programació de religió curs...

IES MADINA MAYURQA

Programació de Religió

CURS 2017-2018

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Bloc 1. La intel·ligència espiritual i el sentit religiós de la persona.

Bloc 2. La revelació: manera com Déu es fa present a la història

Bloc 3. Jesús realitza el projecte de Déu sobre la humanitat.

Bloc 4. Permanència de Jesucrist en la història per medi de la comunitat de seguidors.

PRIMER ESO

La realitat creada i els esdeveniments històrics són signes de la presència de Déu.

La història d’Israel: elecció, aliança, monarquia y profetisme.

La humanitat de Jesús és tan desenvolupada que Ell s’ha igualat a Déu. Els Evangelis, primer anunci i composició

L’Església és la presència de Jesús en la història. L’Esperit de l’amor de Déu i Jesús actualitzen el seu projecte d’amor

SEGON ESO

La persona humana constitueix el fonament de la dignitat humana. L’ésser humà és col·laboradorador de Déu en la Creació

La fe, acceptació de la revelació. Orígen, interpretació i composició dels llibres sagrats.

Déu es revela en Jesucrist. El Credo, síntesi de l’acció salvadora de Déu en la història.

Expansió de l’Església. Les primeres comunitats cristianes com a model de convivència humana. Les notes de l’Església.

TERCER ESO

La naturalesa humana desitja l’infinit. La recerca de sentit. El problema del mal.

El trencament de l’home amb Déu pel pecat. El relat bíblic del pecat original.

La persona transformada per l’encontre amb Jesús

L’Església, lloc de trobada amb Crist. Experiència de plenitud en l’encontre amb Crist. L’experiència de fe genera cultura.

QUART ESO

Les religions: recerca del sentit de la vida.

La fidelitat de Déu a l’Aliança amb l’ésser humà. La figura messiànica del servent de Yhwh.

La crida de Jesús a col·laborar amb Ell genera una comunitat.

La pertinença a Crist il·lumina totes les dimensions de l’ésser humà. La missió del cristià en el món: construir la civilització de l’amor.

Religió ve de la paraula llatina «re – ligare», és a dir, relligar, harmonitzar el que és divers. La religió es presenta com una proposta de sentit on queda relligada tota l’existència humana amb ella mateixa, amb a naturalesa i amb l’esperit d’amor. Per això és vertaderament una proposta creadora de valors i de sentit per caminar vers un major enteniment envers tot el que ens envolta fins desenvolupar una ecologia sostenible, crear un ecosistema que no margini a ningú, sinó més aviat que integri a tothom perquè la seva finalitat última és la de respectar la dignitat humana. La persona està dotada de interioritat i exterioritat, ocupa un espai a l’univers i alhora té una dignitat dotada de interioritat, la religió és l’estudi de les grans preguntes que les persones sempre s’han fet: el sentit de la vida i de la mort, el sentit del patiment, l’existència de Déu, l’Ésser i la seva immortalitat, la resurrecció, el paradís, el no res, etc. Aquestes preguntes tenen a veure amb les creences més profundes de l’ésser humà però, alhora tenen una expressió concreta que es publica, que es desenvolupa socialment i que influeix en la forma d’establir la convivencia amb els altres. El seu estudi ha estat sempre present a la història de la humanitat i tots els pobles del món, hi han intentat donar una

resposta o una altra. El titpus de resposta condiciona la visió del món que es té i l’actitud més vital i profunda o no. L’estudi d’aquestes grans preguntes passa pel coneixement de les respostes que, des de fa centenars o milers d’anys han donat les religions, i per la reflexió personal que tots hem de fer. Reflexionar sobre les grans preguntes consisteix en mirar al nostre voltant i també a les nostres vides amb ulls atents i fer-nos preguntes. La religió té a veure amb la idea de la vida com a temps limitat. Aquest estudi és imprescindible per a profunditzar, des de diferents òptiques com les religions són una proposta de sentit per el mateix ésser humà. D’altra banda, el seu estudi pot aportar també qualitat a la manera com es viu el compromís social respecte les conviccions personals. No és el mateix construir una casa de pressa i pensant només en els beneficis que obtindrem de la seva venda, que construir-la pensant en deixar una bella construcció que les generacions futures puguin contemplar, viure i fer créixer, tot deixant a les futures generacions el llegat espiritual i cultural que les diferents religions ens han transmès. La religió, abans que d’una definició de Déu, depèn d’una forma concreta d’autoenteniment de la persona humana i la seva societat amb l’Absolut.

