proposta didàctica. l'ésser humà, natura i cultura - metodologia
TRANSCRIPT
PROPOSTA DIDÀCTICA
L’ÉSSER HUMÀ: NATURAL I CULTURA
Etapa: Batxillerat
Curs: Primer
Matèria: Filosofia i ciutadania
Joana Maria Rossinyol Pocoví
ÍNDEX
1. Referències curriculars
2. Elements bàsics: objectius, continguts i criteris d’avaluació.
2.1 Objectius
2.2 Continguts
2.3 Criteris d’avaluació
3. Organització de la seqüència didàctica
4. Unitat didàctica
5. Annexes
6. Bibliografia
1. Referències curriculars
Per elaborar aquesta unitat didàctica, el referent curricular ha estat el Decret 82/2008,
de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat a les Illes
Balears.
2. Elements bàsics: objectius, continguts i criteris d’avaluació.
2.1 Objectius
Els objectius que, al llarg de la unitat didàctica, es pretenen assolir i/o desenvolupar
són els que es detallen a continuació.
Objectius específics:
- Saber situar a l’ésser humà en la confluència d’una doble herència: la biològica i la
cultural.
- Conèixer les diferents teories que al llarg de la història han explicat de forma
distinta què és l’ésser humà i què incideix més en ell: la seva naturalesa o la seva
cultura.
- Ser capaç d’identificar alguns aspectes innats i adquirits en el comportament
humà i reconèixer la influència de la societat i la cultura en la seva configuració.
- Valorar la cultura i, en particular, l’educació i l’aprenentatge, com a instruments
que faciliten l’adaptació i la supervivència de l’ésser humà.
- Reconèixer els distints aspectes adquirits a través del procés de socialització i
saber identificar els distints agents que intervenen en aquesta adquisició.
Objectius generals1:
1 Els objectius generals han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.
- Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques,
fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.
- Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que
plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el
significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.
- Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat,
coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo amb
altres posicions i argumentacions.
- Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés d’aproximació racional al
coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una comunitat de
recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes plantejats.
- Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de
qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota
discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres
característiques individuals o socials.
2.2 Continguts
Els continguts que es desenvoluparan en aquesta unitat són els que es detallen a
continuació.
1. Naturalesa i cultura.
1.1 Introducció
1.2 Definició de naturalesa
1.3 Definició de cultura
2. La naturalesa humana: teories.
3. Cultura e instint animal.
4. Necessitat de cultura de l’ésser humà.
5. El procés de socialització.
2.3 Criteris d’avaluació
Els aspectes que, al llarg de la unitat didàctica, s’aniran avaluant són els que es detallen
a continuació2.
- La capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura activa i comprensiva dels
textos encaminada a la identificació del tema o problema principal i la seva
enunciació, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement i
l’explicitació de les proposicions i els raonaments que fonamenten les
conclusions.
- La capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més
experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les
contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de
destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la
sistematització, la comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització
crítica d’aquesta informació.
- Si l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seves pròpies opinions treballant
de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’aquesta matèria. Per a
comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les quals, de
manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb àmbits
d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de
comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser:
les dissertacions o composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en
equip, la preparació i realització d’exposicions orals i debats, i el diari de classe.
- La capacitat de l’alumnat per contrastar les seves idees amb les dels altres,
formular i assimilar crítiques, respectar les idees alienes, reconeixent i practicant
els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte mutu, la sinceritat, la
tolerància, en definitiva, els valors democràtics i acceptant que l’objectiu no és
guanyar la discussió, sinó arribar a conclusions o, en darrer terme, comprendre els
motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.
- La capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser humà,
incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant les
2 Els criteris d’avaluació han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que
s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.
concepcions filosòfiques de l’ésser humà i la seva vigència actual.
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a través dels següents aspectes:
1. La participació i implicació en la dinàmica de la classe que seran avaluades
mitjançant un registre (veure annex 1). Aquest primer apartat tindrà una
puntuació del 40% sobre la qualificació final de la unitat didàctica.
Sent que la proposta didàctica requereix la participació i implicació dels alumnes
en la dinàmica de la classe, els alumnes han de ser advertits de què aquest aspecte
és molt important per a la seva avaluació i que si no participen i s’impliquen es
deixaran de dur a terme les dinàmiques que s’estiguin fent per passar a
desenvolupar una dinàmica més tradicional, és a dir, una classe magistral amb el
seu conseqüent examen.
