projecte de direcció...- una escola innovadora i adaptada a l’escola del segle xxi tot enfortint...

0

Esco

la S

oria

no-M

on

tag

ut

2019

-2023

Pro

jecte

de d

irecció

Víctor Arribas Gómez DNI: 44186570M

[email protected]

1

1. INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ.........................................................................................2

2. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL ................................................................................2

2.1. Marc legal i fonts d’informació.............................................................................2

2.2. Contextualització...................................................................................................3

2.3. La missió, la visió i els valors...............................................................................4

3. DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE. ..................................................................6

3.1. Valoració dels indicadors de context, resultats i cohesió social...........................6

3.2. DAFO.....................................................................................................................7

4. ATENCIO EDUCATIVA INCLUSIVA I COEDUCADORA................................................10

5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS...........................................................................................10

6. PLA D’ACTUACIÓ: estratègies i actuacions per al desenvolupament i l'aplicació del

PEC.......................................................................................................................................11

7. CONCRECIÓ ORGANITZATIVA: recursos, lideratge distribuït i participació de la

comunitat educativa..............................................................................................................23

8. AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ.................25

8.1.Avaluació durant el desenvolupament del projecte...................................................,,,,.25

8.2. Avaluació de l’equip directiu...........................................................................................26

8.3 . Avaluació final del projecte. Quadre d’indicadors de progrés ......................................26

9. ESTRATÈGIES DE DIFUSIÓ...........................................................................................28

10. CONCLUSIÓ...................................................................................................................28

11. BIBLIOGRAFIA..............................................................................................................29

2

1. INTRODUCCIÓ-JUSTIFICACIÓ

Aquest projecte de direcció per al període 2019-2023 està fonamentat en el coneixement

que tinc del centre després de treballar des de l’any 2006 i fer de Cap d’estudis des del

2011. Vull aprofitar tots elements positius, però alhora proposar nous reptes per prosseguir

en la millora de la qualitat educativa del centre.

Actualment la societat ens demana innovació i no ens podem quedar enrere per ser un

centre de referència a la nostra població. Considero que tenim una plantilla molt competent

i amb ganes de millorar, la qual està capacitada per a fer aquest canvi sense pressa però

sense pausa. La via d’aconseguir que la innovació per a la millora del procés

d’ensenyament- aprenentatge sigui efectiva, és la d’arribar a acords amplis entre tot el

professorat, i la de tenir un pla de formació de centre motivador. Hem de fiançar el que es

fa bé i introduir canvis en allò que es pot millorar.

El projecte té com objectius principals buscar alumnes competents que puguin incorporar el

que han aprés, a la vida quotidiana, fer una escola més inclusiva per a tothom i millorar la

cohesió social.

Aquest projecte és obert per lo qual es pot modificar o prioritzar actuacions, per a donar

resposta a les diferents necessitats que puguin anar sorgint durant tot el període.

2. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL

2.1. Marc legal i fonts d’informació.

LEC, Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 de 10 de juliol

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Article 144. Projecte de direcció.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics

i del personal directiu professional docent.

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

3

DECRET181/2008,de 9desetembre,pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.

DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'Ed. primària.

ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i

els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

Decret d’escola inclusiva. Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a

l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

Acord GOV/2015 de 20 de gener. Pla per la igualtat de gènere en el sistema ed.

RESOLUCIÓ EDU/160/2019, de 28 de gener, de convocatòria de concurs de mèrits

per seleccionar el director o directora de diversos centres educatius.

Documents de centre: PEC. NOFC. PGC. MAC. P. Lingüístic. PTAC. P. At.

Diversitat. P. Convivència. P Acció Tutorial. P. Lector.

SIC. Indicadors de centre. Evolutiu del 2015 al 2018 tipologia B.

Acord de coresponsabilitat de l’Escola Soriano-Montagut (2016-2020).

2.2. Contextualització.

L’escola “Soriano-Montagut” és una escola pública d’Infantil i Primària, de doble línia que

imparteix el segon cicle d’Educació Infantil (P3, P4, P5) i Primària (des de 1r a 6è) amb un

total de 406 alumnes. Està situada a la ciutat d’Amposta, al barri de les Quintanes.

L’edifici principal és una construcció rectangular de tres plantes construïda fa més de 30

anys. A la planta baixa s’ubiquen secretaria i direcció, sala de mestres, dues aules de P3,

l’aula d’anglès, i el menjador. Al primer pis s’ubiquen les aules d’Infantil (4), Cicle inicial (4),

l’aula de música, la biblioteca, 2 petites aules d’Educació especial i 1 tutoria. Al segon pis

es troben les aules de Cicle Mitjà (4) i Superior (4), la de plàstica, la d’informàtica, la

d’acollida, una aula destinada a agrupaments o desdoblaments i una petita tutoria. Al pati

hi ha una petita aula de psicomotricitat. El menjador escolar està gestionat per l’AMPA amb

4

el recolzament de l’equip directiu i personal de l’escola. El menjar no s’elabora al col·legi,

sinó que el serveix un càtering.

