1

Plenari extraordinari

PLA DE XOC CONTRA L’ATUR JUVENIL A BARCELONA

Grup Municipal Socialista

Dossier de Premsa

4 de desembre de 2012

2

Plenari extraordinari

PLA DE XOC CONTRA L’ATUR JUVENIL A BARCELONA

1. BARCELONA I ELS JOVES

a. Model de ciutat: acollidora, cosmopolita i basada en el coneixement

Barcelona ha construït en els darrers 30 anys una història d’èxit. Una ciutat que s’ha projectat

a nivell internacional de manera impressionant i que s’ha transformat de manera global en

molt poc temps.

Ara, però, en el marc d’una crisi econòmica tant profunda que sacseja els propis valors de la

societat, Barcelona ha de conjurar una gran amenaça a aquest model d’èxit: el risc que, per

primer vegada, una generació de ciutadans no pugui prendre el relleu a Barcelona en les

condicions necessàries per a fer prosperar la ciutat.

És per això que les polítiques de joventut a Barcelona avui són més imprescindibles que mai.

Els éssers humans som, abans que res, ciutadans. I, per tant, ara cal potenciar des de la ciutat

un projecte que doni als joves les oportunitats per desenvolupar la seva plena ciutadania i el

seu projecte personal vital, en un context econòmic i social que tendeix a fer desaparèixer i a

difuminar aquestes oportunitats.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona no pot quedar paralitzat. Cal combatre la

por que els anys a venir seran pitjors, la sensació dels joves que viuran pitjor que els seus

pares, i que l’única possibilitat de futur és marxar.

I, sens dubte, el principal obstacle a la capacitat dels joves de construir una vida pròpia, des de

l’autonomia i la plena ciutadania, és l’atur. Una situació que no és només un problema

econòmic sinó que, a més, implica perdre el lloc a la ciutat i desdibuixa el sentiment de

pertinença a la mateixa.

És el moment que l’Ajuntament Barcelona recuperi la seva capacitat de tirar endavant i de

reinventar la ciutat; la seva tradició pionera en polítiques de joventut, utilitzant tots i

cadascun dels instruments a la seva disposició, així com la seva salut financera, ha de

permetre respondre en aquesta greu situació. Cal potenciar la formació i combatre el fracàs

escolar; recuperar i reforçar polítiques d’èxit; potenciar la contractació dels joves a través de

la seva relació amb les empreses... En definitiva, posar tota la capacitat de l’Ajuntament per

tal d’evitar que cap jove quedi enrere.

Barcelona no hauria estat mai la ciutat d’èxit, creativa, cosmopolita, oberta, la ciutat del

coneixement i del talent que ha arribat a ésser, sense la força de tots i cadascun dels seus

ciutadans, també i de manera especial,de la joventut, que és el nostre futur com a ciutat i és

una manera de fer i de ser de Barcelona.

3

b. Història de les polítiques de joventut a Barcelona. El paper de l’Ajuntament de

Barcelona

i. Històric del Pla Jove

El 1980 va marcar l’inici de les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Barcelona amb la

creació de la regidoria de joventut. El paper dels joves en el context de la democràcia

recuperada es considerava cabdal, en la mesura en que eren vistos com el punt de partida a

través del qual democratitzar al societat.

La dura realitat dels anys 80, amb problemes com les sagnants xifres d’atur, la irrupció de la

SIDA o l’extensió del consum de drogues, van forçar l’Ajuntament a centrar les seves

actuacions en dues actuacions concretes pel que fa a les polítiques de joventut: l’assistència a

joves amb problemes de drogodependència, salut i marginalitat, i les polítiques adreçades al

lleure juvenil i el suport a l’associacionisme a través de la creació de nous espais i de

l’organització d’activitats per a la joventut.

