projecte final de recerca fons de desenvolupament sostenible: calafell

Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament Sostenible Víctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell

1

PROJECTE DE RECERCA: CALAFELL

ANA HERRERO GUILLEN

VICTOR FRANQUET MARCILLAS


2

ÍNDEX:

Part de Territori: ..................................................................................................... 5

Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.......... 5 Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada

turística, densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels darrers 20 anys....................................................................................... 5

Dades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, de macromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20 anys. .................................................................................................... 6

Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels darrers 20 anys....................................................................................... 7

Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i del conjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació.... 8

Tasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys ................ 9

Dades de migració, esperança de vida, estructura de la població. ................... 9 Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i de

futur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys. ...............................................10 Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys. .......14

Tasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de grans infrastructures: depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc. ............................. 16

Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluació històrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de futur a localitzar al municipi. ...................................................................16

Resposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària, autopistes i autovies, linies elèctriques, etc.................................................17

Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual pla en la dinàmica social del municipi........................................................17

Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès. ......17

Tasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipi ....................................................... 19 Obtenció de dades evolutives (almenys 5 anys)...........................................19 Consum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i

mensuals o trimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències de consum d’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona. ....20

Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi. ..............24 Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca:...................26 Xarxa de control de la qualitat de l’aigua: ..................................................32 Referència sobre les aigües costaneres. .....................................................35 Referència sobre espais fluvials. ...............................................................36 Cicle de l’aigua al municipi......................................................................39

Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi................... 41

Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat? ...................41 Quins són els seus objectius i recursos? .....................................................42 Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat

de: gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic, etc. .....................................................................................................42


3

Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment de generació? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil i productiva del municipi? ........................................................................43

A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als programes electorals dels diferents candidats?...........................................43

En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes locals i vincles a projectes comarcals o de Diputació?...................................44

En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals que amb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan referència al medi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general. ..........44

Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial i capacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació amb institucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes...........................................................................................................44

Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de generar valor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta sobretot de destinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions de protecció, etc. ..................................................................................44

Tasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.................................. 46

En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en

la seva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil. ...........46 Etapes ICLEI: .........................................................................................46 En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model

de municipi sostenible desitjat. ................................................................49 En tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats. ................50

Tasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi. ...................................................... 52

Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival...52 Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta.

..........................................................................................................52 Un cop identificat el nombre de visitants en el moment de màxima afluència i

donat que els municipis analitzats tenen com a principal actiu el clima i les platges, es procedirà a identificar la superfície de les platges del municipi, la seva capacitat d’acord amb els estàndards disponibles. Aquesta capacitat total física de les platges es contrastarà amb la capacitat d’acollida del municipi. Les disfuncions que puguin detectar-se hauran d’explicar-se. ............................55

Pes del turisme en l’economia del municipi: ...............................................56 Llocs de treball estables i també estacionals relacionats amb l’activitat del

turisme: ...............................................................................................56 Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a

l’activitat del turisme, ja siguin públics o privats (un port esportiu, un spa, etc.):..........................................................................................................56

Dinàmica de regeneració de les platges durant la primavera. ........................57 Altres impactes a identificar. ...................................................................58 Objectius ambientals que afecten a les platges: ..........................................59 Argumentació de les principals conclusions. ..............................................59


4

Tasca 8 – Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi......... 59 Per a cadascuna de les 7 tasques desenvolupades es demana de fer un balanç

de situació en clau de sostenibilitat. Aquest balanç es farà utilitzant la metodologia DAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats)...........................................................................................................60

PART ECONÒMICA DEL PROJECTE...................................... ¡Error! Marcador no definido.

Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses establertes...................................................... ¡Error! Marcador no definido.

Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa ....... ¡Error! Marcador no definido.

Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa ..¡Error! Marcador no definido.

Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relació amb el seus sistema productiu ................. ¡Error! Marcador no definido.

Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa ..... ¡Error! Marcador no definido.

Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiar ........ ¡Error! Marcador no definido.

Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar ¡Error! Marcador no definido.

Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un desenvolupament sostenible? ........................... ¡Error! Marcador no definido.

Bibliografia 75


5

Part de Territori:

Tasca 1 - Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.

Dades de dimensió física, població censada, població de fet en temporada turística, densitats de població. Dades evolutives, quan correspongui, dels darrers 20 anys.

Calafell és un municipi de la província de Tarragona, situat al Baix Penedès entre els municipis de El Vendrell (oest), Cunit (sud), Castellet i la Gornal (Nord-est), Bellvei (Nord) i la Mar Mediterrània a l’extrem sud. La seva longitud és de 1,570061º i la seva latitud és de 41,201578º.

La seva superfície és de 20,4 km2 repartits entre tres municipis i 28 urbanitzacions. Als anys quaranta del segle passat el poble es dividia en dos nuclis urbans diferenciats entre poble i platja. Més endant, a partir de l’any 1947 es desenvolupa Segur de Calafell, una urbanització que ha esdevingut més gran que el propi nucli històric.

L’any 2010 es van censar al munipici una població de 24.423 habitants1, en la franja d’edat compresa entre els 15 i 64 anys és concentra un 72% de la població de Calafell. Al nucli antic hi viuen 7.094 habitants, a Segur de Calfaell 8.523 habitants, a la Platja de Calafell viuen 2.919 habitants, a Bellamar 227 habitants i a Bonanova hi viuen 142 habitants. La densitat de població és de 1,197,21 habitants/ km². Al Baix Penedès la desnsitat de poblaicó és de 336’6 habitants/ km² i a Catalunya és de 234 habitants/ km².

L’evolució demogràfica del municipio en els darrers vint anys és significativa passant aquest de 7.396 habitants als 24.423 habitants, multiplicant-se en un 330%, en canvi, des de l’inici de la crisi econòmica actual s’ha anat moderant aquesta proporció fins arribar un punt de creixement baix de només un 0,65% anual.

1 Padró municipal a data 1/1/2010 http://bit.ly/oL7Wkn


6

Dades econòmiques de grans sectors, de població ocupada i atur, de macromagnituds econòmiques, d’impostos. Dades evolutives dels darrers 20 anys.

L’economia tradicional es basava en l’agricultura de secà i la pesca, actualment, el sector turístic és la font d’ingresos principal del municipi, seguit pel conreu de vinya, cerals i oliveres. El PIB de Calafell és de 370,4 milions d’euros, és a dir, el PIB per habitant de 17.500€, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 64% del PIB per habitant mig de Catalunya.

Les dades econòmiques en matèria d’impostos en quant a IRPF per l’any 2008 són de 4.435€ per habitant, sent aquesta quantitat l’equivalent a un 81% de l’IRPF per habitant de Catalunya.

Les dades d’ocupació per població ocupada ens mostren que a Calafell treballen 5.831 persones, la població desocupada és de 688 persones, la població activa és de 6.519 persones i la població inactiva és de 6.979 habitants. Si ho comparem amb les dades generals de Catalunya per al 2009 observem que el total de treballadors actius és de 3.814.700 treballadors i

El PIB per sector de treball a l’any 2006 era d’un total de 331,6 MEUR. El primer sector només representava un 0,1% de l’economia local, la industria un 5,5% i el tercer sector el 94% restant..


7

La comarca del Baix Penedès és la que presentava, a data 31 de desembre de 2010, la taxa d’atur més alta de tot Catalunya, amb un 25,2%. Així ho conclou la primera Diagnosi del mercat de treball de Catalunya, elaborada pel departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat per tal d’impulsar la transformació del Servei Català d’Ocupació i dissenyar un pla de creació de llocs de treball en el termini 2011-2010.2

En el capítol d’inversions i despeses municipals veiem una clara evolució a l’alça, tanmateix, degut a la crisi econòmica ja evident el 2007, aquesta tendència, així com altres indicadors ens indiquen un estancament poblacional i econòmic, que a curt termini es tradueixen en una disminució notable d’inversions i despeses.3

Dades de consum. Nombre de vehicles, equipaments. Dades evolutives dels darrers 20 anys.

L’Idescat estima al 2008 una població resident de 22.939 habitants, no obstant aquestes dades no són del tot representatives, diferents estimacions de població per part de l’ajuntament determinen una població resident mitjana sobre els 36.000 habitants i valors punta de 51.000 habitants a l’època estival.4

2 http://www.noticiestgn.cat/2011/07/26/el-baix-penedes-la-comarca-amb-la-taxa-d%E2%80%99atur-mes-alta-de-catalunya-252/ 3 http://www.ajcalafell.org/pdf/POUM/09-Agenda-Avaluacio-Economico-Financera/Agenda-avaluacio-economica-

financera.pdf 4 http://calafell.cat/poum/CLF_CD_AP/CLF_AP_10_EAMG/CLF_AP_10_EAMG.pdf


8

A Calafell hi ha matriculats un parc de vehicles de 14.313 unitats. Els turismes representen un 72% del parc automobilístic, les motocicletes un 10%, els vehicles industrials un 15% i els vehicles restants un 3%. Si fem una comparació amb la resta de la comarca del Baix Penedès observem un descens d’un 2% en quant a turisme i a nivell català un descens d’un 6%. Aquesta variació ens permet apreciar la necessitat del municipi d’una mobilitat en turisme en detriment d’altres modalitats més eficients. Igualment, el nombre de vehicles matriculats a disminuit paulatinament des dels 386.399 de l’any 2005 als actuals 210.657 de l’any 2009.5

En quant a vivendes, en el passat 2009 es van inicar 33 obres de construcció de vivenda a Calafell, al Baix Penedès s’iniciaren 207 obres i a Catalunya 13.523 vivendes. Aquestes xifres contrasten amb les dades del 2005 que mostren un nivell de construcció a Catalunya 8 vegades superior. L’any 2006 es construiren un màxim històric de 127.117 vivendes. Aquest constrast tant elevat és el reflex de la crisi econòmica actual i de la caiguda de la bombolla inmobiliària dels darrers anys.

Les dades municipals es complementaran amb dades comarcals, provincials i del conjunt de Catalunya. Aquestes dades actuaran com a marc de comparació. 5 http://www.gencat.cat/gencat_dades/es/economia.html


9

Tasca 2 - Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys

Dades de migració, esperança de vida, estructura de la població.

A l’any 2000 hi vivien 637 estrangers d’una població total de 12.219 habitants, és a dir, un 5,37% de la població era estrangera. Al Baix Penedès hi vivien, 2.447 estrangers d’un total de 56.843 habitants, és a dir, un 4.3% era estrangera. A Catalunya teniem un 2,9% d’estrangers, és a dir, hi vivien 181.590 d’estrangers d’una població total de 6.261.999.

A l’any 2005 hi havia 2.751 estrangers d’una població total de 18.905 persones, és a dir, un 14% dels habitants de Calafell era d’origen estranger. L’any 2005 el Baix Penedès ja tenia un 12’07% d’estrangers d’un total de 79.967 habitants. Catalunya assolí un 11,42% d’immigració estrangera d’un total de 6.995.206 habitants.

Actualment a calafell hi viuen 4.609 estrangers dels 24.423 habitants del municipi, per tant, observem que un 18’87% de la població resident a Calafell. Al Baix Penedès hi viuen 15.753 estrangers de 99.786 habitants estrangers censats (15% població) i, actualment, a Catalunya hi ha 1.198.538 estrangers d’una població total de 7.512.381 (15% població)6.

Si analitzem la immigració per origen veurem que 234 persones censat a Calafell procedents de Catalunya, 28 provenen de la resta d’Espanya, 4 més provenen de la UE i 386 tenen el seu origen a la resta del món. Al Baix Penedès han s’han instal·lat 712 catalans, tenim un saldo negatiu de 84 espanyols, de la UE han arribat 55 nous habitants i de la resta del món 1.006 habitants. Les dades de Catalunya són d’un saldo negatiu de 781 espanyols menys, de la UE s’ha incrementat en 15.240 i de la resta del món 109.254.7

6 http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=6 7 http://fbbva.es/TLFU/dat/08_tarragona.pdf


10

L’esperança de vida de Catalunya és de 81,66 anys i d’Espanya de 81,24 anys al néixer. La piràmide de població de Calafell del 2008 ens mostra aquest creixement abrupte del municipi en forma de rombe, que demostra una inviabilitat del model de creixement a llarg termini ja que les franjes d’edat més joves tendeixen a minvar plantejant d’envelliment de la població i la dificultat d’assumir les despeses creixents que aquesta situació comporta.

Plans urbanístics, avaluació del model de creixement i d’urbanització, actual i de futur. Anàlisi del plans dels darrers 20 anys.

El model de municipi que proposa el nou POUM de Calafell, aprovat definitivament el 24 de gener de 2011, és el d'una ciutat compacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenible econòmica i ambientalment..

Les problemàtiques del municipi són, en gran mesura, degut a l’escasa planificació urbanística realitzada al llarg dels darrers 50 anys i a l’especulació urbanística duta pels diferents agents públics i privats locals.. Per això mateix, Calafell té un contjunt de problemàtiques que el nou POUM intentarà resoldre.

