projecte lingÜÍstic del centre escola sol-ixent · estratègies d’ampliació de l’oferta de...

PLC Sol Ixent. pàg. 1 a la 32

ESCOLA SOL-IXENT(MATARÓ)

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE L’ESCOLA SOL-IXENT

1

ÍNDEX 0. Introducció

0.1. Presentació del document

1. Context sociolingüístic

0.2. Alumnat 0.3. Entorn

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

2.1.1.2. El català, eina de convivència

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística

2.1.2.2. Llengua oral

2.1.2.3. Llengua escrita

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua

vehicular:

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

2.1.2.8. Atenció de la diversitat

2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua

2.1.2.11. Materials didàctics


2

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia

2.1.3.2. Usos lingüístics

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana



2.2.1.4. Activitats d’ús

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

2.3.1.1.2. Metodologia

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la

llengua estrangera

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la

llengua estrangera

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula


3

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua

estrangera

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua

estrangera

2.3.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

2.4.1.2. Documents de centre

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

2.4.1.4. Comunicació externa

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les

empreses

2.4.1.7. Llengua i entorn

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

2.4.3. Alumnat nouvingut

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics


4

2.4.5. Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

2.4.5.3. Projectes d’innovació

2.4.6. Biblioteca escolar

2.4.6.1. Accés i ús de la informació

2.4.6.2. Pla de lectura de centre

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

2.4.7.2. Revista

2.4.7.3. Exposicions

2.4.8.Xarxes de comunitats virtuals

2.4.9.Dimensió internacional del centre


5

0. Introducció

0.1. Presentació del document

Ens plantegem reflexionar i elaborar el nostre Projecte Lingüístic de manera

formal perquè cal adaptar els programes d’immersió lingüística a la nova realitat

de l’alumnat. Ens adonem que, cada cop més, hem d’incentivar, no només

l’aprenentatge de la llengua, sinó l’ús que volem que se’n faci, sobretot de la

llengua oral, en el centre i fora d’ell. És per tot plegat que elaborem el nostre

propi Projecte Lingüístic comptant amb l’assessorament LIC del Departament

d’Educació.

1. Context sociolingüístic

1.1. Alumnat

Els alumnes de la nostra escola són majoritàriament de famílies castellano-

parlants i també procedents de la nova immigració, hi ha un percentatge molt

baix de famílies catalano-parlants (10%).

Els alumnes entre ells parlen quasi sempre en castellà fora de les hores de

classe.

Fora de l’escola és difícil que els usos culturals de la tipologia del nostre

alumnat siguin en català ( Internet , música, espectacles, cinema...).

1.2. Entorn

L’escola Sol-Ixent està ubicada a l’Avinguda Gatassa 68-84 de Mataró, al Barri de

Cerdanyola. Aquest és un barri obrer que es va iniciar cap als anys 60, rebent

molta immigració d’altres llocs d’Espanya i ara ha tingut un fort increment de

població procedent de diferents països, sobretot del Marroc i subsaharians, però

també d’altres llocs, com Centre i Sudamèrica, països de l’est, Xina.....

Aquesta situació del nostre barri fa que la llengua catalana estigui, encara més,

en inferioritat de condicions respecte de la castellana, ja que la majoria dels

immigrants, per contacte social, aprenen abans el castellà que el català.


6

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació

El català és la llengua vehicular i de referència en totes les activitats

d’ensenyament-aprenentatge i també de totes les altres activitats que organitza

l’escola.

Les àrees s’imparteixen sempre en llengua catalana excepte la llengua

castellana i la llengua anglesa.

El català també és la llengua d’integració de tot l’alumnat nouvingut i la inclusió

a l’aula que els correspongui, on reben el suport pertinent per part del

professorat per tal que assoleixin el nivell oral i escrit el més aviat possible.

L’escola vetlla perquè sigui també la llengua catalana el vehicle d’expressió

entre les persones que presten altres serveis a l’escola i els alumnes que les

reben com és el cas del servei de menjador i altres activitats que es duguin a

terme de forma puntual.

2.1.1.2. El català, eina de convivència

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i,

per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i

aprenentatge de l’escola. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració

entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents

activitats acadèmiques.

L’escola té una clara conscienciació sobre la necessitat de l’ús del català en la

comunicació quotidiana i afavoreix la seva utilització entre tota la comunitat

educativa. L’escola, des dels seus inicis, s’ha definit sempre com a Escola

Catalana, així que ha dinamitzat des de tots els àmbits d’aprenentatge, de

convivència, lúdics, administratius.... l’ús vehicular de la llengua catalana.

La relació amb l’AMPA sempre ha estat en català, i des de la direcció de

l’escola, s’ha vetllat perquè les actuacions que es duen a terme des de

l’associació de pares i mares de l’escola també siguin en català.


7

Des de l’escola es potencia la llengua pròpia dins de la diversitat lingüística del

nostre entorn com a factor per a la cohesió social i cultural de la nostra

societat.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística

Com dèiem en l’apartat de l’alumnat i de l ‘entorn, en el nostre centre només

un 10% dels nostres alumnes són catalanoparlants. Des que els nens comencen

l’escolarització entren de ple en la immersió en català perquè tinguin la

possibilitat d’aprendre i ser competents tant en la llengua catalana com la

castellana (que saben i practiquen).


A la nostra escola, des de que el/la nen/a comença l’escolarització, la llengua en

que se l’acull és la catalana i aquesta és la llengua de comunicació, la

convivència, els contes, les cançons i tot el bagatge vivencial que l’alumne/a va

adquirint a través de l ‘escolarització.