A partir de 1985 es produeix, amb l’aprovació del primer Projecte Jove, un gran impuls a les

polítiques de joventut a Barcelona. Es tractava d’un pla integral de joventut, elaborat a través

d’un procés participatiu, que va comptar amb el consens de totes les forces polítiques i que en

aquells moments suposava un model totalment innovador, tant pel model d’intervenció

integral que plantejava, com pel seu procés participatiu d’elaboració.

El 1990, en un context pre olímpic, es va aprovar el segon Projecte Jove que actualitzava

l’anterior i introduïa la novetat de la descentralització als districtes de la gestió de la política de

joventut.

A mitjans dels anys 90 les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Barcelona tornen a prendre

relleu i el 1998 s’aprovava el Pla Director de la Política de Joventut 1998-2003, que unificava i

definia les actuacions municipals en polítiques de joventut.

Aquests anys es caracteritzen per un canvi de paradigma en les polítiques de joventut. Davant

el declivi de l’etapa anterior i la sensació d’esgotament del model dels anys 80, les polítiques

de joventut es presenten com a polítiques afirmatives, que conceben la joventut com una

etapa plena de la vida. En conseqüència les polítiques adreçades als joves únicament responen

a qüestions pròpies de la condició juvenil, però no atenen aquelles qüestions relacionades amb

la ciutadania en sentit ampli.

Al 2004 l’Ajuntament va recuperar l’esperit dels anteriors projectes joves i la perspectiva global

en aquest àmbit, i va promoure el Pla Jove 2006-2010, aprovat l’octubre de 2006 (actualment

prorrogat). D’aquest va néixer el Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, amb l’objectiu de

crear una xarxa d’equipaments que cobrissin les necessitats i demandes de la joventut. La

irrupció de la crisi econòmica ha aturat la dinàmica engegada pel Pla d’Equipaments Juvenils.

4

ii. El nou Pla d’Adolescència i Joventut i el Pla d’Equipaments Juvenils

Al mes de novembre de 2011 el Govern Municipal va presentar a la Comissió de Qualitat de

Vida, Igualtat i Esports una mesura de govern per al procés d’elaboració del Pla Municipal

d’Adolescència i Joventut 2012-2015. Aquest nou Pla Jove ha de ser el paraigua sota el què es

desenvolupin les polítiques de joventut per als propers anys.

La seva redacció, fruit del debat i el treball intens, serà el resultat de les aportacions fetes per

les comissions constituïdes a tal efecte: una comissió política, una tècnica i una assessora.

Aquestes comissions s’han reunit durant aquests mesos amb l’objectiu d’elaborar una imatge

de la joventut de la ciutat i establir els eixos estratègics per al futur de les polítiques de

joventut de la ciutat.

El Grup Municipal Socialista ha participat activament en l’elaboració d’aquest nou Pla, doncs

considerem que cal donar continuïtat als diferents plans integrals que des de 1980 han lligat

les polítiques adreçades als i les joves de Barcelona, i molt especialment, a aquelles polítiques

que van adreçades a l’emancipació juvenil.

Així mateix, l’any 2008 es va posar en marxa el Pla d’Equipaments Juvenils 2008-2015, que

definia el mapa d’equipaments destinats a joves que requereix la ciutat. Aquest pla, que

actualment es troba en fase de desenvolupament, és el full de ruta per a garantir que els joves

de la ciutat disposin d’una xarxa d’equipaments que responguin a les seves demandes i

necessitats, i que tenen unes característiques específiques.

L’existència del Pla d’Equipaments i el futur Pla d’Adolescència i Joventut (que està previst que

estigui enllestit a principis de 2013) són la garantia per a una correcta planificació de les

polítiques de joventut a la nostra ciutat a mig i llarg termini. Aquestes, a més, han de tenir un

enfocament transversal i treballar per abordar totes les dimensions i necessitats específiques

de la població jove. No és la finalitat d’una pla de llarg o mig termini (com ho són aquells que

planifiquen a 3 o 6 anys) abordar els problemes que de manera greu o urgent estan assetjant

la població juvenil de la ciutat. En aquest sentit, un pla d’Adolescència i Joventut, tot i ser una

eina cabdal per a les polítiques de joventut, no és l’eina necessària per a fer front a les

qüestions urgents dels joves de la ciutat.

iii. Els paper històric de Barcelona Activa

Barcelona Activa sempre ha estat al costat dels joves desenvolupant programes d’orientació

acadèmica i professional específics per a aquest col·lectiu, així com impulsant activitats de

divulgació de la cultura emprenedora entre la població juvenil de la nostra ciutat.

