programmation Étapes intermédiaire-avancé 2 batx. … destacados... · web viewen qualsevol cas,...

Programmation Étapes intermédiaire-avancé 2 Batx. Catalunya

Programació de Francès. Étapes (Intermédiaire / Avancé) 2n de Batxillerat

PROGRAMACIÓ

FRANCèS

(segona llengua estrangera)

BATXILLERAT

SEGON CURS

ÉTAPES

(INTERMÉDIAIRE / AVANCÉ)

OXFORD EDUCACIÓ

JUSTIFICACIÓ TEÒRICA DEL PROJECTE

Els alumnes de Batxillerat han de consolidar el que han après en l’etapa (ESO) o curs anterior (1r de Batxillerat). En aquest sentit, aquest projecte proposa als alumnes un material variat: els que ja tenen un cert nivell de francès reforçaran i consolidaran els continguts apresos i també les estratègies comunicatives. Aquest mètode desenvoluparà la seva capacitat per a analitzar i reflexionar sobre la llengua estrangera (francès) d’una manera més autònoma.

Els interessos i la capacitat d’aprenentatge dels alumnes a Batxillerat són tan diversos com el seu grau de motivació. Per això, i per tal d’estimular l’interès i crear una actitud positiva i crítica envers l’aprenentatge del francès, Étapes conté una gran varietat de temes, mitjançant els quals l’alumne podrà reconèixer-se i aprofundir sobre temes de la vida diària; a Étapes 2, sobre el caràcter, la roba, el lleure, la família, el projecte professional, la salut, etc., i a Étapes 3, sobre la política, el medi ambient, les noves tecnologies, la pobresa i la riquesa, etc.

També es té en compte l’edat de l’alumne i el fet que és més sensible per a tractar temes relacionats amb el seu entorn, la vida i les cultures que l’envolten. Aquests temes tenen una doble funció: connecten amb altres àrees del currículum i animen els alumnes a reconèixer i reflexionar sobre la importància de conèixer una llengua diferent de la pròpia en la societat actual, ja que en el futur els pot ajudar a incorporar-se en el món laboral.

En aquesta nova etapa es tracta de desenvolupar al màxim l’autonomia de l’alumnat amb relació al seu propi progrés, de manera que pugui dominar la llengua francesa amb més rigor i esdevingui un instrument personalitzat de comunicació, a més de ser autònom pel que fa a la capacitat de llegir i comprendre textos.

En conseqüència, en aquesta etapa educativa l’aprenentatge del francès introdueix les dues finalitats bàsiques següents:

· la finalitat instrumental, com a mitjà d’expressió i comunicació;

· la finalitat de formació intel·lectual general, d’estructuració mental i de representació del món.

Aquest projecte, d’acord amb els objectius educatius que estableix la Llei orgànica d’educació (LOE) i el seu desenvolupament curricular, prem com a model els principis següents:

1. Necessitat de comunicació

En la metodologia que proposem s’ha recuperat de les etapes educatives anteriors l’anàlisi de l’aprenentatge en els quatre vessants de comprensió escrita i oral i producció escrita i oral, que considera l’estudi de la llengua com el domini d’una eina de comunicació.

A Batxillerat considerem que amb això no n’hi ha prou, per la qual cosa hi afegim un altre principi, el de la necessitat de comunicació, és a dir, la necessitat del parlant de comunicar-se, el que fa que l’aprenentatge sigui significatiu i operatiu.

La necessitat de comunicació és un concepte abstracte però analitzable en unitats discretes que reflecteixen sensacions no verbalitzades. Aquestes unitats se solen conèixer amb el nom de funcions, i la manera com aquestes funcions es plasmen en la llengua s’anomena forma. Així, aprendre una llengua estrangera consisteix a conèixer tantes funcions com es pugui, per tal de sortir-se’n en «situacions reals» d’acord amb les necessitats que es tenen. Al seu torn, les funcions es materialitzen en una sèrie de formes sotmeses a variacions de registre segons les diverses situacions.

Amb l’aparició del registre veiem que el tipus de relacions socials que s’estableixen entre els parlants —en el nostre cas, entre els alumnes i entre els alumnes i el professor— adquireix importància i realça la funció social de la comunicació lingüística: hi ha situacions que requereixen un determinat registre encara que les funcions siguin les mateixes; per exemple, la manera de presentar una persona varia segons si la situació és formal o informal.

Tradicionalment s’ha parlat de l’estructura piramidal del procés d’ensenyament-aprenentatge i de la conveniència de començar pels aspectes més senzills i anar incrementant les dificultats. Ara preferim parlar de seqüenciació de continguts, tant conceptuals com procedimentals, i, per tant, seqüenciació de funcions i de situacions.

En aquest punt ens podem preguntar com es concep la seqüenciació en aquest terreny. Les funcions se seqüencien segons la seva freqüència d’aparició en situacions comunicatives reals, de manera que responen a les necessitats comunicatives dels alumnes.

Una altra pregunta que hem de respondre és quin lloc té la gramàtica en aquest enfocament metodològic. És evident que la gramàtica s’ha de conèixer i s’ha d’utilitzar amb seguretat; no ha de ser l’únic objectiu de l’estudi de la llengua estrangera, però tampoc no es pot deixar de banda, perquè, si es fa, els alumnes no estaran segurs del seu propi coneixement i, a més a més, es desaprofitarà un gran cabal comunicatiu. En definitiva, l’explicació de la gramàtica està enfocada de manera que es pugui assolir un aprenentatge significatiu. Es considera sempre com un suport de les funcions i com una eina que permet a l’alumne ampliar l’ús del que ha après i assegurar-se del fet de comunicar-se.

2. Desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge

Finalment, és important assenyalar que per a progressar en la seva competència i en l’ús de la llengua estrangera que estem estudiant, l’alumne ha de desenvolupar un determinat nombre d’estratègies cognitives i socials, i la tasca del professor és esbrinar quines estratègies són més adequades per a cada cas i quan i per a què cal utilitzar-les.

Les estratègies que l’alumne desenvolupa són el resultat pràctic d’una sèrie d’activitats que el professor dissenya segons el moment i els continguts del currículum: activitats que dependran de l’aspecte de la llengua estrangera que s’està tractant i que, en línies generals, consideren les quatre facetes de la comunicació lingüística. Per tal d’obtenir aquestes competències, a més, cal tenir en compte els problemes que es deriven de la pronunciació, i també els que afecten l’adquisició del vocabulari i l’aprenentatge d’unes estructures gramaticals prou correctes perquè la comunicació sigui fluida.

Tot el material proposat a Étapes està pensat perquè l’alumne obtingui dades reals sobre la cultura i la idiosincràsia del país la llengua del qual aprèn, i també elements que li permetin desenvolupar una valoració crítica tant sobre l’aspecte lingüístic del seu aprenentatge com sobre aspectes socioculturals diferents o similars de l’entorn on viu.

3. Objectius de l’etapa

L’ensenyament de la llengua estrangera a Batxillerat tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Expressar-se i interaccionar oralment d’una manera espontània, comprensible i respectuosa, amb fluïdesa i precisió, utilitzant estratègies adequades a les situacions de comunicació.

2. Comprendre la informació global i específica de textos orals i seguir l’argument de temes actuals emesos en contextos comunicatius habituals i pels mitjans de comunicació.

3. Escriure diversos tipus de textos d’una manera clara i ben estructurats en un estil adequat als lectors als quals van adreçats i a la intenció comunicativa.

4. Comprendre diversos tipus de textos escrits de temàtica general i específica i interpretar-los críticament utilitzant estratègies de comprensió adequades a les tasques que es demanen, identificant-ne els elements essencials del text i captant-ne la funció i l’organització discursiva.

5. Llegir d’una manera autònoma textos amb finalitats diverses adequades als seus interessos i necessitats, valorant la lectura com una font d’informació, gaudi i oci.

6. Utilitzar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per a parlar i escriure d’una manera adequada, coherent i correcta, per tal de comprendre textos orals i escrits, i reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en situacions de comunicació.

7. Adquirir i desenvolupar estratègies d’aprenentatge diverses, utilitzant tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació, amb la finalitat d’utilitzar la llengua estrangera d’una manera autònoma i continuar progressant en el seu aprenentatge.

8. Conèixer els trets socials i culturals fonamentals de la llengua estrangera per tal de comprendre i interpretar millor cultures diferents de la pròpia i la llengua que és objecte d’aprenentatge.

9. Valorar la llengua estrangera com un mitjà per a accedir a altres coneixements i cultures, i reconèixer la importància que té com a mitjà de comunicació i entesa internacional en un món multicultural, prenent consciència de les semblances i les diferències entre les diverses cultures.

10. Consolidar estratègies d’autoavaluació en l’adquisició de la competència comunicativa en la llengua estrangera, amb actituds d’iniciativa, confiança i responsabilitat.

4. Continguts

Els continguts s’han agrupat en blocs que ordenen els elements d’anàlisi d’una realitat complexa, en relació amb quatre centres d’atenció amb característiques i necessitats específiques pel que fa al procés d’ensenyament i aprenentatge: el llenguatge oral; el llenguatge escrit; els elements constitutius del sistema lingüístic, el seu funcionament i relacions; i la dimensió social i cultural de la llengua estrangera.

