programaciÓ didÀctica del departament didÀctic de … · 2013-10-22 · de la conselleria...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL

DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE

FILOSOFIA

CURS 2013-2014

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

FILOSOFIA I CIUTADANIA

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

PROFESSOR: JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

(CAP DEPARTAMENT)

Aquesta programació s’ha elaborat d’acord amb l’ORDRE 45/2011, de 8 de juny,

de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les

programacions didàctiques en l’ensenyament bàsic i ha estat aprovada en la reunió

ordinària de Departament celebrada el dia 11 de setembre de 2013 i lliurada una

còpia en format electrònic a la Sot-Direcció, així com una còpia també electrònica

de l’extracte dels Criteris d’Avaluació.

Igualment es fa lliurament d’una còpia en paper dels Criteris d’Avaluació per tal

que siga exposada en el tauler d’anuncies i estiguen a disposició de tota la

comunitat educativa. El primer dia de classe el professor també lliurarà a cada

alumne un full informatiu dels aspectes més significatius de la metodologia,

avaluació i qualificació-

Igualment el Departament Didàctic de Filosofia posarà aquesta programació i

l’extracte dels Criteris d’Avaluació a disposició de tota la comunitat educativa a

través de la seua publicació en la pàgina web de l’Institut

Per a l’elaboració d’aquesta programació s’ha tingut en compte tant la legislació

docent autonòmica i estatal, com el Projecte Curricular de Centre, com els criteris

acordats en la Comissió de Coordinació Pedagògica, així com les propostes de

millora fruit de la revisió de les programacions d’altres anys. .

3

ÍNDEX

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’“EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS”. 2n

D’ESO. CURS 2013-2014 ................................................................................................................................ 8

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 8

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ......................................................................................... 8

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ ................................................................................................................ 9

2. OBJECTIUS ....................................................................................................................................... 10

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA ...................................... 10

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA ................................................................................... 12

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO ............................................................................................... 13

3.1. BREU DESCRIPCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ............................................................ 15

3.2. VINCULACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I EL

CURS 17

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I AVALUACIÓ ................................................................................ 18

4. CONTINGUTS ................................................................................................................................... 19

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ................................................................. 20

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .............................................................................. 20

5.1. TEMPORALITZACIÓ .................................................................................................................. 54

6. 6. METODOLOGIA ............................................................................................................................ 54

6.1. 6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA ...................................................................... 54

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES ...................................................................................................... 55

7. . AVALUACIÓ .................................................................................................................................... 56

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ......................................................................................... 56

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ...................................................................... 57

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ...................................................................... 58

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ..................................................................................................... 59

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. .......................................................................... 65

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. .................................................. 66

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ....................................... 67

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ................................................................................................... 69

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ ............... 71

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ................................................................................... 72

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ................................................................................................ 75

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’“EDUCACIÓ ETICOCÍVICA”. 4t D’ESO. CURS 2013-2014 ................ 79

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................79

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ: ......................................................................................79

1.2. . CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ........................................................................80

2. OBJECTIUS. .......................................................................................................................................81

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. .....................................81

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA. ..................................................................................83

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO ...............................................................................................83

3.1. BREU DESCRIPCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES .............................................................85

3.2. VINCULACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I EL

CURS 87

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I AVALUACIÓ ................................................................................88

4. CONTINGUTS ...................................................................................................................................89

4.1. 4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ..........................................................90

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ..............................................................................92

5.1. TEMPORALITZACIÓ ................................................................................................................127

6. METODOLOGIA ..............................................................................................................................128

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA ............................................................................128

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES ....................................................................................................129

7. AVALUACIÓ. ...................................................................................................................................131

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .......................................................................................131

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ....................................................................131

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ....................................................................132

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ...................................................................................................134

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ........................................................................140

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ................................................141

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. .........................................142

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ..................................................................................................144

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ .............146

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. .................................................................................147

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ..............................................................................................150

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA I CIUTADANIA. 1er DE BATXILLERAT. CURS 2013-2014

...................................................................................................................................................................153

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................153

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ .....................................................................................153

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ........................................................................154

PÀGINA 5.

2. OBJECTIUS. .................................................................................................................................... 155

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. ............................................................................. 155

2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA I CIUTADANIA”. ........................................................ 156

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT. .............................................................................. 160

3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT. ......... 162

3.1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I AVALUACIÓ .............................................................................. 163

4. CONTINGUTS ................................................................................................................................. 164

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ............................................................... 164

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................................ 167

5.1. UNITATS DIDÀCTIQUES ......................................................................................................... 171

5.2. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ............................................................. 174

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. ........................................................................... 174

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. .......................................................................... 174

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. ................................................................................................... 175

7. AVALUACIÓ .................................................................................................................................... 176

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ....................................................................................... 176

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .................................................................... 179

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .................................................................... 180

7.4. 7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ........................................................................................... 181

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ........................................................................ 187

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ................................................ 187

7.7. CRITERIS DE PROMOCIÓ ........................................................................................................ 188

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ......................................... 189

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ................................................................................................. 189

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ ............. 192

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ................................................................................. 193

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES .............................................................................................. 196

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n DE BATXILLERAT. CURS 2013-2014

................................................................................................................................................................... 199

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 199

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ..................................................................................... 199

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ........................................................................ 200

2. OBJECTIUS. .................................................................................................................................... 201

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. ............................................................................. 201

2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS D’“HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA”. ....................................................... 202

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT. ..............................................................................205

3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT. ....206

3.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I AVALUACIÓ ..............................................................................207

4. CONTINGUTS .................................................................................................................................208

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ...............................................................208

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................................210

5.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. .............................................................213

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. ...........................................................................213

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. ...........................................................................213

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. ...................................................................................................214

7. AVALUACIÓ. ...................................................................................................................................215

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .......................................................................................215

7.2. ESTRATÈGIES E INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .....................................................................217

7.3. 6.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................................218

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ..................................................................................................219

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ........................................................................228

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ................................................229

7.7. CRITERIS DE PROPOSTA DE TÍTOL ..........................................................................................230

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. .........................................230

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ..................................................................................................231

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ .............233

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. .................................................................................234

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ..............................................................................................237

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

2n D’ESO

CURS 2013-2014

Carrer Joan Fuster s/n.

Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26

46680 ALGEMESÍ (València)

E-correu: [email protected]

Web: .www.iesberantguinovart.com

8

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’“EDUCACIÓ PER A

LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS”.

2n D’ESO. CURS 2013-2014

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

L’Educació per a la ciutadania en l’Ensenyament Secundari Obligatori continua la tasca

començada per la seua homònima en Primària.. S’organitza a través de dues matèries: l’Educació

per a la ciutadania i els drets humans que s’impartirà en 2n de l’ESO, i l’Educació eticocívica, que

s’impartirà en 4t de l’ESO. La democràcia liberal és una forma d’organització política que s’ha

decantat a través d’un llarg i convuls procés històric. S’ha mostrat al mateix temps forta i persuasiva

davant dels totalitarismes que han intentat derrotar-la, perquè ha sabut incorporar en el seu si pobles

i cultures molt diferents d’aquells en què va tindre el seu origen. La seua capacitat d’adaptació a

situacions històriques diverses testimonia la seua fortalesa. Les democràcies s’han estés per tot el

món i, amb aquestes, el poder de les ciutadanes i ciutadans per a decidir el seu propi futur. No

obstant això, el pluralisme polític i ideològic característic de les democràcies liberals, un dels seus

trets fonamentals, no pot menyscabar un consens valoratiu bàsic que garantisca el compromís ciutadà

amb el seu sistema de govern. Sense aquest compromís, cap règim pot subsistir a llarg termini. Eixa

tasca és especialment complexa en un règim democràtic, en el qual és molt difícil de traçar la

frontera entre els valors majoritaris en una societat, els dependents de les majories de govern de

torn i els constitutius de la pròpia forma de govern. Per això, les lleis només poden imposar com

a mínims allò que els ciutadans s’han donat a través del procés constituent que legitima el model

polític espanyol actual: la Constitució Espanyola de 1978. Els referents ineludibles d’una educació

cívica per a tots els ciutadans són les institucions que hi apareixen, els valors que s’hi defenen, així

com els processos de transformació institucional i política que esta acull. No obstant això, una

Educació per a la ciutadania no resideix exclusivament a conéixer l’ordenament polític i jurídic

de la nostra nació, tot i ser coneixement imprescindible, sinó que ha d’anar més enllà i aprofundir

en els trets fonamentals característics de les societats democràtiques: els drets individuals que han

de respectar-se per les majories contingentment en el poder, la divisió de poders, que actua com a

contrapés contra la possible temptació de despotisme per qualsevol d’estos i les eleccions lliures, on

les ciutadanes i ciutadans poden organitzar-se políticament tant per a ser triats com per a triar

aquells que creguen que representen millor els seus interessos i aspiracions. És ineludible,

també, conéixer les tradicions filosòfiques sobre les quals s’assenta. Algunes institucions canvien i,

mailto:[email protected]

http://www.iesberantguinovart.com/

2n ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

9

no obstant això, no pot desaparéixer la discussió racional com a forma de dirimir els conflictes

polítics en una societat d’homes lliures. I cap disciplina ha contribuït tant a això com la Filosofia.

El vigor de la societat democràtica depén de les seues ciutadanes i ciutadans. És un producte

complex de molts elements. Les institucions socials intermèdies són fonamentals. Mitjans de

comunicació, sindicats, esglésies, associacions empresarials i ciutadanes, totes poden col·laborar tant

com a canalitzadores de les iniciatives ciutadanes com a impulsores d’aquests. Però això no és prou,

és necessari que els individus no posen els seus interessos particulars per damunt de les conviccions

democràtiques, per molt legítims que estos interessos puguen ser. Ací és on l’educació juga un

paper imprescindible.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ

Des de fa dècades, les professores i professors contribueixen activament a educar en

democràcia el nostre alumnat. Els valors de la igualtat, del respecte a la diferència i la llibertat

individual es viuen diàriament en totes les aules d’Estat. Però és important que l’alumnat dedica

unes hores a reflexionar sobre tot això. Aquest és doncs el context en el qual es va a desenvolupar

aquesta assignatura. Es tracta que, a través dels diferents objectius proposats i dels continguts que es

desenvolupen per aconseguir-los, l’alumnat aprenga a exposar les seues opinions i judicis amb

arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Això només pot aconseguir-

se per mitjà de la pràctica efectiva del diàleg, que es mostrarà com la millor estratègia per a abordar

els conflictes de forma no violenta.

L’alumnat haurà d’aprendre que les opinions poden canviar en el procés de diàleg i

d’informació. Una ciutadana o ciutadà democràtic no és només qui millor argumenta, qui més disposat

està a canviar de posició, sempre que els arguments dels altres i la informació disponible així li ho

exigisca. Per a això, la preparació i la realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot

ser una magnífica estratègia de treball en l’aula, a més de l’anàlisi comparativa i l’avaluació crítica de

la informació a què tenen accés sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

La matèria d’“Educació per a la ciutadania i els drets humans” es concebuda per aquest

Departament com una matèria que servirà per a que l’alumne adquirisca una sèrie de coneixements

i informacions bàsiques sobre aspectes axiològics, estructurals i organitzatius de les societats

democràtiques occidentals i especialment de la nostra societat, de la societat valenciana, una societat

que en els darrers anys ha esdevingut plural i cosmopolita i que s’ha de fonamentar sobre una sèrie

de valors democràtics –sorgits després de segles de lluita i reivindicació- que han de permetre als

nous ciutadans sentir-se ciutadans del món en igualtat de condicions, de drets i deures amb la resta

dels congèneres, sense perdre a l’hora la idiosincràsia de la cultura, llengua i forma d’ésser dels

valencians.

La democràcia, com a sistema polític de convivència, ha fet possible, especialment a partir

del revulsiu que significà la Revolució Francesa, l’existència real i efectiva dels ciutadans, és a dir

de membres isonòmics d’una comunitat política equiparats no sols en drets i deures, sinó que a més

tenen l’obligació de contribuir a la construcció d’una societat més justa i solidària capaç d’acollir a

tothom i d’enriquir-se a partir de la pluralitat d’idees i creences. Si en els cas de la resta de

democràcies europees occidentals la consolidació del concepte de ciutadà s’ha anat afermant en

algun cas durant més d’un segle, en el cas del nostre estat aquesta consolidació s’ha tingut que

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA 2n ESO

10

realitzar en els darrers 30 anys, donada la peculiar i sovint desafortunada història del Estat en el qual

ens trobem inserits.

És per això que als joves que en aquesta edat comencen a adquirir consciència de ser

membres d’una “polis”, comencen a adonar-se que viuen i viuran en una comunitat “política”,

no sols se’la ha de donar a conéixer els fonaments jurídics i conceptuals de la societat que hi viuen,

sinó que se’ls ha de proporcionar també les eines crítiques i reflexives que els permeta millorar

la societat que han heretat i deixar, al seu torn als seus descendents, una societat més equitativa,

solidària i tolerant que la que ells heretaren.

Aquesta és dons l’orientació d’aquesta matèria, començar a formar ciutadans i ciutadanes

que, per una banda que adquirisquen una informació bàsica sobre els modes d’organització i

funcionament de les societats democràtiques modernes, i concret la nostra, i per una altra una

perspectiva filosoficomoral que els permeta analitzar els problemes i conflictes moral i polítics des

d’una òptica abstracta i racional, descobrint quin són els valors universal que substenten les societats

actual, i especialment la nostra.

Es tracta en definitiva de començar a educar ciutadans lliures, que basen la seua llibertat en

la llibertat de pensament i que se situen sempre críticament enfront dels dilemes i problemes ètics,

jurídics i polítics que, a partir d’ara, començaran a interessar-los, tot això, evidentment, a través de

l’ús crític de la raó.

2. OBJECTIUS

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

OBLIGATÒRIA

En aquest apartat reproduïm el marc legal del currículum en aquesta comunitat autònoma

(Decret 112/2007, de 20 de juliol), tal i com ha sigut aprovat per la seua Administració educativa i

publicat en el seu Diari Oficial (24 de juliol de 2007). Així mateix, hi hem de tenir en compte tant la

normativa sobre avaluació contínua en aquesta etapa educativa (Ordre de 14 de desembre de 2007)

com la relativa a l’horari lectiu (Resolució de 25 de juliol de 2007, de les direccions generals

d’Ordenació i Centres Docents i de Personal, per la qual es prorroga i es completa a partir del curs

2007-2008 la Resolució de 15 de juny de 2001, completada per les resolucions de 26 de juny de 2002,

de 9 de juliol de 2003, de 30 de juny de 2004, de 28 de juliol de 2005 i de 15 de juny de 2006, per les

quals es dictaven instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent

als centres d’ensenyament secundari).

El decret esmentat indica que els objectius d'aquesta etapa educativa, formulats en termes de

capacitats, són els següents:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el

respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les

persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors

comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de

la ciutadania democràtica.


11

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i

en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de

l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i

social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat

de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i

rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de

qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a

adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el

camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes

disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en

els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit

crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre

decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de

superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i

per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del

valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental

del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a

llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.

Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura

d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la

Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i

lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les

críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències.

Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així

com de l’exercici físic i de d’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport

i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en

especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i

adoptar judicis i actituds personals respecte a estos.


12

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable,

l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i

millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes

manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

De tots aquests objectius generals de l’etapa, els que tenen més relació expressament amb

aquesta matèria i amb aquest curs són els següents: a), b), c), d), e), h), k), m) i n).

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

L’ensenyança de l’“Educació per a la ciutadania” en aquesta etapa tindrà com a objectiu

el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió individual i social.

2. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permeten participar en

activitats de grup amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació

per abordar els conflictes.

3. Desenvolupar la iniciativa personal assumint responsabilitats i practicar formes de

convivència i participació basades en el respecte, la cooperació i el rebuig a la

violència, als estereotips i als prejudicis.

4. Conèixer i valorar la Declaració universal dels drets humans, el Conveni europeu

de drets i llibertats i la Constitució espanyola, i identificar els valors que els

fonamenten.

5. Conèixer i valorar la igualtat essencial dels éssers humans i la relació existent

entre la llibertat i la responsabilitat individuals.

6. Reconèixer la igualtat de drets entre homes i dones, valorar la diferència de sexes

i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin

discriminació entre homes i dones. Fomentar la coresponsabilitat i el fet de

compartir les tasques domèstiques i de cura, tant pels homes com per les dones.

7. Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el

funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, les seves institucions, les

seves normes i els processos politicojurídics, els seus valors i símbols.

8. Conèixer els fonaments de la forma de vida democràtica i aprendre a obrar d’acord

amb aquests en els diferents àmbits de convivència.

9. Assumir el principi de correlació entre deures i drets i reflexionar sobre les causes

que provoquen la violació dels drets.

10. Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de

participació ciutadana, com ara la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat.

11. Conèixer en els seus termes fonamentals la Constitució espanyola, la Declaració

dels drets humans i el Conveni europeu de drets i llibertats. Valorar les accions

encaminades a la consecució d’una pau i seguretat fonamentades en el respecte a


13

aquests drets fonamentals, i la participació activa com a mitjà per aconseguir un

món més just.

12. Adquirir un pensament crític i reflexiu, basat en un coneixement rigorós i ben

informat, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

13. Conèixer les normes de seguretat viària i les causes i conseqüències dels accidents

de circulació.

14. Assumir una cultura de respecte al medi ambient i uns hàbits de vida saludables

que els protegeixin davant les malalties i davant les addiccions.

Segons aquest mateix Decret, l’ensenyament d’aquesta matèria ha de tenir com a finalitat, en

el curs de segon, el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem tot seguit, de cada un dels

objectius anteriors, els que s’han d’assolir, totalment o parcialment, aquest segon curs d’ESO]:

1) Reconéixer les dimensions individual i social de la condició humana (2n).

2) Reconéixer la relació que hi ha entre la llibertat i la responsabilitat individuals (2n).

3) Conéixer i valorar la igualtat essencial dels éssers humans (2n).

4) Desenvolupar i expressar les actituds necessàries per a crear un bon clima de

convivència a l’escola, en la família i amb els amics (2n).

5) Conéixer la Declaració Universal dels Drets Humans, la història de la Declaració, els

problemes a què s’enfronta la implantació d’aquest document i el valor que té com a

projecte moral (2n).

6) Reconéixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets

entre ells i rebutjar els estereotips i els prejudicis que impliquen discriminació (2n).

7) Conéixer i valorar els principis que fonamenten els sistemes democràtics, les

institucions i el funcionament de la Generalitat, de l’Estat espanyol i de la Unió

Europea (2n).

8) Conéixer i valorar la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat

Valenciana, i identificar els valors que els fonamenten (2n).

9) Valorar la importància de la participació en la vida política i social (2n).

10) Assumir el principi de correlació entre deures i drets i reconéixer les virtuts cíviques

(2n).

11) Promoure el coneixement i la valoració de les normes de circulació principals (2n).

12) Valorar la seguretat viària (2n).

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel Ministeri d'Educació i Ciència

(MEC) i que estableix els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria com a

conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desenvolupat a la

Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el currículum de


14

l'Educació Secundària Obligatòria per a aquesta comunitat. Aquest document es refereix a la

programació d'Educació eticocívica en quart curs d'ESO.

Com analitzarem més avant amb més detall, una de les novetats principals que ha incorporat

aquesta llei en l'activitat educativa ve derivada de la nova definició de currículum, en concret per la

inclusió de les denominades competències bàsiques, un concepte relativament nou en el sistema

educatiu espanyol i en la seua pràctica educativa. Pel que fa, globalment, a la concepció que s’hi té

d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació, les novetats són les que produeix,

precisament, la seua interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés

d'ensenyament-aprenentatge.

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) fa del currículum, hi ha tant els

components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com una

novetat ben significativa, com ara la introducció de les competències bàsiques. Aquest element

passa a convertir-se en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum i, en conseqüència,

dels processos d'ensenyament-aprenentatge. A més, no hem d'oblidar que en aquest curs la decisió

de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO es basarà, entre unes altres consideracions, en

si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa; per això aquestes acabaran convertint-se en

el referent per a avaluar l'alumne.

Moltes són les definicions que s'han donat sobre aquest concepte, però totes fan insistència

en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys

teòrics, moltes vegades interdesconnectats, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències

incideix, fonamentalment, en l'adquisició d'uns coneixements imprescindibles, pràctics i integrats,

coneixements que hauran de ser demostrats pels alumnes (és un poc més que una formació

funcional). En definitiva, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d'integrar

coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos.

D’una manera molt gràfica i succinta, s'ha arribat a definir com la posada en pràctica dels

coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i les

habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés),

l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es pense que no es tenen perquè, en

teoria, s'han oblidat).

Però, hi ha un aspecte que ha de destacar-se, atés que no sol ser percebut a simple vista, i

és el que incideix sobre el que hem decidit anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne,

mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar. D'aquesta

manera veiem com una competència integra els diferents continguts que són treballats a l'aula

(conceptes, procediments i actituds, amb una importància ben diferent, segons matèria), exemple

d'una formació integral de l'alumne. En definitiva, estem reconeixent que la institució escolar no

sols prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics (o ètics i morals, com en aquesta

matèria), sinó que ho fa també com a ciutadà, i per això ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques

i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, el fet de ser responsable, el fet de treballar en

equip…, i aquest és, precisament, un dels objectius fonamentals d'aquesta matèria.

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no se li concedeix la importància

que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es

produeix en qualsevol matèria. La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar

durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal i/o professional no acaba


15

mai, per la qual cosa una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la

informació i la comunicació permetrà accedir a aquesta eina per a demanar la informació que en

cada moment es precise (òbviament, després d'analitzar-se’n la qualitat). Si, a més, tenim en

compte que moltes vegades és impossible tractar en profunditat tots els continguts del currículum, és

clar que l'alumne haurà de formar-se en una altra competència, la d'aprendre a aprendre.

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tenir

l'alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal

i laboral són les següents:

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència matemàtica.

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

• Competència en el tractament de la informació i competència digital.

• Competència social i ciutadana.

• Competència cultural i artística.

• Competència per a aprendre a aprendre.

• Competència en l'autonomia i iniciativa personal.

3.1. BREU DESCRIPCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Però, què entenem per cada una d'aqueixes competències? De manera succinta, i recollint el

més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una d’aquestes aporta els aspectes

següents a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Suposa la utilització del llenguatge com a eina de comunicació oral i escrita i com a eina

d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, per la qual cosa

contribueix, així mateix, a crear una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives

amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb unes

altres persones, acostar-nos a unes altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte en el

moment que es coneixen. Al capdavall, la competència lingüística és fonamental per a aprendre a

resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. Adquirir aquesta competència suposa dominar la

llengua oral i escrita en múltiples contextos i fer servir d’una manera funcional, si més no, una llengua

estrangera.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Consisteix, en primer lloc, en l'habilitat per a utilitzar els nombres i les seues operacions

bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic per a produir i interpretar

informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre

problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa,

en definitiva, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una


16

argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el

coneixement matemàtic amb uns altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN

FÍSIC

És l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats

per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències

i l'activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones

i de la resta dels éssers vius. En suma, implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que

permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, i també

utilitzar uns valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA

DIGITAL

És l'habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en

coneixement, per la qual cosa inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació

fins a l’ús i la transmissió d’aquesta en diferents suports i la utilització de les tecnologies de la

informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se.

L’adquisició d’aquesta competència suposa, si més no, utilitzar recursos tecnològics per a resoldre

problemes d’una manera eficient i mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la

informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la

ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament

individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres,

cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de

posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences,

les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En definitiva, implica comprendre la

realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i els deures

ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Aquesta competència implica conéixer, comprendre i valorar críticament diferents

manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i

considerar-les una part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, valorar i gaudir l'art i

unes altres manifestacions culturals, mostrar una actitud oberta i receptiva davant de la realitat

artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la capacitat creadora pròpia.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent

d’una manera autònoma, i també buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement

racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix

problema i trobar motivació per a buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. Al


17

capdavall, implica gestionar les capacitats pròpies des d'una òptica de recerca d'eficàcia i manejar

recursos i tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Fa referència a la possibilitat d'optar amb criteri propi i dur endavant les iniciatives

necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en

el social o laboral. Adquirir aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític

en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

3.2. VINCULACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I EL CURS

En una competència no hi ha coneixements que s'adquireixen exclusivament en una matèria

determinada i només serveixen per a aquesta. Amb tot el que l'alumne aprén en les diferents

matèries (i no sols en la institució escolar) construeix un bagatge cultural i d'informació que ha de

servir-li per al conjunt de la vida, que ha de ser capaç d'utilitzar en moments precisos i en situacions

distintes. Per això, qualssevol d'aqueixes competències poden assolir-se si no en totes sí en

la majoria de les matèries curriculars, i també per això en totes aquestes matèries podrà utilitzar i

aplicar aquestes competències, independentment de en quines les haja pogudes adquirir

(transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver assolit uns aprenentatges determinats

(o habilitats socials, com pot ser aquest cas), però també, no ho oblidem, permetrà assolir-ne

d’altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d'aquesta, garantia de l’aprenentatge permanent.

No totes les competències esmentades adés tenen la mateixa rellevància en el currículum

d'aquesta matèria. Atesos els continguts d’aquesta, podem establir tres grups de competències

delimitats per una presència curricular desigual, ordenats de més presència a menys: en el primer,

competència social i ciutadana; en el segon, competència a aprendre a aprendre i competència en

autonomia i iniciativa personal; i en el tercer, competència en comunicació lingüística i en el

tractament de la informació i la competència digital.

Com s'assoleixen cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem

succintament els aspectes més rellevants, ordenades les competències de més a menys presència en

aquesta matèria, i només de les més importants:


Aquesta és la competència central en aquesta matèria, ja que permet adquirir habilitats

personals i socials per a conviure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica, és a dir, per

a participar socialment i prendre decisions que impliquen triar entre diverses opcions.


Aquesta competència permet a l'alumne prendre consciència de les capacitats i les habilitats

socials pròpies, per la qual cosa el treball en equip, la presa de contacte amb opinions alienes

i diferents de les seues, l'anàlisi d'informacions i opinions, etc., li seran de gran ajuda per a assolir

aquesta competència.


18


La planificació, la presa de decisions, la participació i l'assumpció de responsabilitats, al

capdavall, la construcció d'un pensament propi, són maneres a través de les quals l'alumne adquireix

aquesta competència. Ha d'habituar-se a analitzar situacions problemàtiques que impliquen prendre

postura i proposar solucions, el mateix que li ocorrerà en múltiples moments al llarg de la seua vida.


Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el

desenvolupament d'aquesta competència: la utilització del llenguatge per a comunicar sentiments,

idees i opinions, i l'ús del debat (implica escoltar, exposar i argumentar), en tots dos casos amb

llenguatge escrit o oral. Atesa la manera com l'alumne rep la informació hui en dia (mitjans de

comunicació, tecnologies de la informació i la comunicació, publicitat…), haurà d'analitzar

críticament els missatges directes i subliminars que difonen.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITAL

Aquesta competència es caracteritza en aquesta matèria per la necessitat d’informació per a

participar en debats sobre molt distints aspectes actuals, per això l'alumne ha de buscar informació

plural, i tractar-la i presentar-la d’una manera adequada i intercanviar-la amb alumnes i professors

d’una manera eficaç (fòrums, blocs, etcètera).

De manera esquemàtica podem veure la vinculació entre competències i objectius en la

següent taula:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA

MATÈRIA I DEL CURS

SOCIAL I CIUTADANA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 4, 5 i 8

TRACTAMENT DE LA

INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA

DIGITAL

5, 7, 8 i 11

APRENDRE A APRENDRE 4, 7 i 8

AUTONOMIA I INICIATIVA

PERSONAL

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I AVALUACIÓ

Dit això, queda clar que hi ha una interrelació evident entre els distints elements del

currículum, i que hem de posar-la de manifest per a utilitzar d’una manera adequada tots els materials

curriculars que s’usen en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica

s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats, igual que els criteris d'avaluació, en termes de

capacitats), se sap que aquests condicionen la tria d'uns continguts o uns altres, de la mateixa manera

que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permeten demostrar si l'alumne assoleix els objectius

o no els assoleix. Per això, els criteris d'avaluació permeten una interpretació doble: d'una banda,

els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que du a terme l'alumne, és a dir, hi haurà

uns criteris d'avaluació lligats expressament a conceptes (pocs, la veritat, en aquesta matèria), uns

altres, a procediments (molts) i uns altres, a actituds (la majoria), ja que cada un d'aquests continguts


19

ha de ser avaluat per haver sigut treballats a l’aula i són els que s'avaluen en els diferents moments

d'aplicació de l'avaluació contínua; i, de l’altra, hi haurà criteris d'avaluació que han sigut formulats

més en la seua relació amb les competències bàsiques. Siga com siga els criteris d’avaluació permeten

treballar molt bé a partir de les competències bàsiques ja que ens serveixen per analitzar-les i descobrir

el nivell d’assoliments dels objectius en situacions pràctiques i/o reals, cosa que sense ells no podríem

fer adequadament.

L'avaluació de competències bàsiques és un model d'avaluació diferent del que suposa

aplicar els criteris d'avaluació de manera tradicional, tant perquè s'aplica en diferents moments d'unes

altres avaluacions, com perquè la finalitat, encara que complementària, és distinta. Si partim del fet

que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i

actituds, la manera de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirides és reproduir situacions

d'aplicació tan real com siga possible, i en aquestes situacions allò més habitual és que

l'alumne se servisca d'aqueix bagatge acumulat (tot tipus de continguts i coneixements) però

responga, sobretot, a situacions pràctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competències estem

avaluant preferentment, encara que no sols això, procediments i actituds, d'ací que les relacionem

amb els criteris d'avaluació amb més caràcter procedimental i actitudinal.

Per a aquest curs s’han elaborat 16 criteris d’avaluació que són explicats en l’apartat

corresponent. Aquest 16 criteris serviran doncs, per conèixer el nivell d’assoliment de les diferents

competències bàsiques. En concret en la següent taula podem veure cada competència bàsica per

quins criteris concrets és avaluada

COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

DE LA MATÈRIA I DEL CURS

SOCIAL I CIUTADANA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 3, 4, 9 i 13

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

I COMPETÈNCIA DIGITAL

6, 9, 11, 12 i 13

APRENDRE A APRENDRE 6, 11, 14, 15 i 16


PERSONAL

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 16

4. CONTINGUTS

L’Educació per a la ciutadania està configurada en esta etapa per dues matèries: l’Educació

per a la ciutadania i els drets humans, que s’imparteix en segón, i l’Educació eticocívica, de quart

curs. Ambdós matèries s’estructuren en diversos blocs, que van del personal i més pròxim, al global

i més general, i que porten a l’adquisició de procediments, habilitats socials i actituds bàsiques per

al desenvolupament d’una bona convivència de la ciutadania democràtica.

És comú a ambdues matèries partir de la reflexió sobre la persona i les relacions

interpersonals. També tenen en comú el coneixement i la reflexió sobre els drets humans, des de la

perspectiva del seu caràcter històric, afavorint que l’alumnat valore que no estan garantits per

la mera existència d’una declaració, sinó que és possible ampliar-los o retrocedir-hi. Finalment,


20

ambdós matèries comparteixen l’estudi de les característiques i problemes fonamentals de les

societats i del món global del segle XXI.

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS

Els continguts es presenten organitzats en cinc blocs.

En el bloc 1 figuren els continguts comuns, que estan encaminats a desenvolupar les habilitats

i destreses relacionades amb la reflexió, la participació i el diàleg.

El bloc 2, Relacions interpersonals i participació, tracta aspectes relatius a les relacions

humanes des del respecte a la dignitat personal i la igualtat de drets individuals, el reconeixement de

les diferències, el rebuig a les discriminacions i el foment de la solidaritat. Així mateix, s’aborden

aspectes relatius a la participació i representació en el centre escolar i el compromís amb activitats

socials i de voluntariat, encaminades a aconseguir una societat justa i solidària.

El bloc 3, Deures i drets ciutadans, aprofundeix en un contingut ja treballat en el tercer cicle

d’Educació Primària. A més del coneixement dels principis arreplegats en els texts internacionals,

proposa la reflexió en el sentit d’estos principis, en la identificació de situacions de violació dels

drets humans i en l’actuació que correspon als tribunals ordinaris internacionals i als tribunals

internacionals quan estes situacions de violació dels drets humans es produeixen.

l bloc 4, Les societats democràtiques del segle XXI, inclou continguts relatius a la diversitat

social i al funcionament dels estats democràtics, centrant-se de manera particular en el model polític

espanyol.

El bloc 5, Ciutadania en un món global, aborda algunes de les característiques de la societat

actual: les diferències entre diverses regions del món, el procés de globalització i interdependència,

els principals conflictes del món actual, així com el paper dels organismes internacionals i de les

institucions europees en la prevenció i resolució d’estos.

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

A continuació, es desenvolupa la programació de cada una de les 9 unitats didàctiques en

què han sigut organitzats i seqüenciats els continguts d'aquest curs. En cada unitat s'indiquen els

objectius didàctics, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els criteris d'avaluació i les

competències bàsiques corresponents, aquestes en relació amb els criteris d'avaluació.

UNITAT 1: JO I ELS ALTRES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (graella que interrelaciona cada una de les competències

bàsiques que es treballen en la unitat, i el desglossament en subcompetències corresponent, amb els

criteris d’avaluació de la unitat i amb les activitats d’aprenentatge, la qual cosa permet identificar la

manera com aquesta unitat contribueix a assolir-les):

COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS

D’AVALUACIÓ DE LA

UNITAT

ACTIVITATS DE LA

UNITAT


21

Comunicació lingüística

Expressar oralment

pensaments, emocions,

vivències, opinions…

5 i 10 APO p. 8: 2 / p. 9: 3-4 /

p. 10: 3 / p. 11: 6

AF p. 16: 4

Interpretar diferents tipus

de discurs d’acord amb la

situació comunicativa.

11 APO p. 8: 1-2 / p. 9: 3-4 /

p. 10: 3 / p. 11: 4-6

Escriure textos que

expressen idees, sentiments

i experiències.

5 i 7 APO p. 8: 1-2 / p. 10: 2 /

p. 11: 6

AF p. 17: 8

Comprendre textos

procedents dels mitjans de

comunicació i d’altres

fonts.

11 APO p. 8: 1-2 / p. 9: 3-4 /

p. 10: 3 / p. 11: 4-6

Recopilar i processar

informació procedent de

fonts diverses.

11 APO p. 8: 1-2 / p. 9: 3-4 /

p. 10: 3 / p. 11: 4-6

Escoltar, exposar i dialogar. 5 i 10 APO p. 8: 2 / p. 11: 6

AF p. 16: 4

Social i ciutadana

Comprendre de manera

crítica la realitat més

pròxima i ser capaç

d’elaborar un projecte de

vida realista i positiu.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 APO p. 8: 2 / p. 10: 1-3

AF p. 16: 1 i 3-4 /

p. 17: 6-8

Ser conscient dels

conflictes que s’originen en

la convivència i

desenvolupar habilitats

necessàries per a resoldre’ls

d’una manera dialogada i

negociada.

2, 3,4 ,5, 7, 8, i 10 APO p. 8: 2 / p. 11: 5-6

AF: p. 16: 3

Mostrar una actitud positiva

i constructiva en les

relacions interpersonals,

cultivar sentiments i

emocions com l’amor,

l’alegria, la compassió, la

tendresa, l’esperança i la

solidaritat, i evitar el recurs

de la violència.

4, 8, 9 i 10 APO p. 10: 1-3 /

p. 11: 5-6

AF p. 16: 1 i 3-4 /

p. 17: 7-8

Avaluar uns valors socials i

morals determinats de

manera crítica i construir

una escala de valors pròpia

que permeta als alumnes

comportar-se de manera

coherent en afrontar una

decisió o un conflicte.

3, 4 i 9 APO p. 10: 1-3 /

p. 11: 5-6

AF p. 16: 1 i 3-4


22

Desenvolupar habilitats per

a participar, prendre

decisions, triar la manera de

comportar-se i

responsabilitzar-se de les

tries.

4 APO p. 9: 3-4 /

p. 10: 1-3

AF p. 16: 1 i 3-4

Aprendre a aprendre

Prendre consciència de les

capacitats personals

(intel·lectuals, emocionals,

físiques), del procés i les

estratègies necessàries per a

desenvolupar-les, així com

del que es pot fer per un

mateix i del que es pot fer

amb ajuda d’altres persones

o recursos.

1, 4, 8 i 9 APO p. 8: 1-2 / p. 10: 1-3 /

p. 11: 4-6

AF p. 16: 1 i 3-4 /

p. 17: 7-8

Autonomia i iniciativa personal

Reforçar l’autonomia,

l’autoestima i la identitat

personal.

1 i 4 APO p. 8: 1-2 / p. 10: 1-3 /

p. 11: 4 i 6

AF p. 16: 1 i 3-4

Dur a terme projectes de

manera individual i

col·lectiva.

3 i 5 APO p. 8: 1-2 / p. 10: 1-2

/ p. 11: 6

AF p. 16: 3 / p. 17: 8

PO: Analitze, pense i opine. AF: Activitats finals

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Adquirir un bon coneixement de nosaltres mateixos i responsabilitzar-nos del nostre

comportament.

2. Comprendre els conceptes d’identitat personal, autoconcepte i autoestima.

3. Reconéixer la dimensió individual i social de la condició humana.

4. Identificar els canvis que implica l’adolescència i les actituds necessàries per a

afrontar-los.

5. Valorar la importància de l’amistat i de l’amor en el desenvolupament afectiu i

emocional de les persones.

6. Ser conscient de la importància de respectar les regles de convivència per a millorar

les relacions interpersonals.

7. Identificar els diferents tipus de relacions interpersonals i reflexionar-hi.

8. Reconéixer els diferents tipus d’afectes.

9. Ser conscient de la importància d’una autoestima positiva per a evitar trastorns com

l’anorèxia.


23

CONTINGUTS

Conceptes

Autonomia i identitat personal.

L’adolescència.

La necessitat dels altres. Les vivències íntimes: tipus.

Les relacions interpersonals: tipus de relacions. L’amor i l’amistat.

L’autoestima.

L’anorèxia i la relació que té amb l’autoestima.

Procediments

Elaboració d’una llista per a enumerar i ordenar criteris de valoració.

Redacció d’una argumentació per a defendre la tria personal enfront d’altres.

Distinció dels trets que deriven en una autoestima positiva o en una autoestima

negativa.

Elaboració d’un decàleg de normes consensuades per tot el grup.

Realització d’activitats de comprensió lectora.

Aplicació adequada de les tècniques pròpies de textos escrits i orals argumentatius per

a comunicar idees de manera coherent i intel·ligible.

Actituds

Reconeixement de les actituds necessàries per a desenvolupar l’autonomia i la identitat

personal.

Valoració de les opinions dels altres encara que no s’hi estiga d’acord.

Presa de consciència dels diferents tipus d’estats d’ànim que sentim.

Cura de les relacions interpersonals i dels afectes creats envers els altres.

Valoració positiva de les regles per a millorar les relacions interpersonals.

Desenvolupament d’actituds favorables a l’autoestima positiva.

Respecte de les normes de convivència establides en el grup.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Distingir els conceptes d’identitat personal, autoconcepte i autoestima.

2. Identificar les característiques que defineixen l’adolescència com a etapa evolutiva.

3. Reflexionar sobre els aspectes que marquen la dependència i la independència dels

adolescents respecte dels pares.

4. Triar la manera adequada de comportar-se en diferents situacions, responsabilitzant-


24

se de les decisions adoptades i de les conseqüències.

5. Reflexionar en grup sobre les raons que ens empenyen a conviure amb els nostres

semblants.

6. Reconéixer les dues principals categories de relacions interpersonals i identificar-ne

les varietats amb exemples.

7. Classificar els distints tipus d’afectes que podem sentir en diferents moments de la

nostra vida.

8. Respectar les regles que milloren les relacions interpersonals i la convivència en el

grup.

9. Distingir els indicis de l’autoestima positiva i els de l’autoestima negativa, i practicar-

ne una autovaloració.

10. Practicar el diàleg argumentatiu, de manera respectuosa, per a comunicar idees i per a

superar els conflictes en les relacions interpersonals.

11. Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les distintes posicions i alternatives

que hi ha en els debats que es plantegen en la unitat.

UNITAT 2: EL NOSTRE ENTORN PRÒXIM





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS

D’AVALUACIÓDE LA

UNITAT

ACTIVITATSDE LA

UNITAT


Expressar oralment



1, 2, 6 i 7 APO p. 21: 4 / p. 22: 2 /

p. 24: 1 / p. 26: 2 / p. 27: 5

AF: p. 33: 4-6

Interpretar diferents tipus de

discurs d’acord amb la


10 APO pp. 20-21: 1-4 /

pp. 22-23: 1-5 / pp. 24-25:

1-3 / pp. 26-27: 1-5

Escriure textos que

expressen idees, sentiments i

experiències.

7 APO p. 20: 2 / p. 22: 2 /

p. 23: 3-4 / p. 27: 4

AF: pp. 32-33: 3-6

Comprendre textos


comunicació i d’altres fonts.

10 APO pp. 20-21: 1-4 /

pp. 22-23: 1-5 / pp. 24-25:

1-3 / pp. 26-27: 1-5



fonts diverses.

10 APO pp. 20-21: 1-4 /

pp. 22-23: 1-5 / pp. 24-25:

1-3 / pp. 26-27: 1-5

AF: p. 32: 2-3

Escoltar, exposar i dialogar. 1, 2, 6 i 7 APO p. 21: 4 / p. 22: 2 /


25

p. 24: 1 / p. 26: 2 / p. 27: 5

AF: p. 33: 4-6

Matemàtica

Habilitat per a utilitzar i

relacionar els nombres per a

interpretar distints tipus

d’informació i dades

estadístiques.

9 APO p. 21: 3 / p. 23: 3-4 /

p. 27: 5

AF: p. 32: 2

Tractament de la informació i competència digital

Buscar, obtenir, processar i

comunicar informació per a

transformar-la en

coneixement.

