programació d’edudació · pdf file4 algunes pautes per faciliar la seva...
TRANSCRIPT
PROGRAMACIÓ D’EDUDACIÓ INFANTIL
CEIP SA GRADUADA
(SA POBLA)
2
ÍNDEX
EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ…………………………………………………………………………………..…3 EL TREBALL PER PROJECTES………………………………………………………………………..………..5 FILOSOFIA…………………………………………………………………………………………………..……..10 ELS JOCS……………………………………………………………………………………………………..……12 LA FAMÍLIA CONVIDADA………………………………………………………………………………….……..14 L’ÀLBUM DE LA MEVA VIDA…………………………………………………………………………….………14 L’HORA DEL CONTE: PROGRAMA BIBLIOTECA-ESCOLA………………………………………...………14 LA SORPRESA………………………………………………………………………………………………….....15 MATEMÀTIQUES VIVENCIALS………………………………………………………………………………….17 GRAFOMOTRICITAT………………………………………………………………………………………...……18 RACONS DE JOC I RACONS DE TREBALL…………………………………………………………..……….20 HÀBITS………………………………………………………………………………………………………...…….21 PSICOMOTRICITAT…………………………………………………………………………………………...…..22 ACTIVITATS INTER-AULES D’EDUCACIÓ INFANTIL……………………………………………………...…23 LA CARPETA VIATGERA DE CONTA CONTES……………………………………………………..………..23 EXPERIMENTACIÓ……………………………………………………………………………………….……….24 TRACTAMENT DE LA LECTOESCRIPTURA…………………………………………………………………..25 LOGOPÈDIA…………………………………………………………………………………………….……..……32 ANGLÈS…………………………………………………………………………………………………..…………33 MÚSICA………………………………………………………………………………………………………..…….45
3
EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ
JUSTIFICACIÓ:
L’adaptació de l’alumnat és un moment delicat per tots: infants, famílies i mestres.
Per alguns infantas començar el curs de 3 anys suposa l’inici de la seva escolarització i, per tant, és la primera separació real dels
pares. Aquests infants estan acostumats als ritmes de casa que són individuals (hores de son, de joc, de menjar) i passen a un
ritme general a unes noves normes i a una atenció global. Els que de 0 a 3 anys hagin estat escolaritzats també necesiten seguir
un procés d`adaptació als nous companys, espais, mestres, a noves maneres de comunicació,…etc.
Així doncs, tenint en compte que cada infant és únic; s’ha de respectar que la durada d`aquest procés serà diferent per cada infant.
OBJECTIUS DE L’ADAPTACIÓ:
1. Acceptar la separació familiar.
2. Establir relacions comunicatives i nexes afectius amb les mestres i els companys.
3. Establir un clima de confiança entre l`escola i les famílies.
4. Sentir-se acollit com a ésser individual.
5. Adaptació progressiva als ritmes i a les rutines de l’escola.
6. Manifestar les seves necessitats, vivències, emocions.
4
ALGUNES PAUTES PER FACILIAR LA SEVA ADAPTACIÓ A L’ESCOLA GRADUADA:
Tenir una actitud oberta i de confiança.
no perllongar excessivament l`acomiadament de l`infant.
intentar que l`infant no falti els primers dies, perquè es trenca el ritme d´adaptació.
no deixar l`infant a l`aula sense acomiadar-nos (aprofitant que juga i està distret)
parlar a casa dels nous companys del grup-classe i altres nins que coneixen a l`escola així com dels jocs i de les les activitats
d`aula.
AVALUACIÓ DEL PERÍODE D’ADAPTACIÓ:
Tinc temps per acollir les demandes dels infants i les preocupacions de les famílies?
Els familiars col.laboren en la integració de l`infant dins la dinàmica de la classe afavorint la separació i una autonomia
progressiva.
Els alumnes expliquen coses quan arriben a l`escola , els puc escoltar.
Els racons de joc són un eina per tal de començar a compartir espais i joguines; quins infants s`incorporen , qui té més
conflictes, quins infants no juguen,…etc
Les activitas programades (jocs, cançons, contes,…) han funcionat.
La reunió informativa inicial ha estat positiva pel funcionament d’aquesta nova etapa.
5
EL TREBALL PER PROJECTES
JUSTIFICACIÓ:
El mètode de projectes és un procés metodològic molt ampli que respon a una forma d`entendre el procés educatiu.
Un dels objectius bàsics del mètode per projectes és aconseguir que els infants adquireixen unes eines de treball per poder-les
aplicar en totes les experiències pedagògiques que en posterioritat puguin desenvolupar.
Fer un projecte és una experiència molt motivadora pels infants ja que l`elecció del tema surt dels seus interessos. Es treballa el
tema elegit de manera globalitzada –interdependència de tots els continguts-. Així per exemple, hi haurà:
Activitats de llenguatge:
-exposicions orals (coneixements previs, formulació de preguntes, conclusions)
-activitats de plàstica (representació plàstica del que s`ha après, portada del projecte, construccions)
-llenguatge escrit (títol del tema que han triat, escriure una carta per demanar la col.laboració dels pares,
elaboració de cartells, escriptura lliure de textos a partir de fotografies, …etc)
Activitats de matemàtiques:
-comptar el número de vots que ha tengut cada tema.
-interpretació de plànols, mapes, etc a l`hora de fer una visita relacionada amb el projecte.
-íntroducció a l`estadística.
6
Activitats de medi:
-percepció identificació d’imatges de diferents entorns propers i llunyans.
-observació de com les diferents caracteristiques,comportaments i canvis soferts tant per objectes com per èssers vius afecten a la
nostre vida.
OBJECTIUS:
Iniciar-se en el treball per projectes.
Mostrar interès i respectar el tema que entre tots hem elegit, tot i no ser el propi.
