PROJECTE EDUCATIU

DE ZER

ZER ELS CEPS

Escola Berenguer de Montoliu (Masllorenç)

Escola L’Estel

(Bonastre)

CURS: 2010-2011

Aprovat en Consell Escolar de ZER el dia 19 de gener de 2011

2

ÍNDEX 1. Introducció ............................................................................................. pàg. 3 2. Anàlisi del context: ............................................................................... pàg.3

• la ZER • els dos municipis • les dues escoles

3. Trets d’identitat: .................................................................................... pàg. 5

• Llengua vehicular i d’aprenentatge • Escola pública • Escola aconfessional • Compromís amb el medi natural i social • Inclusió • Coeducació • Pluralisme i democràcia • El centre i l’entorn. Les famílies

4. Principis pedagògics: .............................................................................. pàg.8

• Educació integral • Aprenentatge funcional, significatiu i interdisciplinari • Aprenentatge actiu • Aprenentatge en la diversitat • Aprenentatge responsable • Aprenentatge competent • Estratègies metodològiques • L’avaluació

5. Principis organitzatius i de gestió ...................................................... pàg. 11

• Objectius generals • Òrgans de govern: • Òrgans de coordinació: • L’alumnat • Personal d’administració i de serveis del centre

3

1. INTRODUCCIÓ El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és un instrument per a la gestió,

coherent amb el context escolar, que enumera i defineix les notes

d’identitat del centre, formula els objectius que té i expressa l’estructura

organitzativa de la institució.

Pretén ser el document que ha de guiar l'activitat de la ZER i dels seus membres en el període de la seva vigència fins a la seva revisió. Aquest document ha estat elaborat per l’equip docent durant els cursos 2009/2010, 2010/2011 i ha estat aprovat en el Consell Escolar amb data de 19/01/2011.

2. ANÀLISI DEL CONTEXT

LA ZER Una ZER és una agrupació d'escoles rurals sota un mateix projecte i una organització conjuntes que tenen com a finalitat sumar els seus recursos humans i materials per tal que acabi revertint en una oferta educativa amb garantia i qualitat. La ZER Els Ceps està formada per dues escoles:

• Escola Berenguer de Montoliu • Escola L’Estel

L’equip directiu de la ZER està format per les dues directores de la ZER, fent les funcions de directora i cap d’estudis i un mestre com a secretari. També compta amb una administrativa que està ubicada a la seu de la ZER que, actualment, és a Masllorenç. Les dues escoles comparteixen els especialistes així com els serveis que ens ofereix el Departament d’Educació que són: EAP, CREDA, CRP, assessorament puntual d’ELIC i, a través de l’Ajuntament, rebem un assessorament de plàstica. L’horari de la ZER és el següent: - Ed. infantil: de 9h a 12.15h. i de 15h a 17.00h. Dimecres de 9h a 12.00h. - Ed. primària: de 9h a 13.15h. i de 15h a 17.00h. Dimecres de 9h a 13.00h. Quinzenalment els dimecres a la tarda no és lectiva, per tant no n’hi ha classe, ja que els mestres de la ZER es reuneixen. Gràcies a la flexibilització horària, aquestes quatre hores mensuals es recuperen a raó d’un quart d’hora diari, excepte dimecres.

4

ELS DOS MUNICIPIS Masllorenç El municipi de Masllorenç està situat a la part de ponent de la comarca del Baix Penedès, limitant amb l’extrem de llevant de l’Alt Camp. El terme municipal té una extensió de 6,6 Km². Confina amb els municipis de Rodonyà, la Bisbal del Penedès, Albinyana, Bonastre i Montferri. Aquest municipi comprèn, a més a més del nucli de Masllorenç, el poble agregat de Masarbonès, com a centres històrics, i la urbanització la Font d’en Talló com a nucli de recent creació. El territori que ocupa aquest terme és lleugerament accidentat pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell. L’alçada del municipi és de 280 m. La vegetació que hi trobem és la garriga per damunt del bosc en les terres incultes. En la terra conreada, l’agricultura dominant és la de secà, essent el conreu principal el de la vinya, l’olivera i l’ametller, per ordre d’importància. Actualment hi ha una població estable de 540 habitants repartits entre Masarbonès, la Font d’en Talló i algunes masies aïllades. Bonastre

Municipi del Baix Penedès que es troba situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell. El terme municipal té una extensió de 24'86 Km². Confina amb els municipis de Masllorenç, Albinyana i Roda de Barà. Aquest municipi comprèn, a més a més del nucli de Bonastre, la urbanització La Vinya i la Font de la Gavatxa.