2. Elaboració d’una carpeta d’aprenentatge. Aquest segon apartat tindrà una
puntuació del 60% sobre la qualificació final de la unitat didàctica. Aquesta carpeta
d’aprenentatge ha d’incloure una sèrie de continguts considerats obligatoris que
equivalen al 40% de la qualificació de la carpeta i, per altra banda, la carpeta
també pot incloure altres continguts considerats voluntaris que equivalen al 20%
de la qualificació de la carpeta. L’alumnat, per tant, ha d’entregar els continguts
obligatoris i, si vol, pot entregar els voluntaris. Qui decideixi realitzar els continguts
voluntaris pot optar per realitzar totes els continguts o tan sols part d’ells. A
continuació s’especifiquin quins són aquests continguts.
Continguts obligatoris (40%)
Els alumnes han de realitzar un comentari de text d’un fragment de l’obra
“Tractat sobre l’enteniment humà” de J. Locke.
TEXT: Tractat sobre l’enteniment humà (JOHN LOCKE)
“Suposem que la ment és, com diem, un paper en blanc, buit de qualsevol caràcter,
sense cap idea. Com s’omple? D’on li arriba tota aquesta enorme provisió que la
fantasia desbordada i sense límits de l’home ha pintat sobre ella amb una varietat
quasi infinita? D’on procedeixen tots els materials de la raó i el coneixement? Per
respondre amb una sola paraula, de l’experiència”.
Els alumnes han d’elaborar una dissertació sobre una d’aquestes tres
qüestions: naturalesa animal i naturalesa humana, sexe i gènere social i
influència dels mitjans de comunicació. Als alumnes se’ls hi facilitarà una sèrie
de recursos per a què puguin elaborar les seves dissertacions.
RECURSOS:
FILOTIC. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_Principal
XTEC. http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm
Finalment, l’alumnat ha d’incloure dintre de la carpeta d’aprenentatge totes
aquelles tasques que s’aniran realitzant a classe.
Continguts voluntaris (20%)
Qui vulgui pot mirar la pel·lícula “Nell” i realitzar un comentari sobre la mateixa.
PEL·LÍCULA: Nell
Títol: Nell
Director: Michael Apted
Any: 1994
País: Estats Units
Gènere: drama
Sinopsis: Nell (Jodie Foster) és una dona que ha viscut tota la seva vida en la naturalesa,
sense tenir el més mínim contacte amb altres éssers humans. Quan dos científics,
Jerome Lovell (Liam Nelson) i Paula Olsen (Natasha Richardson), descobreixen a Nell
tracten d’investigar-la i estudiar-la amb la finalitat d’esbrinar com ha sobreviscut
durant tota la seva vida enmig de la selva. Tractaran de desxifrar el seu estrany
llenguatge i les seves estranyes costums i intentaran que es relacioni amb humans,
però, poc a poc, se’n adonaran de què aquest extraordinari ésser els ensenyarà molt
més de la vida del que ells imaginaven.
Els alumnes que ho desitgin poden incloure dintre de la carpeta un comentari
de text d’un fragment de l’obra “Les preguntes de la vida” de F. Savater.
TEXT: Les preguntes de la vida (FERNANDO SAVATER)
“En cadascun de nosaltres, qualsevol tret “natural” sempre està contaminat de cultura,
i viceversa. No hi ha res de més natural i universal en els humans –com en la resta
d’animals- que la necessitat de menjar, però no hi ha ningú que mengi sense sotmetre’s
a pautes culturals, reverenciar modes gastronòmiques, escollir o refusar aliments
segons hàbits adquirits: és natural haver-se d’alimentar, però sempre ens alimentem
culturalment. Com es pot entendre això? Direm que l’home està compost de capes
sobreposades, com ara una ceba, que les més bàsiques o íntimes són naturals mentre
que per damunt d’aquestes s’hi ha anat posant l’estrat de l’educació, la sociabilitat, els
artificis, etc.? [...] Per més que aprofundim en el fons natural del que és humà, sempre
trobem l’empremta de la cultura mesclant el que és adquirit amb el que és innat”.
Els alumnes poden jugar a un joc interactiu. Per tal de comprovar que,
efectivament, han completat el joc, els alumnes hauran d’adjuntar una fitxa a la
carpeta d’aprenentatge amb les activitats que han realitzat.
JOC INTERACTIU: Naturalesa i cultura
Nom de la pàgina: MINISTERIO DE EDUCACIÓN – ÁREA DE FILOSOFÍA
Adreça URL: http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/ruta1.
php?tipo=2&seccion=1&ruta=9&etapa=1&explorador=3 (Data consulta: 23/02/2011)
Sinopsis: Joc interatiu per endinzar-se en la Naturalesa i l’universalitat de les seves lleis
per decobrir a l’home, el seu lloc específic en el context natural i el sentit de les seves
relacions amb aquest mitjà.