PROGRAMACIÓ PRIMER ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS

UNITAT 1. LA REALITAT I ELS ESDEVENIMENTS SÓN LLENGUATGE DE DÉU

CONTINGUTS

• La realitat, mirall de Déu

CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARS D’APRENENTATGE

1. Reconèixer i valorar la realitat com a do de Déu (relacionada amb Déu per la crida a l’existència).

2. El Misteri en la Bíblia, no es refereix a allò desconegut, sinó a allò manifestat que és inesgotable.

3. Els relats de saviesa, propis de l’expressió de la cultura que procura mantenir els seus valors, és el llenguatge usual en els escrits religiosos.

1.1. Expressa oralment, perquè la realitat és signe de Déu.

2.1. Expressa per escrit a quins esdeveniments reconeix el Misteri

3.1. Saber identificar els relats de saviesa actuals

en el cinema, la literatura, i les expressions culturals i artístiques en general.

UNITAT 2. ESTRUCTURA DEL FET RELIGIÓS

CONTINGUTS

• Les religions primitives o tribals • Art i religió • Valors i religió


1. Identificar elements de les religions tribals o primitives 2. Conèixer les característiques principals de les religions tribals o primitives

1.1. Reconeix alguns elements de les religions tribals.

2.1. Sintetitza en una visió global les religions tribals. 2.2. Analitza cooperativament el simbolisme de les pintures rupestres i dels tòtems.

2.3. Valora la comunitat, les pràctiques religioses en grup i el sentit de la vida.

UNITAT 3. BÍBLIA I CREACIÓ

CONTINGUTS

• Els relats bíblics de la Creació • El sentit científic del començament • La Creació representada en l’art. La volta de la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngel. • Valors i Religió


1. Contrastar el relat bíblic de la Creació amb el relat babilònic. 2. Identificar les claus d’interpretació del relat bíblic. 3. Diferenciar l’explicació religiosa de sentit i la visió científica del com i quan.

1.1. Relaciona, amb les seves paraules, el relat de Babilònia i el relat bíblic. 2.1. Assenyala les claus interpretatives del text bíblic. 2.2. Analitza el simbolisme dels frescs de la Capella Sixtina i valora l’art religiós. 3.1. Coneix les diferències entre l’explicació religiosa del Gènesi i la teoria científica del començament. 3.2. Valora ambdues aportacions i l’autonomia de cada visió.

BLOC 2. LA REVELACIÓ, DÉU EN LA HISTÒRIA

UNITAT 4. LA REVELACIÓ

CONTINGUTS

• Revelació i inspiració. Contacte. • Déu es mostra en la vida i en la història


1. Identificar les diferents maneres de comunicació que Déu ha utilitzat en la història d’Israel.

1.1. Selecciona gests i paraules en els que identifica la manifestació divina. 1.2. Interpreta en els esdeveniments històrics la presència de Déu. 1.3. Aplica a la seva vida la revelació de Déu.

UNITAT 5. RELATS BÍBLICS DE VIDA I SAVIESA

CONTINGUTS

• El valor de la confiança: Abraham, Sara i Agar • El valor del perdó. El rostre de Déu i Josep • El valor de la misericòrdia i la solidaritat. El teu dolor és el meu, Moisès


1. Conèixer algunes narracions bíbliques 2. Identificar actituds salvífiques 3. Interpretar les narracions

1.1. Recorda i reconta constructivament les narracions. 2.1. Identifica algunes accions salvífiques 2.2. Relaciona actituds i accions salvífiques amb la seva vida. 3.1. Aplica algunes narracions a l’actualitat.

BLOC 3. JESUCRIST

UNITAT 6. JESÚS

CONTINGUTS

• Jesús i el Regne de la felicitat. Pau i bé • Trets de la felicitat social, el bé per a tots • Com és Jesús? Com actúa?


