projecte de direcciÓ per a l’escola superior de disseny … · projecte de direcció magí...
TRANSCRIPT
PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A
L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART
LLOTJA DE BARCELONA
PERÍODE 2015 ‐ 2019
MAGÍ FRANQUESA I ALBAREDA
ÍNDEX:
1. JUSTIFICACIÓ / MOTIVACIÓ PERSONAL I MARC LEGAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1
2. CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL, SOCIAL I DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE . . . . . . . . .3
2.1. Context històric, cultural i social de Llotja (veure annex 1)
2.2 Diagnosi de centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3
2.2.1 Relació amb l’ entorn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3
2.2.2 Oferta educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
a. Estudis Superiors de Grau en Disseny en les quatre modalitats: Gràfic, de Producte, d’ Interiors i de Moda.
b. Cicles Formatius de Grau Superior d’ Arts Plàstiques i Disseny.
c. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’ Arts Plàstiques.
d. Monogràfics. Workshops 7. Llotja Oberta. Conferències i Seminaris. Llotja 240.
2.2.3 Estructura organitzativa i funcional del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
a. Aspectes generals.
b. Normativa Interna (PEC, NOFC, PGA, Memòria anual ).
c. Espais docents, infraestructures, recursos materials i equipaments.
d. Òrgans de gestió i plantilla docent.
e. Característiques, perfil i singularitats de l’ alumnat.
f. Pràctiques empresa ( FCT). Erasmus. Mobilitats. Inserció professional.
g. Inspecció Educativa.
3. OBJECTIUS A ASSOLIR EN L’ÀMBIT PEDAGÒGIC,ORGANITZATIU I DE GESTIÓ . . . . . . . . . . . . 16
OE1. OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora dels resultats educatius. ESTRATÈGIES.
OE2. OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora de la cohesió social. ESTRATÈGIES.
OE3. OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Actualització dels documents normatius.
ESTRATÈGIES.
OE4. OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Millora de la comunicació a tots els nivells.
ESTRATÈGIES.
OE5. OBJECTIU ESTRATÈGIC DE GESTIÓ DELS RECURSOS: Optimització i anàlisi dels
ingressos i les despeses. ESTRATÈGIES
4. ACTUACIONS PREVISTES I CONCRECIONS ORGANITZATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
AC1. 1 Revisió del model pedagògic del Centre.
AC1.2 Millora i potenciació de la cultura d’ avaluació per a la millora de la qualitat.
AC1.3 Ampliació i millora de les TIC a les aules, els equipaments als tallers i altres serveis.
AC1.4 Estudi del nivell i causes d’ absentisme, abandonament dels estudis i d’ inserció
laboral.
AC2.1 Potenciar el clima d’ aprenentatge i treball basat en el respecte i bona convivència.
AC2.2 Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.
AC2.3 Millorar i afavorir els mecanismes de participació de l’ alumnat.
AC2.4 Vetllar pel bon ús de les instal∙lacions, materials i recursos de l’ Escola.
AC2.5 Organitzar esdeveniments col∙lectius de caràcter lúdic, cultural i social.
AC3.1 Elaborar el projecte educatiu de centre ( PEC)
AC3.2 Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del centre.
AC3.3 Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.
AC4.1 Elaborar i implementar un pla de comunicació de Centre.
AC4.2 Revisar els criteris de promoció externa, cultural i de comunicació amb les
empreses i institucions.
AC5.1 Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.
AC5.2 Estudiar noves fórmules d’ ingressos dins del marc d’ autonomia del Centre.
5. INDICADORS PER A L’ AVALUACIÓ DE L’EXERCICI DE LA DIRECCIÓ I MECANISMES DE
RETIMENT DE COMPTES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5.1 Avaluació Indicadors de progrés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
5.2 Mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació . . . . . . . . . 29
Bibliografia, documentació externa i fotografia testimoni. (veure annex 8).
Annexos
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
1
1. JUSTIFICACIÓ/ MOTIVACIÓ PERSONAL I MARC LEGAL.
Fa ja uns quants mesos que vaig decidir optar a la direcció del Centre en el supòsit que es convoqués
el concurs per a aquest càrrec. A l’ hora de focalitzar‐me en una decisió tan il∙lusionant, però també de
tanta responsabilitat i dedicació com aquesta, sempre hi ha més d’un motiu i més d’una raó. Fa gairebé
25 anys vaig tenir l’oportunitat d’integrar‐me a l’equip docent de l’ Escola Llotja com a professor interí
i en aquells moments el nostre centre estava en un període de transformació important tant en
l’aspecte normatiu com en el pedagògic. Han passat molts anys i òbviament han canviat moltes coses
en la nostra tasca educativa: noves tecnologies, nous plans d’estudi i currículums, a més de
transformacions rellevants en l’àmbit professional, laboral, social i cultural. Des de la meva mirada, la
Llotja ha de seguir sent un referent en les arts i el disseny amb tot el que comporta d’història i tradició,
però també ha de tenir visió de futur i saber projectar‐se, donant resposta a totes les demandes i
necessitats educatives i professionals actuals com a centre modern i actualitzat dotat
d’infraestructures, recursos humans i protocols d’actuació / organització àgils i adaptats a tota la
comunitat educativa.
Crec que puc aportar capacitat de gestió, dedicació, diàleg, consens, experiència, entusiasme i
motivació, a més d’uns bons coneixements de la complexitat i diversitat de la nostra Escola, sumat a
la molta estima per no dir “amor” que em genera.
Tot això, no seria suficient si no comptés amb un equip cohesionat i ben coordinat que sense pressa,
però sense pauses faci possible l’assoliment de les fites i objectius proposats en aquest projecte.
També estic segur de la complicitat de tot el claustre de professorat i de tot el personal que té tasques
importants a Llotja com el personal d’administració i serveis, personal subaltern, manteniment i neteja.
Sense ells, el dia a dia seria difícil i la seva feina, de vegades oblidada, és bàsica.
Estic convençut també de poder treballar per aconseguir que l’alumnat tan heterogeni que es forma i
estudia al nostre Centre, s’impliqui en la participació. Per a mi, el “sentit de pertinença” és el motor
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
2
per caminar i si, des de la meva direcció sabem delegar, motivar, liderar de manera compartida a tota
la comunitat educativa , els èxits de tots estaran assegurats.
Sóc conscient de les meves fortaleses i també de les meves debilitats, atès que la meva formació de
base no és artística. Un equip directiu sòlid, motivat i coneixedor del Centre i amb l’empenta de tota
la comunitat educativa, sumarà de ben segur junt amb la meva creença en l’ eficàcia d’un bon
lideratge compartit i distribuït.
Tot i que compto i he parlat amb moltes persones per formar equip, de moment prefereixo no citar‐
les en aquest projecte, ja que penso que són valides en qualsevol direcció i moment per la bona marxa
del Centre.
Com ja és conegut el marc legal aplicable més important, sense disposicions complementàries i
d’inferior rang, és el següent:
Llei 7/2007, de 12 d’ abril, de l’ Estatut Bàsic de l’ Empleat Públic. (EBEP).
Llei Orgànica 2/2006, d’Educació de 3 de maig. (LOE).
Llei Orgànica 8/2013, de millora de la qualitat educativa de 9 de desembre. (LOMCE). Aquesta
llei no deroga totalment la LOE i resta encara en fase de desenvolupament i aplicació.