L’alumnat de l’escola és majoritàriament autòcton, però hi ha 25% d’alumnes que les seves

famílies són de procedència estrangera. Aquest fet els dificulta l’aprenentatge de la llengua

ja que al seu entorn no es parla català ni castellà. També hi ha un 5% d’alumnat d’ètnia

gitana bastant ben integrats a l’escola, encara que conservant els seus trets culturals i

d’identitat. Pel que fa al context socioeconòmic és mitjà-baix, per a fer aquesta afirmació

em baso en l’índex d’alumnes que reben beca de llibres o menjador, que passa el 30%,

molt per dalt de la mitjana de Catalunya que està en l’11%.

El personal del centre està format per tutors/es i per especialistes de música, anglès,

educació física i educació especial. La plantilla del centre és bastant estable, tot i que cada

any van arribant nous professionals per a cobrir diferents eventualitats (interins,

maternitat, permisos, reduccions de jornades, jubilacions, etc)

2.3. Missió, visió i valors

La missió: per a què existim?

L’escola Soriano-Montagut és una escola pública, plural, laica, catalana, democràtica,

inclusiva, coeducadora, respectuosa, i participativa, que vol desenvolupar els seus alumnes

intel·lectual, física i emocionalment, potenciant l’aprenentatge significatiu i competencial,

adaptar-nos a les noves tecnologies, l’experimentació i el coneixement del nostre entorn

més proper, per tal de formar persones competents per a la vida.

La visió: què volem de la nostra escola?

- Una escola innovadora i adaptada a l’escola del segle XXI tot enfortint els aspectes de la

tradició pedagògica que són clau per a l’èxit educatiu.

5

- Una escola oberta a les famílies, on aquestes tinguin un paper fonamental en la formació

dels seus fills/es, fent-los partícips del seu aprenentatge.

- Una escola que treballi de manera significativa i globalitzada, on les competències

bàsiques i les capacitats del nostre alumnat sigui l’objectiu a assolir i no l’aprenentatge

memorístic i repetitiu, i a on el valor de l’esforç es potencií.

- Una escola que formi alumnes que puguin gestionar els conflictes d’una manera

tranquil·la i dialogada a través de la mediació i l’educació emocional.

- Una escola plurilingüe on s’aprengui català, castellà i anglès, i s’utilitzi el català com a

llengua vehicular d’aprenentatge.

- Una escola on les diferents metodologies que tenim a l’abast s’utilitzin d’una manera

integradora i inclusiva, per poder arribar a tots els i les alumnes.

Per aconseguir aquesta escola s’ha de fomentar que hi hagi un bon clima de treball entre

el professorat, potenciar el treball en equip i la formació dels docents com a pilar bàsic de

l’èxit educatiu.

Els valors: quins són els principis que volem que guiïn la nostra escola?

- L’aprenentatge significatiu i competencial dins d’un marc inclusiu.

- Respecte pels altres, en vers la diversitat i les altres cultures i la no discriminació.

- Igualtat d’oportunitats entre els dos sexes.

- Foment del valor de l’ esforç i la constància.

- Esperit crític , compromís i col·laboració.

- Potenciar el respecte a la natura.

- Participació i cooperació amb la comunitat educativa i agents externs.

6

3. DIAGNOSI ACTUALITZADA DEL CENTRE.

Per tal de fer aquesta diagnosi analitzaré alguns dels indicadors de centre referits als

context, resultats educatius, i de cohesió social fent una mitjana dels últims 4 cursos.

També analitzaré la DAFO elaborada pel claustre de mestres.

3.1. Valoració dels indicadors de context.

Índex Mitjana centre últims 4 anys

Mitjana centres Catalunya

Alumnes NEE(necessitats educatives especials) 3,51% 2,42%

Alumnes de nacionalitat estrangera 24,67% 11,90%

Alumnes que rep beca de llibres 20,45% (36,4% curs 17-18)

11,41%

Alumnes que rep beca de menjador Infantil 35,45% 24%

Alumnes que rep beca de menjador Primària 32,23% 28,82%

Demanda d’escolarització a P3 0,59% 0,9125%

D’aquestes dades s’extreu que el context d’aquest centre és molt divers, que el nivell

socioeconòmic d’una part important de les famílies és baix, i que la demanda

d’escolarització en primera opció a P3 és baixa.

Per tal de treballar en aquest context divers proposo reforçar l’atenció a la diversitat basada

en la inclusió i en la introducció de metodologies cooperatives i multinivell.

Pel que fa a la demanda de P3 proposo continuar treballant en la projecció del centre,

utilitzant diferents vies com són les xarxes socials, les famílies del centre, atreure mestres

en pràctiques (el boca-boca que doni una bona imatge del centre) i incidir en les jornades

de portes obertes, donant una imatge d’escola innovadora que sap atendre la diversitat.

3.2 . Valoració dels indicadors de resultats.

Índex Mitjana centre

últims 4 anys

Mitjana centres

Catalunya

Alumnes que superen les àrees instrumentals final de

C. I.

93,89% 94,90%

Alumnes que superen les àrees instrumentals final de C.M.

94,36% 93.30%

Alumnes que superen les àrees instr. final de C.S. 93, 56% 91,38%

Alumnes que superen l’avaluació diagnòstica de 3r 74,95% 79,01%

7

Alumnes que superen les CB 6è: Llengua catalana 84,93% 86,73%

Alumnes que superen les CB 6è: Llengua castellana 83.93% 86,85%

Alumnes que superen les CB 6è: Llengua estrangera 81,30% 85,03%

Alumnes que superen les CB 6è: Matemàtiques 84,98% 87,67%

Alumnes que superen les CB 6è: Medi 88,89%(17-18) 86,37%(17-18)

Índex rendiment acadèmic 91,1%(3 anys) 90,45%(3 anys)

D’aquestes dades s’extreu que hi ha una diferència significativa entre els resultats de les

proves externes i internes. Hem de continuar treballant perquè tot l’alumnat pugui millorar

els seus resultats.