1, 2, 9 i 10 APO pp. 20-21: 1-4 /

pp. 22-23: 1-5 / pp. 24-25:

1-3 / pp. 26-27: 1-5

AF pp. 32-33: 2-6

Social i ciutadana






1, 2, 3, 4, 5 i 8 APO pp. 20-21: 1-4 /

pp. 22-23: 1-5 / pp. 24-25:

1-3 / pp. 26-27: 1-5

AF p. 33: 3-6

Ser conscient dels conflictes

que s’originen en la

convivència i desenvolupar

habilitats necessàries per a

resoldre’ls d’una manera

dialogada i negociada.

6, 7 i 8 APO p. 21: 3-4 / p. 23: 3-5 /

pp. 24-25: 1-3 / pp. 26-27:

1-5

AF pp. 32-33: 3-6








solidaritat, i evitar el recurs a

la violència.

3, 4, 5 i 8 APO p. 21: 3-4 / p. 22: 2 /

p. 23: 3-5 / pp. 24-25: 1-3 /

pp. 26-27: 1-5

AF pp. 32-33: 3-6









3, 4, 5, 6 i 7 APO p. 21: 3-4 / p. 23: 3-5 /

pp. 24-25: 1-3 / pp. 26-27:

1-5

AF pp. 32-33: 3-6

Aprendre a aprendre


capacitats personals


físiques), del procés i les

4, 6 i 8 APO p. 23: 3 / p. 27: 5

AF p.32: 1-2 / p. 33: 4-6


26



del que es pot fer per un

mateix i del que es pot fer

amb ajuda d’altres persones

o recursos.



manera individual i

col·lectiva.

3 i 8 APO p. 27: 4

AF p. 33: 5-7

APO: Analitze, pense i opine. AF: Activitats finals


1. Conéixer l’entorn més pròxim (la família, la comunitat de veïns i el centre educatiu).

2. Valorar la importància de la família en el desenvolupament afectiu i emocional de les

persones.

3. Reconéixer les funcions de la família i els diferents models familiars, i reflexionar-hi.

4. Assumir la nostra responsabilitat envers les persones grans i les dependents, i valorar

què ens pot aportar la seua experiència.

5. Prendre consciència de la igualtat entre homes i dones i de la necessitat de repartir de

manera equitativa les faenes de casa.

6. Ser conscient de la importància de crear un bon ambient familiar per a la convivència.

7. Valorar la importància de participar en els àmbits ciutadans més pròxims a l’alumne:

la família, el centre educatiu i la comunitat de veïns.

8. Ser conscient de la importància de seguir les normes de comportament establides als

centres educatius.

CONTINGUTS

Conceptes

La família espanyola.

Models nous de família.

Participació en les faenes de casa.

Relacions interpersonals en l’àmbit familiar.

La convivència amb el veïnat.

La convivència al centre educatiu.

Valors ciutadans: la dignitat i el respecte.

L’assetjament escolar (bullying).


27

Procediments

Interpretació de taules de dades i gràfics.

Formació de grups de treball i realització d’activitats col·lectives.

Observació, anàlisi i comentari d’imatges.

Anàlisi d’enquestes.

Treball de camp i exploració de l’entorn.

Realització d’exercicis de comprensió lectora.

Anàlisi d’informacions proporcionades pels mitjans de comunicació.

Utilització de les eines pròpies del diàleg argumentatiu per a comunicar idees de

manera coherent i intel·ligible i resoldre conflictes.

Actituds

Desenvolupament de comportaments contra la violència i la discriminació basada en

prejudicis sexistes.


Reconeixement de la importància dels vincles familiars i de crear un ambient afectiu

i emocional adequat.

Comprensió de la importància del respecte i la cura de les persones grans i de les

persones dependents del nostre entorn.

Respecte de les normes de convivència en els diferents àmbits socials en què

participem.


1. Reflexionar en grup sobre les distintes funcions que ha tingut la família i el seu paper

actual.

2. Caracteritzar els diferents models de família i reflexionar en grup sobre els més

freqüents en la societat espanyola.

3. Responsabilitzar-se d’algunes de les faenes de casa, i rebutjar discriminacions basades

en prejudicis sexistes.

4. Assumir la igualtat de gèneres en la vida diària en qualsevol situació.

5. Adoptar una actitud d’atenció i cura envers les persones grans i dependents del nostre

entorn pròxim.

6. Practicar el diàleg argumentatiu per a expressar opinions i superar els conflictes amb

les persones de l’entorn pròxim, sempre de manera respectuosa.

7. Elaborar una llista de les accions que poden ser font de conflicte en els àmbits familiar,

escolar i en la comunitat de veïns, i reflexionar en grup sobre les normes que poden

evitar-les.


28

8. Participar de manera activa i respectuosa en la vida del centre educatiu i de l’entorn

pròxim.

9. Ordenar i analitzar imatges i dades, i extraure unes conclusions o suggeriments finals.



UNITAT 3: ELS NOSTRES POBLES I LES NOSTRES CIUTATS





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS DE LA

UNITAT


Expressar oralment


vivències, opinions...

4, 5, 6 i 10 APO p. 38: 1 / p. 42: 5

AF: p. 49: 6

Adequar la parla a situacions

comunicatives variades.

4, 5 i 10 APO p. 38: 1 / p. 42: 5

AF: p. 49: 6

Escriure textos que


experiències.

10 APO p. 39: 3-4 / p. 40: 3 /

p. 41: 4 / p. 42: 3 / p. 43: 6-8

AF p. 48: 3 / p. 49: 5-7

Comprendre textos



9 i 11 APO pp. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4 /

pp. 40-41: 3-5 / pp. 42-43:

5-8

AF p. 48: 3-4 / p. 49: 6-7



fonts diverses.

9 APO pp. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4 / pp. 40-41:

3-5 / pp. 42-43: 5-8

AF p. 49: 6-7

Escoltar, exposar i dialogar. 4, 5, 6, 10 i 11 APO p. 38: 1 / p. 42: 5

AF: p. 49: 6

Matemàtica





estadístiques.

7 APO p. 40: 3 / p. 41: 5

AF: p. 48: 3 / p. 49: 6-7

Coneixement i interacció amb el món físic

Prendre consciència de la

influència que les persones

11 APO p. 39: 3-4 / p. 42: 5 /

p. 43: 7


29

introdueixen en el medi on

viuen i fomentar el respecte,

la conservació i la millora de

la natura.




transformar-la en

coneixement.

4, 9 i 10 APO pp. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4 / pp. 40-41:

3-5 / pp. 42-43: 5-8

AF p. 48: 3-4 / p. 49: 6-7

Social i ciutadana




habilitats per a resoldre’ls de

manera dialogada i

negociada.

1, 2, 3, 4, 5 i 6 APO pp. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4

AF p. 48: 4









de la violència.

1, 2, 3, 5 i 6 APO pp. 38-39: 1-4

AF p. 48: 4









5, 6, 7, 8, 9 i 10 APO pp. 38-39: 1-4 /

pp. 40-41: 1-5 / pp. 42-43:

5-8

AF p. 48: 4




comportar-se i


tries.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 APO pp. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4 / pp. 40-41:

1-4 / pp. 42-43: 2 i 5-8

AF p. 49: 5-7

Construir, acceptar i

practicar normes de

convivència d’acord amb els

valors democràtics, exercitar

els drets i les llibertats, i

participar activament i

plenament en la vida cívica.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 APO p. 36-37: 1-4 /

pp. 38-39: 1-4

AF p. 48: 4



30


1. Desenvolupar habilitats socials bàsiques per a crear una bona convivència ciutadana.

2. Valorar la importància de respectar les normes establides per a aconseguir una

convivència harmoniosa en els nostres pobles i ciutats.

3. Evitar conductes irrespectuoses i violentes envers persones del nostre entorn.

4. Rebutjar l’ús de la violència i la força per a imposar els criteris personals i obligar els

altres a accedir als nostres desitjos.

5. Reconéixer la importància d’aplicar de manera responsable els valors viaris.

6. Adquirir consciència crítica davant de la publicitat per a evitar una actitud passiva

davant dels missatges publicitaris.

7. Valorar positivament el consum responsable i rebutjar el consum irreflexiu.

8. Desenvolupar actituds de respecte, cura i conservació de l’entorn natural, segons

criteris mediambientals i de millora de la qualitat de vida.

9. Ser conscient de la importància de complir les normes de convivència ciutadana.

CONTINGUTS

Conceptes

Reptes de la convivència ciutadana.

Nivells de participació ciutadana.

Tipus de participació: la iniciativa popular i el referèndum.

Actes contra el civisme.

L’actuació com a ciutadans.

Educació viària.

Consum racional i responsable.

Valors ciutadans: la prudència.

La publicitat. Riscos.

Procediments



Anàlisi de casos.

Realització d’exercicis de comprensió lectora.

Observació, anàlisi i comentari d’imatges.

Exposició d’opinions i judicis personals amb arguments.


31


Utilització de les eines pròpies del diàleg argumentatiu per a comunicar idees de

manera coherent i intel·ligible i resoldre conflictes.

Actituds


Valoració positiva i respecte per les normes de convivència ciutadana.

Rebuig d’actes violents i contra el civisme.

Responsabilitat i respecte per les normes d’educació viària.

Respecte i cura del medi ambient.

Desenvolupament d’actituds crítiques davant dels missatges publicitaris enganyosos i

el consum irreflexiu.

Valoració positiva i aplicació coherent dels valors ciutadans exposats en la unitat.


1. Identificar i rebutjar les conductes que perjudiquen la convivència ciutadana i

fomenten la violència.

2. Respectar les normes que faciliten la convivència en tots els àmbits.

3. Participar de manera activa, respectuosa i solidària en la vida ciutadana de l’entorn.

4. Enumerar alguns dels problemes de convivència en els espais públics i debatre’n les

solucions possibles.

5. Practicar el diàleg per a superar els conflictes en les relacions conciutadanes.

6. Exposar els valors d’un bon ciutadà i aplicar-los en l’entorn pròxim.

7. Mostrar actituds de respecte i cura envers el medi ambient i exposar accions per a

protegir-lo.

8. Enumerar les funcions de la protecció civil en la prevenció i la gestió dels desastres

naturals i provocats.

9. Identificar i respectar les normes d’educació viària treballades en la unitat.

10. Analitzar, amb judici crític, missatges publicitaris que mostren l’ús de tècniques

agressives que afavoreixen el consum impulsiu i cec.

11. Reflexionar en grup sobre què implica un consum racional i responsable (roba, menjar,

energia, ordinador, mòbil, TV, etc.) i redactar unes conclusions.




32

UNITAT 4: VIURE EN DEMOCRÀCIA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS DE LA

UNITAT



discurs d’acord amb la


4, 5, 7, 9 i 10 APO p. 52: 2-3 / p. 53: 6 /

p. 54: 1 i 4 / p. 55: 5-6 /

p. 57: 1-2 / p. 58: 3-4 /

p. 59: 5-6

AF p. 64: 2 / p. 65: 4 i 7

Escriure textos que


experiències.

2, 4, 5 i 7 APO p. 52: 5 / p. 54: 4 /

p. 55: 5 / p. 57: 1 / p. 58: 3

AF p. 64: 2 / p. 65: 4-7

Comprendre textos



4, 5, 7, 9 i 10 APO p. 52: 2-3 / p. 53: 6 /

p. 54: 1 i 4 / p. 55: 5-6 /

p. 57: 1-2 / p. 58: 3-4 /

p. 59: 5-6

AF p. 64: 2 / p. 65: 4 i 7



fonts diverses.

4, 5, 7, 9 i 10 APO p. 52: 2-3 / p. 53: 6 /

p. 54: 1 i 4 / p. 55: 5-6 /

p. 57: 1-2 / p. 58: 3-4 /

p. 59: 5-6

AF p. 64: 2 / p. 65: 4 i 7

Escoltar, exposar i dialogar. 2, 7, 8, 9 i 10 APO p. 52: 4 / p. 54: 4 /

p. 55: 5 / p. 59: 6

AF p. 64: 1 / p. 65: 4 i 6-7

Matemàtica





estadístiques.

6, 7 i 9 APO p. 58: 4 / p. 59: 5-6

AF p. 65: 6-7




transformar-la en

coneixement.

2, 4, 5, 7, 8 i 9 APO p. 52: 2-3 / p. 53: 6 /

p. 54: 1 i 4 / p. 55: 5-6 /

p. 57: 1-2 / p. 58: 3-4 /

p. 59: 5-6

AF p. 64: 2 / p. 65: 4 i 6-7

Social i ciutadana



1, 2, 8 i 11 APO pp. 52-53: 1-6 /

pp. 54-55: 1-6 / p. 57: 1-2 /


33







pp. 58-59: 1-6

AF p. 64: 1-3 / p. 65: 4 i 6-7




comportar-se i


tries.

11 AF p. 65: 6

Conéixer els fonaments i els

models d’organització dels

estats i de les societats

democràtiques.

1 i 2 APO pp. 52-53: 1-6 /

pp. 54-55: 1-6 / p. 57: 1-2 /

pp. 58-59: 1-6

AF p. 64: 1-3 / p. 65: 4 i 6-7

Saber els drets humans i la

manera com es concreten, es

respecten i es vulneren en

casos de conflicte.

2 APO p. 52: 2-3 / p. 53: 6

AF p. 64: 1-2 / p. 65: 4


practicar normes de






2, 8 i 11 APO pp. 52-53: 1-6 /

pp. 54-55: 1-6 / p. 57: 1-2 /

pp. 58-59: 1-6

AF p. 64: 1-3 / p. 65: 4 i 6-7


Construir judicis ètics

personals basats en els

valors i en les pràctiques

democràtiques.

2, 8 i 11 APO pp. 52-53: 1-6 /

pp. 54-55: 1-6 / p. 57: 1-2 /

pp. 58-59: 1-6

AF p. 64: 1-3 / p. 65: 4 i 6-7



1. Saber i valorar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el

funcionament de l’Estat espanyol.

2. Saber, assumir i valorar positivament els drets i les obligacions que es deriven de la

Constitució espanyola del 1978 i identificar els valors que la fonamenten com a norma

de convivència de tots els espanyols.

3. Identificar la pluralitat de nacionalitats i regions que componen l’Estat espanyol i el

funcionament de l’Estat de les autonomies.

4. Identificar els fonaments de les societats democràtiques i aprendre a obrar d’acord

amb aquests.

5. Reconéixer la importància de la responsabilitat fiscal i el compromís social com a

maneres de garantir el bé comú i el desenvolupament d’una societat.


34

6. Valorar positivament la participació en la vida social i política del nostre entorn.

7. Ser conscient de la importància del paper que acompleix el Sistema de la Seguretat

Social.

CONTINGUTS

Conceptes

La democràcia.

Funcionament dels estats democràtics.

El sistema polític d’Espanya.

La Constitució espanyola del 1978.

L’Espanya de les autonomies.

Impostos i responsabilitat fiscal.

Transparència i responsabilitat en la gestió publica.

Valors ciutadans: el compromís i la participació.

El Sistema de la Seguretat Social. Prestacions socials.

Procediments


Ús de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar les idees personals de manera

coherent i critica.

Ús sistemàtic del debat, l’audició, l’explicació i l’argumentació.


Observació, anàlisi i comentari d’imatges, gràfics i taules.



Actituds

Interés per conéixer el funcionament dels estats democràtics, especialment el del

model espanyol.

Reconeixement del paper dels impostos com a garantia del be comú i la satisfacció de

drets socials.

Valoració positiva del paper que fa el Sistema de la Seguretat Social en la societat

espanyola.

Desenvolupament d’actituds de participació, presa de decisions i assumpció de

responsabilitats.


35

Valoració de les opinions dels altres, encara que no s’hi estiga d’acord.



1. Definir el concepte de democràcia i els diferents models que n’hi ha.

2. Argumentar oralment o per escrit la importància que té en les societats democràtiques

el respecte als drets humans, individuals i col·lectius, i l’existència de partits polítics.

3. Identificar els principis bàsics de la Constitució espanyola del 1978 i els poders bàsics

i institucions de l’Estat espanyol.

4. Extraure, de diferents fonts, informació diversa sobre la Comunitat Valenciana

(províncies, capital, partit o coalició que governa, data de les pròximes eleccions

autonòmiques, etcètera).

5. Definir el principi de responsabilitat fiscal i identificar el tipus de tributs i d’impostos

que hi ha i les diferencies que presenten.

6. Buscar, analitzar i debatre informacions sobre la distribució i les prioritats dels

Pressupostos generals de l’Estat els últims anys.

7. Reflexionar en grup sobre la importància del compromís social i la participació

ciutadana en el procés de presa de decisions que ens afecten directament, i identificar

les institucions o els organismes creats per a canalitzar-la.

8. Reconéixer la finalitat, el funcionament i les prestacions que ofereix el Sistema de la

Seguretat Social.

9. Utilitzar diferents fonts d’informació i respectar les distintes posicions i alternatives


10. Participar de manera activa en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per

a superar els conflictes en les relacions personals.

UNITAT 5: UNA SOCIETAT MULTICULTURAL





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Escriure textos que


experiències.

7 APO pp. 68-69: 1-5 /

pp. 70-71: 3-5 / pp. 72-73:

1-4

AF pp. 78-79: 3-5 i 7-8


36

Comprendre textos



7, 9 i 12 APO pp. 68-69: 1-5 /

pp. 70-71: 3-5 / pp. 72-73:

1-4

AF p. 78: 5



fonts diverses.

7, 9 i 12 APO pp. 68-69: 1-5 /

pp. 70-71: 3-5 / pp. 72-73:

1-4

AF p. 78: 3 / p. 79: 7

Escoltar, exposar i dialogar. 3, 5, 6, 9, 10, 11 i 12 AF p. 79: 6 i 8

Matemàtica





estadístiques.

2 i 7 APO p. 68: 1-2 / p. 72: 2

AF p. 78: 5




transformar-la en

coneixement.

7, 9 i 12 APO p. 71: 5 / p. 72: 1

AF p. 78: 3 / p. 79: 7

Social i ciutadana







1, 3, 4, 10 i 12 APO p. 68: 3 / p. 69: 4-5 /

p. 70: 1-4 / p. 71: 5

AF p. 79: 6 i 8









de la violència.

4, 10 i 12 APO p. 68: 3 / p. 69: 4-5 /

p. 70: 3-4 / p. 71: 5

AF p. 79: 6 i 8









4 i 10 APO p. 68: 3 / p. 69: 4-5 /

p. 70: 1-4 / p. 71: 5

AF p. 79: 6 i 8

Comprendre la realitat social

en què es viu, entendre els

trets de les societats actuals,

la seua pluralitat creixent per

1, 3, 4, 5 i 10 APO p. 68: 3 / p. 69: 4-5 /

p. 70: 3-4 / p. 71: 5

AF p. 79: 6-8


37

l’aportació de les diferents

cultures i el caràcter evolutiu

que té, i desenvolupar un

sentiment de ciutadania

global compatible amb el

sentiment local.





democràtiques.

10 i 11 APO p. 68: 3 / p. 69: 4-5 /

p. 70: 3-4 / p. 71: 5

AF p. 79: 6 i 8



1. Identificar els trets que caracteritzen el fenomen de la immigració.

2. Valorar el paper d’Espanya com a país receptor d’immigrants.

3. Reconéixer els problemes d’exclusió social que tenen els immigrants.

4. Identificar els trets que caracteritzen qualsevol mena de discriminació.

5. Reconéixer l’origen i els objectius de la Unió Europea.

6. Identificar les institucions principals de la Unió Europea.

7. Reconéixer els avantatges i els inconvenients de la pertinença d’Espanya a la Unió

Europea.

8. Ser conscient de la importància de desenvolupar actituds de respecte i tolerància

envers les altres persones.

CONTINGUTS

Conceptes

El fenomen de la immigració en les societats actuals.

Espanya: país d’immigració.

El problema de l’exclusió social dels immigrants.

Significat de discriminació i intolerància.

Modalitats de racisme i xenofòbia.

Discriminació de discapacitats, de dones i de gent més gran de quaranta anys.

Espanya en la Unió Europea (UE). Principals institucions de la UE.

Avantatges i inconvenients de la pertinença a la UE.

Valors ciutadans: la tolerància i el respecte.

L’apartheid.


38

Procediments



coherent i crítica.


Anàlisi de dades numèriques.


Observació, anàlisi i comentari d’imatges, gràfics i taules.



Actituds

Interés per conéixer el fenomen de la immigració i els aspectes que hi estan relacionats,

especialment en el cas d’Espanya.

Reconeixement dels problemes socials de la discriminació, la xenofòbia i el racisme.

Rebuig de qualsevol mena de discriminació.

Valoració dels avantatges i els inconvenients de la pertinença d’Espanya a la UE.

Valoració de les opinions dels altres, encara que no s’hi estiga d’acord.

Rebuig dels diferents tipus d’intolerància.



1. Definir el fenomen d’immigració i identificar-ne les implicacions socials.

2. Identificar l’origen dels estrangers residents a Espanya que no són membres de la Unió

Europea.

3. Reflexionar sobre els problemes i les dificultats que tenen els immigrants.

4. Definir el concepte de discriminació i els diferents tipus de discriminació que hi ha.

5. Enumerar alguns dels arguments contra la vinculació entre l’augment de la

delinqüència i la immigració i esposar-hi l’opinió personal.

6. Distingir entre racisme i xenofòbia, i enumerar-ne algunes de les conseqüències

socials.

7. Enumerar els objectius de la Unió Europea.

8. Identificar les institucions principals de la Unió Europea i explicar les funcions de cada

una.

9. Debatre els avantatges i els inconvenients de la pertinença d’Espanya a la Unió


39

Europea, a partir de la recerca i l’anàlisi de diferents informacions.

10. Mostrar actituds de rebuig de la intolerància i dels mecanismes de funcionament

d’aquesta intolerància.

11. Reflexionar sobre l’origen i l’evolució de l’apartheid a Sud-àfrica i la resistència

contra aquest sistema.



UNITAT 6: ELS DRETS HUMANS





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS DE LA

UNITAT


Escriure textos que


experiències.

3, 7 i 12 APO p. 83: 4 / p. 85: 3 /

p. 86: 1-2 / pp. 88-89: 2 i 4

AF p. 94: 3-5 / p. 95: 6

Comprendre textos



8, 12 i 13 APO p. 82: 1 / p. 83: 4 /

pp. 84-85: 1-3 / pp. 86-87:

1-3 / pp. 88-89: 1-4

AF p. 94: 3 i 5 p. 95: 6



fonts diverses.

8, 12 i 13 APO p. 82: 1 / p. 83: 4 /

pp. 84-85: 1-3 / pp. 86-87:

1-3 / pp. 88-89: 1-4

AF p. 94: 3 i 5 / p. 95: 6

Escoltar, exposar i dialogar. 6, 8 i 13 APO p. 85: 3

AF p. 95: 6




transformar-la en

coneixement.

8, 12 i 13 APO p. 82: 1 / p. 83: 4 /

pp. 84-85: 1-3 / pp. 86-87:

1-3 / pp. 88-89: 1-4

AF p. 94: 3 i 5 / p. 95: 6

Social i ciutadana






2, 5, 6, 8, 9, 10 i 11 APO pp. 82-83: 2, 3, 4 / pp.

84-85: 1, 2 i 3 / pp. 86-87:

1, 2 i 3 / pp. 88-89: 2, 3 i 4

AF pp. 94-95: 2, 3 i 6



5, 6, 8, 9, 10 i 11 APO pp. 82-83: 2, 3, 4 / pp.

84-85: 1, 2 i 3 / pp. 86-87:


40







1, 2 i 3 / pp. 88-89: 2, 3 i 4

AF p. 94: 2, 3

Saber els drets humans i la

manera com es concreten, es

respecten i es vulneren en

casos de conflicte.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,

8, 9, 10, 11 i 12

APO p. 82: 1 / p. 83: 4 /

p. 84: 1-2 / p. 85: 3 /

p. 86: 1-2 / p. 87: 3 / p. 88: 2

/ p. 89: 3-4

AF p. 94: 3-4 / p. 95: 6


practicar normes de






5, 8, 10 i 11 APO pp. 82-83: 2-4 /

pp. 84-85: 1-3 / pp. 86-87:

1-3 / pp. 88-89: 2-4

AF p. 94: 2-3





democràtiques.

2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12 APO pp. 82-83: 2-4 /

pp. 84-85: 1-3 / pp. 86-87:

1-3 / pp. 88-89: 2-4

AF p. 94: 2-3



1. Comprendre la importància de reconéixer el concepte de drets humans.

2. Saber, comprendre i valorar els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets

Humans.

3. Analitzar conductes personals i diferents realitats socials tenint en compte els valors

que fonamenten les diverses declaracions internacionals de drets.

4. Valorar la importància d’especificar els drets d’alguns grups vulnerables, com les

dones i els xiquets.

5. Conéixer les causes que provoquen la violació dels drets humans i valorar les accions

encaminades a fer-les desaparéixer.

6. Rebutjar la violència masclista i els abusos exercits sobre els xiquets.

7. Distingir diferents tipus de violació dels drets humans i rebutjar-los.

8. Desenvolupar un pensament crític i una opinió documentada i raonada sobre els drets

humans.

9. Ser conscient de la importància del valor de la justícia i de la manera de practicar-la.


41

CONTINGUTS

Conceptes

Els drets humans: concepte.

La Declaració Universal dels Drets Humans.

La violació dels drets humans al món. Factors que la causen.

Els drets de les dones. La violència masclista.

Factors econòmics i socioculturals que fomenten la desigualtat.

Els drets dels xiquets.

Violència i abusos exercits sobre els xiquets

Altres maneres de violació dels drets humans (desaparició forçosa, lapidació, genocidi

i terrorisme).

Valors ciutadans: la justícia.

La pena de mort.

Procediments


coherent i crítica.





Utilització d’eines de recerca de la informació.


Actituds

Valoració positiva de l’ampliació del concepte de drets humans al llarg del temps.

Interés per conéixer els drets que es recullen en la Declaració Universal dels Drets

Humans.

Rebuig de pràctiques que impliquen violència i abusos contra les dones i els xiquets.

Reconeixement de la importància de la igualtat laboral entre homes i dones

Rebuig de totes les maneres de violació dels drets humans, especialment en el cas de

les dones i els xiquets.


Participació activa en classe aportant idees, reflexions, experiències i preguntes.


42

Respecte per les intervencions dels companys en debats o diàlegs, encara que no es

compartisquen les opinions.


1. Definir el concepte de «drets humans» i reconéixer com ha anat ampliant-se fins ara.

2. Argumentar la necessitat d’establir una declaració de drets.

3. Elaborar una llista amb els drets que considera més significatius de la Declaració

Universal dels Drets Humans i explicar-ne la tria.

4. Distingir entre drets de primera generació, de segona i de tercera.

5. Identificar diferents maneres d’exercir la violència sobre les dones i rebutjar-les.

6. Reflexionar en grup sobre els factors econòmics i socioculturals que fomenten la

desigualtat entre homes i dones.

7. Assenyalar els aspectes més destacats de la Convenció dels Drets del Xiquet.

8. Mostrar actituds de repulsa contra la violència, els abusos i la vulneració dels drets

dels xiquets al món.

9. Descriure altres maneres de violació dels drets humans, tant de grups específics (els

refugiats), com de violacions específiques que es produeixen al món actual i

reflexionar en grup sobre cada una.

10. Explicar què és la justícia i què cal per a ser just.

11. Distingir, de manera raonada, entre accions justes i injustes.

12. Elaborar un informe sobre els països en què encara existeix la pena de mort, exposar

els arguments dels partidaris i els detractors i extraure’n conclusions personals de

manera raonada.



UNITAT 7: HOME RIC, HOME POBRE





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS

D’AVALUACIÓ

DE LA UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



2, 5, 7, 8, 9 i 10, APO p. 99: 3


43

Escriure textos que


experiències.

2, 4, 6, 7 i 11 APO p. 99: 3 /

pp. 100-101: 1-4 / p. 102: 1-

2

AF pp. 108-109: 1-6

Comprendre textos



3, 5, 7, 8, 11 i 13 APO pp. 98-99: 2-3 /

pp. 100-101: 2-4 /

pp. 102-103: 1-5

AF p. 108: 1-6



fonts diverses.

3, 5, 7, 8, 11 i 13 APO pp. 98-99: 2-3 /

pp. 100-101: 2-4 /

pp. 102-103: 1-5

AF p. 108: 1-6

Escoltar, exposar i dialogar 2, 7, 8, 9, 10 i 13 APO p. 99: 3

Matemàtica





estadístiques.

11 APO p. 101: 4 / p. 102: 2

AF p. 108: 3-5




transformar-la en

coneixement.

3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13 APO pp. 98-99: 2-3 /

pp. 100-101: 2-4 /

pp. 102-103: 1-5

AF p. 108: 1-6

Social i ciutadana









12 APO p. 99: 3 / p. 101: 4 / p.

103: 5

AF p. 108: 2


en què es viu, entendre els

trets de les societats actuals,

la seua pluralitat creixent per

l’aportació de les diferents

cultures i el caràcter evolutiu

que té, i desenvolupar un

sentiment de ciutadania

global compatible amb el

sentiment local.

1, 2, 3, 4, 5, 6 ,7, 8 ,9, 10 i

11

APO pp. 98-99: 1-3 /

pp. 100-101: 2-4 /

pp. 102-103: 1-5

AF pp. 108-109: 2-6

Aprendre a aprendre

Desenvolupar un sentiment

de competència personal,

que redunde en la motivació,

14 Totes


44

la confiança en un mateix i el

gust per aprendre.



1. Comprendre el significat de la globalització i identificar les causes i les conseqüències

de la seua consolidació.

2. Identificar els tipus de globalització i els trets característics.

3. Comprendre els arguments a favor de la globalització i en contra.

4. Identificar les desigualtats entre el Nord i el Sud.

5. Reconéixer les causes de la pobresa en el Sud i les conseqüències sobre la població.

6. Comprendre els conceptes de deute extern, corrupció i comerç desigual i les

implicacions que tenen en les relacions Nord-Sud.

7. Valorar el paper de les polítiques de cooperació global i d’ajuda al desenvolupament.

8. Reconéixer-se membres d’una ciutadania global i mostrar actituds de compromís i

solidaritat amb les persones i els col·lectius més desfavorits.

9. Ser conscient del valor de l’equitat i de la manera de practicar-lo.

CONTINGUTS

Conceptes

La globalització: concepte.

Tipus de globalització: econòmica i cultural.

Postures a favor de la globalització i en contra.

Les desigualtats Nord-Sud. Xifres mundials.

El consumisme del Nord.

La pobresa del Sud. Causes.

Altres problemes del Sud (deute extern, corrupció, etc.).

L’ajuda al desenvolupament. Polítiques de cooperació global.

Valors ciutadans: l’equitat.

Les xarxes socials. Avantatges i inconvenients.

Procediments


Utilització d’eines de recerca i anàlisi de la informació.

Anàlisi de dades numèriques.


45


Ús de les eines del debat, el diàleg argumentatiu i l’explicació per a comunicar les

idees personals de manera coherent i crítica.


Exposar de manera raonada les opinions i els judicis personals.

Participar en debats sobre aspectes rellevants de la realitat.

Actituds

Valoració crítica de les conseqüències de la globalització econòmica i cultural.

Interés per conéixer les postures a favor de la globalització i en contra, per a construir

una opinió raonada sobre el tema.

Rebuig de les desigualtats entre el Nord i el Sud i de les causes que les propicien.

Rebuig d’actituds i missatges que inciten a un consumisme desmesurat.

Reconeixement de la importància de l’ajuda i la cooperació al desenvolupament.

Desenvolupament d’actituds de compromís i solidaritat envers els altres.


Cura en el maneig de les xarxes socials i en el tipus d’informació que es transmet a

través seu.

Participació activa en classe aportant idees, iniciatives, reflexions, experiències i

preguntes.


compartisquen les seues opinions.


1. Definir el concepte de globalització i el context en què sorgeix i es consolida.

2. Elaborar una llista dels arguments a favor de la globalització i en contra i exposar

l’opinió personal sobre el tema als companys.

3. Assenyalar les causes que afavoreixen el repartiment desigual de la riquesa al món

4. Distingir entre el Nord i el Sud, esmentar els trets que els caracteritzen i els països que

formen aquestes regions del món.

5. Reflexionar en grup sobre les causes que expliquen la pobresa econòmica dels països

del Sud.

6. Diferenciar les causes i les conseqüències del consumisme del Nord i expressar

l’opinió personal sobre això.

7. Comparar els elements que caracteritzen l’educació, l’assistència mèdica, l’ús de la

tecnologia, etc. d’un país del Nord i d’un altre del Sud i exposar les conclusions.


46

8. Argumentar sobre les relacions Nord-Sud (els problemes i les solucions possibles), a

partir de la recerca i l’anàlisi d’informacions en textos escrits, audiovisuals o digitals.

9. Reconéixer els conceptes de deute extern i comerç desigual, identificar el context en

què es generen ambdós problemes i reflexionar en grup sobre les conseqüències per

als països del Sud i les alternatives de solució possibles.

10. Enumerar diferents tipus de corrupció i reflexionar en grup sobre la manera de lluitar-

hi.

11. Elaborar un informe sobre l’ajuda al desenvolupament i les polítiques de cooperació

global com a instruments per a escurçar les desigualtats entre el Nord i el Sud, fent

servir distintes fonts d’informació.

12. Diferenciar l’equitat d’altres valors i reflexionar sobre la manera com practicar-la.



14. Mostrar actituds d’interés, curiositat i motivació mentre es duen a terme les activitats.

15. Valorar la importància de les xarxes socials en el procés de globalització cultural de

les societats actuals.

UNITAT 8: ALTRES AMENACES AL NOSTRE MÓN





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS

D’AVALUACIÓ

DE LA UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



2, 3, 5, 6 i 8 APO pp. 112-113: 1 i 3 /

p. 114: 1

AF p. 120: 2 / p. 121: 8

Escriure textos que


experiències.

1, 5 i 10 APO pp. 112-113: 1-3 /

p. 114: 1

AF pp. 120-121: 1 i 3-9

Comprendre textos



3, 8, 10 i 11 APO pp. 112-113: 1-5 /

pp. 114-115: 1-5

AF pp. 120-121: 1, 3, 5 i 7-

9



fonts diverses.

3, 8, 10 i 11 APO pp. 112-113: 1-5 /

pp. 114-115: 1-5

AF pp. 120-121: 1, 3, 5 i 7-

9

Escoltar, exposar i dialogar. 2, 3, 5, 6 i 8 APO pp. 112-113: 1 i 3 /

p. 114: 1


47

AF p. 120: 2 / p. 121: 8

Matemàtica





estadístiques.

7 APO p. 114: 3

AF p. 120: 2-3







la natura.

1 i 2 APO pp. 112-113: 1-5

AF p. 120: 1-4




transformar-la en

coneixement.

1, 3, 5, 10 i 11 APO pp. 112-113: 1-3

AF p. 120: 1-3

Social i ciutadana







4, 5, 6, 8 i 9 APO p. 114-115: 1-5

AF p. 121: 5-9









de la violència.

9 APO p. 112: 1-2 /

pp. 114-115: 1-5

AF p. 120: 7-8




comportar-se i


tries.

3, 6, 8 i 9 APO p. 112: 1-2 /

p. 114-115: 1-5

AF p. 120: 1-4 / p. 121: 5-9

Cultural i artística

Promoure la iniciativa, la

imaginació i la creativitat per

a expressar-se mitjançant

codis artístics.

5 APO p. 112: 2


48

Aprendre a aprendre





gust per aprendre.

12 Totes



1. Valorar l’impacte dels problemes mediambientals al món actual.

2. Comprendre el concepte de desenvolupament sostenible i valorar-ne la importància.

3. Identificar les accions a favor del desenvolupament sostenible.

4. Reconéixer les causes que provoquen els conflictes armats.

5. Reflexionar sobre els efectes i les conseqüències dels conflictes armats sobre la

població i els països o regions implicats.

6. Ser conscient de la importància del valor de la pau i de la manera d’aconseguir-la.

7. Comprendre què són els processos de pau i les dificultats per a portar-los a terme.

CONTINGUTS

Conceptes

Problemes del medi natural. Problemes principals i solucions possibles.

El concepte de desenvolupament sostenible.

Accions a favor del desenvolupament sostenible.

Els conflictes armats. Tipus de conflictes.

L’increment de les despeses militars.

Diferències entre la despesa militar i l’assistència oficial al desenvolupament.

Accions per a un món més segur.

Valors ciutadans: la construcció de la pau.

El conflicte araboisraelià.

Procediments






49


Participació activa en debats i diàlegs sobre aspectes rellevants del món actual,

aportant idees, iniciatives, reflexions, experiències i preguntes.

Actituds

Valoració crítica de les conseqüències de la globalització econòmica i cultural.

Defensa activa de les accions a favor del desenvolupament sostenible, de l’equilibri

ecològic i d’un medi ambient sa.

Rebuig de les causes i les conseqüències dels conflictes armats.

Desenvolupament de sentiments de solidaritat envers les persones que viuen en països

en guerra.

Valoració positiva de totes les iniciatives individuals i col·lectives que es duen a terme

per la pau i el benestar general.

Consciència de ser ciutadans del món i esforç per aportar solucions als problemes que

presenta.

Desenvolupament d’actituds positives en la participació i presa de decisions i en

l’assumpció de responsabilitats.





Elaborar un informe sobre els problemes principals del medi natural a les diferents

regions del món i les solucions possibles.

Explicar el concepte de desenvolupament sostenible i les implicacions positives que

té sobre el medi ambient i la societat en general.

Buscar informació en diferents fonts sobre les accions desenvolupades a favor del

desenvolupament sostenible, i debatre’n l’efectivitat de manera raonada i en grup.

Explicar els tipus de causes que produeixen els conflictes armats.

Investigar, per grups, el cas de dos conflictes armats, un de generat per causes

tradicionals i un altre per causes modernes, i exposar-los de manera gràfica en classe.

Reflexionar en grup sobre les causes de l’increment de la despesa militar al món i

exposar la seua opinió personal sobre l’assumpte.

Elaborar la llista dels països amb pressupostos militars més elevats, a partir del gràfic

de la unitat, i localitzar-los en un mapamundi.

Debatre en grup les accions per a aconseguir un món més segur i expressar l’opinió

personal sobre cada una.


50

Reflexionar sobre què és la pau i com es construeix, i descriure les diferents accions i

les línies d’actuació per a aconseguir-la.

Elaborar un dossier de premsa sobre notícies actuals sobre el conflicte araboisraelià i

escriure unes conclusions finals.

Utilitzar diferents fonts d’informació i respectar les distintes posicions i alternatives

que hi ha en els debats que es plantegen sobre els temes de la unitat.

Mostrar actituds d’interés, curiositat i motivació durant la realització de les activitats

de la unitat.

UNITAT 9: CAP A UN MÓN MILLOR





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS DE LA

UNITAT


Expressar oralment



3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 APO p. 125: 4 / p. 129: 2-3

AF p. 134: 3-4 / p. 135: 6

Escriure textos que


experiències.

1, 5, 7 i 11 APO pp. 124-125: 2 i 4 /

p. 127: 4 i 6-7 / p. 129: 1-6

AF p. 134: 1-4 / p. 135: 5

Comprendre textos



5, 7, 10 i 13 APO pp. 124-125: 3-4 /

p. 127: 5-7 / p. 129: 1-3 i 5-

6

AF pp. 134-135: 1-6



fonts diverses.

5, 7, 10 i 13 APO pp. 124-125: 3-4 /

p. 127: 5-7 / p. 129: 1-3 i 5-

6

AF pp. 134-135: 1-6







la natura.

4, 7, 8, 10 i 12 APO p. 129: 6

AF p. 134: 2-3




5, 7, 10, 12 i 13 APO pp. 124-125: 3-4 /

p. 127: 5-7 / p. 129: 1-3 i 5


51

transformar-la en

coneixement.

AF pp. 134-135: 1-4 i 6

Social i ciutadana






4, 5, 6, 8, 10, 11 i 12 APO p. 127: 4-6 / p. 129: 1-

6

AF p 134: 1-4









de la violència.

10, 11 i 12 APO p. 126: 2 / p. 127: 6 /

p. 129: 1-6

AF p. 134: 1-4




comportar-se i


tries.

3, 5, 8, 10, 11 i 12 APO p. 125: 4 / p. 127: 6 /

p. 129: 2, 4, 6

AF p. 134-135: 1-4 i 6

Cultural i artística

Promoure la iniciativa, la

imaginació i la creativitat per

a expressar-se mitjançant

codis artístics.

5 APO p. 134: 2-3

Aprendre a aprendre





gust per aprendre.

14 Totes



manera individual i

col·lectiva.

10, 11 i 12 APO p. 127: 6 / p. 129: 4

AF p. 134: 1, 2, 3 i 4



1. Conéixer l’origen, els objectius i el funcionament de l’ONU com a organisme guardià

de la pau.

2. Reconéixer el paper de l’ONU com un organisme orientat envers el desenvolupament

i el benestar econòmic i social.


52

3. Reflexionar sobre el paper que exerceixen les organitzacions no governamentals

(ONG) i conéixer-ne els àmbits d’acció.

4. Valorar la importància de desenvolupar accions individuals i col·lectives per a

construir un món millor.

5. Ser conscient del significat del valor de la solidaritat i de la manera d’exercir una

actitud solidària amb els altres.

6. Valorar la importància del voluntariat per a construir un món millor.

CONTINGUTS

Conceptes

Organismes per a la pau: l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Origen i

funcions.

Altres organismes com a guardians de la pau. L’OTAN i la UE.

La participació de les forces armades en missions de pau.

Organismes per al benestar general. Els programes per al desenvolupament de l’ONU.

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

Les organitzacions no governamentals (ONG): àmbits d’acció.

Accions individuals i col·lectives per a un món millor.

Valors ciutadans: la solidaritat.

El voluntariat.

Procediments

Realització d’activitats de comprensió lectora i exposició oral.





Participació activa en debats i diàlegs sobre aspectes rellevants del món actual,

aportant idees, iniciatives, reflexions, experiències i preguntes.