L’alçada del municipi és de 177m.

L’agricultura és la principal activitat de la població. La meitat de les terres del terme es troben ermes, ocupades per garriga i petits rodals de pi blanc. Les terres de conreu són totalment de secà. El conreu principal és la vinya, seguit de l’ametller i l'olivera, també hi ha avellaners, garrofers i arbres fruiters, sobretot presseguers. Com a complement de l'agricultura hi ha ramats d'ovelles i granges d'aviram i bestiar porcí.

Des de finals del segle passat l'emigració ha estat una constant en el municipi, actualment l'arribada de famílies barcelonines els caps de setmana i els períodes de vacances han donat un nou impuls al poble. Actualment hi ha una població d’uns 550 habitants.

Ambdós poblacions es van segregar a la comarca del Baix Penedès l’any 1990.

5

LES DUES ESCOLES ESCOLA BERENGUER DE MONTOLIU i ESCOLA L’ESTEL Les dues escoles es defineixen com a escoles públiques, catalanes, arrelades a l’entorn, tant natural com social; i són centres on poden tenir cabuda tots els nens i les nenes així com les seves famílies. Cadascun dels centres ofereix educació infantil i primària i, per tant, l’alumnat té entre 3 i 12 anys. Pel nombre d’alumnes que trobem a les dues escoles, l’organització és cíclica, és a dir, els infants d’edats properes estan agrupats dins la mateixa aula. A l’Escola Berenguer de Montoliu accedeixen nenes i nens de Masllorenç així com de Masasbonès i d’urbanitzacions que hi ha a la vora de la població; les famílies són de parla catalana, castellana o àrab. Aquesta escola està situada al carrer Major núm. 48. És un edifici de dues plantes amb quatre aules grans, tres d’elles funcionen com a aules amb tutoria i a l’altra està ubicada al menjador; tres aules més petites que s’utilitzen una d’elles com a aula de desdoblament i d’anglès, l’altra com a biblioteca i la tercera com a aula de desdoblament i sala de mestres. També compta amb un despatx per direcció, dos lavabos a la planta superior, un a la planta inferior i un amb adaptació que s’utilitza pels adults a la planta baixa. L’escola està envoltada pel pati que té una petita pista amb cistella de bàsquet i una zona amb arbres, taules i bancs. A l’Escola L’Estel accedeixen nenes i nens de Bonastre així com de la urbanització La Vinya; les famílies són de parla catalana, castellana o àrab, majoritàriament. Aquesta escola està situada al carrer Muralla s/n. És un edifici nou (curs 2008-2009) d’una planta amb cinc aules (una per grup), una aula polivalent, que es fa servir: com a menjador (amb cuina), aula de psicomotricitat, i aula de desdoblament. Una biblioteca i una aula d’informàtica. També compta amb una sala de professors i dos despatxos petits (direcció i secretaria). Té dos lavabos pels alumnes, un lavabo adaptat, un pels professors i un altre pel personal no docent. L’escola està envoltada pel pati que té una pista amb porteries i un petit sorral. El pati disposa de bancs, font i lavabos.

3. TRETS D’IDENTITAT LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE L’escola és catalana pel que fa a llengua i continguts. La llengua catalana definida com a pròpia i oficial del país en l’ Estatut d’ Autonomia i, d’acord amb la llei de Normalització Lingüística i decrets posteriors, és la llengua d’ús i de comunicació. Per tant, la llengua vehicular i d’aprenentatge és el català, i els alumnes faran l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en aquesta llengua. També