Calafell és una ciutat relativament continua però poc estructurada amb problemes per posar en relació els diferents nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell. Això és en bona part causat per les barreres de les infraestructures, la C-32, la C-31 i la via del tren.

En general, el municipi pateix una manca d’equipaments i espais lliures degut, principalment, a que les segones residències s’han convertit en primeres residències a un ritme vertiginós. Les problemàtiques per aconseguir espais per a fer col·legis, instituts i centres sanitaris han estat constants en els darrers anys hi ha fet imprescindible la confecció d’un nou POUM per tal d’aconseguir-los i transofrmar Calafell d’un poble turístic a una ciutat metropolitanta.


11

Antecedents de plans urbanístics: En el primer pla general del1968 tot el sòl era urbanitzable, l’any 1989 es delimitava el sòl no urbanitzable, es reduia les alçades reguladores i es planificava la unió entre el poble i la platja. A principis de 2008 i per solucionar els problemes esmentats es va començar la revisió del planejament urbanístic de Calafell, conegut amb el nom de POUM, en el nou POUM que s’aprovà el passat gener de 2011 (per primer cop amb una notable participació ciutadana) es defineixen les estratègies encaminades a desenvolupar i millorar Calafell. Aquest document serà l’eina per tal que Calafell afronti els nous reptes del futur. Per primera vegada es potencia l’us de l’espai no urbanitzable com a punt de lleure i esbarjo protegint el paisatge, s’eliminen sols urbanitzables de l’anterior POUM on hi anaven més de 2000 habitatges per crear un gran parc Municipal de 84 hectàrees, es posa en valor el corredor verd entre el Foix i la ciutadella ibèrica, travessant l’espai agrícola i forestal que es protegeix. Es crearà un vial que faciliti la unió de les urbanitzacions del nord de Segur dotant-les de comerç de proximitat i més equipaments.

Un dels objectius principals del nou POUM és crear noves centralitats, dotar els barris dels equipaments necessaris per viure, es proposa aconseguir espais per equipaments mitjançant operacions urbanes. A Segur es construirà un centre urbà als voltants de l’eix Port-Estació-Avda. Catalunya, actuant com a pol d’atracció econòmica i comercial del barri diversificant els usos i densificant els habitatges. Es transformarà els sector delimitat entre l’estació del tren i la plaça Pau Casals per crear una nova centralitat. Els nous edificis s’alinearan al vial per donar una nova façana urbana més ordenada i s’obriran locals comercials a les plantes baixes. Progressivament, parcela a parcela, al llarg dels anys es crearà un nou centre urbà a Segur de Calafell que preten ser referència per tot el municipi i els seus voltants. Una proposta pionera en l’urbanisme actual que, a la vegada, permetrà tenir nous equipaments al voltant de l’eix de l’avinguda Catalunya. Es crearà un nou teixit que augmentarà la densitat


12

d’habitatges, diversificant el model comerical i productiu tot generant més activitat econòmica. Una de les estratègies generals del POUM és la de crear una estructura que integri i cusi les diferents parts del municipi. Actualment, aquesta missió es produeix amb el nou passeig marítim reforçant el caràcter urbà de la C-31, convertint-la en una rambla que uneixi els diferents barris entre Segur i Calafell, orendant els nous creixements i augmentant la seva capacitat comercia i d’oci. Per estendre la influència del front de mar per sobre de les infraestructures ferroviàries es proposen actuacions de permeabilitat al llarg de tot el seu recorregut. A més, a Mas Mel es millora la seva connexió convertint l’actual pont en una plaça que actuarà com a nova centralitat del municipi. Entre Segur i Calafell la C-31 farà un paper integrador i estructurador convertint-se en una rambla que lligarà la ciutat amb el sentit est-oest.

Modificant l’estructura viària es proposa desviar el traçat actual de la C-31 donant lloc a un nou creixement entre el poble i la platja (sector dels Cirerers). Aquesta actuació permet la creació d’un parc urbà al llarg del Torrent de la Cubertera incorporant i protegint la pineda adjacent. A tocar d’aquest corredor verd s’obre la porta d’accés al Parc forestal del Comú i a la Vall agrícola de Mas d’en Vives es proposa un nou equipament esportiu de referència. El nou POUM contempla un catàleg a protegir. Es posa en valor el patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural del municipi reforçant el valor emblemàtic i referència visual del castell. Al voltant del poble es proposa omplir el buits actuals com a eina per generar xarxa i ciutat (ARE i el Mirador del Castell). La platja de Calafell es vertebrarà amb la linia del Castell desenvolupant una via de ronda, un conjunt d’equipaments (biblioteca, guarderia). Es rehabilita el barri de pescadors amb l’obertura del carrer de Vilamar cap a la plaça alcalde Romeu.


13

Problemàtiques municipals a resoldre:

1. Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,.

2. Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell.

3. Existència d’un model de baixa intensitat i dispers. Calafell.

4. Municipi poc estructurat.

5. Model de segona residència i estiueig.

6. Urbanitzacions envellides.

7. Manca d’equipaments de gran tamany.

8. Front marítim massificat.

9. Model econòmic basat en la construcció.

10. Poca diversificació econòmica.

11. 7.600 persones treballen fora del municipi.

Objectius generals del POUM:

1. Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents.

2. Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència actual i futura.

3. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.

4. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.

Oportunitats de futur:

1. Situació propera a Barcelona i Tarragona.

2. Bona comunicació amb Barcelona.

3. Bon clima i recursos naturals propers.

4. Valor del patrimoni cultural, arquitectònic i arqueològic.

5. Preservació dle paisatge i els corredors ecològics.


14

6. Transformació constant en primera residència.

Dades de tipologia i règim dels habitatges. Evolució dels darrers 20 anys.

A partir de les dades proporcionades pel Cens de població de l’INE observem que des de l’any 1981 fins al 2001 els habitatges principals passen de 1.322 habitatges fins als 5.418 actuals. Tanmateix s’observa com són els habitatges secundaris els majoritaris ja que actualment representen 3 vegades més habitatges que els principals, ara bé, a l’any 1981 aquesta xifra era 7 vegades superior, per tant, s’observa com el municipi s’ha anat transformant en un municipi amb habitants que hi resideixen tot l’any.

Règim d’habitatges de Calafell a l’any 2001:



15


L’evolució del règim d’habitatges al Baix Penedès evidencia el creixement d’aquesta xifra en els darrers 30 anys, ja que el Baix Penedés s’ha convertit en un pol d’atracció per a nous habitants provinents de Barcelona i rodalies. Si comparem aquestes xifres amb Calafell observem que aquest municipi ha estat el que més ha crescut de tota la comarca, en aquest cas, el Baix Penedès només té el doble d’allotjaments secundaris respecte els principals.

Règim d’habitatges al Baix Penedès a l’any 2001:




16

Tasca 3 - Identificació i avaluació social del fenòmen “nimby” de grans infrastructures: depuradores, abocadors, antenes, centrals energètiques, ports, etc.

Dades de les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi. Avaluació històrica de la seva aceptació per part de la població local. Grans projectes de futur a localitzar al municipi.

Autopista Pau Casals (C-32), C-31, via de tren, Port Esportiu, depuradora d’aigües residuals. Indirectament és veu afectat pel CIM Baix Penedès. A partir del Pla Director Urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès8 realitzat pels professsors de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Josep Oliveras Samitier i Dr. Joan Alberich González observem com Calafell rep un impacte indirecte respecte la possible construcció del Centre Integral de Mercaderies del Baix Penedès, a partir d’ara CIM, que es preveu ser construït per CIMALSA, és a dir, la Generalitat de Catalunya. A banda d’aquest projecte, hem de fer especial menció al futur desenvolupament del POUM local amb la rehabilitació, reforma i integració de les diferents infraestructures del municipi. Entre elles destaca la conversió de la C-31 en una Rambla, realitzar diferents passos a les vies del tren per accedir al litoral, construcció del centre comercial i d’oci Mas de la Mel, construcció d’un teatre i auditori municipal i un palau de congressos. El nou POUM rebutja plenament la proposta de passar la A-7 pel municipi de Calafell, pel seu elevat impacte així com suposa un abans i un després en la planificació urbanística municipal ja que introdueix un conjunt de canvis substancials que modificaran la fesomia urbana del municipi al suprimir el pas de la via ferroviaria per la linia de costa.

8 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf


17

Resposta social als grans projectes d’infrastructures viàries: linia ferroviària, autopistes i autovies, linies elèctriques, etc.

“La PNFC (Plataforma NO Fem el CIM) té, en bona part, característiques dels moviments NIMBY (‘Not In My Back Yard’), en tant i quant és contrari a la localització del LOGIS al BaixPenedès, si bé no planteja un desacord profund en la localització d’àrees logístiques en altres llocs del país. Com expressava una de les persones entrevistades: ”Per què aquí? Per què logística? I, en canvi no es posa a l’entorn de l’Eix Transversal de Catalunya i de la nova línia de ferrocarril que s’hi construirà.”9

La Plataforma "No fem el CIM" és va crear l'any 2003 arran de la sospita que la Generalitat volia contruir un Centre d'Intercanvi de Mercaderies que en un principi ocupava 220 ha. Aquest projecte s'estava portant d'amagat i en aquell moment ni Generalitat ni Ajuntaments oferien informaciò als veïns que la solicitaven.10

Els plans urbanístics i la conflictivitat social. Rastrejar les incidències de l’actual pla en la dinàmica social del municipi.

A tall d’exemple, tenim el blog de la Laia Gomis11 que es fa ressò de les diferents manifestacions produïdes a la vila de El Vendrell en contra de la presència del President de la Generalitat, José Montilla Aguilera. El conflicte social rebia el suport de diferents partits polítics a l’oposició entre els quals hi havien afiliats a la JNC i CIU. A través de la PNFC NIMBY van manifestar-se amb l’eslogan “NO AL CIM” el passat març de 2007.

Altres conflictes ambientals relacionats directament amb el Baix Penedès.12

El Vendrell: Cal renaturalitzar els aiguamolls de les Madrigueres 24 Has i gestionar correctament el bosc del massís del Montmell.

9 http://www.cimalsa.cat/centres/penedes/docs/Est_comp/1Est_LOGISPenedes2.pdf

10 http://www.nofemelcim.org/

11 http://laiagomis.blogspot.com/2007/03/sobre-el-logis-peneds.html

12 http://aeec.pangea.org/documents/mapa-conflictes.swf

http://www.moviments.net/noalplacaufec/documentacio/22marc09/RESUM_DE_CONFLICTES_I_ENTITATS_ADHERIDES.pdf


18

Destrucció del paratge de la Cobertera, entre Calafell i Bellbei: Una vegada més una nova autovia trinxadora del territori. O bé per lògica ambiental i econòmica es rescatarà el peatge de l‟AP-7, o s‟aprofitarà el traçat actual d‟alguna carretera?

La central tèrmica de Cubelles: Un error històric que es podria perpetuar indefinidament si se n‟accepta el trasllat a uns escassos metres de la seva ubicació actual.

La dessaladora del Foix Una instal•lació raonable, però amb unes contrapartides ambientals poc estudiades i que representen la salinització del litoral i l‟afectació dels seus ecosistemes, sobretot els prats de Posidonia i Cymodocea.

Platges de Cunit, costa daurada. Espigons en forma de T construïts als anys 50 estan en mans de científics per tal de canviar-los ja que s'han adonat que no deixen renovar la sorra i creen corrents perilloses i mortals.


19

Tasca 4 – Avaluació del cicle de l’aigua al municipi Obtenció de dades evolutives (almenys 5 anys) L’empresa SOREA, filial del grup Agbar, s’encarrega de la xarxa d’abastament a tot el municipi de Calafell així com dels municipis pròxims de Cubells i Cunit, gestionant comunament les necessitats hídriques de la zona. El consum d’aigua entre els anys 2006 i 2009 a Catalunya, el Camp de Tarragona i la comarca del Baix Penedès queda reflectit a la taula següent:

Consum Consumdomèstic indústria

i serveis2005Baix Penedès 8.900,50 858,5 9.759,10Camp de Tarragona 41.396,30 8.691,40 50.087,70Catalunya 410.370,20 116.211,90 526.582,102006Baix Penedès 9.179,20 936 10.115,20Camp de Tarragona 43.059,80 9.432,90 52.492,70Catalunya 410.081,20 118.438,90 528.520,202007Baix Penedès 9.578,40 1.308,30 10.886,70Camp de Tarragona 43.122,50 10.293,90 53.416,40Catalunya 410.941,10 123.603,50 534.544,602008Baix Penedès 9.093,00 1.783,00 10.876,00Camp de Tarragona 43.320,20 10.867,70 54.187,90Catalunya 398.653,50 117.889,60 516.543,102009Baix Penedès 9.576,80 1.442,20 11.018,90Camp de Tarragona 43.594,10 10.184,90 53.779,00Catalunya 400.917,30 114.541,70 515.459,00

Consum d'aigua. Facturació (1). Comarques, àmbits i províncies

Unitats: Milers de m3.(1) Facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua.