Per tal de millorar els resultats educatius, proposo reforçar el treball competencial a l’aula, i

fer servir diferents metodologies que puguin donar resposta a la diversitat de ritmes

d’aprenentatge de l’alumnat, com el treball cooperatiu, els racons, els tallers, els ambients,

dos mestres a l’aula, així com incidir en el treball de l’hàbit d’estudi i de l’esforç.

3.3 . Valoració dels indicadors de cohesió social.

Índex Mitjana centre

últims anys

Mitjana centres

Catalunya

Absentisme superior al 25% a Ed. Infantil 5,20% 1,53%

Absentisme superior al 25% a Ed. Primària 2,73% 0,52

D’aquestes dades s’extreu que l’absentisme està per dalt de la mitjana de Catalunya. De la

cohesió social no hi ha més dades objectives a analitzar però de la meva experiència al

centre puc dir que la convivència al centre és un punt important a treballar així com la

participació de les famílies a l’escola.

Per tal de millorar la cohesió social proposo introduir dinàmiques de tutoria i de mediació

del projecte #aquiproubullyng. La participació de les famílies a l’escola sempre ha sigut

elevada però sempre en activitats puntuals . De l’experiència d’altres centres es pot

extreure que la participació de les famílies a dins de les aules per millorar els aprenentatges

dona grans resultats, per això proposo la introducció dels grups interactius.

3.4. DAFO

8

Aquesta DAFO és un resum de les elaborades per cada cicle de manera participativa

OPORTUNITATS (aprofitar) AMENACES (contrarestar)

DAFO SORIANO-MONTAGUT

Form

ació

del depart

am

ent.

L’e

nto

rn n

atu

ral pro

per

facili

ta

sort

ides p

er

viv

encia

r els

apre

nenta

tges.

Bona r

ela

ció

am

b les a

ssocia

cio

ns,

entita

ts i a

junta

ment.

Div

ers

itat cultura

l

Alt

a co

mp

lexi

tat

de

l’alu

mn

at:

div

ersi

tat

lingü

ísti

ca i

cult

ura

l, N

EE i

niv

ell s

oci

oec

on

òm

ic.

Arr

ibad

a co

nst

ant

d’a

lum

nat

no

u.

Edif

ici a

nti

c d

os

altu

res.

Fal

ta d

e gi

mn

às.

Des

igu

al im

plic

ació

de

les

fam

ílies

al

llarg

de

la v

ida

esco

lar.

O1 O2 O3 O4 A1 A3 A4 A5 tot %

F1 Interès per innovar i millorar els resultats educ. 4 4 4 4 4 4 1 3 28 87,5

F2 Metodologies diverses: ambients, racons, tallers 4 4 4 4 4 4 1 4 29 90,6

F3 Participació en programes d’innovació educativa. 4 1 4 4 4 4 1 4 26 81,3

F4 Bon ambient de treball entre els mestres. 4 4 4 4 4 4 3 4 31 96,9

F5 Bon equipament TAC. 4 4 4 4 3 4 4 4 31 96,9

F6 Foment de la participació de les famílies a l'aula. 2 2 4 4 4 4 3 4 27 84,4

F7 Bona relació amb l’AMPA. 1 2 4 4 4 4 4 4 27 84,4

F8 Activitats esbarjo diverses-millora convivència 2 1 4 4 4 4 1 2 22 68,8

D1 Falta perfilar línia metdològica d'escola. 4 4 1 4 4 4 1 4 26 81,3

D2 Manca de formació d’alguna part dels mestres. 4 4 1 1 4 4 1 2 21 65,6

D3 Organització dels recursos humans i espais. 4 1 1 4 4 4 4 1 23 71,9

D4 Alumnat amb dificultats per assolir les CB. 4 4 4 4 4 4 1 4 29 90,6

D5 Mançança de material de pati divers. 1 1 4 1 4 4 4 4 23 71,9

total 42 36 43 46 51 52 29 44

% 80,8 69,23077 82,69 88,5 85 86,7 48,33 73,33

Deb

ilita

ts

(cap

gira

r)

Fot

ales

es

(util

itza

r)

Capacitat contrarestar amenacesCapacitat d'aprofitar oportunitats

Nivell d'utili

tat fortal

es

Nivell d'utilit

at mancances

capgirades

9

Anàlisis general de l’anàlisi DAFO

Les fortaleses que més ens poden servir per aprofitar les oportunitats i contrarestar les amenaces són la F4 Bon ambient de treball i F5

equipament TAC, el que ens fa marcar-nos els objectius de mantenir aquest ambient escoltant al claustre i fent-lo partícip de les decisions amb

el lideratge distribuït. Pel que fa a les TAC hem de continuar utilitzant aquest recurs per tal de millorar els resultats de tot l’alumnat.