1. Conèixer algunes narracions dels evangelis 2. Identificar actituds i accions del Regne de la felicitat 3. Relacionar els noms de Jesús amb les seves accions

1.1. Recorda i recompta paràboles 2.1. Identifica les accions salvífiques de Jesús 3.1. Relaciona actituds i accions salvífiques de Jesús amb noms de Jesús

UNITAT 7. ELS EVANGELIS

CONTINGUTS

• Com es va escriure la Bíblia? • Els primers cristians redacten els Evangelis


1. Identificar els llibres de la Bíblia 2. Classificar els llibres de la Bíblia 3. Art dels llibres

1.1. Identifica alguns llibres de la Bíblia 2.1. Classifica els llibres del Antic i Nou Testament 3.1. Utilitza les abreviatures per citar la Bíblia

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA, L’ESGLÉSIA

UNITAT 8. LA COMUNITAT, PRESÈNCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

• La comunitat, presència de Crist en la història • Els cristians, els seguidors de Jesús són a l’Església • Els sagraments, rituals significatius


1. Descobrir i explicar les principals característiques del fet comunitari 2. Identificar tipus de comunitat 3. Conèixer l’Església, comunitat cristiana 4. Relacionar els sagraments i el significat ritual

1.1. Identifica algunes característiques de la comunitat 1.2. Relaciona la comunitat amb la vida 2.1. Classifica tipus de comunitats 3. Valora l’Església com a comunitat 4. Relaciona sagraments i vida.

PROGRAMACIÓ SEGON ESO


UNITAT 1. PERSONA I DIGNITAT

CONTINGUTS

• Persona i dignitat • El fonament de la dignitat de la persona en la Bíblia • La Declaració Universal dels Drets Humans


1. Reconèixer les característiques més rellevants de l’ésser humà creat a imatge de Déu 2. Relacionar la condició de criatura de l’ésser humà amb el seu orígen diví 3. Explicar el perquè de l’ésser humà com a criatura de Déu

1.1. Valora la dignitat de l’ésser humà i la relaciona amb la dignitat dels altres éssers vius. 2.1. Distingeix i debat de manera justificada i respectuosa l’orígen de l’ésser humà 3.1. Valora, en situacions de l’entorn més proper, la dignitat de tot ésser humà, amb independència de les capacitats físiques, cognitives, intel·lectuals i socials.

UNITAT 2. CONTRIBUIR EN LA CREACIÓ DEL MÓN

CONTINGUTS

• Grans símbols del sagrat • L’ésser humà, col·laborador de la creació de Déu • L’evolució de l’home al llarg de la història i la seva relació amb els altres éssers vius i amb la natura • El mal ús de la natura per part dels éssers humans. Conseqüències més rellevants. Reaccions més importants de la humanitat davant la destrucció de la natura. • Accions més significatives en favor de les persones amb algun tipus de discapacitat. • La solidaritat entre els pobles i la lluita contra les desigualtats que impedeixen una vida digna per a tothom.


1. Identificar símbols del sagrat 2. Entendre el sentit i la finalitat de l’acció humana en el món creat i en situacions diverses

1.1. Identifica alguns símbols del sagrat en la natura. 2.1. Classifica accions diverses dels éssers humans que respecten o bé destrueixen la creació i en valora les conseqüències positives o negatives. 2.2. Dissenya, en grup, un projecte de col·laboració amb l’escola en el qual s’assenyalin cinc necessitats observables en l’entorn social, i també les accions que el grup estaria en condicions de dur a terme per a donar-hi respostes satisfactòries i eficaces.


UNITAT 3. LA SAVIESA RELIGIOSA

CONTINGUTS

• Caminar orientats per la saviesa religiosa. Caminar a poc a poc • La regla d’or del comportament humà • Orígen, composició i interpretació dels llibres bíblics

CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÁNDARS D’APRENENTATGE

1. Reconèixer que és la revelació i la saviesa. 2. Saber quina és la regla d’or del comportament humà 3. Conèixer i descriure l’estructura i la composició de la Bíblia 4. Conèixer les regles de la interpretació bíblica.

1.1. Identifica els relats religiosos 1.2. Relaciona religió i creixement vital. 2.1. Descobreix la regla d’or en diferents religions 2.2. Valora la regla d’or del comportament humà 3.1. Identifica, classifica i compara els Llibres Sagrats, mostrant interès per conèixer-ne l’origen. 4.1. Interpreta algun text sagrat.