Total

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge A la xarxa d’aigua a Calafell, s’observen diferències entre els trimestres. Pels anys 2007 i 2008 les xifres van ser les següents:


20

Font: ACA Consum sectorial (indústria, agricultura, ús habitatges), en dades anuals i mensuals o trimestrals, per tal d’identificar usos estacionals. Cercar referències de consum d’aigua a nivell de Catalunya o de la demarcació de Tarragona. Les taules següents presenten els tipus aplicables als consums produïts des del 30 de juliol del 2011: Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua domèstic per la província de Tarragona i Catalunya (sense IVA) Preu unitari €/ m³

6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mes

TARRAGONA 1,405 1,176 1,210 1,570 CATALUNYA 1,615 1,378 1,418 1,752 Preu total de la factura(sense IVA) Preu unitari €/ m³

6 m³/mes 10 m³/mes 12 m³/mes 20 m³/mes

TARRAGONA 1,668 1,367 1,384 1,727 CATALUNYA 1,829 1,551 1,585 1,923 Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del DOGC


21

Protegit General General Específic Domèstic Industrial0,4179 0,4427 0,1400 0,5491 0,85 0,50

Nom

Codi ACA Nom municipiReductor Demogràfic Protegit General(Protegit x

1)(General x

2)(General x

5)Coef

G.GeneralGrav.

GeneralGrav.

Específic Zona

673 CALAFELL 1,00 1,000 0,4179 0,4427 0,4179 0,8854 2,2135 1,00 0,1400 0,5491 A

Coeficients Domèstics Usos Domèstics Usos Industrials

Nota: El tipus aplicats son sense IVA (l'IVA del cànon de l'aigua és del 8%)

Tipus aplicable 30.07.2011Valor base Llei de Pressupostos:

Usos domèstics Usos industrials Coeficients reductors zona B

Font:http://www.consum.cat

Font:ACA Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús domèstic.


22

Font:ACA Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua industrial per la província de Tarragona i Catalunya(sense IVA) Preu unitari €/ m³

20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mes

TARRAGONA 2,407 1,832 1,792 1,788 1,784 CATALUNYA 2,319 1,878 1,811 1,810 1,807 Preu total de la factura de l’aigua industrial(sense IVA) Preu unitari €/ m³

20 m³/mes 100 m³/mes 500 m³/mes 1000 m³/mes 5000 m³/mes

TARRAGONA 2,847 2,052 2,000 1,995 1,989 CATALUNYA 2,674 2,103 2,016 2,013 2,006 Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús industrial


23

Preu total de la factura comercial per la província de Tarragona i Catalunya Preu unitari 50m³/abonat/mes

Subministrament aigua en baixa

Cànon aigua

Clavegueram Total Sense IVA

Total amb IVA

TARRAGONA 1,224 0,653 0,217 2,084 2,238 CATALUNYA 1,143 0,654 0,200 1,997 2,142 Estructura de la tarifa de subministrament en baixa per l’ús comercial

Normativa: Decret 47/2005 de març (DOGC 4350 de 24.03.05) que modifica el Decret 103/2000 de 6 de març, pel qual s’aprova el reglament de tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua. Normativa de referència La nova Directiva Marc en Política d’Aigües de la Comunitat Europea (des d’ara DMPA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. En aquesta Directiva es deixa de veure les aigües que discorren pel territori des d’un punt de vista únicament hidràulic i comercial, i contempla aquest recurs com a part estructural i funcional indispensable del medi natural i integrat, alhora, dins d’un marc d’ús i gestió sostenible. Així, doncs, l’entrada en vigor de la DMPA, el 22 de desembre de 2000 (dia de la seva publicació al DOCE), i la seva posterior transposició a la normativa estatal, requerida per abans del 22 de desembre de 2003, condicionen un seguit de canvis des del punt de vista normatiu, a nivell estatal i autonòmic, així com en la planificació, gestió i control, de manera integrada, de les


24

masses d’aigua, tant continentals com costaneres, a partir de les autoritats competents de les respectives demarcacions hidrogràfiques. Referències sobre la xarxa hidrogràfica on queda inclòs el municipi. El municipi de Calafell disposa de dues infraestructures d’aigua: el Consorci d’aigües de Tarragona(CAT) i La Mina Gran Aqüeducte. La segona d’aigua dels pous de l’Ajuntament, però des de setembre de 1995 el municipi va deixar de comprar aquesta aigua. Calafell depèn de les aportacions d’aigua externes. Actualment, la provisió més important d’aigua és la que arriba per una canonada des del riu Ebre gestionada pel CAT. Calafell també rep aigua de petits pous alimentats per l’aqüífer del Garraf i que estan regulats per l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA).

La concessió del CAT al 2010 va ser de 4.032.000 m3 anuals amb una dotació de reserva de 303.000 m3 anuals. Ell subministrament comença a la província al 1985, actualment subministra aigua a 71 municipis consorciats i 33 indústries, per tant serveix al 80% de la població i cobreix el 30% del territori amb la seva xarxa. El consum total d’aigua provinent del CAT(2008):71,71. 59% als ajuntaments,41% a indústries. El CAT capta l’aigua dels canals de reg de l’esquerra i la dreta del riu Ebre, a l’estació EB-0, ubicada al marge esquerra a Campredí, Tortosa. Aquesta aigua es tracta a la planta de tractament(ETAP) a l’Ampolla. Al 2009, la xarxa disposa de 264,24 km de canonades,23 estacions de bombament i 30 dipòsits de regulació. L’aigua del CAT té un consum energètic de 0,792 kW/m3. Xarxa del CAT. Província de Tarragona.

Font: ACA


25

Xarxa del CAT. Comarca del Baix Penedès.

Font: ACA

Denominació i dimensió. Caracterització i ús actual L’ACA controla 19 pous de captació d’aigües subterrània al terme municipal de Calafell, destinats a l’abastament, el reg o a usos industrials. La concessió total d’aquestes captacions és de 865.450m3 anuals: -abastament urbà 771.700,-53480 usos industrials,40270 reg per 15 hectàrees de conreus. L’Ajuntament és el màxim concessionari amb 587.600 m3 anuals. Hi ha un total de 15 dipòsits que capten l’aigua de la canonada del CAT i la distribueixen en alta de manera que no cal bombejament. Excepte estació de bombejament CAT EB-15. Règim d’aigües (aforaments). Anàlisi de pressions i d’impactes. Xarxes de control. Hi ha quatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons dades de l’ACA han mantingut uns nivells estables des de l’any 1985/86 que só els anys en que s’obtenen les primeres dades.


26

Font: ACA. GENCAT.CAT Pluviòmetres al municipi o l’entorn geogràfic. Dades

Font:ACA. Referències sobre aqüífers localitzats al municipi o a la comarca: Hi ha una massa d’aigua a l’Àrea de la depressió del Penedès. És l’aqüífer protegit del Baix Penedès. Aquest aqüífer s’ha delimitat mitjançant una línia amb el traçat (decret 328/1988). Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: -3071I01 Aqüífers detrítics neògens i quaternaris del Penedès -3071I31 Aqüífer de les sorres de Santa Oliva


27

La recàrrega es produeix únicament per infiltració de la pluja i les sortides d’aigua són principalment degudes als bombeigs, tot que una part es descarrega per flux subterrani cap a les calcàries del Vendrell – Garraf Sud.

Aqüífers protegits.Font:ACA


28

Caracterització i dimensió. Caracterització i ús actual. Al 2001, la mitjana d’habitants censats dividit pel nombre de llars principals era de 2,46 habitants/Llar. Al mateix any hi ha 16.478 habitants secundaris i 2001 buits que sumats composen la població estacional, 40.536. Sumats als 22.939 habitants censats al 2008, permet avaluar la població del municipi de Calafell en el moment de màxima ocupació teòrica, obtenint una xifra de 63.475 habitants. Segons les dades calculades del rendiments de la xarxa al municipi de Calafell, es determina que el rendiment mig de la xarxa al darrer any ha estat del 60,65%, que és una xifra que es considera baixa. De cara al futur, el rendiment de la xarxa amb les millores proposades serà proper al 75%, que és un valor acceptable.


29

Qualitat de les aigües. Anàlisi de pressions i d’impactes La distribució de les cotes determinarà de forma important les pressions de la xarxa. El consum distribuït segons les hores del dia determinen velocitats a canonades i pèrdues de càrrega. Esquema de la Distribució:


30

Font:ACA Estudi de les pressions El primer paràmetre que s’analitza en Pla Director d’Abastament de Calafell són les pressions de la xarxa. Aquest paràmetre és molt important ja que és el que ens indica si hi ha sobrepressions a la xarxa que tampoc són desitjables per a que el sistema funcioni correctament. De l’anàlisi es determina que hi ha determinats punts de la xarxa on les pressions són molt elevades. Per solucionar aquest problema, s’haurà d’instal·lar vàlvules reguladores de pressió

PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Pressions difuses

Agricultura i Dejecccions ramaderes Alta

ramaderia Agricultura intensiva:

Adobs i trataments Sense pressió

Fitosanitaris

Aplicació llots depuradora Moderada

Retorns reg i recàrrega

Artificial Moderada

Clavegueram i filtracions i fuites

col·lectors urbans des de zones urbanes Moderada

industrials i industrials


31

Activitat industrial Abocaments, lixiviats

i fuites Moderada

Pressions puntuals

Activitat industrial Abocaments industrials Baixa

Sòls contaminats Alta

Dipòsits de residus

Gestió de residus industrials,urbans Sense pressió

i especials

Activitat minera Runams salins Sense pressió

Depuradores aigües Abocaments aigües

residuals Depurades Alta

Extraccions àrids Afeccions a la qualitat Sense pressió

Piezometria

Extracció d'aigua a

zones costaneres Provoca intrussió salina Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC ALTA PRESSIONS SOBRE L’ESTAT QUANTITATIU FONTS PRESSIONS MAGNITUD Extracció Captacions d'aigua aigua Subterrània

Alta

Afeccions Sense Extr. Àrids Piezometria Pressió i qualitat Intensiva Sense Agricultura de vivers Pressió i freatòfils PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU ALT


32

Impactes

IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Impacte potencial Pressió total (pressió

total*vulneravilitat)

Impacte comprovat Pres. total=impacte

potencial

Impacte comprovat

Moderat Alt Alta Baix Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA. Xarxa de control de la qualitat de l’aigua: Els punts de control s’agrupen atenent a criteris diversos, constituint xarxes de control que es mostregen periòdicament i s’analitzen segons models analítics preestablerts. Els resultats obtinguts es contrasten amb els objectius de qualitat planificats. Les unitats funcionals de gestió de les xarxes són les diverses conques hidrogràfiques.


33

Les xarxes de control s’organitzen sobre la base dels criteris de la Directiva marc que estableix una xarxa per al control de vigilància (estacions amb freqüència mensual de mostreig), una altra de control operatiu (estacions amb freqüència trimestral de mostreig) i una darrera de control de petits abastaments (estacions amb freqüència trimestral de mostreig). Fins al desembre del 2002, les xarxes estaven organitzades sota criteris de periodicitat de mostreig i intensitat analítica tal com s’explicita tot seguit:

Xarxa bàsica: Comprèn tot aquells punts de control de rius i afluents amb codificació J+tres dígits, que es mostregen mensualment. Els paràmetres que es controlen són tots o part dels següents: Generals (pH, conductivitat, oxigen dissolt, COT, etc.), anions, cations, nutrients, microbiològics, orgànics globals, metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics i plaguicides clorats, organofosforats i triazines.

Xarxa complementària: Comprèn punts de control d’afluents amb codificació C+tres dígits, que es mostreja dues vegades l’any. Els paràmetres controlats són de caràcter general i en casos especials determinats per la situació o l’època de l’any, metalls, organoclorats volàtils i plaguicides.

Xarxa d’embassaments: Comprèn un seguit de punts de control d’embassaments, amb codificació L+tres dígits. Es mostreja dues vegades l’any. S’hi controlen bàsicament paràmetres indicadors d’eutrofització.

Xarxa de zones humides: Comprèn un seguit de zones humides, estanys i similars, amb la codificació H+tres dígits. En especial les incloses al PEIN (Pla d'espais d’interès natural). Es realitza dues vegades l’any i s’hi determinen paràmetres indicadors d’eutrofització i en alguns casos metalls, dissolvents industrials, organohalogenats volàtils i plaguicides.