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’ Educació. (LEC).
Decret 102/2010, de 3 d’ agost, d’ Autonomia de Centres Educatius.
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la Direcció dels Centres Educatius Públics i del Personal
Directiu Professional Docent modificat parcialment pel DECRET 29/2015, de 3 de març.
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la
provisió dels llocs de treball docent.
Resolució ENS/ 397/ 2015, de 6 de març, per la qual es convoca concurs de mèrits per
seleccionar director o directora de centres educatius del Departament d’ Ensenyament.
Projecte Educatiu (PEC) de l’ Escola Llotja de Barcelona ( provisional de l’ any 2012).
L’article 25.1 del Decret 115/2010, de la direcció dels centres públics fa referència al projecte
de direcció i en detalla els continguts:
El projecte de direcció ha de preveure: ACTUACIONS d’aplicació del projecte educatiu,
CONCRECIONS organitzatives i INDICADORS explícits per a l’avaluació del mandat”.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
3
Serà el desenvolupament d’aquests aspectes els que aniré concretant en el meu projecte
per l’ aplicació a la nostra escola.
2. CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I SOCIAL I DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE.
2.1. Context històric, cultural i social de Llotja ( veure annex 1 ).
2.2. Diagnosi de centre.
2.2.1 Relació amb l’entorn.
L’ escola Llotja, com totes les escoles Superiors de Disseny i Art de titularitat pública del Departament
d’ Ensenyament, depèn de la Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats.
En l’ àmbit de Barcelona, el Centre depèn del Consorci, que és on s’ executen les directrius del
Departament pel que fa a centres docents de titularitat pública, es realitza la gestió del personal docent
i s’exerceixen les funcions d’ Inspecció educativa.
El disseny té una gran incidència en el paisatge d’una ciutat contemporània. El mobiliari urbà, els
edificis, la senyalització, la il∙luminació... Tots els aspectes del paisatge urbà que funcionen i perduren
impliquen necessàriament un disseny acurat que tingui en compte aquesta doble vessant d’utilitat i
bellesa. És aquest un dels principals ingredients que fan d’una ciutat un lloc agradable, on es viu a gust
i on els visitants s’hi poden trobar bé. Una ciutat amb qualitat de vida. És per aquest motiu que
Barcelona compta amb un nombre considerable de centres de formació d’art i disseny, i un dels més
emblemàtics dins de l’oferta pública és l’Escola Llotja.
El nostre Centre està vinculat amb ELIA (Lliga Europea d’Instituts d’Arts), l’ ACESEA (Asociación
Española de Centros Superiores de Enseñanzas Artísticas), la CEA (Confederación Española de Artes
Plásticas y Diseño), la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el FAD (Foment de les
Arts Decoratives de Barcelona), entre d’altres. A més pertany al grup d’escoles associades a l’OAPEE,
amb la carta Erasmus per mobilitat Internacional. Finalment, hi ha establerts diversos convenis de
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
4
col∙laboració amb l’AAVC, Vitra, La Rectoria, BCD, CCAM, Artesania de Catalunya, diversos Col∙legis
Professionals, Sala d’Art Jove, Tecla Sala, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida,
Institucions, Ajuntaments i més de 370 empreses vinculades amb les pràctiques i la formació a centres
de treball (FCT), tant a Catalunya com a la resta de l’ Estat espanyol i l’estranger.
2.2.2 Oferta educativa.
Al Centre s’hi imparteixen coneixements, formació i tallers monogràfics relacionats amb tot el ventall
de possibilitats que existeix en el camp del disseny i l’ art. La nostra oferta educativa està articulada
sobre tres àmbits conceptuals: arts aplicades, arts visuals i disseny en tres espais curriculars:
a. Estudis Superiors de Grau en Disseny en les quatre modalitats: Gràfic, de Producte, d’Interiors
i de Moda.
La Llotja forma part de l’ESDAP ( Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques) que fou creada
el juliol de 2010 per la Generalitat de Catalunya per impartir aquests estudis dins del marc
Europeu d’Educació Superior. Les Direccions de les set escoles d’Art i Superiors de Disseny
constitueixen el “Consell de direcció” de l’ ESDAP.
La durada d’aquests estudis és de quatre anys. Tot just el passat curs 2013/14 va finalitzar la
primera promoció. A dia d’avui l’ ESDAP està en fase de reestructuració.
El perfil del dissenyador que formen els estudis de grau en disseny és el d’un professional que
concep, planifica i dirigeix el procés del disseny, interpreta el context d’actuació i assumeix
responsabilitats creatives i de gestió.
Aquests estudis contemplen una important formació bàsica i un foment del diàleg
multidisciplinari.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
5
b. Cicles Formatius de Grau Superior d’ Arts Plàstiques i Disseny:
El present Curs 14/15 s’imparteixen 17 Cicles Formatius de Grau Superior. D’ entre els quals 5
estan ja vinculats al desplegament de la normativa LOE. Aquests cicles tenen per objectiu
capacitar els alumnes per a l’exercici d’una activitat professional determinada que permeti
efectuar treballs artístics‐tècnics amb responsabilitat de projecció, coordinació i realització i,
així mateix, desenvolupar amb autonomia la gestió tècnica assumint, si s’escau, la gestió
d’organització i la de recursos humans.
L’esforç que comporta aquesta oferta és considerable. Els projectes finals estan integrats al
segon curs on es dediquen moltes més hores de pràctiques FCT als cicles LOE. Hi ha molts
professors que estan a més d’una especialitat i en horaris de matí/ tarda i a les dues seus. Per
als propers cursos tenim la previsió de nous cicles segons necessitats i possibilitats. Preveiem,
doncs, que tots aquests canvis impliquin un treball important de planificació, programació, i
d’adaptació d’espais i horaris.
(Veure annex 7).
c. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’ Arts Plàstiques:
A dia d’avui hi ha 5 cicles de Grau Mitjà com a oferta educativa a Llotja. El perfil de l’alumnat
d’aquests estudis fa que encara sigui necessari posar més atenció a les tutories, les absències,
les situacions familiars i personals, les eines pedagògiques i d’inserció / itinerari / orientació
professional. Molts dels estudiants són menors d’edat.
Els cicles de formació específica de Grau Mitjà tenen per objectiu capacitar els alumnes per a
l’exercici d’una activitat artística determinada, mitjançant l’adquisició i domini de les tècniques
artístiques i del coneixement dels materials i eines necessàries per tal d’executar els treballs
propis del seu ofici.
Aquests cicles de Grau Mitjà s’imparteixen a la seu de Sant Andreu.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
6
Monogràfics. Workshops / Llotja Oberta. Conferències i Seminaris. Llotja 240.
Els espais Monogràfics estan adreçats a totes les persones que no poden assistir als cursos
reglats, però que volen formar‐se en les diferents disciplines artístiques com ara ceràmica,
enquadernació, fosa artística, motlles i nous materials aplicats a l’escultura, entre d’altres.
També s’enfoquen cap a tots els alumnes de l’escola i de fora, als professionals de l’educació de
l’art i de diferents camps tècnics que vulguin incrementar la seva formació en cursos
especialitzats i complementaris de l’oferta educativa oficial.