3. Organització de la seqüència didàctica
La seqüència didàctica que es seguirà al llarg de la unitat didàctica és la que es detalla a
continuació:
1. Fase inicial: introducció, planificació i motivació.
2. Fase de desenvolupament i recerca.
3. Fase de síntesi i generalització.
Per altra banda, la seqüència de cada una de les sessions que conformen la unitat
didàctica també segueixen una mateixa organització:
1. Recordatori de la sessió anterior (cada dia es demana a un alumne/a diferent. Ús
també de l’estratègia ACORDS I DESACORDS).
2. Introducció.
3. Tasques.
4. Conclusió/síntesi.
5. Anunciació de la dinàmica de la propera sessió.
4. Unitat didàctica
A continuació es presenta la distribució de la unitat didàctica. No obstant, abans de
començar cal aclarir una sèrie d’aspectes:
Tot i que no s’han especificat en cada sessió les fases de recordatori de la sessió
anterior, introducció, conclusió/síntesis i anunciació de la dinàmica de la
propera sessió, aquestes fases sí que s’han comptabilitzat ja que, com es podrà
observar, el nombre de minuts del total de la tasca d’una sessió no es
correspon amb el total de minuts disponibles. El motiu d’aquesta diferència és,
precisament, que s’ha comptabilitzat el temps que requeriria el total de les
fases encara que en aquest apartat no s’hi hagin anunciat. Per observar la
distribució completa cal consultar la programació d’aula (veure annex 3).
També cal consultar l’esmentada programació d’aula (veure annex 3) per
observar quins recursos es requereixen per dur a terme cada activitat.
Al llarg de la unitat didàctica s’ha pressuposat que els alumnes saben quines
són les normes del diàleg o, almenys, que s’han treballat a classe perquè es
suposa que aquesta unitat es desenvolupa ben entrat el segon trimestre, per
tant, aquestes normes ja toquen haver estat, si bé no, assimilades, sí tractades
i ensenyades.
a) Fase inicial: introducció, planificació i motivació.
SESSIÓ I
TASCA 1: INTRODUCCIÓ. Es tracta d’anunciar, de manera breu, clara i general, els
objectius, els continguts, la metodologia i l’avaluació de la unitat didàctica. També
s’explicaran les tasques que s’hauran de realitzar a casa. Finalment, s’entregarà un
cronograma (veure annex 2). Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15
minuts.
TASCA 2: NATURA O CULTURA? Es tracta de realitzar un debat amb els alumnes entorn
a la següent qüestió: Què és més determinant en la vida d’una persona: el que hereta
genèticament o el que hereta culturalment? Posteriorment, es realitzarà una pluja
d’idees: el professor/a i cada alumne anotaran una idea, concepte o exemple a la
pissarra entorn a la qüestió debatuda. Finalment, l’alumnat haurà de confeccionar una
valoració crítica que inclogui, com a mínim, cinc de les idees, conceptes o exemples
anunciats. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 35 minuts.
b) Fase de desenvolupament i recerca.
SESSIÓ II
TASCA 3: VOCABULARI. Aquesta tasca consisteix en formar grups de 5 alumnes i
reflexionar sobre: Per tu, què és la naturalesa? I la cultura? Quines diferències hi ha
entre ambdues? Cada grup ha de posar 3 exemples de cada terme, és a dir, tres
exemples de quelcom que heretem biològicament i tres culturalment. Una vegada
finalitzat, es durà a terme un “trencaclosques”: s’entraran 5 definicions a cada grup
(tres del concepte de naturalesa i dues del de cultura), cada membre del grup en
llegirà individualment una, es reuniran tots els alumnes que tenen la mateixa definició
per ajudar-se mútuament a comprendre la definició i resoldre els possibles dubtes, es
tornaran a formar els grups inicials i cada membre explicarà la seva definició de tal
manera que tots els membres del grup coneguin cada una de les definicions.
Posteriorment, un membre de cada grup realitzarà una breu exposició sobre una de les
definicions. El professor/a elegirà a un sol membre de cada grup per a què expliqui a la
classe una de les definicions propiciant així que tot l’alumnat hagi de dominar la
terminologia ja que qualsevol podrà sortir a explicar qualsevol de les definicions.
Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 45 minuts.