Es prioritza la llengua oral en tots els cicles i etapes i es fa ús de diferents

recursos per impulsar la comunicació verbal en totes les àrees d’aprenentatge,

mitjançant col.loquis, exposició de projectes i altres activitats didàctiques.

A nivell més lúdic, la llengua catalana oral pren una gran importància en tot

tipus d’actes festius com són les festivitats tradicionals que es donen al llarg de

l’any i la festa de fi de curs de l’escola.

Les activitats de la llengua oral es programen amb la mateixa cura que els

altres aspectes de la llengua. L’objectiu final és que tots els alumnes tinguin un

bon domini de la llengua oral i la puguin utilitzar en qualsevol circumstància de

la vida.


8

2.1.2.3.Llengua escrita

L’aprenentatge de la lecto-escriptura comença en l’educació infantil en un

entorn motivador de comunicació. A partir de l’educació primària la lecto-

escriptura pren un paper fonamental des de totes les àrees d’aprenentatge.

La lectura també és estimulada amb els llibres i contes de les biblioteques de

classe i a través de les plataformes Glifing i Legiland on es desenvolupen

estratègies per aconseguir una bona comprensió lectora. Al mateix temps

s’aconsegueix una millora notable en l’escriptura en aquells alumnes que més

practiquen la lectura.

Hi ha una gradació en la complexitat de la llengua escrita que comporta

l’assimilació de les normes ortogràfiques, vocabulari específic, tipologia de

textos i figures de la llengua que es fa més evident en els alumnes de l’ESO i

que forma part dels objectius del currículum del centre.

Al llarg del curs hi ha esdeveniments que estimulen la pràctica de l’escriptura :

rodolins per la castanyada,poemes per Nadal...Cal destacar la participació de

tots els alumnes del centre en l’aportació de textos en el llibre de Sant Jordi que

cada any s’elabora a l’escola des del curs 1980-81.

2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita

El domini de la llengua escrita va totalment relacionat amb el domini de la

llengua oral.

Els avenços que es realitzen en la llengua oral repercuteixen positivament en la

llengua escrita, així que des de totes les àrees es planifiquen activitats on la

interrelació és present.

2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees

L’escola considera que el català és el suport transversal de totes les àrees per

assolir els objectius bàsics de cadascuna. En qualsevol matèria es té en compte

la comprensió i expressió tant oral com escrita, l’ortografia, l’expressió..... si

aquests aspectes fallen, difícilment es pot arribar a un domini de la matèria.


9

El professorat vetlla per l’ús social i vivencial de la llengua. De manera que en

qualsevol esdeveniment cultural, tradicional, esportiu.... el català sigui la

llengua de referència.

2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells

El tractament que se’n faci de la llengua ha de ser compartit per tots els cicles i

nivells per la qual cosa s’ha de vetllar perquè el conjunt del claustre disposi de

moments reals efectius per poder coordinar-se i consensuar els principis

pedagògics i metodològics que han d’orientar l’ensenyament de la llengua i que

han de formar part dels processos habituals d’aquest ensenyament. En aquest

sentit el traspàs d’informació relativa als alumnes és important per anar

adequant les estratègies d’ensenyament a les característiques pròpies d’un grup

classe o d’un alumne/a en concret i facilitar millor l’adquisició de les

competències en la llengua.

L’escola està organitzada per cicles. Cada setmana, de manera sistemàtica, hi

ha una reunió dedicada a tots els cicles ( des d’educació infantil fins a l’ESO) i

mensualment una de coordinació de mestres especialistes de llengua

estrangera (anglès). També hi ha una coordinació dels diferents cicles, amb la

directora i la cap d’estudis de l’escola cada quinze dies. Els coordinadors són els

encarregats de transmetre al cicle les propostes de l'equip directiu i a l'inrevés.

El centre disposa d'uns acords metodològics (revisats durant el curs

2010/2011).Cada tutor disposa d’una carpeta on queden recollits tots els acords

als que hem arribat.

Quan hi ha un canvi de cicle o d’ensenyant hi ha unes sessions de traspàs

d’alumnes entre els mestres.


10

2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la

llengua vehicular

Quan arriba un alumne nou d'una altra nacionalitat s'inicia el protocol del Pla

d'Acollida. Es realitza una entrevista, la directora, amb els pares on es dóna

informació escrita referent al sistema Educatiu Català en la llengua de les

famílies (sempre que es pugui) i es procedeix a l'avaluació inicial de l’alumne/a,

aleshores es fa l’assignació de curs, i es proposa el material i els llibres

específics pera cadascú.

És important per l’alumne nouvingut : Obtenir una bona adaptació e

integració al centre.

Cal remarcar que una aula d’acollida esdevé la preparació i la posta a punt per

aquells alumnes nouvinguts que de mica en mica es van incorporant als

aprenentatges curriculars de l’educació primària i l’ESO de la nostra escola.

Esperem que en un futur proper tornem a tenir la dotació de una aula

d’acollida.

2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials

Els alumnes nouvinguts comencen amb metodologies i estratègies per facilitar

l’aprenentatge en primer lloc de la llengua catalana.

Per cada alumne nouvingut s’elabora un pla individualitzat realitzat

coordinadament pel tutor de l’aula ordinària i la mestra d’atenció a la diversitat.

2.1.2.7.2. Alumnat Sudamericà de parla hispana

Aquests alumnes presenten menys dificultats per adquirir el català ja que

comprenen una llengua llatina, amb estructures similars, i això incideix

positivament en l’aprenentatge de la resta d’àrees.