6

serà la llengua pròpia en tots els actes acadèmics, administratius i culturals que es realitzin en l’àmbit escolar. De la mateixa manera es propiciarà l’arrelament de l’alumnat en el nostre país a través del coneixement de les tradicions i la cultura catalana. En qualsevol cas es respectaran els drets individuals. En el projecte lingüístic es desenvolupa el tractament de les diverses llengües que es treballaran a l’escola. ESCOLA PÚBLICA L’escola pública és un dret per a tots els nens i les nenes que permet vehicular el deure de les famílies d’educar els seus fills i filles. Les dues escoles que formen part de la ZER, com la resta d’escoles públiques catalanes, està administrada i gestionada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i, a qui correspon, per tant, la titularitat del centre. L’escola s’ha d’entendre com un servei públic a l’alumnat, les famílies i la comunitat en general i ha de comptar amb el màxim nombre de recursos humans i materials per garantir les millors eines educatives. L’existència de característiques pròpies de l’espai escolar no vol dir que aquest espai sigui únic ni el millor per aprendre. Cal que es complementi amb altres contextos tan importants com la família i l’entorn proper. Tots han de compartir la responsabilitat en l’esmentat desenvolupament de les nenes i els nens. ESCOLA ACONFESSIONAL L’Escola Berenguer de Montoliu i l’Escola L’Estel no s’identifiquen en cap religió en concret, però incorporen elements de la tradició religiosa de la nostra societat i que, per tant, formen part del nostre patrimoni cultural. Les dues escoles respecten totes les creences religioses de tota la comunitat educativa així com la pluralitat ideològica i la renúncia de tot tipus de doctrina. COMPROMÍS AMB EL MEDI NATURAL I SOCIAL L’escola es compromet a contribuir i a vetllar per participar en el manteniment i desenvolupament de la sostenibilitat natural i social. També ha de vetllar perquè la comunitat educativa interioritzi i se sensibilitzi cada vegada més vers aquest manteniment i possibilitar la manifestació reflexiva i crítica en el cas de produir-se determinades agressions vers aquest (desastres ecològics, conflictes culturals...). Cal reforçar la idea que tots i totes podem contribuir i fer alguna cosa més per protegir el medi natural i social.

7

INCLUSIÓ L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereix a tots els nens, nenes i joves, sense distinció de la discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent un membre més de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i companyes, juntament amb ells i elles, dintre de l’aula i el centre. Els docents de la ZER Els Ceps entenem que, perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats, cal atendre la diversitat de tarannàs, capacitats, orígens, interessos i motivacions que configuren les necessitats educatives (ordinàries i especials) de tots i cadascun dels nens i nenes escolaritzats al centre. Per fer-ho, el projecte educatiu de l’escola parteix del convenciment que tots els individus som diferents, que cadascú és com és i que en la diversitat hi ha la riquesa que ens ajuda a desenvolupar-nos com a individus particulars en un entorn socialitzador; per tant, a la ZER Els Ceps , tothom hi és benvingut i tothom hi té un lloc propi. COEDUCACIÓ Entenem la coeducació com a un principi fonamental de l’ensenyament i el concretem en intervencions educatives i relacionals dirigides a eliminar estereotips sexistes tant en el material, les activitats i la relació social, com en l’ús de llenguatge oral i escrit. Així mateix, considerem essencial garantir la igualtat d’oportunitats per desenvolupar plenament les aptituds de les nenes i dels nens. També fem nostra la definició que coeducar és educar considerant les diferències personals, al marge d’estereotips sexuals, tenint en compte els valors i les capacitats individuals, independentment que, per tradició, es considerin masculins o femenins, tendint al desenvolupament màxim del seu potencial, per formar persones autònomes, justes, tolerants i solidàries, conscients de les seves pròpies capacitats. PLURALISME I DEMOCRÀCIA L’escola assumeix com a principis bàsics i primordials el pluralisme i la democràcia. El pluralisme, en la mesura que no ha d’excloure ningú a causa de la seva procedència, religió, ideologia, situació econòmica i sexe; i amb l’objectiu d’un ensenyament participatiu, integrador i plural, amb respecte a la diversitat i a la interculturalitat, amb atenció individualitzada als alumnes i assumint com a propis els principis de la coeducació. La democràcia per educar els alumnes en una convivència que impliqui la llibertat, el respecte als altres, la comprensió dels que pensen diferent, el respecte als drets humans i el sentit de la responsabilitat, el rebuig a tot tipus de dogmatisme i autoritarisme. També aquest principi serà sempre el

8

principal impulsor i guia entre les relacions entre tots els membres i estaments de la comunitat escolar, essent el diàleg la forma de resoldre les diferències entre tots. EL CENTRE I L’ENTORN. LES FAMÍLIES Les relacions família–escola són fonamentals. L’escola potenciarà la participació de tota la comunitat educativa, alumnes, familiars, professorat i voluntaris en un pla d’igualtat i amb un objectiu compartit: l’aprenentatge de tots els nens i nenes.