Llotja Oberta també està adreçada als mateixos perfils que els monogràfics. Workshops
d’escenografia i vestuari d’espectacle. Tècniques d’impressió per a l’art i el disseny. Edició
d’ebooks, eines d’edició Web, artteràpia i processos creatius, animació experimental 3D, art i
disseny experimental són alguns dels cursos oferts dins del curs lectiu (primavera), com també
els intensius a l’estiu amb professionals especialitzats.
Cada any s’organitzen diverses conferències i seminaris, presentacions de treballs i exposicions.
Hi han assistit reconeguts professionals del món de l’art i el disseny. També s’organitza una lliçó
inaugural a l’ inici de curs ( octubre / novembre).
A la dècada dels 90 es duia a terme a mitjans de febrer una setmana cultural amb assistència
irregular als actes i activitats que es programaven. De moment descartaria tornar a implementar
aquesta proposta, ja que els cursos acadèmics ja són molt ajustats quant a currículums.
LLOTJA 240. La celebració del 240è aniversari de Llotja aquest any 2015 comporta moltes
activitats i actes institucionals i acadèmics que jo respecto, però com a membre del Consell
Escolar del Centre, hi he mantingut les meves discrepàncies en la forma i continguts dels
projectes. Penso sincerament que cal prioritzar esforços i recursos de manera interna i la
projecció externa del centre ha de ser proporcional a les seves necessitats operatives del dia a
dia i no a l’inrevés.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
7
2.2.3. Estructura organitzativa i funcional del centre.
a. Aspectes generals.
Podem dir que la varietat d’ ensenyaments i l’ oferta educativa que s’ofereix a la Llotja va més enllà de
l’ àmbit de Barcelona i rodalia; això fa que la provinença de l’alumnat no depengui de l’entorn
immediat del centre, sinó de tot el territori nacional i fins i tot d’ altres països.
El centre està dividit en dues seus diferents: Llotja Central al carrer Ciutat de Balaguer, 17 i Llotja Sant
Andreu al carrer Pare Manyanet, 40. Cadascuna amb una oferta educativa bastant diferenciada i amb
logístiques diverses, la qual cosa propicia l’ aparició de mètodes d’ organització complexos a més d’una
accentuada manca de cohesió i comunicació interna. A la seu central s’hi troba la Secretaria i podem
dir que hi ha tota la part administrativa, a més de tots els estudis superiors en horari de matins. A Sant
Andreu hi ha el gruix d’oferta de tallers de cicles formatius de grau (Mitjà i Superior) principalment en
horari de tarda. ( Penso que caldrà redefinir aquestes franges horàries en un futur proper).
b. Normativa Interna ( PEC, NOFC, PGA, Memòria anual).
Al capítol 1 (arts. 4 a 13) del Decret 102/2010, d’autonomia de centres educatius , es parla del Projecte
Educatiu i de la seva importància, atès que recull la identitat del centre, n’explica els objectius,
n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumne assoleixi les competències bàsiques i
el màxim aprofitament educatiu. Art 4.1.
A l’article 5.3 de l’esmentat Decret, es detalla que les NOFC (Normes Organització i Funcionament de
Centre) han de ser COHERENTS amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre
determini en el seu projecte educatiu.
Finalment, l’article 24.1 del Decret 155/2010, de la direcció de centres educatius públics fa referència
que el PEC és la MÀXIMA EXPRESSIÓ de l’autonomia del centre i l’element vertebrador de la seva
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
8
activitat. També remarca que el projecte de direcció ORDENA el desplegament i l’aplicació del projecte
educatiu per al període de mandat de la direcció de centre.
El mateix article, en l’ apartat 2 fa esment al fet que el projecte de direcció es CONCRETA, cada curs,
mitjançant les programacions generals anuals (PGA) i les posteriors memòries anuals en finalitzar el
curs.
A l’Escola Llotja s’han fet esforços sense èxit per adaptar el Centre a aquesta normativa. El nostre
projecte educatiu és inexistent ( hi ha un esborrany de 12 pàgines). Aquest dèficit s’ hauria de corregir
i serà l’ elaboració i l’aprovació del PEC el que donarà força a la clara identitat del nostre Centre i servirà
de referent per a tota la normativa organitzativa interna (NOFC), que no tenim recollida o està
desfasada, i també permetrà que, gràcies al PEC, es puguin obrir clarament les vies de promoció
externa del centre que fins a dia d’avui han estat efectistes, però no coordinades i dirigides per
objectius concrets i consensuats. Penso que l’adequació de la normativa interna del Centre a la realitat
donarà un fort impuls a l’autonomia i diferenciació de Llotja com a escola històrica, moderna i de
pedagogia exemplar (veure annex 2).
c. Espais docents, infraestructures, recursos materials i equipaments.
Hi ha l’opinió bastant consensuada que seria positiu per Llotja el fet de disposar d’una sola seu, on s’hi
desenvolupés tota la seva oferta educativa. Penso i per tant ho comparteixo amb el projecte o
esborrany de PEC que hi ha elaborat, que seria desitjable aquest escenari ja que representaria,
respecte de la situació actual, una millora en la gestió i coordinació de les diferents àrees de centre i
afavoriria encara més el coneixement dels diferents àmbits i la interrelació entre el nostre alumnat, i
donaria més sentit encara a la nostra oferta multidisciplinària.
Els recursos pedagògics, tecnològics i audiovisuals, mobiliari, estat de les aules ... És molt obsolet i
desfasat, principalment a la seu central de Ciutat de Balaguer. Es fa molt necessari un servei de
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
9
manteniment eficient que vetlli pel perfecte estat dels equipaments, així com el control i reparació, si
s’ escau, d’ aparells de tot tipus (radiadors, calefacció, finestres, cadires, projectors...).
Equipaments actuals:
Seus: Llotja Central ( C/ Ciutat de Balaguer,17 ‐ 08022 Barcelona).
Llotja Sant Andreu ( C/Pare Manyanet, 40 ‐ 08027 Barcelona).
Dotació:
Aules de teòriques. Aules de dibuix al natural. Aules – taller, dotades amb equipament professional
per especialitats. Aules d’informàtica. Aules polivalents ( tissuteca, aula taller general). Aules laboratori
fotogràfic. Aules plató.
Espais no docents: tipologies i usos.
— Biblioteca / sala de lectura ( Ciutat de Balaguer i Sant Andreu):
Hi acull més de 13.000 volums entre llibres, revistes, catàlegs i d’altres documents, als quals
poden tenir accés l’alumnat de l’escola i el professorat amb el corresponent servei de préstec.
El seu funcionament és millorable i hi ha manca de personal a més d’ un protocol clar de criteris
d’adquisició tant bibliogràfic com audiovisual.
— Sala de professors: Ciutat de Balaguer i Sant Andreu.
— Sala d’actes : Ciutat de Balaguer i Sant Andreu.
— Espais expositius:
1. Ciutat de Balaguer: Espai Blanc 60 m2.
2. Sant Andreu: La Nau U 300 m2 i, Espai Sabater Pi de l’especialitat d’il∙lustració.
— Secretaria: oficines i personal a Ciutat de Balaguer.
— Despatxos de direcció i coordinació de pràctiques més reunions ( C. Balaguer i St. Andreu).
— Espai per a alumnes i descansos a ambdues seus.
— Arxius: administratiu, històric i patrimonial.