11

2.1.2.8.Atenció a la diversitat Per tal d’atendre la diversitat de l’alumnat de la nostra escola disposem d’una

Comissió d’Atenció a la Diversitat que ajuda als nouvinguts ,als alumnes amb

dificultats a entendre i fer-se entendre en la llengua vehicular de l’escola i

orientar l’atenció que han de rebre dins el seu grup-classe.

Donades les característiques molt particulars que presenta l’alumnat amb

necessitats específiques de suport educatiu, a l’hora d’iniciar-los en

l’aprenentatge d’una llengua tindrem en compte:

- Les indicacions del/a tutor/a, de la CAD i de l’equip docent que coneix

l’alumne/a , segons el diagnòstic que se li hagi realitzat i les seves

circumstàncies socioculturals.

- Les competències comunicatives i curriculars que té el nen/a en cada una

de les llengües d’aprenentatge i les seves possibilitats d’incorporar nous

aprenentatges.

A Educació Infantil en primer lloc s’atén la diversitat des de la pròpia aula amb

les programacions d’aula i les activitats d’ampliació i reforç. En funció de les

dificultats, reben una atenció personalitzada i passen a la CAD. A cicle Inicial,

l'atenció és semblant, en petit grup o reforç dintre de l'aula. A cicle Mitjà i

Superior, generalment el reforç es fa fora de l'aula ordinària i per tipus o nivell

de dificultats en què estan escolaritzats. Quan el tutor o un altre mestre

detecten una dificultat significativa en algun alumne, avaluen amb la cap

d'estudis i la psicóloga de l’escola la dificultat que presenta l’alumne/a. La

psicòloga li faria les proves corresponents prèvia autorització i informació als

pares, exposaria els resultats a mestres i pares i s'elabora un pla d'actuació

amb tots els implicats, es poden complementar les proves amb d'altres

externes. En casos molt específics es treballarà amb els EAPS , generalment

amb dificultats d'aprenentatge, de conducta i problemes socio-afectius.


12

2.1.2.9.Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

Organitzem de manera progressiva la programació curricular i l'avaluació en la

potenciació de l'ús del català. També organitzem activitats que tenen com a

finalitat potenciar aquest ús. Fem el seguiment i avaluem el progrés realitzat.

Objectiu: Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana,

tant de manera oral com per escrit, emprant-la normalment com a llengua

vehicular i d'aprenentatge.

Durant tot el curs escolar tots els nivells realitzen activitats per incentivar i

motivar l'ús de la llengua: cançons, rutines, taller de dramatització, dinamització

de la Biblioteca , exposicions temàtiques de llibres, visita d’autors ,jocs florals,

setmana cultural, llibre de Sant Jordi...

2.1.2.10.Avaluació del coneixement de la llengua

La nostra escola té uns criteris d'avaluació i unes proves per a cada nivell i per

a cada final de cicle.

Aquestes s'inicien a Educació Infantil aplicant les proves de lectoescriptura

establertes segons les bases del Constructivisme i fonològiques.També

s’utilitzen graelles per avaluar l’escriptura espontània, els dictats fonètics,pel

seguiment de la lectura, la conversa, representació de contes,per la

memorització de poemes, cançons, endevinalles, activitats de pràxies i buf... Es

continuen a Primària i ESO mitjançant les proves i altres estratègies que han

elaborat el propi professorat de l’escola. Els instruments d'avaluació són

diversos i s'apliquen en diferents moments del procés d'aprenentatge: pautes

d’observació directe dels alumnes ,graelles específiques per avaluar l’expressió

oral: coherència ,cohesió ,vocabulari , l’escolta la intervenció dels companys,

intervé en les converses de forma escaient, capta l’atenció de l’oient ,

controls...Tots els resultats de les diferents avaluacions són elements

importants a l'hora de decidir quina serà l'atenció personalitzada que necessita

l'alumne, el seu seguiment i l'organització del currículum.Sempre enfocat per

l’assoliment de les competències lingüístiques.


13

I Des del Departament d’Ensenyament ,els alumnes 6è de primària i els de 4t

d’ESO ,tenen l’obligació de fer unes proves a nivell extern de totes les llengües

emprades al Centre.

2.1.2.11. Materials didàctics

L’escola ha de vetllar perquè l’adequació del material didàctic ,a nivell de

competència de l’alumnat, sigui coherent per tal que l’aprenentatge sigui

possible. Cal utilitzar eines diverses pel treball de la llengua com ara diccionaris,

enciclopèdies, fitxes diverses, plataformes digitals, textos reals i materials

audiovisuals i no centrar-se únicament en el llibre de text.

A l'hora de seleccionar els llibres de text per a l' aprenentatge-ensenyament de

la llengua catalana, l’escola aplica criteris clars i coherents sobre quines han de

ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir i sobre

l'adequació al currículum.

L'escola prioritza l'ús funcional de la llengua (ús i comunicació), que en les

activitats que es proposen s'integrin les quatre habilitats bàsiques:

Llegir, escriure, escoltar i parlar.

Plantejament general de l'àmbit lingüístic: (Per dimensions)

Comunicació oral, comprensió lectora, expressió escrita, literària , plurilingüe i

intercultural.

També s'està fent el mateix pel que fa al material adaptat per atendre la

diversitat de necessitats d'aprenentatge i els materials complementaris.S’escull

els llibres adequats del nivell curricular de l’alumne ,no pas el material que li

correspondria per l’edat. La selecció del material pel tractament de la dimensió

literària la fan els tutors de cada nivell a primària i a l’ESO ho fan els

especialistes de la llengua catalana.

L’escola en tots els nivells , en la mesura que pot , va creant un fons de

material (trencaclosques, dramatitzacions, jocs de paraules , dòminos...) per

poder treballar de manera explícita les quatre habilitats lingüístiques bàsiques.