Actituds

Valoració positiva de totes les iniciatives individuals i col·lectives que es duen a terme

per la pau i el benestar general.

Interés per conéixer el funcionament d’institucions i organitzacions governamentals i

no governamentals que treballen per la pau i per un món millor.

Consciència de ser «ciutadans del món» i esforç per aportar solucions als problemes


53

que presenta.

Interés i sensibilitat per conrear una actitud solidària envers els altres.

Defensa activa de les accions en favor del medi ambient.

Desenvolupament d’actituds positives en la participació i la presa de decisions i en

l’assumpció de responsabilitats





1. Elaborar un informe sobre l’evolució de l’ONU, el paper que fa al servei de la pau i

els instruments que utilitza per a acomplir aquesta funció.

2. Explicar les diferències entre l’ONU i l’OTAN com a organitzacions garants de la

pau.

3. Argumentar a favor de la participació de les forces armades en missions de pau i en

contra, i debatre-ho de manera raonada i crítica.

4. Exposar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i expressar la importància

d’assolir-los tots.

5. Esbrinar, per grups, l’origen, els objectius i les activitats d’alguns organismes o

programes de l’ONU per al desenvolupament i elaborar un cartell per a exposar en

classe les conclusions de cada investigació.

6. Valorar el paper de les ONG al món actual i exposar l’opinió personal sobre les

activitats que duen a terme.

7. Elaborar un treball sobre alguna de les ONG més significatives a Espanya (Intermón

Oxfam, Mans Unides, Metges sense Fronteres, Greenpeace, etc.), en què se

n’expliquen les característiques (origen, objectius, finançament i activitats) i exposar

les seues conclusions a classe.

8. Debatre les accions que podrien promoure un món millor, assenyalant els arguments

de manera raonable, i elaborar una llista final per a exposar-la a classe.

9. Identificar els personatges o organitzacions del segle XX que, a parer seu, hagen

destacat per les seues accions a favor d’un món millor i descriure-les.

10. Reflexionar en grup sobre les diferents accions que proposa les Nacions Unides per a

promoure la pau, defendre els drets humans i tenir cura del medi ambient, i aplicar-les

a l’entorn pròxim.

11. Elaborar una llista d’accions solidàries per a donar suport a diferents causes (malalts

terminals, persones sense llar, víctimes de la violència domèstica, xiquets sense

possibilitat d’anar a escola, etc.).

12. Descriure alguns camps d’acció en què participen voluntaris, i les activitats que duen


54

a terme.



14. Mostrar actituds d’interés, curiositat i motivació durant la realització de les activitats

de la unitat.

5.1. TEMPORALITZACIÓ

Atés que aquesta matèria té una càrrega lectiva d’1 hora setmanal, considerem que la

distribució temporal aproximada corresponent és la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ

Unitats didàctiques de la 1 a la 3

SEGONA AALUACIÓ


TERCERA AVALUACIÓ


6. 6. METODOLOGIA

6.1. 6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el

currículum, es manté, en cada una de les 9 unitats didàctiques d'aquesta matèria, un equilibri entre

els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, d’una

manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un

d'aqueixos continguts compleix funcions distintes, però complementàries en la formació integral de

l'alumne, encara que en una matèria com aquesta els conceptes no siguen els elements més rellevants

de l'aprenentatge. La flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu,

de manera que el professor pot fer servir els recursos metodològics que millor garantisquen la

formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals d’aquest,

sempre afavorint-ne la participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera

que ell mateix construïsca el seu propi coneixement i les seues pròpies conviccions, i més en una

matèria com aquesta. Per això, tots aqueixos objectius intervenen en el seu desenvolupament integral

com a alumne i com a persona (capacitat per a conéixer, comprendre i explicar) i són abastables molt

especialment des d'aquesta matèria.

Tal com hem posat de manifest anteriorment, la matèria d'Educació per a la ciutadania

pretén uns objectius formatius que, ells mateixos, orientaran la pràctica educativa a l'aula. L'alumne

ha de conéixer, per descomptat, uns continguts determinats, però sobretot ha de reflexionar sobre

aquests per a interpretar la realitat actual com una construcció humana al llarg del temps (per

consegüent, permanent en la mesura que els ciutadans la vulguen i no desitgen modificar-la). En


55

conseqüència, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els

alumnes de tots els recursos que necessiten per a comprendre aqueixa realitat en què viuen i per a

incidir-hi, si així ho volen i els seus plantejaments ètics i morals ho aconsellen.

La tasca de la institució escolar, sobretot en aquesta matèria, no es limita només a fer

arribar a l'alumne una sèrie de coneixements, sinó a proveir-lo d'uns recursos personals i

intel·lectuals i d'uns valors que faciliten el seu comportament ciutadà, una cosa que es presenta

difícil moltes vegades, vistos els comportaments que ixen a la llum periòdicament gràcies als

mitjans de comunicació (violència de gènere, violència juvenil, agressions xenòfobes,

comportaments incívics i autoritaris…). Els joves no són diferents dels adults quant als

comportaments socials: reaccionen amb prejuís semblants al que desconeix (i als desconeguts),

pretenen mantenir espais de poder que els asseguren el control i la influència sobre individus i

col·lectius més dèbils, concedeixen carta de naturalesa a fenòmens que no són més que construccions

socials mancades de tota lògica, són influïts per tòpics que difonen alguns mitjans de comunicació,

i així un llarg etcètera en una multitud d'aspectes. En aquest context, la tasca de la institució escolar

es presenta àrdua, perquè ha de competir amb uns rivals ben poderosos: mitjans de comunicació,

tecnologies de la informació i de la comunicació, societat hedonista, etc. Totes aquestes

consideracions no fan més que condicionar la metodologia del procés d'ensenyament- aprenentatge

(activa, participativa, amb capacitat perquè l'alumne aprenga i reflexione per si mateix i puga

treballar en equip) i la manera com s'organitzen els continguts curriculars. Tampoc ha d'oblidar-se

que la matèria de Educació Eticocívica de 4t curs entronca amb aquesta matèria de la qual n’és la

continuació, de manera que cal entendre que aquest és una preparació propedèutica del que es

treballarà en el darrer curs de l’etapa.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES

En aquesta matèria adquireix una importància especial la iniciació en l’argumentació ètica

com a recurs didàctic. L'alumne reflexionarà al llarg del curs diferents situacions sobre l'estat, per

exemple, les característiques de les societats democràtiques —ha de conéixer que la seua història

està plena d'avanços i retrocessos—, la situació dels inmigrants—ha de conéixer, per exemple, que

drets històricament reconeguts en la nostra societat no ho estan encara en molts llocs del món, o que

no és el mateix que es reconeguen drets i el seu exercici efectiu—, etc., sempre contraposant la

situació real i el que sobre això propugna el respecte més elemental a la dignitat de la persona —

independentment que algunes vegades es puguen plantejar dilemes summament hipotètics, la qual

cosa d'altra banda afavoriria la capacitat de reflexió abstracta—.

Aqueixa contradicció entre realitat i conflicte moral obligarà l'alumne a iniciar-se en l’anàlisi

moral d’una manera paulatina però crítica, raonada i reflexiva la situació, a aportar una visió o

una solució moral, en definitiva, a posicionar-se sobre assumptes que són ben presents en el món en

què viu, sobre la legitimitat d’aquests (o fins i tot sobre possibles conflictes entre legalitat i

legitimitat). La informació que faciliten els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació

(recurs metodològic imprescindible, d'altra banda) poden servir perquè l'alumne investigue sobre les

interpretacions ben diverses que hi ha sobre qualsevol fet o fenomen social.

El respecte que els alumnes han de mostrar envers les posicions d'altres, bé siga en debats o

en l’argumentació ètica pràctica que es realitze a l’aula, no ha d'implicar ni l'acceptació acrítica

d'idees diferents de les pròpies, ni tampoc caure en una mena de relativisme moral en què totes les


56

idees són igualment vàlides. La tasca d'aquesta matèria ha de ser, precisament, la d'analitzar aqueixes

idees (les pròpies i les alienes) a la llum del respecte als drets inalienables de la persona (llibertat i

justícia, entre altres) i no des de la perspectiva d'una ideologia determinada.

Una metodologia interessant és la basada en la realització de treballs col·lectius, de manera

que els alumnes investiguen, utilitzen múltiples fonts d'informació, compartisquen el treball,

plantegen diverses hipòtesis entre ells, etc. Treballar amb metes comunes permet no sols assolir

alguns dels objectius de la matèria, sinó sobretot crear sentiments de tolerància, respecte, solidaritat,

sentiment comunitari, empatia…

Així mateix, en el marc que ho permeten la capacitat intel·lectual i la competència lectora de

l'alumne i com a mitjà de fomentar-les, la lectura crítica de textos i documents esdevé un recurs

didàctic important i constant (una gran part de les activitats del llibre de text utilitzat giren entorn de

l’anàlisi i el comentari de textos).

Aquestes no són sinó algunes estratègies metodològiques que poden emprar-se a l’aula, però

no les úniques: taules redones, panells, treball interdisciplinari amb unes altres matèries, entrevistes,

fins i tot el treball en la tutoria, la pràctica de les normes internes del centre o la participació en

projectes solidaris, etc., poden servir perfectament per a assolir els objectius de la matèria, això sí,

sempre que potencien la participació i, per què no, la presa de decisions i l'assumpció de

responsabilitats, és a dir, la posada en pràctica dels mateixos valors que es treballen en la matèria.

La formulació dels continguts en la legislació —del personal i pròxim, com les relacions

interpersonals, al global i més general, com la globalització— s'organitza en blocs, un dels quals

(continguts comuns) arreplega tots els que desenvolupen procediments i habilitats relacionats amb

la reflexió, l'argumentació, la valoració crítica de la informació, i actituds encaminades a afavorir la

convivència, la tolerància, el diàleg, la negociació, la solidaritat… Aquests continguts condicionen

la manera com hauran de ser desenvolupats els que podríem considerar més de tipus conceptual,

si és que podem donar-los aqueixa condició (Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional;

Teories ètiques; Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals; Drets humans i reptes

del món actual; i La igualtat entre homes i dones).

7. . AVALUACIÓ

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà

l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa; en

ella es tindran en compte els criteris següents:

1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.

2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.

4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les

relacions escolars i familiars.

5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències


57

personals i mostrar autonomia de criteri.

6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i

com han evolucionat.

7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.

8. Reconéixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les

dones.

9. Reconéixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les

funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat

Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut

d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.

11. Reconéixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos

de seguretat de l’Estat.

12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el

món actual i els problemes que planteja solucionar-los.

13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar

desenvolupament.

14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.

15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.

16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits de

la circulació.

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:

Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir la

participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés

d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb

resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la consecució

de les finalitats i objectius d’aquest procés.

Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:

1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques

a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a

assolir.

2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les

puga autorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.

3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de

correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.

4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal

que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.


58

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,

controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions

indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts

que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten

deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera

global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-

li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.

Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge

no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I

no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es

tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es

tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera que

les principals funcions de l’avaluació són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius

proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació

prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les variables

que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta

informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades

als alumnes.

3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i

aprenentatge del propi alumne per les raons següents:

• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis

errors, de consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i

estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres

avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és

canviar de mètode d’avaluació.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-

los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen

de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes

metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i

aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa

és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.

Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han

de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre tenint

present que l’alumne ha d’assolir un qualificació necessàriament en els criteris de 1-5 i 7-8 així com


59

en 5 més dels restants.

És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentge es posaran en funcionament

totes les estratègies d’avaluació referenciades a b an s es m en t a d es per tal d’informar a

l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i treballar més. Sols

caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:

• La freqüència de l’avaluació.

• El coneixement a temps dels resultats.

• La qualitat de la correcció.

• La informació que reba.

• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es tracta

sols de avaluar contínuament a l’alumnes, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels resultats

de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una avaluació a

partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de millora, però

que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.

Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a

mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs)

com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho

demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més

d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària

i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final

i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d’ensenyament-

aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic

de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han de

ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració

totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits,

exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l’aprenentatge,

precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals

i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i

extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de final de curs).

En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la

flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per

tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.

La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada,

i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que detallem a


60

continuació:

A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern ha

d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo, i serà condició necessària, encara que

no suficient per tal d’aprovar l’avaluació.

Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) serà avaluat

com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació

per tal de considerar-lo Apte.

La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre

zero i un punt seguint el següents criteris:

- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no presenta

faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes estan

desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de major

grau de complexitat estan realitzades.

- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la

presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta

faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives

, o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia

o puntuació.

- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta

d’aspectes.

- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no

es pot considerar com a tal.

Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart

de punt sobre les qualificacions abans referides.

Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els següents

apartats:

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliuramet-.

- Ortografia i sintaxi.

- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.

- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.

- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.

- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo

textualment.

- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.

Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes


61

específic a alguns d’aquestos aspectes.

Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les

avaluacions.

A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà major

que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic,

complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions

personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.

Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una qualificació

d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar sobre

els temes tractats el següent:

- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de

suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o

resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una

redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de

forma adient els conceptes principals del text o material treballat.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema

principal del material presentat, o elaborar una redacció sobre el tema proposat, sinó

que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions existents entre els

conceptes principals apareguts al materials treballats.

- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material o

tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió

plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.

El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser

millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà en

tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar

els terminis de lliurament que indique el professor.

En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament

justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no classe

de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de millora

o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de no lliurar-

lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.

Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne ha

de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no lliurament

en el moment qu es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant l’avaluació com a

No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a demanar-li el Quadern. Quan

un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern quinze dies abans de l’acabament

de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot això sense prejudici que recupere o

millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord amb els criteris abans explicats.

Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,

elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el 65%

de la qualificació global de l’avaluació.


62

A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte

actitudinal.

La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes tindran

un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.

Pel que fa a la participació es valorarà:

- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.

- el treball i la participació en el grup

- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats

- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.

• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els

comportaments que detallem a continuació:

- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,

- no portar fetes les activitats proposades,

- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,

- no respectar el material i/o les instal·lacions

- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.

- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre

- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.

El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a l’apartat

de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació, en especial aquells que es

presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada

en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)

aquells que incorreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament

amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els

punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim)

representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius no

tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt) podrà

ser aprovat.

La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:

Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)

= 10 punts –sancions per conducta inapropiada

Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de

l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament

considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa una


63

minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà explícitament

les següents conductes:

- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga

examen d’altra, i es constate que ha concorregut a tal examen, serà penalitzant amb

la resta d’un punt de la nota final d’avaluació per la seua actitud negativa i

desconsiderada envers l’assignatura. Per aplicar aquest mesura el professorat afectat

constatarà prèviament que l’alumne o alumnes en qüestió han assistit a l’examen,

que no existeix cap justificant mèdic que explique la seua absència i informarà

d’aquestes circumstàncies al tutor/a i al Cap d’estudis.

- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als companys

i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no assistència

injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte negativament al

desenvolupament de l’activitat educativa.

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions

serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 a

l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament

de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes

de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de

realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota.

Aquesta prova serà realitzada en la primera quinzena del mes de juny. Si la pèrdua del dret

a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients

en el butlletí de notes i actes corresponents.

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE.

La prova extraordinària de Setembre de l’assignatura d’“Educació per a la ciutadania” serà

elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació:

assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius

conceptuals i instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:

• Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.

• Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i les

alumnes coneixen i expressen adequadament, en primera

persona, les principals característiques de l’ésser humà com

un ésser dotat de dimensió ètica i social

• Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències


Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,

fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una

capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els


64

permeta superar els esteoreotips i prejudicis que genera la

societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.

• Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i

com han evolucionat.

• Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.

• Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el

món actual i els problemes que planteja solucionar-los.

Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a

coneix el principals principis que regeixen la relació entre

persones tant a nivell mundial, europeu i estatal

• Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències


Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de l’alumnat

a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferències

culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les

societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol

discriminació per estes causes.

• Reconéixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les

dones.

Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de

l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels

rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per descobrir

en un text o en una situació real l’existència d’aquest rols i

proposar-ne solucions alternatives per superar aqueixa

situació.

• Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.

• Reconéixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les

funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat

Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut


Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix de forma

crítica els principis bàsics de les formes d’organització

política i si valora l’estat social i democràtic de dret com a

condició per al reconeixement dels drets i de les llibertats

fonamentals de la persona, així com d’una forma de vida més

justa i de la convivència pacífica entre els diversos pobles i

cultures.


65

• Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les

alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació

que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels

seus drets i el compliment dels seus deures identificant com

la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica la

violació dels drets d’altri.

En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:

- Presentació de l’examen de forma clara i coherent






- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.


La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al

material emprat durant el curs (llibre de text).

La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats

en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions incloses

en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment dels treballats

a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la seua capacitat de

comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i amplie la

problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova. Igualment

inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà definir i concretar

en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o definicions.

En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor podrà,

previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per algun treball

que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT.

Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles qüestions,

treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat realitats

satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En qualsevol dels

casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el professor les

indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.

Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran

realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A més


66

a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es seguiran

també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així com totes

les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general s’adaptarà el

material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell d’exigència a les

característiques de l’alumne.

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 14 de desembre de 2007, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria. Com a membres del

Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC participarà

en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos

d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació.

En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la

finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta avaluació s’ha de centrar

en els elements següents:

La concreció del currículum del batxillerat.

L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.

L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.

El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de la

planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre de

professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.

La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les

seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les valoracions

sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs

acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries

que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el

Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s’estableix el currículum del l’Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

L’avaluació es referirà als elements següents:

La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.

La planificació temporal per al curs acadèmic.

La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés

educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.

Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris

d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents

matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i

instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.


67

Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la

universitat.

Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament

corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge

programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.

A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una

reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la

programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua

validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes

reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar

en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part fonamental del

procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar aquesta

programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la següent

avaluació.

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS

EDUCATIVES ESPECIALS.

Les mesures a adoptar pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA per a atendre als

alumnes en la seua diversitat seran les següents:

• Comprovar que les capacitats que es desenvolupen des de la programació de cada

àrea, formulades en forma d’objectius d’àrea, siguen equilibrades (i no sols les

cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus d’adquisició

observables en el procés de la seua consecució (objectius mínims/bàsics, optatius i

de reforç/suport).

• Programar seqüencialment continguts globalitzadors, bàsics i complementaris

(conceptuals, procedimentals i actitudinals), definint activitats graduades (inicials,

centrals, culminants i complementàries) i amb referència a uns criteris d’avaluació

determinats, adequats i assequibles a l’alumnat, i utilitzar materials curriculars

variats.

• Realitzar una avaluació inicial (setembre/octubre) com a punt de partida necessari

per a ajustar les programacions a les característiques dels alumnes (a les seues

diferents capacitats, interessos i motivacions), al mateix temps que es col·labora amb

el Dep. Orientació. en la identificació i valoració d’aquells alumnes que requeresquen

una resposta educativa més específica (ACIS...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació, especialment dirigides als

alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge o promocionen de curs amb

avaluació no positiva en una o diverses de les àrees instrumentals de matemàtiques,

valencià i castellà. El professor de reforç es coordinarà amb el professor d’aquestes

àrees en el grup de referència, per a valorar (trimestralment, abans de cada sessió

d’avaluació) els procediments seguits i els instruments utilitzats i, si és procedent,


68

modificar-los.

• Organitzar activitats que afavorisquen el coneixement, respecte i valoració de la

diversitat social i cultura.

• Elaborar i aplicar mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga

un any més en el mateix curs (Primer Cicle ESO/3 ESO/4 ESO), no havent

aconseguit la maduresa esperada (segons objectius/capacitats programats i

desenvolupats), considerant que no està en condicions d’adquirir els continguts bàsics

del curs següent i sent el seu objectiu afavorir la consecució del Títol de Graduat en

Educació Secundària.

Les estratègies metodòlogiques a utilitzar:

• Conexionar els nous continguts amb els coneixements previs de l’alumne.

• Presentar els continguts de forma recurrent i circular.

• Elaborar síntesi i realitzar posades en comú i repassos.

• Realitzar activitats globalitzadores a llarg termini (tallers, projectes de treball...),

individualment o en grup cooperatiu, la qual cosa afavorirà la consecució de diferents

tipus d’objectius i possibilitarà que els alumnes treballen a ritmes i nivells diferents.

• Alternar períodes de treball individual amb altres en xicotets grups o parelles

• (composició flexible i heterogènia).

• Utilitzar mètodes que afavorisquen la interacció i comunicació entre tots.

• Seguiment diari, mensual i trimestral del professor dels alumnes amb dificultats,

oferint- los ajuda i fent-los conscients dels seus progressos.

• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i pròxim als seus interessos:

audiovisuals, ordinador, revistes, còmics...

• Proposar activitats obertes (perquè cada alumne les realitze segons les seues

possibilitats) i amb una gradació de dificultat (suport, reforç, aprofundiment).

• Motivar als alumnes perquè s’impliquen en el procés d’aprenentatge.

• Afavorir la participació dels alumnes en decisions didàctiques.

• Afavorir l’autoregulació del propi aprenentatge (autoorientació i autoavaluació).

• Plantejar activitats d’ensenyament-aprenentatge variades amb les quals es pot

atendre la diversitat de l’alumnat. Al llibre de text que utilitzaran els alumnes hi ha

activitats de diferents nivells de complexitat en cada una de les Unitats Didàctiques.

• Per als casos més excepcionals, per aquells alumnes amb adaptacions curriculars

significatives o per aquells que manifesten una mancança molt destacada se podran

utilitzar altres materials, en substitució de les lectures obligades, com ara alguns

llibres-còmics de la col·lecció Pensa-hi de l’editorial Cruïlla, escrits per LABBÉ, B i

PUECH, M. D’igual manera es podrà utilitzar qualsevol material adient elaborat pel

professor de l’assignatura que puga afavorir la integració d’aquest tipus d’alumnat a

l’aula.


69

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA.

Segons estableix la legislació vigent, el Pla per al foment de la lectura ha d’incloure totes les

intervencions del centre destinades a fomentar-la i a la comprensió lectora, de manera que s’hi ha de

concretar les decisions generals per a elaborar-lo. En suma, per a exercir activitats de promoció i de

pràctica de la lectura, sempre amb l’objectiu de garantir un tractament integral i sistemàtic, és a dir,

ordenat i coordinat, de les activitats dirigides a promoure la lectura i a millorar l’expressió i la

comprensió oral i escrita. I en aquesta línia s’estableix en el currículum d’aquesta etapa educativa

que la lectura constitueix un factor primordial “per al desenvolupament de les competències bàsiques

i que els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la

lectura en tots els cursos de l’etapa”, és a dir, actua com un instrument d’aprenentatge important,

entre altres factors perquè posa en funcionament diversos processos mentals (memòria, raonament,

coneixements previs…). Una estratègia adequada ha de partir del fet que les pràctiques lectores ja

s’han desenvolupat al llarg de l’Educació Primària, etapa en què els alumnes han hagut de llegir,

almenys, durant trenta minuts diaris.

Tal com posen de manifest diverses avaluacions (autonòmiques, nacionals i internacionals),

una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a l’èxit escolar de l’alumne, i per això,

precisament, és important practicar la lectura en totes les matèries curriculars. D’aquesta manera, el

Pla de foment de la lectura del centre ha d’incloure les intervencions que aquest propose amb aquest

objectiu, i que en un currículum que incorpora les competències bàsiques com a eix del procés

educatiu intervinga en l’assoliment d’algunes, especialment les de comunicació lingüística,

tractament de la informació i digital, cultural i artística i aprendre a aprendre.

D’aquesta manera, podríem concloure que els objectius són els següents:

• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.

• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del

currículum.

• Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i gaudi.

• Promoure la col·laboració i la participació de les famílies i d’altres membres de

la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de

la lectura.

• Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibre de text, tant en suports

impresos com en suport digital i audiovisual.

• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançant el tractament de

la informació.

• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-

les als objectius i a les actuacions inclosos en el pla.

• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a

la lectura.

• Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

Perquè la lectura es convertisca en instrument de coneixement cal aconseguir que l’alumne


70

comprenga allò que llig. Per a fer-ho, és fonamental que, amb objectius definits prèviament, estiga

adaptada a les seues capacitats cognitives i satisfaça les seues necessitats i els seus interessos com a

lector, és a dir, que siga motivadora, que també siga font de plaer… En suma, que s’inserisca en els

seus esquemes de coneixement i que li permeta intervenir, conscientment o inconscientment, en la

construcció del seu coneixement, ja que l’aprofitament de la lectura parteix del fet que es coneix

prèviament.

La comprensió del text escrit és un procés complex que exigeix automatitzar certs

procediments, des dels que permeten descodificar els codis d’escriptura (el que podríem anomenar

el primer nivell de lectura) fins als que permeten interpretar-los en el context en què s’escriuen

(comprensió lectora), és a dir, l’organització del coneixement que proporciona el text, i la

interpretació i la transmissió d’aquest ext (competència lectora). Ja que aquesta automatització no és

ni senzilla ni ràpida, s’han d’establir estratègies que convertisquen la lectura en una activitat

quotidiana en el treball escolar.

La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar

alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar al

professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una

lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que l’augment i la

millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura

en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa

simultàniament ajudarà a véncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la

mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg

etcètera.

En línia amb els resultats d’avaluacions internacionals (PISA, per exemple), la lectura i les

capacitats que desenvolupa han de concebre’s com l’habilitat dels alumnes per a usar la informació

escrita en situacions que es troben en la vida quotidiana, la qual cosa implica, en distints tipus de

textos i en diverses situacions de lectura, extraure informació, interpretar-la, reflexionar-hi i avaluar

el que es llig.

I per a fer-ho, i en el context de desenvolupament de la competència lectora i de la

dinamització de la lectura —en què ha d’intervenir, entre altres, l’entorn de l’alumne, a què no se

sol prestar tota l’atenció deguda—, cal utilitzar totes les possibilitats que ofereix la biblioteca

escolar, factor essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a alfabetitzar, educar, informar i

contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural, ja que és una part integrant del procés

educatiu.

El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a

millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba

exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen

activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de

reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es

promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i

que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen. I així,

l’alumne troba en el seu llibre diversos textos (d’informació complementària) presentats com a

T’interessa saber o en requadres de text.


71

La metodologia que subjau en el llibre de text entronca directament amb la pràctica d’una

lectura comprensiva (i reflexiva), ja que en l’anàlisi sistemàtica de textos i de documents de divers

tipus (Analitze, pense i opine) descansa el desenvolupament dels continguts curriculars (i la posada

en pràctica corresponent mitjançant la realització d’activitats). Igualment, cada unitat comença amb

un text, que persegueix un triple objectiu: introduir els continguts, conéixer el grau de coneixements

que en té l’alumne i afavorir una reflexió guiada mitjançant les qüestions inicials.

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA

INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Les denominades tecnologies de la informació i la comunicació han deixat de ser un element

auxiliar o complementari en el procés d’ensenyament-aprenentatge i han de passar a convertir-se en

un dels elements centrals, ja que així ho estableix una de les competències bàsiques (tractament de

la informació i competència digital) del currículum escolar, encara que no siga una de les prioritàries

en aquesta matèria.

Aquesta competència, amb un caràcter transversal i instrumental evident, incideix a formar

l’alumne en l’habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i per a transformar-la

en coneixement. En conseqüència, inclou aspectes que van des de l’accés i la selecció de la

informació fins a l’ús i la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització

de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se,

comunicar-se i aprendre. Assolir la competència suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per

a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la

informació de què es disposa. Aquests aspectes sí que són bàsics en aquesta matèria, ja que un dels

objectius és que l’alumne siga tremendament crític, i, per a fer-ho, res millor que ser- ho amb la

informació i amb les seues fonts.

En aquesta matèria, i perquè l’alumne comprenga els fenòmens tecnològics, és fonamental

que sàpia treballar amb informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi…) procedent de diverses

fonts (impreses, audiovisuals…), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això,

la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de

ser analitzada des de paràmetres exigents, els que permeten la comparació exhaustiva i crítica de les

fonts.

Per a utilitzar aquests recursos, que entronquen directament amb els coneixements i les

habilitats socials que ja tenen els alumnes, només cal tenir la voluntat de fer-ho, perquè els alumnes

ja hi estan familiaritzats. Per això la primera mesura que ha de tirar avant el professorat és la de

reorientar els coneixements dels alumnes, és a dir, aprofitar les destreses que tenen en un ús lúdic

d’aquestes tecnologies per a convertir-les en instruments que afavorisquen l’aprenentatge, un

aprenentatge que pot aplicar-se i que cal aplicar en totes les matèries curriculars.

Per això, la gran majoria de les activitats que figuren en els materials de l’alumne i del

professor exigeixen la utilització d’aquestes tecnologies (no de manera esporàdica, sinó

habitualment), i no sols com un fi en si mateix, sinó com un instrument per a assolir algunes de les

capacitats que estableixen els objectius generals de l’etapa i els específics d’aquesta matèria, i els

mateixos continguts curriculars.


72

Cada vegada té més força l’ús de pissarres digitals interactives a les aules, un fet a què

no són aliens els materials didàctics utilitzats. El DVD-ROM de recursos per al professor i per a

l’aula inclou, entre altres materials, presentacions, animacions, imatges, vídeos, enllaços web, etc.,

materials que no sols han d’intervenir com a instruments didàctics en l’aprenentatge de l’alumne,

sinó que, i per això mateix, han d’ajudar a assolir una de les competències bàsiques del currículum,

la del tractament de la informació digital, és a dir, l’alfabetització digital de l’alumne.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

L’organització dels recursos didàctics i organitzatius (espais, temps) es converteix en un

instrument imprescindible per al desenvolupament, amb garanties, del procés educatiu.

Pel que fa als organitzatius, destaquem, en primer llloc, l’ús dels espais formatius, que són

tant l’aula, com la biblioteca, aula d’audiovisals, informàtica... i els que es deriven de les activitats

complementàries que s’han de dur a terme fora del centre. Qualssevol d’aquests espais han de servir

tant per a un aprenentatge individualitzat com per a un altre de col·laboració. Quant al temps,

l’activitat educativa ha de combinar tant l’atenció al conjunt dels alumnes com als que necessiten

alguna atenció individualitzada, i en aquests casos l’aplicació d’activitats de reforç i d’ampliació, com

s’ha indicat abans, es converteixen en referent prioritari.

Els recursos didàctics són els que podem trobar en els esmentats espais formatius, des del

llibre de text i els recursos del professor lligats a aquest, fins als propis d’aquesta matèria.

El llibre de text que ha de fer servir l’alumne és el denominat Educació per a la Ciutadania i

els Drets Humans (Projecte Adarve, d’Oxford Educació, 2012).

El professor disposa del Llibre del professor (Recursos Oxford Educació) i del DVD-ROM

Oxford Digital de Recursos per al professor i per a l’aula (acompanyat d’una guia per a desenvolupar-

lo didàcticament).

En el Llibre del professor, i en cada una de les unitats, s’inclou un conjunt de recursos

didàctics: bibliografia, pàgines web, audiovisuals…

A més dels recursos comuns del centre, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA

compta, amb el següents recursos que utilitzarà en la forma i temps que corresponga (Extracte de

l’inventari del DEPARTAMENT DIDÀCTIC : de juny de 2013):

MATERIAL UNI-

TATS PROCEDENCIA ESTAT

ORDINADOR ACER Aspire 5715a SNID

80904985216 1 Adquisició maig 08 Estat conservació molt bo.

IMPREs/SCANER HP MODEL Deskjet F280 Serial

Num CN89M2921905BR 1 Adquirida 2009 Estat conservació molt bo.

PROJECTOR ACER MODEL X110 Serial Num

EYK010105900700620591B 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

SISTEMA STEREO ALTAVEUS ENERGY

SYSTEM S250 Serial Num 14509002005776 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

DISC DUR MULTIME Iomega Srcreenplay 1 SUBV. AMPA 2009 Estat conservació molt bo.


73

Auriculars AIWA A071 1 Donació Josep 2008 Estat conservació bo.

MOBLE PROJECTOR COLOR FAIG. MÒBIL 1 Elab pròpia 2010 Estat conservació molt bo.

ARMARI ESCOLAR COLOR GRIS. 2 PORTES. 1 Adq per direcció 2009 Estat conservació molt bo.


ARMARI XICOTET 1 Cedit any 2000 Acceptable

PERLLONGADOR 5M ENROTLLABLE 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

ADAPTA. ENDOLL PATES GROSES PRIMES 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

REGLETA ENDOLLS 1 Cedit any 2010 Estat conservació regular

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS El sexto

sentido 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS

Trainspotting 1 Adquirida


Gladiator 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Blade

Runner 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Salvar al

soldado Ryan 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS 1984 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS gravada

Siete años en el Tibet 1 Donació Josep

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Rapa-

Nui Matrix 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD

Egipto-La màquina de la resurección 1 Adquirida


Bowling for Columbine 1 Adquirida

DOCUMENTAL DVDMAT. AUDIOVISUAL

Memoria de España. DVD 1 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Los

orígenes del hombre. Vol 1 1 Adquirida


Egipto Eterno. En busca de las... 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD La

Odisea de la especie 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Erin

Brockhovich 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mejor...

Imposible 1 Adquirida


74

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD 300 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD

Atrapado en el tiempo 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El día

de mañana 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El bola 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mar

adentro 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD La

Odisea 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Principe

de la mareas, (El) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUA LPEL·LÍCULA DVD Crímes

de Oxford, (Los) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Nombre

de la rosa, (El) 1 Adquirida


Maldición del escorpión de jade, (La) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD En

busca del fuego 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Naranja

mecánica, La 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Matrix

Reload 1 Adquirida


Rebelión en la granja 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Blade

Runner. Montaje final 1 Adquirida


Bailando con lobos 1 Adquirida

MAT. INFORMÀTIC Diccionario de filosofía en

CD-rom 1 Adquirida

CAIXÒ ARX. 3 SAFATES AMB CLAU 1 Adquirit 2008 Estat conservació molt bo.


naranja mecánica 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapae

si puedes 1 Adquirida



MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Hoy

empieza todo 1 Donació Josep




busca de la felicidad 1 Adquirida


75

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD A mi

madre le gustan las mujeres 1 Adquirida



TABLET SAMSUNG GALAXY TAB 2 10.1 GT-

P5110 Serial nº RF2D10C886V 1

Adquirit amb el pressupost

Departament Estat conservació molt bo.

LLIBRE de CARBONELL, Eudald i altres: Sapiens.

Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit

LLIBRE de SCHEURMANN,, Erich: Els papalagi.

Integral c Adquirit


Integral 1 Adquirit

LLIBRE de SHEURMANN,, Erich: Els papalagi.

Integral 1 Adquirit

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

El DEPARTAMENT DIDÀCTIC té previstes realitzar una sèrie d’activitats tant complementàries

i/o extraescolars, entenen per les primeres les que es realitzarien a l’Institut, fora de l’horari habitual

de l’assignatura –és a dir aquelles en les que s’invertirà més d’una sessió seguida- i per les segones

les que a més, es realitzarien fora del centre.. Tant en un cas com en l’altre les activitats poden estar

dirigides a més d’un grup. A continuació es plasma la proposta de totes les activitats programades

per al present curs, entre les quals es troben les referents a aquesta assignatura:

ACTIVITAT AVALUACIÓ CURS PROFESSOR RESPONSABLE

CONEIXENT LES 0NG. COMFERÈNCIA ONG A L’INSTITUT

1ª AVALUACIÓ 2N ESO 4T ESO

JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES


2ª AVALUACIÓ 2N ESO


CONEIXENT LES 0NG.

COMFERÈNCIA ONG A L’INSTITUT

3ª AVALUACIÓ 4T ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

VISITA A L’AJUNTAMENT 2/3 AVALUACIÓ 2N ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

VISITA A LES CORTS VALENCIANES

2/3 AVALUACIÓ /4T ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

CAMPANYA 8 DE MARÇ FEBRER/MARÇ 2N ESO 4T ESO


ACTIVITAT CUTURAL SOBRE LA FILOSOFIA COM A GAUDI

(VALÈNCIA O VOLTANTS?)

1 AVALUACIÓ BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES


76

VISITA MUVIM 1/2 AVALUACIÓ BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

VISITA CULTURAL A VALÈNCIA 2º AVALUACIÓ BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

ANAR AL CINE I ACTIVITAT CULTURAL (ALZIRA O VALÈNCIA)

1/2/3 AVALUACIÓ 4T ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

ASSISTÈNCIA CONFERÈNCIA FILOSOFIA

/3 AVALUACIÓ BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES


EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

4t D’ESO

CURS 2013-2014

Carrer Joan Fuster s/n.

Tel. 96 245 78 25

Fax. 96 245 78 26

46680 ALGEMESÍ (València)

E-correu: [email protected]

Web: .www.iesberantguinovart.com

79

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’“EDUCACIÓ

ETICOCÍVICA”.

4t D’ESO. CURS 2013-2014

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ:

L’Educació per a la ciutadania en l’Ensenyament Secundari Obligatori continua la tasca

començada per la seua homònima en Primària.. S’organitza a través de dues matèries: l’Educació

per a la ciutadania i els drets humans que s’impartirà en 2n de l’ESO, i l’Educació eticocívica, que

s’impartirà en 4t de l’ESO. La democràcia liberal és una forma d’organització política que s’ha

decantat a través d’un llarg i convuls procés històric que cal analitzar des de totes les seues

perspectives, tant la històrica com l’eticofilosòfica.

No podem oblidar que el vigor de la societat democràtica depén de les seues ciutadanes i

ciutadans i del coneixement reflexiu que aquestes i aquests tinguen sobre ella. És un producte

complex de molts elements. Les institucions socials intermèdies són fonamentals. Mitjans de

comunicació, sindicats, esglésies, associacions empresarials i ciutadanes, totes poden col·laborar tant

com a canalitzadores de les iniciatives ciutadanes com a impulsores d’aquests. Però això no és prou,

és necessari que els individus no posen els seus interessos particulars per damunt de les conviccions

democràtiques, per molt legítims que estos interessos puguen ser. Ací és on l’educació juga un

paper imprescindible, i més en concret aquesta matèria de 4t.

L’Educació eticocívica de 4t d’ESO es concep com a una reflexió més filosòfica sobre els

valors, institucions i reptes de la democràcia liberal a Espanya i al món. Una ètica cívica no ha de

derivar en un nihilisme o en un relativisme que dissolga tots els valors. Els valors del respecte a

l’altre i del reconeixement de la diferència no equivalen a l’acceptació acrítica de tota idea

o pràctica que siga contrària als drets humans. La seua defensa és una tasca quotidiana de totes i tots,

en l’àmbit privat i immediat i en l’espai públic.

A més, adoptar la perspectiva de la filosofia moral ajuda de manera específica a situar els

problemes eticopolítics i eticojurídics en un nivell d’universalitat i d’abstracció racional, la qual

cosa permet desenrotllar en l’alumnat la capacitat crítica i argumentativa d’una manera eminent, i

evitar així qualsevol forma d’adoctrinament. És ineludible, doncs, conéixer les tradicions

filosòfiques sobre les quals s’assenta. Algunes institucions canvien i, no obstant això, no pot

desaparéixer la discussió racional com a forma de dirimir els conflictes polítics en una societat

d’homes lliures. I cap disciplina ha contribuït tant a això com la Filosofia.

mailto:[email protected]

http://www.iesberantguinovart.com/

EDUCACIÓ ETICOCÍVICA 4t ESO

80

Per això resulta imprescindible proporcionar a l’alumnat una fonamentació filosòfica de

l’especificitat moral dels sers humans i el coneixement d’alguns conceptes claus de la moralitat

humana (llibertat, autonomia, valor, norma, dret, deure, etc.) i, junt amb això, una breu introducció

a les principals teories ètiques del món occidental.

1.2. . CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El sistema educatiu no sols pretén la formació d'uns alumnes perquè siguen conscients dels

seus propis valors ètics personals, perquè reflexionen sobre ells, sinó també perquè els exerciten

responsablement en una societat com l'espanyola, societat en què hi ha violència, intolerància,

injustícia, discriminació..., però també una societat que es caracteritza per la pluralitat, per la

solidaritat, pel mestissatge... Esta matèria no compliria els seus objectius si no aspirara a incitar

l'alumne a intervenir en la societat i, per descomptat, a modificar els seus propis comportaments quan

estos no s'adeqüen als que exigeix una societat democràtica, i que estan presents en la Constitució i

en l'ordenament jurídic.

La formació en una societat democràtica ha de ser sinònim d'una pràctica educativa que aposte

per la llibertat, per la crítica, per la reflexió, per la responsabilitat, per la tolerància, per la pluralitat,

pel respecte als altres i a les seues opinions en distints temes, etc. No és la seua finalitat, en

conseqüència, la de recolzar cegament allò que s'ha establert, sinó, ben al contrari, la de preguntar-se

críticament sobre el sentit d'allò que s'ha establert, i a partir d'això plantejar-se la seua intervenció

social en la busca d'un món més just, més solidari, més tolerant... En suma, ha de fer-se eco dels

problemes socials que afecten i interessen als joves com ells.

En este context, el de conéixer el fonament racional de la conducta ciutadana, ha de plantejar-

se l'estudi dels drets humans: el coneixement dels fonaments morals de la convivència pot afavorir

que l'alumne s'interesse pel sentit de la democràcia, en general, i pel funcionament de les institucions

democràtiques, en particular.

Per la seua estreta vinculació a les experiències reals dels alumnes, els aprenentatges en esta

matèria han de ser significatius, és a dir, han de partir de les seues experiències prèvies i de la seua

realitat quotidiana i interessos pròxims, de manera que s'impliquen activament i receptivament en la

construcció del seu propi aprenentatge. La inclusió de les competències bàsiques com referent del

currículum (aprenentatges demostrables) aprofundeix en esta concepció funcional dels aprenentatges

escolars.

