han patit un incendi.

Els quiròpters seleccionen positivament ambients aquàtics, prats i

conreus.

La zona forestal de les Cavorques és utilitzada per els quiròpters, per

alimentar-se quan hi ha tramuntana.

La majoria d’espècies que es troben al Cap de Creus no són forestals,

tot i que se’n pot trobar alguna de migratòria.

2.13 PROCÉS DE PARTICIPACIÓ DELS PROPIETARIS12

Un dels objectius del Parc és generar canals de comunicació entre

els propietaris i l’òrgan gestor del PNCC, per crear polítiques

consensuades. Sobre aquesta base es va convocar a un procés de

participació els propietaris de masses arbrades de Cap de Creus amb

una superfície arbrada de més de 5 ha (al voltant de 70 convocats)

La convocatòria es realitza per correu postal amb una antelació

mínima de 20 dies.

En un principi, es preveu dur a terme reunions amb un quòrum

màxim de 25 persones, per tant, es decideix realitzar 6 reunions per

als 8 municipis. La reunió pilot es realitza a Roses amb una

convocatòria de 25 persones. Degut a la baixa assistència a la reunió

de Roses (dos propietaris), es decideix agrupar als restants en una

reunió a les instal·lacions del Parc, per poder gaudir de més punts de

vista posats en comú amb una assistència més alta. El propòsit de les

trobades és tenir coneixement de les inquietuds i motivacions dels

propietaris, a realitzar accions que ajudin a millorar l’entorn del Parc.

Degut a la baixa assistència, es canvia el model de grups de discussió

plantejat inicialment, per una taula rodona on es va conduint el

debat per allà on interessa.

També són convidats els tècnics i regidors de medi ambient dels

ajuntaments de l’àmbit del PNCC, l’enginyer de forests comarcal dels

12

Més informació a l’annex 5

24

Serveis Territorials a Girona del Departament de Medi Ambient i

l’òrgan gestor del Parc.

Tot i que no se’n poden extreure conclusions generals degut a la

falta de quorum, de les dues sessions dutes a terme se’n poden

extreure algunes idees interesants:

• És importantíssim dur a terme accions de prevenció

d’incendis.

• Es constat que la comunicació entre els propietaris i l’òrgan

gestor del PNCC no és fluïda habitualment.

• La redacció de PTGMF es valorada positivament per els

propietaris que n’estan al cas.

• Es valora positivament la redacció del treball de teniu entre

mans, és molt positiva per a l’entorn del Parc, doncs dóna la

oportunitat de donar a conèixer la opinió dels propietaris.

• La pastura és un element positiu dins les mesures a prendre,

tot i que en cal una bona gestió per fer-lo compatible amb la

conservació de les parets de pedra-seca i altres elements

culturals.

• Es consta desconeixement de les possibilitats de

finançament que hi ha l’abast dels propietaris per a realitzar

feines forestals a la seva finca.

• Els propietaris assistents estan contents de l’existència de

l’òrgan gestor en el Parc

• El poc nivell d’assistència a les sessions, mostra un baix

interès per part dels propietaris en intervenir en una

proposta conjunta d’actuació.

• Es veu interessant la creació d’una associació de propietaris

en l’àmbit del PNCC

• Hi ha diferents opinions sobre si cal o no augmentar la

superfície forestal arbrada dintre del Parc, però sembla que

s’arriba al consens de que seria positiu reforestar allà on les

possibilitats d’èxit siguin més altes i no extensivament.

• El tema dels incendis és la principal preocupació tant de

gestors de l’administració com de propietaris

2.14 DAFO

En el següent quadre es resumeixen els factors més importants a

tenir en compte dins el marc de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i

Oportunitats (DAFO).

Es classifica com a fortalesa tots aquells aspectes, que actualment es

manifesten sobre el territori i hi són presents de forma inherent.

Tots ells, fan de la gestió de les masses arbrades una acció

sostenible.

Es diu potencialitat a tot aquell aspecte que es podria dur a terme

sobre el territori o que hi seria inherent i que comportaria una

millora de la gestió de les masses arbrades.

Es classifica com a debilitat, tot aquell aspecte que actualment es du

a terme sobre el territori o que hi és de forma inherent i que

comporta una gestió insostenible de les masses arbrades.

Es classifica com a amenaça, tot aquell aspecte que es pot produir

sobre el territori o ser-hi inherent i que comportaria una gestió de les

masses arbrades insostenible.

25

Fortaleses Debilitats

⋅ ALT NOMBRE D’ESTUDIS PREVIS REALITZATS A LA ZONA

⋅ NO HI HA UNA ACTIVITAT ESPECULATIVA, MÉS AVIAT HI HA ABANDÓ

⋅ PAUTES I NORMATIVES DEFINIDES EN EL PLA ESPECIAL

⋅ ESPAI EMBLEMÀTIC: EXISTÈNCIA D’UN SENTIMENT POPULAR A FAVOR DE LA

PRESERVACIÓ DEL CAP DE CREUS

⋅ PUNTS ESTRATÈGICS DEFINITS PER A LA GESTIÓ DE GRANS INCENDIS FORESTALS

⋅ DINÀMICA NATURAL D’AUTOGESTIÓ DE L’ENTORN

⋅ PASSIVITAT PER PARTS DELS PROPIETARIS FORESTALS

⋅ DESCONEIXEMENT DE LES POTENCIALITATS DE LA LEGISLACIÓ I VIGENT

PER ACTIVITATS FORESTALS

⋅ DEFÍCIT HÍDRIC

⋅ MANCA D’ESPAIS OBERTS

⋅ ABANDONAMENT DE L’ACTIVITAT AGRÀRIA

⋅ COST ECONÒMIC DE LES ACCIONS A REALITZAR

⋅ FRAGMENTACIÓ DE LES MASSES ARBADES I CONTINUITAT DEL

MATOLLAR

⋅ TRÀMITS ADMINISTRATIUS

Oportunitats Amenaces

⋅ AJUTS A LA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE PER LA REDACCIÓ DE IOF I PER L’EXECUCIÓ

DE TREBALLS FORESTALS DE MILLORA

⋅ CUSTÒDIA DEL TERRITORI

⋅ FOMENTAR LA CONNEXIÓ ENTRE COMUNITATS NATURALS PROTEGIDES

⋅ REINSTAURAR LA PASTURA DE VACÚ COM A MESURA D’ACLARIDA DE BOSCOS

⋅ FOMENT DE LA BIODIVERSITAT, PROTECCIÓ FORESTAL I MILLORA SOCIOECONÒMICA

⋅ ACTIVITAT TURÍSTICA ASSOCIADA AL PNCC

INCREMENT DEL INTERÉS PER LA BIODIVERSITAT I LA FIXACIÓ DE CARBONI

⋅ INCENDIS FORESTALS

⋅ SEQUERES

Taula 5. Matriu DAFO

26

3 DIAGNOSI 3.1 ESTAT ACTUAL En els darrers 25 anys s’ha realitzat un canvi important pel que fa als usos de les superfícies agràries del Cap de Creus. La superfície destinada als espais dedicats a terres llaurades i terreny forestal, s’ha reduït a la meitat, mentre que les zones de pastures s’han mantingut estables. L’abandó progressiu de les terres ha estat degut principalment a la transició de la activitat econòmica cap al sector terciari, és a dir, el turisme. La superfície forestal arbrada també s’ha reduït significativament, pricipalment a causa dels incendis forestals recurrents de grans dimensions, conseqüència del abandonament agrícola. Aquest fet, dóna pas a una certa homogeneïtzació del territori forestal, el que comporta un augment de la càrrega de combustible i alhora continuïtat horitzontal on abans existia discontinuïtat. Aquesta evolució és contrària als objectius de gestió generals per el Parc. Recordem que la majoria de propostes que contemplen els estudis i treballs analitzats recomanen mantenir un mosaic d’usos que mantingui i creï la heterogeneïtat necessària per conservar i millorar la biodiversitat, mantenir el paisatge, preservar les activitats tradicionals i disminuir els efectes dels incendis forestals.