Expressar-se de manera clara i entenedora davant dels companys( pensaments, opinions, gustos, hipòtesis,…etc).
Participar, respectant els diferents ritmes i nivells, en el desenvolupament d`un projecte ( proposta de temes, formulació de
preguntes, recerca d`informació, elaboració d`un guió,…etc)
Iniciar-se en l`ús de les noves tecnologies per a la recerca d`informació.
Iniciar-se en el treball en grups ( per parelles, grups de 3 o 4 infants, treball cooperatiu,…) respectant les opinions i aportacions
que faci cada un.
Aprendre a establir hipòtesis i a comprovar-les a partir de les pròpies preguntes i de les aportacions dels altres.
Traduir a diferents llenguatges (plàstic, escrit, corporal,…etc) allò que van aprenent al llarg del projecte.
Esforçar-se per escoltar , mantenint l`atenció a les exposicions orals, tant dels adults com dels companys.
CONTINGUTS:
Expressió oral: diàleg, formulació de preguntes, donar raons, exposicions,…etc
Llenguatge escrit: elaboració de diversos textos ( cartes, llistes, guions,…)
7
Llenguatge matemàtic: comptar el resultat de les votacions, numeració per elaborar un guió, tractament estadístic de la
informació,…etc
Llenguatge plàstic: elaboració de la portada, representació amb diferents materials, elaboració de murals, muntar una
exposició.
Hàbits de treball, normes de comportament, sortides.
CRITERIS D`AVALUACIÓ I ACTIVITATS D`ENSENYAMENYT-APRENENTATGE:
ELECCIÓ DEL TEMA:
Tractant-se d`un primer projecte i per tal de dur a terme una metodologia el més activa possible; demanarem la col.laboració de la
família. Han d`ajudar als seus fills a escriure el tema que volen estudiar i a preparar la defensa de les raons que cada infant
exposarà davant del grup.
S`entregarà a cada infant un sobre gran per tal d`aconseguir guardar el misteri. Cada dia un grupet d`infants aniran defensant la
seva elecció.
Els temes que vagin sorgint s`escriuran en un llistat; i quan tots hagin presentat un tema es procedirà a la votació.
FEIM SABER A TOTA L’ESCOLA EL PROJECTE QUE HEM TRIAT:
Elaboració de cartells que es penjaran per tot el centre.
En petits grups visitarem les aules de l`escola per demanar la col.laboració en la recerca d`informació.
8
Penjar a la pàgina web de l`escola el nom del projecte que anam a començar.
Els nostres coneixements sobre el tema:
En una o diverses sessions la mestra enregistrarà mitjançant la conversa els conceptes erronis o no que tenen els infants
d’aquell tema.
Representacions plàstiques sobre els coneixements previs (dibuixos, construccions, modelatge,…etc).
Elaboració d`un plafó amb un resum de les aportacions del grup.
I ARA QUÈ MÉS VOLEM SABER?
La feina de la tutora serà la de conduir la sessió i intentar que cada infant utilitzi el vocabulari correcte i entenedor.
Proposar una ordenació de les preguntes en funció d`un determinat criteri:
Les que més interessen als infants.
Les que formen part d`un mateix bloc.
Les més concretes i bones de contestar.
Les preguntes de caire més particular.
Agrupar les preguntes que formen part de la mateixa temàtica:
9
-alimentació
-comportament
-evolució
INVESTIGAM I ELABORAM CADA UNA DE LES PREGUNTES DEL GUIÓ.:
Es treballarà de manera individual i en petit grup tant per a la recerca a llibres o a internet com per l`exposició de la feina feta a la
resta del grup.
La mestra ajudarà als infants a destriar la informació que és important per a contestar les preguntes clau.
Cada grup explica a la classe tota la investigació que ha duit a terme.
Aquesta informació pot anar acompanyada de murals, contes, dibuixos,etc.
QUÈ HEM APRÈS FENT AQUEST PROJECTE?
-En un plafó presentam un mural col.lectiu on quedi reflectit de manera plàstica l`evolució dels seus aprenentatges.
-elaboració d`un mapa conceptual de les passes seguides per fer aquest primer projecte.
-elaboració d`un llistat de termes clau que han servit per contestar les nostres preguntes.
L’AUTOAVALUACIÓ COM A EINA DE DIAGNÒSTIC:
Si entenem que de ben petits se`ls ha d`ajudar a ser autònoms i a tenir criteri , se`ls pot introduir en l`avaluació figuroanalògica.
10
L’analogia resulta un mitjà molt positiu per poder avaluar la pròpia conducta i la dels seus companys a partir de sentiments,
d`emocions i sempre amb criteris simples i clars.així per exemple ells entenen que unes tissores obertes poden indicar coses que
s`han d`eliminar, retallar.
Tindrem en compte dos aspectes fonamentals:
L`úsde la imatge o altres formes perceptives és encara molt simple. A poc a poc anirem introduint elements més complexos,
però en els primers moments ens mourem a partir d`imatges molt lligades a analogies familiars als infants.
En els primers moments donarem els criteris tancats, i de mica en mica els anirem obrint.
FILOSOFIA
Durant l´etapa d´E.I. la filosofia 3/18 forma part de la nostra programació de cicle, ja sigui, a través d´art, rondalles, jocs,
contes,…Volem treballar les àrees de comprensió, anàlisi i resolució de problemas.
OBJECTIUS:
-Familiaritzar-se amb personatges de contes de diferents cultures.
-Desenvolupar la imaginació i la fantasia.
-Ser capaç de traduir els coneixements adquirits a diferents llenguatges (plàstic, oral, musical, corporal,…).
11
-Potenciar el diàleg com a eina per arribar a acords, per posar-se al lloc de l´altre, per desenvolupar un pensament crític.