Agbar va ser la pionera en la certificació del seu sistema de gestió de qualitat, primer per la gestió dels sistemes de qualitat i després per la gestió del medi ambient. De fet, Sorea va rebre les primeres certificacions l’any 1996, i actualment té la totalitat de totes les activitats que desenvolupa certificades, en tots els seus serveis i unitats de gestió. El fet que Sorea disposi d’un sistema de gestió de la qualitat amb la certificació ISO 9001 suposa un tret diferencial respecte a qualsevol altra empresa del sector


34

que no la tingui, especialment com a garantia pels seus clients. També la certificació ISO 14001 representa una garantia del seu compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient en tots els seus processos. L’empresa disposa d’uns compromisos clarament definits i és capaç de complir-los, fet constatat i revisat, perquè està sotmesa anualment a un sistema d’auditories per organismes de certificació independent reconeguts internacionalment. D’aquesta manera existeix una constant vigilància del compliment tant dels requisits normatius com dels compromisos que adquireix l’empresa. Amb aquestes certificacions s’asseguren unes pràctiques basades en l’honestedat, l’eficàcia i el servei al client i a la societat. Es disposa de mètodes de treball racionalitzats, contínuament revistats i millorats amb mesures de l’eficàcia i l’eficiència. Hi ha un seguiment de la qualitat que garanteix uns resultats establerts. Els laboratoris, a més d’estar certificats amb la normativa ISO 9001, tenen també l’acreditació més alta existent per la seva activitat d’acord a la normativa ISO 17025. La certificació inclou un doble compromís, com a empresa, i per part de tots els seus centres. El sistema de gestió està dissenyat per estendre i implantar el mateix model de gestió i control a tots els centres amb independència de la seva magnitud, ja siguin municipis gestionats, estacions depuradores d’aigua residual, estacions de tractament d’aigua potable com a laboratoris. A més, Sorea motiva als treballadors a participar en la millora i es difon per tota l’organització el sentiment i la cultura de la qualitat i el servei al client. L’estratègia de l’empresa doncs, va intrínsicament lligada a la millora contínua, a la planificació i a la claredat d’objectius que s’asseguren amb els seus sistemes de gestió auditables. SOREA té el compromís d’estar sempre en l’estat de coneixement més avançat possible per donar el millor servei en tot el seu àmbit d’actuació

Identificació dels punts de control existents al municipi o que afecten directament a l’anàlisi de la qualitat de l’aigua al municipi


35

Referència sobre les aigües costaneres. La costa és poc abrupta i poc retallada amb una forta pressió sedimentària a causa de les aportacions episòdiques de les torrenteres locals i també per la deriva litoral, condicionades pels temporals. És un sector altament influenciat per l’acció humana, amb importants variacions del perfil litoral original. Aquesta costa contrasta amb la morfologia d’altres indrets de Catalunya com pot ser la Costa Brava en municipis com Montgrí, Begur i Tossa de Mar, on trobem una costa rocosa i abrupta, retallada per les cingleres i amb nombrosos entrants i sortints, dominada per una forta pressió dinàmica de la mar i amb petites platges al fons de les cales. L'Agència en controla la qualitat de les aigües litorals basant-se essencialment en dues directives europees: la Directiva marc de l'aigua (DMA - 2000/60/CE) i la Directiva relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany (2006/7/CE). La qualitat de les aigües de bany de Calafell es controla setmanalment, un exemple seria aquest informe de l’ACA:


36

13 (07/09/2011 - 13/09/2011) Qualitat Sanitària de les aigües de bany

Platja Punt de mostreig

Qualitat Sanitària

Temperatura mitjana de l'aigua

DE SEGUR DE CALAFELL

1 Excel·lent 24º C


DE L'ESTANY-MAS MEL


DE CALAFELL 1 Excel·lent 24º C


Referència sobre les aigües subterrànies. Calafell es troba a l’àrea hidrogeològica 308 Calcàries del Garraf-Bonastre. La qualitat d’aquest aqüífer pel municipi no és vulnerable per la contaminació per nitrats, però altres municipis que comparteixen aqüífer sí; és per això que el terme disposa d’un punt de control de nitrats (Pou Formigons Vilafranca). També hi ha quatre punts de control de la xarxa piezomètrica, que segons l’ACA han mantingut els seus nivells més o menys estables des de que es disposa de dades mesurades, l’any 1985/1986. Piezòmetres, qualitat aigües subterrànies:

Font:ACA Referència sobre espais fluvials. El terme municipal de Calafell està travessat per la riera de l’Estany i diferents torrents: la Grallera i Montpaó ( afluents de la riera)l de la Casa Vella i el de la Casa Nova.


37

La riera i el seu afluent principal discorren principalment per àrees rurals, encara que en alguns trams travessen àrees urbanes i alguna possible futura urbanització. El tram més conflictiu es troba a la desembocadura del mar ja que conflueixen dues variables en aquest punt: màxima pressió urbana i condicions geomorfològiques més adverses. La inundabilitat està relacionada amb els cabals d’avinguda dels diferents períodes de retorn fixats per la legislació vigent de la riera de l’Estany i els seus afluents. Per tant, el risc d’inundabilitat el marca la riera i les seves crescudes. Zones inundables al municipi i punts singulars. La delimitació de zones inundables efectuada per l’INUNCAT inclou diverses zones afectades pel desenvolupament urbanístic:

o La façana litoral de la platja de Calafell i de Segur de Calafell, aproximadament a l’alçada de la línia de tren fins a la platja.

o El sud-est del nucli de Calafell fins a la platja de Calafell. o El Torrent de la Casa Nova de Segur. o El Torrent de la Casa Vella de Segur. o Límit oriental de la urbanització Mas Mel.

Les principals zones inundables són la Riera de l’Estany, El Torrent de la Grallera i el Torrent de Montpaó.


38

La Riera de l’Estany es considera inundable en tota la seva longitud. És un tram que pateix una gran pressió urbanística. Té una longitud de 946 metres i un desnivell total de 5,05 metres amb un pendent mig del 0’53%. El seu primer tram té molta vegetació i cap neteja, després passa per una urbanització( Alorda Park) i un antic càmping ,i al final arriba al mar travessant la zona edificada de la Platja de Calafell on s’ha construït ponts i passarel·les. El pont de l’Avinguda presenta una secció hidràulica reduïda que pot patir problemes de desguàs. Té una conca d’aportació de 18,9 km². La proposta d’actuació per la riera, degut a l’alta pressió urbanística i el pas d’infraestructures és una solució integral més que en una mesura correctiva puntual. El Torrent de la Grallera és un tram de 3 km, un desnivell de 32,2 metres i un pendent mig de 1,09%. Discorre per sòl no urbà ni urbanitzable, sobre camps d’oliveres i vinyes disponible. La seva secció hidràulica és molt important i l’espai hidràulic sembla adequat. La llera té una amplada de 20 metres en el tram superior i 60 a l’inferior amb alguns estretaments puntuals. En aquest punt travessa una carretera local d’accés a la depuradora, una d’accés a la Urbanització de Mas Romeu i un tram de la via de servei de la CM31. El Torrent de Montpaó és de 4,1 km de llarg, desnivell total de 87,1 metres i un pendent mig de 2,12%.Té punts d’unió amb la Grallera i podria causar avingudes importants a la urbanització Mas Romeu que és creuada per aquest torrent a la part central amb reserves importants de sòl, encara que caldria estudiar els límits inundables per limitar els usos i activitats. En aquest punt es proposa la construcció d’un pont per garantir la seguretat ciutadana. Aigües amunt de la urbanització el torrent discorre per un terreny natural no urbanitzat. El torrent principal és de difícil accés i orografia abrupta amb una profunditat de més de 5 metres. La secció hidràulica és molt important i l’espai hidràulic sembla suficient.


39

Font: POUM Cicle de l’aigua al municipi Captació i destí de l’aigua al municipi de Calafell.


40

La totalitat de dipòsits en alta d’abastament d’aigua potable són 15, connectat al CAT, des de on capten aigua i la distribueixen per canonades de 150 fins a 300mm de diàmentre per la xarxa de distribució a la seva àrea d’influència, bàsicament de fibrociment. Gràcies a la distribució en alta de d’aigua d’aquests dipòsits, no cal bombejar. A part, el municipi disposa de l’estació de bombejament CAT EB-15 i de tres més del Servei Municipal: Estació d’elevació Les Brises, E. d’elevació Bellamar i E. d’elevació Bonanova. Esquema distribució en alta:

La xarxa de distribució de Calafell està formada per canonades amb un diàmetre major o igual a 125mm. Ès una xarxa formada per moltes canonades de petit diàmetre i poques de major diàmetre que agrupen les petites. La xarxa de distribució que arriba a totes les escomeses té diàmetres més reduïts entre 32 i 150mm. Els materials són variables, abans del 1990 s’utilitzava el fibrociment per ser substituït pel polietilè i la fosa. Respecte a la reutilització de l’aigua, el municipi disposa d’un depuradora d’aigües residuals on es destina l’aigua al reg. Especificitat del consum en infraestructures turístiques del municipi. CLUB DE GOLF LA GRAIERA La propietat de Golf Calafell va decidir reutilitzar les aigües residuals de la depuradora urbana de Calafell. La propietat i SOREA van construir una planta de


41

tractament d’aigües al·legant criteris de baix impacte ambiental, la flexibilitat d’operació, el baix consum d’energia i la minimització de costos d’operació i inversió. La planta es va posar en funcionament el juny del 2004. El camp de golf presenta una demanda d’aigua molt variable al llarg de l’any. La taula de cabals de producció indica les necessitats estacionals estimades inicialment.

Font:ACA HOTEL LE MERIDIEN RA BEACH HOTEL & SPA Aquest hotel és un establiment exclusiu d’alta qualitat situat a primera línia de mar. El consum hídric que realitza per aquest establiment és alt, ja que les seves dimensions són considerables ( disposa de 143 habitacions) i, a més, disposa de un centre destinat a salut i bellesa de 7.200 m2.

Tasca 5 – Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi.

El primer agent a avaluar és l’administració municipal. Es farà un seguiment de les polítiques i programes orientats a la sostenibilitat desenvolupats els darrers 5 anys. És a dir, l’anterior legislatura i l’actual.

Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat?

Existeix l’Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i medi Ambient, encapçalada pel regidor Rafel Solé Miró i com a responsable de Medi Ambient i Serveis Contractats el regidor José Antonio Jiménez Entrena.


42

Quins són els seus objectius i recursos?

“Des de l'Àrea de medi ambient, serveis contractats i activitats, es realitza el seguiment dels diferents serveis públics com l'enllumenat , la recollida i gestió dels residus municipals, la neteja viària, el servei d'abastament d'aigua potable i clavegueram, la depuració de les aigües, la gestió del cementiri municipal, el manteniment dels parcs i espais enjardinats així com l'arbrat viari.

Es tramiten autoritzacions de les quals han de disposar els establiments comercials per exercir l'activitat. Es gestionen les platges i es mantenen els sistemes de gestió mediambiental implantats. Es té cura dels animals abandonats, se censen els animals domèstics i es controlen les diferents colònies de fauna periurbana.

Col·laborem amb la resta d'àrees municipals introduint els criteris de sostenibilitat ambiental en els projectes i accions que s'executen per les diferents regidories. Difonem i apliquem la nostra política ambiental, adoptant les mesures necessàries per a eliminar i quan no sigui possible, prevenir la contaminació, implantant les mesures de millora corresponents i tenint en compte tots aquells aspectes necessaris per a garantir la protecció del medi ambient”.13

Hi ha específicament reglaments municipals orientats a millorar la sostenibilitat de: gestió aigua potable, aigües residuals, gestió de brossa, consum energètic, etc.

Existeixen diferentes reglaments específics orientats a millorar la sostenibilitat, començant per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental14 presentat al punt 7 del POUM i un conjunt d’ordenances munícipals1516.

Ordenança municipal en front a la plaga del morrut roig a les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus). L'objectiu d'aquesta ordenança és establir mesures de prevenció i lluita per evitar la propagació d-aquesta plaga. El contingut d'aquesta ordenança és d'obligat compliment per a totes les persones físiques i jurídiques propietàries de palmàcies.

Ordenança/reglament tinença d'animals. Aquesta Ordenança té per objecte la regulació de la tinença, comerç i recollida d'animals de Calafell per tal de protegir la salut i la seguretat de les persones, garantir el màxim respecte als drets dels animals, el bon nivell de convivència entre animals i persones en el medi urbà i el màxim nivell possible de qualitat de vida per a tots.

13 http://calafell.cat/informacio-general-4 14 http://calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/informe-sostenibilitat-ambiental 15 http://calafell.cat/ajuntament/ordenances-municipals 16 http://calafell.cat/noticies/noticies/butlleti-digital-de-calafell/noves-millores-ambientals-segur-de-calafell


43

Ordenança municipal de circulació, Ordenança/reglament circulació vehicles i persones. Guals. Seguretat viària.

Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics de Calafell, Ordenança/reglament participació ciutadana. Policia i bon govern. Estrangeria...

Ordenança municipal de l'illa de vianants. Ordenança/reglament circulació vehicles i persones. guals. seguretat viària

Ordenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, i particularment del mosquit tigre.

Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions. Ordenança/reglament medi ambient: sorolls, antenes, publicitat Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions.

Hi ha Agenda local 21? Quan es va aprovar i com? Quin va ser el procediment de generació? Hi ha seguiment i millora de l’Agenda? Hi participa la societat civil i productiva del municipi?

L’Ajuntament de Calafell va aprovar el 24 de març de 2006, en una sessió plenària extraordinària, l’Agenda 21 del municipi. Tots els grups municipals han votat favorablement el document concloent, que ha de servir de marc de referència per a la futura revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGO).