Les debilitats capgirades que més ens poden servir per contrarestar les amenaces i aprofitar les oportunitats són D1 Falta perfilar línia

metodològica i Alumnat amb dificultats a les competències bàsiques. Per capgirar aquestes debilitats hem d’aprofitar la formació del

departament en metodologies competencials i d’inclusió.

L’aprofitament de les oportunitats que més ens podem servir per reforçar les fortaleses i capgirar les debilitats són O1 Formació O3 Relació

entitats i ajuntament i 04 Diversitat. Aquestes oportunitats ens ha de servir millorar la inclusió de l’alumnat i la cohesió social.

La capacitat de contrarestar les amenaces que més ens poden servir per reforçar les fortaleses i capgirar les debilitats són A1 Alta complexitat

i A2 Arribada alumnat nou. Per contrarestar podem reforçar les metodologies diverses i amb el foment de la participació de les famílies.

Quadre Com aquestes fortaleses em permeten obtenir el màxim avantatge d'aquestes oportunitats? D’aquest quadre destacaria la

relació entre l’oportunitat de formació del departament per aprofitar totes les fortaleses de l’escola.

10

Quadre Com aquestes fortaleses em permeten contrarestar les amenaces? Les fortaleses que més poden contrarestar les amenaces

són la participació de les famílies, la bona relació amb l’AMPA i la utilització de metodologies diverses i l’interès dels mestres per innovar.

Quadre Com puc superar aquestes debilitats per aprofitar el màxim avantatge que m'ofereixen les oportunitats? Les debilitats

capgirades que hem de prioritzar són perfilar la línia metodològica i la formació del professorat aprofitant la formació del departament.

Quadre Com puc disminuir aquestes debilitats per contrarestar les amenaces de l'entorn? Les debilitats que hem de disminuir són la

mancança de formació, línia metodològica i els alumnes amb dificultats per superar CB, el que ens farà contrarestar d’una la complexitat de

l’alumnat i l’arribada d’alumnat nou.

4. ATENCIO EDUCATIVA INCLUSIVA I COEDUCADORA.

Aquest projecte de direcció vol fomentar i garantir una atenció educativa inclusiva i de qualitat per a tothom, xiquets i xiquetes.

Prioritzarem la detecció primerenca de les necessitats dels alumnes, fent servir els mitjans de que disposa l’escola com la CAD (comissió

d’atenció a la diversitat) i dissenyant entorns d’aprenentatge flexibles (racons, ambients, grups cooperatius) que ofereixen opcions variades per

a donar una resposta ajustada a cada alumne. Aquests entorn s’han de basar en la DUA (disseny universal per a l’aprenentatge),

“Aquest model facilita el marc de referència per a la creació de contextos d’aprenentatge en els quals es proporcionin múltiples maneres de presentar la informació, múltiples

formes d’acció i representació i múltiples maneres de comprometre’s, sempre tenint en compte l’ús educatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com a eines

que faciliten la personalització dels aprenentatges i dels suports” (De l’escola inclusiva al sistema inclusiu, 2015)

Amb aquests dissenys garantirem la igualtat d’oportunitats de nens i nens, alumnes amb necessitats específiques i especials de suport

educatiu, per a que puguin assolir les fites educatives en clau d’èxit.

11

5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS.

Aquest objectius estan alineats amb el Projecte Educatiu de Centre vigent i amb l’Acord de Coresponsabilitat per al període 2016-2020, com

diu el Decret 155/2010 de la direcció de centres educatius a l’Article 25.4. dels continguts del projecte de direcció.

OBJECTIU 1. Millorar els resultats educatius. 60%

ES

TR

AT

ÈG

I

ES

1.1. Revisar metodologies per la millora de l’aprenentatge competencial. 15%

1.2. Afavorir la inclusió per millorar els aprenentatges de tot l’alumnat. 15%

1.3. Foment de l’ús de les TAC per tal de millorar els aprenentatges. 15%

1.4 Impulsar el projecte GEP per la millora del coneixement de la llengua anglesa. 15%

OBJECTIU 2. Millorar la cohesió social. 35%

ES

TR

AT

ÈG

IES

2.1. Promoure la participació de les famílies a l’escola per millorar els aprenentatges. 10%

2.2. Prevenir els conflictes implementant les dinàmiques del projecte #aquiproubullyng. 10%

2.3. Disminuir la taxa d’absentisme escolar per millorar els aprenentatges. 10%

2.4. Promocionar la projecció externa per millorar la imatge del centre. 5%

OBJECTIU 3. Renovació del Projecte educatiu de centre. 5%

3.1. Actualitzar el PEC. 5%

6. PLA D’ACTUACIÓ: PLA D’ACTUACIÓ: estratègies i actuacions per al desenvolupament i l'aplicació del PEC.

12

OBJECTIU 1 Millora dels resultats educatius Curs: 2019-2023 60%

Descripció: Millora dels resultats de les àrees com de les proves externes de competències bàsiques.

Responsable: Víctor Arribas

Estratègies

1.1 Revisió metodològica per la millora de l’aprenentatge competencial de l’alumnat. 15%

1.2 Afavoriment de la inclusió per millorar els aprenentatges de tot l’alumnat. 15%

1.3 Foment de l’ús de les TAC per tal de millorar els aprenentatges. 15%

1.4. Impuls del projecte GEP per la millora del coneixement de la llengua anglesa. 15%

1.1. Revisió metodològica per la millora de l’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Actuacions RESPONSABLE Temporització Destinataris

1.1.1

Realització de formació en centre sobre diferents

metodologies. Cap d’estudis/Claustre

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 Ed. INF/Primària

Indicador % de mestres del claustre que participen de la

formació.