L’empresa municipal sempre ha treballat colze a colze amb altres institucions de la ciutat com,

el Consorci d’Educació de Barcelona o la Fundació BCN Formació Professional, per tal de donar

resposta als joves Barcelonins que necessiten un acompanyament personalitzat en la seva fase

inicial de recerca de feina o en la continuació dels seus estudis.

5

Des de Barcelona Activa, a més, s’han pogut posar en pràctica una bona part dels programes

d’inserció laboral per a joves sorgits arran de la reflexió i del disseny de polítiques específiques,

que va impulsar el Pacte per l’ocupació de qualitat a Barcelona.

c. El Pacte Local per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011

El Pacte per l’Ocupació de Qualitat va permetre implementar programes d’orientació

professional inicial per joves, programes de contractació laboral per a l’aprenentatge d’oficis,

impulsar la formació professional així com millorar la qualificació i la formació per a joves que

abandonen el sistema educatiu.

Així doncs, l’estratègia consensuada que va suposar el Pacte per l’Ocupació de Qualitat va

permetre que l’Ajuntament de Barcelona pogués acompanyar i assessorar de manera més

efectiva als diferents perfils acadèmics i professionals dels joves de la nostra ciutat.

2. MAPA DE LA SITUACIÓ SÒCIO LABORAL DELS JOVES A BARCELONA

La situació econòmica global i els efectes de la crisi tenen la seva realitat més problemàtica en

l’elevada xifra d’atur que afecta un 25% de la població activa.

La manca d’ocupació suposa la involució més gran de l`Estat del Benestar, doncs és el treball i

la renda percebuda el que permet, de manera preeminent, la incorporació del ciutadà a la

societat. La manca de treball dins la població activa és un greuge evident per la cohesió social,

una amenaça per a l’exclusió social de col·lectius cada cop més amplis i diversos i pot arribar

afectar, fins i tot, a l’esperança de vida.

Aquesta realitat és molt més elevada entre els joves arribant al 51% a Catalunya, amb més de

150.000 joves d’entre 16 i 24 anys que no troben feina ni oportunitats laborals dignes al nostre

país.

L’atur, i especialment l’atur juvenil, suposa l’amenaça més gran per a la nostra societat. Les

administracions públiques no poden obviar aquesta realitat i cal que iniciïn accions urgents,

amb mesures efectives per a fer front a una situació d’emergència que viu una generació

sencera de ciutadans. Aquest fet no és aliè a la ciutat de Barcelona.

Les dades reflecteixen l’alarmant situació laboral dels joves a la nostra ciutat, una situació que

s’ha anat deteriorant en els darrers anys com a conseqüència de l’impacte de la crisi

econòmica i que, més enllà de la urgència immediata, pot tenir repercussions molt negatives

per a la ciutat en el futur.

Actualment a Barcelona la taxa d’atur juvenil se situa en el 48,8%, és a dir, gairebé la meitat

dels joves de la ciutat no troben feina. Hi ha 17.251 persones d’entre 16 i 29 anys aturades a

Barcelona. A més, contràriament al que sovint es pensa, l’atur de llarga durada, aquell que

afecta a persones que porten més d’un any buscant feina, és major, a Catalunya, entre els

més joves (14,6%) que entre els adults (11%).