Si bé el llenguatge oral i el llenguatge escrit són dues manifestacions diferents d’una mateixa capacitat, cadascun exigeix diferents habilitats i coneixements, per la qual cosa els continguts s’hi refereixen de manera separada:

1. Escoltar, parlar i conversar

Escoltar i comprendre:

· Comprensió del significat general i específic de conferències i discursos sobre temes concrets i amb una certa abstracció en el camp d’interès general i acadèmic de l’alumnat.

· Comprensió general i específica de missatges transmesos pels mitjans de comunicació i emesos tant en llengua estàndard com per mitjà de parlants que tenen accents diferents.

· Comprensió de la comunicació interpersonal sobre temes d’ús quotidià, d’interès general i temes abstractes, amb la finalitat de respondre al moment.

· Utilització d’estratègies per a comprendre i inferir significats no explícits, per tal de captar les idees principals o per tal de comprovar la comprensió mitjançant l’ús de claus contextuals en textos orals sobre temes diversos.

· Presa de consciència de la importància de comprendre globalment un missatge, sense necessitat d’entendre’n cadascun dels elements.

Parlar i conversar:

· Planificació del que es vol dir i de la manera d’expressar-ho, utilitzant recursos diversos per tal de facilitar la comunicació i mecanismes per donar coherència i cohesió al discurs.

· Producció oral de missatges diversos sobre assumptes relacionats amb els seus interessos i presentacions preparades prèviament sobre temes generals o de la seva especialitat amb una correcció gramatical raonable i una pronunciació, un ritme i una entonació adequats.

· Expressió de punts de vista sobre un tema conegut, participació en discussions i debats sobre temes actuals, oferint informació detallada, utilitzant exemples adequats, defensant els seus punts de vista amb claredat i mostrant una actitud respectuosa i crítica davant les aportacions alienes.

· Participació en converses amb un cert grau de fluïdesa, naturalitat i precisió, sobre temes diversos, utilitzant estratègies per a participar i mantenir la interacció i per a negociar significats.

2. Llegir i escriure

Comprensió de textos escrits:

· Predicció d’informació a partir d’elements textuals i no textuals en textos escrits sobre temes diversos.

· Comprensió d’informació general, específica i detallada en gèneres textuals diversos, referits a diversos temes.

· Identificació del propòsit comunicatiu, dels elements textuals i paratextuals i de la manera d’organitzar la informació distingint les parts del text.

· Comprensió de sentits implícits, posicions o punts de vista en articles i informes referits a temes concrets d’actualitat.

· Lectura autònoma de textos extensos i diversos relacionats amb els seus interessos acadèmics, personals i professionals futurs, utilitzant diverses estratègies de lectura segons el text i la finalitat que es persegueixi i apreciant aquest tipus de lectura com una manera d’obtenir informació, ampliar coneixements i gaudir.

Composició de textos escrits:

· Planificació del procés d’elaboració d’un text, utilitzant mecanismes d’organització, articulació i cohesió del text.

· Redacció de textos d’una certa complexitat sobre temes personals, actuals i d’interès acadèmic, amb claredat, una correcció gramatical raonable i una adequació lèxica al tema, utilitzant el registre adequat i, si escau, els elements gràfics i paratextuals que facilitin la comprensió.

· Interès per la producció de textos escrits comprensibles, atenent a necessitats i intencions divereses

3. Coneixement de la llengua

Coneixements lingüístics:

· Ampliació del camp semàntic i lèxic sobre temes generals d’interès per a l’alumnat i relacionats amb altres matèries del currículum.

· Formació de paraules a partir de prefixos, sufixos i paraules compostes.

· Revisió i ampliació de les estructures gramaticals i funcions principals adequades a diversos tipus de text i intencions comunicatives.

· Ús de l’alfabet fonètic per a millor la seva pronunciació d’una manera autònoma.

· Producció i interpretació de diferents patrons d’accentuació, ritme i entonació necessaris per a l’expressió i la comprensió d’actituds i sentiments diversos.

Reflexió sobre l’aprenentatge:

· Reconeixement de les varietats d’ús de la llengua: diferències entre el llenguatge formal i l’informal, parlat i escrit.

· Ús autònom de recursos diversos per a l’aprenentatge: digitals i bibliogràfics.

· Aplicació d’estratègies per a revisar, ampliar i consolidar el lèxic i les estructures lingüístiques.

· Anàlisi i reflexió sobre l’ús i el significat de diferents estructures gramaticals mitjançant la comparació i el contrast amb les pròpies.

· Reflexió i aplicació d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per tal de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua. Reconeixement de l’error com una part del procés d’aprenentatge.

· Interès per aprofitar les oportunitats d’aprenentatge tant en l’àmbit de l’aula com a fora, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

· Valoració de la confiança, la iniciativa i la cooperació per a l’aprenentatge de llengües.

4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

· Coneixement i valoració dels elements culturals més rellevants.

· Reflexió sobre les semblances i les diferències significatives entre els costums, els comportaments, les actituds, els valors o les creences que prevalen entre els parlants de la llengua estrangera i de la llengua pròpia.

· Ús de registres adequats al context, a l’interlocutor i a la intenció comunicativa, al canal de comunicació, al suport, etc.

· Interès per establir intercanvis comunicatius i per conèixer informacions culturals dels països en els quals es parla la llengua estrangera.

· Valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació i entesa entre pobles, facilitador de l’accés a altres cultures, a altres llengües i com a enriquiment personal.

· Reconeixement de la importància de la llengua estrangera com a mitjà per a accedir a coneixements que siguin interessants per al futur acadèmic i professional de l’alumnat.

5. Criteris d’avaluació

1. Comprendre la idea principal i identificar detalls rellevants de missatges orals, emesos en situacions comunicatives cara a cara o pels mitjans de comunicació sobre temes coneguts, actuals o generals relacionats amb els seus estudis i interessos o amb aspectes socioculturals associats a la llengua estrangera, sempre que estiguin articulats amb claredat, en llengua estàndard i que el desenvolupament del discurs es faciliti amb marcadors explícits.

2. Expressar-se amb fluïdesa i amb una pronunciació i una entonació adequades en converses improvisades, narracions, argumentacions, debats i exposicions prèviament preparats, utilitzant les estratègies de comunicació necessàries i el tipus de discurs adequat a la situació.

3. Comprendre d’una manera autònoma la informació continguda en textos escrits procedents de diverses fonts: correspondència, pàgines web, diaris, revistes, literatura i llibre de divulgació, referits a l’actualitat, a la cultura o relacionats amb els seus interessos o amb els seus estudis presents o futurs.

4. Escriure textos clars i detallats amb propòsits diferents, amb la correcció formal, la cohesió, la coherència i el registre adequats, valorant la importància de planificar i revisar el text.

5. Utilitzar de manera conscient els coneixements lingüístics, sociolingüístics, estratègics i discursius adquirits, i aplicar amb rigor mecanismes d’autoavaluació i d’autocorrecció que reforcin l’autonomia en l’aprenentatge.

6. Identificar, posar exemples i utilitzar d’una manera espontània i autònoma les estratègies d’aprenentatge adquirides i tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal d’avaluar i identificar les seves habilitats lingüístiques.

7. Analitzar, per mitjà de documents autèntics, en suport de paper, digital o audiovisual, aspectes geogràfics, històrics, artístics, literaris i socials rellevants dels països la llengua dels quals s’aprèn, aprofundint en el coneixement des de l’òptica enriquida per les diverses llengües i cultures que l’alumnat coneix.

METODOLOGIA

Per mitjà del mètode Étapes es tracta, en primer lloc, de dotar l’alumne dels coneixements i les destreses lingüístiques necessaris per a comunicar-se amb persones francòfones i així poder conèixer i apreciar altres maneres de pensar. Això li permetrà relacionar-se d’una manera constructiva amb altres persones, adoptant actituds de flexibilitat, cooperació, interès, respecte i tolerància. Coneixerà els aspectes fonamentals dels mitjans socioculturals propis del francès per poder comprendre i interpretar més bé la cultura francòfona. Es tracta d’un objectiu/capacitat que contribueix clarament a la consecució d’un dels principals objectius del Batxillerat: «Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani…».

La llengua transmet, també, signes culturals o connotacions conegudes, acceptades i compartides pels parlants. Aquestes connotacions produeixen, en molts casos, significacions implícites o pressuposicions, que, per al qui aprèn una llengua estrangera, no són fàcils d’interpretar correctament. Per això, a Étapes 2 i 3, els alumnes trobaran cada dues lliçons un apartat dedicat a la civilització (Interlude).