El document aprovat s’anomena Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell, i marca les actuacions que es duran a terme al municipi des del punt de vista de la sostenibilitat. L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb la ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any passat i que van tractar sobre el model territorial, el nivell de renda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.

A les darreres municipals, quina presència hi havia de la sostenibilitat als programes electorals dels diferents candidats?

El vuitè punt del programa electoral de l’actual alcalde de Calafell, Joan Olivella, parla sobre la necessitat d’assolir un municipi més sostenible amb.


44

“Optimitzar els recursos per a un Calafell més net i sostenible, integrat al segle XXI”17.

En temes de sostenibilitat, hi ha activisme municipal en la creació de xarxes locals i vincles a projectes comarcals o de Diputació?

A rel de dos projectes urbanístics que contemplaven la construcció d’un camp de Golf18 a Calafell i del CIM19 més gran de Catalunya al costat del municipi van fer créixer la indignació entre els habitants que es van organitzar per impedir aquests i altres projectes.

En segon lloc convé identificar i avaluar les organitzacions no governamentals que amb seu al municipi o que actuen al municipi. Sobretot aquelles que fan referència al medi ambient, el comerç just i la sostenibilitat en general.

La Creu Roja és la ONG de referència a Calafell, a partir d’allí destaquem la Festa del Comerç Just, organitzada per l’ajuntament local. Les entitats que hi col·laboren no tenen propiament seu a Calafell, ja que la seva seu és troba a El Vendrell (Geven20).

Cal identificar el seu pes (nombre de socis i recursos), així com el seu historial i capacitat de gestió i creació d’opinió. S’avaluarà també la seva relació amb institucions i sectors productius pel que fa a recursos i participació en projectes.

Aquest municipi disposa de diversos associacions veïnals totes vinculades al seus barris o nuclis urbans, per exemple, l’Associació Marinada (ACAUS)21, l’Associació Calafell Actiu22, però no disposa d’ONG locals amb presència pròpia significativa a cercadors com Google.

Finalment, i en relació al sector productiu, s’avaluarà la seva capacitat de generar valor de sostenibilitat a la destinació, tenint en compte que es tracta sobretot de destinacions turístiques: segells slow, restaurants Km 0, fundacions de protecció, etc.

L’únic valor a la sostenibilitat trobat a la destinació existent són les Jornades Gastronòmiques de Calafell23, organitzades per l’ajuntament, estan integrades

17 http://joanolivella.com/JoanOlivella/index.html 18 http://www.lamalla.cat/medi_ambient/sostenibilitat/article?id=79521 19 http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_No_fem_el_CIM 20 http://geven.stormpages.com/ 21 http://avmarinadaacaus.blogspot.com/ 22 http://bit.ly/sDprIN 23 http://gastronomia.catalunya.com/es/detall.php?id=1_1_526&menuId=209


45

dintre de la guia Slow Food de l’Agència Catalana del Turisme. El segell turístic del municpi és de Destí Turístic Familiar24.

Calafell forma part de rutes gastronòmiques de gran interès com la Ruta del Xató. Però no hem trobat referències sobre SlowFood o km 0 al mateix municipi de Calafell, encara que sí hem localitzat algun exemple a la comarca del Baix Penedès.25 Un exemple seria El CELLER PARTIDA CREUS al municipi de Bonastre. Partida Creus és un petit celler artesanal on s’elabora una producció reduïda de vins de gama alta amb raïm procedent del conreu ecològic. Els vins es conserven sense afegir additius. Fan vi ecològic del Baix Penedès amb respecte per la natura i concebent el vi com aliment. El nom del vi és Quieto. Formen part d’ Slow Food. Fan venda directa a l’explotació i també a fires com: Fray Biocultura de Barcelona, Firagost de Valls, Fira d’ Artesans d’ Altafulla, i Mostra de Vins de Catalunya a Barcelona. Es poden fer visites i degustacions del vi, també ofereixen cuina amb productes ecològics a l’explotació. Un altre mostra és la Granja Maiol26, on produeixen vi ecològic. La finca està en un paratge natural protegit a 6 km de la costa. Els seus ideals són l’ecologia, la preservació del medi natural, una alimentació sana i una agricultura sostenible. S’identifiquen com socis Slow Food.

24 http://bit.ly/uFah93 25 http://gastronomia.catalunya.com/es 26 ruralvolunteers.org/WHOSTS/


46

Tasca 6 – Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.

El punt de partida és treballar i analitzar l’Agenda local 21 del municipi. En el cas que no en tingui, aprofundirà en les estratègies i programes de sostenibilitat i els indicadors que es fan servir per avaluar els resultats d’aquests programes.

En primer lloc, i per l’Agenda 21, convé incidir en quins agents han participat en la seva redacció i quin ha estat el nivell d’implicació de la societat civil.

L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb la ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any 2005. Han pres part del procés d’elaboració del Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell diversos agents polítics i societat civil i que van tractar sobre el model territorial, el nivell de renda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.

Entre les propostes d’aquest document hi ha la creació d’un Consell de Seguiment de la Sostenibilitat, així com la creació d’una regidoria de Medi Ambient, disposar de casals o centres cívics, que l’equip de govern ja està dissenyant per tal d’ubicar-ne un al poble, un altre a la platja, a l'antic Cinema Iris, i un tercer a Segur de Calafell, o la construcció d’un segon Centre d’Assistència Primària a Segur de Calafell. A més, l’equip de govern també ha dut a terme algunes propostes que van fer els ciutadans en el transcurs dels debats, com la creació de la borsa del voluntariat, o la posada en marxa de nous canals de comunicació amb els ciutadans, a més de la creació del Consell amb l’alcalde.

En segon lloc, i a partir de la Guia europea de planificació de les Agendes locals 21 de l’ICLEI, comparar la metodologia desenvolupada en el municipi amb el que proposa l’ICLEI.

Etapes ICLEI:

- Crear d’un fòrum de medi ambient.

Una vegada finalitzats els treballs de l’auditoria ambiental municipal l’ajuntament de Calafell disposava d’una proposta de Pla d’acció ambiental. Amb la voluntat que el Pla d’acció ambiental sigui un document àmpliament consensuat pels agents socials i econòmics de la població, l’Ajuntament, de manera prèvia a la seva aprovació, ha iniciat un procés de participació pública que ha anomenat “Fòrum ambiental del pla d’acció ambiental de Calafell”.

La finalitat d’aquest Fòrum ambiental va ser la d’establir un marc d’intercanvi d’informació, diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agents locals de Calafell. A partir del debat generat en aquest procés de participació pública s’ha revisat i redactat el Pla d’acció ambiental de Calafell.


47

- Definir la filosofia i visió de futur del municipi sostenible.

El “Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell” s’estructura en sis documents:

1. Diagnosi Estratègic de Sostenibilitat, que és una radiografia del municipi. 2. Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat, que marca les accions que s’han de

dur a terme. 3. Diagnosi de Síntesi. 4. Participació Ciutadana, que explica les accions que s’han dut a terme durant

el procés. 5. Criteris per a l’ordenació i regulació d’usos del sòl no urbanitzable. 6. Pla de Seguiment: proposta organitzativa i sistema d’indicadors, que esbossa

un pla per al futur.

- Identificar problemes i causes (indicadors)

El Ple de l’ajuntament va signar a l’any 2004 la Carta de Aalborg27 i es va adherir a la declaració “Cap un Model de Sostenibilitat Local- Indicadors Comuns Europeus-“ (Agreement on the adoption of Towards a Local sustainability Profile-European Common Indicators”, on hi consta el compromís d’introduir indicadors de sostenibilitat local i segons aquest indicadors, establir objectius, fer un bon seguiment del progrés i redactar informes sobre les fites assolides. Un conjunt d’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podria facilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a la sostenibilitat. L’Ajuntament elabora un sistema d’indicadors de sostenibilitat com una eina per fer el seguiment del procés d’Agenda 21 Local, i en concret de les actuacions municipals vers una gestió sostenible.

L’Ajuntament disposa d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat integrador i adaptat al municipi, el qual es retroalimenta de manera continuada per tal de poder fer un seguiment i una valoració de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi. L’aplicació i seguiment d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat ha de permetre el traspàs d’informació als sistemes d’indicadors d’àmbit regional (XCPS) i europeu.

- Definir objectius generals.

Millora de la qualitat ambiental urbana. Conservació i millora d’espais rurals i naturals. Diversificar l’economia local amb activitats sostenibles. Informació i educació ambienta. Integració de la sostenibilitat en la presa de decisions municipals. Cohesió social de la població.

27 http://digibug.ugr.es/bitstream/10481/585/1/15403051.pdf


48

Introduir una gestió sostenible als sectors ambientals clau: aigua, energia i residus.

- Prioritzar problemes (cas de l’aigua).

L’any 1981 es consumia un total de 1,828 milions de m3 d’aigua per una població local fixa propera als 5.000 habitants però amb una quantitat de població estacional propera als 100.000 habitants segons el treball realitzat pel professor Jordi Blay. El consum d’aigua per a l’any 2007 fou de 3’8 milions de m3 d’aigua, és a dir, si tenim en compte el nombre d’habitants censats per any ens sortiria una xifra desorbitada superior al 400 litres/dia per habitant, ara bé, si reflexem la mitjana anual aleshores veurem com aquesta xifra disminueix fins els 240 litres/dia per habitant. Ara bé, aquesta quanitat incorpora tota la despesa municipal, incoporant la despesa ocasionada per consum industrial, agrícola i de serveis i si incoporem la totalitat del factor estacional aquest xifra disminueix fins a dades ja semblants a la resta de Catalunya, amb un consum proper als 135 litres/dia per habitant.

Tot plegat ens porta a valorar la necessitat del municipi d’haver d’incoporar noves fonts de captació d’aigüa, ja que bona part dels aqüífers presentaven problemes de sobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. Per sort des de l’any 1989 laigua que arriba al municipi prové del riu Ebre. En l’actualitat la recuperació de les aigües subterrànies s’apunta com una de les principals elements en la gestió de l’aigua d’abastament ja que s’ha paralitzat el projecte de desalinitzadora de Cunit per manca de finançament.

- Identificar opcions i establir objectius específics (cas de l’aigua).

Fomentar un ús racional de l’aigua i millorar la depuració de les aigües residuals.

- Crear programes per abordar objectius (cas de l’aigua).

28 grupo.us.es/ciberico/archivos_word/258b.doc


49

Promoure un ús racional de l’aigua i millorar l’eficiencia del servei d’abastament.

Millorar la gestió d’aigües residuals.

- Formalitzar un Pla d’acció (cas de l’aigua).

Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a to el sòl urbà. Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània. Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua així com la seva qualitat. Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi

d’aigua. Pla de substitució dels aforaments existents. Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació

en activitats com camps de golf. Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar

l’estalvi. Actualització del Pla de Clavagueram separativa en tots els punts de la

ciutat. Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots el s punts de la

ciutat. Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa. Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de

desguès de l’emissari submarí. Elaborar un estudi de les possiblitats de reutilització de l’aigua residual

depurada. Transvasament de les aigües pluvials cap a les conques locals.

Pel que fa als indicadors, convé en primer lloc veure si responen als plantejaments de l’Agenda 21 de Rio (no a la pròpia agenda local 21!)

A partir dels indicadors de sosteniblitat facilitats per la Càtedra UNESCO de la UPC29 observem que el conjunt d’indicadors generals de l’agenda 21 responen a ecoauditories, economia ecològica, economia ambiental, societat civil, salud i qualitat de vida, energia, ciutat territori i mobilitat i, polítiques de reducció de la pobresa.

El municipi de Calafell només ha desenvolupat una petita part d’aquests indicadors en materia de biodiversitat, cicle de l’aigua, energia, residus, qualitat atmosferia i mobilitat i, finalment, soroll.

En segon lloc, definir la validesa dels indicadors com a eina per mesurar el model de municipi sostenible desitjat.

Tot els indicadors exposats a l’apartat anterior són vàlids en quant responen a les problemàtiques mediambientals del municipi. D’aquesta manera es poden mesurar

29 http://portalsostenibilidad.upc.edu/detall_07.php?numapartat=1&id=75&numopcn=7


50

els diferents impactes que en materia de consum d’aigua, residus, energia, mobilitat, soroll i biodiversiat detingudament i eficientment.

Si el consistori ho considera adequat, per un control de la implantació de les mesures ambientals indicades, es poden utilitzar els següents indicadors de seguiment, en la fase d’obres i d’execució:

BIODIVERSITAT:

• Superfície agroforestal afectada per la urbanització o l’edificació.

CICLE DE L’AIGUA:

• Consum d’aigua d’abastament previst.

• Volum d’aigua depurada i pluvial reutilitzada al sector.

• Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat.

ENERGIA:

• Consum energètic previst en el sector.

• Percentatge energètic de producció pròpia en relació al consum total en el sector.

RESIDUS:

• Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.

MOBILITAT/QUALITAT ATMOSFÈRICA:

• Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes en relació a la totalitat del sistema viari urbà.