— Hi ha dos magatzems de material divers.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
10
d. Òrgans de gestió i plantilla docent.
El present curs 2014/15, el Centre compta amb una plantilla de 101 professors, dels quals uns 60 són
funcionaris amb destinació definitiva al centre o en comissió de serveis, 8 són funcionaris pendents de
destinació definitiva i la resta són interins.
A l’ Escola hi conviuen professionals del cos de professors d’ arts plàstiques i disseny i d’ altres que
són mestres de taller del mateix cos. (veure annex 7 ).
Les ràtios professorat/ alumnat que marca el departament d’ ensenyament són 1/30 en matèries
considerades teòriques i 1/15 en tallers.
El recent decret 39/2014, de procediments per definir perfils i provisió de llocs de treballs docents
desplega els articles 123 a 126 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i estableix tres sistemes
diferents d’accés de professorat : El concurs general, el concurs específic per a llocs específics, i el
sistema extraordinari de provisió especial per accedir als llocs de responsabilitat especial ,que donin
suport a la direcció del centre per al desenvolupament del projecte educatiu. Això serà, segons el meu
parer, molt eficaç al nostre centre per a concretar perfils docents molt especialitzats i també per a
definir el nostre PEC i avançar en la seva implementació. Per descomptat que els arguments i
motivacions per aquestes entrades de professors han de ser transparents i públics per evitar
“amiguismes” i arbitrarietats.
Equip Directiu.
El nostre Centre, donada la seva complexitat i l’ àmplia oferta educativa, requereix d’un equip directiu
integrat per:
Director/a. Sotsdirector/a. Caps d’estudis ( 2, un per cada seu) , a Sant Andreu serà Director/a
Delegat/da. Administrador/a. Secretari/a.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
11
Consell de Direcció.
Segons l’Article 37 del Decret 102/2010 d’autonomia de centres, el director/a pot constituir un Consell
de Direcció per aprofundir la pràctica del lideratge distribuït i en aplicació del projecte educatiu.
A Llotja hi ha des de fa quatre cursos (2010‐11) un Consell format per:
— Coordinador/a de biblioteques/ sales de lectura.
— Coordinador/a de promoció cultural.
— Coordinador/a del PEC.
— Coordinador/a de nous currículums.
— Coordinador/a de mobilitat Internacional.
Al meu parer el seu funcionament ha estat irregular. Ha estat coordinat per la sotsdirecció de l’escola
i en algunes àrees ha estat profitós, com en la mobilitat internacional, i en altres no s’ha avançat ,(Pec
i nous currículums per exemple) a pesar de la bona voluntat de tots els membres. La poca reducció
horària per la seva tasca pot haver estat una de les dificultats més clares. Intentaré potenciar i
MODIFICAR aquest Consell de Direcció si la meva candidatura acaba essent considerada.(Annex 4).
Càrrecs de coordinació (unipersonals).
L’article 40 del Decret d’autonomia detalla els criteris de la coordinació docent.
És bàsic en una escola de les nostres característiques comptar amb una coordinació docent en els
àmbits pedagògics, organitzatius i de gestió. L’eficiència i eficàcia dels objectius pedagògics, per a mi
són imprescindibles i passen per una bona tasca de coordinació docent. Disposant de dues seus i de
tants nivells educatius i horaris de matins i tardes aquesta necessitat encara és més evident.
A Llotja hi ha contemplats:
— Coordinadors i tutors dels respectius departaments dels ensenyaments de CFA i Graus.
— Coordinador/a de Riscos Laborals (tasca que caldrà potenciar i millorar en un futur).
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
12
— Coordinador/a de Mitjans Informàtics i Audiovisuals ( Imprescindible la seva potenciació i funcions
en un centre com el nostre).
— Coordinadors/es de FCT, un per Graus i un per Cicles. Aquests tenen sota la seva responsabilitat els
diferents tutors de pràctiques FCT.
Consell Escolar.
És l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Art 148.1 de la LEC.
Serà importantíssim potenciar al nostre Centre la seva funció principalment en la participació dels
alumnes, l’ aprovació del PEC i les NOFC, participar en les anàlisis i avaluacions del funcionament del
Centre i el funcionament eficaç de les seves comissions i en especial l’ econòmica.
Secretaria del centre.
Les tasques de secretaria i del personal administratiu són al meu parer fonamentals en la bona marxa
de l’ Escola. La complexitat, els diversos nivells educatius, fan del secretari/a un referent de gestió.
Penso enfortir aquesta responsabilitat i donar a aquest càrrec, les majors eines i mitjans materials i
personals possibles.
L’article 33.2 del Decret d’autonomia de centres ens diu que correspon al secretari/a les funcions que
li delegui la direcció d’ entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’Educació i totes les altres que li
encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos
materials i de la conservació i manteniment de les instal∙lacions, d’acord amb el que prevegi el projecte
de direcció i s’incorpori a les NOFC.
Claustre de professors:
El claustre del professorat és l’òrgan de participació dels docents en el control i la gestió de l’ordenació
de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del Centre. És integrat per tot el
professorat i el presideix el director/ a del Centre. Art 146.1 de la LEC.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
13
El nostre claustre està format per més de 100 professors/es. Es fa difícil el debat pedagògic i de gestió.
Tot i aquesta dificultat operativa i a causa dels canvis i renovació de docents en els darrers temps,
s’observa un increment de la participació i estic segur que es podrà potenciar en un futur aquesta
tendència.
Tutories:
L’article 38 del Decret d’autonomia concreta la importància que tenen les tutories esdevenint un
element essencial en la tasca educativa dels centres. S’ha millorat i avançat molt en aquest sentit a
Llotja. Existeix un pla d’acció de tutoria (PAT) que es revisarà, adaptarà i formarà part integrada de les
NOFC.
e. Característiques, perfil i singularitats de l’alumnat.
L’alumnat que arriba a Llotja és molt heterogeni i divers i sovint té poc coneixement previ de l’ oferta
educativa i els nivells que s’ imparteixen. Com ja he esmentat, la procedència és molt variada. N’hi ha
amb formació bàsica de batxillerat (requisit obligatori en el cas dels CFA de Grau Superior i els Graus
en Disseny) i també comptem amb un alt percentatge d’alumnes amb formació prèvia d’FP, així com
amb estudis universitaris, especialment de Belles Arts.
El present curs 14/15 tenim matriculats més de 100 alumnes de fora de les fronteres de l’Estat
espanyol.
Cal remarcar, com a aspecte favorable, la motivació i l’ actitud positiva de la majoria d’ alumnes vers
els seus estudis. Quasi mai s’han observat problemes de disciplina, ordre i alteracions greus de la bona
marxa de les activitats acadèmiques. Aquesta predisposició fa que la relació professor/ alumne sigui
cordial i amb sinèrgies de col∙laboració. Destacaria també la presència de persones de mitjana edat i
fins i tot de més grans en alguns tallers i cicles.
Com a fet significatiu cal citar que hi ha alumnat que retorna o continua al centre per fer una segona
especialitat, ja sigui un nou cicle formatiu o bé, els estudis superiors de grau en disseny.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
14
Podem dir, doncs, que l’ alumnat del Centre és creatiu, motivat, amb diferents nivells de
coneixements i procedències i que per pagar‐se els estudis molts d’ ells han de treballar a jornada
parcial o caps de setmana, fet que comporta aspectes positius ( més recursos personals i administració
del temps) i menys favorables ( absentisme, problemes econòmics a l’ hora d’ adquirir material escolar
i no tenir cobertes necessitats bàsiques com l’ habitatge).