Instrument de recollida Llista de participants de la formació

1.1.2 Implementar el treball competencial a l’àrea de

medi. Equip de coordinadors

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 Ed. INF/Primària

13

Indicador

Augment d’un 5% els resultats de les CB 6è de

medi. Instrument de recollida Resultats CB 6è de medi.

1.1.3

Introduir el treball cooperatiu i per racons

gradualment a les àrees instrumentals. Equip de coordinadors

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 Primària

Indicador

Augment d’un 5% els resultats de les proves

externes de les àrees instrumentals: català,

castellà i matemàtiques.

Instrument de recollida Resultats proves externes.

1.1.4.

Introducció d’activitats d’aprenentatge i d’

avaluació competencials a les àrees

instrumentals.

Equip de coordinadors

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

Primària

Indicador

Augment d’un 5% els resultats de les proves

externes de les àrees instrumentals: català,

castellà i matemàtiques.

Instrument de recollida Resultats proves externes.

1.2. Afavoriment de la inclusió per millorar els aprenentatges de tot l’alumnat.

14


1.2.1

Reorganitzar els reforços per cicles i prioritzant el

treball de dos mestres a l’aula. Cap d’estudis

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador

Manteniment dels alumnes que superen les

àrees instrumentals al finalitzar el cicle. Instrument de recollida Actes d’avaluació de final de cicle.

1.2.2.

Atenció dels mestres d’Educació especial dins

de l’aula ordinària sempre que els alumnes així

ho requereixin.

Tutors/es i mestres d’Ed.

Especial

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/Primària

Indicador Augment de les hores de reforç dins de l’aula Instrument de recollida Horaris d’atenció a la diversitat.

1.3. Foment de l’ús de les TAC per tal de millorar els aprenentatges.


1.3.1. Elaboració de la programació d’activitats

d’aprenentatge de la competència digital.

Tutors/es/ Coordinadora

TAC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador % de la programació competència dig. elaborada. Instrument de recollida Documentació elaborada

15

1.3.2. Increment de la utilització de les TAC en les

activitats d’aprenentatge dels diferents àmbits. Coordinadora TAC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador Nombre d’activitats TAC introduïdes en cada

àmbit. Instrument de recollida Graella de control d’activitats

1.3.3 Definir mecanismes d'avaluació de la competència

digital de l'alumnat com a competència bàsica

transversal.

Coordinadora TAC/Cap

d’estudis

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador Nombre de mecanismes d’avaluació definits Instrument de recollida Documentació elaborada

1.4. Impuls del projecte GEP per la millora del coneixement de la llengua anglesa.

Actuacions RESPONSABLE Temporització

14.1. Potenciació de l’ús oral de la llengua anglesa

augmentant el nombre d’activitats de llengua oral.

Coordinadora GEP/

Especialistes anglès

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador Augment d’un 5% dels alumnes que superen la

comprensió oral en llengua anglesa de les CB 6è. Instrument de recollida Resultats CB 6è llengua anglesa

16

14.2. Introducció d’activitats d’expressió escrita en

llengua anglesa més competencials.

Coordinadora GEP/


19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 Primària


expressió escrita en llegua anglesa de les CB 6è. Instrument de recollida Resultats CB 6è llengua anglesa

1.4.3. Diversificació de les activitats de lectura en llengua

anglesa per millorar la comprensió lectora

Coordinadora GEP/


19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 Primària

Indicador

Augment d’un 5% dels alumnes que superen la

comprensió lectora en llengua anglesa de les CB

6è.

Instrument de recollida Resultats CB 6è llengua anglesa

1.4.4.

Aprofitament del recurs de l’auxiliar de conversa

per millorar l’expressió i comprensió oral en

llengua anglesa dels alumnes.

Coordinadora GEP

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

Primària


comprensió oral en llengua anglesa de les CB 6è. Instrument de recollida Resultats CB 6è llengua anglesa

17

OBJECTIU 2 Millora de la cohesió social Curs: 2019-2023 Pes: 35%

Descripció: Millorar la relació amb la comunitat educativa per tal de millorar els aprenentatges.


Estratègies

2.1 Promoure la participació de les famílies a l’escola per millorar els aprenentatges. 10%

2.2 Prevenir els conflictes implementant les dinàmiques del projecte #aquiproubullyng 10%

2.3 Disminuir la taxa d’absentisme escolar per millorar els aprenentatges. 10%

2.4. Promocionar la projecció externa per millorar la imatge del centre. 5%

2.1. Promoure la participació de les famílies a l’escola per millorar els aprenentatges.


2.1.1 Consolidar la col·laboració de voluntaris als

ambients d’aprenentatge. Coordinadora d’Infantil

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF

Indicador % de voluntaris que col·laboren a INF. Instrument de recollida Llista de voluntaris.

18

2.1.2 Implementar els grups interactius a C. Inicial Coordinadora de C. Inicial

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 C. Inicial

Indicador % de voluntaris que col·laboren a C. Incial Instrument de recollida Llista de voluntaris.

