projecte 4t
DESCRIPTION
Projecte interdisciplinari 4t de Primària-Curs 2010-2011 Col·legi La Immaculada Sant Vicenç dels Horts - Quants horts hi ha a Sant Vicenç dels Horts? - Quants anys pot treballar un pagès? - A quina zona del poble hi ha més conreus? - Quins tipus de fruits hi ha? - Quins són els insectes que es mengen els insectes perillosos? - Quants fruits poden sortir d’una planta? - On hem d’anar quan una planta està malalta? - Com podem evitar els perills a l’hort? - Quines hortalisses hi ha a l’hort?TRANSCRIPT
Projecte interdisciplinari
4t de Primària-Curs 2010-2011
Col·legi La Immaculada
Sant Vicenç dels Horts
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE El nostre projecte va néixer un bon dia a classe, estudiant
el tema del ecosistemes. Ens vam adonar de la sort que teníem
vivint en un poble on podem gaudir de natura, d’ horts, de terres
de conreu. I vam creure que era una riquesa que calia valorar i
conservar.
Però vam descobrir que aquest entorn físic tant proper ens
era alhora molt desconegut. Ens plantejàvem moltes preguntes...
Vam decidir apropar-nos-hi i conèixer més bé aquella
realitat. I vam posar en marxa el projecte!
QUÈ VOLEM SABER?
- Quins conreus hi havia a Sant Vicenç dels Horts a l’antiguitat
i a l’actualitat.
- A quina zona del poble hi ha més conreus?
- Quants horts hi ha a Sant Vicenç dels Horts?
- Quines hortalisses hi ha a l’hort?
- Quants fruits poden sortir d’una planta?
- Quins tipus de fruits hi ha?
- Com podem evitar els perills a l’hort?
- On hem d’anar quan una planta està malalta?
- Quins són els insectes que es mengen els insectes perillosos?
- Quants anys pot treballar un pagès?
QUÈ HEM FET PER SABER-HO
- Buscar informació a la Biblioteca de l’escola, a la Biblioteca
municipal, a internet...
- Preguntar a l’Arxiu municipal.
- Anar a visitar un camp.
- Preguntar com arriben els productes a les botigues.
VISITEM L’ARXIU
Quanta informació!
La Roser Calpe, responsable de l’arxiu municipal, ens
ensenya un llibre mooolt antic! Ens explica coses molt
interessants i ens ensenya com era abans el nostre poble.
ELS CONREUS AL LLARG DE
LA HISTÒRIA
PREHISTÒRIA Sant Vicenç dels Horts, com el seu nom indica, ha tingut
des de sempre una tradició agrícola.
Durant la Prehistòria, en el Paleolític, els humans eren
recol·lectors. No conreaven la terra, sinó que recollien fruits i
arrels. Els habitants del Neolític, es van convertir en pagesos i
conreaven bàsicament cereals que eren la base fonamental
perquè se n’obtenia farina després de moldre’ls amb molins de
mà. Les eines per treballar el camp eren de fusta i pedra.
ELS IBERS Més tard, els ibers, que vivien al Puig Castellar, van
incorporar nous conreus, com l’olivera i la vinya. Principalment
conreaven blat per a fer pa, i civada per fer farinetes i cervesa. C
Usaven l’arada de tracció animal i fabricaven estris de
ferro de gran qualitat.
Restes d’àmfores trobades al poblat iber del Puig Castellar a Sant Vicenç dels Horts, on els ibers hi guardaven vi, cereals...
ELS ROMANS Els romans es dedicaven bàsicament a l’agricultura.
Plantaven cereals a les zones baixes i vinyes als turons.
Una part molt important de cereals i vi l’enviaven cap a
Roma, que era la capital de l’Imperi. Ho carregaven en vaixells
que pujaven pel riu Llobregat. Els pagesos portaven les àmfores
carregades amb vi, oli i cereals. Els vaixells tenien una espècie de
fusta foradada per posar les àmfores. A cada àmfora hi cabien
27 litres aproximadament.