Entre eixos aprenentatges està d’aprendre que les opinions poden canviar en el procés de

diàleg i d’informació. Una ciutadana o ciutadà democràtic no és només qui millor argumenta, qui més

disposat està a canviar de posició, sempre que els arguments dels altres i la informació disponible així

li ho exigeisca. Per a això, la preparació i la realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat

pot ser una magnífica estratègia de treball en l’aula, a més de l’anàlisi comparativa i l’avaluació crítica

de la informació a què tenen accés sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

La matèria d’“Educació Éticocívica” es concebuda per aquest Departament com una matèria

que servirà per a que l’alumne adquireisca una sèrie de coneixements i informacions bàsiques sobre

aspectes axiològics, estructurals i organitzatius de les societats democràtiques occidentals i

especialment de la nostra societat, de la societat valenciana, una societat que en els darrers anys ha

esdevingut plural i cosmopolita i que s’ha de fonamentar sobre una sèrie de valors democràtics –

4t ESO EDUCACIÓ ETICOCÍVICA

81

sorgits després de segles de lluita i reivindicació- que han de permetre als nous ciutadans sentir-se

ciutadans del món en igualtat de condicions, de drets i deures amb la resta dels congèneres, sense

perdre a l’hora la idiosincràsia de la cultura, llengua i forma d’ésser dels valencians.

Els joves que en aquesta edat són plenament conscients que viuen i viuran en una

comunitat “política”, no sols se’sa ha de donar a conéixer els fonaments jurídics i conceptuals de la

societat que hi viuen, sinó que se’ls ha de proporcionar també les eines crítiques i reflexives que

els permeta millorar la societat que han heretat i deixar, al seu torn als seus descendents, una societat

més equitativa, solidària i tolerant que la que ells heretaren.

Aquesta és dons l’orientació d’aquesta matèria, començar a formar ciutadans i ciutadanes

que, per una banda que adquirisquen una informació bàsica sobre els modes d’organització i

funcionament de les societats democràtiques modernes, i concret la nostra, i per una altra una

perspectiva filosoficomoral que els permeta analitzar els problemes i conflictes moral i polítics des

d’una òptica abstracta i racional, descobrint quin són els valors universal que substenten les societats

actual, i especialment la nostra.

2. OBJECTIUS.

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

OBLIGATÒRIA.

En aquest apartat reproduïm el marc legal del currículum en aquesta comunitat autònoma

(Decret 112/2007, de 20 de juliol), tal i com ha sigut aprovat per la seua Administració educativa i

publicat en el seu Diari Oficial (24 de juliol de 2007). Així mateix, hi hem de tenir en compte tant la

normativa sobre avaluació contínua en aquesta etapa educativa (Ordre de 14 de desembre de 2007)

com la relativa a l’horari lectiu (Resolució de 25 de juliol de 2007, de les direccions generals

d’Ordenació i Centres Docents i de Personal, per la qual es prorroga i es completa a partir del curs

2007-2008 la Resolució de 15 de juny de 2001, completada per les resolucions de 26 de juny de 2002,

de 9 de juliol de 2003, de 30 de juny de 2004, de 28 de juliol de 2005 i de 15 de juny de 2006, per les

quals es dictaven instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent

als centres d’ensenyament secundari).

El decret esmentat indica que els objectius d'aquesta etapa educativa, formulats en termes de

capacitats, són els següents:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el

respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les

persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors

comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de

la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i

en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de

l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i

social.


82

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat

de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i

rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de

qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a

adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el

camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes

disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en

els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el

sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat

de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i

per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del

valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental

del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a

llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.

Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura

d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la

Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i

lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les

críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències.

Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així

com de l’exercici físic i de d’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport

i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en

especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i

adoptar judicis i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable,

l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i

millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes

manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.


83

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i

audiovisual.

De tots aquests objectius generals de l’etapa, els que tenen més relació expressament amb

aquesta matèria i amb aquest curs són els següents: a), b), c), d), e), h), k), m) i p).

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA.

L’ensenyança de l’“Educació eticocívica” en aquesta etapa tindrà com a objectiu el

desenrotllament de les capacitats següents:

1. Conéixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana;

valorar el significat de la dignitat personal, de la llibertat, del bé i de la veritat;

reflexionar sobre els principis que orienten la conducta.

2. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes morals, plantejant el problema

de la seua fonamentació, amb especial referència als valors que arrepleguen la

Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució Espanyola i l’Estatut


3. Conéixer les principals teories ètiques, tractant de comprendre les seues aportacions

originals i les seues propostes sobre els principals problemes morals de la nostra

època.

4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del món actual en què es

manifesten tesis antropològiques i ètiques diferents.

5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, i identificar les

raons en què es recolzen els distints plantejaments ètics que hi conviuen.

6. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les societats

actuals, sobretot el sistema democràtic i l’Estat social de dret, valorar críticament

els seus èxits, les seues deficiències i el seu horitzó ètic de busca de justícia i

llibertat.

7. Adquirir una independència de criteri i juí crític, per mitjà de la reflexió racional

dels problemes ètics, i valorar l’adquisició d’hàbits de conducta moral que

planifiquen la pròpia vida.

Tots aquests objectius específics de la matèria tenen relació expressa i directa amb aquest

curs. Cada un serà desglossat posteriorment en els que s’indiquen en les unitats didàctiques

respectives en què s’han organitzat els continguts.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel Ministeri d'Educació i Ciència

(MEC) i que estableix els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria com a

conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desenvolupat a la

Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el currículum de

l'Educació Secundària Obligatòria per a aquesta comunitat. Aquest document es refereix a la

programació d'Educació eticocívica en quart curs d'ESO.


84

Com analitzarem més avant amb més detall, una de les novetats principals que ha incorporat

aquesta llei en l'activitat educativa ve derivada de la nova definició de currículum, en concret per la

inclusió de les denominades competències bàsiques, un concepte relativament nou en el sistema

educatiu espanyol i en la seua pràctica educativa. Pel que fa, globalment, a la concepció que s’hi té

d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació, les novetats són les que produeix,

precisament, la seua interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés

d'ensenyament-aprenentatge.

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) fa del currículum, hi ha tant els

components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com una

novetat ben significativa, com ara la introducció de les competències bàsiques. Aquest element

passa a convertir-se en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum i, en conseqüència,

dels processos d'ensenyament-aprenentatge. A més, no hem d'oblidar que en aquest curs la decisió

de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO es basarà, entre unes altres consideracions, en

si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa; per això aquestes acabaran convertint-se

en el referent per a avaluar l'alumne.

Moltes són les definicions que s'han donat sobre aquest concepte, però totes fan insistència

en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys

teòrics, moltes vegades interdesconnectats, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències

incideix, fonamentalment, en l'adquisició d'uns coneixements imprescindibles, pràctics i integrats,

coneixements que hauran de ser demostrats pels alumnes (és un poc més que una formació

funcional). En definitiva, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d'integrar

coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos.

D’una manera molt gràfica i succinta, s'ha arribat a definir com la posada en pràctica dels

coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i les

habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés),

l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es pense que no es tenen perquè,

en teoria, s'han oblidat).

Però, hi ha un aspecte que ha de destacar-se, atés que no sol ser percebut a simple vista, i

és el que incideix sobre el que hem decidit anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne,

mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar. D'aquesta

manera veiem com una competència integra els diferents continguts que són treballats a l'aula

(conceptes, procediments i actituds, amb una importància ben diferent, segons matèria), exemple

d'una formació integral de l'alumne. En definitiva, estem reconeixent que la institució escolar no

sols prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics (o ètics i morals, com en aquesta

matèria), sinó que ho fa també com a ciutadà, i per això ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques

i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, el fet de ser responsable, el fet de treballar en

equip…, i aquest és, precisament, un dels objectius fonamentals d'aquesta matèria.

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no se li concedeix la importància

que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es

produeix en qualsevol matèria. La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar

durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal i/o professional no acaba

mai, per la qual cosa una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la

informació i la comunicació permetrà accedir a aquesta eina per a demanar la informació que en


85

cada moment es precise (òbviament, després d'analitzar-se’n la qualitat). Si, a més, tenim en

compte que moltes vegades és impossible tractar en profunditat tots els continguts del currículum,

és clar que l'alumne haurà de formar-se en una altra competència, la d'aprendre a aprendre.

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tenir

l'alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal

i laboral són les següents:

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència matemàtica.

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

• Competència en el tractament de la informació i competència digital.

• Competència social i ciutadana.

• Competència cultural i artística.

• Competència per a aprendre a aprendre.

• Competència en l'autonomia i iniciativa personal.

3.1. BREU DESCRIPCIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Però, què entenem per cada una d'aqueixes competències? De manera succinta, i recollint el

més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una d’aquestes aporta els aspectes

següents a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:


Suposa la utilització del llenguatge com a eina de comunicació oral i escrita i com a eina

d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, per la qual cosa

contribueix, així mateix, a crear una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives

amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb unes

altres persones, acostar-nos a unes altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte en el

moment que es coneixen. Al capdavall, la competència lingüística és fonamental per a aprendre a

resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. Adquirir aquesta competència suposa dominar la

llengua oral i escrita en múltiples contextos i fer servir d’una manera funcional, si més no, una

llengua estrangera.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Consisteix, en primer lloc, en l'habilitat per a utilitzar els nombres i les seues operacions

bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic per a produir i interpretar

informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre

problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. L'adquisició d'aquesta competència suposa,

en definitiva, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una

argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el

coneixement matemàtic amb uns altres tipus de coneixement.


86

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN

FÍSIC

És l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els seus aspectes naturals i en els generats

per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències

i l'activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones

i de la resta dels éssers vius. En suma, implica l'adquisició d'un pensament cientificoracional que

permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, i també

utilitzar uns valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA

DIGITAL

És l'habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en

coneixement, per la qual cosa inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació

fins a l’ús i la transmissió d’aquesta en diferents suports i la utilització de les tecnologies de la

informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se.

L’adquisició d’aquesta competència suposa, si més no, utilitzar recursos tecnològics per a resoldre

problemes d’una manera eficient i mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la

informació de què es disposa.


Permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la

ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament

individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres,

cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de

posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences,

les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En definitiva, implica comprendre la

realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i els deures

ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Aquesta competència implica conéixer, comprendre i valorar críticament diferents

manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i

considerar-les una part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, valorar i gaudir l'art i

unes altres manifestacions culturals, mostrar una actitud oberta i receptiva davant de la realitat

artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la capacitat creadora pròpia.


Suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent

d’una manera autònoma, i també buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement

racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix

problema i trobar motivació per a buscar-les des de diversos enfocaments metodològics. Al

capdavall, implica gestionar les capacitats pròpies des d'una òptica de recerca d'eficàcia i manejar

recursos i tècniques de treball intel·lectual.


87


Fa referència a la possibilitat d'optar amb criteri propi i dur endavant les iniciatives

necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en

el social o laboral. Adquirir aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític

en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

3.2. VINCULACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I EL CURS

Anteriorment indicàvem quines són les competències bàsiques que recull el nostre sistema

educatiu (no totes en aquesta matèria), competències que, atesa la seua formulació, són,

inevitablement, molt genèriques. Si volem que servisquen com referent per a l'acció educativa i per

a demostrar la competència real de l'alumne, hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre

en relació amb els altres elements del currículum. És el que hem anomenat subcompetències, i que

sense pretendre arribar a comprendre totes les possibles, sí que arrepleguen aquelles que més relació

tenen amb el currículum de la matèria. En tot cas, en aquesta programació n’incloem alguna més

(coneixement i interacció amb el món físic i cultural i artística) perquè considerem que algunes

de les activitats proposades en els materials didàctics a utilitzar són susceptibles de contribuir a

l'adquisició d'unes altres competències.

Com s'assoleixen cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem

succintament els aspectes més rellevants, ordenades les competències de més a menys presència en

aquesta matèria, i només de les més importants:


Aquesta és la competència central en aquesta matèria, ja que permet adquirir habilitats

personals i socials per a conviure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica, és a dir, per

a participar socialment i prendre decisions que impliquen triar entre diverses opcions.


Aquesta competència permet a l'alumne prendre consciència de les capacitats i les habilitats

socials pròpies, per la qual cosa el treball en equip, la presa de contacte amb opinions alienes

i diferents de les seues, l'anàlisi d'informacions i opinions, etc., li seran de gran ajuda per a assolir

aquesta competència.


La planificació, la presa de decisions, la participació i l'assumpció de responsabilitats, al

capdavall, la construcció d'un pensament propi, són maneres a través de les quals l'alumne adquireix

aquesta competència. Ha d'habituar-se a analitzar situacions problemàtiques que impliquen prendre

postura i proposar solucions, el mateix que li ocorrerà en múltiples moments al llarg de la seua vida.


Dos són els aspectes més importants mitjançant els quals aquesta matèria intervé en el

desenvolupament d'aquesta competència: la utilització del llenguatge per a comunicar sentiments,

idees i opinions, i l'ús del debat (implica escoltar, exposar i argumentar), en tots dos casos amb


88

llenguatge escrit o oral. Atesa la manera com l'alumne rep la informació hui en dia (mitjans de

comunicació, tecnologies de la informació i la comunicació, publicitat…), haurà d'analitzar

críticament els missatges directes i subliminars que difonen.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITAL

Aquesta competència es caracteritza en aquesta matèria per la necessitat d’informació per a

participar en debats sobre molt distints aspectes actuals, per això l'alumne ha de buscar informació

plural, i tractar-la i presentar-la d’una manera adequada i intercanviar-la amb alumnes i professors

d’una manera eficaç (fòrums, blocs, etcètera).

De manera esquemàtica podem veure la vinculació entre competències i objectius en la

següent taula:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJETIVOS ESPECÍFICS DE LA

MATÈRIA I CURS

SOCIAL I CIUTADANA 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

APRENDRE A APRENDRE 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

AUTONOMÍA I INICIATIVA

PERSONAL

1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 2 i 3

CULTURAL I ARTÍSTICA 5 i 6

TRACTAMENTDE LA INFORMACIÓI

COMPETÈNCIA DIGITAL

2 i 6

CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB

EL MÓN FÍSIC

3



SOCIAL I CIUTADANA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 3, 4, 9 i 13



6, 9, 11, 12 i 13

APRENDRE A APRENDRE 6, 11, 14, 15 i 16


PERSONAL

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 16










89









fer adequadament.

















SOCIAL I CIUTADANA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 2,3,5,6 I 10



7

APRENDRE A APRENDRE 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10


PERSONAL

1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 i 10

CULTURA ARTÍSTICA 10

4. CONTINGUTS

L’Educació per a la ciutadania està configurada en esta etapa per dues matèries: l’Educació

per a la ciutadania i els drets humans, que s’imparteix en segón, i l’Educació eticocívica, de quart

curs. Ambdós matèries s’estructuren en diversos blocs, que van del personal i més pròxim, al global

i més general, i que porten a l’adquisició de procediments, habilitats socials i actituds bàsiques per

al desenvolupament d’una bona convivència de la ciutadania democràtica.


90

És comú a ambdues matèries partir de la reflexió sobre la persona i les relacions

interpersonals. També tenen en comú el coneixement i la reflexió sobre els drets humans, des de la

perspectiva del seu caràcter històric, afavorint que l’alumnat valore que no estan garantits per

la mera existència d’una declaració, sinó que és possible ampliar-los o retrocedir-hi. Finalment,

ambdós matèries comparteixen l’estudi de les característiques i problemes fonamentals de les

societats i del món global del segle XXI.

4.1. 4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS

Els continguts que estableix l’esmentat Decret 112/2007 per a la matèria i per al curs són

els següents:

Bloc 1. Continguts comuns.

Utilització del diàleg i del debat en el plantejament dels conflictes i dilemes morals,

estimulant la capacitat argumentativa.

Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades per

diverses fonts sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

Reconeixement i valoració de les violacions de drets humans i de llibertats i de les

injustícies en el món contemporani.

La llibertat i la justícia com a objectius de les nostres formes de vida.

Participació en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del centre.

Bloc 2. Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional.

Identitat personal, llibertat i responsabilitat.

La persona com subjecte moral.

La resposta ètica als interrogants del ser humà.

La dignitat humana. El respecte a cada ser humà, amb independencia de

qualsevol condició o circumstància personal o social.

La persona com a ser social. L’obertura als altres. Les relacions interpersonals.

La violència com a mal moral.

Les emocions: la seua expressió i el seu control.

La convivència. Actituds socials i criteris morals. El reconeixement dels drets i el

compliment dels deures com a condició imprescindible de la convivència.

Bloc 3. Teories ètiques.

L’ètica com a reflexió racional sobre l’acció humana. Fonamentació de la vida

moral.

Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals.

Trets fonamentals de les principals teories ètiques. Ètiques dels fins i ètiques del

deure.


91

Ètica, dret i política.

Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals.

L’ètica i la política. El problema dels fins i els mitjans. Violència legítima

i violència il·legítima.

El poder. L’autoritat i la seua legitimació.

La democràcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als drets individuals.

Les institucions democràtiques. La separació de poders. El Parlament com a

dipositari de la sobirania nacional; el govern democràtic i el seu control; el poder

judicial i el Tribunal Constitucional.

L’ordenament jurídic com a instrument de regulació de la convivència. Dret i

justícia.

Els valors superiors de la Constitució: la igualtat en dignitat i drets. Les llibertats

bàsiques i el pluralisme polític. Els drets de les valencianes i dels valencians en

l’Estatut d’Autonomia.

Bloc 5. Drets humans i reptes del món actual

Els drets humans. Fonamentació ètica. Evolució, interpretacions i defensa activa

dels drets humans. Les discriminacions i violacions dels drets humans en el món

actual.

La globalització. Seguretat jurídica, llibertat i economia de mercat com a motors

del desenrotllament. La cooperació internacional. El desenrotllament humà

sostenible.

La democràcia en el món contemporani. L’extensió de la democràcia. Els

totalitarismes del segle XX: dictadures feixistes, comunistas i fonamentalistes.

La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme excloent i del

fanatisme religiós. Els conflictes armats i l’actuació de la comunitat internacional

en defensa de la pau, llibertat i seguretat.La promoció de la pau, la llibertat i la

justícia.

Bloc 6. La igualtat entre hòmens i dones.

La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en llibertat i diversitat.

Situacions de discriminació de les dones en el món. Causes i factors. Igualtat

de drets i de fet.

La lluita contra la discriminació i la busca de la igualtat. Prevenció de la violència

contra les dones, i la seua protecció integral.


92


A continuació, es desenvolupa la programació de cada una de les 9 unitats didàctiques

en què han sigut organitzats i seqüenciats els continguts d'aquest curs. En cada unitat s'indiquen

els objectius didàctics, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els criteris d'avaluació i

les competències bàsiques corresponents, aquestes en relació amb els criteris d'avaluació.

UNITAT 1: EL DESAFIAMENT DE SER PERSONA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (quadre que interrelaciona cada una de les competències

bàsiques que es treballen en la unitat, i el desglossament corresponent en subcompetències, amb els

criteris d’avaluació de la unitat i les activitats d’aprenentatge, la qual cosa permet identificar la


COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT

Competència en comunicació lingüística

Compondre textos sobre la vida quotidiana

adequats a la situació

comunicativa.

8 APO p. 11: 4 / p. 13: 2, 3, 4 / p. 15: 2 / p. 17: 2 / p. 19:

1 / p. 19: 4

Escriure textos que expressen idees, sentiments i

experiències.

8 APO p.11: 3, 4 / p. 13: 2, 3, 4 / p. 15: 1, 2 / p. 17: 2 /

p. 19: 4

AF p. 21: 5

Comprendre textos procedents dels mitjans de


9 APO p. 11: 1, 2, 3, 4 / p. 13: 1, 2, 3, 4 / p. 15: 1, 2

/ p. 19: 1, 2, 3, 4

AF p. 21: 2, 3, 4, 6

Recopilar i comportar-se i responsabilitzar-se de les eleccions

10, 11 APO p. 11: 1, 2, 3 /

Competència cultural i artística

Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament

diferents manifestacions

culturals i artístiques.

4, 6, 7 APO p. 11: 3 / p. 13: 4 / p. 17: 4

AF p. 21: 2

Per aprendre a aprendre

Prendre consciència de les pròpies capacitats


físiques), del procés i de les



2, 3, 7 APO p. 13: 1, 2, 3 / p. 15: 2, 3

AF p. 21: 4


93

del que es pot fer amb l’ajuda

d’altres persones o recursos.

Autonomía i iniciativa personal

Reforçar l’autonomia, 1, 2, 3, 5, 7 APO p. 13: 1, 2, 3, 4 / p. 15: 1, 2, 3 / p. 17: 1, 2, 3, 4

processar informació procedent de fonts

diverses.

p. 13: 1, 2, 4 / p. 15: 1, 2 / p. 17: 3 /

p. 19: 2, 3

AF p. 21: 2, 5

Escoltar, exposar, dialogar.

8 APO p. 11: 4 / p. 13: 1, 3 / p. 17: 4 / p. 19: 2, 3

AF p. 21: 5


Buscar, obtindre, processar i comunicar informació per

transformar-la en

coneixement.

9, 10, 11 APO p. 13: 1 / p. 19: 3 AF p. 21: 5

Social i ciutadana

Comprendre de manera crítica la realitat més pròxima

i ser capaç d’elaborar un

projecte de vida realista i

positiu.

4, 6 APO p. 11: 1, 4 / p. 13: 1, 2, 4 / p. 15: 1, 2, 3 / p. 17:

3, 4 /

p. 19: 1, 4

AF p. 21: 3

Ser conscient dels conflictes que s’originen en la


habilitats necessàries per



4 APO p. 19: 3 AF p. 21: 4

Mostrar una actitud positiva i constructiva en les






solidaritat, i evitar el recurs a

la violència.

2, 3 APO p. 13: 1, 2, 3 / p. 15: 1, 2, 3

AF p. 21: 2

Avaluar determinats valors socials i morals de manera

crítica i construir una escala

de valors pròpia que permeta

als alumnes comportar-se de

manera coherent en afrontar

una decisió o un conflicte.

4, 5, 6, 7 APO p. 11: 3, 4 / p. 13: 2, 3, 4 / p. 15: 1, 2 / p. 17: 2 /

p. 19: 4

AF p. 21: 4, 5

Desenvolupar habilitats per a participar, prendre

decisions, triar com

4, 5, 8 APO p. 11: 4 / p.13: 1, 3 / p. 17: 4 / p. 19: 2, 3

AF p. 21: 5


94


personal.

AF p. 21: 3

Realitzar projectes de manera individual i

col·lectiva.

7, 8, 9, 10, 11 APO p. 13:1 AF p. 21: 5

Construir judicis ètics propis basats en els valors i en

les pràctiques democràtics.

8 APO p. 17: 1, 2 / p. 19: 2, 3, 4

AF p. 21: 4, 5

APO: Analitze, pense i opine. AF: Activitats finals.

OBJECTIUS

1. Analitzar els trets de l’ésser humà insistint en aquells que els diferencien de la

resta dels animals.

2. Identificar les dimensions de la condició humana, acceptant la pròpia identitat i les

experiències personals.

3. Conéixer els interrogants propis de l’ésser humà.

4. Identificar els sentiments, la intel·ligència i la memòria com a elements

determinants en la construcció d’una identitat i d’una personalitat pròpies.

5. Comprendre el concepte d’espai ètic i quines han de ser les condicions necessàries

per al seu desenvolupament.

6. Apreciar la importància de la dignitat, la igualtat i la llibertat per al desenvolupament

ètic de la persona.

7. Conéixer les diferències entre les dimensions moral, ètica i política de l’acció

humana.

8. Reconéixer les relacions entre la moral, l’ètica i la política i entendre les definicions

de cada concepte.

9. Entendre les implicacions pròpies de la reflexió ètica.

10. Iniciar-se en l’autoconeixement i en el valor de la responsabilitat dels nostres actes.

11. Adquirir un pensament crític i desenvolupar habilitats per a defensar els criteris

propis en debats o en composicions escrites.

CONTINGUTS

Conceptes

• L’ésser humà i les diferències que presenta respecte de l’animal.

• El concepte d’identitat personal.

• Els interrogants propis de l’ésser humà.

• Les dimensions física, emotiva i moral de l’ésser humà.

• Els components del jo: personalitat, intel·ligència, sentiments i memòria.

• Dignitat, igualtat i llibertat com a elements imprescindibles de l’espai ètic.


95

• La llibertat i la responsabilitat.

• Moral, ètica, política: definicions i dimensions pròpies de l’acció humana.

Procediments

• Lectura i comprensió de textos

• Expressió correcta i elaborada per escrit.

• Comentari de documents gràfics (fotografies i vinyetes).

• Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar idees pròpies de

manera

• coherent i intel·ligible.

• Ús sistemàtic del debat, de l’escolta, de l’explicació i de l’argumentació.

Actituds

Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments.

Respecte per les opinions dels altres, fins i tot quan no s’hi està d’acord.

Reconeixement de la importància de crear vincles afectius adequats.

Consciència de la responsabilitat en relació a la nostra conducta.


1. Definir els trets propis de l’ésser humà que el diferencien de l’animal.

2. Identificar les dimensions de la condició humana.

3. Descriure els elements que componen el jo personal.

4. Reconéixer la importància de l’espai ètic i de les seues condicions en la vida comuna.

5. Valorar les dimensions de l’exercici de la llibertat com a facultat humana.

6. Distingir el que és moral, ètic i polític en l’acció humana.

7. Conéixer els conceptes d’identitat personal, personalitat, espai ètic, llibertat, moral,

ètica i política.

8. Justificar les opinions pròpies a través de l’argumentació, tant en composicions

escrites com en l’exposició oral i el debat.

9. Comprendre i analitzar textos filosòfics i d’altres fonts, així com imatges.

10. Fer treballs individuals i en grups reduïts.

11. Utilitzar fonts diverses per a la realització de les activitats proposades.

UNITAT 2: LA VIDA COM A PROJECTE




96



COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Compondre textos sobre la

vida quotidiana adequats a

la situació comunicativa.

5, 6, 9 APO p. 33: 5 / p.

31: 5

AF p. 37: 4

Escriure textos que


experiències.

1, 2, 3, 6, 9 APO p. 25: 1, 2, 4,

5,

AF p. 37: 2, 3

Comprendre textos



fonts.

3, 4, 6, 7, 8, 9, 13 APO p. 25: 1 / p.

27: 1, 2, 3, 4 / p. 29: 1 / p. 31:

1, 2, 3 / p. 33: 2 / p. 35: 1, 2,

3, 5

AF p. 37: 4



fonts diverses.

2, 4, 9, 10, 11, 12, 13 APO p. 25: 1 / p.

31: 2 /

p. 35: 2

AF p. 37: 2


Buscar, obtindre, processar

i comunicar informació per a

transformar-la en

coneixement.

6, 8, 9 APO p. 25: 1 / p. 27: 1, 2, 4

/ p. 29: 1 / p. 31: 2 /

p. 27: 1, 3, 4

AF p. 37: 2

Social i ciutadana


crítica la realitat més pròxima



positiu.

1, 2, 5, 9, 11, 12 APO p. 29: 3 / p. 31: 5

AF p. 37: 2, 3

Ser conscient dels

conflictes que s’originen en la





1, 3, 4, 6, 10, 11, 12 APO p. 27: 2, 4 / p. 33: 1 /

p. 35: 5

AF p. 37: 3

Mostrar una actitud

positiva i constructiva en les



emocions com ara l’amor,



9, 12, 13 APO p. 29: 2 / p. 33: 1, 5 /

p. 35: 5

AF p. 37: 3


97

solidaritat, evitant el recurs a

la violència.

Avaluar determinats valors

socials i morals de manera






1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12 APO p. 25: 1

AF p. 37: 2, 3




comportar-se i


eleccions.

3, 6, 7, 8, 9, 12 APO p. 25: 3

AF p. 37: 3, 4

Adquirir coneixement dels

fonaments i de les maneres

d’organització dels estats i de

les societats democràtiques.

5, 6, 9 APO p. 27: 1, 2, 3, 4

AF p. 37: 3


practicar normes de

convivència concordes amb

els valors democràtics,

exercitar els drets i les

llibertats, i participar de

manera activa i plena en la

vida cívica.

5, 7, 8 APO p. 27: 1, 2, 4

AF p. 37: 3

Comprendre la realitat

social en la qual es viu,

entendre els trets de les

societats actuals i la pluralitat

creixent d’aquestes.

4, 5, 6, 8, 12, 13 APO p. 27: 1, 2, 4

AF p. 37: 3



pròpies capacitats




desenvolupar-la, així com del

que es pot fer amb l’ajuda


1, 9 APO p. 25: 3, 4, 5

AF p. 37: 3




personal.

7 APO p. 29: 1, 3 / p. 31: 1,

4, 5

AF p. 37: 3, 4

Construir judicis ètics 1, 2 APO p. 25: 3 / p. 27: 3, 4 /

p. 31: 5 / p. 35: 3, 5


98

propis basats en els valors i

en pràctiques democràtics.

AF p. 37: 2, 3, 4

APO: Analitze, pense i opine

AF: Activitats finals

OBJECTIUS

1. Reconéixer la condició humana en la dimensió individual i social.

2. Adquirir un bon coneixement de nosaltres mateixos i responsabilitzar-nos del

comportament que tenim.

3. Conéixer la relació entre llibertat i responsabilitat.

4. Valorar els components ètics de les accions.

5. Reflexionar sobre allò que orienta la conducta de l’ésser humà.

6. Diferenciar entre valor moral i norma moral.

7. Reflexionar i comprendre els conceptes de relativisme i universalisme moral.

8. Diferenciar entre norma moral i norma social.

9. Reflexionar sobre la importància dels valors cívics en la convivència.

10. Comprendre la importància del respecte a les lleis.

11. Identificar i comprendre les fases del progrés moral.

12. Reflexionar i comprendre els conceptes d’autonomia i heteronomia moral.

13. Comprendre la importància de portar una vida bona i d’actuar d’acord amb un

projecte fonamental de vida.

14. Prendre consciència de com influeix en el nostre projecte de vida l’entorn

afectiu més pròxim i altres grups amb els quals ens relacionem.

15. Ser conscient de la importància de les normes de comportament als centres

educatius i en altres àmbits de la vida social.

16. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per a

defensar les seues posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i

raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

CONTINGUTS

Conceptes

• Què orienta la nostra conducta (I): valors i dilemes morals.

• Què orienta la nostra conducta (II): les normes morals. Relativisme i universalisme

moral.

• El desenvolupament moral: autonomia i heteronomia moral.

• El projecte personal de vida i el projecte ètic: la vida bona.


99

• Influència de l’entorn afectiu en la nostra conducta. Valors i vida afectiva. Valors i

societat.

Procediments

• Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar les pròpies idees d’una

manera coherent i intel·ligible.

• Practicar el diàleg per a resoldre els conflictes.

• Elaboració de resums i mapes conceptuals.

• Plantejament de dilemes morals.

• Realització d’exercicis de comprensió lectora i de producció escrita.

• Exposició raonada d’opinions i de judicis propis.

• Recerca d’informació amb eines com ara enciclopèdies o Internet.

• Capacitat de reflexió crític sobre la pròpia realitat i la identitat personal.

Actituds

• Reconéixer la importància dels vincles familiars i de crear un ambient afectiui emocional

adequat.

• Respectar les actituds, les normes i els valors de la convivència democràtica.

• Reconeixement de la necessitat de reflexió ètica en la vida personal i col·lectiva.

o Desenvolupar actituds de participació, presa de decisions i assumpció de

responsabilitats.

• Adoptar actituds de compromís i de millora de la realitat circumdant.

• Valoració positiva de les diferències culturals, socials i morals, com a fonts d’enriquiment

però en cap cas de discriminació.


1. Identificar què orienta la nostra conducta i posar-ne exemples.

2. Explicar la diferència entre valor moral i norma moral.

3. Definir el concepte de dilema moral.

4. Explicar les posicions del relativisme i de l’universalisme moral.

5. Explicar la importància dels valors cívics en les societats

6. Identificar les normes morals en les quals ens basem per a actuar.

7. Citar les principals fases del progrés moral i iniciar-se en una reflexió que ens situe en

una de les fases.

8. Definir els conceptes d’autonomia i heteronomia moral.

9. Identificar els conceptes de vida bona, projecte fonamental de vida, projecte ètic i


100

autorealització personal.

10. Explicar en què consisteix el procés de socialització.

11. Citar els principals «agents de socialització».

12. Comprendre i saber explicar la influència dels mitjans de comunicació i de la

publicitat en el procés de socialització.

13. Utilitzar diferents fonts d'informació i considerar les distintes posicions i alternatives

existents en els debats sobre problemes i situacions plantejats en la unitat.

UNITAT 3: EL PENSAMENT I LA VIDA ÈTICA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



8, 9 APO p. 41: 2, 3, 4 /

p. 43: 1, 2 , 4 / p.

45: 2, 3, 4 / p. 47: 2, 4, 5 /

p. 49: 3, 4, 5 / p. 51: 1, 2, 3,4

AF p. 53: 2, 4, 5

Interpretar diferents tipus

de discursos d’acord amb la


10 APO p. 41: 1, 2, 3,4 /

p. 43: 1, 2, 3, 4 /

p. 45: 1, 2, 3, 4 / p. 47: 1, 2,

3, 4, 5 / p. 49: 1, 2, 3, 4, 5 / p.

51: 1, 2, 3, 4

AF p. 53: 1, 2, 3, 4,

5




9, 10 APO p. 41: 1, 4 / p.

43: 1, 2 / p. 49: 5 / p. 51: 1,

3, 4

AF p. 53: 2, 4, 5

Escriure textos que


experiències.

8, 9, 10 APO p. 41: 2, 3, 4 /

p. 43: 1, 2, 4 / p. 45:

2, 3, 4 / p. 47: 2, 4, 5 / p.

49: 3, 4, 5 / p. 51: 1, 2, 3, 4

AF p. 53: 2

Comprendre textos



fonts.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 APO p. 41: 4 / p. 45: 3 / p.

51: 4

Recopilar i processar 10 APO p. 41: 4 / p.


101


fonts diverses.

49: 5 /

p. 51: 1, 3, 4

AF p. 53: 2, 5

Escoltar, exposar, dialogar. 8, 9, 10 APO p. 41: 4 / p.43: 2 /

p. 45: 2, 4 / p. 47: 5/

p. 49: 3, 4 / p. 51: 1,

2, 3, 4

AF p. 53: 2, 5



i comunicar informació per a

transformar-la en

coneixement.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 APO p. 51: 1, 3, 4

AF p. 53: 2, 5

Social i ciutadana


crítica la realitat més pròxima



positiu.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 APO p. 41: 1, 2, 3, 4 / p.

43: 1 / p. 45: 3, 4 / p. 47: 1, 5

/p. 49: 1, 2, 3, 4, 5 /

p. 51: 1, 2, 3, 4

AF p. 53: 2, 4

Ser conscient dels

conflictes que s’originen en la





6, 7, 8, 9 APO p. 49: 1, 2, 3, 4, 5 /

p. 51: 1, 4

AF p. 53: 5

Mostrar una actitud

positiva i constructiva en les






solidaritat, evitant el recurs a

la violència.

8, 9 APO p. 41: 2

AF p. 53: 2, 5





als alumnes comportar-se

coherentment en afrontar una


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 APO p. 41: 1, 2, 3 /p. 49: 3,

4, 5 / p. 51: 1, 3, 4

AF p. 53: 2, 4, 5




comportar-se i


eleccions.

8, 9 APO p. 49: 5 / p. 51: 1, 4 /

AF p. 53: 2, 4, 5


102





5, 6, 7 APO p. 49: 1, 2, 3




societats actuals i la pluralitat

creixent.

6, 7 APO p. 43: 1 / p. 49: 4 /

p. 51: 1, 2



de competència personal, que

redunde en la motivació, la

confiança en un mateix i el

gust per aprendre.

8, 9, 10 AF p. 53: 2, 5




personal.

7, 8, 9, 10 AF p. 53: 2



en pràctiques democràtics.

8, 9 APO p. 41: 1, 2, 3 / p. 43: 1

/ p. 45: 3, 4 / p. 47: 5 /

p. 49: 1, 2, 3, 4, 5 / p. 51: 1, 2

AF p. 53: 2, 4, 5



OBJECTIUS

1. Reconéixer l’objecte d’estudi de l’ètica com a disciplina.

2. Comprendre què és una teoria ètica i per què són necessàries.

3. Diferenciar entre ètiques dels fins i ètiques del deure.

4. Acostar-se al concepte de la metaètica i identificació amb l’anàlisi del llenguatge

moral.

5. Identificar el contingut de les principals teories ètiques.

6. Conéixer els corrents ètics més influents del nostre temps.

7. Desenvolupar una actitud crítica enfront d’aquests models teòrics.

8. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi, així com habilitats per

a defensar-ne les posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i

raonada.


103

CONTINGUTS

Conceptes

Les teories ètiques: ètiques dels fins, ètiques del deure i ètiques actuals.

Ètiques dels fins: intel·lectualisme moral (Sòcrates), eudemonisme

(Aristòtil), emotivisme moral (Hume) i utilitarisme (Bentham i Stuart Mill).

Ètiques del deure: formalisme kantià, existencialisme (Sartre), ètiques dialògiques

(Habermas) i ètiques de la justícia (Rawls).

Ètiques actuals: pragmatisme, ètiques postmodernes, ètiques aplicades i neuroètica.

Procediments


Desenvolupament comprensiu per escrit de les idees principals de cada teoria

d’acord amb les instruccions dels exercicis proposats.

Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar les idees pròpies de

manera coherent i intel·ligible.

Ús sistemàtic del debat i l’escolta, així com l’explicació i l’argumentació, tant

oralment com per escrit.

Actituds

Desenvolupar actituds de participació, presa de decisions assumpció de

responsabilitats.

Valorar la importància de les teories ètiques en l’evolució social i històrica.

Comprendre la rellevància de les teories ètiques actuals per a la comprensió del món

que ens envolta.

Desenvolupar una sensibilitat moral mitjançant la reflexió.

Entendre la moral segons les teories ètiques del passat i del present.

Mantindre una actitud oberta davant els diferents codis morals.


1. Definir l’objecte de l’ètica com a disciplina.

2. Explicar què és una teoria ètica i argumentar la necessitat d’aquests models teòrics.

3. Assenyalar les diferències entre ètiques dels fins i ètiques del deure.

4. Explicar el contingut fonamental de la metaètica.

5. Identificar i explicar les principals teories ètiques.

6. Desenvolupar les idees principals dels corrents ètics actuals.

7. Comprendre la relació de les ètiques actuals amb els problemes i avanços del món


104

contemporani.

8. Manifestar actituds i comportaments responsables en la vida quotidiana.

9. Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació i el diàleg.

10. Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i

alternatives existents en els debats sobre problemes i situacions plantejats en la

unitat.

UNITAT 4: ELS REPTES DE LA CONVIVÈNCIA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Escriure textos que


experiències.

3, 4, 14 APO p. 59: 1 / p.

61: 1, 5 /

p. 63: 3 / p. 65: 1, 3,

4

Comprendre textos



1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9,12 APO p. 59: 1, 2, 3 / p. 61: 1,

2, 3, 4 / p. 63: 2, 3 / p. 65: 3 /

p. 67: 2, 3, 4

AF p. 69: 3



fonts diverses.

6, 10, 13 APO p. 59: 1 / p. 65: 2 / p.

67: 4

AF p. 69: 2

Escoltar, exposar,

dialogar.

1, 2, 10, 13 APO p. 59: 1 / p. 61: 5 / p.

63: 1, 3 / p. 65: 1,

2, 3, 4 / p. 67: 1, 3, 4



i comunicar informació per

transformar-la en

coneixement.

4, 6, 7, 11, 13 APO p. 59: 1 / p. 61: 4 /

p. 63; 3 / p. 65: 1, 2, 3 /

p. 67: 3, 4

AF p. 69: 3

Social i ciutadana

Ser conscient delsco nflictes




4, 6, 7 APO p. 59: 1, 2, 3 / p. 61: 4

/ p. 63: 1, 3 / p. 65: 1, 2, 3 /

p. 67: 3, 4

AF p. 69: 3


105



Mostrar una actitud positiva i

constructiva en les relacions

interpersonals, cultivar

sentiments i emocions com

l’amor, l’alegria, la

compassió, la tendresa,

l’esperança i la solidaritat,

evitant el recurs a la violència.

4 APO p. 59: 2, 3, 4 / p. 61:

1, 2, 3 / p. 63: 1, 3 / p. 65:

1, 4 / p. 67: 3, 4





als alumnes comportar-se

d’una manera coherent en

afrontar una decisió o un

conflicte.

10 APO p. 59: 1, 2 / p. 63: 1 /

p. 65: 1, 2, 3 / p. 67: 1, 2, 3

Desenvolupar habilitats per a

participar, prendre decisions,

triar com comportar-se i


eleccions.

3 APO p. 65: 4

AF p. 69: 3





6, 7, 10, 11, 12 APO p. 59: 3, 4 / p. 61: 4 /

p. 63: 1 / p. 67: 1, 2, 3

Conéixer els drets humans i

la manera en què es concreten,

respecten i es vulneren en cas

de conflicte.

1, 2, 3, 6, 7, 11, 12, 13 APO p. 59: 1, 2, 3 / p. 61: 1,

2, 3 ,4, 5 / p. 63: 2, 3 / p. 65:

1, 2, 4 / p. 67: 3, 4 AF p. 69:

2, 4


practicar normes de



exercitar els drets i llibertats, i



1, 2, 3, 6, 7, 11, 11, 12, 13 APO p. 59: 3, 4 / p. 61: 1, 2,

4, 5 / p. 63: 1, 3 / p. 65: 1, 2,

3 / p. 67: 1, 2, 3

AF p. 69: 3




societats actuals i la seua

pluralitat creixent.

1, 2, 5, 6, 7 APO p. 63: 1, 3 / p. 65: 4

AF p. 69: 2


Valorar la llibertat

d’expressió, el dret a la

diversitat cultural, la

importància del diàleg

intercultural i la realització

2, 3, 6 APO p. 59: 1 / p. 63: 1, 3 /

p. 65: 4 / p. 67: 1, 3, 4

AF p. 69: 2


106

d’experiències artístiques

compartides.



pròpies capacitats




desenvolupar-la, així com

d’allò que es pot fer amb

l’ajuda d’altres persones o

recursos.