2.1.3 Implementar els grups interactius a C. Mitjà Coordinadora de C. Mitjà

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

C. Mitjà

Indicador % de voluntaris que col·laboren a CM. Instrument de recollida Llista de voluntaris.

2.1.4 Implementar els grups interactius a C. Superior Coordinadora de C.

Superior

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

C. Superior

Indicador % de voluntaris que col·laboren a CS Instrument de recollida Llista de voluntaris.

2.1.5.

Implicació de les famílies en diverses activitats

del centre: festes, elaboració de panellets,

berenar multicultural, millora del pati, xerrades,

projectes...

Director

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària

Indicador % de voluntaris que col·laboren. Instrument de recollida Llista de voluntaris.

19

2.2. Prevenir els conflictes implementant les dinàmiques del projecte #aquiproubullyng.


2.2.1 Impuls del projecte i d’estratègies per la millora

de la convivència. Equip de referència

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

Primària

Indicador Elaboració del projecte. Instrument de recollida Documentació elaborada

2.2.2. Realització de dinàmiques per millorar la

convivència a l’hora de tutoria. Coordinadora LIC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

Primària

Indicador Reducció significativa dels conflictes Instrument de recollida Graella de control de conflictes.

2.2.3 Formació dels equips per la convivència formats

per alumnes de 5è i 6è Coordinadora LIC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

CS

Indicador Nombre d’equips per la convivència posats en

marxa. Instrument de recollida Llista d’equips creats

2.3. Disminuir la taxa d’absentisme escolar per millorar els aprenentatges.

20


2.3.1. Demanda de la justificació més acurada de les

faltes d’assistència a les famílies. Tutors/es

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària

Indicador Reducció de l’absentisme superior al 25% a Ed.

Infantil i Primària un 2%. Instrument de recollida

Llistat d’excel de control

d’absentisme/ SIC

2.3.2.

Establiment de contacte periòdic amb la

integradora social de l’ètnia gitana i les

treballadores socials de l’ajuntament i l’EAP.

Cap d’estudis

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària

Indicador Reducció de l’absentisme superior al 25% a Ed.

Infantil i Primària un 2%. Instrument de recollida

Llistat d’excel de control

d’absentisme/ SIC

2.4. Promocionar la projecció externa per millorar la imatge del centre.


2.4.1. Modernització de la web de centre Coordinadora TAC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/ Primària

21

Indicador Grau de satisfacció de les famílies amb la

comunicació escola-comunitat educativa. Instrument de recollida Enquesta on-line.

2.4.2.

Utilització de diversitat de mitjans per millorar la

comunicació amb les famílies: llista difusió

WhatsApp, Facebook, bloc, revista...

Coordinadora TAC

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària


comunicació escola-comunitat educativa. Instrument de recollida

Enquesta on-line.

2.4.3. Millora de la comunicació en les reunions d’inici de

curs amb les famílies. Cap d’estudis

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària


comunicació escola-comunitat educativa. Instrument de recollida Enquesta en paper als assistents

2.4.4.

Realització de jornades de portes obertes

potenciant aquelles activitats més atractives i amb

la participació d’ex-alumnes.

Director

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària

22

Indicador Augment d’un 5% la demanda en primera opció a

P3. Instrument de recollida

Índex de demanda P3 indicadors

SIC

2.4.5.

Promoure la projecció exterior de l’escola amb la

participació en activitats locals o comarcals:

culturals, artístiques, o esportives.

Coordinadora festes i

Coordinador Pla Català

Esport.

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23

INF/ Primària

Indicador Grau de satisfacció de les famílies amb l’escola Instrument de recollida Enquesta on-line.

OBJECTIU 3 Renovar el Projecte Educatiu de Centre Curs: 2019-2023 Pes: 5%

Descripció: Adaptar el PEC a la realitat actual del centre.


Estratègies

3.1 Actualitzar el PEC.


3.1.1 Renovar el contingut del PEC incorporant

indicadors de progrés. Director

19

-20

20

-21

21

-22

22

-23 INF/Primària

Indicador Percentatge del PEC elaborat. Instrument de recollida Document elaborat.

23

7. CONCRECIÓ ORGANITZATIVA: recursos, lideratge distribuït i participació de la

comunitat educativa

L’estructura organitzativa del centre és la següent:

El PEC de l’escola preveu mecanismes de participació de les famílies i dels mestres, en els

quals s’ha d’aprofundir i promocionar: consell escolar i claustre de professors i cicles.

Per millorar els aprenentatges és necessari la implicació dels mestres i per això s’ha

d’arribar a acords amplis entre tot el professorat per tal de definir objectius de millora i plans

d’innovació per poder portar-los endavant amb èxit.

El treball en equip del claustre és un pilar bàsic en la millora de la nostra tasca docent i per

impulsar-ho s’han de facilitar espais de debat i de pressa de decisions. El cicle és un altre

d’aquests pilars. L’altre les comissions pedagògiques: metodologia, #aquiproubullyng, GEP,

i TAC. I l’últim, i per això no menys important, les comissions organitzatives (escola verda,

Famílies-Consell escolar- AMPA

Equip directiu-Consell direcció

Coordinadors/es i càrrecs.