4. PRINCIPIS PEDAGÒGICS EDUCACIÓ INTEGRAL Els principis pedagògics i accions educatives van encaminades a formar l'infant de manera integral tant en el camp humà i intel·lectual com en el camp afectiu. Això comporta el desenvolupament adequat del seu propi cos i per tant, practicar una vida saludable; el desenvolupament precís i harmoniós de la seva emotivitat i de la seva sensibilitat, un desenvolupament intel·lectual que accentuï la seva curiositat i la seva creativitat i, per últim, un desenvolupament personal que el faci autònom i li possibiliti la integració a la societat. APRENENTATGE FUNCIONAL, SIGNIFICATIU I INTERDISCIPLINARI Els professionals de la ZER creiem que l’aprenentatge ha d’ésser funcional i per tant ha de buscar la utilitat i el sentit de les activitats, partint dels interessos dels nens i de les nenes. D’aquesta manera el component afectiu de les persones es veu potenciat, aspecte molt important per aconseguir un aprenentatge més reeixit. També incidim per l’aprenentatge significatiu per a despertar l’interès, la responsabilitat i la creativitat de l’infant. Aprenentatge que estableix un marc de relacions i connexions necessàries per tal de fer avançar a cadascú el màxim possible a partir dels seus propis coneixements i idees prèvies. APRENENTATGE ACTIU Procurarem que l’alumnat aprengui de forma activa, el professorat no ha de ser sols un transmissor d’aprenentatges; sinó un facilitador mitjançant la motivació, la curiositat, la investigació,... Les activitats de descobriment, recerca i treball de camp, tindran un paper prioritari.

9

Una condició bàsica de tot aprenentatge és la pròpia activitat de l’alumne, entenent per activitat no tan sols l’activitat sensomotora (manipulació d’objectes), sinó també la més estrictament cognitiva i abstracta com la selecció de fonts d’informació, la formulació d’hipòtesis o la presa de decisions, aspectes del tot necessaris per a la reestructuració de coneixements. Les fases de tota activitat haurien de ser tres: anticipació o planificació, desenvolupament de la pròpia activitat i presa de consciència posterior. APRENENTATGE EN LA DIVERSITAT Dins del marc de la societat on vivim, l’escola fomentarà el respecte a la diversitat individual i cultural de tots els seus integrants. Per altra part, cal destacar el procés inclusiu per tal d’assolir el principi de normalització educativa. Així doncs, la resposta que es dóna a la diversitat no consisteix en un tractament diferenciat entre els alumnes, sinó que ajuda a prendre consciència de què totes i cadascuna de les persones som diferents i, per tant, tots necessitem d’un tractament educatiu adequat a les nostres característiques individuals. APRENENTATGE RESPONSABLE Afavorirem la integració responsable de l’alumnat en l’entorn cultural, social i ecològic, a partir de l’entorn més proper: família, escola i poble. Fomentarem la implicació responsable de l’alumnat en el seu aprenentatge. APRENENTATGE COMPETENT

En el currículum d’educació infantil les finalitats de l’etapa es concreten en les capacitats que ha d’assolir l’alumnat. Aquestes finalitats s’engloben en quatre eixos que han de tenir continuïtat a l’educació primària mitjançant les competències bàsiques.

Entenem per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

El currículum d’educació inclou les vuit competències bàsiques que ha d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació bàsica.

Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees i matèries curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees i matèries es tinguin en compte les competències comunicatives, les

10

metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Els criteris d’avaluació han de servir de referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de les distintes competències.