8, 9 APO p. 59: 3, 4 / p. 61: 4


Fer projectes de manera

individual i col·lectiva.

5, 7 APO p. 65: 2

AF p. 69: 2



pràctiques democràtics.

1, 4, 6, 7, 8, 10, 13 APO p. 59: 1, 4 / p. 61: 1,

2, 4 / p. 63: 1, 3 / p. 65: 1, 2,

3 /p. 67: 1, 3, 4

AF p. 69: 2, 3

PO: Analitze, pense i opine


OBJECTIUS

Reconéixer els reptes de la igualtat en les societats occidentals (econòmica, social, política i

jurídica).

Reconéixer els requisits que ha de complir una societat justa.

Identificar la pluralitat de les societats actuals, reconeixent la diversitat com a enriquidora de la

convivència, defensar la igualtat de drets i d’oportunitats de totes les persones, i rebutjar

les situacions d’injustícia i les discriminacions existents.

Assimilar la integració com un dels pilars de la convivència.

Mostrar respecte crític pels costums i les maneres de vida de poblacions diferents de la

pròpia i manifestar comportaments solidaris amb les persones i col·lectius desfavorits.

Identificar els col·lectius que pateixen discriminació i exclusió social (malalts, discapacitats,

homosexuals...).

Conéixer la situació de discriminació patida per les dones.

Reconéixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre

aquests, i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposen la discriminació entre hòmens i dones.

1. Identificar les lleis que s’han aprovat a Espanya recentment per evitar, en la mesura

que siga possible, la violència de gènere i per afavorir la igualtat efectiva entre

hòmens i dones.


107

2. Reconéixer que les lleis són la garantia dels drets de tots els ciutadans

CONTINGUTS

Conceptes

Igualtat i justícia.

Discriminació, intolerància i exclusió.

Immigració i diversitat cultural.

Racisme i xenofòbia.

Igualtat entre hòmens i dones.

La llei i el respecte als drets.

Procediments

Comprensió i maneig de textos i estadístiques relacionats amb el món actual.

Utilització de diferents tipus de textos per a fer una argumentació coherent i amb

sentit. Pràctica del diàleg com a estratègia per a abordar els conflictes.

Estudi de casos que suposen una presa de postura sobre un problema i les

possibles

solucions d’aquest problema.

Preparació i realització de debats sobre qüestions d’actualitat i dilemes eticocívics,

considerant les posicions i alternatives existents.

Fer ús de les TIC de manera conscient.

Avaluar críticament les informacions.

Actituds

Respectar les opinions alienes.

Comprendre la necessitat de conéixer i de respectar els drets de tots.

Saber acceptar les diferències i saber conviure amb aquestes diferències.

Valoració positiva de les diferències culturals, socials i morals com a fonts

d’enriquiment i mai de discriminació.

Apreciar els altres amb les qualitats i amb els defectes que tenen.

Mostrar interés pels altres i pels seus problemes.

Respecte cap a les actituds, normes i valors de la convivència democràtica.

Desenvolupar el sentit de la solidaritat i de la responsabilitat ciutadana.

Adquirir consciència de la responsabilitat en relació amb la nostra conducta.

Reconeixement de la necessitat de reflexió ètica en la vida personal i col·lectiva.


108


1. Enumerar els reptes de la igualtat en les nostres societats occidentals (econòmica,

social, política i jurídica).

Enumerar i explicar les condicions que ha de complir una societat justa.

Identificar les principals causes dels problemes socials del món actual.

Distingir igualtat i diversitat, així com les causes i factors de discriminació.

Saber definir conceptes com a prejudici i estereotip.

Identificar els problemes que suposa la immigració i com les societats occidentals intenten

resoldre’ls.

Identificar els conceptes de racisme i xenofòbia, i les causes per les quals es produeixen aquests

dos fenòmens.

Conéixer i explicar les maneres d’organitzar la convivència entre cultures en les societats actuals.

Conéixer i saber definir en què consisteix la violència de gènere.

Valorar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones i rebutjar-ne la discriminació i

les situacions de violència de les quals són víctimes.

Citar les lleis que s’han aprovat a Espanya recentment per evitar, en la mesura que siga possible,

la violència de gènere i per afavorir la igualtat efectiva entre hòmens i dones.

Explicar què són les lleis, què és la desobediència civil i l’objecció de consciència.

Justificar les posicions pròpies utilitzant sistemàticament l’argumentació, tant en les

composicions escrites com en el diàleg.

UNITAT 5: ELS REPTES DE LA TECNOCIÈNCIA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS

D’AVALUACIÓ

DE LA UNITAT

ACTIVITATS

CRITERIS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



7,8 APO p. 73: 1,4 / p. 75: 2 / p.

77: 2 / p. 81: 2, 4 / p. 15: 5


discurs conforme a la situació

comunicativa.

1, 4, 5 APO p. 73: 3, 4, 5 / p. 75: 3,

4 / p. 77: 2, 3, 4 / p. 79: 2, 3,

4 / p. 81: 4, 5 / p. 83: 4, 5

AF p. 85: 2, 3, 4


109




1, 4, 5 APO p. 73: 4 / p. 75: 1, 4 /

p. 79: 4 / p. 83: 1

Comprendre textos



1, 2, 3, 4, 5, 6 APO p. 77: 2 / p. 81: 3

AF p. 85: 4

Escoltar, exposar, dialogar. 7, 8 APO p. 73: 1, 4 / p. 75: 2 /

p. 77: 2 / p. 81: 2, 4 / p. 83: 5

Coneixement i la interacció amb el món físic

Prendre consciència de com

les persones influeixen sobre

el medi en què viuen amb la

intenció de fomentar el

respecte, la conservació i la

millora de la naturalesa.

1, 2, 3, 4 APO p. 73: 5 / p. 77: 1, 2,

3, 4 / p. 79: 1, 2, 3, 4


Buscar, obtindre, processar i

comunicar informació per

transformar-la en

coneixement.

2, 3, 4 APO p. 77: 2, 3 / p. 79: 2 /

p. 81: 4 / p. 83: 5

Social i ciutadana

Comprendre de manera crítica

la realitat més pròxima i ser

capaç d’elaborar un projecte

de vida realista i positiu.

1,3,5,7 APO p. 73: 1, 2, 4 / p. 75: 1,

2, 3, 4 / p. 77: 1 / p. 79: 4 / p.

83: 1

AF p. 85: 2








4, 6, 7, 8 APO p. 73: 1, 2, 4 / p. 75: 1,

2, 3, 4 / p. 77: 1 / p. 79: 4 / p.

83: 1

AF p. 85: 2

Desenvolupar habilitats per a




eleccions.

7, 8 APO p. 73: 1, 2, 4, 5 / p. 75:

3, 4 / p. 77: 4 / p. 81: 4 / p.

83: 2


de quina manera es concreten,

es respecten i es vulneren en

cas de conflicte.

2 APO p. 75: 2 / p. 77: 3 / p.

79: 4 / p. 81: 1, 2

Construir, aceptar i practicar

normas de Construir, acceptar

i practicar normes de



7, 8 APO p. 77: 5 / p. 79: 2, 3, 4


110

exercitar els drets i les

llibertats, i participar

activament i plenament en la

vida cívica.




2, 4, 5 APO p. 9: 2 / p. 81: 4 / p. 83:

5




7, 8 APO p. 79: 3 / p. 81: 4 / p.

83: 5

AF p. 85: 2



OBJECTIUS

1. Reflexionar sobre l’extraordinari avanç de la ciència i de la tècnica, i identificar

els principals problemes que això genera.

2. Reconéixer l’efecte de la presència quotidiana de la tecnologia.

3. Identificar les principals amenaces ambientals del planeta Terra.

4. Conéixer les causes que provoquen la crisi climàtica al nostre planeta.

5. Desenvolupar una actitud crítica i positiva per a buscar-hi solucions, així com una

actitud de rebuig de les conductes que afavoreixen el deteriorament del medi

ambient.

6. Valorar el desenvolupament sostenible, el consum responsable i la consciència

ecològica com a contribucions ètiques a la millora i la salvaguarda de la naturalesa.

7. Reconéixer els reptes de la bioètica i les controvèrsies que generen en les societats

actuals.

8. Identificar els principis fonamentals de la bioètica i conéixer la labor dels comités

de bioètica en centres sanitaris, clíniques i hospitals.

9. Valorar l’ús de la tecnologia per a finalitats bèl·liques i militars.

10. Desenvolupar i adquirir una opinió informada respecte dels reptes de la bioètica i

una actitud respectuosa amb el medi ambient.

CONTINGUTS

Conceptes

Els reptes de l’ètica enfront del desenvolupament tecnocientífic.

Opinió informada i tecnodependència.

Societat de la informació i de la comunicació. Les amenaces al medi ambient.

Ètica ecològica: desenvolupament sostenible, consum


111

responsable, consciència

ecològica.

Principis de l’ètica ecològica: responsabilitat, precaució, autocontenció.

Bioètica i reptes principals per a la seua reflexió.

Principis de la bioètica: beneficència, autonomia, justícia.

Procediments

Realització d’exercicis de comprensió lectora i de redacció.

Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar les pròpies idees

de manera coherent i intel·ligible.

Ús d’eines de recerca de la informació.

Plantejament de debats sobre aspectes rellevants de la tecnociència, la defensa del

medi ambient i la bioètica.

Actituds

Respectar les opinions i els drets dels altres.

Valorar el diàleg com a instrument per a resoldre conflictes.

Sentir-se responsable dels comportaments que danyen el medi ambient i contribuir

a minimitzar-los i a reivindicar la cura de la naturalesa.

Assumir la complexitat dels problemes bioètics més importants de la nostra època.

Ser crític amb les conseqüències de les aplicacions tecnocientífiques a la vida

diària i la seua utilització per a finalitats bèl·liques i altres usos nocius.

Desenvolupar actituds de participació, presa de decisions i assumpció de

responsabilitats.


1. Enumerar els principals problemes generats per la tecnociència.

Comprendre i explicar els nous reptes que planteja el progrés tecnològic: la tecnodependència, la

societat de la informació i la comunicació, l’aplicació de la tecnologia amb finalitats bèl·liques i

la degradació del medi ambient.

Citar les principals amenaces per al medi ambient i definir el concepte de crisi climàtica.

Explicar les solucions ètiques als problemes ambientals: el desenvolupament sostenible, el

consum responsable i els principis en els quals es basa la consciència ecològica (responsabilitat,

precaució, autocontenció).

Identificar els reptes actuals de la bioètica, així com les polèmiques que se’n deriven i els

fonaments tecnològics d’aquests reptes.

Reconéixer els tres principis fonamentals de la bioètica, així com la labor dels comités de bioètica

en l’àmbit sanitari.


112

Desenvolupar actituds responsables que contribuïsquen a la solució dels problemes generats pel

desenvolupament tecnocientífic.

Mostrar iniciatives i actituds de respecte, cura i recuperació del medi ambient.

UNITAT 6: EL CAMÍ DE LA DEMOCRÀCIA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT



discurs conforme a la situació

comunicativa.

4, 6, 11 APO p. 89: 5/ p. 93: 2

AF p. 99: 3

Comprendre textos



1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11 APO p. 89: 5,.6,.7 / p. 91: 4,

5, 6 / p. 93: 2, 4, 6, 7 / p.

95: 5, 6, 7 / p. 97: 1, 4, 6, 7

AF p. 99: 1, 2, 3



fonts diverses.

1, 2, 6, 9, 10, 11 APO p. 89: 3, 4, 7 / p. 91: 2 /

p. 93: 5, 7 / p. 95: 6 /

p. 97: 2, 7

AF p. 99: 4, 5

Escoltar, exposar, dialogar. 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11 APO p. 89: 1, 2, 3, 4, 7 / p.

91: 1, 2, 4, 6 / p. 93: 1, 3, 4, 5

/ p. 95: 1, 3, 5, 6 / p. 97: 2, 3,

4, 5, 6, 7

AF p. 99: 2, 3, 6

Social i ciutadana





2, 4, 5, 9, 10 AP0 p. 89: 3, 7 / p. 91: 4, 5, 6

/ p. 93: 4, 5, 6, 7 / p. 95: 3, 4,

6, 7 / p. 97: 3, 4, 5

AF p. 99: 3, 4







2, 3, 4, 6, 9 APO p. 91: 5, 6 / p. 93: 4, 6 /

p. 95: 4, 5 / p. 97: 1

AF p. 99: 2, 3





2, 11 APO p. 89: 5, 6 / p. 91: 6 /

p. 93: 1 / p. 95: 3, 4

/ p. 97: 7


113









1, 2, 3, 7, 8, 9, 11 APO p. 89: 1, 2, 3, 7 / p. 91:

1, 2, 3, 5, 6 / p. 93: 7 / p. 95:

1, 2, 3, 5, 6, 7 / p. 97: 1, 2, 3,

4, 5, 6, 7

AF p. 99: 1



respecten i vulneren en cas de

conflicte.

1, 2, 4, 7, 8 APO p. 95: 2, 3, 4, 7

AF p. 99: 2, 4

Construir, acceptar i practicar

normes de convivència

concordes amb els valors

democràtics, exercitar els

drets i les llibertats, i



1, 2, 3, 5, 8, 11 APO p. 89: 3, 4, 6, 7 / p. 91:

1, 2, 3, 5, 6 / p. 93: 1, 4, 5, 6 /

p. 95: 3, 4, 5, 7 / p. 97: 1, 4, 7

AF p. 99: 2, 5, 6


en la qual es viu, entendre els

trets de les societats actuals i

la seua pluralitat creixent.

1, 2, 4, 5, 6, 9 APO p. 89: 3, 5, 7 / p. 91: 1,

2, 3, 5, 6 / p. 93: 4, 5, 6, 7 / p.

95: 3, 6, 7 / p. 97: 3, 4, 5, 7

AF p. 99: 4


Valorar la llibertat

d’expressió, el dret a la

diversitat cultural, la

importància del diàleg

intercultural i la realització

d’experiències artístiques

compartides.

2, 11 APO p. 89: 5, 7 / p. 91: 1, 3,

4, 5 / p. 93: 1, 4, 5 / p. 95: 3,

4, 7 / p. 97: 7

AF p. 99: 4




1, 2, 4, 8, 10 APO p. 89: 7 / p. 91: 2 / p.

93: 5 / p. 95: 6 / p. 97: 2

AF p. 99: 6

Construir judicis ètics propis

basats en els valors i en les


1, 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11 APO p. 89: 1 / p. 91: 1, 2, 3,

6 / p. 93: 1, 5 / p. 95: 4, 5 / p.

97: 5

AF p. 99: 6



OBJECTIUS

1. Identificar les característiques dels sistemes polítics democràtics i diferenciar-

los de les dictadures i dels estats totalitaris.


114

Reconéixer els principis bàsics i els elements que fonamenten els sistemes democràtics.

Conéixer i saber explicar les diverses maneres de democràcia.

Apreciar la importància i el valor del pluralisme polític en les societats democràtiques.

Identificar les principals amenaces de les democràcies actuals.

Conéixer el concepte de ciutadania i les implicacions que comporta.

Distingir les diverses maneres de participació ciutadana i valorar-ne la importància en la vida

política.

Identificar els principis de l’Estat social i democràtic de dret i reconéixer la importància de la

divisió de poders en el si de l’Estat.

Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat com a

garant dels serveis públics, valorant el principi de solidaritat.

Conéixer els aspectes més significatius de les institucions democràtiques espanyoles, així com de

la Constitució de 1978, identificar els valors que la fonamenten i acceptar-la com a norma de

convivència de tots els espanyols.

Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per a defensar les seues

posicions en debats, a través de l’argumentació documentada i raonada, així com valorar les raons

i els arguments dels altres.

CONTINGUTS

Conceptes

La democràcia.

Els principis de la democràcia.

La participació ciutadana.

L’Estat social i democràtic de dret.

La democràcia a Espanya.

Procediments

Realització d’activitats de comprensió lectora i de redacció.

Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per comunicar les pròpies

idees de manera coherent i intel·ligible.

Ús sistemàtic del debat, de l’escolta, de l’explicació i de l’argumentació.

Estudi de casos que suposen una presa de postura davant un problema i la seua

possible solució.

Distinció entre fets, valors i opinions.

Avaluació crítica de les informacions.

Fer un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera


115

conscient.

Actituds

Mostrar interés per a comprendre el funcionament dels sistemes democràtics,

particularment el del model espanyol.

Acceptar positivament els principis i els valors democràtics.

Valorar el diàleg com a instrument de resolució de conflictes.

Desenvolupar actituds de participació, de presa de decisions i d’assumpció de

responsabilitats.

Respectar les opinions i els drets dels altres.

Ser crític amb les fonts d’informació.


1. Definir el concepte de democràcia i les diferents maneres que té de manifestar-

se, i diferenciar-lo dels sistemes autoritaris i totalitaris.

Comprendre i expressar el significat històric i filosòfic de la democràcia com a manera de

convivència social i política.

Enumerar els principis bàsics i els elements que fonamenten els sistemes democràtics.

Comprendre i explicar les principals amenaces de les democràcies actuals.

Apreciar la participació ciutadana en les societats democràtiques.

Comprendre i saber explicar les condicions que possibiliten la ciutadania.

Identificar les diferents maneres que hi ha de participació ciutadana.

Identificar els principis pels quals es regeix l’Estat social i democràtic de dret.

Reconéixer els valors fonamentals de la democràcia en la Constitució espanyola i la noció de

sistema democràtic com a manera d’organització política a Espanya i al món.

Fer treballs individuals i en grup sobre qüestions relatives a la unitat i utilitzar diferents fonts

d’informació per a elaborar-los.

Justificar les posicions pròpies utilitzant sistemàticament l’argumentació, tant en les


UNITAT 7: UN MÓN DE DRETS





COMPETÈNCIES CRITERIS ACTIVITATS

DE LA UNITAT


116

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES


UNITAT


Expressar oralment



5, 8, 9 APO p. 105: 6 / p. 109: 1 /

p. 111: 2, 3 / p. 113: 1, 4

AF p. 117: 3

Escriure textos que


experiències.

8, 9 APO p. 105: 6 / p. 107: 4 /

p. 111: 2 / p. 113: 2

AF p. 117: 1, 4, 5

Comprendre textos



7 AF p. 117: 1, 2, 4, 5, 6


informació procedent de fonts

diverses.

7 APO p. 117: 4

Escoltar, exposar, dialogar. 8, 9 APO p. 109: 1 / p. 111: 2, 3 /

p. 113: 1, 4

AF p. 117: 3


Buscar, obtindre, processar i

comunicar informació per

transformar-la en

coneixement.

6, 7 APO p. 107: 4 / p. 109: 5 /

p. 111: 1 / p. 113: 1, 3

AF p. 117: 4

Social i ciutadana




habilitats necessàries per



7 APO p. 111: 1, 2, 3

AF p. 117: 4








evitant el recurs a la violència

7, 8, 9 APO p. 105: 6 / p. 111: 2 /

p. 113: 4








7, 8 APO p. 107: 3 / p. 111: 1,

2, 3 / p. 113: 4


117





eleccions.

9 APO p. 113: 4

AF p. 117: 3




cas de conflicte.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 APO p. 105: 1, 2, 3, 4, 5, 6,

7 / p. 107: 1, 2, 3, 4 / p. 109:

1, 2, 3, 4, 5 / p. 111: 1, 2, 3

AF p. 117: 2, 5, 6



d’acord amb els valors





9 APO p. 113: 4

AF p. 117: 3



pròpies capacitats




desenvolupar-la, així com

d’allò que es pot fer amb

l’ajuda d’altres persones o

recursos.

9 APO p. 107: 4 / p. 109: 5 /

p. 111: 1 / p. 113: 1, 3

AF p. 117: 4




9 APO p. 113: 4

AF p. 117: 4

Construir judicis ètics propis


pràctiques democràtiques

9 APO p. 111: 1, 2, 3 /

p. 113: 2, 3, 4

AF p. 117: 1, 2, 3, 4, 5



OBJECTIUS

1. Conéixer i valorar el concepte de drets humans com una noció universal i

distingir-ne les dimensions característiques.

2. Comprendre i valorar els drets i les obligacions que es deriven de les

declaracions internacionals dels drets humans.

3. Identificar els valors que fonamenten els drets humans.

4. Acceptar els drets humans com a criteris per valorar èticament les conductes

personals i col·lectives, així com determinats fets i realitats socials.


118

5. Conéixer el procés d’elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans,

així com el seu recorregut històric.

6. Examinar les causes que provoquen la violació dels drets humans.

7. Valorar les accions encaminades a la defensa dels drets humans a través de

pactes, organismes, fòrums i tribunals internacionals.

8. Analitzar el desenvolupament i el compliment dels drets humans en el món

actual i identificar les situacions en les quals es produeix una violació dels drets

humans.

9. Desenvolupar un pensament crític i una opinió documentada i raonada sobre els

drets humans.

10. Utilitzar el diàleg i la mediació per abordar conflictes.

CONTINGUTS

Conceptes

Drets humans: drets individuals i drets socials.

Generacions de drets.

Origen i evolució històrica dels drets humans.

Declaració Universal dels Drets Humans: elaboració i característiques.

El compliment dels drets humans en el món actual.

L’ONU i altres organismes internacionals que vetlen per la defensa dels drets

humans.

Procediments

Realització d’exercicis de comprensió lectora i de producció escrita.

Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar idees pròpies

de manera coherent i intel·ligible.

Utilització d’eines de recerca d’informació.

Confecció d’un llibre dels drets humans.

Actituds

Mostrar sensibilitat i actituds de rebuig davant les violacions dels drets humans.

Desenvolupar actituds de participació, presa de decisions i assumpció de

responsabilitats.

Respectar les intervencions dels companys en intercanvis d’opinions o debats.


1. Definir el concepte de drets humans i reconéixer-los com a principal referència

ètica de la conducta humana.


119

2. Classificar els drets humans en individuals i socials.

3. Conéixer com es van concretant els drets al llarg del temps: primerament els

de llibertat (civils i polítics), després els d’igualtat (socials, econòmics i

culturals) i, finalment, els de solidaritat (relatius al medi ambient, a la pau i al

desenvolupament dels pobles).

4. Identificar els principis bàsics de les primeres declaracions dels drets humans i

la seua evolució.

5. Explicar com i per què es va elaborar la Declaració Universal dels Drets Humans

i enunciar- ne les principals característiques.

6. Reconéixer la plasmació dels drets humans en els diferents països del món en

l’actualitat.

7. Identificar les institucions internacionals i els tribunals que vetlen pel

compliment dels drets humans.

8. Manifestar actituds a favor de l’exercici actiu i del compliment dels drets

humans.

9. Practicar el diàleg per superar els conflictes i l’argumentació per denunciar

situacions injustes.

UNITAT 8: UN MÓN GLOBAL





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



5, 6, 9 APO p. 123: 3, 4 / p. 125:

1, 3 / p. 127: 3, 4, 5 / p.

129: 1, 2

AF p. 131: 4

Comprendre textos



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 APO p. 123: 1, 2, 3, 4 / p.

125: 1, 2, 3, 4 /p. 127: 1, 2, 3

/p. 129: 1, 2, 3, 4

AF p. 131: 2, 4



fonts diverses.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 APO p. 123: 1, 3 / p. 125:

3, 4 / p. 127: 2, 3, 4 / p.129: 3

AF p. 131: 1, 3, 5

Coneixement i la interacció amb el món físic


120



introdueixen en el medi en el

qual viuen per fomentar el

respecte, la conservació i la

millora de la naturalesa.

5, 6, 7 APO p. 121: 2, 3 /

p. 125: 2 / p. 127: 3, 4, 5 /

p. 129: 1, 3

Social i ciutadana





2, 3, 4, 5, 9 APO p. 121: 1, 3, 4 / p. 123:

1, 2, 3, 4 / p. 125: 1, 2, 3 / p.

127: 4 / p. 129: 2, 3

AF p. 131: 2, 4, 5







2, 5, 6, 9 APO p. 121: 2, 3, 4 /

p. 123: 1, 2, 3, 4 /

p. 125: 1, 2, 3 / p. 127: 4, 5

/ p. 129: 1, 2, 3

AF p. 131: 3, 4, 5



interpersonals, conrear





evitant el recurs de la

violència.

6, 8, 9 APO p. 121: 2, 3, 4 /

p. 123: 1, 2, 3, 4 / p. 125: 2

/ p. 127: 3, 4, 5 / p. 129: 3

AF p. 131: 3, 4, 5





eleccions.

4, 6, 9 APO p. 123: 1, 2, 3, 4 /

p. 125: 1, 2, 3 / p. 127: 2, 3,

4 / p. 129: 1, 2, 3

AF p. 131: 3, 5

Adquirir conocimiento de los

fundamentos y los modos de

organización de los estados y

de las sociedades

democráticas.

7, 8, 9 APO p. 123: 2 / p. 125: 1,

2, 3 / p. 127: 1, 2, 3, 4, 5 /

p. 129: 1, 3




cas de conflicte.

2, 6, 8 APO p. 121: 2, 3, 4 / p. 123:

1, 2, 3, 4 / p. 125: 1, 2, 3 /p.

127: 1, 3, 4, 5 / p. 129: 2, 3

AF p. 131: 3, 4, 5






participar de manera activa i

plena en la vida cívica.

6, 8, 9 APO p. 121: 2, 3, 4 /

p. 123: 1, 2, 3, 4 /

p. 125: 1, 2, 3 / p. 127: 4, 5

/ p. 129: 1, 2, 3

AF p. 131: 5


en la qual es viu, entendre els

1, 2, 4, 5, 6, 8, 9 APO p. 121: 2, 3, 4 / p. 123:

1, 2, 3, 4 / p. 125: 1, 2, 3 / p.


121

trets de les societats actuals, la

seua creixent pluralitat.

127: 4, 5 / p. 127: 4, 5 / p.

129: 1, 2, 3

AF p. 131: 5



pròpies capacitats







1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 APO p. 121: 3 / p. 123: 2,

3, 4 / p. 125: 2 /

p. 127: 1, 2, 3, 4, 5 /

p. 129: 1, 3

AF p. 131: 1, 3, 5


Dur a terme projectes

demanera individual i

col·lectiva.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 APO p. 125: 2 / p. 127: 2 /

p. 129: 3

AF p. 131: 3, 5


propis basats en els valors i en

les pràctiques democràtics.

.

1, 2, 5, 9 APO p. 121: 2, 3, 4 /

p. 123: 1, 2, 3, 4 /

p. 125: 1, 2, 3 / p. 127: 4, 5

/ p. 129: 1, 2, 3

AF p. 131: 5

O: Analitze, pense i opine


OBJECTIUS

Analitzar el procés de globalització econòmica: les causes i els efectes d’aquest

procés.

Examinar altres dimensions de la globalització (política i econòmica).

Reconéixer els problemes globals i de desenvolupament i les seues possibles

solucions.

Identificar algunes causes dels conflictes armats i les conseqüències devastadores

en els països que els pateixen.

Conéixer i valorar l’actuació de la comunitat internacional en la resolució dels

conflictes armats, les operacions per establir, mantindre o consolidar la pau, la

defensa al servei de la pau i la cultura de la pau.

Ser conscient de les actuacions que s’adopten des de l’ONU per a la cooperació i

l’ajuda al desenvolupament.

Ser conscient de les actuacions que es duen a terme per a la cooperació i l’ajuda al

desenvolupament des dels governs dels estats socials i democràtics de dret i des

de les ONG.

Valorar la participació desinteressada d’organismes (ONG) i dels individus en


122

particular.

Desenvolupar una actitud crítica davant les notícies que es transmeten a través dels

mitjans de comunicació.

CONTINGUTS

Conceptes

La globalització.

La desigualtat Nord-Sud.

Els conflictes armats i el terrorisme.

Les accions de l’ONU, dels estats i de les ONG en pro de la pau i el

desenvolupament.

Procediments

Comprensió i maneig de textos i estadístiques relacionats amb el món actual i

el procés de globalització.

Utilització de les eines de l’argumentació coherent i amb sentit.


Utilització d’eines de cerca d’informació sobre els conflictes armats i sobre el

terrorisme en el món actual.

Desenvolupament de debats sobre aspectes rellevants de la unitat.

Elaboració d’un mapamundi que distingisca entre països del Nord i països del

Sud.

Confecció d’una llista d’ONG que operen en l’entorn. Relació de resums de

missions humanitàries i de pau.

Actituds

Respectar les opinions dels altres, fins i tot en el cas d’estar-hi en desacord.

Acceptar les diferències i conviure amb aquestes diferències.

Mostrar empatia cap a les altres persones i interés pels seus problemes.

Reflexionar sobre els problemes relacionats amb l’armamentisme, les causes i

les conseqüències dels conflictes armats.

Desenvolupar un sentit de la solidaritat i de la responsabilitat ciutadana.

Adquirir consciència de la responsabilitat en relació amb la nostra conducta.

Mostrar curiositat i interés per les tasques que exerceixen les ONG.


1. Explicar què és la globalització des de les dimensions econòmica, política i


123

cultural.

Analitzar les causes que provoquen els principals problemes socials del món actual,

utilitzant de manera crítica la informació que proporcionen els mitjans de

comunicació, i identificar solucions compromeses amb la defensa de maneres

de vida més justes.

Identificar les principals causes dels conflictes bèl·lics.

Conéixer i saber diferenciar els conflictes simètrics dels asimètrics.

Reconéixer l’existència de conflictes i el paper que hi exerceixen les organitzacions

internacionals i les forces de pacificació.

Valorar la cultura de la pau, la importància de les lleis i la participació humanitària

per pal·liar les conseqüències dels conflictes.

Identificar les ONG, diferenciant-les d’un altre tipus d’entitats.

Identificar les actuacions que es duen a terme per a la cooperació i l’ajuda al

desenvolupament des de l’ONU, des dels governs dels estats socials i

democràtics de dret i des de les ONG.

Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació, tant en les


UNITAT 9: LA SOCIETAT ÈTICA





COMPETÈNCIES

BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS


UNITAT

ACTIVITATS

DE LA UNITAT


Expressar oralment



3, 6, 7, 8, 11, 12 APO p. 135: 6 / p. 139: 1,

2, 4 / p. 141: 1, 2 / p. 143: 1,

2, 3

AF p. 145: 2, 6




1, 2, 3, 5, 8, 10 APO p. 135: 1, 3 / p. 137:

1, 2 / p. 139: 2, 4 / p. 141:

2, 3 / p. 143: 1, 2, 4

AF p. 145: 1

Escriure textos que


experiències.

2, 5, 7, 8, 9, 11 APO p. 135: 6 / p. 137: 2 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 /p. 141: 1, 2,

3 / p. 143: 1, 2, 4

AF p. 145: 5


124

Comprendre textos



5, 6, 7, 8 APO p. 135: 3, 4, 5 /

p. 137: 2, 3, 4 / p. 139: 1, 2,

3 / p. 141: 2, 3, 4 /

p. 143: 2, 3, 4



fonts diverses.

1, 2, 3, 6, 12 APO p. 135: 4 / p. 137: 2, 3

/ p. 139: 3 / p. 141: 1, 2, 3 /

p. 143: 1

AF p. 145: 3, 4

Escoltar, exposar, dialogar. 8, 10, 11, 12 APO p. 135: 5, 6 / p. 137:

2, 3 / p. 139: 1, 2, 3, 4 /

p. 141: 1, 2 / p. 143: 1, 2, 4

Social i ciutadana





6, 7, 9, 11, 12 APO p. 135: 2, 4 /

p. 137: 1, 2, 3, 4 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 / p. 141: 1,

3 / p. 143: 1, 2, 3, 4



interpersonals, conrear






6, 7, 9, 11, 12 APO p. 135: 1,5 / p. 137: 2,

3 / p. 139: 2 / p. 141: 1, 3, 4 /

p. 143: 1, 2, 4

Avaluar determinats

valorssocials i morals d’una

manera crítica i construir una

escala de valors pròpia que

permeta als alumnes




8, 9, 10, 11 APO p. 135: 2, 4 /

p. 137: 1, 2, 3, 4 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 / p. 141: 1,

3 / p. 143: 1, 2, 3, 4




comportar-se i


eleccions.

2 APO p. 135: 2, 4 /

p.137: 1, 2, 3, 4 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 / p. 141: 1,

3 / p. 143: 1, 2, 4

AF p. 145: 6





2, 3, 4 APO p. 135: 1, 4, 5 /

p. 137: 1, 2, 4 / p. 139: 1, 2

/ p. 141: 4 / p. 143: 2






participar de manera activa i

plena en la vida cívica.

2, 3, 8, 11, 12 APO p. 135: 2, 4 /

p. 137: 1, 2, 3, 4 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 / p. 141: 1,

3 / p. 143: 1, 2, 3, 4

AF p. 145: 3


125




societats actuals, la seua

pluralitat creixent.

1, 3, 4, 5, 7 APO p. 135: 1, 4 / p. 137:

2, 3 / p. 139: 1, 2, 3, 4 / p.

141: 3 / p. 143: 2, 4



pròpies capacitats







3, 8, 12 APO p. 135: 1, 4, 5 / p.

137: 2 / p. 139: 1, 2 / p.

141: 1 /

p. 143: 2, 4

AF p. 145: 2, 3


de competència personal, que

redunde en la motivació, la

confiança en un mateix i el

gust per aprendre.

5, 6, 7, 10 APO p. 139: 3, 4 / p. 141:

1, 3 / p. 143: 3, 4



manera individual i

col·lectiva.

2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12 APO p. 137: 2, 3 / p. 139: 4/

p. 141: 1 / p. 143: 1

AF p. 145: 2, 6

Construir judicis èticspropis



6, 9, 10, 11, 12 APO p. 135: 2, 4 /

p. 137: 1, 2, 3, 4 /

p. 139: 1, 2, 3, 4 / p. 141: 1,

3 / p. 143: 1, 2, 3, 4

AF p. 145: 5



OBJECTIUS

1. Comprendre el concepte de ciutadania i la seua relació amb la democràcia.

2. Conéixer els fonaments de la manera de vida democràtica i aprendre a actuar

d’acord amb aquests fonaments en els diferents àmbits de convivència.

3. Identificar els diversos aspectes (polític, social, econòmic, cívic, intercultural,

ecològic) que formen part del concepte de ciutadania.

4. Reconéixer l’existència de diversos «graus de ciutadania» en funció del gaudi,

o no, dels aspectes que comprén el concepte.

5. Reconéixer-se membres d’una ciutadania nacional, europea i global, i mostrar

respecte pels costums i per les maneres de vida de poblacions diferents de la

pròpia.


126

6. Identificar els valors cívics com aquells valors compartits per tots,

independentment de les idees polítiques o de les creences religioses.

7. Assumir que formem part d’un projecte comú que ha de partir de la reflexió

ètica i que té una dimensió utòpica.

8. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per a

defensar les seues posicions en debats, a través de l’argumentació documentada

i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

CONTINGUTS

Conceptes

Ciutadania i democràcia.

Diversos aspectes de la ciutadania.

El cosmopolitisme o la ciutadania global.

Les virtuts ciutadanes i els valors cívics.

El projecte ètic i la seua dimensió utòpica.

Procediments


Utilització de les eines del diàleg argumentatiu per a comunicar les pròpies

idees d’una manera coherent i intel·ligible.

Utilització d’eines de recerca d’informació.

Establiment de debats sobre la necessitat de respecte al medi ambient, el

desenvolupament sostenible i els nous avanços mèdics i tecnològics.

Confeccionar una presentació sobre un dels aspectes de la ciutadania.

Buscar informació i elaborar un projecte sobre una societat ideal.

Actituds

Reflexionar sobre la pròpia conducta i el compromís en relació als altres.

Respectar les intervencions dels companys en intercanvis d’opinions o

debats, sense menysprear-les ni rebutjar-les.

Sentir-se ciutadà del món.

Prendre consciència del greu problema de la desigualtat social.

Sentir-se responsable dels comportaments que danyen el medi ambient i

contribuir a minimitzar-los i a reivindicar la cura de la naturalesa com una de

les implicacions de la ciutadania global.

Desenvolupar el sentit de la solidaritat i la responsabilitat ciutadana.

Valorar la importància d’elaborar un projecte comú per a arribar a construir


127

una societat ideal.


1. Definir el concepte de ciutadania en les nostres societats democràtiques i

explicar la seua relació amb la democràcia.

2. Definir els fonaments de la manera de vida democràtica i citar alguns deures i

drets que tenim com a ciutadans en aquest tipus de societats.

3. Enunciar els aspectes que formen part de la ciutadania i posar-ne exemples.

4. Explicar la diferència entre una ciutadania plena i una ciutadania restringida.

5. Explicar què significa ser ciutadà d’Espanya, d’Europa i del món.

6. Reflexionar sobre les responsabilitats que tenim davant els altres i els

desafiaments del ciutadà cosmopolita.

7. Valorar el desenvolupament sostenible, abordar el problema de les desigualtats

socials i adoptar una opinió crítica sobre els nous desenvolupaments i avanços

mèdics, tecnològics i científics.

8. Reconéixer la importància dels valors cívics i morals de la ciutadania i la

formació del ciutadà per a una societat amb un fort compromís ètic i social.

9. Valorar la nostra pertinença a una societat que aspira a convertir-se en una societat

ètica.

10. Definir el concepte d’utopia i el seu valor com a ideal que cal perseguir.

11. Reconéixer la importància de plantejar-nos un projecte ètic comú com a mitjà per

a aconseguir una societat ideal.

12. Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació i el

diàleg, i participar d’una manera democràtica i cooperativa en les activitats del

centre i de l’entorn.

5.1. TEMPORALITZACIÓ

L’existència de tres avaluacions ens fa estructurar la matèria en tres blocs.

PRIMERA AVALUACIÓ

Unitats didàctiques de la 1 a la 3 + lectura de tres capítols del llibre de Savater “Ètica per

al meu fill”.

SEGONA AVALUACIÓ

Unitats didàctiques de la 4 a la 6 + lectura de tres capítols del llibre de Savater “Ètica per

al meu fill”.

TERCERA AVALUACIÓ

Unitats didàctiques de la 7 a la 9 + lectura de tres capítols del llibre de Savater “Ètica per al


128

meu fill”.

6. METODOLOGIA

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el

currículum, es manté, en cada una de les 9 unitats didàctiques d'aquesta matèria, un equilibri entre

els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, d’una

manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un

d'aqueixos continguts compleix funcions distintes, però complementàries en la formació integral de

l'alumne, encara que en una matèria com aquesta els conceptes no siguen els elements més rellevants

de l'aprenentatge. La flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu,

de manera que el professor pot fer servir els recursos metodològics que millor garantisquen la

formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals d’aquest,

sempre afavorint-ne la participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera

que ell mateix construïsca el seu propi coneixement i les seues pròpies conviccions, i més en una

matèria com aquesta. Per això, tots aqueixos objectius intervenen en el seu desenvolupament integral

com a alumne i com a persona (capacitat per a conéixer, comprendre i explicar) i són abastables molt

especialment des d'aquesta matèria.

Tal com hem posat de manifest anteriorment, la matèria d'Educació eticocívica pretén uns

objectius formatius que, ells mateixos, orientaran la pràctica educativa a l'aula. L'alumne ha de

conéixer, per descomptat, uns continguts determinats, però sobretot ha de reflexionar sobre aquests

per a interpretar la realitat actual com una construcció humana al llarg del temps (per consegüent,

permanent en la mesura que els ciutadans la vulguen i no desitgen modificar-la). En conseqüència,

la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots

els recursos que necessiten per a comprendre aqueixa realitat en què viuen i per a incidir-hi, si així

ho volen i els seus plantejaments ètics i morals ho aconsellen.

La tasca de la institució escolar, sobretot en aquesta matèria, no es limita només a fer

arribar a l'alumne una sèrie de coneixements, sinó a proveir-lo d'uns recursos personals i

intel·lectuals i d'uns valors que faciliten el seu comportament ciutadà, una cosa que es presenta

difícil moltes vegades, vistos els comportaments que ixen a la llum periòdicament gràcies als

mitjans de comunicació (violència de gènere, violència juvenil, agressions xenòfobes,

comportaments incívics i autoritaris…). Els joves no són diferents dels adults quant als

comportaments socials: reaccionen amb prejuís semblants al que desconeix (i als desconeguts),

pretenen mantenir espais de poder que els asseguren el control i la influència sobre individus i

col·lectius més dèbils, concedeixen carta de naturalesa a fenòmens que no són més que construccions

socials mancades de tota lògica, són influïts per tòpics que difonen alguns mitjans de comunicació,

i així un llarg etcètera en una multitud d'aspectes. En aquest context, la tasca de la institució escolar

es presenta àrdua, perquè ha de competir amb uns rivals ben poderosos: mitjans de comunicació,

tecnologies de la informació i de la comunicació, societat hedonista, etc. Totes aquestes

consideracions no fan més que condicionar la metodologia del procés d'ensenyament- aprenentatge

(activa, participativa, amb capacitat perquè l'alumne aprenga i reflexione per si mateix i puga

treballar en equip) i la manera com s'organitzen els continguts curriculars. Tampoc ha d'oblidar-se


129

que la matèria de Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat enllaçarà, si més no parcialment, amb

els continguts d'aquesta matèria, per la qual cosa el tractament metodològic ha de ser propedèutic.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES

En aquesta matèria adquireix una importància especial l'ús dels dilemes morals com a recurs

didàctic. L'alumne analitzarà al llarg del curs diferents situacions sobre l'estat, per exemple, dels

drets humans al món —ha de conéixer que la seua història està plena d'avanços i retrocessos—, la

situació de la dona —ha de conéixer, per exemple, que drets històricament reconeguts en la nostra

societat no ho estan encara en molts llocs del món, o que no és el mateix que es reconeguen drets

i el seu exercici efectiu—, etc., sempre contraposant la situació real i el que sobre això propugna el

respecte més elemental a la dignitat de la persona —independentment que algunes vegades

es puguen plantejar dilemes summament hipotètics, la qual cosa d'altra banda afavoriria la capacitat

de reflexió abstracta—.