DEFINICIONS
DEFINICIÓ DE NATURALESA I:
“El terme ‘naturalesa’ s’aplica al conjunt d’ésser naturals com són els minerals, les
plantes i els animals. Per tant, entre aquests éssers s’inclou l’home. A més, els éssers
naturals són l’oposat als éssers artificials, creats per un agent extern a ells. Així, el
castor (ésser viu) construeix presses (éssers artificials), però els castors són éssers
naturals ja que no són creats per ningú, que s’engendren dins l’úter matern per sí
mateixos alimentant-se del cos de la mare”.
DEFINICIÓ DE NATURALESA II:
“Els grecs aplicaren el terme ‘naturalesa’ –physis- al que realment defineix quelcom.
En altres paraules, la physis es refereix a l’essència, és a dir, a les propietats,
composició i gènesis d’una cosa. Gràcies en aquesta essència una cosa és com és i,
gràcies també a ella, aquesta mateixa cosa es diferencia de la resta. En aquest sentit,
la naturalesa és la nostra essència, ja que és comú a tots els éssers humans i, al mateix
temps, ens diferencia de la resta d’animals. Al llarg de la històrica, s’ha xerrat de què
la nostra essència consisteix en què posseïm ànima, som animals racionals o tenim de
consciència.”.
DEFINICIÓ DE NATURALESA III:
“Per a la biologia, la naturalesa d’un ésser es circumscriu a lo congènit, és a dir, a
aquella informació genètica que els seus progenitors li han transmès al néixer i que, a
la vegada, aquest ésser transmetrà. Per tant, per a la biologia l’ésser humà és com la
resta dels éssers animats. Això és així perquè l’ésser humà, igual que qualsevol altre
ésser animat, al ser humà és un sistema viu i, com a tal, un compost orgànic i químic
de matèria que s’organitza a sí mateix per reproduir-se i actuar. Tot això és possible
gràcies a la informació genètica que està programada en els gens de tot ésser viu”.
DEFINICIÓ DE CULTURA I:
“L’any 1871, l’antropòleg E. B. Tylor defineix la cultura com un conjunt complex que
inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres capacitats o hàbits
adquirits per l’ésser humà com a membre d’una societat. No obstant, no tots els
antropòlegs acceptaren aquesta definició relativament moderna. Tant és així, que fins
no fa molt es considerava cultura al conjunt d’activitats que els ciutadans de l’alta
societat realitzaven en el seu temps d’oci (òpera, ballet, visites a museus, per
exemple). De totes formes, els antropòlegs culturals han deixat clar que el terme ha
d’incloure el conjunt complex d’elements que menciona Tylor, a més del folklore
popular propi d’una regió, la moda casual o activitats com anar un concert”.
DEFINICIÓ DE CULTURA II:
“Pel filòsof espanyol Jesús Mosterín, el terme ‘cultura’ fa referència fonamentalment a
la informació transmesa entre animals de la mateixa especia per aprenentatge social.
Mosterín explica que, davant de la informació genètica proporcionada pels gens,
estaria la informació memètica que proporcionen els memes. Un meme seria cada
unitat d’informació cultural que es transmet seguint un procés similar al dels gens de
la naturalesa”.
SESSIÓ III
TASCA 4: EXPOSICIÓ PROFESSOR/A. Breu presentació general del professor/a sobre les
teories que han intentat explicar què és l’ésser humà i què incideix més en ell, la seva
naturalesa o la seva cultura. Aquesta tasca es realitzarà amb el suport d’una
presentació de Power Point. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15
minuts.
TASCA 5: MAPA CONCEPTUAL. L’alumnat confeccionarà un mapa conceptual en base
als continguts presentats en l’exposició. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada
de 10 minuts.
El professor/a dedicarà, finalment, els darrers 20 minuts de la sessió a explicar la tasca
SIMULACIÓ: distribució dels grups, selecció de les teories, facilitació dels recursos, etc.
per a què puguin preparar la tasca a casa.
SESSIÓ IV
TASCA 6: SIMULACIÓ. Es formaran grups de 2 o 3 alumnes. Cada grup haurà de
defensar una de les concepcions que intenten respondre a què és l’ésser humà en base
a si incideix més la seva naturalesa o la seva cultura: evolucionisme, etologia,
conductisme, filosofia (Dilthey, Ortega y Gasset i l’existencialisme), sociobiologia,
psicologia evolucionista i genètica conductual. Per fer-ho necessitaran documentar-se
sobre cada una de les concepcions per poder-les criticar o recolzar. A classe es
realitzarà una simulació d’un congrés d’especialistes on, en primer lloc, cada un dels
membres exposarà el seu punt de vista i els seus arguments i, posteriorment, s’iniciarà
un debat on cada grup intentarà convèncer a la resta de les seva perspectiva. Els
alumnes podran dur qualsevol recurs que considerin necessari per poder defensar-se.