Per tal de progressar en la seva competència i en l’ús de la llengua estrangera, els alumnes han de desenvolupar una sèrie d’estratègies cognitives i socials que trobaran el seu suport en dos pilars fonamentals que Étapes ofereix:

· Selecció de textos i suports visuals

Per tal de facilitar el que acabem d’esmentar, s’han seleccionat una sèrie de textos que tenen estructures organitzatives diferents amb finalitats diverses: informar, adquirir coneixements en determinades àrees d’interès, etc., amb la finalitat que els alumnes els puguin llegir d’una manera autònoma i que contribueixin a consolidar una manera d’actuar personal, responsable, social i moral.

Els textos escollits estan relacionats amb situacions de la vida diària dels alumnes i toquen temes interessants d’acord amb l’edat que tenen: a Étapes 2, el caràcter, el lleure, la família, les festes, els costums alimentaris, els mitjans de comunicació, etc.; a Étapes 3, la política, el medi ambient, les noves tecnologies, la pobresa i la riquesa. A més a més, en tots dos casos són de tipologia molt diversa: diàlegs, descripcions, articles d’interès general, poemes, extractes de llibres, etc.

· Tipologia de les activitats

· La comprensió oral i escrita

La comprensió d’una llengua parlada és una destresa, i així cal ensenyar-ho des del principi i d’una manera activa. La capacitat comprensiva no s’aconsegueix alhora que s’ensenyen «altres coses», sinó més aviat al contrari: les activitats de comprensió oral no solament acostumen els alumnes a reconèixer, identificar i comprendre els sons i les unitats significatives del francès, sinó que també serveixen de model lingüístic per a fixar estructures gramaticals, vocabulari i pronunciació.

Per tal que les activitats d’escolta siguin realment eficaces, van acompanyades sempre d’alguna activitat paral·lela per a comprovar que els alumnes han entès el que escolten i que responen a l’estímul d’alguna manera.

Llegir en llengua estrangera és important per a reconèixer gràficament la llengua oral, ampliar el vocabulari, reforçar les estructures practicades oralment, millorar la pronunciació i l’entonació, aprendre a interpretar un text amb l’objectiu d’extreure’n la informació necessària, tenir un model que ajudi els alumnes a expressar-se per escrit i, també, perquè la lectura és un mitjà per a conèixer la llengua estrangera.

Les destreses que es pretenen desenvolupar impliquen una sèrie de destreses prèvies per part de l’alumnat, com ara:

· Utilitzar el coneixement del món exterior per a fer prediccions sobre el text.

· Ser capaç de deduir el significat de paraules desconegudes a partir del context i també ser capaç d’ignorar les paraules o frases que no són necessàriament rellevants per a interpretar el text.

· Tenir prou habilitat per llegir amb rapidesa un text i extreure’n la informació principal.

· Saber trobar i extreure informació específica.

· Saber distingir les idees principals de la informació subsidiària o no rellevant.

· L’expressió escrita

La dificultat de l’expressió escrita rau, en gran part, en les notables diferències que hi ha entre la llengua parlada i l’escrita: quan parlem ho fem gairebé sempre amb frases curtes i de vegades incompletes, en un estil més informal; en canvi, quan escrivim hem d’utilitzar un estil més formal en què, per exemple, no hi tenen cabuda les contraccions. La diferència entre la forma escrita i la pronunciació oral esdevé una altra dificultat afegida.

Les activitats de producció escrita que trobem a Étapes són les següents: expressar per escrit la seva opinió personal, crear un anunci, escriure segons el model, activitats de transferència d’informació, escriure en parelles, redaccions guiades, etc.

· L’expressió oral

L’element més important per a adquirir aquesta destresa de producció oral el constitueixen el que se solen anomenar fases:

· De presentació: coneixement del nou llenguatge en una situació familiar per als alumnes (ja sigui perquè l’han trobat en els continguts d’altres assignatures o perquè és semblant en la seva llengua materna) i en què cal utilitzar aquest nou llenguatge.

· De pràctica controlada: ara els alumnes han de produir missatges semblants. Els objectius que es pretenen assolir són:

· Vocalitzar més bé el nou llenguatge.

· Comprovar que s’ha comprès correctament el nou llenguatge presentat.

· Fixar en la memòria el nou llenguatge per mitjà de pràctiques tan extenses com sigui possible.

· De pràctica lliure: en aquesta etapa els alumnes han de posar a prova els recursos lingüístics que tenen per a comunicar-se en activitats com ara converses, simulacions, etc.

Posició central de l’alumne en el procés d’ensenyament-aprenentatge

Amb l’adopció d’una metodologia com la d’Étapes, basada en els conceptes que hem vist, les posicions respectives del professor i dels alumnes es modifiquen respecte dels mètodes més tradicionals.

Es crea una relació d’interactivitat entre el professor i els alumnes. L’activitat que duu a terme el professor condiciona l’alumne, ja que decideix què i quan s’aprèn, però deixa a l’alumne la responsabilitat de la manera com fer-ho: un cop aportada la informació inicial, el professor observa els procediments que l’alumne utilitza per aprendre i, si cal, intervé per aportar explicacions o corregir desviacions greus.

Aquesta funció del professor genera en els alumnes una activitat autoestructuradora, amb la qual els alumnes decideixen en un ampli marc de llibertat la manera de combinar els coneixements que tenen amb la informació que extreuen i amb els coneixements que adquireixen. Així els alumnes van construint uns significats cada vegada més pròxims als dels continguts del currículum.

Atenció a la diversitat de l’alumnat (activitats d’ampliació i reforç)

És un fet que ens trobarem alumnes amb habilitats diferents a la classe. Aquest material té en compte els alumnes amb certes dificultats per assolir les capacitats especificades en els objectius de l’etapa, i també els que desenvolupen amb facilitat les capacitats expressades en els objectius i necessiten dur a terme altres tasques per no perdre l’interès per la llengua estrangera. També es té present que en aquesta etapa es van diferenciant els interessos i les necessitats per avançar en el coneixement i el domini de la llengua estrangera i, per això, se seleccionen tipus de textos diferents en els continguts i els formats, i també tasques diverses.

Selecció de textos

Els textos estan relacionats amb situacions de la vida diària i són de tipologia molt diversa: diàlegs, descripcions, articles d’interès general, enquestes, etc. Toquen temes interessants per als alumnes d’aquesta edat: a Étapes 2, la família, les activitats de lleure, l’esport, les festes, els joves, el món laboral, els mitjans de comunicació, etc., i a Étapes 3, la política, el medi ambient, les noves tecnologies, la pobresa i la riquesa, etc.

Il·lustracions

Presenten un nivell adequat per als alumnes que procedeixen de 1r de Batxillerat i permeten aclarir dubtes que poden sorgir sobre el contingut dels textos.

L’AVALUACIÓ A ÉTAPES

L’avaluació no és una activitat aïllada que tanca un procés, sinó un treball constant al llarg de l’aprenentatge, la finalitat del qual és comprovar en quina mesura s’han assolit els objectius proposats en la programació dels continguts. D’aquí la necessitat de tenir molt presents l’organització i la planificació de les tasques i de les activitats que ens permetran, al mateix temps que els alumnes, anar verificant el grau d’èxit de la consecució d’aquests objectius.

El principal objectiu de l’avaluació d’una llengua estrangera, i en el nostre cas el francès, és comprovar si els alumnes són capaços —segons el moment de l’etapa, del cicle o del curs— d’utilitzar el francès com a instrument de comunicació, tant oral com escrita.

Per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge s’aconsella utilitzar l’observació directa a l’aula, qüestionaris, anàlisi de tasques, diaris, quaderns de treball, etc. En principi s’aconsella que els mateixos alumnes s’autocorregeixin els errors. Si només hi ha una versió correcta, la poden comparar amb la seva pròpia versió; també poden comparar les seves versions respectives amb les dels companys.

Proves escrites

En acabar les unitats parells s’ha d’utilitzar el Bilan del Llibre de l’alumne i el Test del Quadern d’exercicis per tal d’avaluar-lo. També es poden distribuir a la classe les feuilles que es troben en el Llibre del professor. En acabar la unitat 0 i les unitats imparells, es pot fer una prova d’avaluació, a parer del professor, de caràcter integrador d’uns continguts determinats.

Proves orals

D’una manera sistemàtica cal fer preguntes a classe referents als continguts amb més caràcter conceptual i que són bàsics per poder dur a terme les activitats. S’ha d’avaluar la capacitat dels alumnes per a comprendre textos enregistrats, dels quals han d’entendre aspectes clau, com ara el tema que tracta el text, el rol dels interlocutors, el seu estat d’ànim i l’actitud. Abans d’enfrontar-se al text, el professor els ha d’indicar quina informació concreta han d’identificar i extreure.

Altres instruments

Es tracta d’avaluar l’actitud dels alumnes per esforçar-se i arriscar-se a utilitzar la llengua estrangera, amb l’ajut de tots els recursos disponibles i sense por de cometre errors. Cal tenir en compte aspectes com ara el comportament a classe, la puntualitat, la presentació de les activitats en el temps previst, la participació en les activitats de grup, l’interès per treballar en grup, etc.

Autoavaluació

Per tal que l’alumne/a pugui avaluar els seus coneixements de l’idioma i de la cultura francesa, cal utilitzar els Portfolio del final de les Guies pedagògiques (o Llibre del professor).