A través d’una sèrie de normes, que són:
1. Quan vulguis xerrar aixeca la mà.
2. No parlis mentre parla un altre nen onena.
3. Parla alt i clar perquè et puguin entendre.
4. Pensa el que vols dir abans de demanar paraula.
5. Escolta els teus companys amb atenció.
6. Tracta bé els altres nens i nenes.
7. Fes preguntes.
Volem aconseguir un enfortiment de la socialització dels infants, i és un primer graó per assolir un cert nivell d´autodisciplina . El joc
sense pautes no existeix, per conviure hem d´acceptar unes normes i això no és dolent, és la manera humana de viure en
comunitat.
Láctivitat sempre comensa amb un personatge conductor que `pot serun ninot, una titells,… que és el que cada setmana ens deixa
els contes, les endevinalles, els jocs, alguna sorpresa, mapes,…
A les sessions sempre hi ha dues mestres, una que condueix la sessió i l´altra que agafa la conversa i controla el grup.
Què fa el mestre conductor? Ha d´intentar que l´infant arribi per ell mateix a donar respostes més coherents, ajustades i
contradictòries. Ha d´intentar fer-los participar a tots dins les seves possibilitats, ha de reconduir la cesio.
El mestre de suport agafa la conversa, cerca recursos perquè la sessió vagi bé, controla el grup,…
Dins el centre aquest activitat té continuitat al primer cicle.
Avaluació: L´avaluació és una part molt important dins la filosofia i, s´intenta que l´infant s´autoavalui: la seva participació, com s´ha
sentit, el seu comportament dins el grup,… i, a més d´aquesta avaluació el mestre avalua a partir de les converses, de la
12
participació de l´infant, la interiorització de les normes; al final de cada trimestre, una part de les activitats que se fans´entrega als
pares en forma de llibret.
ELS JOCS
El joc és l`eina d`aprenentatge més valuosa que té un infant per apropar allò que li suggereix
La realitat adulta que l`envolta, i transportar-ho cap al seu món més proper, moltes vegades imaginari.
Amb els jocs es treballen una quantitat considerable d`estratègies metodològiques molt útils perquè l`infant aprengui jugant.
Dins la programació d`aula treballam una sesio setmanal o quincenal tot tipus de jocs (jocs de falda, danses, jocs populars, jocs
lingüístics, jocs per pensar, jocs sensorials, etc).Mitjançant els jocs treballam la lectoescriptura, les matemàtiques, la motricitat fina i
gruixada, l`afectivitat, la interiorització de normes,…etc.
OBJECTIUS:
Desenvolupar de manera espontània, natural i divertida l`aspecto físic. Psìquic i emocional de l`infant.
Fer del joc un element socialitzador que possibiliti les relacions entre iguals.
Aprendre a respectar, conèixer i adaptar-se a les regles del joc.
Desenvolupar la memoria, l`afectivitat, l`ingeni i la imaginació.
Conèixer la nostra llengua , tradicions i cultura(identitat del nostre poble)
13
AVALUACIÓ
Participació
Interès
Esforç
Compeitivitat
Memòria
Imaginació
Respectar normes de joc
Relacions del grup
Representació gràfica del joc: nivell del dibuix simple, amb detalls
METODOLOGIA
Seran unes sessions pràctiques, vivencials i lúdiques. La sessió es divideix en tres parts: una d´aprenentatge: explicació del joc,
normes, número de participants… Part pràctica, es desenvolupa alpati i, part de representació, l´alumne dibuixa a la fitxa del joc
els personatges i el material utilitzat.
La primera part de la sessio la tutora té l’ajuda de la mestra de suport. Es té en compte l’ajuda que necesita, per això se li adapta el
material necessari.
14
LA FAMÍLIA CONVIDADA
Durant tot el curs les famílies estan convidades a venir a l’escola fer algún tipus de taller o activitat amb tot el grup d’alumnes. No
és una tasca obligatòria per a les famílies per si que recomenam que participin sempre que sigui posible perquè potencia molt
l’autoestima dels nins, a més d’aprendre i divertir-nos.
L’ÀLBUM DE LA MEVA VIDA
Aquesta activitat va dirigida als alumnes de 3 anys. Cada familia a principi de curs es informada per la tutora de com funciona
aquesta activitat. Les familíes han de dur un petit àlbum de fotografies (5-10) on hi hagi el seu fill/a fent alguna acció. Les
fotografies han d’anar acompanyades d’una petita explicació (escrita a mà o amb ordinador). Aquest petit àlbum (fet fins i tot amb
folis) seria convenient que estàs plastificat ja que quedarà dins l’aula durant tot el curs perquè els infants el puguin fullejar.
L’HORA DEL CONTE: PROGRAMA BIBLIOTECA-ESCOLA
Setmanalment (un cop a la semana) hi ha un sessió destinada a l’hora del conte. El grup aula es desdobla i quinzenalment
assisteix a la sessió de conta contes que té lloc a la biblioteca de l’escola la qual té com a protagonistes en Biblio i na Teca (les
15
dues mascotes). Aquesta activitat té com a objectiu fonamental: el plaer d’escolar un conte i endinsar-se així dins el món de la
fantasia. Al final de cada sessió s’entrega a cada alumne un petit recordatori del conte on apareix el títol i alguna il-lustració
representativa anomenat souvenir. Aquest souvenir de vegades requereix la participación de l’alumne per acabar-lo (exemple
pintar o escriure) i d’altres vegades no. També s’entrega a cada grup d’alumnes per penjar a la classe un “póster” com a
recordatori del conte contat a cada sessió.
Trimestralment es fa una avaluació individual del conte que els hi ha agradat més i del que els hi ha agradat menys.
LA SORPRESA
Activitat per al grup de tres anys.
DES D´ON PARTIM?
Partim de l`interès que mostren els infants per dur objectes de casa.
QUÈ PRETENEM?