3.2 CONDICIONANTS I FACTORS DOMINANTS A TENIR EN COMPTE Qualssevol activitat que es desenvolupa sobre el territori està

sotmesa a condicionants, els més importants són de caràcter

normatiu però no són els únics. La taula següent mostra el conjunt

de condicions:

Condicionants PUNT

Legislació especificada en el Pla especial 2.4

Punts de gestió estratègics per al control de grans incendis forestals i el Pla de Prevenció d’Incendis

2.5

Hàbitats d'interès comunitari i d'interès per a la vegetació 2.2

Topografia 2.8

Infraestructures 2.8

Amfibis i rèptils 2.9

Ecosistemes de ribera 2.10

Activitat agrícola 2.10

Taula 6. Condicionants a l’activitat forestal

Condicionants legislatius Dins el marc del Pla especial, hi ha tot un seguit de normes

establertes a seguir dins de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus.

Hi ha una zonificació que diferencia el grau de proteccionisme a

seguir en cada sector, així com unes condicions generals per tota la

cobertura del Parc. A l’apartat 2.1.1, hi ha un resum de la totalitat

del Pla especial.

Els condicionants més rellevants són:

⋅ A la zona de reserva natural integral no es pot realitzar

agricultura, ramaderia ni activitats forestals o silvícoles, a no

ser que sigui necessàries dins un procés de conservació.

Tampoc s’admet l’obertura de noves pistes de desembosc ni

27

de camins de prevenció i extinció d’incendis de caràcter

permanent.

⋅ La introducció d’espècies vegetals o animals que no siguin

pròpis de la zona està prohibida.

⋅ No es pot dur a terme ramaderia en zones cremades fins

després de 10 anys.

⋅ Les activitats forestals han de tenir una gestió sostenible,

d’acord amb la regulació de cada zona.

⋅ Els PTGMF requereixen un informe perceptiu de l’òrgan

gestor i han de respectar el Pla i el Pla de prevenció i extinció

d’incendis de Cap de Creus.

⋅ S’ha de garantir la persistència i conservació de les

comunitats forestals autòctones en cas de que es realitzin

activitats silvícoles en àrees de bosc de ribera.

⋅ Les capçades d’aprofitament forestal no retirades s’han de

trossejar i deixar a més de 20 m del camí.

⋅ S’ha de deixar un espai per a la vegetació de ribera, en cas

de haver-hi una plantació forestal.

⋅ Al realitzar activitats de desembosc, s’ha de preservar el

sotabosc.

⋅ Les pistes de desembosc no han d’estar en rieres, torrents ni

produir alteracions en la morfologia o a les comunitats

vegetals.

⋅ Un cop acabada l’activitat, s’han de tancar les vies de

desembosc

⋅ L’aterrassament, la roturació amb maquinària pesada i la

destrucció sistemàtica de la vegetació existent no estan

permeses en les activitats de regeneració.

⋅ En cas de dur a terme una revegetació, es realitzarà amb

espècies autòctones pròpies de l’espai.

⋅ No estan permeses activitats que generin desgast del

substrat rocós.

⋅ No s’admeten actuacions que afectin a elements

característics de les zones definides en el Pla.

⋅ No està permesa la utilització de productes químics

hormonals, per al manteniment de zones d’influència de

línies de conducció elèctrica.

⋅ No s’admeten actuacions que comportin la degradació

d’hàbitats amb presència de la tortuga de rierol.

⋅ Dins el projecte de Punts Estratègics de Gestió per al control

de grans incendis forestals es determinen una sèrie de zones

que es consideren estratègiques per el moment en que

aparegui un incendi, i impedir que aquest creixi de manera

descontrolada. Aquests punts descrits en el punt 2.1.2, han

de tenir una càrrega de foc baixa. Per altra banda, també

s’ha de tenir present el Pla de Protecció d’Incendis del Parc

Natural, per a no realitzar cap acció que pugui contradir les

seves directrius.

Condicionants naturals/biològics

Habitats d’interès comunitari

Conservació dels hàbitats forestals arbrats d’interès comunitari

llistats al punt 2.2. Per la conservació dels hàbitats forestal

mediterranis cal una gestió activa, que planifiqui i executi els treballs

de millora necessaris per assegurar-ne la persistència.

28

Rèptils i amfibis

Els hàbitats preferents dels amfibis i rèptils són variats, però

majoritàriament es poden trobar en les alçades inferiors a 85

metres, on en zones arbrades i sobretot en punts humits, poden

desenvolupar els seus cicles naturals, importants per a la

biodiversitat del parc natural.

Ecosistemes fluvials

És important la conservació i profusió dels ecosistemes fluvials degut

a l’aportació de riquesa biològica que tenen. Dins aquests sistemes

de ribera, cal preservar els rodals d’Om per petits que siguin, ja que

la seva presència denota una certa humitat al lloc i per tant, la

possibilitat d’existència d’un poblament de caducifolis de gran

importància paisatgística i ecològica dins el Parc. La gestió forestal

centrada en aquestes zones té un efecte positiu sobre la

biodiversitat major que la gestió forestal en les vessants o carenes.

Estat dels Conreus

Per a que un conreu tingui el valor afegit de fer de tallafoc, ha de

estar actiu durant tot l’any i ser prou gran per a que les flames no el

puguin travessar. Els cultius que es desenvolupen, no haurien de

tenir períodes de secà durant l’època d’alt risc d’incendi. Un cop

finalitzats s’haurien de llaurar el més aviat possible, per tal d’evitar

que les restes vegetals seques debilitin la funció de tallafoc. Per a

que això tingui una utilitat real, s’ha de ser estricte en tots els

conreus existents.

Disponibilitat d’aigua

Cal que s’afavoreixi la presència d’aigua en riberes, doncs els punts

humits són fonts de diversitat biològica i paisatgística.

Densitat ramadera

Un excés de densitat ramadera té un impacte negatiu en el medi per

contaminació de conques hídriques i compactació i erosió del sòl.

Tot i així la ramaderia s’ha de tenir present dins les activitats del

Parc, degut a la seva utilitat de neteja de sotabosc sostenible amb

una bona gestió i al ús històric que ha tingut.

Punts de preservació de flora autòctona

Les parcel·les més diverses, pel que fa a plantes poc freqüents al Cap

de Creus, són les que corresponen a indrets enlairats i/o a indrets

rocosos. Això fa pensar que aquests ambients mai han tingut un ús

agrícola. Aquests indrets són molt interessants i caldria preservar-los

en l’estat actual, per tal que serveixin com a zones refugi i a partir de

les quals es puguin propagar les llavors d’aquests tàxons a la resta

de superfície del Parc on no hi són.

Condicionants topogràfics

Pendent

En les zones on hi hagi un pendent pronunciat, és preferible fer una

zona arbrada o de pastura. Amb pendents fortes, la terra és de mal

treballar i pateix un alt grau de erosió. Per una altra banda, les zones

amb molta pendent dificulten els treballs forestals, caldrà evitar-hi

reforestacions per sobre del 60% sense objectius protectors.

29

Infraestructures viàries

La xarxa viària dona un valor afegit al tallafoc que es pugui generar

amb la presència de conreus o pastures. Al destinar aquestes

superfícies al ús agrícola, en fa més fàcil l’aprofitament, degut al fàcil

accés.

3.3 POTENCIALITATS Augment de la biodiversitat, manteniment de l’ecosistema i

augment dels recursos forestals

A partir de la diversificació d’usos del territori i llur

heterogeneïtzació, es promou la biodiversitat. L’existència de

diferents ambients genera oportunitats per el desenvolupament de

diverses comunitats animals i vegetals; les interfases són zones

riques en espècies i en estructura.

