P à g i n a 1 | 9

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL O PLA DOCENT

NIVELL 2n ETAPA BTL CURS 2019-20

ÀMBIT CIENTÍFIC

ÀREA/MATÈRIA Ciències de la Terra i del medi ambient

DEPARTAMENT O EQUIP DE NIVELL Dep. Ciències i tecnologia

PROFESSOR/MESTRE Isabel Jódar

1. OBJECTIUS GENERALS

En finalitzar el curs els alumnes adquiriran els aprenentatges següents:

1. Adquirir els fonaments teòrics i pràctics bàsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenòmens locals i globals. 2. Cercar informació a través de fonts i suports diferents sobre problemes ambientals d’origen antropogènic i/o relacionats amb fenòmens naturals i valorar la resposta dels éssers humans. 3. Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, tant a escala local com global, i debatre les possibles decisions encaminades a promoure millores en un marc de cooperació entre comunitats i països. 4.Conèixer i aplicar els criteris per discriminar entre fonts d’informació fiables i no fiables i per contrastar fonts de diverses procedències. 5. Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a l’anàlisi i resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític. 6. Analitzar i avaluar els límits dels recursos naturals. Valorar la necessitat d’adaptar l’explotació dels recursos a les taxes de la seva renovació i a la protecció d’indrets específics que calgui preservar pel seu interès científic i cultural. 7. Formular i assolir els conceptes, teories i models més importants i generals de les ciències de la Terra i del medi ambient. Adquirir una visió històrica dels grans canvis naturals en l’evolució del planeta dins d’una perspectiva global de la dinàmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents. 8. Reconèixer l’entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, procesos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussió posterior. Analitzar l’evolució dels fets en l’espai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre el passat i els possibles canvis geològics i mediambientals en el futur. 9. Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels éssers humans en el medi natural i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’explotació i ús dels recursos naturals, valorant els impactes que produeixen en els subsistemes terrestres. 10. Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetre minimitzar i resoldre determinades situacions i problemàtiques actuals.

2. DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències se seleccionen tenint en compte els aprenentatges que l’alumnat ha d’assolir progressivament al llarg del curs i que són susceptibles de ser avaluats. Amb la realització de l’àrea o matèria s’afavoreix l’assoliment de les

P à g i n a 2 | 9

competències de final d’etapa següents:

Competències pròpies de l’àmbit

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

Comunicativa En gestió i tractament

de la informació

Competència digital

En recerca Personal i

interpersonal

Coneixement i interacció amb el

món

Aprendre a aprendre

Espiritual

3. CONTINGUTS

Amb la realització d’aquesta àrea o matèria es tractaran els continguts clau següents:

Bloc de contingut 1 Teoria de sistemes

La teoria de sistemes i l’estudi del medi

El sistema Terra

Els éssers humans i el medi

- Riscos ambientals

- Recursos naturals

- Impactes en el medi

Gestió ambiental

- Eines de gestió ambiental

- Integració ambiental

Acords internacionals sobre impactes globals

Bloc de contingut 2 Atmosfera

Composició i estructura de l’atmosfera

Història de l’atmosfera terrestre

Història del clima de la Terra

Funcions i balanç energètic de l’atmosfera

El clima i el temps atmosfèric

- Factors que determinen el clima d’un indret

Circulació atmosfèrica general

- Zonació climàtica

Catalunya i la circulació atmosfèrica general

Els climes de Catalunya

Bloc de contingut 3 Riscos causats pel vulcanisme i la sismicitat

Risc sísmic

- Sismicitat

- Efectes destructius dels sismes

- Gestió: predicció i prevenció dels sismes

Risc volcànic

- L’amenaça de les muntanyes de foc

- Valoració del risc volcànic

- El risc volcànic arreu del món

- Efectes destructius dels volcans

- La gestió del risc volcànic

P à g i n a 3 | 9

Bloc de contingut 4 Geodinàmica externa I Riscos associats a fenòmens de vessant

- Indicadors d’inestabilitat natural

- Causes humanes d’inestabilitats gravitatòries

- Gestió del risc d’inestabilitats gravitatòries

Subsidència i esfondraments - Causes naturals

- Causes antròpiques

- Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament

Riscos costaners - Riscos associats al litoral

- Gestió del risc d’erosió de les platges

Riscos provocats per materials geològics - Sòls expansius

- Materials radioactius: el radó

Enterrament per dunes

Bloc de contingut 5 Geodinàmica externa II (Hidrosfera)