6

Una situació que aboca a molts joves a sortir fora a treballar, cosa que acabarà repercutint

negativament a la ciutat. Aprofitar el talent i la energia dels joves és imprescindible per sortir

de la crisi, a banda de la gran quantitat de recursos públics esmerçats en la seva formació. Així,

entre 2009 i 2010 s’ha produït un increment del 30% en el nombre de joves catalans que

emigren i, només en el darrer any, aquesta xifra ha crescut un 9,3%. En el darrer any el

col·lectiu de catalans que resideixen a l’estranger que més ha crescut ha estat el dels joves.

En la situació actual, Barcelona no es pot permetre passar de ser una ciutat d’acollida i

atractiva per a la creativitat, a ésser una ciutat que expulsa expertesa i talent quan més el

necessita.

Un context, d’altra banda, que també ha agreujat problemes que abans de la crisi ja patien els

joves en el món laboral com la subocupació i l’elevada temporalitat de la contractació. En

primer lloc, un 44% dels joves entre 25 i 29 anys té una ocupació per sota del seu nivell

d’estudis. A més, la taxa de temporalitat juvenil, la proporció de joves ocupats amb

contractes temporals respecte el total de joves ocupats, és del 52,9%. Per a la resta de la

població, en canvi, aquest percentatge és del 18,5%

Factors que afecten negativament l’emancipació juvenil i, per tant, l’oportunitat dels joves de

desenvolupar lliurement el seu projecte vital. Així, la taxa d’emancipació juvenil se situa en el

26,5%, una xifra similar al 2004.Ha baixat gairebé 6 punts respecte 2008, quan era del 32,4%,

i està molt lluny de les taxes d’emancipació de la majoria de països de la Unió Europea.

En aquestes circumstàncies es detecta, també, un increment de l’activitat emprenedora entre

els joves. La taxa d’activitat emprenedora en fase inicial dels joves a Catalunya va créixer el

2011 un 25,7% respecte l’any anterior, i va superar l’activitat emprenedora de la resta de la

població. A més, a Catalunya, la majoria de noves empreses creades per joves estan mostrant

major resistència a la crisi i tenen majors nivells de supervivència.

Altres xifres que també augmenten en aquest context són les dels joves que accedeixen als

diferents programes ocupacionals de Barcelona Activa: mentre que el 2010 hi van accedir

9.348 joves, el 2011 aquesta xifra es va incrementar fins els 18.000.

En aquest difícil context pren una especial rellevància el paper de l’educació, ja que, les xifres

mostren que a major nivell formatiu, menors taxes d’atur. A Barcelona el 2011 el fracàs escolar

va suposar el 14,6%, mentre que per al conjunt de Catalunya aquesta xifra va ser del 21,5%. La

xifra de graduats en ESO a Barcelona va ser de 84,4%, cinc punts més que la mitja de

Catalunya.

3. SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA: NECESSITAT D’UN PLA DE XOC

a. L’accés al treball com a pilar del procés d’emancipació juvenil

La problemàtica de la joventut barcelonina no se situa únicament en l’accés al mercat laboral.

La dificultat de gaudir d’un habitatge digne, problemes de mobilitat i de preu excessiu del

7

transport públic, l’increment desorbitat de les taxes universitàries i de formació professional,

fan cada cop més difícil l’emancipació dels joves a Barcelona.

Desenvolupar la plena ciutadania dels joves per tal de promoure les possibilitats

d’emancipació passa per garantir una educació de qualitat, l’accés a un treball digne, a un

habitatge i a facilitar-los-hi la seva participació social i política.

Ara bé, la base sobre la que se sustenta tot aquest procés d’emancipació és l’autonomia

personal, i aquesta és pràcticament impossible d’assolir sense uns ingressos estables. Per

això, sense treure-li la importància que tenen aquests altres elements, és imprescindible

atacar l’arrel del problema: el difícil accés dels i les joves al mercat laboral. I, a més, a un

mercat laboral digne: amb condicions i salaris que estiguin el més a prop possible de la resta

de països de la Unió Europea.

Això no vol dir, però, oblidar que calen polítiques actives afavoridores de l’emancipació juvenil.