TEMES TRANSVERSALS

L’educació en valors, molt important per a la formació dels joves de Batxillerat, impregna el material del curs. Étapes tracta en els dos nivells l’educació moral i cívica, l’educació per a la pau, l’educació per a la salut, l’educació per a la igualtat d’oportunitats entre les persones de sexe diferent, l’educació ambiental, l’educació sexual, l’educació del consumidor i l’educació viària.

En alguns casos, aquest tractament es reflecteix explícitament en el contingut del material escrit i enregistrat que s’utilitza; en canvi, en d’altres, es reflecteix en el plantejament de qüestions dels àmbits esmentats com a tema de debat entre els alumnes.

Amb la finalitat d’il·lustrar aquest punt, mencionem alguns exemples en què s’incideix en els temes que hem acabat d’esmentar.

Educació moral i cívica

Els alumnes tindran l’oportunitat de conèixer altres formes d’organitzar la realitat i de demostrar respecte per les diferències culturals, amb una mentalitat oberta davant costums diferents dels propis.

Educació per a la pau

Un aspecte fonamental per assolir l’objectiu d’un món sense conflictes entre nacions és educar les noves generacions en el respecte a altres societats diferents de la pròpia i ressaltar l’entesa entre els individus que les componen. França es mostra en els materials com una realitat sociogeogràfica plural, i representa un exemple de convivència harmònica, ja que hi conviuen pacíficament persones de nacionalitats, races i religions diferents entre si.

La contribució dels homes i dones d’arreu del món a la riquesa cultural i al progrés pacífic de la humanitat serveix per a reforçar la idea d’un món que pot continuar el seu progrés sense haver de solucionar els conflictes d’una manera violenta.

Educació per a la salut

Utilitzant la llengua estrangera com a mitjà, els alumnes reflexionen sobre temes que tenen incidència en aspectes bàsics per a mantenir un estat de salut òptim, tant físic com mental. La contribució dels materials al desenvolupament d’aquest tema també es fa per omissió, no mencionant o reflectint actituds negatives per a la salut.

Educació per a la igualtat d’oportunitats entre les persones de sexe diferent

En els materials presentats, s’ha tingut especial cura d’evitar qualsevol tipus d’actitud sexista. Els personatges principals, de tots dos sexes, no mostren unes característiques determinades per raó del sexe i, al llarg de les històries, es destaca el fet que els nois i les noies poden dur a terme les mateixes tasques i activitats.

Educació ambiental

Es ressalta la necessitat de respectar el medi ambient mitjançant la reflexió sobre situacions que poden tenir conseqüències adverses per al medi. Aquesta reflexió ha de servir per cridar l’atenció dels alumnes sobre aquestes situacions causades per l’home i perjudicials per a la humanitat, i que cal corregir, per tal de desvetllar-los una consciència ecològica més important.

Educació sexual

L’educació sexual rep un tractament d’acord amb l’edat dels alumnes als quals s’adreça aquest projecte. Per mitjà de les històries de cada mòdul, els personatges masculins i femenins de l’edat dels alumnes amb els quals es poden identificar fàcilment, però també adults, interaccionen entre si d’una manera natural. Els continguts d’educació sexual, juntament amb els d’igualtat d’oportunitats entre les persones de sexe diferent, ajudaran els alumnes a aconseguir un equilibri psicològic adequat en les relacions amb persones de l’altre sexe, amb la qual cosa es desenvoluparà una sexualitat sana i oberta.

Educació del consumidor

La reflexió sobre aquest tema s’inicia a partir de situacions que poden ser familiars per als alumnes. Les situacions plantejades duen a reflexionar sobre l’hàbit de consum i la necessitat de fer-ho d’una manera sensata.

Educació viària

Aquest tema es tracta per mitjà d’imatges que reflecteixen un comportament cívic dels personatges a l’hora de circular.

Tot seguit oferim una llista de dates idònies per tal de motivar la reflexió i el treball sobre els temes transversals tant per mitjà d’activitats normals d’aula com per mitjà d’activitats extraordinàries.

16 d’octubreDia mundial de l’alimentació

17 d’octubreDia mundial de l’eradicació de la pobresa

20 de novembreDia dels drets del nen i de la nena

1 de desembreDia mundial de la SIDA

3 de desembreDia internacional de les persones amb minusvalidesa

6 de desembreDia de la Constitució espanyola

10 de desembreDia dels drets humans

30 de generDia escolar de la no-violència i la pau

8 de marçDia internacional de la dona

15 de marçDia internacional del consumidor

21 de marçDia internacional per a l’eliminació de la discriminació racial

22 de marçDia mundial de l’aigua

7 d’abrilDia mundial de la salut

9 de maigDia d’Europa

31 de maigDia mundial sense tabac

5 de juny

Dia mundial del medi ambient

DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS CURRICULARS

Atès que Étapes és un mètode estructurat en tres nivells per als dos cursos de Batxillerat, en aquesta Programació s’inclouen els nivells 2 i 3, de manera que el desenvolupament total o parcial de les seves unitats o mòduls queda supeditat al ritme del grup dels alumnes, és a dir, al seu progrés educatiu. En qualsevol cas, proposem Étapes 2 per als alumnes de 2n de Batxillerat que tenen un nivell intermedi, i Étapes 3 per als que tenen un nivell avançat.

El nostre projecte ofereix els materials de treball següents.

Consta de vuit unitats que tenen l’estructura següent:

· Una pàgina de presentació dels objectius (comunicatius i gramaticals) i dels temes tractats, amb exercicis d’introducció i motivació.

· Quatre lliçons d’una doble pàgina cadascuna. Consten de les seccions següents:

· Grammaire : quadres de gramàtica amb exemples i activitats d’aplicació.

· Compétences : activitats d’«aprendre a aprendre».

· Expressions clés : llistes d’expressions útils per a dur a terme les activitats d’expressió oral o escrita.

· Una pàgina En plus: exercicis de consolidació que recullen els elements lingüístics estudiats. També consta d’una secció Phonétique.

Cada dues lliçons:

· Un balanç gramatical (Bilan).

· Tres pàgines de continguts socioculturals: textos, elements iconogràfics (fotografies, quadres…) i textos literaris.

Al final del llibre:

· Un resum gramatical.

· Llistes de verbs.

Proposa:

· Per a cada unitat: una àmplia varietat d’exercicis per a consolidar les estructures introduïdes en el Llibre de l’alumne.

· Cada dues unitats: una autoavaluació per a comprovar els coneixements.

· Al final: un lèxic alfabètic de totes les paraules noves introduïdes en el Llibre de l’alumne.

Ofereix:

· Per a cada unitat:

· La presentació dels continguts i els objectius.

· Consells didàctics per a la realització de cada exercici.

· La transcripció dels textos enregistrats.

· La solució dels exercicis.

· Al final:

· Activitats complementàries fotocopiables.

· Un portafolis.

Consten de tots els textos enregistrats del llibre de l’alumne.

Consta de:

· Per a cada unitat

· Quatre pàgines d’avaluació inicial.

· Una doble pàgina d’activitats d’avaluació per unitat.

· Dues pàgines de Cultura cada dues unitats.

· Quatre pàgines d’avaluació final.

· Transcripcions i solucionari.

· El CD reprèn l’àudio de les activitats sonores i un fitxer word amb les avaluacions per tal que el professor les pugui modificar segons el nivell dels alumnes.

Consta de vuit unitats que tenen l’estructura següent:

· Una pàgina de presentació dels objectius (comunicatius i gramaticals) i dels temes tractats, amb exercicis d’introducció i motivació.

· Quatre lliçons d’una doble pàgina cadascuna. Consten de les seccions següents:

· Grammaire : quadres de gramàtica amb exemples i activitats d’aplicació.

· Compétences : activitats d’«aprendre a aprendre».

· Expressions clés : llistes d’expressions útils per a dur a terme les activitats d’expressió oral o escrita.

· Una pàgina En plus: exercicis de consolidació que recullen els elements lingüístics estudiats. També consta d’una secció de «comprensió oral»..

Cada dues lliçons:

· Un balanç gramatical (Bilan).

· Tres pàgines de continguts socioculturals: textos, elements iconogràfics (fotografies, quadres…) i textos literaris.

Al final del llibre:

· Un resum gramatical.

· Llistes de verbs.

Proposa:

· Per a cada unitat: una àmplia varietat d’exercicis per a consolidar les estructures introduïdes en el Llibre de l’alumne.

· Cada dues unitats: una autoavaluació per a comprovar els coneixements.

· Al final: un lèxic alfabètic de totes les paraules noves introduïdes en el Llibre de l’alumne.

Ofereix:

· Per a cada unitat:

· La presentació dels continguts i els objectius.

· Consells didàctics per a la realització de cada exercici.

· La transcripció dels textos enregistrats.

· La solució dels exercicis.

· Al final:

· Activitats complementàries fotocopiables.

· Un portafolis.

Consten de tots els textos enregistrats del llibre de l’alumne.

Consta de:

· Per a cada unitat

· Quatre pàgines d’avaluació inicial.