La determinació dels projectes i el funcionament del centre, l'organització de les activitats a l'aula, així com les activitats complementàries poden contribuir, també, a l'adquisició de les competències bàsiques.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES Els processos d’ensenyament i d’aprenentatge giraran entorn els quatre eixos següents:

1. Aprendre a ser i actuar de manera autònoma 2. Aprendre a pensar i comunicar 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa 4. Aprendre a conviure i habitar el món

Tot aprenentatge és producte de la interacció social. La interacció del grup és molt important ja que moltes vegades és l’autorregulador de l’activitat educativa. El paper del mestre és potenciar la discussió i la reflexió del grup sobre dificultats, problemes, presentació de propostes i suggeriments, l’intent de superació de conflictes i errors. Tot això per tal d’afavorir l’aprenentatge. En conseqüència, a l’ensenyament donarem preferència a l’observació directa, la comprovació experimental i l’educació en les tècniques d’aprenentatge manual i intel·lectual. L’acció docent a les aules es basarà en un tracte personalitzat que s’adeqüi al ritme evolutiu i a les capacitats intel·lectuals i personals de cada alumne. L’acció instructiva es realitzarà mitjançant sistemes actius, que impliquen la participació dels alumnes en el propi procés d’ensenyament-aprenentatge. A l’Educació Infantil primaran les experiències, activitats i jocs en un ambient d’afecte i confiança. A l’Educació Primària, l’adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes i la seva integració, i de les diferents experiències i aprenentatges. Els objectius de caire metodològic són:

• Treballar els continguts amb un enfocament constructivista, dialògic i interdisciplinar

• Promoure l’autoestima de l’alumnat mitjançant tasques adaptades a les seves possibilitats

• Establir una avaluació formativa que millori els processos d’aprenentatge

• Proporcionar una educació de qualitat a tots els nivells i a tots els alumnes fent les adaptacions que siguin necessàries

• Desenvolupar unes habilitats en l'alumnat mitjançant la utilització de procediments i tècniques que no només comportin una aplicació

11

d'aquestes davant una situació, sinó una elecció per donar la millor resposta, una presa de decisions de l'individu, és a dir, l'ús d'estratègies

• Aprofitar la qüestió i l'error com a font d'aprenentatge • Assegurar la coherència metodològica en els diferents nivells • Assegurar la coordinació entre els professionals que intervenen en la

tasca educativa • Aconseguir hàbits de treball individual i col·lectiu en l’alumnat • Desenvolupar al màxim el grau d’autonomia possible • Desenvolupar l’interès pel treball cooperatiu i motivar l’esforç • Crear moments on la comunicació i el diàleg siguin imprescindibles • Desenvolupar en l’alumnat la capacitat de pensar tenint en compte els

valors humans. Facilitar-los l’aprenentatge de diàleg obert, reflexiu, crític i creatiu

• Integrar les tecnologies de la informació i comunicació com una eina indispensable d’aprenentatge dins de totes les àrees curriculars.

L’AVALUACIÓ L’avaluació és l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb que s’ha concretat cadascun dels passos de l’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiques de l’alumnat. L’avaluació ha de permetre determinar el grau en què s’han aconseguit les intencions educatives i decidir el tipus d’ajut que necessiten els/les alumnes segons les seves característiques, així com reflexionar sobre els procediments utilitzats a classe. Les activitats d’avaluació han de respectar els diferents ritmes d’aprenentatge i garantir l’atenció a la diversitat.

5. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ OBJECTIUS GENERALS

1. Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per a la participació i comunicació de tots els membres de la comunitat educativa i afavorir d’aquesta manera la relació família–escola. 2. Coordinar i avaluar les relacions i propostes fetes pels membres de la comunitat educativa.

12

3. Aconseguir que els mestres, pares, mares i treballadors no docents participin en el control i gestió del centre de forma adequada a llurs capacitats i competències. 4. Utilitzar mètodes i instruments per a una bona comunicació interna i externa dels aspectes administratius. 5. Recollir i actualitzar la documentació acadèmica de l’alumnat. 6. Fer un seguiment acurat i coordinar tota la documentació de l’escola (expedients dels alumnes, avaluacions, actes de reunions, inventaris,...). 7. Executar una gestió econòmica clara i transparent. 8. Adequar a cada circumstància els recursos econòmics de què es disposa tenint present les necessitats i prioritats de l’escola. 9. Aconseguir la implantació, el respecte, l’observança i l’actualització del PEC (Projecte educatiu de centre) i NOF (Normativa d’organització i funcionament).