Aqueixa contradicció entre realitat i conflicte moral obligarà l'alumne a analitzar d’una

manera crítica, raonada i reflexiva la situació, a aportar una visió o una solució moral, en definitiva,

a posicionar-se sobre assumptes que són ben presents en el món en què viu, sobre la legitimitat

d’aquests (o fins i tot sobre possibles conflictes entre legalitat i legitimitat). La informació que

faciliten els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació (recurs metodològic

imprescindible, d'altra banda) poden servir perquè l'alumne investigue sobre les interpretacions ben

diverses que hi ha sobre qualsevol fet o fenomen social.

Els dilemes morals com estratègia són més estimulants per a l'alumne que l'exposició de

principis ètics teòrics, no sols l’ajudaran a formar-se el seu propi criteri ètic, és a dir, a jerarquitzar

els valors que el sustenten com a persona, sinó que l’obligaran a posar en joc habilitats socials

com ara escoltar i respectar les opinions dels altres, valorar la complexitat de la conducta humana,

integrar raonaments i sentiments en la resolució de conflictes…

El respecte que els alumnes han de mostrar envers les posicions d'altres, bé siga en debats o

en l'anàlisi de dilemes morals, no ha d'implicar ni l'acceptació acrítica d'idees diferents de les

pròpies, ni tampoc caure en una mena de relativisme moral en què totes les idees són igualment

vàlides. La tasca d'aquesta matèria ha de ser, precisament, la d'analitzar aqueixes idees (les pròpies

i les alienes) a la llum del respecte als drets inalienables de la persona (llibertat i justícia, entre altres)

i no des de la perspectiva d'una ideologia determinada.

Una metodologia interessant és la basada en la realització de treballs col·lectius, de manera

que els alumnes investiguen, utilitzen múltiples fonts d'informació, compartisquen el treball,

plantegen diverses hipòtesis entre ells, etc. Treballar amb metes comunes permet no sols assolir

alguns dels objectius de la matèria, sinó sobretot crear sentiments de tolerància, respecte, solidaritat,

sentiment comunitari, empatia…

Així mateix, en el marc que ho permeten la capacitat intel·lectual i la competència lectora

de l'alumne i com a mitjà de fomentar-les, la lectura crítica de textos i documents esdevé un

recurs didàctic important i constant (una gran part de les activitats del llibre de text utilitzat giren

entorn de l’anàlisi i el comentari de textos).

Aquestes no són sinó algunes estratègies metodològiques que poden emprar-se a l’aula, però

no les úniques: taules redones, panells, treball interdisciplinari amb unes altres matèries, entrevistes,


130

fins i tot el treball en la tutoria, la pràctica de les normes internes del centre o la participació en

projectes solidaris, etc., poden servir perfectament per a assolir els objectius de la matèria, això sí,

sempre que potencien la participació i, per què no, la presa de decisions i l'assumpció de

responsabilitats, és a dir, la posada en pràctica dels mateixos valors que es treballen en la matèria.

La formulació dels continguts en la legislació —del personal i pròxim, com les relacions

interpersonals, al global i més general, com la globalització— s'organitza en blocs, un dels quals

(continguts comuns) arreplega tots els que desenvolupen procediments i habilitats relacionats amb

la reflexió, l'argumentació, la valoració crítica de la informació, i actituds encaminades a afavorir la

convivència, la tolerància, el diàleg, la negociació, la solidaritat… Aquests continguts condicionen

la manera com hauran de ser desenvolupats els que podríem considerar més de tipus conceptual,

si és que podem donar-los aqueixa condició (Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional;

Teories ètiques; Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals; Drets humans i reptes

del món actual; i La igualtat entre homes i dones).

En el bloc denominat Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional es realitzaran

activitats al voltant dels valors de la identitat personal, la llibertat i la responsabilitat, i també les

relacions entre intel·ligència, sentiments i emocions; en definitiva, la motivació de la conducta

personal. Finalment, també es tracten les habilitats i les actituds socials per a la convivència.

En el denominat Teories ètiques es realitzaran activitats al voltant dels valors trets

fonamentals de les teories ètiques principals i els conceptes clau d’aquestes, com la relació entre

ètica, dret i política.

El relatiu a Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals se centra en activitats

sobre l'anàlisi dels fonaments ètics i jurídics de la democràcia com a tipus de convivència social i

política i com a tipus d'organització política, i també en el coneixement de les institucions

democràtiques i en els drets i deures dels ciutadans.

El denominat Drets humans i reptes del món actual efectua tant una fonamentació ètica

d'aquests drets i el seu estat en el món actual, com una valoració dels problemes que apressen

al món actual des de la perspectiva de la conculcació dels valors democràtics.

L'últim d’aquests és el relatiu a La igualtat entre homes i dones, en el es activitats del qual

s'analitzen i es valoren aspectes com les causes de la discriminació de la dona, la violència de què és

objecte, etcètera.

Aquesta matèria té l'avantatge que diversos dels continguts han sigut tractats anteriorment,

encara que des d'una altra perspectiva i amb distint grau d'aprofundiment, en la d'Educació per a

la Ciutadania i els Drets Humans, i també en unes altres en la d'Història d'aquest curs, la qual cosa

pot servir perquè l'alumne tinga una visió molt més plural i contextualitzada d'alguns dels continguts,

especialment dels que tracten sobre els problemes socials del món actual i sobre la igualtat d'homes

i dones. És precisament aquest contingut un dels que més presència poden tenir en aquesta matèria

d'acord amb el que estableix la Llei Orgànica d'Educació en l'article 25, quan s'especifica que s’hi

farà una atenció especial a la igualtat entre homes i dones.


131

7. AVALUACIÓ.


L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà

l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa; en

ella es tindran en compte els criteris següents:

1. Conéixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes bàsics de

l’estructura moral dels sers humans, com ara la dignitat personal, el valor, la

norma, el deure i la responsabilitat moral.

2. Conéixer i exposar de manera adequada les principals teories ètiques. Distingir

les diferències i similituds que existeixen entre elles.

3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals conflictes

morals del món actual en què es presenten d’una manera clara posicions ètiques

diferents o oposades.

4. Reconéixer els drets humans com a la principal referència ètica i identificar

l’evolució dels drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals.

5. Conéixer i expressar de manera correcta i raonada la noció de sistema

democràtic i de l’Estat social de dret com a forma d’organització política a

Espanya i en el món.

6. Conéixer i expressar adequadament els principals nuclis conceptuals d’alguns

sistemes ètics occidentals que més han contribuït al reconeixement de les

llibertats i els drets de les persones en tot el món.

7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de naturalesa

social i política del món actual. Reconéixer la falta de llibertat, seguretat i

justícia com a factors determinants en l’aparició de la discriminació i la pobresa.

8. Analitzar els conflictes més rellevants del món actual. Identificar les amenaces

a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, nacionalismes agressius i

excloents, etc.).

9. Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les dones, rebutjar tota

possible discriminació i violència contra elles.

10. Utilitzar el diàleg com a mitjà adequat per a justificar les pròpies posicions

ètiques i per a refutar les alienes.








132


8. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques

a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a

assolir.





11. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal

que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

12. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs,

controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions

indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts

que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten

deficiències.

13. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera

global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

14. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-

li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .













informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades

als alumnes.








133













És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentge es posaran en funcionament








• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es

tracta sols de avaluar contínuament a l’alumnes, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels

resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una

avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de

millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.









de l’ensenyament.







134





7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ


Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per

tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.

La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada,

i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que detallem a

continuació:




Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) serà avaluat

com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació

per tal de considerar-lo Apte.










- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives


o puntuació.


d’aspectes.






apartats:



135







textualment.



específic a alguns d’aquests aspectes.


avaluacions.






d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar sobre

els temes tractats el següent:













• El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen

ser millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de

recuperació consistirà en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa

qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar els terminis de lliurament que indique el

professor.

• En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major

degudament justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb

independència que es tinga o no classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del


136

primer lliurament. En el cas de lliuraments de millora o recuperació (segon lliurament)

caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de no lliurar-lo en el termini

indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.








Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,

elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el 45%

de la qualificació global de l’avaluació, i per últim els control de lectura o comentari sobre el llibre

de lectura representarà el 20%.


actitudinal.

















El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a

l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació, en especial aquells

que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i

interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació)


137






tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt) podrà

ser aprovat.


Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (4’5 punts)

i control/comentari llibre lectura (2 punts) = 10 punts –sancions per conducta inapropiada


















serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 a

l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.









La prova extraordinària de Setembre de l’assignatura d’“Educació eticocívica” serà


138

elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació:

assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius

conceptuals i instrumentals mínims:

• Comprendre i expressar correctament el significat històric i plural de les normes i

valors morals dels individus i de les societats humanes.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les

alumnes coneixen i expressen adequadament els nuclis

conceptuals dels principals sistemes ètics que han sorgit en la

història de la cultura occidental i valoren els que més han

contribuït amb les seues aportacions teòriques i amb la seua

pràctica social al reconeixement de les llibertats i els drets de

les persones en tot el món

• Conèixer amb claredat els trets propis de la moralitat humana, així com conèixer i

utilitzar amb propietat els conceptes morals bàsics (dignitat personal, valor, norma,

bé, consciència, deure, virtut, responsabilitat moral, etc.) i els termes que designen

valors fonamentals (llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, pau, tolerància...).

Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs,

fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen un

llenguatge ètic cada vegada més ric i precís, avaluant la

utilització correcta, oral i escrita, dels conceptes morals i de

valor, especialment quan expressen judicis de valor i

argumentacions morals que fonamenten les posicions

pròpies.

• Conèixer i expressar de manera correcta i raonada la noció d’estat social i democràtic

de dret com a forma d’organització política.

Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix de forma

crítica les diferents formes d’organització política i si valora

l’estat social i democràtic de dret com a condició per al

reconeixement dels drets i de les llibertats fonamentals de la

persona, així com d’una forma de vida més justa i de la

convivència pacífica entre els diversos pobles i cultures.

• Identificar elements dels models ètics de vida i comportament humà en diferents

preses de posició pel que fa a dilemes morals que es plantegen en el món actual.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes són

capaços de reconèixer que els models de vida de diferents

doctrines morals - de caràcter religiós, filosòfic o d’altres- o

alguns elements d’aqueixos models morals, són presents en

el pluralisme ideològic i axiològic del nostre temps, i que

apareixen en les postures preses en relació a diferents


139

problemes morals de la vida pública i privada.

• Trobar i explicitar, mitjançant textos adequats de diferent gènere literari, els valors i

les actituds morals que hi ha subjacents en la seua temàtica.

Aquest criteri té com a objecte comprovar que els estudiants

són capaços de detectar les qüestions morals no explícites en

qüestions no específicament ètiques.

• Conèixer i apreciar les diferents pautes culturals i morals que es donen en les

societats modernes, com a expressió de la riquesa cultural de la humanitat

Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de l’alumnat

a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferències

culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les

societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol

discriminació per estes causes.

• Conèixer i valorar les principals aportacions teòriques dels projectes ètics de la nostra

època, en particular dels drets humans, relacionant-les amb els problemes morals que

pretenen solucionar.

Aquest criteri permetrà comprovar el coneixement que

posseeix l’alumnat sobre els plantejaments i les alternatives

morals fonamentals que es proposen en l’actualitat, així com

la valoració que els mereixen com a resposta als problemes

socials que pretenen solucionar.

• Imaginar dilemes ètics per identificar les posicions que corresponen a cadascuna de

les alternatives presents en ells i, també, argumentar de forma escrita a favor d’una

o d’altra.

• Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la sensibilitat de l’alumne per a recrear dilemes

morals concrets, i la seua capacitat per a evidenciar l’estructura teòrica que hi

correspon, per altra banda es tracta de palesar-ne la capacitat de producció de textos

senzills.

• Elaborar una xicoteta redacció argumentativa, no massa complexa, on s’explicite

clarament el problema o qüestió a treballar i reflexionar, així com les premisses de

les quals es parteix, el prejudicis existents al voltant de la qüestió, i s’arriben a unes

conclusions raonades i justificades i a senyalar altres problemes ètics relacionats o

implicats.

Aquest criteri permetrà conèixer el seu grau d’autonomia en

relació a les diferents destreses adquirides per a l’anàlisi, per

al desenvolupament i síntesi de textos i problemes treballats.

En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:


140

- Presentació de l’examen de forma clara i coherent






- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.


La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i als

materials emprats durant el curs ( llibre de text i llibre de lectura que consten en aquesta

programació).

La prova escrita constarà d’un comentari de text de caràcter ètic i d’estructura senzilla per

tal que l’alumnat reconega i puga comentar els conceptes morals que hi apareguen. Valdrà entre

un 30 i un 40% del total. El text anirà acompanyat d’unes qüestions que orienten la lectura i que

demanen aprofundir en algun dels conceptes o dels valors subjacents, a través d’aquestes preguntes

podrem avaluar el grau d’acompliment dels coneixements teòrics per part de l’alumnat i la seua

capacitat per comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes ètics proposats

a partir del mateix text.

Inclourà, igualment, una pregunta-dissertació on l’alumne puga desenvolupar algun dels

temes treballat al llarg del curs. Aquesta part de l’examen avaluarà la maduresa de l’alumne

respecte de la capacitat argumentativa. Valdrà entre un 20 i 30% de la nota.

Inclourà també dos o més preguntes a concretes sobre aspectes treballats a les unitats

didàctiques. Valdran entre un 30% i 40% de la nota entre totes. Una d’elles serà sobre vocabulari

ètic específic; l’altra serà sobre l’explicació resumida d’algun dels problemes treballats a classe

explicant de forma resumida les causes, el prejudicis, les conseqüències...

En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada el professor podrà,

previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen per algun treball que l’alumne realitzarà

i lliurarà el dia de l’examen.







Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran

realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A més

a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es seguiran

també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així com totes


141

les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general s’adaptarà el

material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell d’exigència a les

característiques de l’alumne.


Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 14 de desembre de 2007, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria. Com a membres del

Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC participarà

en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos

d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació.

En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la

finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta avaluació s’ha de centrar

en els elements següents:




El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de la

planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre de

professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.


seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les valoracions

sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.


acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries

que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el

Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s’estableix el currículum del l’Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana.




La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés

educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.



matèries.




universitat.


142









en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part fonamental del

procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar aquesta

programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la següent

avaluació.

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS.





cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus d’adquisició

observables en el procés de la seua consecució (objectius mínims/bàsics, optatius i

de reforç/suport).

• Programar seqüencialment continguts globalitzadors, bàsics i complementaris

(conceptuals, procedimentals i actitudinals), definint activitats graduades (inicials,

centrals, culminants i complementàries) i amb referència a uns criteris d’avaluació

determinats, adequats i assequibles a l’alumnat, i utilitzar materials curriculars

variats.

• Realitzar una avaluació inicial (setembre/octubre) com a punt de partida necessari

per a ajustar les programacions a les característiques dels alumnes (a les seues

diferents capacitats, interessos i motivacions), al mateix temps que es col·labora amb

el Dep. Orientació. en la identificació i valoració d’aquells alumnes que requeresquen

una resposta educativa més específica (ACIS...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació, especialment dirigides als

alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge o promocionen de curs amb

avaluació no positiva en una o diverses de les àrees instrumentals de matemàtiques,

valencià i castellà. El professor de reforç es coordinarà amb el professor d’aquestes

àrees en el grup de referència, per a valorar (trimestralment, abans de cada sessió

d’avaluació) els procediments seguits i els instruments utilitzats i, si és procedent,

modificar-los.




143

• Elaborar i aplicar mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga

un any més en el mateix curs (Primer Cicle ESO/3 ESO/4 ESO), no havent

aconseguit la maduresa esperada (segons objectius/capacitats programats i

desenvolupats), considerant que no està en condicions d’adquirir els continguts bàsics

del curs següent i sent el seu objectiu afavorir la consecució del Títol de Graduat en

Educació Secundària.

Les estratègies metodòlogiques a utilitzar:

• Conexionar els nous continguts amb els coneixements previs de l’alumne.

• Presentar els continguts de forma recurrent i circular.

• Elaborar síntesi i realitzar posades en comú i repassos.

• Realitzar activitats globalitzadores a llarg termini (tallers, projectes de treball...),

individualment o en grup cooperatiu, la qual cosa afavorirà la consecució de diferents

tipus d’objectius i possibilitarà que els alumnes treballen a ritmes i nivells diferents.

• Alternar períodes de treball individual amb altres en xicotets grups o parelles

• (composició flexible i heterogènia).

• Utilitzar mètodes que afavorisquen la interacció i comunicació entre tots.



• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i pròxim als seus interessos:

audiovisuals, ordinador, revistes, còmics...


possibilitats) i amb una gradació de dificultat (suport, reforç, aprofundiment).

• Motivar als alumnes perquè s’impliquen en el procés d’aprenentatge.



• Plantejar activitats d’ensenyament-aprenentatge variades amb les quals es pot

atendre la diversitat de l’alumnat. Al llibre de text que utilitzaran els alumnes hi ha

activitats de diferents nivells de complexitat en cada una de les Unitats Didàctiques.

• Per als casos més excepcionals, per aquells alumnes amb adaptacions curriculars

significatives o per aquells que manifesten una mancança molt destacada se podran

utilitzar altres materials, en substitució de les lectures obligades, com ara alguns

llibres-còmics de la col·lecció Pensa-hi de l’editorial Cruïlla, escrits per LABBÉ, B i

PUECH, M. D’igual manera es podrà utilitzar qualsevol material adient elaborat pel

professor de l’assignatura que puga afavorir la integració d’aquest tipus d’alumnat a

l’aula.


144
























• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls

del currículum.




la lectura.




la informació.




la lectura.




145






prèviament.
















etcètera.





el que es llig.






educatiu.







que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen. I així,

l’alumne troba en el seu llibre diversos textos (d’informació complementària) presentats com a

T’interessa saber o en requadres de text.


146

La metodologia que subjau en el llibre de text entronca directament amb la pràctica d’una

lectura comprensiva (i reflexiva), ja que en l’anàlisi sistemàtica de textos i de documents de divers

tipus (Analitze, pense i opine) descansa el desenvolupament dels continguts curriculars (i la posada

en pràctica corresponent mitjançant la realització d’activitats). Igualment, cada unitat comença amb

un text, que persegueix un triple objectiu: introduir els continguts, conéixer el grau de coneixements

que en té l’alumne i afavorir una reflexió guiada mitjançant les qüestions inicials.

A més a més, l’alumne llegirà durant el curs el llibre de Fernando SAVATER “Ètica per al

meu fill” (Barcelona: Ed. Ariel), en la seua versió en català o castellà, i sobre ell el professor li

proporcionarà unes activitat a realitzar per tal de fer possible tot allò que s’ha explicat en aquest

apartat.













comunicar-se i aprendre. Assolir la competència suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics

per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de

la informació de què es disposa. Aquests aspectes sí que són bàsics en aquesta matèria, ja que un

dels objectius és que l’alumne siga tremendament crític, i, per a fer-ho, res millor que ser- ho amb la







fonts.









147























El llibre de text que ha de fer servir l’alumne és el denominat Educació per a la Ciutadania i

els Drets Humans (Projecte Adarve, d’Oxford Educació, 2012).

El professor disposa del Llibre del professor (Recursos Oxford Educació) i del DVD-ROM

Oxford Digital de Recursos per al professor i per a l’aula (acompanyat d’una guia per a desenvolupar-

lo didàcticament).

En el Llibre del professor, i en cada una de les unitats, s’inclou un conjunt de recursos

didàctics: bibliografia, pàgines web, audiovisuals…




MATERIAL UNI-









148













sentido 1 Adquirida






Runner 1 Adquirida





















149












adentro 1 Adquirida


Odisea 1 Adquirida














Reload 1 Adquirida








CD-rom 1 Adquirida











150














Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Integral c Adquirit


Integral 1 Adquirit


Integral 1 Adquirit















CONEIXENT LES 0NG.







151













FILOSOFIA I CIUTADANIA

1r de BATXILLERAT

CURS 2013-2014

153

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA I

CIUTADANIA.

1er DE BATXILLERAT. CURS 2013-2014

1. INTRODUCCIÓ


L’objectiu fonamental d’aquesta matèria s’emmarca dintre de la finalitat comú que té el

batxillerat, és a dir, proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com

els coneixements i les habilitats que els permeten, per una banda desenvolupar funcions socials i

incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, així com també capacitar a

l’alumnat per a incorporar-se a l’educació superior.

D’aquesta manera l’assignatura de “Filosofia i Ciutadania” es presenta com la continuació

natural de la reflexió iniciada en l’últim curs d’educació secundària obligatòria amb la matèria d’

“Educació eticocívica”, de manera que, es tracta ara, que els alumnes puguen raonar i aprofundir

conceptualment en les bases que constitueixen la societat democràtica, analitzant els seus orígens al

llarg de la història, la seua evolució en les societats modernes i la fonamentació racional i filosòfica

dels drets humans.

En concret, al Decret del 102/2008 d’11 de juliol del Govern Valencià, pel qual s’estableix

el currículum del Batxillerat al nostre País, s’indica textualment a la Introducció de la matèria

comuna de “Filosofia i Ciutadania” que “es tracta que l’alumne descobrisca el paper i lloc de la

filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en

relació amb la ciència”. Per a aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC la primera i principal peculiaritat

que l’alumne ha de descobrir durant aquest curs, és que la filosofia és no sols un conjunt de saber,

que també, sinó sobretot una activitat que ell mateix ha de posar en pràctica, de manera que

l’afirmació kantiana que “no s’aprèn filosofia, s’aprèn a filosofar”, conserva tota la seua veritat si

se la interpreta, no com la descripció d’un fet, sinó com una norma també per a l’ensenyament: que

el que importa no és tant transmetre, repetir i recitar tesis, sinó produir i recrear l’activitat per la

qual s’aconsegueix aquest saber, fonamentar l’adquisició d’hàbits pels qual els alumnes es puguen

convertir, no en espectadors, sinó en participants i actors del procés d’aclariment dels problemes. A

més a més la nova orientació de la matèria implica també que tal exercici de “participació” i de

“reflexió” tinga també la seua concreció i repercussió en la “praxi” quotidiana de l’alumnat. És per

això que aquesta programació assumeix allò indicat al Decret del 102/2008, el qual estableix que

“lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d’una dimensió

globalitzadora i pràctica, tractant d’estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania”.

Fer d’aquest plantejament la nostra norma quotidiana de l’acció docent és el propòsit que

ens orientarà en aquesta programació. Es tracta d’evitar que, malgrat la nostra bona voluntat

didàctica, acabem convertint a l’alumne en un receptor més o menys passiu en el qual dipositàvem

el saber filosòfic que al llarg de dos mil cinc-cents anys s’havia anat generat, i de convertir en

definitiva a l’alumne en un simple “espectador” passiu que veu desfilar vertiginosament davant seu

FILOSOFIA I CITADANIA 1r BATXILLERAT

154

un resum de les principals teories, concepcions o reflexions dels grans filòsofs sobre tal o qual

qüestió. De no potenciar el seu paper actiu, de no fer que visca la filosofia en “primera persona” i

s’impliquen l’alumne/a acabava configurant-se la imatge de la filosofia, com també deia Kant, com

a la d’un “camp de batalla on cap dels contrincants acabava imposant-se”.

A tot açò cal afegir que, de normal, els textos originals dels filòsofs no eren vistos i

analitzats, o si ho eren, eren utilitzats com a pretext. L’alumne/a “estudiava” filosofia, però no llegia

filosofia, i sobretot, no feia filosofia, li la donàvem feta.

Cal doncs, com a objectiu general i global de la nostra programació ’aconseguir que

l’alumne/a siga el principalment agent actiu, i que descobrisca que ni l’activitat filosòfica, ni la

història de la filosofia es troben concloses, sinó tot el contrari, que aquestes troben continuïtat en la

seua activitat acadèmica, de manera que aquesta assignatura, culmina el procés reflexió encetat amb

l’ “Educació per a la ciutadania” d’ESO al mateix temps que prepara l’alumnat per a l’estudi en

profunditat de la problemàtica filosòfica que es planteja en “Història de la Filosofia” de segon de

batxillerat. La matèria, com indica el Decret 102/2008 té, per tant, un doble caràcter, terminal i

propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

Des d’aquesta perspectiva el principal objectiu la matèria és per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC la promoció de l’actitud reflexiva i crítica, objectiu que ha caracteritzat sempre a la

disciplina filosòfica com a activitat radical de l’ésser humà i que tindrà la seua continuïtat en el

curs següent.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

A més d’allò indicat per l’anteriorment esmentat Decret 102/2008 aquesta programació ha

d’atendre també al context educatiu i social concret de l’IES BERNAT GUINOVART.

Des d’aquest punt de vista, seguint les pautes marcades pel PCC aquesta programació es

desenvoluparà des d’un enfocament globalitzador. Es cercarà que l’alumne atribuisca un grau més

alt de significativitat quants més vincles substantius i no arbitraris aconseguisca establir entre els

coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge; això, per extensió, permetrà que les

situacions educatives que permeten el nombre més gran de relacions entre els múltiples i variats

coneixements que es disposa i els nous, i, al mateix temps, els presenten com interrelacionats i

interrelacionables (enfocament globalitzador), i donarà lloc a què l’alumne siga capaç d’atribuir-li

més sentit al que aprén, redescobrint per si mateix els coneixements, de manera que l’aprenentatge

de continguts no es realitza per una decisió més o menys arbitrària, sinó que està en funció d’unes

necessitats de coneixement o de resposta a uns problemes més amplis que els estrictament

disciplinaris, de manera que el sentit que li puga donar l’alumne li permeta proveir-lo d’uns

recursos el més potents possible per a la comprensió i l’actuació en contexts i situacions reals. Aquest

enfocament que el PCC estableix com a obligatori per a totes les àrees esdevé, en el cas de les

assignatures del DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA, ineludible.

En aquesta línia aquesta programació ha de tenir necessàriament present que la majoria

d’alumnat de batxillerat procedeix ha cursat l’ESO en altres centres i per tant en enfrontem a

un alumnat divers que ha seguit metodologies i orientacions pedagògiques diferents, però que ara

han d’afrontar conjuntament un batxillerat que ha de ser igual per a tots, batxillerat que, per altra

banda té un currículum oficial, diguem-ne, unívoc per a tots els alumnes i tots els centres.

1r BATXILLERAT FILOSOFIA I CIUTADANIA

155

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la

individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van

desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa

i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de

l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes

aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i

socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu,

motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual

cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no

sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta

de l’IES BERNAT GUINOVART.

2. OBJECTIUS.

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT.

El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució

Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la

construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre homes i dones,

analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat

real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries

per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament

personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i

conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües

fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat

lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres

objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les

habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i

tècniques.


156

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de

forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i

dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la

ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar

la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,

iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com

a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i

social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària

i de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la

Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i

contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn

social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,

especialment el desenrotllat pels joves.

2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA I CIUTADANIA”.

L’ensenyança de “Filosofia i Ciutadania” en el batxillerat tindrà com a finalitat el

desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar, apreciar el sentit i comprendre els problemes filosòfics que han sorgit al llarg

de la història i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a

l’anàlisi i la discussió.

2. Integrar els diversos àmbits de l’experiència humana, relacionant conceptes i problemes

de distints camps de la cultura i de diferents formes del saber.

3. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques,

fonamentant adequadament les idees.

4. Argumentar de manera coherent, i adoptant un punt de vista filosòfic, el propi pensament

de forma oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.

5. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i busca col·lectiva

de la veritat.

6. Analitzar i comentar textos filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu

context històric, identificant els problemes que plantegen, així com valorant críticament

els supòsits, els arguments i les solucions proposades.


157

7. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: busca i

selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent

el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.

8. Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica abans que res intent de

justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia,

cultura, creences o altres característiques individuals i socials.

9. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més

justa, en la que existisca una vertadera igualtat d’oportunitats.

10. Adoptar una actitud crítica davant de qualsevol intent de justificació de les desigualtats i

discriminacions, ja siga per sexe, raça, creences o altres característiques individuals i

socials, valorant els esforços per aconseguir una societat més justa on hi haja una efectiva

igualtat d’oportunitats per a les persones.

11. Descobrir la potencialitat inherent a la raó humana com a normativa i transformadora, i

reguladora de l’acció humana, personal i col·lectiva, enfocant les relacions socials com a

relacions entre individus, que poden debatre les seues diferències a través del diàleg

racional i la lliure expressió de les idees.

12. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets

humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.

13. Valorar la diversitat d’opinions, posicions filosòfiques o creences dels altres com una

manera d’enriquir, aclarir i posar a prova els propis punts de vista.

14. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor

i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.

15. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i

compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la

defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida

comunitària.

16. Conèixer i valorar la importància de l’acció humana, lliure i responsable, des d’un punt

de vista ètic, tècnic i artístic.

En definitiva el que aquesta matèria pretén no és tant transmetre una sèrie de continguts que

hagen de memoritzar o assumir, sinó incitar a l’alumnat a reflexió, des del nostre context

històrics, dels principals interrogants i qüestions a que s’enfronta la persona; és vol en definitiva

fomentar l’adquisició d’hàbits pel qual es alumnes no són simples elements passius de la classe,

espectador, sinó que esdevenen participants i actors dels procés educatiu i formatiu. És doncs la

principal tasca d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC establir les condicions de possibilitat per a que

siguen els i les alumnes qui superant el tradicional paper d’espectadors de l’activitat dintre de l’aula,

facen ells filosofia.

Des d’aquesta perspectiva, podem diferencials els següents tipus d’objectius, per aquesta matèria.

2.2.1. OBJECTIUS SECUNDARIS.

És per això que els principals objectius secundaris establerts per a aquest curs són:


158

1. que l’alumne/a siga capaç de formular-se preguntes i qüestions envers a àmbits i

temes que considere inqüestionables;

2. que la lectura dels textos, pel·lícules, cançons i en general del material de classe no

siga una lectura en “tercera persona” sinó en “primera persona” descobrint que el tema plantejat no

és una qüestió que li siga aliena;

3. que l’alumne/a explicite els supòsits subjacents als diferents discursos;

4. que integre i recomponga d’una manera crítica i coherent els diversos coneixements

que posseeix;

5. que aprenguen -a través de la pràctica tan a classe com a casa- l’ús de la raó com a

eina fonamental de la nostra disciplinat, tant en l’anàlisi dels fets com al debat de les diferents idees

i concepcions que puguen mantenir;

6. que desenvolupen en definitiva un pensament autònom i crític i una actitud oberta

a noves formes de pensar, sentir i actuar.

2.2.2. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS.

Pel que fa al principals objectius procedimentals cal indicar que aquests són:

1. Comprendre problemes filosòfics, utilitzant al mateix temps amb propietat els conceptes

bàsics que apareixen en l’anàlisi i la discussió.

2. Treballar directament breus textos filosòfic d’autors clàssics (entre una i dues fulles),

enllaçats al voltant d’una temàtica conductora segons els nuclis proposats al Currículum

del Batxillerat, assolint al mateix temps la tècnica del comentari de text filosòfic.

3. Analitzar textos filosòfics i identificar els problemes que plantegen, així com els

arguments, els connectors argumentals identificats i solucions proposades.

4. Saber expressar-se correctament en català (occidental) i castellà per escrit, utilitzant un

vocabulari ric i fluid i sense incorreccions sintàctiques.

5. Descobrir la “polifonia” inherent als textos filosòfics, sabent identificant els diferents

subjectes de l’enunciació que hi puguen aparèixer.

6. Analitzar els camps semàntics al voltant dels qual giravolten els textos filosòfics,

descobrint les famílies de sinònims i antònims que estructuren el text.

7. Relacionar i integrar conceptes de diferents camps de la cultura.

8. Que el propi alumne/a expose i expresse, des d’un punt de vista filosòfic, el pensament

propi amb claredat i coherència, revisant de manera crítica les seues idees sobre la qüestió.

9. Que també sàpiga utilitzar de manera fluïda els procediments bàsic per al treball

intel·lectual i filosòfics (anàlisi i comentari de textos, consulta a diccionari, recerca

d’informació complementària, realització de resums i esquemes...)

10. Que sàpiga utilitzar les noves TIC per tal de trobar informació vàlida i relevant sobre les

qüestions plantejades, anant-hi a fons solvents i fiables, i no confiant en ela primera

informació que li aparega.


159

11. Que l’alumne/a sàpiga treballar en grup de forma cohesionada i conjunta.

12. Que sàpiga plasmar i concretar de manera ordena i coherent tot el treball que es realitza

tant a casa com a l’aula en un quadern de l’alumne, que ha tenir constantment actualitzat.

13. Que a través del llibre o llibres de lectura proposat siga capaç de formar-se una visió

sinòptica de les principals qüestions i camps que conformen el discurs filosòfic.

14. Que sàpiga relacionant el que llig i el que reflexiona a partir del llibre de lectura amb les

unitats didàctiques treballades a classe.

15. Que l’alumne/a siga capaç d’exposar oralment davant els seus companys una

argumentació filosòfica a favor o en contra d’una tesi proposada.

2.2.3. OBJECTIUS ACTITUDINALS.

Des del punta de vista actitudinals s’han establert com a objectius principals els següents:

1. Que el discent se n’adone que la filosofia no és més que el pensament en acció, que la

filosofia sorgeix de la ineludible reflexió crítica que els humans no podem deixar de fer,

que sorgeix del vell però infatigable sentiment de meravella, del thauma.

2. Que l’alumne/a valore i aprecie la capacitat de la raó com a eina fonamentals de l’acció

humana, en especial com a instrument d’anàlisi crítica de les situacions i com a instrument

que ens permet anar més enllà d’una lectura superficial dels problemes plantejats.

3. Que valore igualment com a positiu el paper de la raó humana com a instrument de

mediació i d’intercanvi no sols d’idees sinó també de resolució de conflictes, és a dir, com

a l’eina principal amb la que fer possible l’educació per la pau.

4. Que sàpiga participar en la dinàmica de la classe aportant al debat la seua pròpia

reflexió. Es pretén per tant que l’alumne mostre interès i participe de manera activa, i a ser

possible espontàniament, en el procés educatiu.

5. Que experimenten que ells mateixos es troben atrapats en aqueixa dinàmica filosòfica,

percebent-se així com a lectors potencials qualificats de textos filosòfics clàssics –i no

filosòfics–, com productors de textos, comentaris i treballs semblants de i sobre filosofia.

6. Que descobresca com és possible mirar filosòficament, no sols els textos de filosofia,

sinó també altres produccions intel·lectuals com cançons, pel·lícules, novel·les…

7. Que l’alumne/a siga capaç de prendre interès per buscar en àmbits extraacadèmics

notícies, reflexions, productes culturals relacionats al voltant de els qüestions i

problemàtiques filosòfiques tractades, i siga capaç de donar-ho a conèixer a tota la

comunitat educativa.

8. Que valore com a positiva la diversitat d’opinions i posicions filosòfiques i socials,

intentant analitzar que és allò de positiu i de negatiu que cadascuna aporte fomentant doncs

la tolerància i el coneixement entre cultures.

9. Açò no implica una relativisme total, sinó que l’alumne/a ha de mantenir una actitud

crítica davant qualsevol intent de justificació de les desigualtats i discriminacions socials,

culturals, racials o sexuals que impedisquen una efectiva igualtat en la diferència de les


160

persones.

10. Que descobrisquen que la raó humana, tant eina com objecte d’estudi de l’activitat

filosòfica és allò que ens converteix en “animal axiològic”, la qual cosa en obliga a revisar

i ser crítics amb els valors imperants en la nostra societat.

11. Reflexionar sobre els valors que atribuïm a la natura i al medi ambient, en especial als

animals.

12. Que aprecie que el ordre i la presentació adequada tant del quadern de treball com de

qualsevol treball o dossier que presente són un valor que qualsevol estudiant deu valorar i

potenciar.

13. Que valore el quadern de treball com una eina important al seu abast per tal de poder

aprofundir en els temes proposat, i que com a tal cerque sempre el explotar al màxim les

seus possibilitats didàctiques.

14. Que descobrisca que les noves tecnologies no sols són un instrument de gaudi i relació

social, sinó que han de servir igualment per a l’adquisició de coneixement i la formació

personal, evitant un ús incorrecte i il·lícit d’aquestes emparat en l’anonimat, fomentant

així les bones pràctiques en l’ús de les tecnologies.

15. Que el material proporcionat pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC siga conservat per l’alumne/a

en el millor estat possible i de manera ordenada i adequada, i que aprecie el seu valor com

a material didàctic que possibilita la seua formació.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT.

La matèria de “Filosofia i Ciutadania” es configura amb un doble plantejament: d’una

banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l’altra, vol aprofundir en

l’estudi, ja començat a l’etapa obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà i les

seves implicacions en l’àmbit social i polític.

Com a introducció a la filosofia, aquesta matèria ha de familiaritzar l’alumnat amb la

manera de fer, crítica i radical, que caracteritza el pensament filosòfic, així com amb els seus

resultats, sempre provisionals i incerts, però de gran ajuda per confegir la pròpia concepció del món.

En efecte, al llarg de la història, la filosofia ha plantejat múltiples qüestions relacionades amb la

realitat, el coneixement, l’ésser humà, l’acció, la moral, la vida social i la política i hi ha donat

resposta, alhora que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-

hi: un enfocament crític i analític, basat en arguments i obert a la discussió. Des d’aquest punt de

vista, l’estudi de la filosofia i la seva història pot acostar l’alumnat a la comprensió d’aquestes

qüestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora facilitar-li l’adquisició d’algunes habilitats del

pensament filosòfic, com la definició i l’ús rigorós de conceptes, l’activitat crítica, l’argumentació i

el diàleg. Aquest potencial formatiu de la filosofia justifica la seva presència com a matèria comuna

en el batxillerat, una etapa que perllonga i aprofundeix els aprenentatges assolits en l’educació

secundària obligatòria, tot preparant l’alumnat per continuar estudis de caire especialitzat, en cicles

formatius de grau superior o en la universitat.

No obstant això, la matèria de “Filosofia i Ciutadania” és, també, un mitjà per identificar


161

els ideals, principis, valors i normes de la convivència ciutadana, les virtuts de l’ésser humà cívic,

les exigències i deures que imposa la vida en comú, i donar-hi una justificació racional. En efecte,

tot i que molts d’aquests temes ja han estat abordats en cursos anteriors, resulta necessari fer-los

presents al currículum de batxillerat, ampliar la seva fonamentació teòrica i obrir-los a la crítica. I

encara més perquè l’alumnat d’aquesta etapa és a punt d’integrar-se en la societat com a ciutadà de

ple dret.

Si durant l’educació secundària obligatòria, l’alumnat ha tingut ocasió d’informar-se dels

elements que conformen la cultura democràtica i ha desenvolupat les actituds i valors cívics

compatibles amb la convivència, ara es tracta de comprendre la seva naturalesa, aportar raons

i trobar arguments que els donin suport. En efecte, educar per a la ciutadania no equival a explicar

com s’ha de viure, sinó a facilitar raons per les quals existeixen unes opcions millors que d’altres.

L’alumnat d’aquesta matèria ha de conèixer que la ciutadania, a més d’una relació política de

l’individu amb l’estat, és una virtut moral i que, per tant, troba la seva concreció en l’ésser humà

cívic. Per tant, ja no es tractarà només de conèixer els drets i deures polítics, socials, econòmics i

cívics dels ciutadans i ciutadanes, sinó de comprendre que, en relació amb qualsevol d’aquestes

dimensions de la ciutadania, hi ha un catàleg d’exigències morals que obliga a tothom, com a

membres d’un estat de dret, construït sobre la idea de justícia. Des d’aquest punt de vista, la matèria

de “Filosofia i Ciutadania” pot col·laborar al desenvolupament de persones cíviques, és a dir,

d’una ciutadania activa i responsable, amb consciència crítica respecte de l’autoritat i les normes,

capaç de respectar els altres, col·laborar pel bé de la col·lectivitat i participar-hi.

En fer reflexionar sobre la condició de ciutadans i ciutadanes i els seus fonaments, la matèria

de “Filosofia i Ciutadania” pot ajudar l’alumnat a comprendre la complexitat de la realitat humana

i de l’acció, i propiciar el debat sobre els valors i normes que serveixen per ordenar la vida, així

com afavorir el desenvolupament cívic i polític de l’alumnat, practicant la reflexió sobre un mateix

i els altres, el diàleg i la negociació, l’argumentació moral i la participació en projectes comuns.

Aquesta matèria compliria, doncs, el doble ideal filosòfic d’ensenyar a pensar i ensenyar a viure en

la diversitat, rebutjant la intolerància i defensant de manera decidida l’equitat, la justícia i la

llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en

l’esdevenir històric, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les

dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d’aquests

rols en el marc d’una relació entre iguals.

Les competències específiques de “Filosofia i Ciutadania” són essencialment de dos tipus.

Per una banda la competència podríem indicar que la nostra assignatura permetria l’assoliment

per una banda d’una competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa és a dir d’una

competència d’autonomia personal; i per una altra una competència social i ciutadana una

competència de tipus interpersonal.

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa

de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per

identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar

els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre

a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels

altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat.

És característic de la filosofia el seu enfocament (reflexiu i crític), el seu mètode


162

de treball (anàlisi, raonament, discussió) i els seus resultats (conjunts d’idees

argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com és

sabut, la filosofia mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els seus

resultats, per la qual cosa s’assembla més a una activitat de recerca intel·lectual

que a un saber en sentit estricte. Per aquesta raó, si haguéssim d’identificar les

competències específiques d’aquesta matèria hauríem de mencionar totes

aquelles que tenen a veure amb la racionalitat teòrica i la racionalitat pràctica.