FER EL JOC DE LES SORPRESES PER CANALITZAR L´INTERÈS DE COMPARTIR I de COMUNICAR-SE AMB ELS ALTRES.
16
COM HO FAREM?
Inicialment, introduirem el joc de les sorpreses, duent noltros la sorpresa (les mestres).
L’objecte es posarà dins una bossa de tela. No ha d`estar a la vista dels infants perquè conservi l`esperit de sorpresa.
La bossa passarà de mà en mà i es faran una sèrie de preguntes per esbrinar que hi ha dins la bossa.
Aquesta activiatat es treballàra setmanalment.
QUÈ TREBALLAREM?
Percepció
Representació mental.
Associació.
Textura, forma, mida, volum, olor.
Llenguatge
Imaginació
Representació plàstica.
17
MATEMÀTIQUES VIVENCIALS
La matemàtica a educació infantil ha de servir a l`infant per ampliar i dominar estratègies de raonament, per coneixèr els números
petits i grossos, per treball ar les quantitats i la numeració, per iniciar-lo en l´ùs de l`estadística, el càlcul mental, la geometria, la
interpretació de plànols i mapes, la seva situació dins l`espai,…etc
COM HO TREBALLAM:
Mesurant objectes
Portant a l`aula textos numèrics i interpretant-los.
Controlant l`assistència.
Sortint al carrer i cercant a quin lloc hi ha númerosi cossos geomètrics(geomètrix).
Organització de l`aula.
Jocs amb daus.
Jocs populars i d`estratègia..
L`ús de les votacions en els projectes de treball.
La interpretació de recorreguts quan feim una sortida damunt un plànol.
L`ús dels mapes per localitzar països que surten en els contes
Els números del nostre cos: el pes i l`laltura.
L`estadística com a eina per a interpretar fets i fenòmens.
La numeració en els jocs de taula.
18
QUÈ CAL TENIR EN COMPTE?
Cal partir de l`evocació del record que s`ha feten una sessió anterior, ajudant-los a reconstruir els aprenentatgesi fer-los més
conscients d`allò que van a fer.
És important promoure l`observació i els comentaris col.lectius sobre les daes amb les quals treballam; ja que se situen en
la zona de desenvolupament potencial, i així construir entre tots un discurs en espiral que facilita el progrés individual.
La realització individual entesa com el moment en què cada infant s`ha d`enfrontar al full en blanc per realitzar la seva
producció.
Introduir diversos tipus de representacions.
GRAFOMOTRICITAT
S'anomenen habilitats grafomotrius a aquelles destreses que s'han d'anar assolint sobretot amb els braços, les mans i els dits.
Assolir aquestes destreses implica passar de l'estadi de la vivència global del cos a l'estadi de les vivències segmentàries.
Les destreses que treballam són bàsicament:
Per aconseguir una tonicitat adequada amb els dits es fonamental treballar la sensabilitat, la fortalesa i la relaxació dels mateixos.
19
El domini de la mà és fonamental per realitzar qualsevol activitat grafomotriu i així aconseguir agilitat, consistència i poder
realitzar tot tipus d'activitat grafomotricitat fina.
La prensió i pressió damunt un instrument s'assoleix a partir de tres tipus d'activitats: picar, tallar i cosir.
La dissossiació de les dues mans: l'escriptura exigeix una correcta dissossiació de la mà instrumental respecte a la mà suport.
OBJECTIUS GRAFOMOTRIUS:
Tonificar: mans, dits i tot el cos.
Avançar en l'assoliment de la coordinació ull-mà i en el domini de la mà en general.
Aprendre a organitzar-se en l'espai.
Començar a dominar els moviments bàsics dels traços de l'escriptura.
Aprendre a seguir una direcció establerta.
Començar a fer les rotacions en els dos sentits.
Exercitar la percepció sensorial a partir de la manipulació i l'exploració d'objectes i materials.
Executar els tracços de l'escriptura amb diversos materials.
Gaudir i participar a les sessions tant col-lectives com individuals. Bona comunicació en grup.
METODOLOGIA
Totes les sessions seran vivencials, pràctiques, manipulatives, participatives i lúdiques. S'empren diferents materials: diferents
tipus de papers, teles, pals de fusta, crema, etc.
20
Totes les sessions van acompanyades de música: diferents melodies i ritmes.
Es desenvoluparan en espais grans ja que es necessiten suports no pautats per realizar l'activitat.
La sessió es desenvoluparà en tres parts:
una pràctica on els alumnes amb el seu cos i/o altres element desenvoluparan exercicis grafomotrius al ritme de la
música.
Un moment de relaxació.
Pràctica manipulativa treballada amb materials: retallar, estampar, etc.
RACONS DE JOC I RACONS DE TREBALL
A educació infantil diferenciam clarament els racons de joc dels racons de treball com una estretègia metodològica útil tant pel
treball individual com pel treball en petit grup.
En els racons de joc és on l'infant aprèn tot el lèxic i les estructures relacionades amb situacions familiars i socials. El joc simbòlic
que se'n deriva d'aquests racons els permet avançar a la capacitat d'extracció. El racó de joc simbòlic està elegit i organitzat per la
mestra i els alumnes. A més del racó de joc simbòlic i sol haver: el racó de lectura i escriptura, de matemàtiques, de plàstica, de
biblioteca.
Els racons de treball són els que ens permetran seguir el ritme i el progrés individual de cada nin.
21
ORGANITZACIÓ
Cada racó té un distintiu.
Només poden participar al racó els nins assignats.
Per accedir al racó hi pot haver diferents tipus d’organització: medalles, penjar el seu nom,etc.
Els nins no poden canviar de racó durant la sessió.
L’avaluació es fa conjuntament l’infant amb la mestra.
En acabar es fa una posada en comú per explicar que han fet al seu racó de treball.
Les activitats es canvien periodicament.