Per això, en el debat d’aprovació del proper Pla d’Adolescència i Joventut cal fer especial

èmfasi en aquests apartats: facilitar l’accés dels i les joves a un habitatge digne, posar els preus

del transport públic a l’abast de tothom, donar ajuts per seguir la formació, incentivar

mecanismes que facilitin la participació cívica, social i política dels i les joves ... Però aquest no

és l’objectiu d’aquesta proposició. Aquests és, ni més ni menys, la lluita contra l’atur juvenil.

b. El paper de la educació i la formació

La formació és una de les peces clau en el procés emancipador dels i les joves. L’accés a

l’educació condiciona el desenvolupament del propi projecte de vida.

L’actual situació de crisi sembla haver portat un cert retorn a les aules, per part de joves que

van deixar els estudis per incorporar-se al mercat laboral, i ara veuen en la formació una de les

millors opcions per sortir de la seva situació d’atur. També sembla incrementar-se el nombre

d’alumnes que, davant la davalla de l’oferta laboral, continuen els seus estudis un cop superats

els ensenyaments obligatoris. La taxa d’alumnes de 17 anys escolaritzats ha crescut en 15

punts ens els darrers 9 anys, passant del 62’9% del curs 2001-2002 al 78% del curs 2010-2011.

Així, el nombre de joves entre 16 i 29 anys que cursen estudis s’ha incrementa un 8’4% des del

2008, passant del 29’0% al 37’4%

Sabem que el nivell formatiu de la població està altament relacionat amb l’estructura del

mercat laboral. Per aquestes raons, la formació ha de ser un dels eixos principals del es

polítiques juvenils encaminades a l’emancipació dels més joves.

Un dels gran reptes que té avui el sistema educatiu – i el conjunt de la societat – és la lluita

contra el fracàs escolar, entès com la no graduació o l’abandonament (que en el cas de

Barcelona se situa en el 14’6%). Aquest factor condiciona el nivell formatiu de la població

activa, tant per la titulació assolida com per la predisposició a la formació al llarg de la vida.

8

c. Objectius del Pla de Xoc

El passat mes de setembre, a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació, i a proposta del

Grup Municipal d’ICV-EUiA, es va aprovar una proposició que instava al govern de la ciutat a

presentar un paquet de mesures urgents per lluitar contra l’atur juvenil.

És en aquesta mateixa línia que volem aprofundir, amb propostes concretes, i és per això que

proposem la creació d’un Pla de Xoc per lluitar contra l’atur juvenil.

Aquest Pla de Xoc te un objectiu general: que l’Ajuntament de Barcelona exploti totes les

possibilitats que té, com administració pública, per tal d’ajudar a reduir l’atur juvenil.

Per tal d’assolir aquest objectiu, es plantegen diverses vies d’actuació centrades en aspectes

sobre els quals aquest Ajuntament te competències.

Facilitar la transició escola-treball: un dels principals problemes dels joves és l’accés a

la primera feina que, a l’hora, repercuteix en la dificultat d’elaborar un currículum que

els ajudi a progressar laboralment.

Facilitar l’aparició de joves emprenedors: és evident que la situació de crisi en la que

ens trobem no facilita que les empreses ampliïn les seves plantilles, per tant, cal

incentivar aquells joves que volen desenvolupar idees imaginatives en l’àmbit de

l’emprenedoria.

Incentivar l’educació com una via d’accés al món laboral. En l’època de la bombolla

inmobiliaria molts joves van deixar els seus estudis per incorporar-se al mon laboral,

tant en la construcció com en els serveis. Aquesta situació ara ha canviat totalment, i

la poca oferta laboral actual requereix uns mínims formatius molt superiors.

Possibilitar i facilitar que les empreses contractin població juvenil, tot establint

mecanismes d’ajuts que ho facin més atractiu

Per tal d’assolir aquests objectius, es proposa destinar 50 milions d’€ a polítiques de joventut

pels propers 3 anys, més enllà dels que ja es destinen actualment, i que estiguin adreçats

prioritàriament a la lluita contra l’atur juvenil, a partir de les proposicions que a continuació

es detallen.