10. Potenciar la formació permanent del professorat afavorint l’assistència a cursos, seminaris i possibles assessoraments que es facin en el centre. 11. Estar obert a la col·laboració de qualsevol entitat sòcio-psicopedagògica, educativa, sanitària, cultural i d’esplai del Municipi i Comarca. 12. Establir relacions de coordinació amb IES i serveis externs. 13. Crear un bon clima de convivència. Aquesta convivència ha de néixer del coneixement dels drets i del compliment dels deures per part de cada membre de la comunitat educativa. Ha d’estar basada en el diàleg, en la comprensió i el respecte mutu, creant una convivència en la qual s’harmonitzin els principis de llibertat i autoritat. 14. Fomentar una tasca coeducativa que eviti un tracte diferencial entre nens i nenes, afavorint una educació per a la igualtat.

ÒRGANS DE GOVERN A la nostra ZER hi ha els següents òrgans de govern, amb les competències que els són donades per la normativa vigent: Òrgans de govern col·legiats: Consell Escolar: és el màxim òrgan de govern i participació del centre on són representats els diferents estaments que configuren la comunitat

13

educativa. L'objectiu principal del Consell Escolar és afavorir la informació, el debat i la consulta en el si de cada estament i en funció de tot això, prendre les decisions pel que fa als aspectes fonamentals de la gestió del centre. Per tal d’assolir aquest objectiu, les decisions s’intenten prendre a través del debat i l’argumentació, intentant evitar el sistema per votacions. Si en algun cas calgués arribar a la votació es faria per majoria simple de la composició del consell, exceptuant el càrrec de secretari. El Consell Escolar de ZER està format per:

• Director/a de ZER • Cap d'Estudis de ZER • Secretari/a de ZER (amb veu però sense vot) • Dos representants del Claustre de la ZER • Un representant dels pares/mares de cada escola. • Un representant de cada ajuntament d'on són les escoles. • Un representant del personal no docent.

Els Consells Escolars de cadascun dels centres estan formats per: • Director/a del centre • Secretari/a (amb veu però sense vot) • 2 representants del Claustre del centre • Un representant dels pares/mares de l'escola. • Un representant de l'Ajuntament. • Un representant de l'AMPA de l'escola.

El claustre de professors és l’òrgan col·legiat format pel personal docent del centre i la seva tasca consisteix en el debat sobre l’organització i la planificació d’aquelles qüestions referents directament a l’acció docent. Hi participen tots els professionals que presten serveis al centre. Hi ha un claustre de ZER i un de cada escola. Els mestres adscrits a les escoles pertanyen al claustre de la seva escola i al de la ZER. Els mestres itinerants especialistes pertanyen al Claustre de la ZER i també són presents ens els claustres de les escoles. Òrgans de govern unipersonals:

• L' Equip Directiu de la ZER, que està format per Director/a, Cap d'Estudis i Secretari/a.

• Equip directiu de cadascuna de les escoles, Director/a, i Secretari/a.

Els òrgans de govern unipersonals constitueixen l'equip directiu. L'equip directiu amb la participació del Consell Escolar i del Claustre elabora la programació general, el PEC, la NOF i la memòria anual de l’escola. També afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix els criteris per a l'avaluació interna del centre i coordina les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació. La directora o el director, vetlla pels trets d’identitat del centre i els seus objectius generals (Projecte Educatiu del Centre) i és responsable de

14

l’activitat general de l’escola a través de la coordinació de la seva gestió i la programació general de les activitats d’aquest. Aquest treball el desenvolupa conjuntament amb els altres òrgans de govern, tant unipersonals com col·legiats. Correspon al o la cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre (sobretot aquelles referents a l’acció docent directa), i la seva organització i coordinació, també, amb la col·laboració de la resta d’òrgans de govern. Pel que fa al secretari o secretària, té responsabilitat de dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’escola, amb una forta vinculació amb el director o directora. També s’encarregarà de realitzar la prefectura del personal d’administració i serveis adscrits al centre, quan sigui necessari. ÒRGANS DE COORDINACIÓ L’AMPA com a Associació de Mares i Pares d’Alumnes, és una entitat sense ànim de lucre que representa al conjunt d’aquests, per tal de vetllar pels drets i responsabilitats de les famílies en l’educació dels nens i les nenes en relació a l’acció educativa que realitza el centre. L’AMPA de cada escola convoca periòdicament l’assemblea regida per la junta, per tractar tant aspectes ordinaris com extraordinaris, si és el cas. També es reuneix amb l’Equip Directiu de centre per compartir les qüestions més rellevants treballades des de l’assemblea, així com les qüestions de la dinàmica general del centre. Informació i comunicació a les famílies La informació i la comunicació és un element clau dins la comunitat educativa per assolir un adequat funcionament, coordinació i participació en l’activitat de l’escola. L’escola mantindrà un canal de comunicació i de participació amb les famílies a través de:

- les reunions i les entrevistes amb les famílies i el professorat - les reunions amb la junta de l’AMPA - les circulars informatives - els recursos telemàtics existents, en particular els blocs:

o http//blocs.xtec.cat/ceps o http//blocs.xtec.cat/berenguermontoliu o http//blocs.xtec.cat/estel

Serveis i activitats extraescolars Els serveis i les activitats extraescolars que s’impulsen són:

- servei de menjador - servei de sisena hora

15

- activitats extraescolars entre setmana El servei de menjador està organitzat per l’AMPA i cobreix les necessitats de les famílies que per motius laborals no poden atendre els seus fills/es en aquesta franja horària. Durant aquesta franja els alumnes estaran a càrrec de monitors/es que vetllaran perquè:

- adquireixin uns bons hàbits alimentaris i d’higiene - mantinguin els valors i actituds que es treballen a l’aula - respectin les instal·lacions i materials escolars - utilitzin el català com a llengua d’ús

Tots aquests punts seran avaluats periòdicament pels monitors. El professorat també es podrà beneficiar d’aquest servei. El servei de sisena hora s’ofereix als alumnes d’educació infantil que tenen germans a educació primària, en horari de 12’15h fins 13’15. Les activitats extraescolars que l’AMPA organitza fora del seu àmbit d’horari, són un complement o una part de la formació de cada nen o nena. L’AMPA decideix si organitza activitats extraescolars i quines portarà a terme d’acord amb les possibilitats i les característiques de l’oferta i de les demandes de les famílies. Aquestes activitats han de caracteritzar-se pels següents trets:

- Coherència: les activitats han de ser coherents amb els objectius generals de l’escola i s’organitzaran en funció de l’alumnat inscrit.

- Complementació: les activitats fora de l’escola han de permetre complementar aspectes culturals, esportius, ...

- Qualitat: l’organització d’activitats extraescolars per part de l’AMPA ha d’implicar un compromís de qualitat.

- La comunicació ha de ser en català L’ALUMNAT Els encarregats: S’estableix l’estructura de les classes en encarregats segons objectius, funcions i organització que s’especifiqui. Objectius estructurals:

• Portar a l’aula l’aspecte participatiu, reivindicatiu i de relació d’una societat democràtica

• Incentivar els alumnes a una major participació de la vida escolar • Fer que els alumnes sentin l’escola com a pròpia

Funcions dels encarregats o de les encarregades:

16

Cada encarregat tindrà la funció que, en aquest cas, donarà el propi tutor/a i que el mateix nom del càrrec indicarà. Depenent del nombre d’alumnes per aula pot ser que tots els nens i les nenes d’un grup tinguin càrrec o fins i tot que un alumne agrupi diferents càrrecs. Aspectes organitzatius: Es farà el nomenament o elecció, segons es decideixi a inici de curs i segons vegi el tutor o la tutora que és millor pel funcionament de la classe. Les assamblees: Puntualment s’organitzen les assemblees de primària a les quals assisteix tot l’alumnat des de 1r fins a 6è. Allí es discuteixen temes que preocupen a l’alumnat i els quals han fet saber abans al professorat mitjançant una bústia de suggeriments o de forma directa. També serveixen per abordar temes que preocupen al professorat i que també ells preparen de cara a l’assemblea, amb l’objectiu de mantenir un to adequat de discussió per trobar solucions consensuades i procurant ser fidels als principis d’escola democràtica. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I DE SERVEIS DELS CENTRE Quan ens referim al Personal d’Administració i Serveis, fem referència a aquelles persones dedicades a la participació en la gestió de determinats recursos del centre i no implicats en l’acció educativa de manera directa. Entre ells, a la ZER comptem amb l’administrativa, i cada escola amb les persones encarregades del servei de menjador i del servei de neteja. És important crear un clima de respecte mutu i coherència en el tracte entre tots els membres de la comunitat educativa.