HÀBITS
Al llarg de tot el curs és fonamental l’educació dels hàbits i actituds, tant pel que fa a l’adquisició de coneixements i aprenentatges
que es requereixen per la convivencia com pel desenvolupament de la iniciativa i l’autonomia personal.
Aquesta educación és implícita en el conjunt d’activitats que es porten a terme diàriament.
Perquè el nin interioritzi aquests hàbits ha de repetir diverses vegades unes mateixes frases, ex: “ puc anar al bany?”.
Habits que treballarem:
Convivencia, socialitazació i ordre.
Autonomia.
22
Higiene i salut.
Treball.
PSICOMOTRICITAT
Les sessions de psicomotricitat que desenvolupam han de suposar una manera d’entendre l’infant, que implica unes actituds i
disposicions metodològiques per part de les educadores que s’estenen a la resta d’àmbits escolars i abraça el conjunt de la
intervenció educativa.
Aquesta pràctica engloba en un tot la motricitat, l’afectivitat i la intel-ligència.
Distribució dels espais a la sala de psicomotricitat:
La sala s’ha d’organitzar en diversos espais que han de comptar amb els materials adequats. El pas d’uns espais als altres és lliure
i l’intercanvi de diferents materials també.
Espais:
Espai d’experimentació sensoriomotriu: salt, caiguda, rodament, equilibri.
Espais que permetin l’accés a construcions simbòliques.
Espai de representació: permet als infants accedir al descentrament i així accedir a altres vies d’expressió: construccions,
plàstica, expressió oral…
23
Objectius:
Avançar en el desenvolupament motòric i psicomotriu.
Descobrir el propi cos per arribar a la construcción de la propia imatge corporal.
Experimentar i descubrir la propia orientació espacial. Relacionar-la amb l’entorn que l’envolta.
Estructurar-se en el temps. Ritme.
Reproduir amb tot el cos els tracços que posteriorment configuraran els elements de les grafies.
ACTIVITATS INTER-AULES D’EDUCACIÓ INFANTIL
Al llarg del curs es fan algunes activitats on s’impliquen tots els alumnes d’educació infantil alhora. Aquesta organitzac ió
enrequereix l’activitat ja que hi ha diferents coneixements previes i aprenentatges, depenent també un poc de l’edat i la història
personal de cada alumne.
Són activitats com: tallers de cuina, resolución de problemes que ens planteja la jaia corema, etc.
LA CARPETA VIATGERA DE CONTA CONTES
A principi de curs s’informa a les famílies que durant tot el curs es realitzarà aquesta activitat per a la qual cosa es requereix que
cada infant dugui de casa seva una carpeta i un conte (la mestra exigeix l’editorial i la col-lecció).
24
Què, com i quan ho farem?
Cada divendres cada alumne elegirà un conte diferent d’entre tots els que han duit (pot ser el seu o el d’un company) per endur-se’l
a casa. L’objectiu és que les famílies fassin una lectura compartida amb el seu fill/a. En acabar la lectura hi haurà una feineta que
ha de fer l’infant (no la familia) i entregrar-la a la mestra el proper dilluns.
Totes aquestes feinetes estaran recollides en un petit quadernet que ha elaborat la mestra per a cada infant.
EXPERIMENTACIÓ
Activitat destinada al grup de tres anys.
El fet d’experimentar enriqueix molt els coneixements dels infants ja que experimentant també investigam i aprenem, feim hipótesis
i les comprovam.
Entre les diferents necessitats bàsiques que tenen els infants també està la necessitat d’explorar l’entorn natural i social. Amb
aquesta acció els infants miren, toquen, manetgen i fan un munt d’accions més que els ajuden a descobrir diferents fenòmens
físics, socials i químics.
El material que oferim a les sessions d’experimentació (que es fan més o manco cada quinze dies) no són juguetes, són materials
naturals, entenent com a natural no només aquells que ens ofereix la natura sinó també qualsevol element que forma part de la
nostra vida i que pot ser eina de creativitat i de joc: estris de cuina, arena, pedres, pinces de roba, sabó, aliments, etc.
*Volem demanar la col-laboració de les famílies en l’aportació de material
25
TRACTAMENT DE LA LECTOESCRIPTURA
MARC TEÒRIC
Des del punt de vista constructivista la lectura i l’escriptura són dos processos estretament relacionats i alhora bàsics perquè tot
infant pugui accedir a tots els altres coneixements organitzats que formen la nostra cultura.
La lectura i l`escriptura tenen una finalitat comuna: LA CONSTRUCCIÓ I LA INTERPRETACIÓ DE SIGNIFICATS.
Quan un infant inicia la seva escolarització duu tot un bagatge sobre lletres, paraules, etc. El primer que feim els mestres és
conèixer on es troba cada infant per així poder confrontar l’infant amb les seves hipòtesis per tal de reelaborar-les en un procés de
construcció personal, i així arribar a construir autònomament aprenentatges significatius.
EL PAPER DEL MESTRE I DE LA MESTRA
Promoure situacions d’interacció mestre - alumne, alumnes- alumnes, i alumnes – altres adults.
Fomentar la participació dels alumnes.
Proporcionar les condicions necessàries perquè els alumnes puguin ser autònoms i crítics.
Fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge.
Procurar l’aprenentatge d’estratègies i habilitats.
Adequar-se a les característiques del cicle i del grup.
Plantejar reptes d’aprenentatge que siguin assumibles per l’alumnat.
26
Tenir en compte que els errros de l`infant són etapes del seu procés evolutiu.
Treballar en la zona de desenvolupament pròxim, és a dir, entre allò que el nen és capaç d`aprendre i fer sol i allò que és
capaç d’aprendre i fer amb els altres.
Per descriure el procés d’aprenentatge dels infants respecte del codi escrit, ens basarem en els estudis realitzats per A.