Claustre-Mestres

Alumnes

PAS i Vetlladores

Conserge i netejadores

Personal del menjador i

monitors/es d’extraescolars

24

festes, biblioteca), que dinamitzen la vida del centre amb l’impuls d’activitats culturals i

mediambientals. A aquestes comissions hi ha un representant, com a mínim, per cicle.

Un altre punt important, per aconseguir una línia metodològica de centre, coherent,

funcional, consensuada i acceptada per tot el claustre, és continuar amb els claustres

pedagògics i les coordinacions intercicles . En aquestes reunions es debaten aspectes

metodològics i s’arriba a acords.

Per garantir la inclusió de tot l’alumnat es fan les Comissions d’atenció a la diversitat (CAD).

Per garantir aquesta estructura organitzativa s’establirà un horari de treball de centres i

reunions per les quatre setmanes del mes:

set

Hora

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

1r tr. 2n tr 3r tr.

1 12-

13

Claustre

Claustre Claustre

Consell de

direcció T.P./

Reunions

famílies

Coordinació nivell

T.P.

Reunió #aquiproubull

yng T.P./

R.F./C.E.E.

Coord. Cicle

2 12-

13 CAD

Claustre

Pedagògic

R. Intercicles INF-

CI/

Reunió de

Comissions

C.nivell/TP

Reunió GEP T.P./

R.F./C.E.E.

Coord. Cicle

(traspàs comission

s)

3 12-

13 CAD

T.P./ Reunio

ns famílies

R. Intercicles CI-

CM

Consell de

direcció T.P./

Reunions

famílies

Coordinació nivell

T.P.

Reunió #aquiproubull

yng Coordinació

EE/AA/Tutors T.P./ R.F.

Coord. Cicle

4 12-

13

CAD

Claustre

Pedagògic

R. Intercicles CM-

CS/

Reunió de

Comissions

Coordinació nivell Treball

personal

Reunió GEP T.P./

R.F./C.E.E

Coord. Cicle(tras

pàs comission

s)

Per desenvolupar el lideratge distribuït consolidaré el consell de direcció format pels

coordinadors/es de cicle i l’equip directiu per organitzar i impulsar els objectius a assolir.

25

Per millorar la tasca docent i els aprenentatge dels alumnes, és fonamental una formació

continuada dels mestres. Des de la direcció s’impulsarà la formació en centre. És molt

important per a l’èxit d’aquesta, i la transferència a les tasques docents, escoltar les

necessitats i propostes del conjunt del claustre. La necessitat de formació serà debatuda

als cicles i posada en comú al consell de direcció, per tal de consensuar les necessitats

formatives a nivell d’escola, tenint en compte els objectius a assolir al PdD.

Des de la meva visió les famílies tenen un paper primordial a l’escola, per a millorar els

aprenentatges dels alumnes i el funcionament general del centre. La seves necessitats i

propostes han de ser escoltades i valorades dia a dia.

Al Consell Escolar se li ha de donar un valor molt important en la pressa decisions sobre

el funcionament de l’escola.

L’AMPA, és un pilar bàsic que col·labora en diferents activitats escolars i gestiona serveis

com el menjador i extraescolars.

Pel que fa a la gestió dels recursos econòmics ha de ser eficient, cercant la col·laboració de

l’AMPA per millorar l’escola i per tant els aprenentatges dels alumnes.

8. AVALUACIÓ I RETIMENT DE COMPTES DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ.

8.1. Avaluació durant el desenvolupament del projecte.

Aquest projecte de direcció és un document obert, que s’ha d’anar concretant cada inic de

curs a la Programació General Anual, desenvolupant els objectius i estratègies

programats. El claustre ha de ser partícip de la seva elaboració, i ha de contribuir a la

consecució de les fites proposades, perquè és una part fonamental per al seu

desenvolupament.

La PGA elaborada es presentarà al Consell Escolar per a la seva aprovació.

26

L’avaluació de la PGA (concreció del projecte de direcció dels cursos 19-20, 20-21, 21-22,

22-23) entès com un procés de reflexió i anàlisis, ens ha de servir per prendre decisions per

tal d’aconseguir els objectius marcats. Aquestes decisions s’avaluaran a la Memòria

Anual de Centre (MAC), fent valoracions i propostes de millora de les actuacions

proposades. Aquesta document es nodrirà de les memòries de cicle, elaborades entre els

mestres de cada cicle i impulsada pel seu coordinador/a.

A la MAC es valorarà anualment el pla d’actuació del projecte de direcció segons els

indicadors de cada un dels objectius establerts.

8.2. Avaluació de l’equip directiu.

Avaluarem l’acompliment i la satisfacció de la comunitat educativa envers l’equip directiu.

Per portar-ho a terme ens basarem en:

- l’autoreflexió de la nostra tasca.

- AVAC de la inspecció.

- les valoracions de les memòries de cicle anualment.

- valoració per part de tota la comunitat educativa amb una enquesta de satisfacció online

(mestres, PAS, famílies, alumnes) d’una mostra significativa.

8.3. Avaluació final del projecte.

Com a finalitat d’avaluar aquest projecte de direcció, al final del mandat s’elaborarà una

memòria, que ha de contenir els punts següents:

Punt de partida

Pla desenvolupat: característiques i factors més destacats.

Valoració global de l’aplicació del pla.

27

Valoració global dels resultats obtinguts.