Distribució de l’aigua a la Terra El cicle de l’aigua Les aigües oceàniques

- Característiques - Dinàmica oceànica

Aigües continentals - Composició - Distribució

Impactes sobre la dinàmica de la hidrosfera

- Embassaments - Obres de canalització - Transvasaments - Sobreexplotació d’aqüífers

La contaminació de l’aigua - Focus de contaminació - Agents contaminants - Legislació sobre abocaments - Efectes de la contaminació de les aigües

La qualitat de l’aigua - Indicadors físics - Indicadors químics - Indicadors biològics - Els índexs de qualitat a Catalunya

La depuració d’aigües residuals La potabilització

Bloc de contingut 6 Recursos

Els recursos naturals geològics Les roques industrials Tipus d’explotacions i impactes L’edafosfera com a recurs

- Ús agrícola - Ús ramader - Ús forestal - La gestió i la conservació del sòl - transformació del paisatge

P à g i n a 4 | 9

Els usos de l’aigua La gestió de l’aigua

Concepte d’energia convencional i d’energia alternativa

Energies convencionals - L’energia del carbó - L’energia del petroli i del gas natural - L’energia de fissió nuclear - L’energia hidràulica

Energies alternatives - L’energia eòlica - L’energia solar - L’energia geotèrmica - L’energia de l’hidrogen - L’energia mareomotriu - L’energia de fusió nuclear - La bioenergia

Bloc de contingut 7 Gestió ambiental

Ordenació i planificació territorials

- Fases del procés d’ordenació territorial La gestió del medi ambient

- Instruments legislatius - Instruments econòmics

Models de gestió mediambiental Desenvolupament sostenible

- L’Agenda 21 local Conservació dels espais naturals Educació ambiental

4. SEQÜENCIACIÓ ANUAL I TEMPORALITZACIÓ

Previsió del temps de durada de cadascuna de les unitats d’aprenentatge o projectes que es desenvoluparan al llarg del curs.

UD Títol de la unitat d’aprenentatge o projecte Durada en hores

TRIMESTRE 1

1 Una nova ciència 11h

2 Atmosfera: Estructura, dinàmica, riscos i impactes 20h

3 Riscos causats per la sismicitat i el vulcanisme 9h

TRIMESTRE 2

4 Geodinàmica externa I 20h

5 Geodinàmica externa II 16h

TRIMESTRE 3

6 Recursos 20h

7 Gestió ambiental 13h

TOTALS

Balanç hídric - La

P à g i n a 5 | 9

5. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES O MATÈRIES

Incloure altres àrees o matèries amb les que es comparteixin continguts i s’evidenciï la transferència dels aprenentatges a d’altres contextos i situacions.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia • Biodiversitat i ecosistemes. • Valoració de la biodiversitat. • Flux d’energia i cicle de la matèria. Química • Contaminació generada pels motors de combustió. • Valoració de biocombustibles. • La duresa de les aigües. • Relació entre l’absorció de la radiació IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de la radiació UV i la concentració d’ozó a l’estratosfera. • La pluja àcida. • Sòl, pH i agricultura. Física • Rendiment i avaluació de l’eficiència energètica de sistemes senzills. • L’obtenció i el consum d’energia. Mesures d’estalvi d’energia. • Anàlisi de processos de conservació i degradació d’energia. • Contaminació acústica. Matemàtiques • Funcions a partir de taules i gràfics. Utilització de funcions per a la interpretació de fenòmens científics. • Distribució bidimensional. Interpretació de fenòmens amb dues variables. Àmbit de llengües • Lectura, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals. • Identificació i localització, amb rigor, de la informació.

6. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES GENERALS

Al llarg del curs pel desenvolupament de la matèria es faran servir les estratègies metodològiques següents:

PBL, classes magistrals, pràctiques de laboratori/grups d’investigació, treball cooperatiu, rutines i destreses de pensament, portfoli , rúbriques (d’observació, d’avaluació d’exposicions orals…) , proves orals i escrites

7. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT GENERALS

Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne o alumna per poder assolir les competències generals, els objectius educatius i els continguts i les competències específiques del batxillerat. Per a l’alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada mitjançant una avaluació psicopedagògica en els termes que determini el Departament d’Ensenyament, s’han de preveure les mesures necessàries d’adaptació de la resposta educativa a fi d’afavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva ). Per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge o que presenta discapacitats, a fi de facilitar-li l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials

P à g i n a 6 | 9

d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació. Les mesures d’AD a la matèria de Ciències de la Terra i del MA:

Els alumnes amb necessitats educatives especials són atesos seguint les indicacions que es descriuen a les seves fitxes individuals d’atenció a la diversitat. Les estratègies més habituals que s’apliquen són:

Més temps per realitzar les proves.

Alternar proves escrites i orals.

Suport oral a les proves escrites: per part del professorat llegir en veu alta les instruccions específiques de cada prova i assegurar-se que s’entenen els enunciats.

En els exàmens escrits cal presentar les preguntes per escrit (no dictades).

No fer copiar els enunciats dels exercicis massa llargs.

Reduir-li activitats repetitives. Menys quantitat per focalitzar l’atenció i perquè tingui temps de repassar.

Assegurar-nos que ha comprès els enunciats abans de fer l’exercici.

Reforç positiu.

Recomanar la presa d’apunts esquemàtics i l’ús complementari d’apunts d’altres companys.

Presentar els continguts curriculars amb suports variats: visuals i/o auditius (esquemes, mapes conceptuals, PPT, documentals, pissarra digital...)

Presentació de treballs fets amb ajuda de l’ordinador

Donar més temps perquè pugui realitzar les tasques encomanades i les pugui revisar.

Disposar de materials de consulta que li facilitin el treball en aquells aprenentatges on té més dificultats.

Facilitar els esquemes plens o la teoria que ha d’estudiar.

Proposar-li material alternatiu per aprendre millor.

Especificar al butlletí de notes que s’ha realitzat una adaptació metodològica.

Evitar comentaris com: ha de millorar el seu nivell de lectura, cal que s’esforci a millorar la seva ortografia...

Mantenir rutines.

Ajudar-lo a ordenar i organitzar el seu espai de treball i els seus materials (agenda, carpeta...).

Establir contacte ocular. Proximitat de l’alumne i el professor.

Allunyar-lo de llocs on hi hagi estímuls distractors (intentar evitar finestres, companys moguts...).

Fer-li participar a l’aula.

Supervisió constant de totes les tasques que creiem importants

Donar les instruccions d’una en una.

Proporcionar-li petits descansos. Permetre-li pauses en les tasques llargues.

Fraccionar-li les feines llargues.

Especificar al butlletí de notes que s’ha realitzat una adaptació metodològica.

Evitar comentaris com: ha d’estar més atent a classe, cal que s’esforci a millorar la seva actitud o el seu comportament.

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ

En finalitzar el curs, sabrem que cada alumne ha adquirit els aprenentatges previstos si és capaç de...

1. Descriure i representar la composició, estructura i dinámica atmosfèriques. Elaborar i interpretar mapes del temps i climogrames. Investigar sobre els riscos atmosfèrics. Elaborar previsions i prediccions senzilles relacionades amb l’estat de l’atmosfera i els riscos que se’n poden derivar. Valorar els principals recursos energètics associats a l’atmosfera.

P à g i n a 7 | 9

2. Exposar i justificar la importància del cicle de l’aigua i identificar-ne les modificacions antròpiques. Dissenyar i calcular balanços hídrics senzills. Representar i justificar el sistema conca com una unitat de gestió. Prendre consciència i valorar l’aigua com a recurs limitat i limitant.

3. Avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre l’atmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera. Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i temps. Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de manera sostenible.

4. Situar les manifestacions sísmiques i volcàniques en relació amb les plaques tectòniques tot valorant la capacitat de predicció i previsió d’aquests fenòmens. Diferenciació entre les escales de Richter i Mercalli i interpretar la informació que proporcionen. Valorar i avaluar diferents situacions de risc volcànic i sísmic.