La gestió de les masses arbrades té com a objectiu evitar al

tendència a la homogeneïtzació del territori preservant aquestes

dels efectes de focs recurrents i intensos.

En aquest sentit cal tenir també en compte que una gestió acurada

de rieres i torrents es demostra molt efectiva per la conservació i

millora de la biodiversitat.

Sabem que els boscos són els ecosistemes terrestres més rics en

biodiversitat, ara bé, no ho són tots els tipus de bosc ni en totes les

etapes temporals del cicle vital. Els boscos vells mixtes d’estructura

irregular contenen més espècies i amb més diversitat genètica que

les plançonedes monoespecífiques.

Valors més elevats de biodiversitat comporten una sèrie de

conseqüències per al conjunt l’ecosistema, com es mostra a la taula

següent:

a major biodiveristat

augmenta l'estabilitat temporal de la comunitat

disminueix l'estabilitat temporal de la població

incrementa la productivitat i/o biomassa en peu de la comunitat

disminueix la quantitat de recursos limitants no consumits

incrementen les reserves de nutrients limitants emmagatzemats en l'ecosistema

disminueixen les probabilitats de invasions per espècies exòtiques

Taula 7.Biodiversitat i ecosistema

Aquestes conseqüències són valorades positivament per la societat i

lliguen amb els objectius generals de gestió.

Els boscos de Cap de Creus en general no són masses madures, ni

irregulars, ni mixtes, ni estan sobre sòls forestals profunds i

estructurats. Cal gestionar-los per apropar-los eficaçment a una

estructura més resistent i biodiversa, que asseguri l’estabilitat del

sistema en front de les pertorbacions (incendis, malures, ventades,

tallades, etc.); pertorbacions, per una altra banda, necessàries per el

seu caràcter renovador.

30

Aprofitament sostenible del potencial forestal que es troba dins

del Parc Natural

Els boscos, de manera natural, són font de matèries útils per la

societat. Fusta, suro, bolets, ... són productes susceptibles d’un

aprofitament sostenible, aprofitament compatible amb el

manteniment de la biodiversitat i amb el manteniment d’estructures

més naturalitzades amb una silvicultura adequada.

En aquest sentit, i tenint en compte la esperada disminució dels

efectes dels incendis forestals (un cop executades les

infraestructures i mesures de prevenció d’incendi ), cal pensar en un

futur aprofitament del suro practicant-hi la lleva; en un aprofitament

de pinya mitjançant la gestió de les masses existents i amb la

instauració de noves; o amb un aprofitament de fusta per

embalatges, o fins i tot de fusta per serra.

Dins els criteris de sostenibilitat es considera l’opció de realitzar

aclarides de sotabosc amb vacú. Si s’utilitza vaca de l’Albera hi ha

subvencions per el foment d’aquesta raça autòctona en perill

d’extinció. El ramat vacú afecta directament el manteniment de les

parets de pedra seca, part important del patrimoni natural del Parc,

potenciar la pastura en terrenys boscoses ajudaria a preservar

aquest patrimoni històric.

Vincles entre propietaris i el Parc que permeti fer una gestió des de

un mateix front.

Es veu viable, i necessari, l’establiment de vincles ferms entre els

propietaris i l’òrgan gestor del Parc. Ambdós agents són fonamentals

per l’èxit de qualsevol proposta de gestió, amb esforç per part de

l’administració es poden crear lligams permanents.

Generació d’associacions de propietaris forestals

Una de les propostes d’aquest treball és la generació d’associacions

de propietaris forestals, de manera que la gestió es pugui fer

conjunta i eficaçment, estalviant feina, diners i preocupacions. Les

associacions compten amb avantatges al demanar ajuts a

l’administració i permeten una política conjunta sobre les accions

que es duen a terme en el territori. Amb l’organització de les

reunions, es facilita un primer diàleg entre propietaris, que poden

decidir si es volen associar.

Existència de subvencions de l’administració per a millorar l’entorn

del Parc

En el moment, ja s’estan concedint una sèrie de subvencions que

serveixen per a realitzar treballs diversos, com es pot veure al

apartat 2.2. El benefici d’una millora en l’entorn, pot no tenir costos.

Cada any acostumen a sortir ajuts per a la Gestió Forestal Sostenible.

Millora de la connexió de entre comunitats naturals protegides

Dins del Pla especial, hi ha un capítol que s’anomena “Medi biòtic”,

on es promouen una sèrie d’accions per a millorar la connexió del

Parc Natural de Cap de Creus amb el Parc Natural del massís de

31

l’Albera i amb el Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà.

Aquestes propostes queden es contemplen en aquest projecte.

Els instrument d’ordenació forestal (PTGMF)

Existeixen subvencions per a costejar la redacció del Pla Tècnic de

Gestió i Millora Forestal. Un PTGMF comporta una sèrie d’avantatge

que aporten viabilitat a les potencialitats de les masses arbrades:

acotació dels límits de la finca en un mapa 1:5000 corregint errors

que sovint hi ha en el cadastre, planificació a llarg termini i fixació

d’objectius a partir de criteris tècnics, el 100% de l’import de les

actuacions planificades en el Pla és subvencionable, reducció del

impost sobre successions en el 95%.

Millores socioeconòmiques

Una gestió activa del parc, no només afavorirà als seus propietaris, si

no també a totes les activitats de la zona, ja que el Parc Natural, és

un dels reclams turístics de la zona. El manteniment, protecció i

millora de l’entorn es revertirà en un factor positiu per a l’economia

de la zona. El Parc Natural de Cap de Creus aporta un valor afegit de

qualitat a l’entorn, que millora el nivell de tots els esdeveniments

que es realitzen en l’entorn d’aquest degut a al seu alt valor natural

reconegut.

La creació de una marca de qualitat ajudarà a millorar aquestes

condicions.

32

4 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I ZONES PRIORITÀRIES Tenint en compte els condicionants i les potencialitats són definit els

següent objectius generals per les masses arbrades del Cap de

Creus:

OBJETIUS GENERALS PER LES MASSES ARBRADES

Manteniment i millora de la funció protectora i productora dels boscos (es

contempla l’increment de superfície arbrada)

Manteniment de la biodiversitat pròpia dels espais forestals

Manteniment i millora dels recursos forestals que inclogui la contribució al

cicle de carboni (canvi climàtic)

Manteniment i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals

Taula 8.Objectius generals

Per portar a terme a aquests objectius generals cal assegurar la persistència de les masses forestals arbrades del Cap de Creus. Els recursos econòmics i les capacitats operatives, malauradament, són limitats pel que cal establir prioritats d’actuació.

PRIORITAT ZONES

1 PEGS I FRANJA INCENDIS

2 REIERES I TORRENTS

3 MASSES ARBRADES EN L’ENTORN DELS PEGS

4 RESTA DE LA SUPERFÍCIE

5 REFORESTACIÓ DE NOVES ÀREES Taula 9. Prioritats

Figura 7. Zones d’actuació.

4.1 OBJECTIUS PER ELS PUNTS ESTRATÈGICS DE GESTIÓ DE GRANS

INCENDIS FORESTALS I ÀREES DE BAIXA CÀRREGA DE COMBUSTIBLE L’objectiu dels PEG és disminuir la intensitat i la velocitat de propagació d’un incendi forestal. Tot seguit es descriu l’objectiu de cada un dels PEG del Parc Natural de Cap de Creus13.

13

Informació extreta de “Punts Estratègics de Gestió per al control dels Grans Incendis Forestals al Parc Natural de Cap de Creus”.