La competència social i ciutadana es refereix a la dimensió social dels

comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser

comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les

persones comporta contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural,

a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la

pràctica. Des d’aquest punt de vista, doncs, la matèria de “Filosofia i

Ciutadania” desenvolupa aquesta competència, compartida amb altres matèries,

subratllant la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i

conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les

institucions. Ser ciutadà/ana no vol dir ser obedient, sinó tenir criteri per decidir

per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses.

3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES

GENERALS DEL BATXILLERAT.

L’educació filosòfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a les competències

generals del batxillerat, i en concret:

la comunicativa

la referida a la gestió i tractament de la informació,

la autonomia personal (reflexiva i crítica)

la interpersonal (social i ciutadana)

la del coneixement i interacció amb el món

la d’aprendre a aprendre

En definitiva aquesta educació filosòfica es basteix sobre coneixements, destreses i actituds

que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació,

estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire

més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació

d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria de “Filosofia i Ciutadania” s’ha volgut

orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i

l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació

de l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual.

Per aquesta raó, “Filosofia i Ciutadania” també pot facilitar l’adquisició d’una visió

integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència

cap a l'especialització del currículum, complint així una de les principals exigències de l’aprenentatge


163

competencial: posar en relació els continguts de les diferents àrees d’aprenentatge i facilitar l’ús

transversal dels coneixements. En aquesta mateixa línia, la pràctica de la reflexió filosòfica pot

millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar idees,

criticar-les, argumentar i dialogar amb raons a favor o en contra.

















fer adequadament.
















164



SOCIAL I CIUTADANA 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11

REFLEXIVA I CRITICA 1,2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 12



4, 5

APRENDRE A APRENDRE 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 12

CONEIXEMENT I INTERACCIO

AMB EL MÓN

1, 2, 5, 7, 8, 9, 11, 12

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 1, 2, 3, 4, 6, 10

4. CONTINGUTS


Per complir aquests objectius, la matèria de “Filosofia i Ciutadania” ha d’acostar l’alumnat

de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s’ha enfrontat la reflexió filosòfica universal:

el coneixement, l’ésser humà, l’acció moral, la societat i la política, i fer-ho amb una metodologia

activa, reflexiva i crítica, que ensenyi a pensar i ajudi a orientar la pròpia vida.

Els continguts de caràcter metodològic i actitudinal s’expliciten en un primer apartat de

continguts comuns que, en la pràctica, es treballen articulats en la resta de blocs. En segon lloc,

s’analitza la problemàtica del coneixement humà, presentant la filosofia com un model de

racionalitat teòrica i com una aspiració a la veritat. Alhora, cal mostrar el potencial de la filosofia en

la vida pràctica, com a reflexió sobre interrogants relacionats amb els valors, el bé i la política, i

formular respostes personals raonades als problemes plantejats.

El tercer nucli temàtic està dedicat a l’estudi de l’ésser humà, com a realitat intermèdia entre

la natura i la cultura, subratllant la seva condició d’animal simbòlic que, per mitjà del llenguatge, es

representa el món, pensa i es comunica. Aquest tema permet un acostament científic a l’ésser humà

(biologia, psicologia, antropologia) i, també, una reflexió crítica sobre la seva naturalesa social i la

seva condició de persona, revisant algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que formen

part del nostre bagatge cultural.

El quart bloc de continguts estudia la dimensió activa de l’ésser humà i la seva capacitat per

obrar amb consciència i llibertat. L’anàlisi de l’acció humana permet introduir-nos en les peculiaritats

de l’acció moral i política, parlant dels ideals i valors que l’orienten, així com dels principis i normes

per mitjà dels quals s’expressa. Per donar-hi contingut i fonamentar-los es dedica un dels apartats a

revisar algunes teories ètiques.

Finalment, el currículum contempla l’anàlisi de la dimensió política dels éssers humans: la

vida col·lectiva i les estructures de poder que la fan possible, en especial, les idees de l’estat de dret

i democràcia, on adquireix sentit la noció de ciutadania. En aquest apartat, doncs, s’estudien els

fonaments filosòfics de l’estat de dret, els arguments que legitimen el poder polític en democràcia,

les raons que donen suport a la idea de ciutadania activa, participativa i responsable, i la necessitat


165

de complir els compromisos quan la relació entre drets i deures és, com en qualsevol societat

democràtica, una relació recíproca.

A més a més, és voluntat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC emfasitzar que la matèria

de “Filosofia i Ciutadania” comparteix alguns temes i espais de reflexió amb la resta de matèries

del currículum, especialment amb les ciències per al món contemporani, les llengües i les matèries

de la modalitat d’humanitats i ciències socials, qüestionant els seus fonaments, reflexionant sobre

tot allò que sabem o creiem saber i cercant una visió global i integrada dels diferents enfocaments

científics sobre la condició humana.

Aquest horitzó integrador fa possible que l’aprenentatge d’aquesta matèria serveixi de marc

a altres disciplines humanístiques, ja que l’objectiu últim del coneixement d’una matèria com la

“Filosofia i Ciutadania” és la interdisciplinarietat. En altres paraules, aquesta forma de coneixement

proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines

adquireixin sentit i es configurin com una xarxa competencial que ens permeti desenvolupar una

vida activa i crítica en l’actual context de la societat del coneixement.

Es detallen a continuació els sis nuclis temàtics que inclouen diferents continguts bàsics:

1. Continguts comuns.

Com l’objectiu d’aquest curs és familiaritzar l’alumnat amb categories i argumentacions

filosòfiques, s’utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre

tipus de materials que responguen a tractaments prefilosòfics o extrafilosòfics de la temàtica en

qüestió, però només amb caràcter preparatori i auxiliar. Els textos han de respondre necessàriament

a una pluralitat d’orientacions a fi de reproduir davant de l’alumnat la complexitat real dels

problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars

proporcionats pels textos, l’alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar

en debats argumentant les seues pròpies idees.

Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats

informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries,

diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d’obres i diversos materials, en suport paper o a través de

la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament,

ensenya formes de treball i modes d’accés a la informació que seran indispensables per al treball

universitari i, en general, per a la formació ulterior.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

- El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.

- Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics

amb base filosòfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i

conceptes.

- Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa,

especialment quan es recórrega a les TIC.

2. El saber filosòfic.

- - Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.


166

- - Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i

acció.

- - La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.

- - Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.

- - La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

3. L’ésser humà: persona i societat.

- - Ment i cos: la consciència.

- - La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat

- - La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització.

- - Cultura i civilització. El multiculturalisme

- - Concepcions filosòfiques de l’ésser humà.

- - El sentit de l’existència i el fet religiós.

4. Filosofia moral i política.

Constitueix l’objecte d’aprenentatge d’aquest apartat l’acció humana com a acció regulada

per normes i valors. Es proposen també qüestions filosòfiques relatives a l’organització social i a la

relació individu societat.

Atés que en el curs anterior s’han abordat diverses qüestions d’ètica, s’inclou en aquest

apartat la fonamentació de les diverses teories ètiques.


- - Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat.

- - La justificació moral: judicis i arguments morals.

- - Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.

- - La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania:

- gènesi històrica i fonamentació filosòfica.

5. Democràcia i ciutadania.

Davall aquest títol es contempla la reflexió filosòfica sobre els dificultats i èxits aconseguits

en l’interés per construir una societat justa, democràtica i solidària. Inclou també una reflexió

filosòfica sobre la ciutadania, estudiada per l’alumnat en l’ensenyança obligatòria.


- - Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.

- - Origen històric i fonaments filosòfics de l’Estat democràtic i de dret.

- - L’acció de l’Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans, els valors

democràtics i la pau.


167

- - Democràcia mediàtica i ciutadania global.


Les Unitats Temàtiques són l’instrument de treball que permet al professor encarregat

d’impartir l’assignatura dur endavant i amb èxit la seua tasca docent, i aquestes han de treballar un

o més dels diversos nuclis temàtics establerts per currículum oficial de l’assignatura. Pel que fa a

l’organització d’aquestes Unitats Didàctiques aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC ha considerat

necessari elaborar una primera unitat, que anomenarem Zero, la qual, seguint tant les directrius que

marca el currículum actual de batxillerat com allò que tradicionalment ha vingut fent aquest

DEPARTAMENT DIDÀCTIC, versarà sobre qüestions didàctiques i servirà tant per a preparar aquesta

assignatura com la posterior d’“Història de la Filosofia” de 2n de batxillerat. La resta d’unitats

aniran abordant cadascuna continguts bàsics de la resta dels cinc nuclis temàtiques en que està

estructurat el contingut. Cal indicar-hi que s’ha decidit que, per tal d’afavorir l’enfocament

globalitzador al qual es feia referència al principi d’aquesta programació no existisca una

identificació directa entre Unitat Didàctica i nucli temàtic, sinó que s’ha buscat que, sempre que

siga possible, les Unitats Didàctiques treballen més d’un nucli temàtic i a l’inrevés, que els nuclis

temàtics estiguen presents, a ser possible, en més d’una Unitat Didàctica.

Per altra banda el DEPARTAMENT DIDÀCTIC, donat la reducció experimentada en la càrrega

horària, així com la necessitat de fomentar la lectura, ha decidit també, amb la finalitat de ampliar

la visió de tot allò que es treballarà a classe, establir com a llibre de lectura obligatòria el llibre

“Invitación a la filosofía” de André COMPTE-SPONVILLE, (Ed. Paidós). Aquest llibre servirà

perquè l’alumne tinga un primer contacte amb un llibre de filosofia adequat al seu nivell. Aquest

llibre serà llegit per l’alumne/a a casa, consultarà els dubtes de comprensió a classe i una o dues

vegades per a avaluació realitzarà un comentari de text o un control de lectura sobre els capítols

llegits.

Per poder dur a terme aquesta tasca es lliurà a l’alumnat un material adequat per al estudi i

comentari de textos filosòfics elaborat pel professor responsable de l’assignatura. A aquest materials

es troben també explicades les indicacions metodològiques i procedimentals –amb els exemples

oportuns– per a comentar textos i realitzar dissertacions que el professor farà servir a classe

(Unitat Didàctica Zero).

Pel que fa als nuclis temàtics que s’aborden a les Unitats Didàctiques s’ha d’indicar que, de

entre tots els possibles continguts i orientacions, aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC ha decidit treballar

en cadascun dels nuclis els següents continguts.

Nucli transversal de continguts comuns

Els continguts que corresponen són:

1. El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.

2. Anàlisi i comentari de textos filosòfics , polítics i sociològics amb base filosòfica,

comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.

Objectius:


168

1. Que l’alumne descobrisca que la lectura i escriptura de textos filosòfics requereix

d’una pràctica i d’unes tècniques que cal entendre i que ho aplique a textos filosòfics de diferents

autors i èpoques d’una extensió aproximada d’entre una i dues pàgines.

2. Que descobrisca que els textos filosòfics són polifònic i que cal aprendre a distingir les

distintes veus que als textos hi apareixen.

3. Que aprenga a descobrir els diferents camps semàntics existents en un text i a identificar

les diferents relacions d’afinitats o oposicions que els diferents camps semàntics mantenen entre si.

4. Que descobrisca que tot text filosòfics és, en si un text argumentatiu, i sàpiga descobrir i

identificar els diferents connectors lògics present al text, i de descobrir l’estructura argumentativa

existent.

5. Que siga capaç d’elaborar comentaris de textos filosòfics, explicant quins són els

subjectes de l’enunciació presents, detallant els camps semàntics, analitzant els connectors lògics i

l’estructura argumental essent capaç d’explicar en paraules pròpies aquests aspectes del text .

6. Que sàpiga quina és l’estructura d’una dissertació o redacció argumentativa i faça

servir a l’hora d’elaborar les diferents tècniques que ha après per llegir textos filosòfics.

Nucli:El saber filosòfic


1. Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.

2. Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, pensament i acció.

3. La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.

4. Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.

5. La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

Objectius:

1. que l’alumne/a descobrisca i valore la facultat de la raó com a eina fonamental no sols per

a la filosofia, sinó també per a la vida quotidiana;

2. que se n'adone que el fet de filosofar no és quelcom sols per a especialistes, sinó una

actitud comú per a tothom, actitud que ells mateix poden exercir;

3. que valoren la necessitat de mantenir un pensament crític envers la realitat, per a que

qüestionen i reflexionen sobre allò que sovint considerem com a habitual, descobriment el sentiment

de meravella com allò principal font d’aquesta actitud crítica

4. que se n'adonen que la filosofia no és una ciència exacta, i que precisament ací rau el seu

potencial;

5. descobrir que el sentiment de meravella i la capacitat crítica són característiques de

l’espècie, criticant doncs les discriminacions per qüestió de gènere, ètnia.

6. que compare la ciència i la filosofia, veient allò positiu i negatiu que cadascuna té;

7. que se n' adone que la realitat pot ser abordada no sols des de les ciències naturals sinó


169

també des de la reflexió filosòfica.

8. que veja i reflexione sobre els aspectes problemàtics de la ciència. Cal que desmitologitzen

la ciència com a quelcom omnipotent. En especial l’alumne/a reflexionarà críticament sobre el

problema epistemològic de la distinció entre veritat i certesa.

9. que conega la relació entre veritat i realitat, així com les principals teories que s’han

desenvolupat als respecte.

10. que descobrisca i valore la peculiaritat de la capacitat simbòlica del home, el llenguatge

com a manifestació fonamental d’aquest simbolisme així com la religió, la ciència i l’art com a

tasques simbòliques per excel·lència.

11. que conega i valore el paper de la filosofia política, com a disciplina encarregada de

examinar la manera en què es pot ordenar millor la nostra vida col.lectiva : les nostres institucions

polítiques les nostres pràctiques socials.

Nucli: L’ésser humà: persona i societat

Els continguts que corresponen al present nucli són:

1. Naturalesa i cultura en l’ésser humà.

2. Les peculiaritats humanes: consciència de la mort i del temps

3. Ment i cos : la consciència.

4. La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat.

5. La dimensió socio-cultural: individu i ser social. La socialització.

6. Cultura i civilització. El multiculturalisme.

7. Concepcions filosòfiques del ser humà.

8. El sentit de l’existència i el fet religiós.

Objectius:

1. que l’alumne conega quin és el lloc de l’home a la naturalesa: semblances entre

l’home i els grans simis.

2. que reflexione al voltant del procés de hominització i descobrisca com el fet de

ser conscient de la mort i la temporeïtat humana són trets característics de

l’“anthropos”.

3. que se n’ adone que la realitat humà es fruit en part de la naturalesa i en part de

la cultura.

4. que reflexione críticament sobre el paper de la cultura i la societat, així com dels

prejudicis antropològics fruit d’aquesta realitat.

5. que reconega les diferents concepcions filosòfiques al voltant del home que s’han

desenvolupat al llarg de la història.

6. que descobrisca el paper de la consciència en la realitat humana , així com les teories

al voltant de l’inconscient i els límits que suposen per a la llibertat humana ( el paper


170

de les pulsions inconscients i el determinisme).

Nucli: Filosofia moral i política.

Els temes que tractarem dintre d’aquest nucli són:

1. Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat.

2. La justificació moral: judicis i arguments morals.

3. Ètiques formals i ètiques materials.

4. Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.

5. La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania: gènesi històrica i

fonamentació filosòfica.

Objectius:

1. que l’alumne reconega l’acció humana com una manifestació voluntària, conscient i

intencionada d’un agent.

2. que interprete l’àmbit normatiu com el propi de l’acció i els judicis morals.

3. que se n’adone que la llibertat es condició necessària de la responsabilitat moral.

4. que reflexione si el concepte de llibertat és aplicable a l’espècie humana,a la resta

d’animals o a ambdós

5. que contrapose el que significa la llibertat d’acció front a una visió determinista

de l’acció humana.

6. que distingeixa les principals teories ètiques i sàpiga classificar-les.

7. que reflexione al voltant del concepte de justícia i la seua connexió, tant hui en dia

com el passat, amb el conceptes de deure i felicitat.

8. que conega el significat de la ciutadania, la seva relació històrica amb la llibertat i

el valor del terme a la actualitat.

Democràcia i ciutadania.

Els temes que tractarem dintre d’aquest nucli són:

1. Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.

2. Origen històric i fonaments filosòfics de l’Estat democràtic i de dret.

3. L’acció de l’Estat de dret: promoure i defendre els drets humans, els valors

democràtics i la pau.

4. Democràcia mediàtica i ciutadania global: universalisme i relativisme

Objectius:

1. a partir d’aquest tema l’alumne descobrirà que el poder es quelcom que impregna

necessàriament les relaciones socials, trencant la imatge simplista d’identificació del


171

poder únicament amb l’Estat.

2. conèixer les principals concepcions de l’origen i fonamentació de Estat i de la relació

indivu-Estat.

3. reconèixer el conjunt de normes que regulen coactivament una societat com l’esquelet

de l’Estat.

4. que reflexionen al voltant de la legitimitat del poder i de la desobediència civil

5. que reconegen i sàpiguen utilitzar adequadament els termes ideologia , utopia i

proposta revolucionaria.

6. identificar un sistema democràtic front a qualsevol altre tipus d’Estat, així,com a

reconèixer el diferents tipus de democràcia.

7. valorar l’Estat democràtic com a principal defensor dels drets humans i la pau tot

i descobrint els problemes i limitacions que li són inherents

8. reflexionar al voltant del concepte de ciutadania i global i el paper de les fronteres en

el món actual..

5.1. UNITATS DIDÀCTIQUES

En concret el professor encarregat de l’assignatura ha elaborat set Unitats Didàctiques a

més de la Unitat Didàctica Zero que són les que a continuació s’indiquen, i en les qual es treballa

en cadascuna els següents nuclis temàtics.

UNITAT DIDÀCTICA ZERO

FER FILOSOFIA

1. INTRODUCCIÓ

2. EL SUBJECTE DE L’ENUNCIACIÓ

2.1. ÉS L’AUTOR

2.1.1. El verb es troba en primera persona del singular

2.1.2. El verb es troba en primera persona del plural.

2.1.3. Evidència o certesa

2.2. NO ÉS L’AUTOR.

2.2.1. És algú que és citat.

2.2.2. Es un col·lectiu o corrent de pensament

2.2.3. Opinió comuna o impersonal

2.3. A MENA DE CONCLUSIÓ

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

3.1. UNS POCS CONSELLS MÉS

4. ANÀLISI ARGUMENTATIVA

4.1. ELS CONNECTORS LÒGICS O ARGUMENTALS


172

4.2. DOS EXEMPLES D’ANÀLISI ARGUMENTAL

4.3. PER REDACTAR EL COMENTARI

5. LA DISSERTACIÓ

5.1. QUÈ ÉS AÇÒ?

5.2. PAUTES A SEGUIR

5.2.1. Com començar?

5.2.2. Cap pregunta sense resposta

5.2.3. Estructura de la dissertació

5.3. ADVERTIMENTS GENERALS

UNITAT DIDÀCTICA PRIMERA

ALGUNA PREGUNTA?

1. PRESENTACIÓ

2. QUÈ ÉS EIXA COSA ANOMENADA FILOSOFIA?

2.1. UNA APROXIMACIÓ HUMORÍSTICA A LA QÜESTIÓ O... COM CONFESSAR

QUE,

EN REALITAT , NO SABEM QUÈ ÉS.

2.2. INTENTEM UNA APROXIMACIÓ UNA MICA MÉS SERIOSA. UNA BREU HISTÒRIA

3. DE PER QUÈ SORGEIX LA FILOSOFIA O DE PER QUÈ TOTS I TOTES SOM DE FILÒSOFS O FILÒSOFES

4. SÒCRATES EL “TÀVEC”

5. LA FILOSOFIA NO DÓNA RESPOSTES SINÓ QUE FA PREGUNTES. O... COM

ENS VOL EMBOLICAR TOT EL QUE TENIM CLAR

5.1. DE L’“EIRONEIA” A LA MAIÈUTICA SOCRÀTICA

6. EPÍLEG MUSICAL

UNITAT DIDÀCTICA SEGONA ELS HUMANS, UNS ANIMALS MOLT PECULIARS

1. PRESENTACIÓ

2. ENS AFECTA LA MORT?

3. TEMPUS FUGIT!

4. NAVEGANT EN EL TEMPS

5. EL TEMPS I EL “CONTRATEMPS”.


173

UNITAT DIDÀCTICA TERCERA LA VERITAT COM A PROBLEMA

1. PRESENTACIÓ

2. L’ESCEPTICISME... O COM L’ÉSSER HUMÀ NO ESTÀ CAPACITAT PER

DESCOBRIR LA VERITAT

3. EL RELATIVISME... O COM L’HOME –O LA CULTURA– ÉS LA MESURA DE TOTES LES COSES.

3.1. EL FALSACIONISME COM UNA MENA DE RELATIVISME

4. LA VERITAT AMB MAJÚSCULA.

UNITAT DIDÀCTICA QUARTA

DEL JO AL NOSALTRES

1. PRESENTACIÓ

2. CERVELLS EN UNA CUBETA.

3. EXISTEIX EL MEU JO?

4. EL LLENGUATGE COM A JOC.

UNITAT DIDÀCTICA CINQUENA

ELS HUMANS: NI ANIMALS NI AUTÒMATS

1. PRESENTACIÓ

2. COM DISTINGIR UN HOME D’UN ROBOT

3. ÉS EL MÓN PREVI AL LLENGUATGE?

UNITAT DIDÀCTICA SISENA ZÓON POLITIKÓN

1. PRESENTACIÓ

2. OBLIGATS, PER NATURALESA, A VIURE JUNTS.

3. SÍ PERÒ NO, NO PERÒ SÍ

4. DEL BON SALVATGE... A L’HOME LLOP.

5. “PRIMERA” NATURALESA VERSUS SEGONA “NATURALESA”


174

UNITAT DIDÀCTICA SETENA LA LLIBERTAT: SOMNI O REALITAT?

1. PRESENTACIÓ

2. LA LLIBERTAT COM A PROBLEMA

3. HI HA LLIBERTAT D’ELECCIÓ?

4. LLIBERTAT VERSUS FATALITAT

5. LA LLIBERTAT, QUELCOM EXTERIOR O INTERIOR A NOSALTRES?

5.2. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

La temporalització que s’ha realitzat de les Unitats Didàctiques ha estat la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Zero i Unitat Didàctica Primera. SEGONA

AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Segona, Tercera i Quarta. TERCERA AVALUACIÓ: Unitat

Didàctica, Cinquena, Sisena i Setena.

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA.

D’acord amb l’indicat al PCC aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC assumeix que les estratègies

metodòlogiques, o seqüència ordenada de totes aquelles activitats i recursos que utilitza el professor

en la pràctica educativa han de tenir en comú, partint de l’enfocament globalitzador abans esmentat,

els següents criteris generals:

a) Ordenació i flexibilitat: aquest criteri és indispensable per ensenyar a alumnes que han

cursat els ensenyaments obligatoris en centres diversos i implica la necessitat

d’adaptació a cada circumstància específica, de forma que el professor les utilitze d’una

manera distinta segons la realitat que li rodeja i la percepció que té de la situació

d’ensenyament i de cada alumne concret (programació de cursos alternatius d’acció

docent). D’altra banda, s’ha de seqüenciar el material didàctic de manera que facilite

l’assimilació de nous conceptes, tenint en compte les idees prèvies de l’alumne i els

coneixements ja treballats, i la seua aplicació a noves situacions.

b) Lògica interna disciplinar: a partir de l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de

coneixements filosòfics, s’introduiran diferents estratègies d’aprenentatge segons la

naturalesa del contingut.

c) Fins i objectius: adaptació al patró o model de persona que el sistema educatiu i el

centre persegueixen (explicitat en el PEC).

d) Alumnes: adequació a la maduresa (condicions psicològiques) dels subjectes als que va

dirigit l’aprenentatge, així com als seus interessos, necessitats i opinions sobre què i com

aprendre, de forma que es creen situacions d’aprenentatge motivadores. A més,

s’estructuraran les activitats d’aprenentatge de manera que s’expliciten les tasques


175

concretes i específiques a complir (i les seues fases/passos).

e) Currículum: atenció al currículum (continguts didàctics) vigent en cada etapa educativa,

en aquest cas al Decret 102/2008.

f) Recursos: disponibilitat de migs i materials curriculars i/o del Centre.

g) Descobriment guiat i experimentació personal: es tracta d’afavorir la recerca autònoma

d’explicacions dels diversos fenòmens estudiats, fomentant l’anàlisi i la reflexió,

mitjançant la presentació d’activitats que el faciliten. A més, es fomentarà la utilització

dels propis errors per a generar noves situacions d’aprenentatge (autoavaluació).

h) Clima de classe: propiciar una ambient en l’aula que afavorisca la valoració de l’activitat

intel·lectual, la capacitat d’esforç personal i el treball cooperatiu.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES.

En definitiva, no creem en l’existència d’un només mètode (l’”idea”l), ni en una única i

sistemàtica seqüència de passos. En una societat democràtica, el concepte de mètode no ha de ser

quelcom definit i immòbil; atés que la realitat educativa sempre és oberta, canvia constantment

i sempre hi ha la possibilitat d’estructurar-la d’una o una altra manera, la metodologia serà objecte

de constant adequació, per part del professor, a la seua pròpia realitat, segons els criteris comuns

ja citats.

No obstant això, cal indicar que l’estratègia educativa utilitzada per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC seguisquen l’esquema següent: del simple al complex (deducció), del concret a l’abstracte

(inducció) i de l’immediat al remot, tenint en compte els coneixements previs de l’alumne i la seua

motivació natural, així com la seua participació activa (predisposició al descobriment).

Entre les estratègies metodòlogiques més adequades a la seua aplicació en les aules

del Centre, destaquen les següents: lectura de textos filosòfics curt, visionat de pel·lícules,

comentaris de textos, lectura i reflexió sobre un llibre de lectura, solució de problemes o dilemes

filosòfics i ètics , elaboració del quadern de l’alumnat, treball en equip, classe magistral, etc.

Totes aquestes estratègies metodòlogiques formaran part de les accions d’ensenyament-

aprenentatge adaptades a un alumnat concret, on es valorarà tant el procés seguit com els resultats

obtinguts. L’ordenació seqüencial “tipus” (metodologia processual) serà la següent: motivació,

problema presentat a l’alumne/conflicte cognitiu, situació inicial d’aprenentatge, hipòtesi, fonts

d’informació, exercicis, avaluació formativa, conclusió, generalització, memorització comprensiva

i expressió i avaluació sumativa.

En definitiva, la metodologia que es va a seguir en el desenvolupament de les classes es basa

principalment al principi constructivista del l'educació com un procés que realitza el propi

alumne/a de forma activa, sota la guia i orientació del propi professor.

És per això que allò central de la dinàmica que seguirem consisteix en el treball dels

materials didàctics proporcionats que seran treballats prèviament casa per part dels discents; ja a

classe es treballarà el material proporcionat -parcialment- per grups, ja que sàpiguen fer-ho així

és un dels objectius procedimentals establerts; amb posterioritat d’aquest treball per grups, i ja de

manera conjunta, els alumnes debatran aquest material per tal tant d'analitzar críticament aquests

materials, com per a obtenir les conclusions escaients. El protagonisme principal recau doncs


176

sobre els alumnes i les alumnes, mentre que el professor manté un paper menys protagonista. El

professor desenvolupa un paper important previ en la selecció i preparació dels textos treballats,

i un paper també important per a encaminar les sessions de manera adequada, aclarint sobretot els

dubtes originats.

És per això que els mètodes que s'utilitzaran seran, entre d'altres, els següents:

Comentari i anàlisi de textos.

Visionat de pel·lícules i audició de cançons i posterior elaboració de treballs.

Lectura directa dels materials preparats pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC, i posterior

contestació a les respostes plantejades.

Debat i discussió a classe d’aquest materials.

Exposició oral d’argumentacions.

Elaboració d'esquemes i resums.

Elaboració d’una quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

Elaboració de redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe, així

com contestar raonadament les preguntes que es facen als diferents controls

Lectura del llibre proposat.

Cal destacar la importància que aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC dona a la metodologia

d’anàlisi de textos. Com que l’experiència ens mostra que l’alumne no sap realitzar adequadament

una comentari de text filosòfic, s’ha adoptat la decisió de seguir especialment la metodologia del

LARRAURI i CABALLERO al llibre "Preparar la selectivitat. Filosofia metodologia que ha

quedat reflectida a la Unitat Didàctica Zero. Com que aquest aspecte correspon a un dels objectius

actitudinals esmentats el correcte desenvolupament per part de l’alumne d’aquesta metodologia de

comentari de text formarà part de avaluació.

En general i tal com ja s’ha indicat la dinàmica de la classe serà la de preparar prèviament a

casa el text o textos, o el capítol del llibre de lectura que després s’aprofundirà en classe. Això

implica que el treball d’aquesta matèria es planteja com a un treball continu, constant i diari.

7. AVALUACIÓ


En consonància amb allò establert al Decret 102/2008 aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

estableix els següents criteris d’avaluació:

1. Reconèixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-

la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric

i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb aquest criteri es

tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes

que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb l’explicació dels

conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit. Es tractaria no sols

de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi filosòfica als grans


177

problemes del nostre temps.

2. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu

contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació

del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits, per tal de poder després

raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una

reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb aquest criteri es pretén

consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva

les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica

de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al

processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. Aquest criteri es podrà

comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals,

les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres

procediments.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració

de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom. Aquest

criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies

opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’esta

matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de

manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits

d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió

i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les composicions

filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats

i el diari de classe.

4. Exposar oralment o per escrit i de forma clara i coherent, el resultat de treballs realitzats,

individualment o en grup, sobre problemes filosòfics, i valorar les conclusions a les quals

s’ha arribat, utilitzant -de manera directa o indirecta- i valorant el diàleg com a forma

d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció

d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg

com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del

sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la

seua execució i la seua plasmació en la pràctica.

5. Obtenir informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i

utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics, i polítics, i, si

s’escau, realitzar de forma individual o en grup un treball monogràfic sobre algun

problema filosòfic interès per als estudiants, relacionat amb els nuclis de continguts.

Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions

diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les

divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el

domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació

i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització

crítica de la dita informació, informació que a continuació, si és el cas, deu estar

recollida i exposada en el treball individual o col·lectiu que se’ls indique.


178

6. Conèixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat

complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica

naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constitueixen a la persona, identificant

alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua

vigència actual. Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses

dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica

i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

7. .Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant lliures, responsables,

normatives i transformadores, atenent algun dels problemes que la filosofia planteja

respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, utilitzant els

coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que

per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres d’actuació. Amb

aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó

pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment,

assumir compromisos etico-polítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant

especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la

societat actual.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments

històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana,des de la Grècia clàssica fins a la

ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la

fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la

categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació

eticopolítica, així com la importància de reconèixer i practicar les virtuts cíviques que

possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.

9. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats

actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que

contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans

que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació,

descobrint i valorant com a indispensable que la raó humana s’utilitze per a construir

una societat més lliure, justa, democràtica i solidària Aquest criteri ha de comprovar el

grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual

(anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de

pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats

socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que ofereixen els

ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta

d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials

i polítics, una actitud que ha d’estar bastida des de l’ús crític i mai dogmàtic de la raó.

10. Participar en debats sobre temes o fets d’actualitat, relacionats amb els continguts dels

nuclis, confrontant posicions filosòfiques i valorant les seues aportacions per a la

comprensió d’aquests. Aquest criteri no pretén altra cosa que mostrar-li a l’alumne com

l’exercici de l’activitat filosòfica és precisament això una activitat profundament

vinculada al nostre temps i als nostres problemes i que té molt a dir en el món actual

malgrat el poc valor que els legisladors atorguen a aquesta disciplina donada la reducció


179

horària que en l’actualitat l’afecta.

11. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els

problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació

individu-societat i les distintes formes de govern, assenyalant i reflexionant especialment

al voltant de les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació,

identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de

participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de

globalització. Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la

legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de la fonamentació

i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció del

ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció

d’un món més humà.

12. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà,

analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i

la realitat reconeixent els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada

i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica Aquest

criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de realitat i veritat de manera crítica

i diferent al sentits habituals dels termes en el llenguatge comú i les conseqüències que

aquesta nova forma d’entendre tals conceptes té per a l’acció humana i per a la pròpia

concepció de la societat.








1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a

utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.

2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les puga

autorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.

3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de correcció

per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.

4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal que

l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs, controls

o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives per part

del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat

satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera global,


180

quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li donat

les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .













informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als

alumnes.



















És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en funcionament






181




• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es tracta

sols de avaluar contínuament a l’alumnes, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels resultats

de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una avaluació a

partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de millora, però

que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.









de l’ensenyament.










7.4. 7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

7.4.1. 7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA

Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de tots

els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint

present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la matèria

donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives sobre la

marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant de la suma

de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a partir de

múltiples i diversos instruments d’avaluació

Donat que els nuclis temàtics no són entre sí independent i aïllats, sinó que estableixen

diferents connexions i relacions entre si, tot i que en cada control el tema central sobre el que es


182

pregunta siga el propi del nucli corresponent, no serà però l’únic, ja que se li preguntarà a l’alumne/a

sobre les relacions d’aquest tema amb la resta. D’aquesta forma es respecta el principi de l’avaluació

contínua. (Açò servirà també per a poder recuperar aquells temes no suficientment assimilats amb

anterioritat).




Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0’5 punt) serà

avaluat com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent

avaluació per tal de considerar-lo Apte.










- 0,5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives


o puntuació.

- 0,25 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta

d’aspectes.






apartats:








textualment.


183



específic a alguns d’aquests aspectes.


avaluacions.






d’Apte en l’àrea de Filosofia. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar

sobre els temes tractats el següent:













• El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen

ser millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de

recuperació consistirà en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa

qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar els terminis de lliurament que indique el

professor.

• En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major

degudament justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb

independència que es tinga o no classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del

primer lliurament. En el cas de lliuraments de millora o recuperació (segon lliurament)

caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de no lliurar-lo en el termini

indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.








184


Els treballs proposats durant l’avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura,

elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran entre

un 30 i un 35% de la qualificació global de l’avaluació. Al final de cada avaluació es farà un treball

global sobre aquesta que valdrà també entre un 30 i un 35% de la nota d’avaluació. I per últim els

control de lectura o comentari sobre el llibre de lectura representarà el 20%.

Amb independència dels controls que cada avaluació es faran del llibre de lectura, de manera

individual o en grup de dos els alumnes deuran exposar en públic, amb l’ajuda d’algun mitjà

audiovisual el contingut d’un dels capítols del llibre. Eixa exposició comptarà no per a la nota de

l’avaluació en que és realitze sinó per a la nota final, representant, tal i com s’explicarà en el seu

moment un 10% de la nota final.


actitudinal.





















Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)





185



tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys de 0’5 punt) podrà

ser aprovat.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (0’5 punts) Quadern (1 punt) + Treballs durant l’avaluació (3 o

3’5 punts) + Treball final avaluació (3 o 3’5 punts) + control/comentari llibre lectura (2

punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada

















La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les avaluacions serà la

nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en cadascuna

d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient. La Nota

final serà la següent.

La nota final estarà composada el 90% per la mitjana de les tres avaluacions (30%

cadascuna) i el 10% restant per la nota de l’exposició personal del capítol del llibre de

lectura.




186







La prova de Setembre de l’assignatura de “Filosofia i Ciutadania” serà elaborada pel

DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguint els següents criteris d’avaluació

1. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu contingut

temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació del seu

contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la

cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i

valorant la seua vigència actual.

3. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà, analitzant

els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la realitat.

4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica

davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.

5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que la

filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, utilitzant

els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que

per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres d’actuació.

6. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els

problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació

individu-societat i les distintes formes de govern.

7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat

més lliure, justa, democràtica i solidària.

La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes d’un

dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i

comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes qüestions

que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text i dels

coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per comentar

textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a partir del text.

La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.

La segona part de l’examen serà una pregunta-dissertació on l’alumne puga desenvolupar

algun dels temes estudiats al llarg del curs. La temàtica i els conceptes de la dissertació s’ajustaran

als materials emprats durant el curs ( dossiers i llibre de lectura que consta en aquesta programació).

La qualificació per aquesta part del examen serà de 5 punts.

Per qualificar aquesta prova es tindrà en compte els següents criteris:


187

Presentació i/o ordre.

Ortografia i sintaxi.

Riquesa i adequació del vocabulari generals utilitzat.

Utilització escaient del vocabulari específic etico-filosòfic.

Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material

proporcionat.

Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.

Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades a

classe


Donada la reducció horària soferta per l’assignatura que no ha comportant una reducció del

temari, sinó més bé tot el contrari, aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC no té previstes activitats

d’aprofundiment més enllà dels treball voluntaris que es puguen indicar al voltant de cada Unitat

Temàtica.







Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a membres

del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els

processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari

d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a

referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta avaluació

s’ha de centrar en els elements següents:




El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de

la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre

de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.


seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les


188

valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.


acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que

imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el

Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la

Comunitat Valenciana.




La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un

adequat progrés educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius

o estudis posteriors.



matèries.




universitat.









en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.

7.7. CRITERIS DE PROMOCIÓ

Pel que fa a aquesta qüestió el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA està al que indique

la legislació corresponent en matèria d’avaluació de batxillerat. En concret el DEPARTAMENT

DIDÀCTIC proposarà per a promocionar al curs següents aquells alumnes que hagen superat la seua

matèria i no excedisquen el nombre màxim d’assignatures qualificades insuficientment amb les

quals es puga promocionar. En el cas d’aquell alumnat que no haja superat l’assignatura proposarà

i/o aconsellarà la seua promoció o no al curs següent -sempre tenint el compte la legislació vigent-

depenent del al nombre d’altres matèries que no haja superat, i en tot cas a la llum d’una anàlisi

permenoritzada de les causes objectives que han provocat la no superació de l’assignatura de

“Filosofia i Ciutadania”. En el cas d’aquells alumnes que hagen abandonat de manera clara i

deliberada l’assignatura aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC sempre proposarà i/aconsellarà la no


189

promoció al següent curs.


ESPECIALS.

Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials que cursen “Filosofia i

Ciutadania” seran avaluats, amb caràcter general. No obstant això aquests alumnes, d’acord amb el

que l’Article 18 del Decret 102/2008, podran beneficiar-se de mesures extraordinàries que

possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques

que es convoquen, o en els treballs i/o activitats que es manen, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC procedirà

a adaptar la duració i les condicions de realització a les característiques d’aquest estudiants.

A més a més, el professor de la matèria, amb la col·laboració DEPARTAMENT DIDÀCTIC i

del Departament d’Orientació, efectuarà les adaptacions curriculars necessàries que únicament

podran afectar la metodologia didàctica, les activitats, la priorització i la temporalització en la

consecució dels objectius.





cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus de dificultats

possibles en el procés de la seua consecució (deficiències visuals, auditives,

psicomotores...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació diferenciades i personalitzades,

especialment dirigides als alumnes que presenten dificultats sensitives i motores.





• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i adequats a la seua necessitat didàctica:

major grandària de lletra, material auditiu...


possibilitats) i amb una adequació escaient de dificultat (suport, reforç,

aprofundiment).







190






















currículum.




la lectura.




la informació.




la lectura.








191


prèviament.
















etcètera.





el que es llig.






educatiu.







que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen.

En concret en l’assignatura de Filosofia i Ciutadania l’alumne/a ha d’ensenyar-se a llegir

filosòficament un text amb les claus de lectura que se li proporcionen en la Unitat Didàctica Zero, a

analitzar, a reconèixer els subjectes de l’enunciació, a descobrir els camps semàntics interns al text,

i a analitzar l’estructura argumentativa. Tot el desenvolupament de la classe i tot el material està

orientat a fomentar una lectura comprensiva i crítica dels grans textos de la història de la filosofia.

Els textos a treballar i les orientacions didàctiques per a la seua lectura es troben en “El pensament


192

inquiet” de Josep A. BERMÚDEZ I ROSES (Algemesí: edició de l’autor, 2010, 2a. edició, revisada

i corregida, ISBN 978-84-493-1222-9) i els seus capítols estaran a disposició de l’alumnat en la web

de l’institut

Però a més a més dels textos que se’ls proporciona en les Unitats Didàctiques existeix un

llibre de lectura obligatòria “Invitación a la filosofía” de André COMTE-SPONVILLE (Barcelona:

Ed. Paidós,Col·lecció Paidós Contextos, 74. ISBN 978-84-493-1222-9) del qual es treballaran

quatre capítols per avaluació.























fonts.












193




















No obstant això el principal recurs didàctic són les Unitats Didàctiques elaborades pel

professor i recollides en “El pensament inquiet” de Josep A. BERMÚDEZ I ROSES (Algemesí:

edició de l’autor, 2010, 2a. edició, revisada i corregida, ISBN 978-84-493-1222-9) així com el llibre

de lectura indicat en l’apartat dedicat al pla de foment de la lectura.




MATERIAL UNI-













194









sentido 1 Adquirida






Runner 1 Adquirida


























195







adentro 1 Adquirida


Odisea 1 Adquirida














Reload 1 Adquirida








CD-rom 1 Adquirida

















196








Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Integral c Adquirit


Integral 1 Adquirit


Integral 1 Adquirit















CONEIXENT LES 0NG.












197








HISTÒRIA DE LAFILOSOFIA

2n de BATXILLERAT

CURS 2013-2014

199

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE LA

FILOSOFIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2013-2014

1. INTRODUCCIÓ


L’assignatura d’“Història de la Filosofia” és una matèria comuna del currículum del segon

curs de batxillerat, i té per objectiu principal la promoció de l’actitud reflexiva i crítica que

proporcione a l’alumnat una formació humanística comuna i necessària per a qualsevol alumne/a de

batxillerat, actitud que s’aconsegueix a partir d’un aprofundiment conceptual i duna visió històrica

dels temes que s’han analitzat en el primer curs.

