projecte d’economia
DESCRIPTION
EL SECTOR FINANCER A CATALUNYA. Projecte d’Economia. Membres del grup: Enric Martos i Alvaro Piñero Matèria: Economia Professor: Toni Uclés. Índex de continguts. Descripció de la situació econòmica d’Espanya Descripció de la situació econòmica de Catalunya Identificació del sector financer - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Projecte d’Economia
EL SECTOR FINANCER A CATALUNYA
Membres del grup: Enric Martos i Alvaro Piñero
Matèria: Economia
Professor: Toni Uclés
Índex de continguts
1. Descripció de la situació econòmica d’Espanya
2. Descripció de la situació econòmica de Catalunya
3. Identificació del sector financer4. Història i evolució5. Situació present6. Pes dintre l’economia catalana7. Perspectives de futur
Descripció de la situació econòmica d’ Espanya
PIB a Espanya i Europa.Creixement del PIB: +0,7%, 1.073.383 milions.Anys anteriors amb creixements negatius
.Reformes per reactivar l'economia:
-Afavorir la contratació
-Mantenir el lloc de treball
.Esperança de creixement: Entre un 0,7
I 0,9%
.Possible baixada del “benestar”
Pib a Espanya i Europa.Espanya, cinquena economia europea i dotzena mundial
.Estònia màxim creixement del PIB a Europa
-creixement: 8%
-valor monetàri: 15.973 milions
.Lituània gran creixement: -creixement: 6,1%
-valor monetàri: 30.702 milions
.Alemanya, la líder de Europa, té un creixement de 3%:
-valor monetàri: 2.750.000 milions
PIB a Espanya i Europa.Altres països:
.Economies més delicades: -Grècia
-Irlanda
-Portugal
País Creixement (%) Valor monetàri (€)
França 1,6 % 1.932.802 milions
Regne Unit 0,9 % 1.737.089 milions
Itàlia 0,5 % 1.580.220 milions
PIB a Espanya i Europa.Europa va obtindre un PIB total de 9.425.812 milions
-Decreixement del PIB
PIB a Espanya i Europa (Comparació UE amb la resta).Mercat únic, objectiu:
-Ser una potència mundial
-Poder competir amb EEUU i Xina
.Any 2010 UE supera a EEUU (12 bilions PIB)
.Any 2011 EEUU supera a UE per mitj milió
.En el comerç mundial, 20 % de participació
-Primera exportadora i segona importadora
.Principals clients:
-EEUU
-Xina
PIB a Espanya i Europa (Comparació UE amb la resta)
.-Investigació: R+D
-Aconseguir una economia més competitiva
-Objectiu fer la mateixa despesa que els EEUU i Japó
PIB a Espanya i Europa (Comparació UE amb la resta)
PIB a Espanya i Europa (Comparació UE amb la resta)
.-Els BRIC (Brasil, Rússia, India i Xina)
-Països emergents
.Bones economies
.Molt poc deute
.Futurs líders
.Importància:
-Ajuda als països europeus
-Compra deute extranger
PIB a Espanya i Europa (Comparació UE amb la resta)
.Aquests països tenen molt bon creixement del PIB, i en el futur seràn els líders mundials amb economies fortes.
-Xina, futura primera potència mundial
PIB a Espanya i Europa: Exportacions i importacions
Els principals productes exportats són: maquinària i equips de transport, aliments i animals vius, vehicles de motor, ferro i acer, tèxtils i articles de confecció
PIB a Espanya i Europa: Exportacions i importacions
Les principals importacions es trobaven combustibles minerals i lubrificants, maquinària i equips de transport, cru, productes manufacturats, aliments, animals vius i productes químics.