33

PEG Montperdut Aquest espai té una doble funció. Evitar la propagació intensa de focus secundaris que siguin llançats per un incendi de tramuntana i així permetre que l’extinció eviti l’obertura de la carrera ascendent des de la base de la vessant del Montperdut. En segon lloc, mantenir una estructura de vegetació que eviti possibles ignicions causades des de la carretera. És una oportunitat que es complementa amb les actuacions fetes a la part final de la Serra de la Balmeta (La valleta) i el PEG T_NW_1_2, amb l’objectiu de reduir la possibilitat que el foc penetri a la Serra de Rodes per la seva part més alta. PEG Coll de Canyelles La gestió d’aquest espai permet reduir la intensitat de propagació del cap del foc que segueix l’eix de la carena en direcció la Serra de Sant Pere de Rodes. Aquesta disminució del comportament del cap, permet treballar des de la carretera GIP-6041 amb garanties de seguretat i eficàcia. Els còrrecs laterals de les vessants descendents, poden ajudar a ancorar els flancs descendents del foc (treballant de baix cap a dalt) i limitar-ne les seves carreres laterals que poguessin esquivar el PEG per les parts baixes de totes dues vessants. PEG Nus de carenes de Santa Helena Com a nus de carenes representa una immillorable oportunitat de poder controlar o limitar la propagació del cap de tots els focs de vent que arribin des de la part nord del massís, a part de ser també útil en focs topogràfics. La gestió de la vegetació d’aquest nus de carenes ha de permetre treballar i moure’s amb certa seguretat i garanties d’eficàcia des de les infraestructures existents (carretera, camins i senders), tant per aturar el cap com per tancar els flancs abans no s’obrin amb carreres laterals. El tancament del massís per la part nord depèn de la connexió fins al PEG de la Vall de Santa

Creu, en canvi la vessant de solana no es pot tancar si no és des de Palau-Saverdera o directament al PEG de Mas Fumats. PEG Vall de Santa Creu Aquest PEG és un fons de vall transversal a la direcció del vent dominant. És per tant la part baixa d’un contravent propi de la tramuntana, des de la Riera de la Vall fins la part alta de la vessant cap al Puig Vaquer i el Coll del Perer. Permet el tancament a focs per la part septentrional del massís juntament amb el PEG del Nus de carenes de Santa Helena. La carretera d’accés ha de ser una infraestructura segura, tant per l’entrada i el treball de mitjans d’extinció com pel moviment de les persones residents al nucli de la Vall de Santa Creu. L’espai necessari de treball es limita a la part baixa de la vessant, des d’on ancorar una actuació d’atac paral·lel, indirecte o un atac directe clàssic amb línies d’aigua i eines manuals. Cal però que la Riera de la Vall estigui neta per evitar la caiguda de focus secundaris al fons del torrent, i que aquests no impliquin atrapaments degut al vent canalitzat pel fons de vall del contravent de la tramuntana. PEG Vall de la Selva de Mar Aquesta extensa àrea és una zona de generalització de l’incendi, perquè la vall oberta és una zona de recepció de focus secundaris que poden iniciar diversos nous punts de foc des d’on l’incendi s’obre cap les valls dels afluents de la Riera de Romanyac. És una actuació conjunta amb la de Mas Fumats, per evitar l’obertura dels flancs descendents i la creació de nous focus. La gestió d’aquest espai, com a mosaic divers, per crear i mantenir models de combustible lleugers i estructures arbrades resistents al foc, afavoreix el control ràpid i efectiu dels nous punts de foc amb eines manuals o vehicles d’aigua lleugers. Una capacitat de treball que permet evitar l’obertura d’aquests focs cap al centre de la vall de

34

Romanyac i que tinguin plena alineació fins a Perafita, moment en el qual la velocitat i intensitat els situaria fora de la capacitat d’extinció. PEG Mas Fumats L’objectiu, com a oportunitat d’actuació, d’aquest PEG és el del mantenir un combustible lleuger en un espai on el comportament del cap del foc disminueix en quant a velocitat i intensitat, ja que és el trencament de l’eix de carena principal de la Serra de Rodes. L’arribada del cap al final de la carena implica una pèrdua d’alineació. L’arribada dels flancs, sigui el de la solana cap a Mas Fumats o el de l’obaga fins el Serrat d’en Berta, a la zona gestionada permet, d’una banda treballar segur per protegir la urbanització i, de l’altra, treballar al sotavent de la seva propagació evitant que el flanc davalli i s’obri cap al Puig Rodó, doncs tornaria a entrar a plena alineació i seria el nou cap del foc que podria marxar cap a al Pení lliurement. La limitació del PEG en el seu extrem E es recolza amb la ubicació i eficàcia del PEG de la Vall de Selva de Mar. PEG Perafita-Pení-Puig d’en Marès Aquest PEG és la darrera oportunitat per evitar que el foc arribi obert a les vessants marítimes de Jóncols, Montjoi i el Cap Norfeu. Està situat al final de les carrers ascendents de qualsevol foc de tramuntana iniciat a les parts baixes de les vessants. En aquest punt el foc perd intensitat al trobar un combustible lleuger (pastura) i permet, per tant, que es pugui treballar amb atac directe. La connexió longitudinal és més important que la pròpia amplada, doncs cal evitar comportaments intensos en qualsevol dels punts careners, des d’on pugui llançar focus secundaris encesos al sotavent i iniciar el descens per les vessants marítimes que difícil accés.

El manteniment i control del combustible d’aquesta àmplia zona i l’accés és bàsic per garantir la seva eficàcia i seguretat per als equips d’extinció,

4.2 OBJECTIUS PER RIERES I TORRENTS Les rieres i torrents són zones d’alt valor ecològic i paisatgístic. L’objectiu per aquestes àrees és millorar el seu estat de conservació mitjançant treballs forestals de selecció de l’arbrat i estassada del sotabosc. S’afavoriran els arbres propis de la ribera i en la mesura del possible s’eliminaran les espècies invasores. A les rieres i torrents on el la densitat arbòria sigui baixa es realitzaran repoblacions amb les espècies indicades al Pla Especial:

Vern (Alnus glutinosa)

Àlber (Populus alba)

Pollancre (Populus nigra)

Om (Ulmus minor)

Freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia)

Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)

Salze blanc (Salix alba)

Gatell (Salix atrocinerea)

Avellaner (Corylus avellanus)

Aloc (Vitex agnus-castus)

35

4.3 OBJECTIUS PER LES MASSES ARBRADES EN L’ENTORN DELS PEGS Per les zones arbrades en l’entorn dels PEGs l’objectiu és recuperar la gestió forestal. Cal incentivar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal que planifiquin les feines necessàries per aquestes masses i les posin en producció, en especial pel que fa a les suredes. L’aprovació d’aquests PTGMFs dona accés a ajuts per la recuperació el potencial forestal i la millora de les masses arbrades.

4.4 OBJECTIUS PER LA RESTA DE LA SUPERFÍCIE Per la resta de les zones arbrades l’objectiu és el mateix que les zones arbrades en l’entorn del PEGs però amb una prioritat d’actuació menor. Així, l’objectiu és recuperar la gestió forestal mitjançant la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal que planifiquin les feines necessàries per aquestes masses i les posin en producció, en especial pel que fa a les suredes. L’aprovació d’aquests PTGMFs dona accés a ajuts per la recuperació el potencial forestal i la millora de les masses arbrades.

4.5 OBJECTIUS PER NOVES ZONES ARBRADES El Pla Especial proposa la reforestació de la zona de la vall de la

Valleta, entre el puig de Sant Silvestre i la carretera N-260, amb la

finalitat d’instaurar una mínima cobertura arbòria capaç d’arrecerar

els elements en trànsit. La implantació a banda i banda del torrent i

als vessants interiors. Les espècies propostes són el suro i el roure

martinenc i el vern per a les àrees de ribera. També es proposa la

reforestació de zones de convergència de torrenteres i la carretera

GI-610, per incrementar les capacitats de connexió de les

estructures de formigó destinades a evitar la segregació d’espais

naturals.