· Una doble pàgina d’activitats d’avaluació per unitat.

· Dues pàgines d’avaluació de Literatura cada dues unitats.

· Quatre pàgines d’avaluació final.

· Transcripcions i solucionari.

· El CD reprèn l’àudio de les activitats sonores i un fitxer word amb les avaluacions per tal que el professor les pugui modificar segons el nivell dels alumnes.

PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

OBJECTIUS DIDÀCTICS

· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a descriure llocs, presentar-se, expressar plans, desigs, situar esdeveniments, fer una biografia.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara la descripció de regions i ciutats, la vida d’una persona, esdeveniments històrics de França, biografies de personatges famosos. Comentar lectures de tipus cultural.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara descripcions, targetes postals, relats, entrevistes, fitxes.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic de la descripció de regions, de ciutats, dels esdeveniments històrics, de les biografies.

· Practicar aspectes gramaticals, com ara les perífrasis verbals amb infinitiu, els diversos usos de present d’indicatiu, el gènere de les paraules.

CONTINGUTS

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar

Procediments

Comprensió oral

· Captació d’informació global i específica.

· Audició i lectura simultànies de textos.

· Presa d’apunts.

· Realització d’activitats de relacionar (textos/fotografies).

Expressió oral

· Realització d’intercanvis comunicatius en parelles o en grups sobre el tema de la secció.

· Participació en exposicions orals.

Bloc 2. Llegir i escriure

Procediments

Comprensió escrita


· Realització d’activitats de relacionar (textos/títols, fotografies de personatges/noms).

· Captació d’informació específica per a emplenar fitxes..

· Ordenació d’esdeveniments (d’una biografia, per exemple).

Expressió escrita

· Redacció de resums, descripcions, retrats, biografies a partir d’apunts, frases, descripcions, postals, etc., utilitzant textos i frases com a model.

· Còpia de frases i paraules.

· Addició de paraules d’una llista en un text.

· Emplenament de fitxes.

· Obtenció d’informació de llibres de referència per tal de redactar textos breus.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

Conceptes

- Coneixements lingüístics

Habilitats comunicatives

· L’aportació de dades sobre un país: C’est… Ce n’est pas… Il y a…

· La descripció de ciutats i regions: C’est une ville de… habitants. C’est une ville jeune et vivante. C’est une région très rurale. La région est très agréable.

· L’expressió de plans i disposicions amb diverses referències temporals: L’année prochaine je vais…

· L’expressió de desigs: J’espère… Je voudrais… J’aimerais…

· La presentació: Je m’appelle… J’habite à… Je parle… Je vis avec… Je suis… Je me passionne pour… Je voudrais devenir… J’adore…

· El relat d’esdeveniments històrics: Le chef des Gaulois se rend à César. Charlemagne est couronné empereur. Jeanne d’Arc combat les Anglais. Le 14 juillet 1789 les Parisiens attaquent la prison de la Bastille. En 1804 Napoléon est couronné empereur.

· La confecció de biografies: Il est né en… À treize ans il… Entre… et… il… Il meurt le…

· El comentari de lectures culturals (regions franceses).

Gramàtica

· Els usos de l’infinitiu: aller + infinitiu, vouloir + infinitiu, preposició + infinitiu, infinitiu + verb.

· Els usos del present d’indicatiu: presentar hàbits, parlar del passat, explicar biografies, etc.

· El gènere dels adjectius i dels noms.

Lèxic

· La ciutat: une ville, les habitants, le quartier, l’université, le centre-ville, la capitale, le cinéma…

· Les regions: la mer, la plage, la campagne, une ferme, le village, la forêt, le lac, les champs, rurale, industrielle, dynamique…

· Les nombres après 70.

Fonètica

· La e muda.

· La e tancada.

· Els sons nasals en i on.

Procediments

- Reflexió sobre l’aprenentatge

Gramàtica

· Cerca de verbs i d’estructures en textos escrits.

· Construcció de frases usant les estructures gramaticals de la secció.

· Realització d’activitats de relacionar (frases en present / usos del present).

· Classificació de paraules segons el gènere amb l’ajut del diccionari.

Fonètica

· Repetició de frases.

· Discriminació de sons.

· Lletrejada de lletres.

Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

Conceptes

· França: dades geogràfiques, socials i històriques.

· La Polinèsia Francesa.

· Alguns francesos famosos (Victor Hugo, Édith Piaf, Marie Curie, Coco Chanel, Simone de Beauvoir…).

Actituds (generals a tots els blocs)

· Acceptació de la llengua francesa com a mitjà de comunicació.

· Curiositat per conèixer una nova cultura i una nova llengua.

· Desig de participar en els intercanvis comunicatius amb els companys de classe.

· Atenció i respecte en els missatges orals emesos en francès pel professorat i pels companys.

· Reconeixement de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge.

· Presa de consciència de la necessitat de responsabilitzar-se del seu aprenentatge.

COMPETÈNCIES DE BATXILLERAT

Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència es posa en pràctica utilitzant el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita per mitjà d’activitats de comprensió oral, la construcció de vocabulari i coneixements bàsics de fonètica. Per exemple, en aquesta unitat:

· Parlar per grups sobre diversos temes basats en fotografies.

· Repassar l’ús de l’infinitiu i el present en francès mitjançant diverses activitats.

· Comprendre i completar un article sobre Tahití.

· Parlar sobre francesos famosos.

Tractament de la informació i competència digital

· Practicar i familiaritzar-se amb el funcionament de diverses competències digitals i informàtiques com ara l’ús del CD del curs per a repassar el contingut oral de la unitat, i també utilitzant els recursos didàctics de la pàgina web: www.oup.com/es.

Competència social i ciutadana

El fet de conèixer una llengua implica el coneixement de trets socials i fets culturals relacionats amb els parlants d’aquestes llengües i que es poden treballar paral·lelament a la unitat. Per exemple, en aquesta unitat:

Educació moral i cívica:

· Comprendre les diverses formes de vida dels francesos en el món. Parlar dels francesos a la França metropolitana, però sense oblidar els DOM-TOM, la Polinèsia francesa, la Guaiana Francesa, etc., on les formes de vida difereixin de les dels alumnes (els modals, el tracte, la cuina…).

Autonomia i esperit emprenedor

El treball d’aula afavoreix que els alumnes actuïn amb iniciativa i creativitat personal alhora que desenvolupen habilitats socials. Per exemple, en aquesta unitat:

· Expressar-se oralment en grup, i d’aquesta manera mostrar la iniciativa personal de cada alumne.

· Utilitzar la referència gramatical al final del llibre de l’alumne i la referència de vocabulari del quadern d’exercicis d’una manera autònoma.

· Confeccionar el Portafolis al final de la Guia com una eina d’autoavaluació.

Competència emocional

Aquesta competència tracta de determinar la maduresa de l’alumne en relació amb la capacitat que té per a resoldre conflictes, mostrar autoestima, autocontrol, escolta i tolerància envers els altres. Per exemple, en aquesta unitat:

· Preparar una fitxa sobre un alumne de la classe i fer-li una entrevista per grups, respectant els torns i celebrant tant els progressos dels companys com els propis.

Competència científica i tecnològica

Per exemple, en aquesta unitat:

· Conèixer la història de personatges cèlebres francesos, entre els quals els científics Louis Pasteur i Marie Curie.

Competència social i científica


· Adquirir coneixements sobre diversos esdeveniments rellevants de la història de França.

Competència cultural i artística

Les produccions lingüístiques contenen components artístics i culturals. Per exemple, en aquesta unitat:

· Parlar sobre diversos llocs de França i les seves característiques, i també sobre la Polinèsia francesa i la vida d’un polinesi jove.

· Adquirir informació sobre alguns francesos famosos.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

· Fer un resum oral o escrit en francès sobre la seva comunitat autònoma.

· Situar les principals ciutats franceses en un mapa.

· Presentar-se exhaustivament i parlar de la seva comunitat autònoma, dels projectes personals, etc.

· Identificar els noms dels diversos protagonistes de la història francesa.

· Confeccionar a casa un treball personal sobre un personatge francès.

· Utilitzar el diccionari per a cercar el vocabulari que l’alumne desconegui.


· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a expressar durada, possessió, opinions, quantitats.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara la família, els conflictes generacionals, el matrimoni.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara descripcions i resums.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic de la família, de la descripció de persones (caràcter).

· Practicar aspectes gramaticals, com ara depuis + present d’indicatiu, els possessius, els adjectius qualificatius (gènere, posició), els articles determinats i indeterminats.

· Conèixer la grafia i practicar la pronunciació de les vocals.

CONTINGUTS


Procediments

Comprensió oral


· Obtenció d’informació per a autocorregir-se.


Expressió oral



· Resum de textos.

· Resposta a les preguntes d’un sondeig.

· Construcció de frases utilitzant les paraules d’una llista.


Procediments

Comprensió escrita

· Localització de sinònims i exponents funcionals.

· Extracció de dades específiques.

· Classificació d’informació.

· Realització d’activitats de relacionar (les parts d’una frase, títols/paràgrafs d’un text).