Renda per càpita a Espanya i Europa.La renda per càpita a la UE està a 28.300 €
-Grans diferències entre els membres
Renda per càpita a Espanya i Europa
Renda per càpita a Espanya i Europa
.Espanya: 23.300€-> 16 ranking
IPC a Espanya i Europa.Març 2012, inflació 1,90%
.Països europeus fins amb un 9% d'increment
.Alemanya un 3%
.També s'ha de tindre en comptes la Renda per càpita
Atur a Espanya i Europa
.Taxa d'atur europea: 10,8 %
.Espanya, la que té més atur: 23%
-Fins i tot per davant de Grècia (21%)
. 5.500.000 d'aturats a Espanya
.Mesures del govern espanyol -Reforma laboral
-Altres mesures:
.Combatre el frau
Atur a Espanya a) Reforma laboral
-Evitar el creixement d'atur i creació de treball
-Principalment diriga a les “PIME”
-Incentivar la emprenedoria
-Ajudar en les contractacions:
.Joves
.Aturats
2)Resposta
-Vaga general:
.Pèrdua de drets i privilegis per els treballadors
Atur a Europa.Països nòrdics: Taxes baixes
.Països del sud: Taxes altes
Deute a Espanya i Europa.Espanya té un deute de uns 734.961 milions de euros, que és un
68,5 % del PIB
.Itàlia deute molt superior: 1.899.000 milions de euros (120% del PIB)
.Alemanya supera els 2 bilions, un 81% del PIB.
Deute a Espanya i Europa
.Per saber si una economia és més fiable, existeix la prima de risc
Prima de risc i dèficit
Dèficit I - G.Espanya: 91.344 milions, -8,5 % del PIB.Tots els europeus amb dèficit excepte nòrdics i Estònia
Descripció de la situació econòmica
de Catalunya
El mercat de treball
· Taxa d’activitat
En progressiu augmentCauses principals:
a. Sostenir la renda familiar donat l’alt en-deutament de les llars
b. L'enduriment dels criteris d'accés a la jubilació anticipada
c. Incorporació de la dona al mercat de treball
d. Presència d’un col·lectiu immigrant important
El mercat de treball (II)
· Taxa d’ocupació i d’atur
Tendència baixista de la taxa d’ocupació i, per tant, alcista d’atur. Causes:
a. L’esclat de la bombolla immobiliària
b. L’impacte tecnològic
c. La creixent competència dels països emergents
Creixement del PIB PIB català 2011: 210.150 milions d’euros
-Un 3% del PIB, el sector primari
- Subsectors potents que competeixen a nivell mundial
-Catalunya participa al PIB industrial espanyol amb el 25%.
- Indústria manufacturera, de transformació: tèxtil, automòbil, química...
-Sector terciari, ampli i diversificat
-Les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals en la seva àrea d’influència.
Importacions i exportacions
-Tendència alcista del gràfic, especialment en la UE
-Avantatges comercials que ofereix el lligam que estableix la Unió Europea
Importacions i exportacions
- Ritme ascendent de creixement
-Capacitat de la indústria catalana per abastir la demanda internacional
- Augment de les exportacions en les empreses per reflotar els beneficis
- Nous mercats: Els països emergents
Dèficit públic
- Catalunya registra el setembre del 2011 un nivell de deute sobre el PIB del 19,7% i un saldo deutor de 39.000 milions.