Així doncs amb aquesta assignatura cal que l’alumne/a se n’adone de la triple funció i

dimensió que es dona al pensament filosòfic, és a dir: la dimensió crítica i reflexiva sobre el món a

partir de la re-flexió de les creacions intel·lectuals generades pels “clàssics”, la dimensió

eminentment historiogràfica de la “Història de la Filosofia”, i la funció articuladora en tot l’àmbit

humà de la història intel·lectual i filosòfica.

Aprofundir i conèixer doncs algunes de les manifestacions i creacions intel·lectuals més

significatives del pensament filosòfic, i descobrir aqueix conjunt de reflexions que en cada moment

i època els humans hem general al voltant d’unes problemàtiques possiblement constant és allò

a que es convida a l’alumne/a. És per això que treballant determinats textos importants de la història

de la filosofia l’alumne no sols descobreix algunes d’aqueixes respostes que la racionalitat humana,

en el sentit més lax d’aquest concepte, ha anat generat, sinó el que és més important descobreix

unes preguntes bàsiques i uns problemes constants que ens han anat acompanyat a la nostra cultura

occidental des dels inicis. En definitiva, en aquesta matèria d’“Història de la Filosofia”, es treballa

i recull un conjunt de reflexions al voltant de l’ésser humà, de la societat i del món , lligades als

diversos moments històrics en què es van generar i lligades entre si en intents successius de

comprendre, racionalment i críticament, el conjunt de l’acció humana. Es reflexiona per tant a partir

de textos i dels sistemes conceptuar resultats de l’activitat reflexiva de diferents pensadors perquè és

la millor manera d’aproximar a l’alumne/a a diferents reflexions sobre la realitat que d’altra manera

difícilment coneixeria.

Així, tal i com el Decret del 102/2008 d’11 de juliol del Govern Valencià, pel qual s’estableix

el currículum del Batxillerat al nostre País, indica textualment a la Introducció de la matèria comuna

d’“Història de la Filosofia”, amb aquesta matèria no es fa altra cosa que “aprofundir, en fi, en el

coneixement dels filòsofs més rellevants de cada època i en l’anàlisi dels

grans problemes filosòfics, porta l’alumnat a un grau de maduresa intel·lectual, sense el qual

difícilment podrà tindre una orientació pròpia en el complex món ideològic, científic i polític

contemporani.”

Aquest aprofundiment, aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC l’aconseguirà, tal i com el mateix

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n BATXILLERAT

200

Decret del 102/2008 dicta amb el desenvolupament “de la capacitat de lectura comprensiva de

textos d’un alt nivell d’organització lògica facilitarà a l’alumnat el treball posterior amb obres

tècniques de qualsevol especialitat científica que trie en el futur; al mateix temps, el converteix en

eixe “lector mig culte”, a què apel·len les obres de divulgació o introducció de qualsevol disciplina

científica.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

A més d’allò indicat per l’anteriorment esmentat Decret del 102/2008 aquesta programació

ha d’atendre també al context educatiu i social concret de l’ IES BERNAT GUINOVART.

Des d’aquest punt de vista, seguint les pautes marcades pel PCC aquesta programació es

desenvoluparà des d’un enfocament globalitzador. Es cercarà que l’alumne atribuisca un grau més

alt de significativitat quants més vincles substantius i no arbitraris aconseguisca establir entre els

coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge; això, per extensió, permetrà que les

situacions educatives que permeten el nombre més gran de relacions entre els múltiples i variats

coneixements que es disposa i els nous, i, al mateix temps, els presenten com interrelacionats i

interrelacionables (enfocament globalitzador), i donarà lloc a què l’alumne siga capaç d’atribuir-li

més sentit al que aprén, redescobrint per si mateix els coneixements, de manera que l’aprenentatge

de continguts no es realitza per una decisió més o menys arbitrària, sinó que està en funció d’unes

necessitats de coneixement o de resposta a uns problemes més amplis que els estrictament

disciplinaris, de manera que el sentit que li puga donar l’alumne li permeta proveir-lo d’uns

recursos el més potents possible per a la comprensió i l’actuació en contexts i situacions reals. Aquest

enfocament que el PCC estableix com a obligatori per a totes les àrees esdevé, en el cas de les

assignatures del DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA, ineludible.

Cal indicar que, tot i que el fet d’haver passat ja junt tot un curs de batxillerat, ha unificat en

gran part la diversitat metodològica, procedimental i conceptual d’un alumnat que havia cursat

l’ESO en altres centres, el principal repte que afronta aquesta programació és no sols que el

batxillerat té un currículum oficial diguem-ne unívoc per a tots els alumnes i tots els centres, sinó

que a més tal univocitat serà avaluada de forma externa amb les Proves d’Accés a la Universitat.

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la

individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van

desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa

i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de

l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes

aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i

socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu,

motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual

cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no

sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta

de l’ IES BERNAT GUINOVART, i adequada, al mateix temps, per afrontar amb garantia les P.A:U.

2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

201

2. OBJECTIUS.

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT.

El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució

Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la

construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre homes i dones,

analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat

real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries

per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament

personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i

conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües

fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat

lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres

objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les

habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i

tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de

forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i

dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la

ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar

la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,

iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com

a fonts de formació i enriquiment cultural.


202

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i

social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària

i de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la

Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i

contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn

social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,

especialment el desenrotllat pels joves.

2.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS D’“HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA”.

El desenvolupament d’aquesta matèria permetrà que les alumnes i els alumnes adquirisquen

les capacitats següents:

1. Conéixer i comprendre els grans períodes en què es divideix la Història de la Filosofia

occidental, així com la seua relació amb altres formes d’expressió cultural.

2. Comprendre la Història de la Filosofia com un avanç en espiral, que ha représ els problemes

amb un creixent nivell de radicalitat metodològica.

3. Reconéixer i analitzar problemes filosòfics, principalment els estudiats en el curs anterior,

en tant que qüestions sorgides al llarg de la Història, utilitzant textos d’una certa densitat

conceptual i argumentativa, establint amb estos una relació de diàleg i interpretació davant

de la temàtica plantejada.

4. Relacionar les teories filosòfiques amb el marc històric, social i cultural en el qual són o han

sigut plantejades, junt amb altres manifestacions de l’activitat intel·lectual humana,

valorant la capacitat de reflexió personal i col·lectiva per a acostar-se als problemes

filosòfics.

5. Comprendre la relació existent entre teories i corrents filosòfics, formulades en distints

moments històrics, reconeixent la varietat de paradigmes de racionalitat que s’han assumit

en cada un d’eixos moments, o els que s’assumeixen en l’actualitat, i analitzant les

semblances i diferències en la manera de plantejar els problemes i les solucions proposades.

6. Reconéixer el significat de qüestions que han ocupat de manera recurrent les filosofies,

així com la pertinència i significació de les qüestions, doctrines i debats filosòfics del passat

per a la comprensió del present.

7. Descobrir la pròpia posició cultural, axiològica i científica conformada per una història

del pensament davant de la qual, d’altra banda, cal situar-se d’una manera reflexiva i

crítica.

8. Conéixer i valorar l’esforç de la raó humana en el seu intent incessant per plantejar i resoldre

les grans qüestions filosòfiques.

9. Aprendre a llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d’autors diversos i

oposats, comparar-los entre si i descobrir la importància del diàleg racional com a mitjà


203

d’aproximació a la veritat.

10. Prendre consciència de la necessitat de comprensió plena de l’altre (text o interlocutor)

com a condició de possibilitat del desenrotllament del propi punt de vista i d’una

confrontació teòrica fructífera.

11. Desenrotllar estratègies d’accés a la informació filosòfica, d’hàbits de treball intel·lectual,

d’anàlisi de la discursivitat racional i d’expressió verbal i escrita del pensament filosòfic,

així com del propi pensament.

12. Valorar l’esforç pel rigor intel·lectual en l’anàlisi dels problemes, la lliure expressió de

les idees i el diàleg racional enfront de tota forma de dogmatisme.

13. Apreciar la capacitat de la raó, especialment en la reflexió filosòfica al llarg de la

història, per a acostar-se de manera progressiva als problemes ètics, socials i humanístics, i

per a regular l’acció humana individual i col·lectiva, consolidant la pròpia competència

social i ciutadana.

14. Enjudiciar críticament les opinions contraposades, analitzant els preconceptes, prejudicis

i posicions ideològiques que puguen existir com a condicionants, així com les

conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que puguen estar presents en

qualsevol paradigma de racionalitat, emprant la potencialitat argumentativa que

proporciona l’aprenentatge del discurs filosòfic.

15. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels autors estudiats,

des d’un punt de vista personal i coherent, basat en l’anàlisi crítica i la comprensió de les

idees més rellevants del nostre entorn cultural, encara de les més dispars i antagòniques.

2.2.1. OBJECTIUS SECUNDARIS.

És per això que els principals objectius secundaris establerts per a aquest curs són:

1. que l’alumne/a siga capaç de formular-se preguntes i qüestions envers a àmbits i temes

que considere inqüestionables;

2. que la lectura dels textos, pel·lícules, cançons i en general del material de classe no siga

una lectura en “tercera persona” sinó en “primera persona” descobrint que el tema

plantejat no és una qüestió que li siga aliena;

3. que l’alumne/a explicite els supòsits subjacents als diferents discursos;

4. que integre i recomponga d’una manera crítica i coherent els diversos coneixements que

posseeix;

5. que aprenguen -a través de la pràctica tan a classe com a casa- l’ús de la raó com a eina

fonamental de la nostra disciplinat, tant en l’anàlisi dels fets com al debat de les diferents

idees i concepcions que puguen mantenir;

6. que desenvolupen en definitiva un pensament autònom i crític i una actitud oberta a

noves formes de pensar, sentir i actuar.

En definitiva el que aquesta matèria pretén no és tant transmetre una sèrie de continguts

que hagen de memoritzar o assumir, sinó incitar a l’alumnat a reflexió, des del nostre context


204

històrics, dels principals interrogants i qüestions a que s'enfronta la persona; és vol en definitiva

fomentar l'adquisició d’hàbits pel qual es alumnes no són simples elements passius de la classe,

espectador, sinó que esdevenen participants i actors dels procés educatiu i formatiu. És doncs la

principal tasca d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC establir les condicions de possibilitat per a que

siguen els i les alumnes qui superant el tradicional paper d’espectadors de l’activitat dintre de l’aula,

facen ells filosofia.

Des d’aquesta perspectiva, podem diferencials els següents tipus d’objectius, per aquesta

matèria.

2.2.2. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS:

1. Analitzar i comprendre de manera reflexiva i crítica els textos filosòfics de la Història de la

Filosofia, identificar els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions

proposades.

2. Relacionar i integrar els textos filosòfics amb el seu context general històric, social i

cultural, així com descobrir el valor que tenen ara per nosaltres.

3. Comprendre problemes filosòfics, utilitzar amb solvència els conceptes bàsic que apareixen

als textos analitzats.

4. Reconèixer les relacions conceptuals i els camps semàntics d’afinitats i oposicions que

funcionen a través de cada text.

5. Analitzar l’estructura argumental dels textos (reconeixent els principals connectors lògico-

argumentals que l’autor utilitza).

6. Que l’alumne/a expose i expressi amb claredat i coherència el pensament de l’autor

estudiat i els problemes que planteja i soluciona.

7. Que sàpiga utilitzar els procediments bàsics per al treball intel·lectual: anàlisi i

comentari de textos, consultes a diccionari, recerca d’informació complementària,

realització d’esquemes i resums, de dissertacions...)

8. Que sàpiga utilitzar les noves TIC per tal de trobar informació vàlida i relevant sobre les

qüestions plantejades, anant-hi a fons solvents i fiables, i no confiant en ela primera

informació que li aparega.

9. Que sàpiga reflectir al quadern de classe els treballs que realitza tant a l’aula com a casa,

amb ordre, pulcritud i coherència.

2.2.3. OBJECTIUS ACTITUDINALS:

1. Que l’alumne valore la capacitat de la raó com eina fonamamental de l’acció humana, en

especial per analitzar críticament les situacions i aprofundir en les causes i les solucions dels

problemes.

2. Que participe en la dinàmica de la classe aportant al debat les seues reflexions, amb

interés i serietat.

3. Que valore positivament la diversitat d’opinions i posicions intel·lectuals.


205

4. Que mantinga una actitud crítica i constructiva davant de les diverses opinions; sobre tot

crítica davant les posicions teòriques que intenten justificar o mantenir situacions de

desigualtat o/i discriminació.

5. Que l’alumne/a siga respectuós/sa amb les normes del centre, de la seua classe i de les

condicions marcades per al seu treball ( dates d’exàmens, de lliurament de treballs, etc)

6. Que descobrisca que les noves tecnologies no sols són un instrument de gaudi i

relació social, sinó que han de servir igualment per a l’adquisició de coneixement i la

formació personal, evitant un ús incorrecte i il·lícit d’aquestes emparat en l’anonimat,

fomentant així les bones pràctiques en l’ús de les tecnologies.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT.

La matèria d’“Història de la Filosofia” es presenta doncs com la continuació natural de

l’assignatura de “Filosofia i Ciutadania”, sobre la qual es basteix, continuació que es realitza

a partir d’una perspectiva diacrònica bastida sobre alguns dels textos més significatius i rellevants

de la història intel·lectual d’Occident. En aquest sentit, tot i que amb una dinàmica una mica diferent,

aquesta matèria pretén consolidar les competències bàsiques que ja el curs anterior s’havien

començat a resseguir.

Podem dir que partint de la tendència natural de totes les persones a formular-se preguntes

sobre els temes que els preocupen i interessen, sobre les expectatives, projectes, problemes personals,

familiars o col·lectius, quotidians o transcendents, la filosofia intenta reforçar aquesta tendència i

dotar-la d’una metodologia adequada per aproximar-se a les respostes apropiades a aquestes

preguntes.

I la millor manera de generar aquestes preguntes i de trobar diferents respostes és amb i a

partir dels textos. Els textos són la millor il·lustració de les diferents corrents de pensament i, per

tant, convé apropar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no

podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un

apropament al pensament dels autors i les autores a través dels seus textos més accessibles i

significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, en la mesura del

possible, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.

Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la

matèria d abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats el curs anterior, explicats en el context dels

corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no massa

extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests

recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la “Història de la Filosofia”

en les seves grans línies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formació humanística

indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independència de quines siguin

les seves opcions futures.

Les competències específiques d’“Història de la Filosofia” són essencialment tres: la

competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics; la competència reflexiva, crítica,

dialògica i argumentativa; i la competència social i ciutadana.


206

• La competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics implica que

l’alumnat reconegui en els textos dels autors que són motiu d’estudi qüestions que es poden abordar

de manera filosòfica; que sigui capaç d’analitzar-los i comentar-los en relació al moment històric i

cultural en què s’han produït i, també, d’establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies

o bé anteriors o posteriors. Com a resultat d’aquesta capacitat, l’alumnat ha d’arribar a la

conceptualització del problema plantejat pel text i ha de ser capaç d’elaborar una síntesi crítica o

resum raonat del problema.

• La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de

consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes

filosòfics i d’abordar-los de manera filosòfica, de relacionar els coneixements en una concepció

global del món i de les coses, d’aprendre a pensar amb ordre i criteri i d’exposar les opinions pròpies,

respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat.

Aquestes capacitats signifiquen també utilitzar els conceptes i els arguments filosòfics de manera

adequada i, per tant, entendre com treballa la filosofia i com intenta justificar les seves afirmacions.

• La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments,

a saber viure en una societat plural, on les persones tenen maneres de pensar diverses i poden

enfocar les seves vides, també, de manera diferent. L’estudi d’“Història de la Filosofia” pot fer

palès que aquestes diferències de criteri, de teories i de pràctiques vitals, han estat una constant al

llarg de la història i que és difícil establir de manera definitiva quines són les millors o les que estan

més ben fonamentades. El coneixement del passat i, per tant, el debat sobre la diversitat d’opcions

respecte a temes de gran importància per a l’ésser humà ha de comportar en l’alumnat un

desenvolupament de la seva capacitat crítica i, al mateix temps, de la comprensió envers altres

maneres de pensar, tot alimentant els valors de la convivència i la ciutadania.

3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES

GENERALS DEL BATXILLERAT.

La “Història de la Filosofia” pot contribuir de manera cabdal a les competències genèriques

del batxillerat, i en concret:

la comunicativa

la referida a la gestió i tractament de la informació,

la autonomia personal (reflexiva i crítica)

la interpersonal (social i ciutadana)

la del coneixement i interacció amb el món

la d’aprendre a aprendre

En definitiva aquesta educació filosòfica es basteix sobre coneixements, destreses i actituds

que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació,

estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire

més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació

d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria d’“Història de la Filosofia” s’ha volgut orientar

de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència

humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l’activitat


207

filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual. En definitiva aquesta

matèria contribueix a desenvolupar en els alumnes la capacitat de preguntar i investigar determinats

problemes importants per a la seva vida personal i col·lectiva.

















fer adequadament.
















208



SOCIAL I CIUTADANA 2, 3, 5, 8

REFLEXIVA I CRITICA 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10



7, 9

APRENDRE A APRENDRE 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10

CONEIXEMENT I INTERACCIO

AMB EL MÓN

2, 3, 5, 9

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA 1, 4, 5, 6, 7, 9

4. CONTINGUTS


Tenint en compte que els objectius prioritaris d’aquesta matèria es resumeixen en la

comprensió de textos de certa densitat argumentativa i conceptual, en la capacitat d’expressió

escrita de la temàtica en qüestió i en la consecució que els alumnes raonen progressivament les

seues postures teòriques, s’hi proposen uns continguts que consisteixen en l’estudi de textos

filosòfics que complagué determinats requisits: presentar un seqüència de pensament d’extensió

mitjana i oferir una seqüència de problemes i de teories que, entrellaçats en la forma en què l’autor

volgué fer-ho, els alumnes lectors hauran d’interpretar. Al mateix temps es pretén que els estudiants

puguen accedir a la comprensió d’uns textos sense els quals no es intel·ligible ni la cultura en què

se’ls socialitza, ni les maneres d’argumentar, ni els sistemes de valors.

S’indiquen a continuació els quatre nuclis temàtics establerts pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC

per al present curs:

1.Filosofia Antiga.

Objectius:

Que l’alumnat descobresca i valore la importància del pensament grec per a la

formació de la nostra identitat occidental

Que conega i valore el pas fonamental que va suposar el pas del pensament

mític al pensament racional.

Que conega la Teoria de les Idees de Plató, la seua problemàtica fonamental i les

solucions que ens aporta.

Que descobresca les diferents lectures possibles del Mite de la Caverna.

Que analitze problemes com el del relativisme-universalisme; educació-ignorància;

individu-societat; democràcia-aristocrècia..., que apareixen al text de Plató.

Que conega i utilitze amb propietat els conceptes filosòfics claus de Plató: Idees,

dialèctica; ciències propedèutiques; justícia, reminiscència...


209

Que se n’adone de la repercussió i les conseqüències del pensament de Plató a

la nostra cultura en general i als filòsofs següents, en particular en Aristòtil.

Que l’alumne conega els principals conceptes i qüestions de la filosofia

aristotèlica: potència –acte, matèria, essència, accident. causa, primer motor,

efecte...

Que l’alumne conega les repercussions del pensament d’Aristòtil.

2. Filosofia Medieval i Renaixentista.

Objectius:

Que l’alumne/a descobresca l’Edat Mitjana com una època intel·lectualment

activa que intenta compatibilitzar la revelació cristiana amb el pensament grec

(problemàtica raò-fe).

Que l’alumne/a conega l’Escolàstica ( principalment el tomisme) i la seua

importància per a la nostra cultura.

Que conega l’anàlisi que esta època fa de la filosofia de Plató i d’Aristòtil.

Que a partir de l’obra de Guillem d’Ockam analitzen els factor històrics i

filosòfics que provoquen la ruptura entre el pensament teològic i el filosòfic.

Que coneguen el Nominalisme i el sàpiguen relacionar amb la qüestió dels

universals escolàstics.

Que es familiaritzen amb els conceptes principal d’Ockam.

3.- Filosofia moderna

Objectius.

Que l’alumne conega el concepte modern de raó que apareix al segle XVII.

Que conega la importància de la qüestió del mètode a la ciència i al pensament

filosòfic.

Que conega les principals característiques del racionalisme i del empirisme.

Que conega l’escepticisme i el solipsisme.

Que conega el dualisme cartesià (res cogitans-res extensa).

Que conega, analitze i valore el concepte de raó Il·lustrada com la base del nostre

coneixement modern.

Que conegen l’Idealisme Trascendental de Kant i els seus conceptes bàsics (

categories, a priori, espai i temps; fenòmen-noümen, “gir copernicà”, metafísica,

dogmatisme, tipus de judicis, raó teòrica-pràctica...)

Que coneguen la repercussió i importància del pensament cartesià y kantià per a

la nostra cultura actual.

4.- Filosofia contemporània


210

Objectius.

Que l’alumnat conega la crítica a la societat i cultura occidentals que fan Marx i

Nietzsche.

Que coneguen el vitalisme, el nihilisme i el perspectivisme de Nietzsche.

Que se n’adonen de l’existència d’un impuls o voluntat de saber en l’ànima

humana.

Que perceben la necessitat que tenim de crear “veritats” que ens permeten

orientar-nos al món.

Que l’alumne reflexione críticament sobre el concepte de veritat i la

possibilitat o no d’establir una veritat absoluta.

Que conega els concepte de veritat, mentida, Il·lusió, metàfora... de l’obra de

Nietzsche.

Que conega la relació que hi ha al pensament de Nietzsche entre pensament i

llenguatge; llenguatge i realitat.

Que conega què és el marxisme i els seus conceptes bàsics ( classe social;

alineació, ideologia; plusvàlua...)

Que reflexione sobre la relació que hi ha entre el pensament filosòfic i l’acció

política i social.


D’acord amb les indicacions de la Comissió Organitzadora de les Proves d’Accés a la

Universitat, el professorat d’aquest Departament Concretarà els anteriors nuclis temàtics en quatre

Unitats Didàctiques que se centraran en cadascun dels autors i obres proposades per la Comissió.

S’indiquen a continuació les Quatre Unitats Didàctiques establertes pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC

per al present curs amb els autors escollits en cadascun d’ells

UNITAT DIDÀCTICA PRIMERA:

PLATÓ I LA DEFENSA DE L’UNIVERSALISME.

Aquesta Unitat Didàctica es treballarà a partir del següent text: La República, lectura parcial

del Llibre VI (&&18-21, des de 506b) i del Llibre VII (&&1-5, fins a 521b)

UNITAT DIDÀCTICA SEGONA:

DESCARTES O LA CONFIANÇA EN LA RAÓ FRONT ELS SENTITS

Aquesta Unitat Didàctica es treballarà a partir del següent text:: Discurs del mètode, Parts I-

II-III-IV


211

UNITAT DIDÀCTICA TERCERA:

KANT I LA IL·LUSTRACIÓ.

Aquesta Unitat Didàctica es treballarà a partir del següent text:: Crítica de la Raó Pura,

Pròleg a la 2ª ed., des de l’inici (B VII) fins a «...i la filosofia en filodòxia» (B XXXVII)

UNITAT DIDÀCTICA QUARTA:

NIETZSCHE O LA INVERSIÓ DELS VALORS TRADICIONALS

Aquesta Unitat Didàctica es treballarà a partir del següent text:: Crepuscle dels ídols: «El

problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el “món verdader” acabà convertint-se en

una faula», «La moral com contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat»

A partir de la lectura d’aquests autors i textos s’aniran treballant tots els continguts marcats

pel Currículum de Batxillerat.

En concret el professor encarregat de l’assignatura ha elaborat divers material per a

les

Unitats Didàctiques. En cadascuna d’elles es treballaran els següents nuclis temàtics.

UNITAT DIDÀCTICA PRIMERA:

PLATÓ I LA DEFENSA DE L’UNIVERSALISME.

CAMP TEMÀTIC:

1. Dualisme epistemològic.

2. Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de bé.

3. Dualisme antropològic. Teoria de la reminiscència.

4. Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral.

5. Teoria de l’educació. Matemàtiques i dialèctica.

6. Teoria de l’estat just i del filòsof governant.

UNITAT DIDÀCTICA SEGONA:

DESCARTES O LA CONFIANÇA EN LA RAÓ FRONT ELS SENTITS

CAMP TEMÀTIC:

1. El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat.

2. Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus.


212

3. Concepte de substància en Descartes i els seus tipus. Arguments demostratius de

l’existència de Déu i del món.

4. Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat.

5. Moral provisional.

UNITAT DIDÀCTICA TERCERA:

KANT I LA IL·LUSTRACIÓ.

CAMP TEMÀTIC:

1. Anàlisi transcendental del coneixement científic.

1.1. Condicions del coneixement científic.

1.2. Concepció transcendental de l’a priori.

1.3. El gir copernicà.

2. Crítica transcendental de la metafísica.

2.1. La distinció entre fenomen i noümen.

2.2. Sentit negatiu de la crítica: limitació de l’ús teòric de la raó als fenòmens.

2.3. Sentit positiu de la crítica: defensa de l’ús pràctic de la raó.

2.4. Metafísica, crítica i il·lustració.

UNITAT DIDÀCTICA QUARTA:

NIETZSCHE O LA INVERSIÓ DELS VALORS TRADICIONALS

CAMP TEMÀTIC:

1. «Crepuscle dels ídols»: crítica de la cultura occidental.

1.1. Crítica de la moral i de la religió.

1.2. Crítica del concepte de Déu. El nihilisme.

1.3. El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.

2. «Com es filosofa a martellades»: crítica de la filosofia.

2.1. Crítica de la racionalitat decadent.

2.2. Ésser i esdevenir. Aparença i realitat o "veritat".

2.3. Crítica del món metafísic.


213

5.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

La temporalització que s’ha realitzat de les Unitats Didàctiques ha estat la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Primera i 1r i 2n Camp Temàtic de la

Segona..

SEGONA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Segona i Camp Temàtic 1r de la, Tercera.

TERCERA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Tercera (Camp Temàtic 2n) i Unitat Didàctica

Quarta.

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA.

D’acord amb l’indicat al PCC aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC assumeix que les estratègies

metodològiques, o seqüència ordenada de totes aquelles activitats i recursos que utilitza el professor

en la pràctica educativa han de tenir en comú, partint de l’enfocament globalitzador abans esmentat,

els següents criteris generals:

a) Ordenació i flexibilitat: aquest criteri és indispensable per ensenyar a alumnes que han

cursat els ensenyaments obligatoris en centres diversos i implica la necessitat d’adaptació

a cada circumstància específica, de forma que el professor les utilitze d’una manera

distinta segons la realitat que li rodeja i la percepció que té de la situació d’ensenyament i

de cada alumne concret (programació de cursos alternatius d’acció docent). D’altra banda,

s’ha de seqüenciar el material didàctic de manera que facilite l’assimilació de nous

conceptes, tenint en compte les idees prèvies de l’alumne i els coneixements ja treballats,

i la seua aplicació a noves situacions.

b) Lògica interna disciplinar: a partir de l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de

coneixements filosòfics, s’introduiran diferents estratègies d’aprenentatge segons la

naturalesa del contingut.

c) Fins i objectius: adaptació al patró o model de persona que el sistema educatiu i el

centre persegueixen (explicitat en el PEC).

d) Alumnes: adequació a la maduresa (condicions psicològiques) dels subjectes als que va

dirigit l’aprenentatge, així com als seus interessos, necessitats i opinions sobre què i com

aprendre, de forma que es creen situacions d’aprenentatge motivadores. A més,

s’estructuraran les activitats d’aprenentatge de manera que s’expliciten les tasques

concretes i específiques a complir (i les seues fases/passos).

e) Currículum: atenció al currículum (continguts didàctics) vigent en cada etapa educativa,

en aquest cas al Decret 102/2008.

f) Recursos: disponibilitat de migs i materials curriculars i/o del Centre.

g) Descobriment guiat i experimentació personal: es tracta d’afavorir la recerca autònoma


214

d’explicacions dels diversos fenòmens estudiats, fomentant l’anàlisi i la reflexió,

mitjançant la presentació d’activitats que el faciliten. A més, es fomentarà la utilització

dels propis errors per a generar noves situacions d’aprenentatge (autoavaluació).

h) Clima de classe: propiciar una ambient en l’aula que afavorisca la valoració de l’activitat

intel·lectual, la capacitat d’esforç personal i el treball cooperatiu.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES.

En definitiva, no creem en l’existència d’un només mètode (l’”ideal”), ni en una única i

sistemàtica seqüència de passos. En una societat democràtica, el concepte de mètode no ha de ser

quelcom definit i immòbil; atés que la realitat educativa sempre és oberta, canvia constantment

i sempre hi ha la possibilitat d’estructurar-la d’una o una altra manera, la metodologia serà objecte

de constant adequació, per part del professor, a la seua pròpia realitat, segons els criteris comuns

ja citats.

No obstant això, cal indicar que l’estratègia educativa utilitzada per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC seguisquen l’esquema següent: del simple al complex (deducció), del concret a l’abstracte

(inducció) i de l’immediat al remot, tenint en compte els coneixements previs de l’alumne i la seua

motivació natural, així com la seua participació activa (predisposició al descobriment).

Entre les estratègies metodològiques més adequades a la seua aplicació en les aules del

Centre, destaquen les següents: lectura de textos filosòfics curt, visionat de pel·lícules, comentaris

de textos, lectura i reflexió sobre un llibre de lectura, solució de problemes o dilemes filosòfics

i ètics , elaboració del quadern de l’alumnat, treball en equip, classe magistral, etc.

Totes aquestes estratègies metodològiques formaran part de les accions d’ensenyament-

aprenentatge adaptades a un alumnat concret, on es valorarà tant el procés seguit com els resultats

obtinguts. L’ordenació seqüencial “tipus” (metodologia processual) serà la següent: motivació,

problema presentat a l’alumne/conflicte cognitiu, situació inicial d’aprenentatge, hipòtesi, fonts

d’informació, exercicis, avaluació formativa, conclusió, generalització, memorització comprensiva

i expressió i avaluació sumativa.

En definitiva, la metodologia que es va a seguir en el desenvolupament de les classes es basa

principalment al principi constructivista del l'educació com un procés que realitza el propi

alumne/a de forma activa, sota la guia i orientació del propi professor.

És per això que allò central de la dinàmica que seguirem consisteix en el treball dels

materials didàctics proporcionats que seran treballats prèviament casa per part dels discents; ja a

classe es treballarà el material proporcionat -parcialment- per grups, ja que sàpiguen fer-ho així

és un dels objectius procedimentals establerts; amb posterioritat d’aquest treball per grups, i ja de

manera conjunta, els alumnes debatran aquest material per tal tant d'analitzar críticament aquests

materials, com per a obtenir les conclusions escaients. El protagonisme principal recau doncs

sobre els alumnes i les alumnes, mentre que el professor manté un paper menys protagonista. El

professor desenvolupa un paper important previ en la selecció i preparació dels textos treballats,

i un paper també important per a encaminar les sessions de manera adequada, aclarint sobretot els

dubtes originats.

És per això que els mètodes que s'utilitzaran seran, entre d'altres, els següents:


215

Lectura dels textos corresponents de cada autor.

Comentari i anàlisi de textos.

Lectura directa dels materials preparats pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC, i

posterior contestació a les respostes plantejades.

Debat i discussió a classe d’aquests materials.

Elaboració d'esquemes i resums.

Elaboració d’una quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball

realitzat.

Elaboració de redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a

classe, així com contestar raonadament les preguntes que es facen als

diferents controls

La dinàmica general de les classes serà el treball dels materials didàctics que seran treballats

de forma autònoma, a casa, per l’alumnat; a classe es treballaran els textos prèviament llegits en

base a les respostes de les qüestions que sobre ell se formulen.

El protagonista del procés d’aprenentatge és l’alumne, és per això que reservem al professor

el paper d’orientador, que selecciona textos i qüestions, i encamina les sessions de classe per facilitar

l’aprenentatge a l’alumnat.

Els mètodes que s’utilitzaran seran bàsicament:

Comentari i anàlisi de textos

Activitats – qüestions al voltant dels textos treballats.

Elaboració d’esquemes i resums

Elaboració de redaccions

Seguiment del treball diari dins un quadern de l’assignatura.

7. AVALUACIÓ.


En consonància amb allò establert al Decret 102/2008 aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

estableix els següents criteris d’avaluació:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle

complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura

conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i

conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials

i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.


216

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions

filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen,

comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite,

ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la

relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats

de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies

problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints

punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes

filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre

un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent

la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes

específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat

conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es

plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement

de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions

derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió

del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa

i no com a meres opinions.

5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i

diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de

manera argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació

obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en el qual sorgeixen els problemes que

el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes. Es

tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar

informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.

6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el

sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les

seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques

i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament

la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació

dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de

determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les

posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests

i a reconéixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions

filosòfiques del present com en les seues pròpies.


217

7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-

lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof, el contingut d’una de les obres

analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços

de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre algun

dels continguts, que els permeta valorar el grau d’autonomia en la utilització de

procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses

expositives.

8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos

analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes

filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la

permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric

corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconéixer

i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les

seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.

9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels

estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions del

passat que hagen sigut estudiades.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir relacions

entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre temps i altres

formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització del debat permet

avaluar la competència per a mantenir amb arguments les pròpies posicions en un diàleg

col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els elements bàsics que articulen

la seua argumentació, les tesis filosòfiques o científiques emprades en el seu

desenrotllament i els punts de suport que pren per a sustentar les tesis emeses en les

seues conclusions.

10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant les

relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.

Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans

períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental, així com per a

comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes filosòfics.

7.2. ESTRATÈGIES E INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ:






Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:

1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a


218

utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.





4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal que

l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs, controls

o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives per

part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat

satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera global,

quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelaboré, després d’haver-li

donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .

7.3. 6.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT.



no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En

concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació són

les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats i

en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i

qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança-

aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació

no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.



• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors, de

consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia

dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El

millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode

d’avaluació.

L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:




219



• Etc.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los

o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de

fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes


aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és

que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.



present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat positivament

ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en el criteris 1,

2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.


Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de tots

els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint

present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la matèria

donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives sobre la

marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant de la suma

de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a partir de múltiples

i diversos instruments d’avaluació

Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de quatre textos –d’una

extensió mitjana– de quatre autors diferents, així com també a partir dels sistemes conceptuals

resultats de l'activitat reflexiva d’aquests pensadors. Serà al votant dels textos proposats per la

Comissió de les PAU a partir que al giravoltarà el treball de l’alumne/a, que principalment consistirà

en:

1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.

2. Contestar a les preguntes plantejades al voltant dels fragments treballats.

3. Elaborar esquemes i resums.

4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

5. Elaborar redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe.

6. Llegir els diferents textos obligatoris.


220




Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0’25 punt) serà

avaluat com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent

avaluació per tal de considerar-lo Apte.



- 0’5 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no

presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes

estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de

major grau de complexitat estan realitzades.

- 0’35 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la



- 0’25punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions

significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes

d’ortografia o puntuació.


d’aspectes.





Els treballs parcials de cada avaluació ( que seran un 20% de la nota global) seran avaluats

segons els següents criteris:

- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs

fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).

- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la

presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat; la

capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i relacions

amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús adequat).

Pel que fa a l’examen o prova final es farà amb la mateixa estructura que plantegen les

PAU per a la nostra assignatura, d’acord amb els criteris que s’indicaran més endavant, i representa

un 70% de la nota.

Donat que l’examen final d’autor i/o avaluació és el que més pes específic té cal concretar

el model d’examen i els criteris de correcció i qualificació


221

MODEL D’EXAMEN

Cada examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dos

primeres serà el text i el de las dos últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament

de l’autor.

QÜESTIÓ 1ª

Puntuació: fins a 2 punts.

Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un

argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en

aquests termes:

«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva

desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir

d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat

l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de

mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar

a la tesi o conclusió general.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

QÜESTIÓ 2ª


Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text.

Formulació invariable:

«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel text, i

completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o


222

expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas,

dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent

referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general

sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

QÜESTIÓ 3ª

Puntuació: fins a 5 punts

Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat

centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text

complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense

digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les

idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri

es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

QÜESTIÓ 4ª

Puntuació: fins a 1 punt.

Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:

«Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges

important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics

rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets

significatius del món contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament


223

de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en

què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.

Aquells alumnes que obtinguen a l’examen una nota de 4 o inferior tindran l’avaluació

suspesa, no promediaran les altres notes (participació i treballs).


serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 als

exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la nota del butlletí

correspondrà a un Insuficient.

Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació

personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si

obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació

corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen de l’autor tipus PAU la recuperació

consistirà en un nou examen.


un pes a l’avaluació de l’alumne/a.

















224




Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)






tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys de 0’5 punt) podrà

ser aprovat.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (0’5 punts) Quadern (0’5 punt) + Treballs durant l’avaluació (2

punts) + Examen tipus PAU (2 punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta

inapropiada

















La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà

la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en

cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient.


225









Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Juny faran un examen que tindrà, com

tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen les proves de

la PAU i es qualificarà amb els mateixos criteris . En setembre no es tindrà en compte altres

instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per aprovar

l’assignatura.

En l’examen de setembre l’alumne s’examinarà de tres autors diferents, seguint el mateix

model d’examen de les PAU. El comentari de text i les preguntes 1 i 2 seran sobre un autor, la

dissertació o pregunta 3 serà sobre altre, i la pregunta de contextualització o pregunta 4 serà sobre

un tercer autor.

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle

complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura

conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i

conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials

i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques

estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i

diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite, ciència, religió,

literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els

plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu

temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies

problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints

punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes

filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un

mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent

la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics)

i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).


226

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat

conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es

plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement

de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions

derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió

del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i

no com a meres opinions.

5. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el

sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les

seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques

i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la

seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació

dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de

determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les

posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests

i a reconéixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions

filosòfiques del present com en les seues pròpies.

6. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos

analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes

filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la

permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric

corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconéixer i

identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues

aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.

L’examen de setembre seguirà el següent model i criteris d’avaluació:

MODEL D’EXAMEN

Cada examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dos

primeres serà el text i el de las dos últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament

de l’autor.

QÜESTIÓ 1ª


Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un

argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en

aquests termes:


227

«Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva

desenvolupada per l’autor».

Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir

d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat

l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de

mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar

a la tesi o conclusió general.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

QÜESTIÓ 2ª


Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text.

Formulació invariable:

«Defineix el(s) terme(s relacionats) ......, partint de la informació oferta pel text, i

completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o

expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas,

dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent

referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general

sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: La valoració dels tres criteris serà igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

QÜESTIÓ 3ª

Puntuació: fins a 5 punts


228

Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat

centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text

complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense

digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les

idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada. Valoració: El primer criteri

es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

QÜESTIÓ 4ª

Puntuació: fins a 1 punt.

Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:

«Comenta breuement qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges

important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics

rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets

significatius del món contemporani».

Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament

de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en

què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.








229


Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de

la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a membres

del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els

processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari

d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a

referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta avaluació

s’ha de centrar en els elements següents:




El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de

la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre

de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.


seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les

valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.


acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que

imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el

Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la

Comunitat Valenciana.




La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un

adequat progrés educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius

o estudis posteriors.



matèries.




universitat.




230







en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.

7.7. CRITERIS DE PROPOSTA DE TÍTOL

Pel que fa a aquesta qüestió el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA està al que indique

la legislació corresponent en matèria d’avaluació de batxillerat. En concret el DEPARTAMENT

DIDÀCTIC proposarà atorgar el títol a tot aquell que haja superat la seua matèria i la resta de

matèries oficials del Batxillerat.


ESPECIALS.

Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials que cursen “Filosofia i

Ciutadania” seran avaluats, amb caràcter general. No obstant això aquests alumnes, d’acord amb el

que l’Article 18 del Decret 102/2008, podran beneficiar-se de mesures extraordinàries que

possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques

que es convoquen, o en els treballs i/o activitats que es manen, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC procedirà

a adaptar la duració i les condicions de realització a les característiques d’aquest estudiants.

A més a més, el professor de la matèria, amb la col·laboració DEPARTAMENT DIDÀCTIC i

del Departament d’Orientació, efectuarà les adaptacions curriculars necessàries que únicament

podran afectar la metodologia didàctica, les activitats, la priorització i la temporalització en la

consecució dels objectius.





cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus de dificultats

possibles en el procés de la seua consecució (deficiències visuals, auditives,

psicomotores...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació diferenciades i personalitzades,

especialment dirigides als alumnes que presenten dificultats sensitives i motores.





• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i adequats a la seua necessitat didàctica:


231

major grandària de lletra, material auditiu...


possibilitats) i amb una adequació escaient de dificultat (suport, reforç,

aprofundiment).



























currículum.




la lectura.





232

la informació.




la lectura.








prèviament.
















etcètera.





el que es llig.






educatiu.



233






que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen.























fonts.













234



















No obstant això el principal recurs didàctic són les Unitats Didàctiques elaborades pel

professor i recollides en “El pensament inquiet” de Josep A. BERMÚDEZ I ROSES (Algemesí:

edició de l’autor, 2010, 2a. edició, revisada i corregida, ISBN 978-84-493-1222-9) així com el llibre

de lectura indicat en l’apartat dedicat al pla de foment de la lectura.




MATERIAL UNI-














235








sentido 1 Adquirida






Runner 1 Adquirida




























236





adentro 1 Adquirida


Odisea 1 Adquirida














Reload 1 Adquirida








CD-rom 1 Adquirida



















237






Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Ed. 62 1 Adquirit


Integral c Adquirit


Integral 1 Adquirit


Integral 1 Adquirit









CONEIXENT LES 0NG.

COMFERÈNCIA ONG A L’INSTITUT 1ª AVALUACIÓ 2N ESO

4T ESO





CONEIXENT LES 0NG.














238





programaciÓ didÀctica del departament didÀctic de … · 2013-10-22 · de la conselleria...

Documents