Teberosky i E. Ferreiro i són:
Escriptura Indiferenciada:
◦ Imitació de l’acte d’escriure
◦ Produccions de gargots o pseudolletres
Escriptura diferenciada (presil·làbica):
◦ Fan servir lletres del seu nom
◦ Modifiquen la quantitat de lletres d’acord amb les característiques de l’objecte al qual va associada
Escriptura sil·làbico-alfabètica
◦ S’adonen que una síl·laba es pot escriure amb la vocal i la consonant corresponents
Escriptura alfabètica
◦ Són capaços d’escriure la correspondència entre el so i la grafia corresponent.
◦
EL PLANTEJAMENT DE LA LECTURA
S`entén per lectura el procés individual que duu a la comprensió d`un text. Llegir és comprendre un escrit, interpretar un text.
27
En el procés d`aprenentatge de la lectura cal tenir en compte:
quines són les característiques que emmarquen el procés lector.
Com es produeix el fet de llegir.
Quines són les etapes evolutives que es desenvolupen en el procés lector.
Quins són els aspectes formals que estan relacionats amb l`adquisició d`un bon nivell de lectura.
Quins són els models didàctics que afavoriran el procés lector.
Com es pot portar a terme l`observació i l`avaluació del procés lector.
LES ETAPES EVOLUTIVES DEL PROCÉS LECTOR
SIMULACIÓ DE L’ACTE DE LLEGIR
Es dóna entre els 3 i els 4 anys.Són capaços de diferenciar les lletres d`altres grafismes (dibuixos i, números...).Preferència per
les imatges a partir de les quals cerquen el significat del text. Comencen a reconèixer logotips comercials.
INTERPRETACIÓ A PARTIR DE LA IMATGE
Es dóna entre els 4 i els 5 anys. Reconeixen algunes lletres i paraules que farn servir per formular hipòtesis sobre el significat
del que llegeixen.
INICI DESXIFRAT DEL TEXT
Es dóna entre els 5 i els 6 anys. Comencen a desxifrar el text perquè ja tenen en compte el valor sonor de les lletres. Inferència
dels seus coneixements.
28
DESXIFRAT DE LLETRES O SÍL·LABES SENSE COMPRENSIÓ
INSEGURETAT EN LA LECTURA, PERÒ AMB COMPRENSIÓ
LECTURA COMPRENSIVA AMB AUTONOMIA
Es dóna entre els 5 els 6 anys. En un primer moment poden desxifrar les lletres o sií.labes d`una paraula a la qual poden no
trobar sentit; més endavant desxifren amb errors, però se n`adonen del sentit del text llegit. Finalment, els infants entren en un
període d`autonomia en el qual desxifren plenament els significat del text que llegeixen, ara ja sense errors.
-Lectoescriptura:
Treballar diferents tipus de textos al llarg de cada curs ja des d’EI i continuar durant tota la Primària: llistats, informat ius, literaris,
instructius, prescriptius, publicitaris...
A tres anys es deixa a criteri de la mestra començar amb lletra lligada o de pal però s’ha de tenir en compte d’iniciar la lletra lligada
i en acabar cinc anys l’han de conèixer i els que tenen un nivell més avançat l`haurien d`emprar en la producció d`alguns textos.
Treballar molt la grafomotricitat des de 3 anys: p. ex. Material d’Aytor Zabaleta entre d’altres.
Insistir en la direccionalitat de lletres i nombres.
Aplicar el constructivisme en l’aprenentatge de la lectoescriptura i continuar amb aquesta filosofia al primer cicle de primària.
Pautes de funcionament de la biblioteca d’aula
Arxivadors
Alfabet
Deures.
29
OBJECTIUS MÍNIMS QUE S’HAN DE CONSEGUIR PER NIVELLS
Aquests objectius, volem que siguin una guia orientadora pels docents en el procés didàctic d’aprenentatge de lectoescriptura. La
realitat a la nostra escola ha canviat significament els darrers anys: el nombre d’infants sense escolarització de 0-3 anys és molt
elevat. Les ràtios són molt elevades, hi ha un percentatge elevat de infants que no tenen com a llengua primera el català. Hi ha
absentismes perllongats; etc. Tot això fa que ens haguem d’adaptar a les característiques de cada grup classe.
4rt Educació Infantil
Escriptura:
Diferenciada
Escriure el seu nom amb tarja.
Lectura: reconèixer el seu nom entre uns altres i el d’alguns companys.
Simulació de l’acte de llegir.
Grafia: lletra de pal/ lligada.
5è Educació Infantil
Escriptura: sil·làbica amb valor sonor convencional.
Escriure el seu nom sense model
Lectura:
Reconèixer el nom propi i els d’alguns companys
30
Reconèixer el nom d’algun conte, títol, cançons, logotips...
6è Educació Infantil
Escriptura:
Sil·làbicoalfabètica.
Escriure nom, primer cognom i segon cognom.
Lectura: desxifrar paraules i/o el contingut senzil d’un text.
Grafia: introducció a la lletra lligada.
PAUTES D’AVALUACIÓ I PROVA FINAL DE 6È D’Educació Infantil
En el procés que es porta a terme el l’aprenentatge de la lectoescriptura és important que el mestre estableixi unes pautes
d’observació que li permetin ubicar en quines fases es troba cada un dels alumnes. A continuació esposarem la prova final de 6è
d’educació infantil, que és la mateixa que s’empra a tot Educació Infantil.
Aquesta prova permet establir el nivell de cada infant en el coneixement del sistema alfabètic i la seva relació amb l’oral. La prova
es basa en l’anàlisi que han fet Emilia Ferreiro i Anna Teberosky en diferents treballs (vegeu, per exemple, Ferreiro i Teberosky,
1979, i Teberosky, 1989).