A Roma hi arribaven molts vaixells i de tant en tant algunes
àmfores es trencaven. En tots els anys que va durar l’Imperi
Romà, se’n van trencar tantes, que a Roma hi ha una muntanya
feta amb trossos d’àmfores trencades que es diu Testaccio. També s’hi ha trobat trossos d’àmfores procedents de Sant
Vicenç dels Horts amb el seu segell d’origen.
A la nostra població s’han trobat moltes restes d’àmfores
que servien per guardar i transportar vi, oli i cereals.
RESTES ROMANES TROBADES AL NOSTRE POBLE
Les restes arqueològiques romanes que s’han trobat al casc
antic de la nostra població daten del segle II a.C fins a la
primera meitat del segle I a.C. S’han trobat dos forns romans, un
de més gran per coure àmfores, i un altre més petit per coure
plats o altres objectes.
Forn romà
Restes d’àmfores trobades a Sant Vicenç dels Horts
EDAT MITJANA Durant l’Edat Mitjana els comtes de la baronia de Cervelló
tenien al seu càrrec pagesos que treballaven la terra i estaven
obligats a donar part de les collites.
Als segles XI i XII conreaven sobretot cereals. A partir
del segle XIII van augmentar els conreus de vinya i fruita.
Durant un temps Sant Vicenç dels Horts es va anomenar
GARROSA. Aquest nom surt en alguns documents del segle X.
Amb el pas del temps va esdevenir un lloc on hi havia molts
horts i en documents apareix el nom de Ortus Chomitales (Horts
del Comte). Després d’aquest nom, es va anomenar Parroquia Sancti Vicenti in Ortis Chomitales (La Parroquia de Sant Vicenç
en els Horts del Comte).
Finalment es va dir Sant Vicenç dels Horts un nom d’uns
1.000 anys.
EDAT MODERNA Els pagesos es van especialitzar en el conreu de vinya,
l’olivera i la fruita.
A Sant Vicenç dels Horts la fruita que es collia, sempre ha
tingut molta anomenada. A l’estiu, al matí, es recollia la fruita i a
la tarda col·locaven les peces en caixes.
Per transportar la fruita utilitzaven carros tirats per ases.
De vegades la gran quantitat de fruita que hi havia, obligava
als pagesos a portar gent de fora, per exemple de La Palma.
La gent volia fruita grossa i de bon aspecte i per això els
esporgadors tallaven algunes branques dels arbres.
La collita més popular era la verema al mes de Setembre.
VISITEM LA ZONA DELS HORTS ARRIBEM AL CAMP DE L’AVI PERET
Arribem a l’hort i veiem l’avi Peret treballant amb el
tractor. Ens rep molt amablement disposat a ensenyar-nos tot el
que vulguem saber.
Ens explica que als 9 anys va començar a fer de pagès.
- I és molt dura la vida de pagès?- li preguntem.
- I tant! Em llevo molt d’hora i treballo moltes hores. Anys
enrere era molt més dura, anàvem en carros i no hi havia
tantes màquines com ara.
- Quina diferència hi ha entre els conreus de secà i els de
regadiu?
- A diferència dels conreus de regadiu, els de secà només es
reguen amb l’aigua de la pluja.
La visita va ser molt interessant.
Vam fer un munt de preguntes!
Vam passejar pels conreus
Fins i tots vam fer de pagesos!
Ens quedaríem més estona, però ens hem d’acomiadar. Ens
adonem que l’avi Peret estima la seva feina, el veiem feliç.
Amb tota la informació recollida hem pogut fer una
classificació dels tipus de conreus que podem trobar a Sant
Vicenç dels Horts.
CONREUS DE LA PLANA Els terrenys sedimentaris propers a la desembocadura del
riu són plans, molt rics i amb bones possibilitats de ser regats i
per tant, molt aptes per al cultiu. Per això des de fa segles han
estat emprats per al conreu.
CULTIU D’ARBRES El conreu d’arbres demana menys dedicació que els horts,
però cal regar-los de tant en tant, esporgar-los i aclarir-los un
cop a l’any i si cal, ruixar-los per evitar infeccions. Hi podem
trobar:
Pruneres Presseguers
Pomeres Pereres
CULTIU D’HORTA El regatge amb l’aigua dels pous i el canal de la Dreta del riu
ha fet que els horts de la nostra vila fossin força importants
amb tota mena de verdures i hortalisses.