-Destacament de Grècia (rescatada) i Itàlia. Espanya té un nivell inferior a la mitjana i es troba en dificultats econòmiques atès l’alt endeutament privat
Inflació
-La demanda externa derivada dels fluxos turístics
-Fortes pressions sobre els preus pel dinamisme de la demanda interna i en concret del consum privat
-Encariment del petroli i de les primeres matèries
-Creixement feble de la productivitat
-Elements fiscals
Descripció de la situació econòmica
d’Espanya
Identificació del sector financer
Descripció del sector.Fonamental per a l'economia
-Utilització per a operacions i inversions
.Motor per a generació de renda i riquesa
.Pertany al sector terciari:
-Permet la producció, distribució i consum de béns
Funció
-Provisions de recursos a sectors productius
-Captar estalvi i prestar (públic o privat)
Procés
1.Captació
2.Canalització
3.Assignació de recursos
4.Creació de liquiditat
A Catalunya:-Sector Importan -Empitjorament de la imatge -Menys confiança .CatalunyaCaixa
La política Monetària
Productes o serveis
- El sector bancari i de caixes d'estalvi
a. Crèdits
b. Dipòsits, pagarés i bons
c. Sistemes de targetes i de caixers automàtics
Productes o serveis
- El sector bancari i de caixes d'estalvi
a. Crèdits
b. Dipòsits, pagarés i bons
c. Sistemes de targetes i de caixers automàtics
Productes o serveis (II)- El sector assegurador
a. Assegurances de vida
b. Assegurances de béns
c. Plans de pensions
(compartit amb el sector
Bancari i de caixes)
- El sector borsari
a. Adquisició d’accions a…
-La Borsa de Barcelona
-El MAB
Història i evolució
Història i evolució.Introducció: Apareix necessitats de financiacions (empreses)
Préstecs (famílies)
.Es parla de sistema financer quan algú sol.licita diners a un establiment especial per una inversió.
.Aquí, abans hi havien prestamistes, però el sistema financer neix:
-Finals del segle XIX i principis del XX
-Començament; Molt control per l'Estat (crisi, dictadura i guerra)
.Any 1856: -Canvis per a regular el sector bancari
.Fer nous préstecs i crédits
.Primers Bancs: 2 andalusos, el de Bilbao, Valladolid,...
.Introducció del “paper” moneda
Història i evolució.Els grans empresaris destaquen a Catalunya i València
-Néix a Barcelona la Societat General del Crèdit
-Grans números de caixes per donar crèdit
Gran expansió del sector (1900-1920)
.Les pèrdues de colònies va provocar la tornada de capital, van activar el món mercantil i dels negocis.
.En la banca privada hi apareix el “Crèdit Mobiliàri”, per hipoteques.
.País Basc, regió més potent economicament
Autarquia
.Després de la guerra civil, reconstrucció del sector.
Reforma i reorganització (1962-1977)
.Nova Etapa, reestructuració indústria financera espanyola.
.Política financera i monetària al Ministeri d'Hisenda.
Història i evolució.Banc d'Espanya nacionalitzat i altres bancs
.Estructuració dels Bancs de crèdits.
Crisi financera de 1977 a 1985
.La crisi patida en aquests anys arriba al sector.
.Entitats poc eficients.
.Morositat i negocis corruptes a empreses
Fins l'actualitatFins l'actualitat
.Actualment el sistema financer català i espanyol és el comú en la UE.Actualment el sistema financer català i espanyol és el comú en la UE
-Euribor a l'hora de les hipoteques, crèdtis,...-Euribor a l'hora de les hipoteques, crèdtis,...
.El sistema financer és un dels principals culpables d'aquesta crisi iniciada al .El sistema financer és un dels principals culpables d'aquesta crisi iniciada al 2008, portant la situació actual a una de les pitjors crisi econòmiques 2008, portant la situació actual a una de les pitjors crisi econòmiques des de el segle XX.des de el segle XX.
.Fallida del sistema a causa de la bombolla especulativa, diners ficticis i .Fallida del sistema a causa de la bombolla especulativa, diners ficticis i endeutament.endeutament.
Situació present
Funcionament del mercat i principals productors
- El funcionament marcat pel procés de fusió de caixes -Principals entitats financeres (bancs i caixes)
-Principals productors (companyies asseguradores)
Productes i serveis (situació actual)
- Dació en pagament
- El cas de les participacions preferents
- Expropiació d’YPF per passar a formar part del govern argentí
Volum d’actius i altres dades d’interès
- Caixa Bank. Actius: 270.425.000 d'euros i amb Banca Cívica (72.193 milions d’euros) = 342.618.000 d'euros. Nombre de treballadors: 28.000 empleats. Clients: 10,5 milions.