5. Comparar els processos naturals formadors i destructors de sòls. Distingir i classificar els tipus de sòls a partir de l’anàlisi dels seus perfils o pedions. Valorar el sòl com un recurs indispensable. Seleccionar actuacions destinades a minimitzar els impactes de les activitats humanes sobre la pedosfera.

6. Comparar i analitzar els processos dinàmics que tenen lloc en els sistemes costaners amb la seva fragilitat, tant a escala del risc geològic, com el de la importància en la biodiversitat de les espècies, tot exposant les dificultats que comporta la seva preservació. Avaluar l’impacte ambiental i dissenyar mesures correctores.

7. Relacionar la importància econòmica dels principals recursos geològics amb el càlcul dels impactes i la mesura dels riscos induïts que genera la seva explotació. Defensar l’ús racional dels recursos energètics i justificar l’ús d’energies alternatives.

8. Conèixer i exposar les diferents activitats que generen residus i deduir de quin tipus són en cada cas. Actuar davant de la importància d’un tractament adequat dels residus i de la seva complexitat. Dissenyar i discutir les diferents alternatives per al tractament de residus i valorar-ne la idoneïtat.

9. Descriure els principals instruments de gestió ambiental. Elaborar de manera simplificada el protocol a seguir per realitzar una avaluació d’impacte ambiental i valorar la seva utilitat a partir d’exemples pràctics. Prendre consciència sobre la necessitat de la planificació del territori i debatre-ho.

10. Formular les idees generals dels aspectes mes significatius del debat ambiental. Definir i defensar el concepte global de sostenibilitat i de cooperació en el desenvolupament sostenible. Valorar la importància de l’educació ambiental.

9. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Descriure les evidències que configuren el sistema de qualificació i la ponderació de cadascuna d’elles per tal de calcular la qualificació final dels alumnes en cadascuna de les avaluacions.

10% Observació directa del treball diari (actitud, deures, materials,…)

10% (Porfoli : PBL, activitats TIC, exercicis tipus PAU…)

40% proves parcials (Al llarg de cada trimestre es faran com a mínim dues proves )

40% prova globalitzant

Cada trimestre es supera amb una nota de 5.

Si l’alumne no supera el trimestre es realitzarà una prova de recuperació en finalitzar el trimestre correcponent.

La nota de final de curs es calcula fent la mitjana aritmètica dels tres trimestres. Per tant, el valor ha de ser 15 punts.

Si la nota de final de curs està suspesa, l’alumne s’haurà de presentar a la recuperació (a l’examen final).

Si la nota mitjana de final de curs està suspesa, l´alumne s´haurà de presentar a la recuperació de tot el curs a partir d´una prova extraordinària que es realitzarà a finals del mes de juny i l´entrega d´una feina .

10. CRITERIS DE RECUPERACIÓ Descriure els aspectes que es tindran en compte per tal de recuperar l’àrea o matèria en les avaluacions extraordinàries.

L'alumne haurà de realitzar un examen de tota la matèria al juny, a més, fer una feina amb activitats de diferents tipus dissenyada pel professor de la matèria i aprovada pel departament.

P à g i n a 8 | 9

La feina és obligatòria, fer-la i presentar-la el dia de l'examen (requisit indispensable per poder fer l'examen). La qualificació per superar la matèria, a les proves de recuperació extraordinàries, s’obté amb els percentatges següents:

La nota mínima per fer la mitjana entre el Treball i la Prova és de 4 punts.

11. MATERIALS I RECURSOS

Llistat de les fonts d’informació (bibliogràfiques, electròniques, audiovisuals, etc.) més importants per al conjunt de l’àrea o matèria

Llibres: Ciències de la Terra i del medi ambient 2 batxillerat. M. Dolors Bonafeu, Marcel Costa, Montserrat Estrada, Marc Ferrer (coord.), Eulàlia Roger. Edicions Castellnou, 2018 Ciències de la Terra i el medi ambient2 batxillerat. Sèrie Observa E.Banda, A.Checa, E.Duce. D.Rabadà, N.Roca i M.Torné. Grup promotor Santillana, 2016 Projece SABER FER

Materials PAU: https://sites.google.com/site/ctmapau/preguntes-per-temes-i-anys

Treball: 20% Prova: 80%

P à g i n a 9 | 9