Al sector entre la carretera GI-260 i l’espai de Cap de Creus, on els

conreus d’olivera són dominants, es proposa la instauració de

petites zones boscanes, per a l’establiment d’àrees refugi i augment

de la diversitat d’hàbitats.

A banda d’aquestes propostes del Pla Especial es recomana

augmentar la superfície arbrada el Cap de Creus amb noves

reforestacions. Es detectaran les zones més vàlides, que seran

aquelles on les repoblacions tinguin assegurada la viabilitat, i

s’incentivarà la reforestació amb les espècies indicades al Pla

Especial:

Alzina (Quercus ilex)

Alzina Surera (Quercus suber)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Auró negre (Acer monspessulanum)

Roure cerriodes (Quercus cerriodes)

Pi blanc (Pinus halepensis)

Pi pinyer (Pinus pinea)

5 DEFINICIÓ DE PROPOSTES

En base als objectius i prioritats anomenats es defineixen una sèrie

de propostes d’actuació, recolzades en els processos de dinàmica

natural, que esdevinguin les eines més adequades per complir els

objectius fixats.

36

5.1 PROPOSTES DE CARÀCTER GENERAL Després de l’estudi de la realitat del Parc i tenint en compte les

motivacions de propietaris, s’han definit els següents propostes:

Executar els Punts de Gestió Estratègics per al Control de Grans

Incendis Forestals i els Plans de Prevenció d’incendis.

Totes les parts, coincideixen en que és de vital importància protegir

tant com es pugui, el Parc especialment les zones més poblades,

degut a que històricament s’ha vist que els incendis són el factor que

limita més el desenvolupament natural dels boscos que s’hi troben.

Tot i que s’entén que foc és un factor que forma part del medi

natural de Cap de Creus, cal disminuir-ne la recurrència i la

intensitat.

Potenciar la pastura sota arbrat

La pastura realitza un manteniment de la biomassa forestal

excepcional, ja que du a terme una doble funció. Manté les

praderies en bones condicions i allarga els períodes en els que és

necessari realitzar estassades de sotabosc.

Per a potenciar la pastura, cal realitzar un Projecte de Millora de les

Pastures del Cap de Creus, que realitzi un estudi sobre l’estat actual

de la gestió de les pastures. A partir de la diagnosi, es projecta una

millora i ampliació de les zones pasturables i els itineraris planificats.

S’estableixen nous drets de pastura entre els propietaris i el pastor

en forma de contracte a través de la Xarxa de Custòdia del Territori

o el que més que es trobi més adient. Dins de la planificació, es

determina la densitat ramadera òptima per cada superfície, de

manera que es realitzi una pastura amb l’efecte de reducció de

biomassa desitjat, sense un impacte negatiu per la compactació del

sòl.

Potenciar les associacions de propietaris forestals

Amb l’objectiu de poder dur una gestió forestal conjunta i poder

demanar ajuts amb més força davant l’administració, les

associacions tenen un valor afegit dins la gestió forestal. El

moviment associatiu també facilitaria la comunicació amb l’òrgan

gestor del parc.

Amb l’objectiu de agrupar tots els propietaris forestals de Cap de

Creus, es crea una comissió que estableix les bases d’aquesta

associació i estableix relacions amb tots els propietaris de cap de

creus per a proposar-los formar part d’aquesta.

Incentivar la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i

l’execució de les feines previstes

L’existència dels PTGMF, ordena i dona coherència a les accions que

es duen a terme dins la propietat forestal, amb una finalitat

concreta. L’accés a moltes subvencions, va lligat a l’existència del

document.

Document tècnic on es detalla l’abast i contingut de la finca

estudiada, i es programen les actuacions a realitzar per arribar a uns

37

objectius marcats. La redacció d’aquest ve motivada per una

associació forestal o un propietari, i acostuma a ser subvencionada.

Repoblacions forestals en àrees determinades

Per donar compliment al Pla Especial caldria reforestar a la zona de la Vall de la Valleta, entre el puig de Sant Silvestre i la carretera n-260, així com les zones d’enllaç amb els aiguamolls de l’Empordà. Les espècies a utilitzar són les citades al Pla Especial (alzina, suro, el roure martinenc, auró negre, roure cerriodes, pi blanc i pi pinyoner. Preservació dels boscos de ribera

Els punts humits tenen un alt valor biològic. L’extensió dels boscos

de ribera, extenen la riquesa de l’aigua i donen oportunitats a

espècies pròpies de l’entorn.

Cal caracteritzar les riberes i dimensionar les actuacions necessàries

per millora l’estat actual, introduint diferents espècies (les indicades

al Pla Especial: vern, àlber, bòrdil, om, freixes, salze, gatell, avellaner,

aloc). Caldrà realitzar la diagnosi de les espècies existents a les

superfícies marcades com a bosc de ribera en el present estudi.

Classificació varietal, densitat i programació mesures d’incentiu per

a l’extensió del bosc de ribera.

Potenciar els corredors biològics que connecten amb els altres

espais protegits

Tal i com es defineix en el Pla especial, hi ha uns punts de connexió

amb el Parc Natural de l’Albera i el Parc Natural dels Aiguamolls de

l’Empordà, que s’han de potenciar, de manera que puguin funcionar

com a punt d’enllaç.

Crear un canal de comunicació entre els propietaris i l’òrgan gestor

Un dels problemes de que s’han observat a les reunions amb els

propietaris, és la falta de comunicació entre la l’òrgan gestor del

Parc i els propietaris. Seria positiu establir un sistema de

comunicació, que dinamitzés les relacions. Si això s’aconseguís, es

facilitaria molt la gestió global del parc, ja que es podria aconsellar

sobre futures actuacions a la vegada que resoldre problemes del dia

a dia.

Creació d’un càrreg dins de l’òrgan gestor del Parc, que estigui dugui

a terme la funció d’informar i rebre informació, establint un enllaç

directe amb entre el Parc i els propietaris. Creació de cadena de

correus electrònic i postal, amb actualització de les dades personals

dels propietaris.

5.2 PROGRAMA D’ACTUACIONS

Projecte de Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Montperdut

Descripció:

Execució del PEG amb la finalitat d’evitar la propagació intensa de focus secundaris que siguin llançats per un incendi de tramuntana, evitant la ascensió de la vessant de Montperdut i evitant possibles ignicions causades a peu de carretera.

Contingut:

• Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

• Planificació d’un calendari d’execució

• Pressupost

• Execució i direcció d’obra

Preu d’execució: Cal realitzar un projecte de dimensionament

Projecte de Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de

amb la finalitat d’evitar la propagació intensa de focus secundaris que siguin llançats per un incendi de tramuntana, evitant la ascensió de la vessant de Montperdut i evitant possibles ignicions causades a peu de carretera.

Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

Planificació d’un calendari d’execució

Execució i direcció d’obra

Cal realitzar un projecte de dimensionament

38

Projecte de Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall de Santa Creu

Descripció:

Execució del PEG amb la finalitat de tancar focs a la part septentrional del massís fent de la carretera d’accés al nucli de la Vall de segura en cas d’incendi. Oportunitat d’ancorar diferents atacs per aturar l’avanç del foc.

Contingut:

• Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

• Planificació d’un calendari d’execució

• Pressupost

• Execució i direcció d’obra

Preu d’execució: Cal realitzar un projecte de dimensionament

Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall

amb la finalitat de tancar focs a la part septentrional del massís fent de la carretera d’accés al nucli de la Vall de Santa Creu una infraestructura segura en cas d’incendi. Oportunitat d’ancorar diferents atacs per aturar l’avanç del

Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

Planificació d’un calendari d’execució

Cal realitzar un projecte de dimensionament

39

Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Nus de carenes de Santa Helena

Descripció:

Execució del PEG. Com a nus de carenes, es dona una situació immillorable per a poder limitar la propagació de diferents tipus de foc. La gestió de la vegetació d’aquest nus de carenes ha de permetre treballar amb seguretat i eficàcia des de les infraestructures existents.