Finalment, cada grup recollirà per escrit els principals arguments que cada una de les
concepcions ha aportat. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 45 minuts.
SESSIÓ V
TASCA 7: COMUNITAT D’APRENENTATGE. Cada alumne/a llegirà individualment dos
textos: una sobre la necessitat de cultura de l'ésser humà i l’altre sobre el procés de
socialització. Mentre els llegeix anotarà als marges els dubtes o qüestions que se li
plantegin (els textos estaran expressament confeccionats deixant un marge
considerablement ample per a què els alumnes hi puguin escriure). Es formarà un
cercle i cada alumne/a formularà els seus dubtes o qüestions mentre que algú ho anirà
anotant a la pissarra. Després s’obrirà un torn de paraula per a què siguin els propis
alumnes els qui intentin respondre als dubtes o a les qüestions que hagin plantejat la
resta de companys. Quan els dubtes estiguin resolts, el professor/a formularà
preguntes sobre el text i el grup les intentarà resoldre en veu alta. Aquesta tasca tindrà
una duració aproximada de 30 minuts.
TEXT: Necessitat de cultura de l’ésser humà.
“Al món tancat propi de l’animal es contraposa el món obert de l’ésser humà. L’home
no té instints que resolguin espontàniament situacions pròpies de l’hàbitat, però
tampoc el condicionen. Prova d’això és que l’ésser humà s’ha expandit pels cinc
continents i ha colonitzat tot tipus d’ecosistemes naturals, a més d’inventar noves
formes de vida.
La petita part instintiva que conservem i podria ajudar-nos es perd per sempre en les
noves formes de vida que l’ésser humà inventa. La aversió que sent cap als rèptils algú
que viu en una gran ciutat i no ha vist una serp en la seva vida és possiblement, una
resposta instintiva a un perill. No obstant, el perill més pròxim per aquesta mateix
persona potser és ser víctima d’un atrac; encara que no podem deduir-lo per instint a
un atracador abans de ser agredits.
Si ja tenim respostes instintives adequades pel nostre món actual, això significa que
hem d’inventar estratègies per superar els nostres problemes. Si no ho féssim això,
moriríem desvalguts. De fet, això és el que li passa a un nounat que ningú cuida. Sense
quasi instints, tampoc tenim cultura ni capacitat per adquirir-la. És com si naixéssim
prematurament, i així és. Si mirem el cap d’aquest nounat en relació al cos, és enorme,
quan en un adult és petita. Per nosaltres, el cap és la part del cos més necessària i la
més complexa, però encara que neix més desenvolupada que el cos, encara és incapaç
de realitzar funcions bàsiques en el nounat humà. Al contrari, en qüestió d’hores el
poltre és capaç de córrer.
Aquesta incapacitat inicial de l’ésser humà es deu a què durant el curs de l’evolució,
quan aconseguirem convertir-nos en bípede, descarregàrem més pes en la pelvis i, a la
vegada, la pelvis es va anant fent de cada vegada més estreta per aguantar el cos
damunt dos únics punts de suport, fet que va originar un crani menys desenvolupat.
No obstant, la cerebració progressiva, fruit del procés hominització, fou en sentit
oposat i el cap de la cria es va anar fent de cada vegada major al necessitar un cervell
més gran. La conseqüència d’aquests dos processos va donar lloc a què la cria neixes
abans de temps, encara que hagués hagut d’estar un any més en el sí matern per
guanyar certa autonomia. Aquesta conseqüència suposa, per tant, una infància molt
llarga durant la qual la cria precisa de moltes de cuidats. Mentre que els animals
venen al món acabats, l’ésser humà meix a mig fer, sobretot a nivell neuronal.
A més, l’home mai arriba a desenvolupar les seves capacitats per complet. En concret,
existeix una capacitat permanent d’aprendre i ser educat, que es denomina neotènia,
que mai es completa. La neotènia és un fenomen pel qual els éssers vius madurs i amb
capacitat per reproduir-se mantenen característiques pròpies dels exemplars joves.