• Percentatge de xarxa viària adaptada a la recollida selectiva de residus.

SOROLL:

• Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55dB nocturn

En tercer lloc, definir la validesa tècnica dels indicadors proposats.

El conjunt d’indicadors són representatius de la realitat del municipi, a més a més, s’han triat un conjunt d’indicadors senzills de mesurar i, sobretot, fiables amb el


51

temps i comparables amb el territori, ja que altres municipis també emprens aquests indicadors.

Tots ells són consistents ja que tenen una validesa científica. Són sensibles ja que s’adequen als canvis que hi puguin succeir reflectint aquests immediatament. Són adaptables a qualsevol territori de Catalunya i del món. Finalment, són fàcilment entenedors, útils i estables.


52

Tasca 7 – Càlcul capacitat de càrrega del municipi.

L’objectiu és avaluar si el territori municipal pot absorbir de forma sostenible els fluxos temporals de visitants. Per fer-ho es proposa el següent:

Identificació de la població de fet en el moment de màxima afluència estival.

A partir de la previsió sociodemogràfica per a la revisió del Planejament de Calafell, IERM de juliol de 2010 sabem que la població actual total és de 35.800 habitants i que a l’agost, el més amb més activitat turística i llotjament registrat a Calafell, el municipi assoleix els 59.000 habitants.

Comparació de densitats de població entre temporada baixa i temporada alta.

La densitat de població és de 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per els 24.423 habitants censats, si tenim en compte els 35.000 habitants totals de temporada baixa tindrem una densitat de población de 1.715,68 hab./km² i en temporada alta per una población total de 59.000 habitants tindrem una densitat de població de 2.892,15 hab./km².


53

Calafell té una població estacional molt forta, qüestió que provoca una alta càrrega sobre el municipi. La població empadronada al 2008 arriba a duplicar-se durant l’estiu, passant de 33.500 persones a 60.000. Els càlculs basats en el consum d’aigua i en la recollida d’escombreries situa la població en poc més de 33.000 habitants, amb un repunt a la població al mes d’agost que arriba a les 60.000 persones. La població estacional augmenta en un 55% la població empadronada. Un dels motius de tant elevat increment és l’alt nombre de segones residències al municipi. Dels 26.000 habitatges de Calafell, només una tercera part són habitatges principals, això vol dir que la majoria dels habitatges del municipi són segones residències. Evolució del parc d’habitatges de Calafell (en % sobre el PIB).


54

Font: Idescat

L’ increment del consum d’aigua al municipi, a més d’augmentar als mesos d’estiu, com ja hem citat, també ho fa els caps de setmana on el consum pateix increments del 50% al marge del mes de l’any que sigui a causa de l’alt nombre de segones residències a Calafell:

Font:POUM

Puntes de consum setmanals.

Font:POUM


55

L’aigua és un dels recursos que pateix amb més intensitat l’augment de la població pel turisme, però no es pot oblidar que altres com l’electricitat i el gas també ho fan. Els turistes i el model de ciutat difusa que presenta Calafell hi contribueixen, ja que són la causa de que el consum als períodes d’estiueig superin els esperats per la població empadronada.

Els residus també són elevats a causa de l’estacionalitat, 2,27 Kg/persona/dia.

La contaminació atmosfèrica al municipi és baixa, perquè la presència d’indústria és baixa. En canvi l’emissió de gasos hivernacle és alta, especialment a l’estiu a l’àrea litoral i al centre urbà, pels vehicles.

Un cop identificat el nombre de visitants en el moment de màxima afluència i donat que els municipis analitzats tenen com a principal actiu el clima i les platges, es procedirà a identificar la superfície de les platges del municipi, la seva capacitat d’acord amb els estàndards disponibles. Aquesta capacitat total física de les platges es contrastarà amb la capacitat d’acollida del municipi. Les disfuncions que puguin detectar-se hauran d’explicar-se.

A partir de la pàgina web del Patronat de Turisme de Calafell sabem que el municipi disposa de 5 km de sorra daurada de platges.

“Gaudiu dels 5 quilòmetres de sorra daurada, de les seves aigües riques en iode i per descomptat de les moltes activitats aquàtiques que s’hi poden practicar. Les tres platges i el passeig marítim de Calafell van ser de les primeres platges de Catalunya a obtenir la certificació ISO 14.001 per part de l’Entitat Certificadora AENOR, l’any 2003. L’any 2006, es recertifica el sistema en ISO 14001:2004, per la mateixa entitat, i al març de 2008, tenim el sistema de gestió mediambiental verificat en EMAS, per la Unió Europea. La bandera blava és present a les nostres platges des del 1992.”30 El Municipi de Calafell gaudeix de tres platges; Platja de Calafell, Platja de l’Estany de Mas Mel i Platja de Segur de Calafell, les tres platges estan vorejades pel passeig marítim. Limiten amb els termes de Cunit i El Vendrell. Platja de Calafell: Amb una superfície aproximada de 100.920 m2, és la situada a la part mes occidental del municipi, tocant al Vendrell i està compresa entre el carrer Carrerada d’en Ralet i l’Estany de Mas Mel, tocant al carrer de l’Estany.31

30 http://turisme.calafell.cat/ca/contents/view/17 31 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Calafell.pdf


56

Platja i el Passeig Marítim de L’Estany Mas Mel: Té superfície aproximada de 119.190 m2. Aquesta platja segueix la platja de Calafell i es troba situada entre la riera de l’Estany i el C/ Tajo.32 Platja de Segur de Calafell i el Passeig marítim de Segur i la Plaça Pública del Port: Situada a l’extrem oriental del municipi, tocant al terme de Cunit, té una superfície aproximada de 205.700 m2 i es localitza entre la platja de l’Estany de Mas Mel i el carrer Duero.33

Pes del turisme en l’economia del municipi:

Calafell, amb setze establiments hotelers i El Vendrell també amb setze són les dues poblacions amb més infraestructura turística d’hotels i pensions del Baix Penedès. El turisme ha estat un dels motors econòmics del desenvolupament del municipi. El sector serveis amb un important pes del turisme, representava al 2.007 un 75,7% del PIB, la construcció el 19,6%, la indústria un 6,2% i el sector primari un 1,6%.

http://www.gencat.cat/diue/doc

Llocs de treball estables i també estacionals relacionats amb l’activitat del turisme:

Treballadors per sectors a Calafell. — Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total — 2010 0 190 217 2095 2502 2009 0 202 274 2091 2567 2008 0 219 423 1963 2605 —-------------------------------------------------------------------

--------------

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació. Institut d'Estadística de Catalunya

Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a l’activitat del turisme, ja siguin públics o privats (un port esportiu, un spa, etc.):

32 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Estany.pdf 33 http://calafell.cat/sites/default/files/Platja_Segur.pdf


57

“Testimonis silenciosos i incondicionals d’un ric i gloriós passat són algunes de les moltes petjades que ens ha deixat la història al llarg dels anys: un emocionant viatge al temps dels ibers de la mà de la Ciutadella Ibèrica on es combinen harmoniosament la recerca arqueològica amb els aspectes lúdics, pedagògics i turístics; les restes de dues cisternes de l’antiga vil·la romana del Vilarenc; el viatge a la vida d’èpoques passades entre les muralles del majestuós i elegantCastell Medieval de la Santa Creu, dotat d’una de les més singulars panoràmiques de Calafell; l’obligada visita a l’esglesiola de Sant Miquel, ubicada al modern barri de Segur de Calafell; la visita a una de les ja gairebé inexistents Botigues de Pescadors: Museu Casa Barral, on l’entranyable escriptor Carlos Barral passà llargues i agradables temporades, sota la mirada atenta de la platja calafellenca; les Cases d’Indians , com Cal Bolavà o Cal Perico, el Monument al Pescador, el Bot Salvavides- símbol d’identitat per a molts calafellencs, amb una singularitat inimitable: donar voltes sobre si mateix i retornar sempre a la seva posició original-... són alguns dels molts i meravellosos exemples del nostre patrimoni. No hem d’oblidar el magnífic camp de golf de la Graiera, un camp de 18 forats, apte per a tots els nivells i caracteritzat pels grans llacs en situacions estratègiques, i espectaculars vistes.”34

A més a més, cal destacar coma oferta complementaria el Calafell Slide, el Super Kite Circus, Club Nàutic Segur De Calafell, Escola de Vela de Wind Cat House, Club de Rem “llaguts” de Calafell, Club Esportiu Sant Miquel (Tennis i Padel), Club Esportiu Mescha, diversos equips de futbol base locals, poliesportiu municipalfutbol 11 i futbol sala i el Club Patí Calafell.

Finalment, destaquem com a oferta d’oci complementaria al municpi el Karting El Vendrell, l’OkTeam del Vendrell (Paintball) i l’hotel Le Meridien Ra Beach Hotel & Spa.

Dinàmica de regeneració de les platges durant la primavera.

La sorra de les platges de Calafell és famosa per la seva finor. La regeneració del litoral realitzada els anys 1993 i 1994 va recuperar una platja pràcticament desapareguda per l'erosió, tot i l'efecte negatiu de la sorra aportada, d'inferior qualitat. Deu anys després i gràcies a les aportacions efectuades amb sorra dragada de l'antic port de Segur i a les continues atencions, la platja ha recuperat en bona part la seva fesomia i qualitat originals.35

Greenpeace va elaborar un estudi sobre la regeneració de les platges i denuncià per activa i per pasiva el desastre ecològic que s’estava realitzant en el dragatge i regeneració de les platges de Calafell, el Vendrell i Roda de Barà de l’any 1993 per Part del MOPT a costa de treure-li al municipi veí de Vilanova i la Geltrú.

34 http://turisme.calafell.cat/ca/contents/view/22 35 http://www.edicionsupc.es/ftppublic/forum/FEC00100.pdf


58

«Des d' abans de l'inici de les obres, vam denunciar que aquestes extraccions no s'havien de realitzar, ja que hi havia un sector pesquer que depenia dels recursos de la zona, així com prats de posidònia que s 'havien passat per alt.»36

Altres impactes a identificar.

A continuació s’adjunta el llistat d’aspectes ambientals significatius que contempla el resultat del procés d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals del 2008.

36 http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/634/fura-634-pg-009.pdf


59

Balanç de la capacitat de càrrega i impactes generats pel turisme al municipi.

Objectius ambientals que afecten a les platges: 37

Dins del marc del sistema de gestió ambiental, es defineixen els objectius com a propòsit de millora continua en la gestió ambiental, associats a la reducció de l’impacte ambiental que poden provocar els aspectos ambientals significatius. En aquest sentit, s’han definit els següents objectius dins el PGMA. Objectiu mediambiental 1: Augmentar les activitats de sensibilització i conscienciació dels ciutadans i dels usuaris de platges per tal d’augmentar un 5% , el % de residus recollits selectivament. Resultat: El % d'increment ha estat del 3,6 % pràcticament podríem dir que l'objectiu s'ha assolit. Objectiu mediambiental 2: Reduir un 5% el consum d’aigua potable de les dutxes. Resultat: El % d’estalvi ha estat del 7.28 %. Objectiu mediambiental 3: Reduir en un 2% el consum d’energia elèctrica de la zona del passeig marítim. Resultat: S’ha reduït el consum d’energia elèctrica Kwh/Qm/any de passeig en un 5.2% Objectiu mediambiental 4: Disminuir l’impacte que provoca l’abocament d’aigües pluvials a la sorra, i medi marí a través de la millora de la qualificació de l’aspecte de la sorra, i de l’aigua que atorga l’Agència Catalana de l’aigua, anualment. Nº objectiu mediambiental: 5 Reduir un 2% el consum d’aigua potable en les activitats de neteja del Passeig Marítim, respecte d’aigua subterrània. Resultat: Objectiu aconseguit s'ha reduït un 6,89 % el consum d'aigua potable per serveis de neteja

Argumentació de les principals conclusions.

L’ajuntament de Calafell durant l’any 2003 va decidir implantar un sistema de gestió ambiental a les platges i al passeig marítim conforme a la norma de referència UNE-EN ISO 14001, que ha permès avançar dins d’un marc de millora continua. La Declaració Ambiental de platges de Calafell de l’any 2008 constitueix la quarta edició d’aquesta SGMA i és un pas en la validació de la política ambiental del municipi. Així mateix, aquest document no només mostra els resultats obtinguts per a l’any sinó que també és un document que recull els objectius per a l’any següent. Tasca 8 – Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi.

37 http://calafell.cat/sites/default/files/Declaracio-Ambiental-Platges-Ajuntament-de-Calafell-2008.pdf


60

Per a cadascuna de les 7 tasques desenvolupades es demana de fer un balanç de situació en clau de sostenibilitat. Aquest balanç es farà utilitzant la metodologia DAFO (acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats).