UNITAT 4. DIÀLEGS DE SAVIESA

CONTINGUTS

• En diàleg amb el judaisme • En diàleg amb l’islam. Els rituals de l’islam


1. Descobrir els principals rituals del poble jueu 2. Explicar els trets més significatius de les festes de l’islam

1.1. Identifica alguns rituals del judaisme 1.2. Mostra interès i curiositat per conèixer el sentit dels rituals jueus 1.3. Mostra respecte per les diferents manifestacions rituals a través de la reflexió i el diàleg d’algunes festes del judaisme. 2.1. Identifica algunes festes de l’islam 2.2. Descriu els elements principals de les festes de l’islam. 2.3. Respecta la fe musulmana i la seva expressió

BLOC 3. JESUCRIST

UNITAT 5. JESÚS

CONTINGUTS

• Jesús de Natzaret, el rostre humà de Déu • Jesús, presència salvadora de Déu, Emmanuel • L’acció alliberadora i sanadora de Jesús. Veure a l’altre en la seva dignitat


1. Conèixer Jesús 2. Descobrir la presència alliberadora i sanadora de Jesús 3. Identificar i valorar l’altre en la seva dignitat

1.1. Reconeix els trets específics de Jesús de Natzaret 1.2. Mostra interès per reconèixer Jesús en els evangelis. 2.1. Identifica algunes accions alliberadores de Jesús 3.1. Valora la manera sanadora d’apropar-se a Jesús

UNITAT 6. LA RESPOSTA DE JESÚS A LA VIDA

CONTINGUTS

• Jesús narra la vida, les paràboles • Jesús interactúa, s’implica


1. Conèixer les paràboles dels Evangelis 2. Interpretar el contingut vital de les paràboles

1.1. Reconta amb les seves paraules la paràbola del bon samarità, de l’amic inoportú. 2.1. Interpreta en la vida actual la saviesa de les paràboles.

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA. L’ESGLÉSIA

UNITAT 7. L’ESGLÉSIA, PRESÈNCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

• La comunitat de Jesús • Característiques del grup de Jesús


1. Saber quin tipus de comunitat fa formar Jesús 2. Reconèixer a Jesús en la història

1.1. Reconeix els trets de la comunitat cristiana 2.1. Identifica valors i actituds de Crist

PROGRAMACIÓ DE TERCER D’ESO


UNITAT 1. LA FELICITAT

CONTINGUTS

• La recerca de la felicitat • IKIGAI, el sentit de la vida de cada persona


1. Identificar l’impuls cap a la felicitat 2. Destriar diferents tipus de felicitat 3. Reconèixer i valorar les religions com a camins de felicitat

1.1. Enumera circumstàncies en les quals cerquem ser feliços 2.1. Comparteix situacions on el rerefons és la recerca de la felicitat 3.1. Estableix relacions entre la felicitat i l’amor 3.2. Cerca en grup històries de persones que són felices en situacions doloroses 3.3. Expressa conclusions personals sobre la felicitat

UNITAT 2. DIÀLEGS RELIGIOSOS SOBR EL SENTIT

CONTINGUTS

• El sentit de la vida en l’experiència de la malaltia, la mort, el dolor, etc. • En diàleg amb l’Hinduisme • En diàleg amb el Budisme


1. Definir el sentit de la vida 2. Conèixer el sentit de la vida que ofereixen les religions 3. Saber que ofereixen l’Hinduisme i el Budisme per aconseguir la felicitat

1.1. Diferència el sentit de la vida de l’èxit 2.1. Analitza el sentit de «acollir» o «rebutjar» les contrarietats en relació a ser feliços. 3.1. Experimenta la importància de viure el moment present connectant amb la realitat 3.2. Compara el que diu el budisme sobre el sofriment amb el que diu Jesús. 3.3. Troba informació als Evangelis sobre el final de la vida de Jesús i ho relaciona amb els ensenyaments del budisme.


UNITAT 3. DIÀLEGS RELIGIOSOS SOBRE EL MAL HUMÀ

CONTINGUTS

• El mal humà • Relats bíblics explicatius del mal


1. Descobrir en la vida un teixit de mal fet i mal rebut. 2. Reflexionar sobre el mal que ens arriba de fenòmens naturals independents de cap voluntat. 3. Identificar això que diem mal amb el que el llenguatge religiós anomena pecat

1.1. Estableix connexions entre el mal i la llibertat personal, decisions. 2.1. Investiga les causes d’inundacions i cerca tipus d’explicació des de la ciència i la natura. 3.1. Coneix alguns mits bíblics que parlen del mal com una conseqüència del mal ús de la llibertat. 3.2. Discerneix que el llenguatge bíblic diferència les manifestacions del mal que venen de l’egoisme humà i el mal de les malalties. 3.3. Identifica la postura de Jesús davant les diferents manifestacions del mal.