La conclusió lògica que podem extreure de tot lo exposat és que la carència d’instints
fa que l’animal humà resolgui els seus problemes emprant la gran capacitat
cognoscitiva que posseeix. Gràcies a ella no només pot manejar, transmetre i guardar
informació indispensable per construir una cultura que supleixi carències naturals, sinó
també disposar de respostes diverses respecte a un mateix problema. Així, sense
aletes per nadar ni ales per volar podem fer ambdues coses i, a més, escollir entre més
formes de traslladar-nos. A canvi, l’ésser humà manca d’instints”.
TEXT: El procés de socialització.
“L’ésser humà, com ja sabem, neix com una criatura desprotegida i inacabada. Només
per mitjà de la cultura pot arribar a posar en acte totes les seves capacitats. A través
de les nostres capacitats, qualsevol de nosaltres pot realitzar activitats exclusivament
humanes com, per exemple, contreure matrimoni o gaudir d’una pel·lícula. No
obstant, per poder fer tot això, el requisit previ és disposar de pensament i llenguatge.
En aquest sentit, la naturalesa ens ha dotat d’un cervell predisposat per pensar i
xerrar. Això sí, només pensarem i xerrarem realment si la cultura de la que formem
part estimula en nosaltres aquestes capacitats durant la infància. No obstant, superar
aquesta etapa no significa que l’ésser humà estigui complet. El procés de socialització
continua durant tota la vida; la neotènia ho fa possible. L’home no deixa d’absorbir
cultura i realitzar aprenentatges que modificaran la seva forma d’entendre el món
(coneixement) i, inclús, d’actuar en ell (conducta).
Un altre punt a tenir en compte és el paper que desenvolupa la societat, ja que només
som humans si vivim en una societat que ens entrena per ser-ho. El procés de
socialització consisteix, precisament, en desenvolupar capacitat neuronals que, d’una
altra forma, es perdrien. Aquestes capacitats ens permeten, a més, adaptar-nos a la
comunitat i així poder viure en societat.
Característiques:
A causa de la importància del procés de socialització, és oportú profunditzar en les
seves característiques amb la finalitat de comprendrer-lo en la seva totalitat. Així
doncs, a continuació es desglossen els trets més importants:
Aprenentatge de patrons culturals. Els valors i les conductes acceptables en un
determinat grup social són alguns dels models culturals que l’individu ha
d’aprendre per formar part de la societat.
Interiorització. Tot el que s’ha après quan el nin és petit queda interioritzat. No
es tracta de què repeteixi el que veu o de què se’l forci de que es comporti
d’una forma determinada, sinó que espontàniament, ell assumeix per sí mateix
que les coses han de ser així perquè aquesta és la forma normal de fer-la ja que
tothom ho fa així.
Estabilitat psicològica. A l’adoptar els patrons externs que se li imposen
l’individu es pot relacions amb els altres i entendre el seu món. Això li
proporcionar una estabilitat psicològica que és fruit de la integració a la
cultura que l’envolta.
Aquest procés es produeix mitjançant la relació amb els altres, que condiciona de
manera profunda la nostra forma de pensar. No obstant, convé no oblidar que som
responsables de la nostra pròpia identitat: podem elegir el que ens agrada i com
volem ser, al marge dels valors dominants.
Etapes:
Tal com s’ha avançat anteriorment, la socialització és un procés que dura tota la vida
però és determinat en la infància. Per això, els sociòlegs distingeixen diverses etapes,
que depenen de la trajectòria personal de cada individu.
Socialització primària. Cobreix envoltant dels cinc primers anys de vida. Durant
aquesta etapa l’ésser humà realitza els aprenentatges més importants en un
context eminentment familiar. Són determinants les demostracions d’afecte i
les persones significatives pel nin. Una característica pròpia d’aquesta fase del
nin és jugar copiant els rols dels adults i així es prepara per interpretar-los en el
futur.
Socialització secundària. Dura la resta de la vida de l’ésser humà. És un
aprenentatge menys ferma que el de la socialització primària, però durant
aquesta etapa es poden canviar pautes de conducta apreheses amb
anterioritat. Inclou tot tipus d’aprenentatges, doncs, a mesura que va creixent
l’home va formant part de nous sectors de la societat, com l’escola o el treball.
Resocialització. Consisteix en tornar a interioritzar una altra cultura, és a dir,
un mode diferent d’entendre el món. Es tracta d’un aprenentatge on es
reestructura tot el que s’ha après abans. Així doncs, la persona que passa per
aquest procés s’oblida o entén de manera diferent la seva vida passada i
present. No es tracta d’una etapa obligatòria per a totes les persones, sinó que
només la passen aquelles persones que sofreixen una crisi personal o aquells
que s’han d’adaptar a una nova forma de vida (emigrants, jubilats, etc.).