Expressió escrita

· Escriptura de descripcions i de frases utilitzant les paraules d’una llista.

· Classificació de frases segons el significat que tenen.

· Resposta a preguntes.

· Finalització de frases buscant la informació en textos.


Conceptes



· La descripció de la pròpia família: Dans ma famille nous sommes cinq. Mon frère s’appelle… Je suis fille unique. Mon père s’est remarié. Mes parents travaillent beaucoup. Ma famille est très unie.

· La indicació de durada: Mes parents sont mariés depuis trente-trois ans.

· L’expressió d’opinions: À mon avis… Personnellement, je pense que… Pour moi… Je crois que… Il me semble que…

· La descripció del caràcter d’algú: Il est gentil. Elle est têtue.

· L’expressió de quantitats i percentatges: Beaucoup de personnes. La plupart des femmes. De nombreuses personnes. La majorité des Français. En France il y a 8,9 millions de familles. 21% des familles élèvent trois enfants.

Gramàtica

· Els usos de depuis: Depuis trente-trois ans… Depuis 2003… Depuis le début de l’année…

· Els adjectius i els pronoms possessius: mon, ma, mes, ton, ta, tes… le mien, la mienne, les miens…

· El gènere dels adjectius: timide, ambitieux/ambitieuse, beau/belle, doux/douce, amusant/amusante…

· La posició de l’adjectiu qualificatiu: Un partenaire idéal. Une grande maison. Un vieux copain.

· Els articles definits i indefinits.

Lèxic

· La família: mes parents, mon frère, ma belle-mère, mon demi-frère, le cadet, fille unique, divorcés, se remarier, le mariage, le concubinage, le divorce, le couple, les enfants…

· Les relacions entre persones: Je m’entends bien/mal avec… Je me dispute avec… J’ai de bonnes/mauvaises relations avec… Je la considère comme… Elle sait m’écouter. On a des goûts différents. Ils me font confiance. Je me sens proche de…

· Adjectius per a descriure el caràcter: travailleur/travailleuse, gentil/gentille, timide, sportif/sportive…

Fonètica

· Les vocals.

Procediments


Gramàtica

· Localització d’estructures.

· Construcció de frases utilitzant les estructures en estudi.

· Transformació de textos canviant les formes verbals.

· Deducció de regles gramaticals a partir de l’observació de frases i textos.

Fonètica

· Repetició de fonemes.

· Repetició de frases.

· Discriminació de sons.


Conceptes

· Tipus de família a França.

· Conflictes generacionals.

· Avantatges i inconvenients del matrimoni.




· Escoltar diverses gravacions sobre la família i respondre correctament les preguntes corresponents.

· Ser capaç de fer descripcions sobre la família en francès.

· Utilitzar els possessius correctament.

· Ser capaç d’intervenir en un debat sobre el matrimoni.






· Presentar la família com una part de la societat, i, per tant, un àmbit en el qual cal buscar una bona relació amb els altres.

· Acceptar les diverses formes de vida encara que difereixin de les pròpies (el matrimoni, el divorci…).

· Presentar als alumnes un esborrany del model familiar en el món, comparant les taxes de matrimonis, divorcis i natalitat en diversos països.


El treball de l’aula afavoreix que els alumnes actuïn amb iniciativa i creativitat personal alhora que desenvolupen habilitats socials. Per exemple, en aquesta unitat:






· Efectuar preguntes sobre la vida familiar per grups, respectant els torns i celebrant tant els progressos dels companys com els propis.



· Interpretar dades sobre diversos tipus de família a França: matrimonis, divorcis, persones solteres, nens, etc.



· Comentar les diferències culturals entre els models de família francesos i els propis.


· Fer una presentació i una descripció de la seva família.

· Descriure la seva relació amb un parent.

· Fer una descripció dels diversos tipus de nucli familiar i descriure el seu.

· Descriure l’evolució de la família al llarg del segle passat.

· Completar un text amb els adjectius i els pronoms possessius.

· Descriure la seva situació familiar.

· Completar un text amb els adjectius qualificatius.

· Completar paraules amb les vocals adequades.

· Fer un resum d’un text senzill.


· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a expressar obligació i absència d’obligació, necessitat, negació, opinió, quantitats.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara la independència dels adolescents, els drets dels joves, la llibertat d’expressió, els ciutadans, el voluntariat.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara informes, llistes, resums, pòsters, fullets, cançons.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic dels drets i els deures dels ciutadans.

· Practicar aspectes gramaticals, com ara l’ús dels semiauxiliars, la frase negativa, els partitius, la quantitat, la preposició de en les frases negatives.

· Conèixer la grafia i practicar la pronunciació dels sons é, è.

CONTINGUTS


Procediments

Comprensió oral



· Classificació de dades.

Expressió oral




· Producció de missatges orals utilitzant les frases de textos escrits.


Procediments

Comprensió escrita

· Captació d’informació específica per a completar frases, quadres, per a respondre preguntes, elaborar llistes, fer resums, etc.

· Discriminació d’informació vertadera o falsa.


Expressió escrita

· Addició de paraules per a completar frases amb els verbs d’una llista.

· Producció de missatges escrits seguint un pla de redacció i frases model.

· Resum de textos.

· Elaboració de pòsters, fullets, etc.

· Escriptura de la lletra d’una cançó utilitzant frases de textos escrits de la unitat.


Conceptes



· L’expressió de l’opinió: Je pense que… Je crois que… À mon avis…

· L’expressió de petició de permís: Je peux + infinitiu.

· L’expressió d’obligació i l’absència d’obligació, necessitat: Je n’ai pas le droit de… Je dois… Je suis obligé de… Mes parents m’interdisent de… Mes parents m’obligent à… J’ai le droit de… Je peux… Il faut…

· L’expressió de quantitats: peu de… beaucoup de… assez de… trop de…

Gramàtica

· Els semiauxiliars: aller, pouvoir, savoir, devoir, falloir, penser, aimer, espérer, commencer à, venir de, refuser de… + infinitiu.

· La negació amb rien, plus, personne, jamais, ni.

· Els partitius amb els adverbis de quantitat i en les frases negatives: peu/beaucoup… de…, pas de + nom.

Lèxic

· Els drets i els deures dels ciutadans: voter, avoir le droit de, aller en boîte, l’instruction obligatoire, le droit de publication, un mineur, la majorité, punir, avoir un compte en banque, respecter les lois, respecter l’environnement, les responsabilités civiques…

Fonètica

· Els sons é, è.

Procediments


Gramàtica

· Localització d’estructures en textos escrits.

· Construcció de textos i frases amb els verbs o les estructures de la secció.

· Realització d’activitats de selecció múltiple.

· Transformació de paraules i frases.

Fonètica

· Audició i repetició de paraules que contenen els sons en estudi.


Conceptes

· Els drets dels adolescents francesos.

· La carte jeunes.

· La vida política.




· Parlar sobre els signes d’independència dels adolescents.

· Escoltar diverses gravacions sobre els primers treballs i respondre correctament les preguntes corresponents.

· Ser capaç de prendre notes en francès.

· Fer representacions en grups petits.

· Utilitzar correctament els semiauxiliars.






· En aquesta unitat es pot tractar el tema dels drets dels joves, però també el de les seves responsabilitats i deures com a ciutadans per a fomentar el respecte pels altres i per un mateix.

Educació per a la pau:

· Conscienciar els alumnes de la importància de la llibertat d’expressió de cadascú i també de la dels mitjans de comunicació que ens envolten.


El treball a l’aula afavoreix que els alumnes actuïn amb iniciativa i creativitat personal alhora que desenvolupen habilitats socials. Per exemple, en aquesta unitat:






· Formular preguntes sobre llocs d’Internet per grups, respectant els torns i celebrant tant els progressos dels companys com els propis.



· Parlar sobre els drets dels joves.

· Dur a terme un debat sobre la llibertat d’expressió i sobre el ciutadà perfecte.



· Llegir un text sobre la vida política a França i els aspectes culturals que hi estan relacionats, i comparar-ho amb el sistema polític propi.

· Conèixer certs edificis destinats a la vida política francesa.


· Donar la seva opinió oralment i per escrit sobre la independència dels adolescents.

· Descriure els drets dels adolescents i donar la seva opinió sobre el tema.

· Proposar la creació d’un diari de classe i els temes que es podrien desenvolupar.

· Donar la seva opinió sobre el treball voluntari.

· Crear una llista dels drets de l’alumne emprant l’estructura verb + infinitiu.

· Crear la llista de les regles que l’alumne ha de respectar utilitzant les diverses estructures de la negació.

· Dir les qualitats que ha de tenir un adult mitjançant l’ús dels partitifs.

· Completar paraules amb la grafia corresponent als diversos sons vocàlics.

· Fer el resum d’un document oralment i per escrit.

· Reconèixer els progressos que ha fet en l’aprenentatge del francès.


· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a descriure gràfiques, expressar quantitats, gustos i preferències, comparacions.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara les activitats de lleure, els centres de vacances, el turisme, les festes tradicionals franceses.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara sondejos, comentaris, llistes, entrevistes, exposicions orals.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic de les activitats de lleure, els esports, les vacances.