Segons dades de la Secretaria del Centre el nombre d’ alumnes matriculats aquest curs és d’ 1.400 en
formació reglada i uns 70 en monogràfics.
f. Pràctiques empresa (FCT). Erasmus. Mobilitats. Inserció professional.
Serà molt recomanable fer un ampli estudi per constatar el grau d’ inserció professional dels alumnes
en les diverses especialitats.
Es detecta una millora considerable en l’ aprofitament i consolidació de les pràctiques escola empresa
(FCT), tant en el nombre com en la notorietat i importància de les empreses contactades i amb conveni
vigent. Malgrat les dificultats inicials, el programa QBID ha permès agilitzar i centralitzar tota la logística
i coordinació d’aquesta tasca. Es necessiten encara més hores de dedicació per part dels tutors, ja que
la durada de les pràctiques, tant en els Graus com en els Cicles LOE és molt més àmplia i el
seguiment/avaluació més detallats. Recordem que aquestes pràctiques formen part del programa
curricular d’aquests ensenyaments.
Tenim prop de 400 empreses contactades i més de 60 a l’estranger.
En un futur caldrà estudiar la possibilitat d’implementació de la formació dual de manera experimental
en algun cicle.
La mobilitat internacional és una part fonamental dins el programa d’una escola superior com la Llotja
i té com a objectiu compartir les idees i el coneixement directe per l’alumne de maneres de fer i de
pensar de la societat dels diferents països que configuren Europa i la resta del món.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
15
Al nostre Centre disposem de la carta Erasmus i altres programes de mobilitat i certament s’ha fet un
salt qualitatiu i quantitatiu en aquest tema. L’escola realitza intercanvis amb d’altres centres educatius
i professionals. Cada any participem en concursos nacionals i internacionals.
La col∙laboració amb els “partners” es realitza amb programes específics però també amb convenis de
projectes concertats. Llotja ha treballat amb escoles de Finlàndia, Japó, Canadà, França, Itàlia,
Alemanya, Dinamarca, Argentina i Mèxic.
També contemplem mobilitats de professorat.
L’Escola ha estat present en espais institucionals i privats com el Mercat d’Idees, Futur excel∙lent: en
fires com “The Brandery”, 080 Barcelona, Saló del Còmic, Arts Libris, Ikas Art, Cerco, BDW, Off
Barcelona, entre d’altres.
Penso que serà molt necessari reforçar, en la mesura que sigui possible, el nivell d’idiomes dels nostres
alumnes i també del professorat. Tanmateix sé que s’estan gestionant amb l’administració local cursos
de castellà i també de català per als alumnes que vénen al nostre Centre d’altres països.
g. Inspecció Educativa.
Les funcions i atribucions de la Inspecció estan regulades en el Capítol VII articles 177/179 de la LEC.
Sense cap dubte el binomi Inspecció – Equip directiu és importantíssim. I ho és de manera bidireccional
ja que, per una banda , cal garantir la legitimitat i la legalitat de les activitats i decisions del Centre dins
de la seva autonomia. Per l’altra banda, la Direcció ha de saber transmetre a les autoritats educatives
les necessitats del Centre i les raonables peticions i informacions.
Un clima de confiança, de diàleg i de responsabilitat davant la Inspecció educativa serà per a mi un
punt de suport en la bona marxa del dia a dia en la gestió d’una escola tan peculiar, complexa i
diferenciada com la nostra.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
16
Cal recordar que el director/a és per normativa el representat de l’Administració davant del Centre i
també el representant del Centre davant de l’Administració. Aquesta “paradoxa”, que de vegades fa
que sorgeixin conflictes i malentesos, ha de minimitzar‐se amb el suport, assessorament, supervisió,
avaluació i control per part de la Inspecció educativa vinculada a Llotja.
3. OBJECTIUS A ASSOLIR EN L’ÀMBIT PEDAGÒGIC , ORGANITZATIU I DE GESTIÓ.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) en el seu Títol VII, Capítol I article 90 diu textualment:
Apartat 1: Els centres públics disposen d’autonomia en els àmbits pedagògics, organitzatiu i de gestió
de recursos humans i materials.
Apartat 2: En exercici de l’autonomia de centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar
objectius addicionals i definir les estratègies per assolir‐los, organitzar el centre, determinar els
recursos que necessita i definir els procediments per aplicar el projecte educatiu.
Apartat 3: L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel∙lència de l’activitat
educativa.
Seguint aquestes directrius normatives i en el marc d’aquesta autonomia, proposo 5 objectius/
estratègics en les àrees: pedagògica, organitzativa i de gestió dels recursos, amb les corresponents
actuacions i concrecions que desenvoluparé en el punt 4 del projecte.
OE1 ‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora dels resultats educatius / ESTRATÈGIES:
1.1. Revisió del model pedagògic del Centre.
1.2. Millora i potenciació de la cultura d’avaluació per a la millora de la qualitat.
1.3. Ampliació i millora de les TIC a les aules i equipaments als tallers i altres serveis.
1.4. Estudi de causes i nivell d’absentisme, abandonament estudis i d’inserció laboral en l’alumnat.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
17
OE2 ‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC PEDAGÒGIC: Millora de la cohesió social / ESTRATÈGIES:
2.1. Potenciar el clima d’aprenentatge i treball basat en el respecte i la bona convivència.
2.2. Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.
2.3. Millorar i afavorir les possibilitats de participació dels alumnes i reforçar els seus mecanismes.
2.4. Vetllar per la millora i el bon ús de les instal∙lacions, el material i els recursos de l’Escola.
2.5. Organitzar esdeveniments col∙lectius de caire lúdic, cultural i social.
OE3‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Actualització dels documents normatius/ ESTRATÈGIES:
3.1. Elaborar el projecte educatiu de centre (PEC).
3.2. Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del Centre.
3.3. Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.
OE4‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC ORGANITZATIU: Millora de la comunicació a tots nivells/ ESTRATÈGIES:
4.1. Elaboració d’un pla de comunicació de centre.
4.2. Revisar els criteris de promoció cultural i comunicació amb institucions i empreses.
OE5‐ OBJECTIU ESTRATÈGIC DE GESTIÓ DELS RECURSOS: Optimització i anàlisi dels ingressos i
les despeses / ESTRATÈGIES:
5.1. Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.
5.2. Estudiar noves fórmules d’ingressos dins del marc d’autonomia del Centre.
4. ACTUACIONS PREVISTES I CONCRECIONS ORGANITZATIVES:
Per a cadascun dels objectius i les seves estratègies enumero les accions i actuacions que he previst.
El període temporal va de setembre de 2015 a agost de 2019. Atès que estem immersos en molts
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
18
canvis normatius i estructurals, no puc preveure’n encara quina serà l’ evolució (implantació dels cicles
LOE, definició dels Estudis Superiors de Disseny i la Direcció de l’ ESDAP, manteniment de la plantilla...).
Plantejo 94 actuacions i concrecions per als propers 4 anys. N’hi ha de més genèriques i que responen
a intencions i d’altres són molt més concretes i aplicables des del primer any de mandat. (veure també
annexos 3 i 4 ).