Es dóna un paper i un llapis a cada infant, se li diu que hi posi el nom i dos cognoms, i a continuació que escrigui el nom de cada
imatge que apareix en el paper.
A continuació li demanem que ens ho llegeixi acompanyant-se del dit.
31
Les imatges que apareixen són: un sol, una casa, una tortuga i una papallona.
La única diferència d’aquesta prova final amb la que passam a 3 i 4 anys és la presència d’una fotografia significativa del grup
classe. A partir de la fotografia, proposam que escriguin un text breu sobre el que veuen en aquella imatge. A 5 anys cada infant
pot triar si ho vol fer en lletra de pal, lletra lligada o totes dues.
A més de la prova d'escriptura, passam un alfabet amb lletra de pal i lletra lligada.
Com ho avaluam?
(.) Coneixement del so d'aquella grafia.
(Be) Nom de la grafia.
Referents que contenen aquella lletra.
PROVA DE LECTURA:
A 3 i 4 anys la prova és la mateixa:
- Una imatge d'un refresc molt conegut amb un text breu a davall. (coca-cola)
- La imatge d'una mare i un infant devora un radiador. (calents)
- La imatge d'un cotxe que fa carreres (no corre, vola) La imatge d'un home observant un ca (el veterinari observa el ca).
A 5 anys la prova de lectura: triam dos llibres de la biblioteca de l'aula, els dos contenen text amb pal i lligada, amb un missatge
molt senzill i significatiu per ells. En acabar de llegir aquest text, feim preguntes per tal d'esbrinar el nivell de comprensió de cada
infant.
32
LOGOPÈDIA
TALLERS D’ESTIMULACIÓ PRECOÇ DEL LLENGUATGE Els tallers es realitzen un pic setmanalment a totes les classes. La classe es divideix en dos grups, un grup feia el taller a la
biblioteca i l’altre grup es quedava a l’aula amb la tutora.
En aquests tallers es fan activitats engrescadores pels nins per tal d’aconseguir els següents objectius:
- Estimular el llenguatge oral.
- Augmentar el lèxic.
- Afavorir una adeqüada consciència fonològica.
- Prendre consciència de la respiració.
- Estimular els sentits: oïda, tacte, olfacte.
- Treballar la comprensió oral.
- Augmentar l’atenció i la memòria visual i auditiva.
TALLER DE /R/ VIBRANT Al tercer trimestre es fa un taller de /r/ vibrant a Educació Infantil 5 a un grup concret de nins/es que no produeix aquest fonema o
no el generalitza a la seva parla espontània.
Aquest petit grup fa una sessió setmanal per exercitar l’òrgan bucofonatori (pràxies) per treballar el punt d’articulació correcte i
poder produir aquest fonema.
33
ANGLÈS
INTRODUCCIÓ
La introducció de la llengua extrangera, l’anglès a l’educació infantil es va fer de forma progressiva a partir del curs 2001-2002 a 5
anys, 2002-2003 4anys i 2003-2004 a 3anys.
Dins aquest projecte es va contemplar les garanties de continuitat i la valoració de la disponibilitat dels recursos humans i
materials. Per tant la programació dins l’horari general ha variat d’una o dues sessions setmanals.
OBJECTIUS GENERALS
- Mostrar una actitud positiva envers l’aprenentatge del nou idioma.
- Captar el sentit global del contes i textos orals senzills amb l’ajuda dels recolzaments visuals i sonors, els gestos, les
expressions facials, els contextos establerts, etc.
- Seguir instruccions orals senzilles.
- Produir missatges orals senzills.
- Comprendre i emprar les convencions lingüístiques més comunes i senzilles. Provocar respostes verbals simples quan
individualment mostrin bona disposició.
- Reconèixer els sons, l’entonació i el ritme del nou idioma.
- Emprar els coneixements conceptuals i procedimentals d’altres àrees per aprendre anglès( números, colors, relacions
espai/temps, habilitats com encerclar; doblegar, picar, acolorir, aspectos musicals i rítmics, etc.
- Mostrar interés en els aspectos socioculturalsd dels països de parla inglesa.
34
METODOLOGIA
A edats tan primerenques, l’aprenetatge de la llengua estrangera té molt en comú amb l’adquisició de la llengua materna per tant
s’utilitcen contextos comunicatius familiars i propers al seu món.
Els infants d’aquesta edat són, per naturalesa, inquiets, i tenen periodes d’atenció relativament curts. Per aquest motiu, inc loem
moltes activitats de resposta física total i també per a la seva participació de forma no verbal i, més endavant, verbal.
Es segueixen unes rutines bàsiques per proporcionar seguretat i ajudar a estructurar el temps i assenyalen els canvis d’activitat
L’anglès a l’aula: s’utilitza l’anglès sempre que sigui posible i es proporciona ajuda visual: el significat de les cançons i dels contes
s’il.lustra a través de pistes d’entonació, visulas i conceptuals.
S’utilitza el llenguatge típic de l’aula i les instruccions repetides freqüentment, com per exemple : Listen.., give me.., point to.. let’s
sing…
Fórmules de cortesía. Hello, please, good morning.. thank you… llenguatge de presentació: Can you see? What? This..?
MATERIAL de 4 I 5 anys: S’utilitza un llibre I contes elaborats per la mestra.
El llibre : Patch the Puppy 1. Suposa una introducció suau i està dissenyat de manera que es pugui utilizar directament si els
infants no han tingut clase d’anglès als tres anys o bé com a continuació de si n’han tingut.
El material se centra en Patch, un cadell, titella per que els nins li agafin afecte i com introducció a la sessió o canvis de
les activitats.
El principal tipus d’activiats són les cançons, jocs i contes breus molt senzills i visuals. Hi ha moments de CIRCLE i TABLE time a
cada sessió.