Per això a primària hem creat els tallers de comprensió lectora, expressió

escrita i expressió oral.


14

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia

Quan parlem de rebre informació ja no ens limitem a la transmissió oral o visual

que coneixíem al segle XX, ja ens costa imaginar que una informació no ens

arribi per tots els mitjans possibles.

Quan algun fet s'esdevé, ho podem saber immediatament. Tenim tots els

mitjans a l'abast. Una altra qüestió és la interpretació i l'ús que en fem

d'aquesta informació. Si l'assimilem, podem parlar d'aprenentatge. Heus ací la

diferència entre TIC i TAC.

Tot i que a l'univers multimèdia, la llengua imperant és l'anglès o el castellà, la

nostra escola prioritza l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits multimèdia.

2.1.3.2. Usos lingüístics

Tot el claustre, tant el professorat de llengua, com tots els altres col.laboren

per tal de fer de la llengua catalana la llengua d'ús habitual i mitjà de

comunicació.

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el

currículum

El desconeixement de la majoria de llengües de l'alumnat nouvingut, les

dificultat de les famílies per anar endavant, la manca de tradició de participar

en l'escola, i en general la dificultat de comunicació amb alguns col·lectius

culturals, fan difícil desenvolupar activitats del currículum des de la perspectiva

d'altres cultures.

Tot els mestres estem compromesos en aprofitar qualsevol moment de les

classes per referir-nos a les diferents cultures i llengües dels nostres alumnes.

Valorem la diversitat lingüística : un dels objectius principals de l’escola és que

els nostres alumnes entenguin que aprendre llengües enriqueix, i que una

llengua és viva si es parla i parlant-la ajudem a que no es mori.


15

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

A l’escola, quan arriba un alumne nouvingut, sempre es té en compte els seus

vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d'origen de

l’alumnat. Per això els equips docents disposen i/o busquen informació sobre

les diverses llengües familiars, en algunes activitats presents a l'aula per fer-ne

ús. En algunes aules, en primer lloc es procura a partir d'un planisferi editorial

situar el país o països originaris dels alumnes de la classe i donar a conèixer els

trets característics del mateixos i així enriquir-se mútuament dels seus

coneixements.

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

L’escola , atesa la composició sociolingüística de l'alumnat i la participació en el

programa d'immersió, assegura una distribució coherent i progressiva del

currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa de primària. A l'hora d'escollir

els materials amb els que treballem amb els nostres alumnes, ens assegurem

que hi hagi continuïtat i coherència entre el que es fa en català i el que es fa en

castellà. L'objectiu final de la nostra programació és que l'alumnat tingui el

mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana.

El tractament de la llengua castellana ha de seguir el mateix enfocament

comunicatiu funcional i constructivista que s’utilitza per la llengua catalana.

_ Les quatre habilitats lingüístiques bàsiques a nivell oral i escrit, a l’igual que

en llengua catalana, es treballaran de manera integrada.

_ La llengua castellana s’introduirà tant a nivell escrit com a nivell oral a partir

del primer curs del cicle inicial ( a 1r curs només en llengua oral) , en funció de

l’assoliment d’unes mínimes competències en el procés de lectura i escriptura

en llengua catalana.

_ Es faran menys hores de llengua castellana que de llengua catalana a tots els

cicles.


16


Per a la introducció de la llengua castellana s'utilitzarà el llenguatge oral com a

mitjà de comunicació, es treballaran totes les tipologies textuals, tenint en

compte sempre l'edat i els interessos de l’alumnat.

Actualment no hi ha un tractament específic on es facin activitats especials ja

que els nostres alumnes quasi sempre es comuniquen en castellà.


L'ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al

final de l'ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per

aconseguir aquest objectiu s'aplicaran les orientacions del currículum i es

planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les

necessitats comunicatives i acadèmiques que té l'alumnat en els diversos

nivells. Els mestres de llengua castellana hauran de conèixer els aspectes

rellevants del cicle i de les diferents etapes on hauran de treballar tant pel que

fa a la dinàmica i capacitat dels /les alumnes com pel que fa a l'organització i

funcionament del professorat d'aquest cicle o l’etapa corresponent.

2.2.1.4. Activitats d’ús

Anteriorment hem comentat que el nostre alumnat és majoritàriament

castellanoparlant. És per això que considerem que ens cal un programa

d’immersió com el que estem fent , per tal que al finalitzar la primària tinguin el

mateix nivell de llengua catalana i de castellana. Per tant, creiem que no és

necessari crear situacions d’ús en aquesta llengua, sinó enriquir-la i millorar-la en

les sessions dedicades a impartir aquesta matèria.


17

2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques

Per les raons anteriorment explicitades, a la nostra escola no creiem necessari

impartir assignatures o blocs de continguts en castellà. Se'ls iniciarà en el

català, llengua vehicular i d'aprenentatge i en el primer curs de cicle inicial

s'introduirà la llengua castellana. Considerem que amb la dedicació horària

destinada a la llengua castellana és suficient per a aconseguir els objectius

proposats.

L’escola aplica les hores de llengua castellana que estableix el currículum en els

CM ,CS i a l’ESO. Amb aquestes en té prou per obtenir els objectius finals de

l'etapa. De moment l'escola no té plantejat impartir cap àrea no lingüística en

llengua castellana.

2.2.1.6. Alumnat nouvingut

El nostre pla d’acollida per a l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema

educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, recull com s’ha

d’introduir cadascuna de les llengües oficials. En una primera fase, se'ls iniciarà

en el català, llengua vehicular i d'aprenentatge i s'estudiarà cada cas per veure

el moment adequat per a introduir la llengua castellana.