Fortaleses Zona Geogràfica i clima. Les platges d’arena fina amb bandera blava. Certificació de turisme familiar. El municipi compta amb una tradició turística molt important i amb

infraestructura turística. El Port de Segur de Calafell com a organitzador d’activitats nàutiques, Fires i

per l’oferta gastronòmica i d’oci. Patrimoni cultural coms el Castell i la Ciutat Ibèrica de Calafell. Proximitat als nuclis urbans de Barcelona i Tarragona. Població del municipi rejovenida. Política i sistema de gestió mediambiental i existència d’un POUM. Ajuntament com a agent social.

Debilitats Manca de liquiditat de l’administració local ni la possibilitat d’obtenir noves

fonts de finançament a curt termini. Existència de dos nuclis urbans principals diferenciats dins del municipi:

Calafell poble i Segur de Calafell, a més de la inconnexió entre altres urbanitzacions.

Model de segona residència i estiueig. Urbanitzacions dels anys 60. Manca d’equipaments grans, especialment a Segur. Front marítim massificat. 7.600 persones es desplacen fora del municipi a treballar. Creixement incontrolat de la població. Elevat percentatge d’atur. No empadronament de tots els residents reals del municipi. Concentració de l’activitat empresarial en el sector terciari (turisme i

construcció). Davallada del nombre d’inversions al municipi des del 2007. Alt risc d’inundacions a les xarxes viàries secundàries i en zones urbanitzades. El tren fa de barrera artificial com a separador/disgregatiu del municipi. Model de baixa densitat i dispers. Municipi poc estructurat. Necessitat d’adequació de la xarxa de conducció d’aigües. Manca d’organitzacions (ONG’s i associacions d’àmbit local a part de les

veïnals).


61

Oportunitats

Canvi de poble turístic a ciutat metropolitana. Els bens patrimonials i els valors gastronòmics de la zona poden augmentar el

flux de turistes fora del període estiuenc. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques. Recuperació de l’activitat pesquera al Port de Segur de Calafell . El potencial paisatgístic, preservació del paisatge i els corredors ecològics. La transformació constant en primera residència. Desenvolupament integral del POUM. Reforçar l’ús del ferrocarril, millorant les àrees d’aparcament al seu entorn. Apostar per l’autopista com a via de connexió territorial, suprimint peatges i

enllaçant Segur en dos sentits. Articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i

comarcal. Esponjar el front de mar, introduint estratègies per a l’obtenció de zones

verdes i equipaments.

Amenaces La estacionalitat del turisme que és la base econòmica del municipi. La realitat física existent, és a dir, la presència dels torrents i el risc d’ inundabilitat. Empobriment de la població i del municipi. Pèrdua de pes turístic a favor d’altres destinacions turístiques. Construcció incontrolada a zones inundables i a primera línia de costa. Incerteses econòmiques futures. No disposar de serveis i infraestructures suficients per abastir les necessitats

futures (sanitat, educació, gestió de residus, depuració d’aigües, neteja de platges).

Envelliment de la població. Èxode de la població per manca d’oportunitats laborals.

La valoració DAFO del municipi de Calafell indica que les estratègies del municipi de Calafell han d’anar dirigides a diferents aspectes: racionalització del creixement urbanístic, cohesió espacial, protecció paisatgística, protecció del patrimoni històric,augmentar la dotació d’equipaments i serveis a tot el municipi i impuls i diversificació de l’activitat econòmica. Al mateix temps, la valoració posa de manifest les limitacions i dificultats del municipi. En primer lloc caldria frenar el creixement urbanístic desmesurat i racionalitzar-lo en funció de la realitat del territori. Per una part cal evitar construir en zones amb perill


62

d’inundació i per un altre propiciar el canvi de poble turístic a ciutat metropolitana. Així mateix, es fa necessari un replantejament de les xarxes d’aigua i elèctriques, ja que el model de dispersió urbanística ha propiciat pèrdues en la xarxa de distribució d’aigua i disminució de l’eficiència de la xarxa elèctrica. La cohesió espacial la podríem considerar des de dues perspectives. Una primera referent a les xarxes de comunicació i una segona dirigida a reduir la rivalitat que pateix aquest municipi entre els diferents nuclis. Cal detectar quines són les principals vies de connectivitat i els punts conflictius, per afavorir la planificació del creixement urbanístic i de les infraestructures, i la mobilitat urbana. La reforma de la carretera C-31 s’ha plantejat com un element de cohesió del municipi, però la realitat és que gran part de la població la percep només com una carretera, que no compleix les expectatives de ser una rambla per on poder passejar alhora que és un perill, ja que s’han produït molts atropellaments. La dualitat entre Calafell i Segur de Calafell s’hauria de minimitzar a través d’una dotació equitativa d’equipaments i serveis, fent un esforç major a Segur que pateix més carències en aquest sentit. La rivalitat entre els diferents nuclis dels municipi pot significar un entrebanc pel desenvolupament del conjunt, perquè les diferències històriques de prioritats i desenvolupament entre d’altres, han provocat un gran desgast.

La protecció dels valors paisatgístics i el patrimoni natural és primordial per aconseguir una situació sostenible. Fins no fa gaire s’havia anat ocupant una gran part del sòl sense respectar el pas natural de torrenteres i sense tenir en consideració els valors ecològics i la biodiversitat de l’espai. Actualment, el canvi de mentalitat en general i els programes d’urbanització, permeten pensar en un escenari més sostenible en aquest sentit. Cal utilitzar la zona inundable com a àmbit de referència d'un parc fluvial que connecti el poble de Calafell amb la platja per evitar interferències amb la dinàmica fluvial. Alliberar el sòl urbà vinculat als torrents i fer parcs urbans en relació amb aquests, restablint la vegetació potencial. Un altre punt que mereix protecció és el front litoral i la seva dinàmica que ha vist afectat el seu curs natural per la massiva ocupació del litoral, així doncs, convé dur a terme una estratègia d’esponjament de la segona línia de mar i incrementar l’espai verd públic. En definitiva, cal compatibilitzar els usos i activitats amb els valors paisatgístics i ecològics del municipi i potenciar els seus valors en general.

Respecte a la sostenibilitat ambiental del municipi existeix un risc en la gestió dels residus urbans, ja què les xifres de triatge encara estan molt lluny de la mitjana catalana. El triatge de residus no arriba al 10% quan la mitjana catalana és del 33%. Cal adoptar noves estratègies per fomentar la separació dels residus per part dels habitants del municipi. Calafell disposa d’uns actius que hauria de preservar i que poden servir com a part important de les futures estratègies turístiques: patrimoni històric, identitat urbanística del nucli antic i cultura gastronòmica. Alhora de suposar un fet diferencial, com hem comentat abans, ajudaria a augmentar la capacitat competitiva del municipi a través de la desestacionalització del turisme i a l’activació


63

de noves oportunitats econòmiques al voltant d’aquests valors. Un altre valor a explotar és el Port Segur Calafell que actualment està desaprofitat, cal trobar fórmules per optimitzar el seu rendiment, com el recent trasllat de la Confraria de Pescadors a les instal·lacions portuàries facilitarà el retorn de la flota d’arrossegament, actualment ancorada al port de Vilanova i la Geltrú. L’economia de Calafell ha estat basada durant molt temps en el sector terciari al voltant de la construcció i el turisme. La construcció com a activitat productiva ha perdut força en un escenari de futur, ja què és una activitat que en el seu moment es va sobredimensionar i que, per tant, econòmicament ha sofert un gran declivi, incidint en l’augment de l’atur. Sembla convenient dirigir els esforços cap a altres sectors com el comerç i la potenciació del turisme en totes les seves manifestacions, per tal d’aconseguir unes qualitats diferencials que situïn al municipi en una posició forta respecte als municipis del voltant. Aquestes accions haurien de repercutir positivament en l’increment d’oportunitats laborals. La situació de crisi financera i econòmica actual fa que les perspectives econòmiques de futur es trobin en situació de risc.


64

Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses establertes.

A Calafell i a la comarca, en general, s’han desenvolupat en els darrers anys les activitats relacionades amb el sector terciari. Els serveis suposen tres quartes parts de l’economia del municipi, destacant el sector immobiliari i l’hostaleria. El turisme concentra al voltant de 1800 places d’allotjament, la majoria de les quals es localitzen en hotels o aparthotels, ja que el municipi no disposa de càmpings ni d’establiments de turisme rural.

Fins al 2007, el municipi presenta una gran dependència del sector de la construcció que aporta pràcticament un 17% del PIB municipal. Ja en aquest període s’inicia una disminució en el pes de la construcció que respecte a l’any anterior, baixa un 8% el seu PIB. Al 2008 el descens d’activitat en aquest sector és molt important.

Font:Caixa de Catalunya. El sector de la indústria té poca rellevància per l’economia de Calafell, ja que es redueix a alguna activitat extractiva i alguna petita indústria local.

El sector primari només representa un 1,6% del PIB a l’any 2007.


65

El sector que té més pes en l’economia de Calafell és el turisme amb un pes del 75;3% del PIB al 2007, percentatge que es col·loca per sobre de la mitjana del Baix Penedès(67,9%) i de Catalunya (65,4%).

A la figura següent, els gràfics mostren la situació del PIB per càpita de Calafell respecte a la seva comarca i a Catalunya. El PIB de Calafell és molt baix respecte al Baix Penedès i la diferència és més gran en relació al global de Catalunya.

Índex de Catalunya=100

Font: Caixa Catalunya

Una empresa important a Calafell és el Port de Segur de Calafell. Les dades de l’empresa són:

Raó social: Port Segur- Calafell Administració SL

Domicili Social: Passeig Marítim, s/n, 43820, Tarragona

Forma Jurídica: Societat Limitada Unipersonal

Rang de treballadors: entre 5 i 25

Objecte social: Gestió i administració del Port Esportiu de Segur de Calafell

La seva història passa per diferents etapes:

Any 1995: Es guanya el concurs per la constitució d’ una Societat d’Economia Mixta per a la Remodelació, Ampliació i Explotació del Port de Calafell.

Any 1998: Es constitueix la Societat Mercantil.


66

Març 2003: El ple de l’Ajuntament de Calafell aprova per unanimitat el Pla Especial d’Ordenació del Port de Calafell.

Maig 2003: S’obté la tan desitjada Concessió.

Juny 2003: S’inicien les obres de construcció del Port.

25 de Juny 2005: S’ inagura oficialment la remodelació i ampliació del Port Segur- Calafell.

Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa

El Sistema Costaner comprèn el sòl inclòs en el domini públic marítim- terrestre. Els terrenys que conformen el domini públic marítim terrestre són de titularitat de

l’estat. Els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys inclosos en el sistema

costaner es regulen, sens perjudici de les determinacions previstes pel POUM de Calafell i per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Els espais portuaris s’ajusten al règim jurídic que estableix la Llei 5/1998, de 17 d’abril de Ports de Catalunya, la normativa que la desenvolupi, i el Pla especial del Port de Calafell.

Els col·lectors i les instal·lacions de tractament d’aigües hauran de complir les condicions d’ubicació establertes en l’article 44.6 de la Llei de Costes.

També, es manté com a vigent l’estudi de detall que ordena el tram de façana marítima afectat per la zona de servitud, aprovat definitivament en data 4 de febrer de 1994 (BOPT de 18 de març de 1998), el qual fou informat favorablement pel Director General de Costes, en data 28 de juny de 1994, d’acord amb allò que estableix la Disposició transitòria tercera, apartat 3, de la Llei de Costes.

El Pla Especial Urbanístic del POUM de Calafell respecte al Port de Calafell té per objectiu recollir les determinacions del planejament aprovat definitivament en data de 25 de juny de 2003 i publicat en el DOGC el 24 de febrer de 2004 i de la seva modificació aprovada el 17 de febrer de 2006 i publicada el 8 de juny de 2006.

El règim del sòl és sòl urbà consolidat. L’àmbit es correspon amb la totalitat del port de Calafell. La superfície total és de 159.162 m2 i es considera d’aprofitament


67

urbanístic. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanístic del port de Calafell.

Segons l’Edicte de 27 d’agost de 2003, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona referent al municipi de Calafell, en la sessió de 25 de juny de 2003, va adoptar l’acord sobre la modificació puntual del Pla general pel que fa al capítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C, al terme municipal de Calafell. La Comissió acorda: 1) aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general pel que fa al capítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C de Calafell, promoguda i tramesa per l’Ajuntament. 2) Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

A les normes urbanístiques de modificació puntual del Pla general pel que fa al capítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C, de Calafell, es proposa a l’article 154 que el sistema General Costaner comprèn el litoral del terme municipal i el port, i espigons i amarres que es poden construir en el mateix.

L’article155 sobre el règim jurídic dels espais portuaris, és l’ establert a la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de Ports de Catalunya, i la normativa que la desenvolupi. Les platges i la resta de domini públic marítim terrestre no inclosos en la zona adscrita per a usos portuaris es regeix per les disposicions de la Llei 22/1998, de 28 de juliol, de costes, i la normativa que la desenvolupi. A més, en contemplació de l’ interès públic urbanístic s’estarà al que disposa en aquest Pla General o en els instruments urbanístics que el desenvolupen.