Agents:
El procés de socialització es duu a terme en grups o mitjans denominats agents de
socialització, que permeten o imposen diferents aprenentatges. Així, en la família
s’aprenen pautes de comportament i valors, a més d’estimular-se la capacitat
cognoscitiva i la parla. En el cercle d’amistat, al ser un grup on tots els seus membres
estan al mateix nivell, s’exploren les regles de conducta. Altres agents de socialització
que desenvolupen un paper fonamental en la formació d’actitud i valors són l’escola i
els mitjans de comunicació de masses”.
TASCA 8: ELS NINS SALVATGES. Es projectarà un vídeo (“La niña salvaje”) per tractar el
cas dels nins salvatges. Una vegada finalitzat, es durà a terme una reflexió en grup
sobre el vídeo. El professor/a anirà impulsant el diàleg de la classe mitjançant
preguntes. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15 minuts.
VÍDEO: La niña salvaje
Nom de la pàgina: YOUTUBE – La niña salvaje
Adreça URL: http://www.youtube.com/watch?v=WQ4D5D4WtgU (Data consulta:
23/02/2011)
Duració: sis parts d’uns nou minuts cada una.
Sinopsis: el documentat explica el cas de Genie, una adolescent de tretze anys
descoberta de manera fortuïta el 4 de novembre de 1970. És un clar exemple dels
anomenats “nins salvatges” i, possiblement, el millor documentat de tots ells. Genie va
estar aïllada fins als 13 anys del món exterior i de tot contacte humà llevat del seu
pare. S’especula que passava els dies tancada en una habitació, vestida únicament
amb un bolquer i fermada a una cadira - orinal.
c) Fase de síntesi i generalització.
SESSIÓ VI
TASCA 9: EDUCAR PER FABRICAR CIUTADANS. Projecció d’un fragment del documental
“Educar per fabricar ciutadans” del programa Redes per tractar el tema de l’educació i
l’aprenentatge com a instruments que faciliten l’adaptació de l’ésser humà. Cada
alumne/a escriurà de forma anònima una reflexió o valoració en un paper i el
professor/a les anirà llegint una a una i es comentaran en grup. Aquesta tasca tindrà
una duració aproximada de 40 minuts.
VÍDEO: Educar para fabricar ciudadanos - Dalai Lama (Redes)
Nom de la pàgina: YOUTUBE – Educar para fabricar ciudadanos Dalai Lama
Adreça URL: http://www.youtube.com/watch?v=jVfNyroLuxY (Data consulta:
23/02/2011)
Duració: 6 minuts.
Sinopsis: Cap pn ha d’evolucionar el nostre sistema educatiu per formar ciutadans
capaços d’afrontar els reptes d’aquest segle? Tan la ciència com la tradició
contemplativa budista tenen molt a dir al respecte. Per què no unir-es per a què
s’enriqueixin mútuament i aportin solucions? Això és el que feren a Washington: un
debat sobre les necessitats de l’educació dels infants i joves.
TASCA 10: CONCLUSIÓ. Valoració general sobre la unitat didàctica. Aquesta tasca
tindrà una duració aproximada de 10 minunts.
5. Annexes
Annex 1. REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ EN LA DINÀMICA DE LA CLASSE:
REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ EN LA DINÀMICA DE LA CLASSE
Unitat didàctica:
Dia:
Sessió:
Alumnes Agafa
apunts
Escolta al
professo/a
Demana
dubtes
Dialoga
correcta-
ment
Intervé
Opina
Treball
a en
grup
Realitza
els
exercicis
Demana
ajuda al
professo
r/a
Respon a
les
preguntes
del
professor/a
Actitud
adequa-
da
Coopera i
col·labora amb
el professor/a i
els
companys/es
A cada sessió que es requereixi el professo/a complimentarà un d’aquests registres
anotant una creu on pertoqui.
Annex 2. CRONOGRAMA:
Cronograma
L’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURA
Sessió Dia Continguts Tasques
1 Naturalesa i cultura. Introducció Tasca 1: Introducció.
Tasca 2: Natura o cultura?
2 Naturalesa i cultura. Definició de
naturalesa i de cultura
Tasca 3: vocabulari.
3 La naturalesa humana: teories Tasca 4: exposició professor/a.
Tasca 5: Mapa conceptual.
4 La naturalesa humana: teories Tasca 6: Simulació.
5 La necessitat de cultura de l’ésser
humà i el procés de socialització.
Tasca 7: Comunitat d’aprenentatge.