S’assegura un nivell bàsic de llengua catalana i posteriorment s’inicia

l’ensenyament de la llengua castellana, per tal que aquests alumnes, en

finalitzar l’educació primària, coneguin ambdues llengües de la mateixa manera.


18

2.3. Altres llengües

2.3.1. Llengües estrangeres

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa

La llengua estrangera del nostre centre és l’anglès. L'alumnat inicia

l'aprenentatge de la llengua estrangera a p3. Aquesta iniciació es realitza a

nivell oral, donant molta importància a la vessant comunicativa. A partir de

primer de Primària es continuarà amb el mateix enfocament, introduint de

manera progressiva l'expressió escrita. L’escola inicia l’aprenentatge /

ensenyament de la llengua anglesa amb l’objectiu que en acabar l’etapa de

primària els alumnes puguin ser capaços de comunicar- se i accedir al

coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. A l’escola tenim cinc

especialistes de llengua anglesa.

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

L’escola, mitjançant les programacions i altres activitats, assegura una

distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de totes les etapes. Es

realitzen activitats dins i fora del centre (teatre, tallers, programes d’immersió

lingüística...) que impliquen la participació activa, comprensió i expressió oral

dels alumnes, principalment, així com les activitats referides a la llengua escrita.

L’introducció de l’anglès a l’etapa d’Educació Infantil ,a pàrvuls 3 anys ,respon

al fet de què com més aviat s’introdueix la llengua estrangera, els alumnes es

familiaritzen amb més rapidesa amb la nova llengua i poden arribar a un nivell

més alt en acabar l’Educació Primària i l’ESO. Durant aquesta etapa

l’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa ha de ser a nivell oral.

Al cicle inicial de Primària l’anglès es treballarà inicialment a nivell oral per anar

introduint el llenguatge escrit a un nivell molt senzill referent a vocabulari i

estructures lingüístiques simples, augmentant les hores d’aprenentatge fent

servir les hores complementàries.


19

A partir del cicle mitjà de Primària fins acabar l’etapa de Primària i també l’ESO,

gradualment s’augmenten les hores d’aprenentatge i l’anglès es treballa tant a

nivell oral com escrit a nivell igualitari.

També es fa asmb els alumnes de 6è i 3r d’ESO un apadrinament en llengua

anglesa.

Per al desplegament curricular de la llengua estrangera es dissenyen situacions

d’aprenentatge globals integrant la llengua oral i escrita

des d’una perspectiva clarament funcional i constructivista.

Com la llengua estrangera, anglès, no disposa dels mateixos contextos d’ús

real, l’escola pretén potenciar el seu aprenentatge amb alumnes de diferents

llengües, cultures, religions i ètnies. Això significa crear situacions

d’aprenentatge més igualitàries entre l’alumnat ja que al no tractar-se de la

llengua vehicular ni a casa ni a l’escola, les diferències en quant a

coneixements no són tant significatives en general i desapareixen pràcticament

en el cicle inicial de Primària i en Educació Infantil.

2.3.1.1.2. Metodologia

Tenint en compte el punt anterior la metodologia per tant ha de ser activa,

participativa i que impliqui la capacitat d’usar els coneixements i habilitats de

manera transversal e interactiva. L’aula de llengua estrangera ha de ser un

espai d’immersió en aquesta llengua i per tant els/les mestres especialistes

utilitzen aquesta llengua com l’habitual en les interaccions (formals e informals)

amb els alumnes vetllant per crear un clima estimulador en què l’alumnat pugui

anar utilitzant la llengua progressivament.


20

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera

Els materials didàctics per l’aprenentatge de la llengua estrangera, anglès, es

revisen contínuament en funció de les necessitats dels alumnes. Els/les mestres

especialistes vetllen per anar proporcionant als alumnes l’accés a materials

addicionals i variats que serveixin per la consolidació i ampliació dels seus

coneixements i que afavoreixin també el principi d’atenció a la diversitat

Cada curs es revisen i es consensuen els llibres de text que es faran servir el

curs següent. Es preveuen materials que serveixen per a l'ampliació dels

coneixements.

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera

Per afavorir l’aprenentatge de la llengua estrangera, els/les mestres

especialistes van integrant en el treball diari els recursos tecnològics com a

eines d’alt valor com a elements motivadors , per atendre diferents estils i

ritmes d’aprenentatge, per al desenvolupament d’estratègies per al tractament

de la informació, per diversificar els models lingüístics presents a l’aula i si

s’escau per a la difusió de treballs i projectes d’aprenentatge.

Es realitzen activitats en llengua anglesa dins i fora del centre (tallers, titelles,

assistència a representacions teatrals) que impliquen la participació activa,

comprensió i expressió oral del alumnes.

Dins de la metodologia de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa,

s’utilitzen pantalles interactives ,PDI o ordinadors per complementar aquest

aprenentatge.


21

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

L'aula de llengua estrangera intentem que sigui un espai d'immersió en la

llengua d'aprenentatge. Entenent que aquest espai és la millor garantia per

oferir oportunitats d’ús real i de contacte amb la llengua anglesa.A més a més,

potenciem l'ús de la llengua estrangera en la projecció del treball curricular

fora de l'aula mitjançant suports comunicatius a l’ús, com ; activitats

artístiques, com representacions teatrals, nadales, exposicions... Per tant, el

professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les interaccions (formals i

informals) amb els alumnes, vetllant sempre per establir un clima favorable en

què l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament.

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera

La nostra escola tal i com hem assenyalat anteriorment inicia l’aprenentatge de la

llengua anglesa a P3 amb l’objectiu primordial que en acabar l’etapa secundària

els alumnes puguin comunicar-se en aquesta llengua.