UNITAT 4. DÉU EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

• En diàleg amb els texts sagrats del judaisme • En diàleg amb els texts sagrats de l’islam


1. Conèixer texts sagrats del judaisme relacionats amb el cristianisme 2. Conèixer el llibre sagrat de l’islam

1.1. Identifica alguns personatges de la història d’Israel 1.2. Interpreta els texts bíblics com un mirall en el qual es reconeix. 1.3. Identifica accions de Jesús relacionades amb la seva religió, el judaisme. 1.4. Elabora en grup una plantilla d’una sinagoga i una altra d’una església i assenyala les seves similituds. 2.1. Cerca amb quin nom de Déu comença cada sura de l’Alcorà 2.2. Identifica les característiques de Déu en l’Alcorà 2.3. Valora l’experiència d’oració de l’Islam i el compromís amb els més necessitats.

BLOC 3. JESUCRIST

UNITAT 5. JESÚS

CONTINGUTS

• Un projecte de transformació per ser més humà • Jesús entrega d’exemple i servei


1. Conèixer el projecte que Jesús ofereix a l’ésser humà 2. Descobrir els valors que ens fan més humans i els contravalors que ens deshumanitzen

1.1. Analitza un dia de la vida de Jesús i assenyala quin itinerari i accions realitza. 1.2. Argumenta amb accions que Jesús vivia ajudant als altres 1.3. Investiga en grup el darrer sopar abans de la passió i detecta quins gestos fa Jesús i què demana als seus. 2.1. Enumera els valors centrals de la persona de Jesús partint dels seus fets. 2.2. Compara accions de Jesús amb els marginats, desvalguts i vulnerables enfrontant-se amb la llei jueva. 2.3. Argumenta al grup que faria un alumne amb els valors de Jesús davant un cas d’assetjament a classe 2.4. Relaciona el missatge de l’Evangeli amb l’actual problema dels refugiats.

UNITAT 6. TROBAR-SE AMB JESÚS

CONTINGUTS

• L’encontre amb Crist


1. Descobrir l’experiència personal d’homes i dones que han fet el mateix que Jesús

1.1. Investiga un personatge de la història que parli de la seva experiència de Jesús i el canvi de la seva vida. 1.2. Dialoga sobre la diferència de conèixer intel·lectualment i experimentar vitalment.

BLOC 4. JESUCRIST EN LA HISTÒRIA, L’ESGLÉSIA

UNITAT 7. L’ESGLÉSIA COM A PRESÈNCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA

CONTINGUTS

• L’Església, lloc d’encontre amb Crist


1. Descobrir la dimensió relacional de les persones i la necessitat de fer grup amb els qui comparteixen els mateixos projectes i afinitats. 2. Reconèixer que quan fem el bé i creem espais de pau fem present Jesús. 3. Valorar l’Església com una comunitat que es reuneix per a contagiar-se forces i il·lusions de saber fer avui el que Jesús faria.

1.1. Identifica el grup de «Hillsong» com un grup de joves que viuen l’experiència de Jesús. 2.1. Busca ong’s relacionades amb l’Església. 3.1. Identifica com celebra la comunitat moments més importants i decisius de la vida i els descobreix com a sagraments 3.2. Cerca la importància de l’aigua, l’oli i la llum a les celebracions dels sagraments.

UNITAT 8. L’ESPERIT, ALÈ QUE CREA

CONTINGUTS

• L’experiència religiosa genera cultura


1. Conèixer i valorar què, a cada època històrica, l’experiència cristiana ha inspirat els artistes per realitzar grans obres que constitueixen el patrimoni cultural de la humanitat.

1.1. Identifica les esglésies de Mallorca com a obres artístiques i llegat de l’expressió religiosa dels nostres avantpassats. 1.2. Reconeix el simbolisme religiós del gòtic, especialment la importància de la llum a la catedral de Palma. 1.3. Investiga en grup la cultura social de l’Església d’educació i treball amb els marginats.

PROGRAMACIÓ QUART ESO


UNITAT 1. L’EXPERIÈNCIA RELIGIOSA I LA FELICITAT

CONTINGUTS

• L’experiència religiosa i la felicitat. Les religions i la recerca de sentit de la vida. • Les religions més rellevants en l’entorn de l’escola: la religió catòlica i altres confessions cristianes (ortodoxos i evangèlics); la religió islàmica, la religió hinduista, budista, etc. • La revelació de Déu en les diverses religions. Persones més rellevants en les religions estudiades


1. Aprendre els trets comuns més importants en les religions en l’afany de donar sentit a la vida. 2. Descobrir la intervenció de Déu en la història dels esforços humans en la recerca de sentit i mostrar-ne algunes diferències en les diverses religions.