4. PROPOSTES CONCRETES

L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa un Pla de Xoc contra l’atur juvenil, amb

mesures concretes d’actuació en els àmbits formatius, ocupacionals, de contractació

i suport als i les joves, amb l’objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral

dels i les joves de Barcelona, que tenen actualment (amb un atur juvenil de prop del

50%) greus i importantíssimes limitacions pel seu desenvolupament professional,

personal i per la seva emancipació. Aquest Pla de xoc inclourà:

9

o Prioritzar les polítiques actives d’ocupació, adreçades als i les joves,

gestionades des de Barcelona Activa.

o Atorgar ajuts econòmics a aquelles empreses que contractin persones joves

que provinguin de cursos de formació de Barcelona Activa.

o Signar acords amb les universitats i escoles de formació professional, per tal

que els i les joves puguin fer les pràctiques becades a l’Ajuntament de

Barcelona o empreses vinculades al mateix, com una bona pràctica de la

transició escola-treball. Obrir una bossa mínima de 500 places.

o Creació de les Beques Barcelona, adreçades al conjunt del teixit productiu de

la ciutat amb subvencions directes de beques en empreses innovadores,

start-up i PIMES amb seu a Barcelona, a les que es puguin acollir estudiants

en pràctiques, tant de nivell universitari, com de Formació Professional.

Obrir una bossa mínima de 1000 beques.

o Incloure, com a un criteri de valoració als plecs de clàusules dels concursos

de l’Ajuntament de Barcelona, la contractació de joves pels serveis i/o obres

que s’hagin de realitzar i/o el percentatge de joves contractats en les

empreses licitadores.

o Incloure, en les convocatòries ordinàries de subvencions de l’Ajuntament de

Barcelona, tant àrees centrals com districtes, com a criteri prioritari de

subvenció, aquelles entitats que generin ocupació juvenil

o Crear un programa de crèdits per a la formació i l’emprenedoria, que posi a

disposició de cada jove de la ciutat que completi l’ESO o un PQPI un màxim

de 1.500 crèdits (equivalents a euros) i un màxim de 1.500 crèdits més quan

finalitzi el Batxillerat o la Formació Professional Inicial, crèdits que es podran

utilitzar en projectes de formació en centres públics (Grau, Màster, Cicles

Formatius de Grau Superior, idiomes,etc.) o emprenedoria (projectes

d’empresa, adequació de locals, compra d’equips informàtics, etc.), establint

criteris d’universalitat i progressivitat.

o Incrementar el nombre d’aules i millorar la oferta formativa dels PQPI, en la

línia de la mesura de govern presentada el passat mes d’octubre.

o Que en la Mesura de Govern que ha de presentar el Govern Municipal, arrel

de la proposició aprovada en aquest Plenari el mes d’abril d’enguany sobre

l’aposta per les activitats en R+D+I, es tingui en compte el foment de la

contractació de persones joves.

Constituir una taula permanent d’avaluació i seguiment d’aquest Pla de Xoc, amb la

presència dels sindicats, organitzacions empresarials, representants dels joves , Consell

de la Joventut de Barcelona i els partits polítics amb representació a l’Ajuntament

10

Encarregar amb caràcter d’urgència al Consell Econòmic i Social de Barcelona, on es

troben Patronal, Sindicats, Partits Polítics i Universitats, que en el termini de sis mesos

faci una anàlisi i propostes concretes que puguin ampliar les que aquí s’expressen i ho

presenti al Consell Plenari d’Aquest Ajuntament.

El Pla de Xoc i totes les mesures incloses es posaran en marxa en un termini màxim de tres

mesos.Totes aquestes mesures, donat el seu caràcter d’excepcionalitat, seran vigents fins que

l’atur juvenil baixi com a mínim a la mitja de la Zona Euro. En aquell moment es decidirà quines

d’aquestes polítiques cal mantenir, suspendre o canviar.