2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

Actualment, la nostra escola no creu convenient impartir blocs de continguts

curriculars d'àrees no lingüístiques en la primera llengua estrangera. Les causes

que generen aquest posicionament, venen donades per la manca de formació dels

mestres del nostre Claustre per realitzar aquesta tasca i per la manca de seguretat

que aquesta pràctica sigui profitosa pels nostres alumnes. Però això no vol dir, que

en un futur proper ens ho plantegem.

2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

L’escola no ha previst el tractament de les llegües d'origen mitjançant la

realització de classes en horari extraescolar. El que sí que utilitzem són les

cultures i/o llengües dels alumnes de nacionalitat estrangera com a recurs a

l'aula per treballar la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum.


22

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua del centre

Des de l’inici de la nostra escola, anys setanta ,s’utilitza la llengua catalana en

tots els usos: comunicació, cartellera, ambientació, circulars, comunicats, notes,

xerrades, festes...

L’escola esdevé un referent d'ús de la llengua i hem de ser conseqüents.

2.4.1.2. Documents de centre

Actualment, la nostra escola està actualitzant el Projecte de convivència.

La resta de documents estan penjats a la WEB de l’escola.

2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge

L’escola té en compte que tots els documents tinguin un caràcter no sexista. En

general es treballa en totes les àrees del currículum sense fer cap émfasi

directe ,però si controlant els detalls.

2.4.1.4. Comunicació externa

El centre utilitza el català en totes les seves actuacions internes (actes,

convocatòries, comunicats, informes,...) i en la relació amb totes les

corporacions públiques de Catalunya i les institucions privades i/o empreses que

contracta; si en alguna ocasió alguna família demana la informació en castellà,

se'ls donarà una explicació oral del contingut i per escrit en casos molt

puntuals.


23

2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies

Segons l'article 20.0 de la llei de política lingüística, l'escola fa del català la seva

llengua de treball i de projecció externa i interna. Aquesta ha de ser una

oportunitat per a la integració de les famílies de l'alumnat i per la normalització

i extensió del seu ús. L’escola procura que tots els professionals s'adrecin

habitualment en català a les famílies de tot l'alumnat.Les reunions de classe i

les entrevistes s’han de fer en català només en casos molt especials quan es

requereix un mediador ens relacionem en castellà.

2.4.1.6. Educació no formal

2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal

L’escola procurarà què el personal no docent millori la seva competència

comunicativa en català i la utilitzi com a mitjà de comunicació a l'escola, en tots

els àmbits ( servei de menjador, monitoratge , activitats extraescolars...)

2.4.1.6.2. Activitats extraescolars

L’escola té molt clar que s’ha de promoure que totes les activitats extraescolars

es facin en català. Actualment tots els monitors empren aquesta llengua per

dirigir- se als nostres alumnes.

2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses

L’escola contracta directament algunes de les activitats extraescolars que

s’imparteixen als alumnes ( escola esportiva, anglès, música).

D’altres, com el Casal d’estiu , l’AMPA es qui s’encarrega de gestionar-lo.

La direcció fa les recomanacions pertinents per tal que el català sigui la llengua

d'ús en aquestes activitats.


24

2.4.1.7. Llengua i entorn

La nostra escola participa en diversos aspectes relacionats amb el nostre barri,

Cerdanyola ,cantada de nadales en una residència d’avis,rua de carnaval , visita al

mercat... i estem oberts a seguir augmentant aquesta participació si ens donen

aquesta oportunitat. Periòdicament fem un seguiment d'aquestes

activitats.També intentem participar en tallers, obres de teatre, visites guiades a

l’hospital, activitats amb els bombers, amb els mossos... que ofereix el Patronat

de cultura de l’Ajuntament de Mataró.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques

L’escola ha de tenir en compte la diversitat cultural i plurilingüe de l’alumnat i

ha de crear un clima de bona actitud i respecte cap a aquesta diversitat i també

afavorir l’autoestima dels alumnes planificant activitats docents puntuals que

donin a conèixer informacions i aspectes relatius a aquesta diversitat.

La relació entre l'alumnat, en general, és bona i rarament els nostres alumnes

pateixen insults i menyspreus pel seu origen cultural familiar o pels seus trets.

Quan de forma puntual es produeix algun fet d'aquest tipus hi ha una actuació

immediata. Es viu un clima d’escola favorable a la diversitat cultural.

2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

La comunicació amb les famílies es farà en general en català. Ara bé comptarà

amb un servei de mediadors ( poques vegades s’ha utilitzat) si s’escau. Però

normalment venen familiars o amics de les noves famílies.

2.4.3. Alumnat nouvingut En la relació amb l'alumnat nouvingut, tot el centre utilitza sempre el català. Es

garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i

es fa amb un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada.

S'avaluen regularment els resultats i se'n fa un seguiment acurat.


25

2.4.4. Organització dels recursos humans

2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics

Per afavorir una correcta competència comunicativa en tot l’alumnat, l’escola

vetllarà per distribuir adientment els recursos humans amb que compta a nivell

de claustre de mestres i a nivell del propi alumnat propiciant mesures com els

desdoblaments, reforços a la classe, agrupaments flexibles, grups interactius...

La formació del professorat és fonamental pel desenvolupament professional

del professorat i repercuteix en una millor escola i educació.

La formació permanent ha de promoure els mecanismes d’aprenentatge del

sXXI per desenvolupar la innovació.

Per altra banda alguns professors assisteixen a cursos, seminaris o

assessoraments en què s’incideix en com millorar les competències lingüístiques

de tot l’alumnat. Després es posa en comú en tot el claustre i si es convenient

es posa en pràctica alguna proposta que es cregui adient per als nostres

alumnes.