AC1.1. Revisió del model pedagògic del Centre.
1. Incentivar un ampli debat intern sobre el model d’escola que volem i que doni resposta als canvis
constants en la concepció i l’ensenyament del disseny i l’art, en el marc de la societat del Segle
XXI.
2. Implicar el claustre de professors en els debats pedagògics tot establint propostes concretes de
debat i la posterior aplicació dels acords que s’adoptin al respecte (servirà per incloure ’ls al
PEC).
3. Creació del coordinador/a pedagògic de Cicles Formatius a més dels Graus/ ESDAP que ja
existeix.
4. Potenciar les mirades pedagògiques amb altres escoles i institucions (conferències, jornades,
tallers).
5. Incrementar i estimular les reunions de coordinació amb la Direcció del Centre per conèixer els
acords i problemes existents a les aules i tallers de les especialitats que s’imparteixen.
6. Estimular la creació d’un Consell de Direcció amb àrees de treball i responsabilitats ben
definides.
7. Reforçar les accions destinades a augmentar la matrícula al nostre Centre ( jornada de portes
obertes, visites a centres on s’imparteixi batxillerat artístic, fires i Saló de l’Ensenyament).
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
19
8. Promoure les reunions de coordinació en horaris fixos i de manera regular. Vetllar pel
compliment d’ aquestes. A tall d’ exemple, els dijous de 13 a 15 hores.
9. Impulsar les jornades de portes obertes amb més activitats de participació de tots els
estaments.
10. Fomentar i potenciar les competències comunicatives.
11. Continuar dins de les disponibilitats i dotacions de plantilla amb la implantació de mòduls
dels cicles i graus en anglès.
12. Establir la figura del director/a delegat per a la Seu de Sant Andreu.
13. Gestionar i dirigir el Centre amb els principis del lideratge distribuït, la delegació, els projectes i
les propostes transversals. El treball en equip serà un referent en la filosofia i valors del Centre.
14. Continuar amb l’estudi i la viabilitat de la implantació de Màsters segons normativa.
AC1.2. Millora i potenciació de la cultura d’avaluació per la millora de la qualitat.
15. Obrir un debat al Centre per la implementació d’un PQMC a partir del curs 19/20.
16. Reforçar els criteris d’ acollida a professors interins i substituts en el moment d’incorporar‐se a
la Llotja.
17. Establir criteris interns d’avaluació de la tasca del professorat a més dels que normativament es
realitzen.
18. Conèixer i aplicar de manera general els criteris d’avaluació dels alumnes.
19. Lluitar i defensar davant qui sigui responsable, el manteniment de la plantilla docent que
estigui avaluada positivament i demostri compromís i dedicació al projecte de centre amb
especial sensibilitat pel professor interí.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
20
20. Aplicar el Decret 39/2014, de 25 de març, de provisió i perfil de llocs de treball, sobretot en
la recerca d’una bona qualitat (professorat especialista, llocs de perfil especial).
21. Realitzar una distribució justificada i motivada de les hores de reducció lectiva que disposa el
Centre per als diferents càrrecs i òrgans, a fi que hi hagi un aprofitament real de les funcions
assignades.
22. Estudiar la possible ampliació a horari de tarda de matèries optatives de tercer i quart curs
dels Estudis Superiors de Disseny.
AC1.3 Ampliació i millora de les TIC a les aules, els equipaments als tallers i altres serveis.
23. Adequar les aules a les necessitats tecnològiques / informàtiques/ audiovisuals actuals (wifi,
projectors, fotografia) segons possibilitats pressupostàries.
24. Elaborar un pla de manteniment de tots els sistemes informàtics i la seva reparació i substitució
si fos necessària.
25. Potenciar les funcions del Coordinador d’Informàtica del Centre amb protocols clars d’actuació
i de respecte per part de tothom envers a les seves decisions i actuacions.
26. Incrementar dins de les possibilitats de pressupost, els criteris d’adquisició de material per les
biblioteques de les dues seus ( llibres i audiovisual). Possibilitar les donacions i cessions de
material per part de persones o institucions públiques o privades.
27. Estudiar les possibilitats de convenis de col∙laboració amb estudiants de Biblioteconomia per
fer les pràctiques a les nostres biblioteques. Possibilitats d’acords amb altres xarxes de
biblioteques, principalment les universitàries, a fi que puguin ser utilitzades pels nostres
alumnes.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
21
28. Treballar per aconseguir que les biblioteques d’ambdues seus siguin espais reals d’estudi i de
consulta, amb un horari més extens.
AC1.4 Estudi del nivell i causes d’absentisme, abandonament dels estudis i d’inserció laboral.
29. Realitzar una enquesta interna per detectar els indicadors i els nivells d’inserció dels alumnes
que finalitzen els seus estudis tant de Grau com de Cicles (entrevistes, qüestionaris).(Annex 5)
30. Nomenar dos responsables o coordinadors de pràctiques FCT. Un per Sant Andreu i un per Ciutat
de Balaguer.
31. Reforçar el paper dels tutors d’ FCT i de pràctiques a l’empresa.
32. Convocar una jornada “Llotja/Empresa” on estiguin convidades al Centre totes les empreses,
tallers, estudis, que col∙laboren amb nosaltres ( mes de gener de cada curs).
AC2.1 Potenciar el clima d’aprenentatge i treball basat en el respecte i bona convivència.
33. Ampliar l’ oferta interna per a la realització de cursos de formació del professorat.
34. Gestionar amb el Departament la realització de més cursos i activitats formatives per al
professorat en el mateix Centre: propietat intel∙lectual, moodle, coaching per a docents...
35. Revisar i estar al dia de tota l’ oferta formativa del Departament i d’ altres organismes i
institucions.
36. Reforç d’ idiomes pels alumnes que ho desitgin (preferentment per als que són d’ altres
nacionalitats i tenen dificultats d’ integració).
37. Potenciar la compra de material bibliogràfic i/ o audiovisual (biblioteca) en diferents idiomes.
Anàlisi i millora de l’organització per a l’ atenció a la diversitat:
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
22
38. Incrementar els professionals de reforç en aquest àmbit (alumnes amb disminucions
auditives, cadires de rodes ...).
39. Aplicació de diferents pràctiques metodològiques a l’ aula per atendre la diversitat.
40. Reforçar la figura dels coordinadors i vetllar perquè en totes les reunions, a l’ hora de fer una
acta, s’hi mencionin els acords adoptats per a la seva posterior posada en marxa.
41. Xerrada, conferència o seminari d’ algun expert/ en aquests temes.
42. Reforçar i dedicar especial atenció a les importants tasques i funcions que realitza el personal
subaltern, de manteniment i administratiu.
AC2.2 Facilitar protocols i procediments en la mediació i resolució de conflictes.
43. Treballar per poder establir horaris racionals pel professorat que imparteix docència a ambdues
seus.
44. Defensar i reclamar la creació d’equips o persones d’assessorament i orientació psicopedagògica
a les escoles de disseny i art, principalment enfocats a les qüestions particulars dels graus
mitjans.
45. Possibilitat de creació d’una comissió de mediació de conflictes.
46. Vetllar dins de les possibilitats del Centre per a l’efectiva conciliació de la vida laboral i familiar
segons normativa al respecte.