- Banc Sabadell. Actius: 100.437.400 d’euros. Nombre de treballadors: 10.699 empleats. Clients: 2,7 milions.
…………………………………………………………………………………………………………………………..
- Catalana Occident: Ingressos de 3.167,9 milions i plantilla de 6.114 treballadors
- Fiatc assegurances: Benefici net de 2,9 milions d'euros
Competència exterior, exportacions i importacions
a. Importacions (Bancs)
-Deutsche Bank
-General Electric Capital Bank
(Assegurances)
-Axa Insurances
-Allianz
b. Exportacions (Bancs i Caixes)
-La Caixa - El Banc Sabadell
Canals de distribució
a. Bancs i Caixes
-Oficines amb el personal
-Caixers automàtics
-Mitjans virtuals
b. Companyies asseguradores
-Oficines amb el personals
-Corredors d’assegurances
-Agents exclusius
c. Sector borsari
- Serveis centrals d’assessorament
Pes dintre l’economia catalana
Pes del sistema financer en el PIB català
.Bona participació -25.531empreses jurídiques i de comptabilitat
-3.391 empreses de consulturia i seus centrals
Pes del sistema financer en el PIB català
Perspectives de futur
Possible creixement del mercat amb dadesa. El sector bancari i de caixes
- El cas de les fusions entre caixes
- Un mercat oligpolístic (El creixement depèn de la dinàmica de les grans entitats)
- Moderada emergència de les cooperatives de crèdit
Possible creixement del mercat amb dades (II)
b. Sector borsari
- Volum de contractació: 294.362 milions d’euros - Benefici net de la Societat Rectora: 20.422 milers d’euros
c. Sector d’assagurances
- Catalana Occident (Creixement irregular però notable)
- Mapfre (Creixement esglaonat i una clara tendència alcista)
Oportunitats i amenaces
a. Sector bancari i caixers d’estalvi
OPORTUNITATS
-El funcionament de l’economia depèn en gran mesura del sector bancari i de caixes d’estalvi, el que suposa que sempre es mantindrà una demanda constant que estarà disposada a usar aquest sector.
-Tant la Caixa com el Banc Sabadell poden aprofitar les hores baixes de les caixes de diferents punts de l’estat per adquirir-les a un preu reduït, malgrat el forat financer és una inversió a llarg termini.
AMENACES
-Una intervenció directe de l’estat espanyol atesa una mala gestió. Passa a formar part del FROB.
-Un impagament dels deutors. En un context de crisi econòmica, la possibilitat que augmenti la taxa de morositat
Oportunitats i amenaces
b. Sector borsari
OPORTUNITATS
-Pot atraure petits inversors que ja no confien en la seguretat oferta pels bancs i caixes a l’hora de dipositar-hi els seus estalvis.
-El MAB té diverses homòlegs a països europeus com França i Anglaterra on aquesta varietat de mercat de valors està tenint força èxit . Té marge de creixement
AMENACES
- En un context mundial de crisi financera, la borsa és terriblement sensible als canvis macroeconòmics i sobretot en l’actualitat que cada cop vivim en un món més globalitzat.
Oportunitats i amenaces
c. Sector d’assegurances
OPORTUNITATS
-Una oportunitat que té el mercat de les companyies asseguradores és diversificar la seva oferta cada cop més. El cas dels plans de les pensions.
-Una altra oportunitat pot ser la potenciació del capital humà.
PENSIONS
-La demanda es veu obligada a reduir les seves aportacions als plans de
pensions, per exemple, a causa de la reducció d’ingressos. -En casos de sinistres excepcionals com ara els casos de força major
(inundacions, terratrèmols, etc.) es veuen afectades en el sentit que han de pagar indemnitzacions extraordinàriament altes.
Bibliografia resumida
Datosmacro.com bankia.esWikipedia.org bbva.esIdescat.catIne.esEuropa.euEconomiapuntdetrobada.blogspot.com