Durant aquest curs s’ha reforçat de forma especial l’expressió oral de tota

l’escola. Hem afegit al currículum activitats especials per millorar de forma

directa aquesta competència lingüística.

2.4.5. Organització de la programació curricular

2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells

Setmanalment hi ha una reunió entre nivells i cada quinze dies una dedicada a

la coordinació de cicles ( des d’educació infantil fins a l’ESO).

En aquestes sessions entre d’altres temes, també es fan propostes de com

millorar els continguts que es treballen i com trobar noves estratègies per

millorar els resultats dels nostres alumnes.

L’escola que està organitzada per cicles quan ha estat necessari s’ha organitzat

per comissions ,per treballar i elaborar algun document o aspecte pedagògic

específic.


26

Els tutors i els especialistes amb l'ajuda dels acords metodològics aprovats pel

claustre tenen en compte, sempre que sigui possible que les programacions de

les llengües catalana, castellana i anglesa vagin lligades per tal d'evitar la

repetició i l'anticipació de continguts.

2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes

Les estructures lingüístiques comunes han de ser presentades en llengua

catalana però han de ser ben transferides a la llengua castellana per la qual

cosa s’han de practicar en cadascuna de les llengües d’aprenentatge.

L’escola a l'hora de triar els llibres de text i altre material curricular considera

que la llengua catalana és la primera llengua d'aprenentatge. També caldrà

tenir present que cada llengua ha de tenir el seu propi punt de referència.

S'ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques comunes.

L'acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques comunes

involucra tots els professors de l'àrea de llengua, tot considerant els principis

bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar l'anticipació

d'aprenentatge i atendre l'especificitat dels continguts. Hem pres la decisió de

treballar les estratègies lingüístiques comunes amb material que les té en compte,

així com el fet del tractament de la llengua catalana com a primera llengua

d'aprenentatge. Cada curs anirem avaluant la metodologia de les estructures

lingüístiques comunes.

2. 4. 5. 4. Projectes d’innovació

Actualment la nostra escola no participa en cap projecte d’innovació educativa

relacionat amb cap llengua.

El que si que hem implementat és l’ampliació d’hores impartides de llengua

anglesa.


27

També fem l’English Day : Durant aquest dia es realitzen diferents activitats on

es potencia l’ús de la llengua anglesa. També es treballen aspectes culturals de

països de parla anglesa.

2.4.6.Biblioteca escolar

L’escola ha de vetllar perquè l’accés i ús de la informació per part dels alumnes

sigui un fet quotidià real i efectiu per la qual cosa haurà de planificar i

promocionar activitats encaminades a l’adquisició per part dels alumnes de les

destreses i estratègies necessàries per tal de saber quan la informació és

necessària, com localitzar-la, com utilitzar-la i com comunicar-la per a que sigui

realment efectiva i transformar-la així en coneixement personal.

La biblioteca escolar o d’aula ha de ser un espai de dinamització de moltes

d’aquestes activitats que possibiliten l’assoliment d’aquestes competències.

A part de les activitats de lectura que es fan de forma inherent a nivell de totes

les àrees el centre ha planificat a tota l’etapa de l’educació primària unes hores

específiques d’hàbits lectors amb lectura individual o de grup de lectures

diversificades i amb materials diversos per a consolidar encara més aquesta

competència comunicativa.

L’escola disposa d'una biblioteca. Té un volum suficient de llibres per donar

resposta a les necessitats de la seva comunitat educativa, però desconeix el

volum de documents que hi ha en les diferents llengües perquè encara s'està

catalogant.

Aquest curs també hem ampliat les activitats de lectura amb la Plataforma

Legiland.

Els alumnes de 4t d’educació de primària fins a 1r d’ESO hi participen.


28

2.4.6.1 Accés i ús de la informació

Tots els nivells de la nostra escola realitzen diversos projectes al llarg del curs.

La metodologia amb la que els treballem permet que el nostre alumnat vagi

adquirint habilitats i destreses necessàries per tal de reconèixer quan la

informació és necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la

de forma efectiva, amb l'objectiu de transformar-la en coneixement personal.

Aquest plantejament implica el desenvolupament d'habilitats de pensament,

d'ús de tecnologies d'informació i d'ús de fons d'informació general. En aquest

procés formatiu tenim en compte la situació sociolingüística del nostre centre,

amb el català com a llengua vehicular.

També s’impulsa des de l’escola l’ús de la biblioteca del barri, ja que alguns

dels nostres alumnes no tenen ordinador ni tampoc llibres on poder consultar.

2.4.6.2. Pla de lectura de centre

Tenim fet el Pla de Lectura de Centre (PLEC), un dels objectius principals és

integrar la lectura en el projecte curricular del nostre centre i potenciar la

comprensió lectora com a base de l’aprenentatge.També volem fomentar l’hàbit

lector, el gust per la lectura, incorporar la lectura i estratègies de comprensió

lectora en totes les àrees.

Per Sant Jordi es fan activitats a la Biblioteca del barri : lectures "En veu alta"

(Jocs Florals); "Conta Contes" a l’escola, amb la participació dels alumnes

d’ESO...

2.4.7. Projecció del centre

2.4.7.1. Pàgina web del centre

Una pàgina d' Internet o pàgina Web és un document electrònic que conté

informació específica per a una comunitat, que es troba connectat a la xarxa

mundial d'informació denominada Internet, de tal forma que aquest document

pot ser consultat per qualsevol persona que es connecti a aquesta xarxa

mundial de comunicacions i que conti amb els permisos apropiats per a fer-ho.


29

La llengua emprada en l'edició de la pàgina web del centre elaborant, és la

catalana.