Contingut:

• Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

• Planificació d’un calendari d’execució

• Pressupost

• Execució i direcció d’obra

Preu d’execució: Cal realitzar un projecte de dimensionament

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Nus de carenes de Santa Helena

Com a nus de carenes, es dona una situació immillorable per a poder limitar la propagació de diferents tipus de foc. La gestió de la vegetació d’aquest nus de carenes ha de permetre treballar amb seguretat i eficàcia des de les

Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

Planificació d’un calendari d’execució

Cal realitzar un projecte de dimensionament

40

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Nus

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall de la Selva de Mar

Descripció:

Execució del PEG. La gestió d’aquest espai afavoreix el control ràpid i efectiu dels nous punts de foc que poden aparèixer. Aquesta capacitat de treball permet evitar l’obertura d’aquests focs cap al centre de la vall de Romanyac i que tinguin plena alineació fins a Perafita, moment en el qual la velocitat i la intensitat es situaria fora de la capacitat d’extinció.

Contingut:

• Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

• Planificació d’un calendari d’execució

• Pressupost

• Execució i direcció d’obra

Preu d’execució: Cal realitzar un projecte de dimensionament

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall

La gestió d’aquest espai afavoreix el control ràpid i efectiu dels poden aparèixer. Aquesta capacitat de treball permet evitar

l’obertura d’aquests focs cap al centre de la vall de Romanyac i que tinguin plena alineació fins a Perafita, moment en el qual la velocitat i la intensitat es situaria fora

Delimitació de l’àrea de treball i d’accions a dur a terme

Planificació d’un calendari d’execució

Execució i direcció d’obra

Cal realitzar un projecte de dimensionament

41

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall

Projecte de millora i recuperació del bosc de ribera al Cap de Creus

Descripció:

Diagnosi de les espècies existents a les superfícies categoritzades com a bosc de ribera en el present estudi. Classificació varietal, densitat i programació mesures d’incentiu per a l’extensió del bosc de ribera. Recuperació de zones debilitades i promocl'extensió del medi humit.

Contingut:

• Descripció de l’estat actual

• Categorització dels diferents boscos de ribera

• Priorització d’actuacions

• Planificació d’actuacions

• Pressupost

Preu de redacció: 12.000 euros

Projecte de millora i recuperació del bosc de ribera al Cap de Creus

Diagnosi de les espècies existents a les superfícies categoritzades com a bosc de ribera en el present estudi. Classificació varietal, densitat i programació mesures d’incentiu per a l’extensió del bosc de ribera. Recuperació de zones debilitades i promoció

Descripció de l’estat actual

dels diferents boscos de ribera

42

Promoció del moviment associatiu forestal

Descripció:

Amb l’objectiu de agrupar tots els propietaris forestals de Cap de Creus, es crea una comissió que estableix les bases d’aquesta associació i promou relacions amb tots els propietaris de cap de creus per a proposar

Contingut:

• Localització de tots els propietaris inclosos dins el Parc Natural

• Organització d’una taula rodona per a informar sobre de l’associacionisme forestal

• Generació de les bases de l’associació forestal

• Informació a tots els propietaris

• Control anual, demanda de subvencions, supervisió de l’associaci

• Organització de dues jornades de promoció

Preu d’execució: 4.000 euros

moviment associatiu forestal

Amb l’objectiu de agrupar tots els propietaris forestals de Cap de Creus, es crea una comissió que estableix les bases d’aquesta associació i promou relacions amb tots els propietaris de cap de creus per a proposar-los formar part d’aquesta.

Localització de tots els propietaris inclosos dins el Parc Natural

ula rodona per a informar sobre de l’associacionisme

Generació de les bases de l’associació forestal

nformació a tots els propietaris de la creació de l’associació

Control anual, demanda de subvencions, supervisió de l’associació

Organització de dues jornades de promoció

43

Caracterització de les masses arbrades de Cap de Creu

Descripció:

Generació d’una cartografia actualitzada de la situació actual de les massestota l’extensió de Cap de Creus. Definició de densitat forestal, estat fitosanitaris dels boscos, estimació de la biomassa present.

Contingut:

• Definició dels tipus de masses arbrades presents

• Localització de cada grup arb

• Propostes per a millorar l’estat de cada

Preu d’execució: 8.500 euros

Caracterització de les masses arbrades de Cap de Creu

Generació d’una cartografia actualitzada de la situació actual de les masses arbrades a reus. Definició de densitat forestal, estat fitosanitaris dels

boscos, estimació de la biomassa present.

Definició dels tipus de masses arbrades presents.

Localització de cada grup arbrat amb una descripció completa del seu estat.

Propostes per a millorar l’estat de cada grup arbrat.

44

Pla de connexió dels espais Naturals de l'Empordà

Descripció:

Foment de la preservació i millora dels espais de connexió d’espais naturals de l’Empordà formats per el Parc Natural de Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i l’Albera. Definició d’actuacions a dur a terme per a millorar

Contingut:

• Descripció de l’estat actual dels punts de connexió existents

• Planificació d’actuacions per a millorar

• Pressupost d’execució d’actuacions

Preu d’execució: 4.300 euros

de connexió dels espais Naturals de l'Empordà

Foment de la preservació i millora dels espais de connexió d’espais naturals de l’Empordà formats per el Parc Natural de Cap de Creus, els Aiguamolls de l’Empordà i

d’actuacions a dur a terme per a millorar-ne l’estat.

Descripció de l’estat actual dels punts de connexió existents.

Planificació d’actuacions per a millorar-ne l’estat.

execució d’actuacions proposades.

45

Catàleg de custòdia del territori

Descripció:

Elaboració d’un catàleg de custòdia del territori que reculli els elements naturals i culturals d’especial importància en l’àmbit el Parc que requereixen de treballs de manteniment i millora. Es contacta amb els propietaris per incloure els elements detectats en el catàleg. S’elaboren fitxes de cada element que inclouen: la descripció de l’element, el preu de custòdia les condicions de l’Acord de Custòdia individual.

Contingut:

• Descripció del catàleg (introducció)

• Fitxes dels elements naturals inclosos

• Fitxes del elements culturals inclosos

• Models d’acord de custòdia

Preu de redacció: 10.500 euros

Catàleg de custòdia del territori

Elaboració d’un catàleg de custòdia del territori que reculli els elements naturals i culturals d’especial importància en l’àmbit el Parc que requereixen de treballs de manteniment i millora. Es contacta amb els propietaris per incloure els elements

ats en el catàleg. S’elaboren fitxes de cada element que inclouen: la descripció de l’element, el preu de custòdia (diners per el seu manteniment), el període de custòdia i les condicions de l’Acord de Custòdia individual.

del catàleg (introducció)

Fitxes dels elements naturals inclosos

Fitxes del elements culturals inclosos

Models d’acord de custòdia

46

Projecte de repoblació

Descripció:

Generació d’una cartografia actualitzada de la situació de les zones més aptes per la reforestació o l’aforestació. Elaboració d’un projecte tècnic que marqui les bases de les repoblacions.