1.1. Descobreix i classifica els trets més importants en les religions monoteistes 1.2. Cerca informació i presenta al grup de treball les respostes de les diferents religions a preguntes relatives al sentit de la vida. 2.1. Analitza i debat les principals diferències en la forma de manifestar-se Déu a la humanitat segons les diverses religions.


UNITAT 2. MISERICÒRDIA I SOLIDARITAT DE DÉU AMB L’ÉSSER HUMÀ A LA BÍBLIA

CONTINGUTS

• La fidelitat de Déu a l’Aliança amb l’ésser humà. • La figura messiànica de Jesús, Servent de Yhwh, l’home de la misericòrdia. La recreació: Tot nou.


1. Reconèixer i valorar les accions de Déu que mostren la seva solidaritat i fidelitat al llarg de la història. 2. Comparar i valorar la novetat observable entre el Messies solidari i el Messies polític.

1.1. Identifica i aprècia el compromís i la solidaritat permanent de Déu en la història d’Israel. 1.2. Pren consciència i agraeix els moments de la seva història en els quals reconeix l’ajuda de Déu. 1.3. Identifica, classifica i compara els trets més rellevants del Messies solidari i del Messies polític. 2.1. S’esforça per descobrir i comprendre la novetat del Messies solidari com a criteri de vida.

UNITAT 3. LA SAVIESA RELIGIOSA

CONTINGUTS

• Caminar orientats per la saviesa religiosa. Caminar poc a poc. • La regla d’or del comportament humà • Orígen, composició i interpretació dels llibres bíblics.


1. Reconèixer que és la revelació i la saviesa. 2. Saber quina és la regla d’or del comportament humà. 3. Conèixer i descriure l’estructura i l’organització de la Bíblia. 4. Conèixer les regles de la interpretació bíblica.

1.1. Identifica els relats religiosos. 1.2. Relaciona religió i creixement vital. 2.1. Descobreix la regla d’or en diferents religions. 2.2. Valora la regla d’or del comportament humà. 3.1. Identifica, classifica i compara els Llibres Sagrats, mostrant interès per conèixer-ne l’origen. 4.1. Interpreta alguns texts sagrats.

UNITAT 4. DIÀLEGS DE SAVIESA

CONTINGUTS

• En diàleg amb el Judaisme. Els rituals del judaisme. • En diàleg amb l’Islam. Els rituals de l’Islam.


1. Descobrir els principals rituals del poble jueu. 2. Explicar els trets més significatius de de les principals festes del Islam.

1.1. Identifica alguns rituals del judaisme. 1.2. Mostra interès i curiositat per conèixer el sentit dels rituals jueus. 1.3. Mostra respecte per les diferents manifestacions rituals a traves de la reflexió i el diàleg d’algunes festes del judaisme. 2.1. Identifica algunes festes del Islam. 2.2. Descriu els elements principals de les festes del Islam. 2.3. Respecta la fe musulmana i la seva expressió.

BLOC 3. JESUCRIST.

UNITAT 5. JESÚS

CONTINGUTS

• Jesús de Natzaret, el rostre humà. • Jesús, presència salvadora de Déu. L’Emmanuel. • L’acció alliberadora i salvadora de Jesús. Veure l’altre en la seva dignitat.


1. Conèixer a Jesús. 2. Descobrir la presència alliberadora i salvadora de Jesús. 3. Identificar i valorar l’altre en la seva dignitat.

1.1. Reconeix els trets específics de Jesús de Natzaret. 1.2. Mostra interès per conèixer Jesús en els Evangelis. 2.1. Identifica algunes accions alliberadores de Jesús. 3.1. Valora la manera sanadora d’apropar-se a l’altre de Jesús.

UNITAT 6. LA RESPOSTA DE JESÚS A LA VIDA

CONTINGUTS

• Jesús narra la vida. Les Paràboles. • Jesús interactúa, s’implica.


1. Conèixer les paràboles dels Evangelis. 2. Interpretar el contingut vital de les Paràboles.

1.1. Reconta amb les seves paraules la paràbola del Bon Samarità, de l’amic inoportú. 2.1. Interpreta en la vida actual la saviesa de les Paràboles.