· Practicar aspectes gramaticals, com ara el passé récent, la frase interrogativa, el pretèrit perfet compost.

· Identificar i utilitzar les formes del pretèrit perfet compost.

· Conèixer la grafia i practicar la pronunciació dels sons in, en / an, on, un.

CONTINGUTS


Procediments

Comprensió oral


· Extracció de frases clau en audicions i copiar-les.


Expressió oral

· Participació en exposicions orals (amb o sense l’ajut de frases clau, exemples i pla de redacció).


· Comentari d’una gràfica amb l’ajut d’una llista de frases model.


Procediments

Comprensió escrita


· Realització d’activitats de relacionar.

· Ordenació de frases.

Expressió escrita

· Comentari de taules.

· Redacció de textos breus.


Conceptes



· L’expressió de gustos, interessos i preferències: Il aime… Elle préfère… J’adore… Je suis fan de…

· La indicació de quantitats aproximades: la moitié de, un tires, un quart, environ, presque.

· La comparació: Les concerts de rock sont plus populaires chez les 26 ans et plus que chez les 15-25 ans. Les Français consacrent moins de temps à la radio qu’à la télé.

· La conversa sobre esports: Quels sports avez-vous dejà pratiqués ? J’ai plusieurs amis qui aiment le VTT. Je fais du ski en hiver. Combien de fois par semaine t’entraînes-tu ? Quel type d’équipement faut-il ? L’escalade est un sport assez dangereux.

· La formulació de preguntes: Où préfères-tu faire du VTT ? Pourquoi ? Quand as-tu commencé à faire du VTT ? Qu’est-ce que tu aimes ?

· L’expressió de gustos sobre les vacances: J’aime passer mes vacances avec mes amis. Je préfère voyager en voiture. J’aime partir en vacances seule.

· El relat d’hàbits i costums en el passat: En 1936 les Français avaient deux semaines de vacances.

Gramàtica

· El passé récent venir de + infinitiu.

· Els comparatius: plus … que, moins … que.

· La frase interrogativa: amb intonation montante, est-ce que, inversion du sujet, interrogatius (qui, que, quand, pourquoi, quel, laquelle, combien…).

· El pretèrit perfet compost (formes afirmativa i negativa, concordança del participi): Elle a joué au tennis hier. J’ai écrit une carte postale à mes amis. Je n’ai pas dormi à l’hôtel. Voilà les places que j’ai réservées.

Lèxic

· Les activitats de lleure: aller au cinéma, aller à une exposition, aller au théâtre, aller au cirque…

· Els esports: le ski, le rugby, le golf, la natation, la voile, le tennis, la pétanque, le judo…

· Les vacances i el turisme: la mer, la montagne, la campagne, un camp de vacances, les bagages, une chambre d’hôtel, les congés pays, les séjours à l’étranger, les vacances d’été, les vacances d’hivers, partir en voyage, passer ses vacances, voyager, bronzer sur la plage, visiter des monuments…

· Les festes franceses: la Toussaint, la fête des Rois, la chandeleur…

Fonètica

· Els sons in, en / an, on, un.

Procediments


Gramàtica

· Localització d’estructures gramaticals.

Fonètica

· Repetició de frases amb els sons in, an, on, un.


Conceptes

· El lleure i les vacances.

· Els Centers Parcs.

· El turisme.




· Parlar sobre les vacances a França.

· Escoltar diverses gravacions sobre el temps de lleure i respondre correctament les preguntes corresponents.

· Ser capaç de comprendre estadístiques.


· Utilitzar correctament el passat recent.





Educació per a la igualtat d’oportunitats dels dos sexes:

· Valorar amb els alumnes el fet que en la pràctica de l’esport s’obre un àmbit d’igualtat d’oportunitats.

Educació viària:

· Conscienciar els alumnes sobre la importància del respecte als senyals de trànsit en la sortida de les vacances, remarcant la importància que té pel fet que hi ha vides en joc.

Educació ambiental:

· Conscienciar els alumnes sobre la necessitat de l’ús dels mitjans de transport públics durant les vacances (tren, autobusos…) per tal de reduir l’impacte mediambiental.


· En aquesta unitat es pot tractar el tema de la diversitat dels gustos i parlar del lleure, de les vacances, etc., per tal de fomentar el respecte als altres.


El treball d’aula afavoreix que els alumnes actuïn amb iniciativa i creativitat personal alhora que desenvolupen habilitats socials. Per exemple, en aquesta unitat:






· Dur a terme una discussió sobre el turisme internacional, respectant els torns i celebrant tant els progressos dels companys com els propis.



· Interpretar diversos gràfics sobre les destinacions que els francesos trien per anar de vacances, les activitats de temps lliure que practiquen i el temps que dediquen als mitjans de comunicació i comentar-los.



· Parlar sobre els tipus d’esports que es practiquen a França, i també sobre la dimensió social de les vacances franceses i comparar-ho amb l’experiència pròpia.



· Comentar el calendari de festes nacionals franceses i comparar-lo amb el de les festes d’aquí.


· Parlar de les activitats que es practiquen fora de l’escola.

· Fer una descripció de les activitats de lleure dels francesos.

· Descriure l’esport que practica (o que li agradaria practicar) fora de l’escola.

· Opinar sobre l’elecció del lloc de vacances.

· Comparar el turisme a França i a Espanya.

· Diferenciar i escriure correctament les vocals nasals.

· Reconèixer els progressos que ha fet en l’aprenentatge del francès.


· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a donar una opinió, expressar hàbits i costums en el passat, parlar de la salut i de les malalties.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara la salut, els hàbits diaris, les dietes alimentàries, el tabac, les drogues, etc.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara descripcions, resums, debats, llistes.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic de la salut, de les malalties, de les drogues, etc.

· Practicar aspectes gramaticals, com ara els comparatius, el superlatiu, els usos del pretèrit imperfet d’indicatiu.

· Identificar i utilitzar les formes del pretèrit imperfet d’indicatiu.

· Treballar la liaison.

CONTINGUTS


Procediments

Comprensió oral



Expressió oral



· Resum d’un text.


Procediments

Comprensió escrita

· Realització d’activitats de relacionar (exercicis de selecció múltiple).

· Classificació d’informació.

· Identificació de l’estructura d’un text a partir d’un pla de redacció.

· Obtenció de dades per a redactar un resum.

· Localització de paraules a partir de la definició.


· Identificació de sinònims i antònims.

Expressió escrita

· Redacció de textos, cartes formals amb l’ajut de frases clau i un pla de redacció.

· Elaboració de llistes de paraules (amb o sense l’ajut del diccionari).


Conceptes



· El diàleg sobre la salut: Je ne bois pas d’alcool. Les deux plus grands dangers pour la santé sont le tabac et les drogues dures. Je ne fais pas de sport. C’est mauvais pour la santé.

· L’expressió de necessitat: Pour… il est essentiel de… Il est préférable de… L’idéal est de…

· L’expressió d’opinions a favor o en contra d’alguna cosa: Je suis tout à fait d’accord. Je ne suis pas du tout d’accord. Je trouve que c’est ridicule. Je suis absolument contre.

· El diàleg sobre hàbits i costums en el passat, i l’expressió dels canvis que es produeixen en aquests aspectes i en les coses que ens envolten. La referència a accions passades: J’ai commencé à… Au début je trouvais ça cool. Et puis un jour… Et c’est là que j’ai arrêté.

Gramàtica

· Els comparatius: plus … de, moins … de, autant … de, meilleur, pire, le plus/moins … de…

· El pretèrit imperfet d’indicatiu (morfologia i usos).

Lèxic

· La salut i les malalties: garder la forme, faire du sport, le régime alimentaire, fumer, boire de l’alcool, être en bonne forme, avoir des problèmes de santé, l’obésité, le tabagisme, le cancer, les maladies, le sida…

Fonètica

· La liaison.

Procediments


Gramàtica


· Cerca en textos d’exemples d’usos de temps verbals.

· Transformació de frases.

· Realització d’activitats de relacionar (preguntes/respostes).

· Finalització de frases amb les estructures i amb formes verbals en estudi.

Fonètica

· La liaison: pronunciar frases, escoltar per a comprovar.


Conceptes

· La salut.

· Els parcs d’atraccions.


· Acceptació de la llengua francesa com a mitjà de comunicació.


· Atenció i respecte en els missatges orals emesos pel professor i pels companys.

· Valoració de les opinions dels altres.






· Parlar sobre els hàbits alimentaris i la vida sana.

· Escoltar diverses gravacions sobre règims alimentaris i respondre correctament les preguntes corresponents.

· Ser capaç d’escriure un article sobre els mals hàbits.


· Utilitzar correctament l’imperfet.





Educació per a la salut:

· Conscienciar i incitar els alumnes a practicar esport com un mitjà per a dur una vida més sana i equilibrada, però també sobre la importància del règim alimentari per a una vida saludable.

· Parlar i informar els alumnes sobre el tema de les drogues i els efectes que tenen.