Contingut:

• Delimitació de les zones

• Planificació d’un calendari d’execució

• Pressupost

• Plec de Condicions Tècniques

• Estudi de seguretat i salut

• Execució i direcció d’obra

Preu de redacció: 8.500 euros

repoblació de masses arbrades

Generació d’una cartografia actualitzada de la situació de les zones més aptes per la reforestació o l’aforestació. Elaboració d’un projecte tècnic que marqui les bases de les

Delimitació de les zones

Planificació d’un calendari d’execució

Plec de Condicions Tècniques

Estudi de seguretat i salut

Execució i direcció d’obra

47

48

Projecte Presssupost (€) Projecte de Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Montperdut

Per determinar

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall de Santa Creu Per determinar

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Nus de carenes de Santa Helena

Per determinar

Punt Estratègic de Gestió per al control de grans incendis forestals de Cap de Creus: Vall de la Selva de Mar

Per determinar

Projecte de millora i recuperació del bosc de ribera al Cap de Creus 12.000

Promoció del moviment associatiu forestal 4.000

Caracterització de les masses arbrades de Cap de Creu 8.500

Pla de connexió dels espais Naturals de l'Empordà 4.300

Catàleg de custòdia del territori 10.500

Projecte de repoblació de masses arbrades 8.500

Taula 10. Resum de Programa d’actuacions.

49

6 MESURES D’ACOMPANYAMENT Hi ha una sèrie d’opcions que faciliten la gestió de les masses arbrades, en les que a partir de la implicació d’altres entitats com en el cas de convenis, consorcis i custòdia o amb la sol·licitud de subvencions, es pot rebaixar el cos i l’esforç de les tasques a realitzar. Tot seguit es descriuen les opcions proposades.

6.1 CONVENIS Els convenis són un mitjà, amb el qual institucions, organismes o persones determinen les accions que es duran a terme amb un objectiu d’interès comú. La redacció d’aquests, és única en cada cas i s’adequa les condicions de cada part. Acostumen a venir motivats per la incidència de programes globals amb propietaris. Tenen una durada limitada i en ells s’estipulen les accions i/o compensacions que es duran a terme. Els participants d’un conveni poden ser diferents actius, com fundacions, ens governamentals, propietaris, associacions. Actualment s’està intentant realitzar un conveni entre l’ajuntament de Vilajuïga i els propietaris d’una superfície rústega, amb la finalitat de poder-hi reinstaurar la producció d’oliva, activitat que s’hi duia a terme anteriorment. L’ajuntament veu que no s’hi està fent res sobre el terreny i que hi ha potencial per a la recuperació de les activitats productives tradicionals, generació de llocs de treball i dinamització d’una zona que actualment està en desús. La finalitat de reactivar l’activitat, és que un cop començada, doni prou ingressos per a mantenir-se activa.

6.2 CONSORCIS Un consorci forestal és una entitat constituïda per diferents ens que té per objecte la realització de treballs de conservació forestal, la

formació i execució de plans derivats, la unificació de tasques de gestió forestal i la realització, la gestió i la conservació de la superfície forestal.

6.3 CUSTÒDIA DEL TERRITORI La custòdia del territori és un mecanisme de conservació del territori en el que es crea un lligam entre els usuaris i els propietaris de zones d’interès natural. A partir d’un acord de custòdia, es descriu el procediment de caràcter voluntari entre el propietari de la finca i l’entitat de custòdia. En aquest cas, l’entitat sense ànim de lucre, vetlla per la conservació de l’entorn natural, durant un temps definit i amb una sèrie d’accions concertades dins l’acord. Aquesta és una de les opcions més recomanables en casos en que el propietari no tingui cap interès en dur a terme cap activitat en la seva propietat i en tingui una gestió passiva. L’entitat de custòdia li pot realitzar una proposta amb una sèrie d’accions amb la qual el territori no quedi abandonat. Així s’hi podrà realitzar alguna acció positiva durant un plaç de temps acordat. Segons el nivell d’implicació que vulgui córrer la propietat, existeixen diferents tipus d’acord possibles, que s’han ordenat tot seguit de menys a més nivell d’implicació per part de la propietat. Acord de gestió verbal Recomanat en iniciatives de restauració d’elements patrimonials que es puguin dur a terme per mitjà de voluntariat i que no suposin un elevat cost econòmic. No hi ha compromís jurídic Cessió d’ús

50

Durant un temps establert, es cedeixen les facultats d’ús de la propietat de manera provisional. No hi ha un compromís jurídic. Contracte de custòdia del territori Document obert on les diferents parts defineixen els aspectes acordats i la finalitat d’aquests. En el redactat es detallen les bases establertes per ambdues bandes. S’estableix un temps de durada que més endavant es pot renovar. Quan hi intervé l’administració, el contracte agafa la forma de conveni administratiu. Potser que en el futur aporti avantatges fiscals. Arrendament de serveis L’entitat de custòdia es compromet a assessorar la propietat i/o realitzar actuacions a la finca, de manera gratuïta, o a canvi de determinats compromisos assolits per la propietat. Està regulat pel Codi Civil i té una durada limitada. Mandat La propietat encarrega les activitats objecte de contracte a l’entitat de custòdia, la qual s’hi compromet en el moment en què accepta el mandat. Està regulat pel Codi Civil i té una durada limitada. Arrendament El propietari cedeix la terra a l’entitat de custòdia, que en fa una gestió per a la seva protecció i conservació. Hi intervé una retribució per al propietari i es pot donar en una part o en la totalitat de la

finca. S’obté un benefici amb la garantia de que es realitzarà una gestió per a conservar la natura. Cessió o transmissió temporal de drets reals Per a la recuperació d’usos tradicionals del medi, el propietari cedeix els drets reals com poden ser els de tala, els de pastura o altres a l’entitat de custòdia, amb la finalitat d’afavorir l’entorn natural que en depèn. Potser que en el futur aporti avantatges fiscals. Dret real d’aprofitament parcial La propietat pot establir un dret real, per a que persones alienes a la propietat de la finca (l’entitat de custòdia) en puguin desenvolupar els usos que s’estableixin. Acostuma a tenir un caràcter a un llarg termini. Compravenda Adquisició de la finca per part de l’entitat de custòdia per un preu acordat. Existeix l’eina d’opció de compra (en un temps establert), o la de drets de tanteig i retracte (en el cas de que hi hagi un altre comprador). S’obté un benefici amb la garantia de que es realitzarà una gestió per a conservar la natura. Donació amb reserva d’usdefruit La propietat pot mantenir l’úsdefruit d’alguna part de la finca o d’algun ús, de manera indefinida o per tota la vida. S’obté un benefici amb la garantia de que es realitzarà una gestió per a conservar la natura.

51

Donació Transmissió de la propietat a l’entitat de custòdia. Elimina les responsabilitats dels propietaris així com les càrregues tributàries que impliquen la titularitat i assegura la conservació a llarg termini de la finca. Compta amb avantatges fiscals i tots els costos són assumits per l’entitat de custòdia. Llegat El propietari deixa la propietat en herència a l’entitat de custòdia. Allibera els hereus de la càrrega fiscal que suposaria percebre l’herència. L’organització que s’encarrega d’impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya, és la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) Les entitats de custòdia més òptimes per a la comarca de l’Alt Empordà segons la base de dades de la Xarxa de Custòdia del Territori són: Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) DEPANA Fundació Terra i Arbres Fundació Territori i Paisatge – Obra Social Caixa Catalunya SEO/Birdlife Per a més informació consultar la web www.custodiaterritori.org

6.4 SUBVENCIONS DE GESTIÓ FORESTAL Dins el marc de la gestió forestal hi ha un paquet d’ajuts atorgats per la Generalitat de Catalunya que promouen la redacció d’Instruments d’Ordenació Forestal (IOF) i diverses de les accions que hi poden sortir definides. El procediment per a demanar ajuts per a realitzar accions en un bosc s’inicia amb la redacció d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), un Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF) o un Projecte d’Ordenació (PO), que planifiqui quines accions són les que s’han de dur a terme i argumenti amb quina finalitat. A partir de la redacció del IOF que pertoqui en cada cas, es poden demanar tot un seguit de subvencions per a començar a executar les accions previstes. En el cas de Cap de Creus, es compta amb un avantatge alhora de demanar ajuts, ja que al tractar-se d’un espai protegit, se li dóna prioritat en la concessió d’ajuts. Per a l’any 2009 ja han sortit les ajudes que per a finançar la redacció de projectes per a la gestió forestal. A nivell individual de cada propietari està subvencionada la redacció i revisió de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) i a nivell de grup de propietaris hi ha una subvenció per a la elaboració de projectes per a l’actuació forestal conjunta. En el cas dels ajuts per a completar les tasques derivades d’aquests projectes, s’està a l’espera de la nova publicació. Les actuacions subvencionades durant l’any anterior estan descrits dins el dossier entregat als propietaris, inclòs dins l’annex.