Es poden cultivar tot l’any i en consumim:
Les fulles o la planta sencera
Bledes Cols Enciams
Escaroles Espinacs Api Julivert
Els fruits i/o les llavors Mongetes tendres o seques, pèsols, faves, albergínies,
pebrots, carbasses, melons,...
Síndries! Ens fa gràcia veure-les!
El Peret ens diu que encara són petites i no les
podem collir.
Cogombres Ja n’estem collint!
Tomàquets Tomàquets de pera
Carbassons
Collim carbassons
Visca!
La infructescència
Maduixes i maduixots
Les flors tendres
Carxofes( ens les mengem abans de convertir-se
en una flor de color blau-lilosa i punxent), col-i-
flors, bròquils...
Els bulbs i les arrels:
Cebes tendres i seques
Arrenquem cebes
L’avi Peret ens explica Cabeces d’alls
d’aquestes cebes sortiran
els calçots de l’any que ve
Diferents classes de patateres
CONREUS DE LA MUNTANYA Una bona part de les muntanyes de Sant Vicenç dels
Horts havien estat conreades per vinyes; en són una
prova les antigues vinyes afeixades que podem trobar a
Can Costa. A diferència del pla, a la muntanya els
pagesos no solen regar el que planten. Avui podem
trobar:
Ametllers Oliveres
Garrofers El seu fruit:la garrofa
Figueres Cirerers
Palosantos
DEL CAMP A MERCABARNA
La major part de la fruita i verdures dels nostres
camps es porten a vendre a Mercabarna. A aquest gran
mercat hi van a comprar els botiguers.
Els pares de la nostra companya Ana, el Marcos i l’Ana,
tenen una fruiteria ( Hermanos Romero) i els fem la
següent enquesta:
- Com arriba la fruita a Mercabarna? - Els petits agricultors la porten amb els seu mitjà de
transport. I els grans ho fan amb agències de transport.
- Com es ven la fruita i les verdures? - La tenen posada en exposició, agafes la que t’agrada i la
pagues.
- Com saben el que els compradors s’emporten? - Fan encàrrecs i els van posant a part.
- Hi ha alguna cosa important per comentar? - Sí. La fruita i les verdures més bones es porten a l’estranger
perquè es ven més cara.
DE MERCABARNA A LES
BOTIGUES I MERCATS
Anem a visitar la fruiteria Font. Observem els
productes que venen i fem algunes preguntes:
-On compreu els productes que veneu?
- Alguns els comprem directament als pagesos, però la
majoria són de Mercabarna.
Coneixem els tipus de fruita i verdures
ON ANEM QUAN LES PLANTES ESTAN MALALTES
A Sant Vicenç dels Horts hi tenim el Sindicat agrícola. Allà
hi podem trobar productes per a les plantes.
També hi podem comprar productes del camp.
SANT ISIDRE, PATRÓ DE LA PAGESIA
Explica la llegenda que, mentre Sant Isidre resava, els
àngels li llauraven el camp...
L’any 1623 s’inicià un moviment de culte al sant.
Anteriorment els patrons festejats pel món de la pagesia foren
Sant Abdó i Senén.
El 15 de Maig, festivitat de Sant Isidre, era festa només
per al gremi de pagesos i s’organitzava una processó amb la
imatge del sant guarnida amb espigues. La cantada dels goigs en
honor seu formava part de la missa celebrada abans de treure el
sant al carrer.
FEM IMANS DE FANG AMB
FORMES DE FRUITA I VERDURA
Els modelem amb fang. I els pintem.
Ens divertim molt!
Però hem d’estar molt atents.
FEINA ACABADA!
NO N’HI HA PROU AMB PLANTAR UNA
LLAVOR, REGAR, TREBALLAR...CAL TENIR
AMOR A LA TERRA.
L’AMOR QUE ELS QUI L’HAN ESTIMAT
SEMPRE, HAN SABUT TRANSMETRE AL
LLARG DE LA NOSTRA HISTÒRIA.
SANT VICENÇ DELS HORTS, POBLE DE
CONREUS, AHIR, AVUI, DEMÀ...