BLOC 4. L’ESGLÉSIA COM A PRESÈNCIA DE JESÚS EN LA HISTÒRIA.

UNITAT 7. ELS CRISTIANS I LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN. LA CIVILITZACIÓ DE L’AMOR

CONTINGUTS

• Estar amb Jesús genera comunitat i solidaritat. • El seguiment de Jesús en l’Església il·lumina totes les dimensions de la vida de l’ésser humà. • La missió del cristià en el món: construir la civilització de l’amor.


1. Descobrir i valorar que Crist genera una nova manera d’exercir la raó i la llibertat, i també d’expressar l’afectivitat de la persona humana. 2. Descobrir que l’exercici del lideratge ha d’estar al servei de la comunitat. 3. Relacionar la missió del cristià amb la construcció d’un món millor.

1.1. Emet judicis sobre el comportament de les persones que donen exemple d’una nova manera de viure. 1.2. Reflexiona sobre la recerca del bé quan té la possibilitat d’escollir entre diverses opcions possibles. 1.3. És conscient de les diferents formes de viure i prefereix la que reconeix com a més humana. 2.1. Identifica a líders i explica com exerceixen el seu lideratge al servei de la comunitat. 2.2. Reconeix, en l’Església, líders al servei de la comunitat; i què, en fer-ho així, són testimonis del missatge evangèlic. 2.3. Indica alguns esdeveniments de la història en els quals l’Església ha defensat obertament la dignitat de l’ésser humà. 3.1. Cerca algunes iniciatives de l’Església del seu entorn proper que mostrin l’afany per construir la civilització de l’amor.

PROGRAMACIÓ PRIMER DE BATXILLERAT

BLOC 1. ANTROPOLOGIA CRISTIANA

UNITAT 1. LA DIMENSIÓ RELIGIOSA

CONTINGUTS

• L’ésser humà és de per si religiós perquè cerca un sentit a la vida • Dimensió personal de l’experiència religiosa. • Expressions històriques del sentit religiós • Formes de coneixement al llarg de la història amb les que l’ésser humà descobreix la realitat • Recorregut històric de les relacions entre ciència i religió


1. Reconèixer la necessitat de sentit 2. Comparar manifestacions històriques que permentin desvetllar el sentit religiós. 3. 4. Conèixer i distingir els diferents coneixements per a distingir la veritat.

1.1. Reflexiona sobre successos mostrats en els medis de comunicació i emet judicis de valor sobre la necessitat de sentit 2.1. Identifica i diferència la diversitat de resposta salvífica que mostren les diferents religions. 3.1. Identifica, a través de fonts, les diferents maners de conèixer la veritat en la filosofia, la teologia, la ciència i la tècnica. Distingeix quins aspectes de la realitat permet conèixer cada mètode.

UNITAT 2. LA PERSONA, UN MISTERI

CONTINGUTS

• La persona humana, fonament de la sea dignitat. • L’home, ésser religiós que cerca un sentit a la vida. Expressions històriques del sentit religiós. • Diferents postures davant el fet religiós en la societat actual.

1. Raonar l’arrel divina de la dignitat humana. 2. Comparar manifestacions històriques que permentin desvetllar el sentit religiós.

1.1. Descobreix la injustícia i fonamenta la dignitat humana. 1.2. Compara textos que vinculen la dignitat de l’ésser humà a la seva condició de criatura. 1.3. 2.1. Identifica i diferència la diversitat de resposta salvífica que mostren les diferents religions. 2.2. Compren i defineix amb paraules personals el significat de bé comú, destí universal dels bens i subsidiarietat. Aplica a situacions concretes aquests principis, justificant el pensament social de l’Església.

BLOC 2. RELACIÓ ENTRE CIÈNCIA I RELIGIÓ

UNITAT 3. RELIGIÓ I CIÈNCIES

CONTINGUTS

• Diverses postures davant el fet religiós a la societat actual. • Formes de coneixement al llarg de la història amb els que l’ésser humà descobreix la realitat i la veritat. • Recorregut històric de les relacions entre ciència i religió. • Vincle entre ciència i ètica.


1. Identificar i contrastar en el moment actual diferents respostes de sentit. 2. Conèixer i distingir els diferents mètodes de coneixement humà. 3. Conèixer els moments històrics del conflicte entre ciència i religió. 4. Ser conscient de la necessitat de la relació entre ciència i ètica per al progrés humà.