El treball a l’aula afavoreix que els alumnes actuïn amb iniciativa i creativitat personal alhora que desenvolupen habilitats socials. Per exemple, en aquesta unitat:






· Fer un debat sobre la llei antitabac i sobre els diversos tipus de drogues, respectant els torns i celebrant tant els progressos dels companys com els propis.



· Interpretar un text amb xifres i percentatges d’esperança de vida i causes de mortalitat a França i comparar-ho amb l’experiència pròpia.



· Parlar sobre la dimensió social de les malalties, i de la vida sana en general.



· Conèixer els parcs d’atraccions i diversos edificis francesos.

· Llegir el text: Extracte de C’est la vie, Lili de Valérie Dayre.

· Llegir el text: Extracte de Saynètes et monologues, de Charles Cros.

· Comentar el quadre de Degas: Les repasseuses.

RITERIS D’AVALUACIÓ

· Descriure la seva forma de vida i comparar-la amb la d’un company.

· Comparar la seva experiència amb el tabac amb la dels altres.

· Confeccionar una llista exhaustiva dels inconvenients del tabac.

· Comparar els tipus de drogues i els efectes negatius que tenen.

· Descriure i comparar el sistema de salut francès amb l’espanyol.

· Explicar una història o una anècdota emprant l’imperfet.

· Reformular frases amb els contraris i els equivalents que apareixen en la unitat.

· Llegir un text senzill respectant les liaisons.

· Reconèixer els seus progressos en l’aprenentatge del francès.


· Saber utilitzar les fórmules lingüístiques adequades per a explicar esdeveniments, expressar plans i projectes, l’opinió, preferències, comparacions.

· Saber extreure informació global i específica de textos orals i/o escrits relacionats amb temes com ara l’ensenyament, la igualtat d’oportunitats entre els nois i les noies, els projectes de futur.

· Produir textos orals i/o escrits, com ara horaris, resums, relats breus, entrevistes, exposicions orals, sondejos, debats, informes.

· Utilitzar vocabulari relatiu al camp lèxic de l’ensenyament, de la descripció de persones (caràcter).

· Practicar aspectes gramaticals, com ara els pronoms personals (tònics, CD, CI), els pronoms en i y, els demostratius (adjectius i pronoms).

· Identificar i emprar les formes del futur d’indicatiu.

· Treballar l’entonació (frases interrogatives i exclamatives).

CONTINGUTS


Procediments

Comprensió oral


· Extracció d’informació per a autocorregir-se, per a completar un text.

Expressió oral



· Producció de missatges orals amb l’ajut de pautes, d’un pla de redacció, de frases clau.


Procediments

Comprensió escrita

· Ordenació dels paràgrafs d’un text.

· Realització d’activitats de relacionar.

Expressió escrita

· Classificació de paraules.

· Elaboració de gràfiques amb els resultats d’unes enquestes.

· Redacció de l’informe d’un debat, comentaris, etc.

· Producció de missatges escrits seguint un pla de redacció.


Conceptes



· La descripció de l’horari escolar i de les assignatures: Le lundi après-midi j’ai… Je suis fort en… Ma matière préférée est…

· La conversa sobre els estudis: À trois ans je suis allée à l’école maternelle. À onze ans je suis entrée au collège. Cette année je suis en terminale. J’ai obtenu de bonnes notes au bac.

· L’expressió de plans i projectes amb diverses referències temporals: Je vais passer le bac à la fin de l’année. Je compte travailler pendant les vacances. Si j’ai le bac à la fin de l’année, j’irai dans une école spécialisée. J’ai l’intention de travailler le week-end. J’ai envie d’entrer dans la vie active.

· La indicació de preferències: Je préfèrerais… J’aimerais mieux… Je n’aimerais pas…

Gramàtica

· Els pronoms en i y: J’y vais. J’y pense. J’en viens. J’en parle. J’en ai trois.

· El futur proche: aller + infinitif.

· El futur (morfologia i usos).

· Les conjuncions: mais, donc, ou, et, parce que, si, comme…

· Els demostratius (adjectius i pronoms).

Lèxic

· L’ensenyament: l’emploi du temps, les matières, être fort en…, l’établissement, l’école maternelle, le collège, le lycée, l’enseignement supérieur, la classe, le baccalauréat, la filière, les études, les notes, les profs, les devoirs, le brevet…

· Les assignatures: le français, l’anglais, l’espagnol, l’histoire-géo, les sciences de la vie et de la Terre, la physique, la chimie, les maths…

· Els adjectius per a descriure persones: organisée, calme, responsable, sérieux, sociable, dynamique, doué, paresseux, poli, pénible, raisonnable, agressif, ambitieux, drôle, décontracté, motivé, mûr…

Fonètica

· L’entonació (frases interrogatives i exclamatives).

Procediments


Gramàtica


· Escriptura d’una carta utilitzant les formes verbals en estudi.

· Finalització de textos amb les estructures de la secció.

· Transformació de frases.

Fonètica

· Repetició de frases imitant-ne l’entonació.


Conceptes

· El sistema educatiu.



· Acceptació i respecte de les diverses formes de vida encara que siguin diferents de les pròpies (costums, horaris…).

· Atenció i respecte en els missatges orals emesos pel professor i pels companys.

· Valoració de les opinions dels altres.





Aquesta competència es posa en pràctica utilitzant el llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita per mitjà

programmation Étapes intermédiaire-avancé 2 batx. … destacados... · web viewen qualsevol cas,...

Documents

Catabolismo = degradazione di composti per recuperare i ... · biosintesi di nuovo glucosio a partire da intermedi non carboidrati quali il piruvato, il lattato, intermedi del ciclo

INTERMEDI PHARMA - Gamma Chimica

Per tutte le età Principianti - Intermedi - Avanzati 10Per tutte le età Principianti - Intermedi - Avanzati 10 Esperienza ventennale nell’ insegnamento musicale

Certificat intermedi 2014

La Campanya que proposem

GESTIÓ DOCUMENTAL I ARXIU - diposit.ub.edudiposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/120195/1/memoria2016.pdf · Arxiu Intermedi de Física i de Química Arxiu Intermedi de Belles Arts

Les étapes

La spesa per consumi intermedi delle amministrazioni pubbliche · 2013-12-20 · ulteriori caratteristiche della spesa per consumi intermedi delle AC. ... ai fini della contabilità

Intermedi 3

Trois étapes faciles

AnglŁs Œ Intermedi B1

MUD DE MOTS NIVELL INTERMEDI

les étapes de construction les étapes de conception les familles d

Controllo di Gestione e Processo di Budgeting - unibg.it · METODO A CASCATA • i costi dei centri intermedi sono ripartiti tra i restanti centri (intermedi e finali) che a valle

Seminari Intermedi AGIPPsA

IMPOSTA SUL VALORE AGGIUNTO, BENI INTERMEDI E …

MODULATORI INTERMEDI (CONDIZIONAMENTO ANALOGICO DEI SEGNALI)

Verantwortlichkeiten von IT-Herstellern, Nutzern und Intermedi¤ren

7 étapes Réaliser un plan danalyse solide en 7 étapes faciles

Demonstra??es Financeiras Intermedi?rias

Teoremi sulle funzioni continue su un intervallo Teorema dei valori intermedi… · 2020. 10. 1. · Teorema dei valori intermedi. Teorema sulle funzioni invertibili su un intervallo

nou nivell intermedi

Étapes à l’oeil

Intermedi by Night - Summer 2015

nivell intermedi catalá

XTEC · Web viewCATALÀ Aquesta setmana us proposem crear un conte o una història seguint les indicacions que us proposem: Primer haureu de triar un dels títols que teniu a continuació:

CARAVANE DU SPORT 2014 - CDOS 06...CARAVANE DU SPORT 2017 Vacances d’hiver En chiffres 2 étapes Tournée estivale 26 étapes Saison 2017 Vacances de printemps 2 étapes 4 étapes

Contributo allo studio dei corpi intermedi

Ciclo di KrebsIL CICLO DI KREBS E’ UNA VIA METABOLICA ANFIBOLICA • E’ una via sia catabolica che anabolica • Alcune vie anaboliche utilizzano intermedi del ciclo • Gli intermedi

I BILANCI INTERMEDI - commercialisticagliari.it · •IAS 34 – Interim Financial Report 21 . OIC 30 – BILANCI INTERMEDI •Stato patrimoniale, ... •Comparazione con analogo

Redescobreix les matemàtiques, a Infantil!...Tallers Racons Plataforma Ambients Rutines Què proposem? Proposem 5 dinàmiques d'aula diferents per fer matemàtiques al llarg de la

Il suoni intermedi - didatticaintavola.it suoni intermedi e... · - L’insegnate dice una parola che comincia con uno dei due suoni e il bambino chiamato dice cresta o granchio e

Les étapes historiques

Chronologie des étapes

La Sostenibilità del Sistema Sanitario Nazionale: non solo ... · Per supportare Regione e Aziende, nascono Enti intermedi Aziende Aziende Aziende Enti intermedi Direzione Regionale