47. Informar i orientar el professorat dels seus drets i obligacions professionals.
AC2.3 Millorar i afavorir els mecanismes de participació de l’alumnat.
48. Dotar els alumnes d’espais dignes de descans, reunions i estudi a les dues seus.
49. Potenciar la participació de l’alumnat, tant a nivell reglamentari (representants al Consell
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
23
Escolar, tutories i delegats de curs) com incentivar la creació d’associacions d’alumnes i antics
alumnes.
50. Realitzar actuacions per estimular el sentit de “pertinença” a Llotja per part dels alumnes.
AC2.4 Vetllar pel bon ús de les instal∙lacions , materials i recursos de l’Escola.
51. Millorar i vetllar pel bon ús de l’accés a l’aparcament i entrada de vehicles a la seu de Sant
Andreu.
52. Establir protocols d’ amonestacions i sancions al personal de qualsevol estament de la comunitat
educativa que faci un mal ús de les instal∙lacions, materials i altres recursos.
53. Dotar de responsabilitats, però també d’atribucions, per detectar anomalies en l’ activitat de les
persones de manteniment i neteja del centre.
54. Realitzar accions informatives respecte aquestes qüestions al llarg del curs.
55. Dotar a la Secretaria del Centre dels recursos necessaris per a la seva important tasca.
AC2.5 Organitzar esdeveniments col∙lectius de caràcter lúdic, cultural i social.
56. Crear propostes per a la celebració d’ actes lúdics, festius i culturals en jornades assenyalades:
Sant Jordi, Castanyada, Nadal, Carnestoltes ...
57. Aconseguir dotar de “valor” el carnet de la Llotja amb descomptes i promocions a botigues,
espais d’art, cines i teatres, a més d’altres esdeveniments culturals, socials i d’oci dins de l’entorn
social del disseny i l’art.
58. Donar suport des de la Direcció a qualsevol iniciativa que representi afavorir la comunicació
informal i la cohesió. Sopars, sortides, assistència a actes culturals...
59. Aprofitar l’experiència d’antics alumnes i professors del centre per fer activitats, xerrades ...
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
24
AC3.1 Elaborar el projecte educatiu de centre (PEC).
60. Introduir i /o revisar tots aquells aspectes en què sigui necessària una actualització i /o la pròpia
revisió.
61. Creació de comissions participatives per a l’ elaboració/ revisió del PEC.
62. Implicar i motivar els professors d’Orientació Industrial i Legislació per a l’ elaboració/ revisió del
PEC.
63. Promoure el coneixement per tota la comunitat educativa del PEC.
AC3.2 Revisar i adequar les NOFC a la realitat actual del centre.
64. Aplicar, revisar i actualitzar el pla d’acció de tutories (PAT).
65. Elaborar, revisar, actualitzar i aplicar el reglament de règim intern de centre (RRI) dins les NOFC.
66. Actualitzar i donar a conèixer la normativa relacionada amb la propietat intel∙lectual i drets
d’autoria. Igualment amb la Llei Orgànica de protecció de dades personals.
67. Publicació del PEC, les NOFC i el projecte de direcció al “moodle” del centre perquè tota la
comunitat educativa en tingui coneixement.
AC3.3 Vetllar pel compliment de la normativa de salut i riscos laborals.
68. Establir i fer que es compleixin les mesures en matèria de salut i riscos laborals.
69. Realitzar un estudi general dels àmbits de senyalització, ventilació, accessibilitat, rampes
d’entrada, ergonomia, fugues energètiques, goteres.
70. Realitzar un estudi de les condicions i revisions de l’ascensor de Ciutat de Balaguer.
71. Contemplar o exigir a qui sigui competent segons normativa, la construcció d’una rampa d’accés
per a persones amb discapacitats a la planta d’entrada de la seu de Ciutat de Balaguer.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
25
72. Continuar amb la detecció de problemes acústics principalment a la Seu de Sant Andreu.
73. Millora de les condicions d’higiene, utilització i condicions dels banys públics a la seu central.
74. Protegir i vetllar per les condicions de treball de tota la comunitat educativa i en especial el
personal administratiu, subaltern i de manteniment.
AC4.1 Elaborar i implementar un pla de comunicació de centre.
75. Actualització de dades personals i correus electrònics de tot el professorat del Centre.
76. Crear sistemes duals de comunicació. Implementar que la mateixa informació o comunicació
sigui enviada per dos canals per evitar al∙legacions de desconeixement d’ informació tramesa.
77. Augmentar els canals d’ informació als alumnes amb més continuïtat i coherència. Beques,
matrícules, borses de treball.
78. Crear la figura del responsable o Cap de Comunicació del Centre. Estarà integrat al Consell de
Direcció i supervisarà / elaborarà els protocols d’informació i comunicació tant interna com
externa.
79. Incentivar la utilització de la xarxa “moodle” del Centre. Actualització de la pàgina web.
80. Potenciar la comunicació permanent entre les dues seus (Llotja central / Llotja St. Andreu).
81. Contemplar la possibilitat que els alumnes de la Seu de Sant Andreu puguin realitzar gestions i
tràmits administratius sense desplaçar‐se a la Central.
82. Informar el Claustre de professors i el Consell Escolar amb més regularitat i detall.
AC4.2 Revisar els criteris de promoció externa, cultural i de comunicació amb les empreses i
institucions.
83. Possibilitar i facilitar que els nostres alumnes puguin exposar els seus projectes finals a les
sales i espais que tenim per a tal fi a l’Escola. L’ús d’aquestes sales serà preferent per a ells.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
26
84. Valorar la possibilitat de creació d’un museu permanent de Llotja pel curs 19/20.
85. Incrementar, si s’escau, la fluïdesa de diàleg i la col∙laboració amb l’ESDAP, el Departament
d’Ensenyament a tots el seus nivells, la resta d’escoles de disseny i art de Catalunya i d’altres
territoris i estats.
86. Establir criteris de col∙laboració amb les associacions, col∙legis professionals, gremis i entitats
que tinguin vinculació amb les especialitats que s’imparteixen a Llotja ( il∙lustradors,
ceramistes, interioristes...).
87. Proposta de creació d’una publicació / revista de centre d’àmbit semestral per al Curs 18/19.
AC5.1 Realitzar un estudi seriós de les disponibilitats pressupostàries del Centre.
88. Estudi econòmic amb la convocatòria del Consell Escolar i la Comissió Econòmica de l’estat
actual dels comptes, a fi de fer la previsió de despeses immediates i poder planificar‐les.
89. Revisar si s’escau la previsió de despeses per a l’exercici 2015, per si es considera necessària
alguna modificació per poder començar a aplicar el projecte de direcció que es presenta.
90. Modificar el pressupost assignat a les activitats de promoció cultural externa de Llotja a fi
d’ajustar / equilibrar les activitats, conferències i xerrades per tal de prioritzar‐ne l’ aspecte
qualitatiu enfront del quantitatiu.
AC5.2 Estudiar noves fórmules d’ingressos dins del marc d’autonomia del Centre.
91. Valorar i estudiar la possibilitat de patrocini de les sales d’exposicions del Centre.
92. Fer un ampli estudi i revisió, si s’escau, dels costos dels contractes amb empreses de serveis
i pressupostos del personal de neteja i manteniment vinculats al Centre.