1.1. Qualifica les respostes de sentit que ofereixen l’ateisme, l’agnosticisme i el laicisme i les contrasta amb la resposta de les religions. 2.1. Identifica, per medi de fonts, els diferents mètodes de coneixement en filosofia, teologia, ciència i tècnica. Distingeix els aspectes de la realitat que permet conèixer cada mètode. 3.1. Reconeix i s’esforça per comprendre l’origen diví de l’univers. 3.2. S’informa amb rigor i debat sobre els casos de Galileu, Miquel Servet, etc. Escriu la seva opinió justificant les causes i conseqüències d’aquests conflictes. 4.1. Aprèn i respecta que el criteri ètic neix del reconeixement de la dignitat humana. 4.2. Analitza casos i debat de manera raonada les conseqüències que es deriven d’un ús de la ciència sense referència ètica.

BLOC 3. DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA

UNITAT 4. VIURE COM A CRISTIANS

CONTINGUTS

• La persona i el fonament de la seva dignitat. • Les claus de la Doctrina social de l’Església.


1. Raonar l’arrel divina de la dignitat humana. 2. Identificar la dignitat humana com a clau per a la convivència justa entre els homes.

1.1. Descobreix la injustícia. 1.2. Aprèn i respecta el criteri ètic com a reconeixement de la dignitat humana. 2.1. Elabora una definició personal dels termes legal, ètic i moral. Explica les diferències entre els termes amb ajuda de medis audiovisuals. 2.2. Investiga, obté dades i analitza, traient conclusions, comportaments que defensen o atempten la dignitat de l’ésser humà.

UNITAT 5. CONSTRUINT UN MÓN NOU.

CONTINGUTS

• Origen i evolució de la Doctrina Social de l’Església. • Claus de la Doctrina Social de l’Església.


1. Conèixer i valorar el context en que neix la Doctrina Social de l’Església. 2. Conèixer i aplicar els principis de la Doctrina Social de l’Església.

1.1. Identifica problemes socials de finals del segle XIX, estudia la seva evolució fins a l’actualitat i analitza les respostes de la Doctrina Social de l’Església. 2.1. Comprèn i defineix amb paraules el significat de bé comú, destí universal dels bens i subsidiarietat. Aplica a situacions concretes aquests principis justificant el pensament social de l’Església.

BLOC 4. ESGLÉSIA I CULTURA

UNITAT 6. RELIGIÓ I CULTURA

CONTINGUTS

• Significat del terme i dimensions de la cultura. • La vida monacal, font de cultura.


1. Conèixer i comparar diferents acepcions del terme cultura. 2. Ser conscients de que la persona és generadora de cultura. 3. Adonar-se del canvi que el monacat introdueix en la configuració del temps i de l’espai.

1.1. Estudia, analitza, i defineix el concepte de cultura en diferents èpoques i el contrasta amb el caràcter antropològic de l’ensenyament de l’Església. 2.1. Identifica els elements propis de diferents cultures i elabora un material audiovisual on els compara críticament. 3.1. Coneix els trets de la vida monàstica. Identifica la seva influència en l’organització social i la vida laboral. 3.2. Valora el treball dels monjos per conservar l’art i la cultura grecollatina, elaborant un material audiovisual en el que es reculli la síntesi del seu estudi.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A TOTS ELS CURSOS

Actitud d’escolta, acollida, col·laboració i respecte d’uns amb els altres 40%

Anotacions al quadern de classe per anar construint dia a dia un dossier 20%

Entrega del dossier elaborat amb el treballat a classe i les possibles fotocòpies o fitxes emprades per la realització de les tasques

20%

Tasques específiques de cada tema 20%

Els alumnes que no superin el cinquanta per cent de cada un dels ítems de qualificació, hauran de fer un exàmen per superar cada una de les avaluacions.

PROPOSTA DE SORTIDES EXTRAESCOLARS PER A ESO

PRIMER A la segona avaluació visita cultural a Lluc

SEGON A la segona avaluació, visita cultural a la muntanya dels tres santuaris

TERCER A la segona avaluació, visita al Museu Bíblic, a la Seu i a les clarisses

QUART A la segona avaluació, visita al Museu Bíblic, a la Seu i a les clarisses

Les sortides podran ser substituides per unes altres amb la mateixa finalitat educativa.

programació de religió curs...

Documents