El nostre objectiu és aconseguir que tota la comunitat educativa de l’escola es

pugui comunicar amb informacions diverses sobre el funcionament de l’escola i

les activitats realitzades de tipus administratiu, dels mestres, dels alumnes, de

l’AMPA,....

2.4.7.2. Revista

A la nostra escola no tenim de forma periòdica una revista. Només per

aconteixements especials n’elaborem alguna.Quan l’escola va celebrar 40 anys,

per exemple. És un recurs compartit per tota la comunitat educativa i a vegades

és una mica difícil establir els mecanismes per facilitar-ne la participació. Hi ha un

criteri clar de l'ús de la llengua catalana i de les altres llengües presents al centre

si s’escau.

2.4.7.3. Exposicions

Esporàdicament organitzem exposicions relacionades amb les activitats que

realitza el nostre alumnat. Sobretot fan referència a les festes tradicionals que

celebrem en el centre ( Nadal, Sant Jordi,...) i sobretot relacionades amb el

projecte interdiciplinar que es fa.

2.4.8.Xarxes de comunicació virtual

L’escola ha anat potenciant de manera progressiva l’ús de les tecnologies de la

comunicació e informació i els mitjans audiovisuals per l’aprenentatge de les

llengües partin de les següents premises:

Utilitzar en l’aula d’informàtica les Tècniques de la Informació i de la Comunicació

(TIC) com a recurs motivador i innovador per l’aprenentatge de la llengua tot

potenciant la pràctica per part dels alumnes de les NovesTecnologies.

Fomentar en l’alumnat la valoració i actitud responsable envers les TIC.

Desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoaprenentatge.


30

Crear a partir d’aquestes eines contextos d’ús funcionals significatius i molt

pròxims a la realitat.

L’escola ha de participar a nivell de mestres i alumnes en la mesura possible en

xarxes de comunicació virtual tan a nivell de traspàs d’informació com de

interaccions comunicatives reals amb altres parlants.

2.4.9.Intercanvis i mobilitat

Els intercanvis escolars entre alumnes potencien l’ús de les llengües, per la

qual cosa la nostra escola promourà iniciatives que permetin aquestes

trobades. Els intercanvis es poden realitzar des de qualsevol àrea del

currículum, però les que més els permeten són l'àrea de llengua (anglesa). S’ha

participat en intercanvis amb nens/es francesos i també italians, que aprenien

com a segona llengua l’anglès.

2.4.10.Dimensió internacional del centre

Les Tecnologies de la Comunicació i de la Informació són una porta d’accés a la

realitat exterior i han de ser clarament potenciades pel centre en totes les àrees

com a eines i estratègies d’aprenentatge afavorint com a tal la projecció

internacional del centre.

La nostra escola ha participat alguna vegada en el Comenius, dins del Marc

Europeu.

S’intercanvien experiències i informació sobre aspectes pedagògics amb els

mestres i alumnes i desenvolupen estratègies comunes per millorar la qualitat

de l’ensenyament.


31

3.CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE

Concreció operativa del projecte (Pla anual) En aquest apartat concretem els objectius que ens marquem com a prioritaris

per treballar durant cada curs i que, per tant, ens permetran atansar-nos als

principis que hem definit en el PLC i les concrecions anuals d’alguns dels

apartats que hem desenvolupat també en el PLC, com, per exemple, els

horaris de les llengües curriculars.

Un dels objectius prioritaris que es planteja l’escola per treballar a llarg termini

en el seu Pla anual es programar un seguit d’activitats que permetin

desenvolupar als nostres alumnes una bona competència comunicativa. S’ha de

treballar l’expressió oral en totes les àrees i en totes les situacions escolars i

extraescolars.

L’expressió oral serà l’eina per:

-aprendre a estructurar el pensament i a comunicar-se.

-tenir iniciativa.

-millorar la convivència.

-adquirir autonomia personal

Un dels objectius principals de la nostra escola respecte l’expressió oral és:

-aprendre llengües ens enriqueix.

-el coneixement d’una llengua és una oportunitat de valorar la resta de

llengües.

-una llengua és viva si es parla i parlant-la ajudem a que no es mori.

L’altre objectiu prioritari que treballarem a l’escola és la millora de l’expressió

escrita RESPONSABLE


32

DISTRIBUCIÓ HORARIA SETMANAL

EDUCACIÓ

INFANTIL

CICLE

INICIAL

CICLE

MITJÀ

CICLE

SUPERIOR

CATALÀ 6.30 H. 9H. 7.30H. 5.30H.

CASTELLÀ 0 H. 1H. 2H. 2H.

ANGLÈS 1.30 H. 2H. 3H. 4H.

ESO

PRIMER

CURS

SEGON

CURS

TERCER

CURS

QUART

ESO

CATALÀ 3H.tot el curs

3H.optativa

1r.tri.1/2grup

1H.lectura

quatrimestre

3H.tot el curs

3H.optativa tot

el curs.1/2grup

2H.alternativa

tot el curs

1/2quatrimestre

1H.lectura

quatrimestre

3H.tot el curs

2H.tot el curs

optativa1/2gru

p

1H.lectura

CASTELLÀ 3H.tot el curs

3H.optativa

1r.tri.1/2grup

1H.lectura

quatrimestre

3H.Tot el curs

1H.lectura i

quatrimestre

3H.tot el curs

ANGLÈS 3H.tot el curs

1sessió 1/2

grup

per fer oral.

3H.Tot el curs

2H.

1quatrimestre

1/2grup

(optativa)

3H. Tot el curs*

+1H.3rtri.oral

3H.alternativa1t

ri.

1/2grup

2.30H.