93. Revisar els acords de les màquines de “vending” d’ambdues seus i la seva gestió.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
27
94. Estudiar fórmules “imaginatives” per poder generar ingressos amb l’aprofitament de les
instal∙lacions del Centre.
5. INDICADORS PER A L’ AVALUACIÓ DE L’ EXERCICI DE LA DIRECCIÓ I MECANISMES DE RETIMENT
DE COMPTES:
5.1 Avaluació Indicadors de progrés.
“NOMÉS POT MILLORAR ALLÒ QUE ES POT MESURAR”.
Els indicadors són dades elaborades que ens donen informació sobre una activitat concreta.
Referent a l’avaluació, faig menció dels articles 57 i 59 del decret 102/2010 d’autonomia de centres
on es mencionen aspectes tan interessants com:
“L’avaluació dels centres relacionen els resultats educatius amb els processos
d’ensenyament/aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de
progrés del projecte educatiu”, 57.1.
“L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna (autoavaluació) i externa i afecta
els àmbits pedagògic, de gestió i organització d’acord amb les especificitats de cada centre”, 57.2.
“Els indicadors de progrés que s’utilitzen en l’avaluació i fan referència a RESULTATS, PROCESSOS,
RECURSOS i condicions D’EQUITAT, i en tot cas s’han d’establir de manera contextualitzada en cada
centre”, 59.1.
A Llotja, el seguiment de la inserció laboral i el seu èxit professional, a més de l’ estudi de la taxa
d’abandonament i absentisme, junt amb la mesura del grau de satisfacció i qualitat del nostre
alumnat i professorat, han de ser els principals indicadors.
Sincerament, tinc clar que no serà fàcil generalitzar la cultura d’avaluació a tota l’Escola, tot i que als
estudis de Grau ja s’ha començat a desenvolupar de fa temps. S’hi observen unes resistències que
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
28
vénen de lluny i que seria molt llarg enumerar‐les. Serà objectiu de l’ equip directiu potenciar i
estimular aquesta cultura amb persuasió, pedagogia i amb tot el suport.
Plantejaré l’ avaluació a partir d’ un sistema d’ indicadors. Aquests indicadors estan lligats a les
diferents activitats i concrecions que he proposat.
Els tipus d’ indicadors poden ser, per exemple:
El grau d’ aplicació de l’ activitat: mesura el grau d’ implantació i desplegament sistemàtic
d’una actuació.
La qualitat d’ execució: es tracta de mesurar com s’ha fet el desplegament de l’ actuació. Es
poden tenir en compte el termini d’ execució, la utilització dels recursos previstos, l’adequació
metodològica i el nivell de compliment de les persones implicades.
El grau d’ impacte: es tractaria de poder mesurar en quina mesura una actuació és útil per
aconseguir un objectiu.
De cada indicador farem una previsió del resultat que es vol aconseguir i una implementació
temporal dins el període de mandat ( quatre anys del 2015 al 2019). La comparança del resultat
obtingut amb la previsió feta en el període corresponent, ens dóna el grau d’ assoliment de
l’actuació i, per tant, de l’ estratègia i del objectiu al qual va lligat. També permet la seva
correcció o replantejament en cas que els resultats estiguin molt per sota dels esperats.
Considero que serien uns resultats satisfactoris si superen en més d’ un 70% la majoria dels
indicadors.
No detallaré els instruments concrets d’ avaluació de cada activitat, malgrat tot, sí que
n’especifico les eines principals de mesura:
1. Enquestes o qüestionaris específics.
2. Resultats de les proves o avaluacions ( per exemple, qualificacions de l’alumnat).
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
29
3. Informes de les tutories o dels coordinadors.
4. Memòria anual (MA) que és l’eina per valorar i contrastar els avenços i les mancances amb
relació a les previsions. Està relacionada amb la programació general anual d’inici de cada curs
(PGU).
5. Informes de la Coordinació Informàtica.
6. Fons d’ avaluació externes (inserció laboral, institucions i organismes públics i privats...).
7. Entrevistes personals i observació sistemàtica dels canvis previstos ( obres, instal∙lacions,
conferències ...).
8. Consell de Direcció, Consell Escolar, Claustre de Professors (les seves actes, per exemple)
9. Secretaria del Centre i Comissió Econòmica ( matrícules, despeses, ingressos ).
Les actuacions temporals les concretaré per períodes TRIMESTRALS, SEMESTRALS O ANUALS i, com ja
he comentat, desglossats en el termini de QUATRE anys de mandat (veure annex).
5.2 Mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació.
Els mecanismes de la rendició de comptes ens permeten justificar els objectius i resultats que
responen a les necessitats i interessos del centre. La rendició de comptes ens permet:
Tenir en compte les opinions dels diferents grups que participen en les activitats del Centre.
Actuar amb transparència, a partir de la informació rellevant que ens permet establir
valoracions de les actuacions que es realitzen al centre.
Avaluar de forma precisa els resultats obtinguts i incorporar‐los a la presa de decisions.
Garantir les actuacions, els procediments i la relació amb els alumnes i l’ entorn educatiu a partir
del control extern i la gestió d’ incidències.
Els grups d’ interès als quals cal retre comptes i els documents on queda constància a la nostra Escola
són:
A. Administració educativa: memòria anual del Centre, rendició de comptes econòmics, i d’altres
i variades informacions requerides per l’ Administració educativa.
Projecte de direcció Magí Franquesa i Albareda
30
B. Consell Escolar: actes de les reunions del Consell Escolar.
C. Claustre de professors: actes de les seves reunions.
D. Inspecció Educativa: qualsevol informació o dades requerides per la Inspecció.
E. Famílies: Butlletins de notes, comunicacions dels tutors, circulars informatives, informacions
d’ assistència i puntualitat ( bàsicament en els GRAUS MITJANS de la nostra oferta educativa ).
F. Organismes, institucions, empreses d’ àmbit local, autonòmic, nacional o internacional.
Cal que es tinguin clars els protocols d’ actuació i d’ atenció a les queixes i reclamacions que
s’estableixen en la normativa d’ inici de curs i d’ altres documents. És necessari establir mètodes de
recollida de suggeriments. Per finalitzar s’han de valorar les respostes i avaluar‐ne la utilitat, tant per
a qui ha fet la demanda com per al mateix Centre.
Cal un seguiment i un reconeixement des de la Direcció de tota la feina, tasques i projectes que es
duen a terme en el nostre centre Llotja, tant per part del professorat com de tota la comunitat
educativa ( alumnat, personal d’administració i serveis ... ).
Per tal de vertebrar la participació del professorat en la presa de decisions penso que seria molt
oportuna la creació d’ un CONSELL DE DIRECCIÓ que estaria format per membres del claustre i
persones de l’equip directiu (veure annex 4 )
Com diu F. Javier Murillo Torrecilla ( 2004 )
“ Hem de centrar el lideratge com un resultat de l’ acció concertada d’ un col∙lectiu de persones que
estan treballant dins d’ un patró de relacions d’ obertura i confiança; en cada moment la persona
que té major coneixement porta la iniciativa davant les altres. Així, les fronteres entre líders i
seguidors desapareixen, en la mesura que TOTHOM fa els dos rols”.
“LLOTJA ÉS UNA ESCOLA DE REFERÈNCIA QUE COMBINA TRADICIÓ I MODERNITAT, UN CENTRE DE
TOTS I PER A TOTHOM”