Límits establerts

52

Aportacions per a la redacció o revisió de PTGMF: La superfície ordenada ha de correspondre a terreny forestal que no sigui urbà o urbanitzables Es poden incloure terrenys catalogats com a agrícoles que presentin un ús forestal, adjuntant la declaració d’alteració de béns. El PTGMF s’ha d’elaborar amb el programa METABOSC Projectes per a l’actuació forestal conjunta: El projecte ha d’establir de manera clara l’objectiu de la gestió forestal conjunta i tindrà els apartats: Descripció de l’associació o agrupació Estudi i diagnosi de l’àmbit d‘actuació Objectiu Planificació i descripció de les actuacions Pressupost Cartografia La planificació de les actuacions estarà repartit entre 3 i 5 anys L’import màxim subvencionable és de 15.300 i es valorarà: El nivell de detall i diversitat del plantejament, la superfície d’actuació, quantitat i tipologia de la propietat. Només es pot sol·licitar un projecte per associació o agrupació En cas de que es superi el crèdit destinat al global d’aquesta ajuda, no es durà a terme cap reducció de l’ajut.

En el següent enllaç es troba la resolució on s’especifiquen els paràmetres descrits; http://www.gencat.net/diari_c/5273/08338008.htm Altres Subvencions

Life-Natura

Ajut Europeu per a la conservació de les aus silvestres, dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i en particular de la xarxa europea Natura 2000. La participació de la Comissió pot arribar fins el 50% dels costos, tot i que excepcionalment per la protecció d’espècies prioritàries i protecció d’hàbitats, es pot arribar a un 75%. El plaç d’entrega de propostes per aquest any és del 15 de Maig al 15 de Setembre. Life-Medi Ambient

Ajut europeu per a contribuir a la continuació del desenvolupament de tècniques i matèries innovadores en matèria de medi ambient, dividides en cinc àmbits: ordenació i aprofitament del territori, gestió d’aigües, reducció de l’impacte ambiental de les activitats econòmiques, gestió de residus i reducció de l’impacte ambiental dels productes. La participació de la Comunitat pot arribar fins el 30% en el cas de projectes que tinguin beneficis substancials així com fins a un 50% en altres casos. El plaç d’entrega de propostes per aquest any és del 15 de Maig al 15 de Setembre. Per més informació consultar el següent enllaç;

53

http://ec.europa.eu/environment/life/funding/lifeplus/components/component_nat.htm Compensació d’emissions de CO2

Diverses empreses subvencionen la reforestació sense ànim de lucre, per a compensar les emissions de CO2 que generen. Un exemple és el de les bodegues Torres. Ajut de la generalitat per a la conservació i millora de races

autòctones

La vaca de l’Albera, reuneix les condicions per a demanar aquest l’ajut. Aquesta raça vacuna té la capacitat de desbrossar boscos, estalviant feines de manteniment del sotabosc.

54

7 MESURES DE SEGUIMENT I CONTROL És important realitzar els seguiment i control del Programa per valorar la seva implementació. Les mesures establertes són:

⋅ Establiment de parcel·les d’inventari permanent en les zones arbrades que tinguin en compte criteris de biodiversitat

⋅ Sol·licitar una informe anual al Centre de la propietat forestal amb els avisos d’actuació, dades dels expedients de d’ajuts i els PTGMFs aprovats en l’àmbit del Parc

⋅ Mantenir una cartografia actualitzada de les masses arbrades.

⋅ Elaborar un registre de custòdia

8 CONCLUSIONS El Cap de Creus és un territori aspre i extrem, azotat per la tramuntana i afectat per incendis forestals recurrents. Tot i això es mantenen zones arbrades d’alt valor ecològic, majoritàriament d’alzina i el pi, però amb també d’altres d’espècies arbòries, com el roure martinenc, el lledoner, el castanyer, el vern, l’om, el freixe, el pollancre, l’àlber, el salze, ... i moltes d’arbustives i herbàcies d’ambient boscà. Aquests boscos tenen una importància relativa enorme, no suposen ni el 10 % de la superfície del Parc però són nuclis de biodiversitat i riquesa. Amb la implementació dels PEGs es dona una oportunitat per a la seva conservació i millora, disminuint la recurrència i l’efecte dels incendis forestals. Cal, en primera prioritat, executar aquestes punts estratègic, per aconseguir les condicions necessàries per actuar decididament sobre les masses arbrades restants i fins i tot, ampliar-les allà on les condicions siguin més adients.

El potencial forestal del Parc és més gran del que es pot pensar a primera vista, com demostren les masses menys afectades pels incendis. No es agosarat imaginar un escenari amb major superfície arbrada en l’àmbit del Cap de Creus, i sobretot amb un estat de conservació més adeqüat.

BIBLIOGRAFIA Joan Manel Roig Fernandez, Fèlix Amat Orriols. 2002 Atlas dels Amfibis i Rèptils del Parc natural de Cap de Creus Fractàlia, Consultoria i estudis ambientals s.l. 2004 Avaluació sobre la cacera al Parc Natural de Cap de Creus Josep Mª Cervera, Aitor Goñi. 2001 Incendios Forestales. El caso de Cap de Creus 6 y 7 de Agosto del 2000 Lluís Vilar, Josep Gesti, Joan Font. 2001 Informe sobre els efectes de l'incendi forestal de l'estiu de 200 al Parc Natural de Cap de Creus. Seguiment de la recuperació de la vegetació i propostes de gestió. SERPA. 2001-2002 Evolució d eles comunitats ornítiques al Parc Natural de Cap de Creus després de l’incendi d’Agost del 2000 Batlle Bassa Agnès, Genesse Robert. 2005 Informe Catalan Butterfly Monitoring Scheme a la vall de Montjoi, Parc Natural de Cap de Creus

55

Flaquer Carles, Torre i Coromines Ignasi. 2004 Presència i utilització de l'hàbitat per part dels Quiròpters al Parc Natural de Cap de Creus. Segon any de seguiment. Campanya 2004. Parc Natural de Cap de Creus. 2006 Creació d'un mapa de recuperació d'usos tradicionals en mosaic al Parc Natural de Cap de Creus Baqués Ricard. 2005 Punts de gestió estratègics per al control dels grans incendis forestals al Parc Natural de Cap de Creus Broncano Maria Josep, Bartolomé Jordi, Plaixats. 2006 Estudi experimental del maneig de la vegetació amb desbrossada i amb pasturatge per a la prevenció d'incendis forestals al Parc Natural de Cap de Creus Fortià Ramon Annex del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del PNCC. Medi Biòtic Seoane Pinilla Javier Propuesta de indicadores de biodiversidad en el marco del II plan de desarrollo sostenible de Doñana Departament de Medi Ambient i Habitatge de Catalunya. 2006 Pla Especial de protección del medi natural i del paisatge del parc natural de Cap de Creus

Resolució MAH/3631/2008

<http://www.gencat.net/diari_c/5273/08338008.htm> (consultada el 9 de Desembre de 2008) Ordre MAH/105/2008 <https://www.gencat.net/diari/5091/08065126.htm> (consultat el 9 de Desembre de 2008)