A l’article 156, d’acord amb el projecte de remodelació i ampliació del port esportiu de Segur de Calafell, es redactarà un pla especial urbanístic que reguli i ordeni l’àmbit de la concessió que no es destina a activitats estrictament portuàries, tant des del punt de vista d’ordenació volumètrica, de les circulacions, dels aparcaments com dels usos admesos, garantint la correcta connexió amb el seu entorn:

a)Usos: a banda dels usos relacionats amb l’activitat portuària: magatzem, taller, club nàutic, control i serveis tècnics del port, s’admeten els usos: comercial terciari, restauració i lleure, sociocultural i aparcament.

b)Edificabilitat: es diferencien dos tipus d’edificis:

Edificis de servei del port, edificabilitat màxima: 2.207 m2 sostre. Edificis de restauració- comercial, edificabilitat màxima: 6.447 m2 sostre.


68

c) Alçada màxima: el pla especial urbanístic, establirà l’alçada de cada edifici amb el criteri de mínima alçada possible i impacte visual.

d) El pla especial regularà l’ús de l’espai central del projecte, que queda lliure d’edificació, per tal que pugui constituir- se en una plaça d’ús de la població.

e) El projecte constructiu de remodelació i ampliació del port esportiu de Segur de Calafell, s’adaptarà a les previsions del Pla especial urbanístic que es redactarà amb caràcter previ al mateix.

L’article157, sobre la zona marítima- terrestre, diu que fins i tot en els enclavaments privats a que es refereix la disposició transitòria tercera, apartat, de la Llei 22/88 de Costes, s’aplicarà a més de la seva legislació específica el disposat en aquest Pla general. Només s’admeten els usos socioculturals, esportius i els comercials directament relacionats amb el servei o utilització de la mar i de la platja.

L’article 158 indica la necessitat de llicència municipal. D’acord amb allò que disposa l’article 30.4 de la Llei 5/1998, de Ports de Catalunya, el conjunt d’edificacions que es construeixin a la zona de servei portuari, i les que tinguin relació amb les activitats comercials, culturals, esportives, lúdiques o recreatives, estan sotmeses a la llicència municipal prèvia d’acord amb la legislació urbanística.

La llicència municipal, diu a l’article 159, haurà de condicionar- se a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental dels nuclis urbans, la protecció dels béns naturals i la conservació del paisatge fixades per la legislació en matèria de medi ambient, podent constituir aquest objectiu condició suficient per modular, i fins i tot, refusar l’autorització municipal.

L’article 159bis és sobre el compliment de les condicions establertes a l’informe de la Dirección General de Puertos y Costas del MOPU de data 9.5.1989:

1) Les edificacions i instal·lacions existents a la zona de domini públic i en zona de servitud de protecció, restaran sotmeses a allò que s’estableix en la disposició transitòria quarta de la Llei de Costes.

2) Amb relació a les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i els col·lectors, s’haurà de donar compliment a allò que disposa l’article 44.6 de la Llei de Costes. En qualsevol cas aquests elements s’hauran de connectar a la xarxa de clavegueram municipal.


69

Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa

L’any 2008 Port Segur- Calafell va obtenir les certificacions EMAS del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el número de registre ÉS-CAT-000281 i ISO 14001: núm. AENOR GA-2008/0480 amb el nombre de registre ÉS-2008/0480.

Les llicències ambientals de l’ajuntament són favorables per la benzinera i el pàrquing.

Respecte als residus, els urbans valoritzables estan gestionats per l’Ajuntament de Calafell i els residus perillosos a través d’ ECOPORT. El port està registrat com productor de Residus a l’Agència Catalana de Residus amb el codi P-33011. Es presenta l’ Estudi de minimització de residus perillosos a l’Agència Catalana de Residus pel període 2008-2012. L’empresa també segueix el Pla de Recepció i Manipulació de Residus de la Direcció General dels Ports.

L’ Ajuntament de Calafell dicta una resolució favorable pel permís d’abocament d’aigües residuals.

L’ ACA autoritza l’abocament d’aigües pluvials en la resolució 14/8/2009.

L’empresa també té control de la dinàmica litoral de les platges adjacents amb estudis bianuals per mig de fotografies aèries de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.

Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relació amb el seus sistema productiu

La política mediambiental del Port Segur- Calafell s’inspira en dos principis bàsics: el compromís de desenvolupar la seva activitat amb el màxim respecte a l’entorn i el compromís de complir la legislació ambiental vigent.

El Port Segur- Calafell identifica els aspectes ambientals de les seves activitats i serveis segons el grau de control(aspectes directes i indirectes),les condicions (normals, anormals i emergències) i la temporalitat ( presents, passat i futurs) i els avalua segons la magnitud, freqüència i severitat de les condicions, i la probabilitat, capacitat i severitat de les emergències.

L’activitat productiva de l’empresa es basa en els següents serveis:


70

Serveis a les embarcacions: Travellift de 50 tones Grua de 5 tones Moll d’espera Rampa vela lleugera Estació de combustible Vigilància Varador de 3500m2 Tallers 700m2

Serveis generals a l’usuari:

A Capitania: -Direcció i administració del Port -Informació turística de serveis i meteorologia -Comunicacions: telèfon, fax, radio. Escola de vela i esports nàutics Vestidors i dutxes Restaurants, bars, geladeries, etc. Zona lúdica: Plaça Pública de 10.000m2 Botigues de nàutica i accessoris Aparcament de 700 places. Botigues de Pesca. Escola de Busseig. Escola Nàutica.

Serveis als amarradors: Aigua Electricitat Connexió Wi- Fi internet

Serveis Mediambientals:

Recollida d’olis i hidrocarburs Recollida selectiva de residus Recollida d’aigües brutes (aspiració) Bomba aspiració sentines

Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa


71

La empresa realitza la seva gestió d’acord amb la protecció mediambiental, duent a terme diferents accions:

Activitats d’informació i formació per a tots els usuaris, treballadors i proveïdors a través de publicacions, fullets i cartells. La formació als treballadors es realitza a través de cursos, simulacres i reunions ambientals.

Activitats de gestió:

(1) activitats encaminades tant al manteniment de les pròpies

instal·lacions com a donar servei als usuaris del Port (lavabos, dutxes, etc.). Aquestes activitats també tenen una influència mediambiental associada tant en consum de matèries primeres com a la generació de residus.

(2) control del consum d’aigua. El consum d’aigua a Port Segur- Calafell es produeix principalment en dutxes, lavabos, cisternes, torretes, molls de pilons i varador.

(3) El consum d’aigua en 2008 va disminuir respecte al 2007 un 15%. Aquesta reducció es deu tant a la instal·lació de sistemes que permeten reduir el consum d’aigua, com en augment de la conscienciació ambiental dels integrants del Port. Al 2009 va disminuir respecte al 2008 en un 23%.

(4) Reducció del consum d’electricitat que al 2008 va disminuir respecte

al 2007 un 1% i entre el 2009 i el 2008 la reducció va ser d’ un 5%., gràcies al canvi de bombetes halogenades per bombetes de baix consum.

(5) Gestió i control de residus d’aigua. S’emmagatzemen i etiqueten dins del PUNT BLAU situat al varador. L’emmagatzematge s’efectua a través de bidons que s’assenten sobre una superfície enreixada alçada de la base del terra uns 25 cm. La base del terra és de xapa d’acer de 4 cm i estanca preparada per si hi hagués algun vessament. Els residus no estan més de tres mesos als bidons ja que tenim contractat el servei de recollida amb l’empresa ECOPORT, empresa que s’encarrega de gestionar els residus especials.


72

(6) Gestió de residus generals i selectius. Per la recollida de residus selectius el port disposa de 44 contenidors per a residus selectius (paper, cartró, vidre, llaunes, plàstics i residus generals) de capacitat 100 l repartits per tot el Port i tres contenidors de capacitat 4500 l que és el punt on s’emmagatzemen tots aquests residus. Pels residus generals compten amb 9 contenidors de capacitat 1100 l i 30 papereres per tot el Port. La retirada la gestiona una empresa que contractada.

(7) Mesures de seguretat. Les nostres instal·lacions compten amb un equip d’emergència avançat i contra incendis. L’ equip d’emergència i contra incendis està homologat i certificat.

Totes les accions esmentades se certifiquen per dues auditories cada any. Una interna realitzada per l’empresa ECOGESA i una auditoria externa realitzada per

AENOR (EMAS i ISO 14001).

Tríptic Usuaris Gestió Ambiental


73

Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiar

El Port implanta un Sistema de Gestió Empresarial que segueix els següents pasos per a la seva construcció i implantació:

1. Diagnòstic inicial. Detecció de deficiències ambientals en la gestió diària prèvia a la implantació.

2. Planificació. Identificació dels aspectes ambientals que tenen una major incidència sobre el medi(aspectes ambientals significatius). Per realitzar el SGMA es recullen i analitzen tots els requisits legals que afecten al medi i altres requisits que el Port subscrigui, les auditories internes anuals i els suggeriments de les parts implicades. A partir d’aquí es defineixen els objectius per millorar contínuament el comportament ambiental.

3. Execució. El Port crea uns procediments operacionals per controlar

periòdicament el compliment dels objectius i de la legislació aplicable, i també vigila per a detectar la presència d’impactes negatius. S’ha desenvolupat una metodologia d’informació, formació i sensibilització pel personal. També un procediment de control d’emergències ambientals per controlar situacions potencials.

4. Comprovació i revisió. Es realitza per mig d’auditories internes anuals per

comprovar el compliment de la legislació ambiental vigent i anualment, també, revisió del SGMA.

Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar

El Port Segur- Calafell expressa el seu compromís amb la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible en totes les seves actuacions. Manifesta la intenció de què tots els seus empleats i usuaris s’involucrin en una protecció activa


74

del medi ambient, començant per el seu entorn més proper, les instal·lacions del propi Port.

Tots els principis de l’empresa s’enuncien dins d’una filosofia de prevenció de la contaminació per seguir un procés de millora ambiental permanent. La revisió de la política i els seus objectius es revisaran de forma periòdica per contribuir a la millora del medi ambient per a que la societat en general el pugui gaudir.

Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un desenvolupament sostenible?

La localització geogràfica del Port de Segur de Calafell és 41º 11.2’ N, 1º 36.3’ E.

Segur de Calafell és una urbanització que forma part del municipi de Calafell, a la Comarca del Baix Penedès. El port, construït al mig de la platja de Calafell, ocupa part del front marítim.

El Port Segur- Calafell és un enclavament natural de la comarca del Baix Penedès.

El port va ser concessionat l’any 1973 i va entrar en funcionament l’any 1977. El 27 de maig de 2003 s ’ atorgà la concessió per a la construcció del nou port esportiu i posterior explotació a la societat Port Segur- Calafell. Les obres del nou port es van finalitzar a l’estiu de l’any 2005. El més destacat d’aquesta darrera obra és que s’ha ampliat el port, eliminant l’anterior configuració com a port- illa. El port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes. Aquesta empresa realitza diferents serveis a les embarcacions, als usuaris, direcció i administració del Port, informació turística de serveis i meteorologia,escola de vela i esports nàutics, escola de Busseig, restaurants, bars, geladeries, botigues,


75

aparcament,serveis als amarradors, serveis mediambientals (recollida d’olis, hidrocarburs, residus, aigües brutes ),etc. El Port Segur- Calafell, conscient de la creixent problemàtica mediambiental actual i partidari del desenvolupament sostenible, se’n compromet a la prevenció, protecció i conservació del mediambient en totes les seves activitats. El Port Segur- Calafell publica els seus principis d’actuació en relació amb el medi ambient en la forma d’una declaració de política mediambiental que continuï orientant i inspirant totes les activitats realitzades i que serveixi per posar de manifest el compromís públic del Port en aquest àmbit.

Se seguiran els següents principis ambientals:

Controlar i minimitzar els impactes ambientals generats pel Port.

Fer una gestió eficaç dels residus. Promoure la formació i conscienciació ambiental d’aquelles persones implicades

en el desenvolupament de l’activitat del Port( usuaris, treballadors, proveïdors ), amb major incidència en el cas del personal del Port treballant especialment en la seva formació ambiental per aconseguir la seva implicació en el projecte i aconseguir els seus objectius.

Prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals com són l’aigua i la

energia. Comunicar a l’usuari la feina que s’està realitzant per implicar-los al màxim en

millorar el comportament ambiental.

Realització d’enquestes a través de la web


76

La gestió ambiental que està realitzant l’empresa l’ha permès obtenir els següents certificats:

-ISO 14001: Gestió Ambiental. -EMAS: GESTIÓ Ambiental Verificada. -Bandera Blava des de 2007. -Punt Blau de recollida de residus.


77

Bibliografia:

Pla d’Ordenació Urbana de Calafell. Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell. Pàgina web de l’Ajuntament de Calafell. EDICTE de 27 d'agost de 2003, sobre un acord de la Comissió

Territorial d'Urbanisme de Tarragona referent al municipi de Calafell.

Port de Segur de Calafell Pàgina web de Turisme de Calafell. Port de Calafell, SA Blog del Port de Calafell

projecte final de recerca fons de desenvolupament sostenible: calafell

Career