STORYTELLING la mestra aquí utilitza tot tipus de contes: tradicionals o inventats i adaptats. . En aquest cas són el punt de
partida de la programació. Són contes curts i repetitius, amb pocs personatges, estrustures gramaticals i vocabulari senzill
35
presentat dins un contexte familiar, variat i graduat, argument fàcil de predir I que ajudi a sa comprensió amb diferents maneres de
presentar el conte be en suport visual o sense.
CONTINGUTS TREBALLATS
- Saludar i presentar-se.
- Els nombres del’1 al 10.
- Els colors.
- Identificar i nombrar objectes de la classe, parts de la cara i cos, parts de la casa, membres de la familia, animals de
companyia i salvatges…
- Reconèixer aliments i expressar gusts i preferències.
- Felicitar el Nadal I la Pasqua i tradicions anglosajones (Halloween…)
- preguntes senzilles.. etc.
MÚSICA
OBJECTIUS
Comprendre i experimentar les possibilitats del so com un element per expressar idees, sentiments... etc. ja sigui amb la
veu, amb el cos humà o mitjançant instruments.
36
Conèixer i assimilar les qualitats del so: durada, timbre, altura i intensitat.
Distingir i saber classificar els diferents instruments de percussió
Distingir els instruments de petita percussió pel seu timbre
Utilitzar el propi cos com a instruments de representació i comunicació
Conèixer un repertori de cançons i danses
Respectar qualsevol tipus de manifestació pròpia, aliena i d'altres procedències
Participar en activitats de moviment, ja siguin jocs o danses
Llegir grafia no concenvional com a representación escrita de la música
CONTINGUTS
Les sensacions
El so i el silenci
El cos com a instrument
Les qualitats del so
La direccionalitat dels sons
Els instruments de percussió i la seva classificació
La seva representació gràfica
Jocs i moviment
Dansa, ritme i pulsació
37
L'audició
METODOLOGIA
El model d’ensenyament-aprenentatge que aplic a les sessions de música és el següent:
ESCOLTAR IMITAR RECONÈIXER REPRODUIR INVENTAR
El joc
Un dels procediments més adequats per a estimular i desenvolupar la capacitat del moviment és, sens dubte, el joc. El joc
és la manera més natural d’aprendre i la seva pràctica contribueix al desenvolupament social i afectiu de la personalitat alhora que
fomenta l’adquisició d’actituds, normes i valors. Les ganes de superació que proporciona el joc produeix l’observació voluntària
d’una disciplina, respecte a les normes i superació de dificultats i reptes. Per això, el joc no només és el mitjà ideal per a
l’adquisició d’habilitats psicomotrius sinó que també, gràcies a la gran motivació que aporta, és una activitat de gran utilitat per a
complir altres objectius, com per exemple, la preparació de formes de dansa. Aquesta funció motivadora no ha d’excloure, malgrat
tot, la riquesa dels valors educatius que el joc posseeix en si mateix i que, en termes d’educació musical i motriu, es refereixen a
àmbits tan diversos com percepció rítmico-auditiva, orientació espacial, percepció de formes espacials i musicals expressió
corporal, creativitat...
38
La improvisació
La improvisació és una manera d’expressió musical creativa, lliure i espontània. El tipus d’activitat desenvolupada en la
improvisació la fa semblant al joc. Improvisació i joc són, per tant, procediments comuns als blocs de continguts d’aquesta àrea. De
fet, fins i tot, es poden considerar termes sinònims. Malgrat això, si bé la improvisació resulta una espècie de joc, no tot el joc és
improvisació. Ambdós procediments possibiliten l’adquisició d’habilitats per a aconseguir l’experiència de crear material musical i
coreogràfic.
La improvisació és, per tant, una manera d’explorar al material que du cap a l’adquisició de nous coneixements. El clima de
la classe és clau per a exercitar la llibertat de descobrir i cercar solucions. És essencial mantenir l’atmosfera emocional
indispensable per al treball creatiu. A totes les classes s’haurien d’incloure activitats relacionades amb la improvisació. No importa
que la tasca sigui breu o senzilla. Es tracta d’aconseguir qualque cosa personal i pròpia. Com a mestra he d’estar totalment
familiaritzada amb la improvisació, de manera que pugui utilitzar-la espontàniament en aquells moments en què necessiti un reforç.
És molt important permetre als nins adjudicar-los papers quan es senten preparats per a això, i pel contrari, no forçar-los a
una intervenció en contra de la seva voluntat. De la mateixa manera, he de mantenir la suficient flexibilitat per a renunciar als seus
projectes quan la classe proposi altres idees. Malgrat a vegades aquestes idees no donen bons resultats, és important que els nins
ho descobreixin per ells mateixos.
Perquè els sons per si mateixos produeixin música, es necessita una organització. La improvisació requereix unes regles de joc,
que poden ser proposades pel mestre o pels nins. Les esmentades regles possibiliten el paper de ser director, la qual cosa
afavoreix el canvi freqüent d’aquest, i aporten la possibilitat de comparacions crítiques sobre la proposta i l’execució o sobre lles
39
diferents versions d’una mateixa tasca. Les regles han de ser clares i senzilles perquè l’activitat no es vegi interrompuda
contínuament per a resoldre dubtes verbalment. La improvisació requereix capacitat d’acord. A poc a poc els nins aprenen a
utilitzar allò que necessiten, seleccionen i desenvolupen el seu propi gust.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Mostrar un coneixement del propi cos com a instrument així com també les possibilitats del so.
Mostrar respecte per les manifestacions musicals pròpies i de la resta dels companys.
Adquirir un repertori determinat de cançons i danses.
Demostrar interès per participar en les activitats de moviment, ja siguin jocs o danses.
Tenir autonomia per a llegir grafia no convencional de la música escrita.
Saber reconèixer els instruments de petira percussió pel seu timbre.
Conèixer les qualitats del so: timbre, altura, durada i intensitat