Avaluació de la responsabilitat de l’exercici de la direcció

Propostes per un nou projecte de direcció i per l’adaptació o modificació del PEC.

Aquesta serà valorada pel claustre, consell escolar i Departament d’Ensenyament.

Quadre d’indicadors de progrés per a l’avaluació del projecte de direcció

Obj Indicador Índex inicial Curs 19-20

Font Índex on es vol

arribar Curs 22-23

1 Millorar el % de mestres del claustre que participen de la formació.

60%

Dad

a S

IC in

dic

ad

ors

de

ce

ntr

e

80%

1 Augment d’un 5% els resultats de les CB 6è de medi.

88,9% 94%

1

Augment d’un 5% els resultats de les proves externes de les àrees instrumentals: català, castellà i matemàtiques, avaluació diagnòstica de 3r.

74,95% 80%

1 Augment d’un 5% els resultats de les proves externes de les àrees instrumentals: català. CB6è

88,99% 94%

1 Augment d’un 5% els resultats de les proves externes de les àrees instrumentals: castellà

89,34% 94%

1 Augment d’un 5% els resultats de les proves externes de les àrees instrumentals: matemàtiques.

85,41% 91%

1 Augment d’un 5% dels alumnes que superen les CB 6è: Llengua estrangera.

85,78% 91%

1 Manteniment dels alumnes que superen les àrees instrumentals a final de cicle.

94,91% 95%

1 Augment del % d’hores d’atenció a la diversitat de dos mestres dins de l’aula.

30%

Dad

a p

ròp

ia

70%

1

Nombre d’activitats TAC introduïdes en cada àmbit.

15 anuals

25 (10 medi, 6 lingüístic, 2

matemàtic, 4 artístic,3

artístic,1 Ed. Física).

1 Percentatge de la programació de la competència digital elaborada.

50% 100%

1 Nombre de mecanismes d’avaluació de la competència digital definits

0 10(1 per cada competència)

2 Percentatge de voluntaris que col·laboren a INF.

20% 25%

28

9. ESTRATÈGIES DE DIFUSIÓ.

La difusió del projecte de direcció, pla general anual i memòria anual de centre es farà a

través de:

- Reunió de claustre i correu electrònic.

- Reunió de consell escolar i correu electrònic.

- Comunitat educativa a través de la web de centre.

10. CONCLUSIÓ.

Aquest és un projecte de direcció que es basa en la coneixença del centre i de les

persones que en formen part: alumnes, mestres, famílies, PAS i AMPA. L’objectiu principal

del qual és la millora dels aprenentatges i de la cohesió social dels nostres alumnes.

2 Percentatge de voluntaris que col·laboren a CI.

15% 20%

2 Percentatge de voluntaris que col·laboren a CM.

10% 15%

2 Percentatge de voluntaris que col·laboren a CS.

5% 10%

2 Reducció significativa dels conflictes. Dada curs

19-20 Dada curs 22-

23

2 Nombre d’equips per la convivència posats en marxa.

0 4

2 Grau de satisfacció de les famílies amb la comunicació escola-comunitat educativa.

Dada no comptabilitza

da 80%

2 Grau de satisfacció de les famílies amb l’escola.

2 Reducció de l’absentisme superior al 25% a Ed. Infantil un 2%.

5,20%

SIC

3%

2 Reducció de l’absentisme superior al 25% a Ed. Primària un 2%.

2,73% 1%

2 Augment d’un 5% la demanda en primera opció a P3.

0,59% 0,75%

3 Percentatge del PEC elaborat. - 100%

29

Per portar-lo a terme és necessari la implicació de la comunitat educativa i un lideratge

distribuït. Hem d’introduir noves metodologies efectives i contrastades que s’hagi demostrat

el seu èxit i mantenir aquells aspectes que ja funcionin.

L’escola que vol liderar aquest projecte és una escola oberta, integradora, inclusiva,

coeducadora, adaptada a les noves tecnologies, intercultural, i que busqui l’excel·lència de

tots i cada un dels seus alumnes.

“Busquem crear comunitats educatives acollidores i segures a on tot el món sigui

benvingut i es senti segur. Busquem millorar el centre per a tota la comunitat

educativa” (Elizondo, C., 2017,p.10).

11. BIBLIOGRAFIA.

- Equip directiu. PEC Escola Soriano-Montagut (2012). Amposta.

- E. directiu (juliol 2018). MAC de l’Escola Soriano-Montagut del curs 2017-2018. -

Amposta.

- Altres documents de centre (NOFC. PGC. PdD 2015-2019 P. Lingüístic. P. TAC. P. At.

Diversitat. P. Convivència. P Acció Tutorial. P. Lector)

- Dep. d’Educació (juliol de 2018) Mòdul 5: Projecte de direcció -totes les sessions-

Formació sobre l’exercici de la funció directiva. Barcelona.

- Bargalló, J.(2016). El projecte de direcció. Tarragona. Slideshare.net Disponible a:

https://es.slideshare.net/JosepBargallo/mdul-11-urv.

- Elizondo, C. (2017) ro ecto de dirección de centro desde un enfoque inclusivo.

Saragossa. https://issuu.com/coralelizondo/docs/proyecto_de_direccio__n

https://es.slideshare.net/JosepBargallo/mdul-11-urv