Tasca 8: Els nins salvatges.
6 El procés de socialització Tasca 9: Educar per fabricar ciutadans.
Tasca 10: Conclusió.
Data d’entrega de la carpeta d’aprenentatge:
Annex 3. PROGRAMACIÓ D’AULA:
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
1era de Batxillerat 6 sessions 1er trimestre 2010-2011 X
ÀREA/MATÈRIA TÍTOL
FILOSOFIA I CIUTADANIA L’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURA
OBJECTIUS D’APRENENTATGE CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius específics: - Saber situar a l’ésser humà en la
confluència d’una doble herència: la biològica i la cultural.
- Conèixer les diferents teories que al llarg de la història han explicat de forma distinta què és l’ésser humà i què incideix més en ell: la seva naturalesa o la seva cultura.
- Ser capaç d’identificar alguns aspectes innats i adquirits en el comportament humà i reconèixer la influència de la societat i la cultura en la seva configuració.
- Valorar la cultura i, en particular, l’educació i l’aprenentatge, com a instruments que faciliten l’adaptació i la supervivència de l’ésser humà.
- Reconèixer els distints aspectes adquirits a través del procés de socialització i saber identificar els distints agents que intervenen en aquesta adquisició.
Objectius generals3:
- Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.
1. Naturalesa i cultura. - Introducció - Definició de naturalesa - Definició de cultura
2. La naturalesa humana: teories. 3. Cultura e instint animal. 4. Necessitat de cultura de l’ésser
humà. 5. 5. El procés de socialització.
- La capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura activa i comprensiva dels textos encaminada a la identificació del tema o problema principal i la seva enunciació, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement i l’explicitació de les proposicions i els raonaments que fonamenten les conclusions.
- La capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica d’aquesta informació.
- Si l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seves pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’aquesta matèria. Per a comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les quals, de manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les dissertacions o composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització d’exposicions orals i debats, i el diari de classe.
- La capacitat de l’alumnat per contrastar les seves idees amb les dels altres, formular i assimilar crítiques, respectar les idees alienes, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en
3 Els objectius generals han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.
- Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.
- Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
- Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés d’aproximació racional al coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una comunitat de recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes plantejats.
- Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals o socials.
definitiva, els valors democràtics i acceptant que l’objectiu no és guanyar la discussió, sinó arribar a conclusions o, en darrer terme, comprendre els motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.
- La capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant les concepcions filosòfiques de l’ésser humà i la seva vigència actual.
AVALUACIÓ
1. Participació i implicació en la dinàmica de la classe que seran avaluades mitjançant un registre (veure annex 1). Aquest primer apartat tindrà una puntuació del 40% sobre la qualificació final de la unitat didàctica.
2. Elaboració d’una carpeta d’aprenentatge. Aquest segon apartat tindrà una puntuació del 60% sobre la qua lificació final de la unitat didàctica.
Continguts obligatoris (40%):
Comentari de text d’un fragment de l’obra “Tractat sobre l’enteniment humà” de J. Locke.
Dissertació sobre una d’aquestes tres qüestions: naturalesa animal i naturalesa humana, sexe i gènere social i influència dels mitjans de comunicació.
Totes aquelles tasques que s’aniran realitzant a classe. Continguts voluntaris (20%):
Comentari sobre la pel·lícula “Nell”.
Comentari de text d’un fragment de l’obra “Les preguntes de la vida” de F. Savater.
Joc interactiu.
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Fase inicial: introducció, planificació, motivació (activitats motivadores).
Descripció de les activitats Recursos Organització d’aula
Atenció diversitat
Activitats d’avaluació
SESSIÓ 1 (Naturalesa i cultura. Introducció)
Tasca 1. INTRODUCCIÓ. Anunciació dels continguts, metodologia i avaluació de la unitat didàctica. Explicació de les tasques a realitzar a casa. – 15 min.
Fotocòpies del cronograma.
Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Tasca 2. NATURA O CULTURA? Debat, pluja d’idees i redacció. - 35 min.
Pissarra. Treball en grup.
Dependrà de les necessitats.
Redacció.
Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Fase de desenvolupament i recerca (activitats de conceptualització).
Descripció de les activitats Recursos Organització d’aula
Atenció diversitat
Activitats d’avaluació
SESSIÓ 2 (Naturalesa i cultura. Definició de naturalesa i definició de cultura)
Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Tasca 3. VOCABULARI. Reflexió grupal, trencaclosques i exposició. – 45 min.
Fotocòpies amb les definicions.
Treball en grup. Treball cooperatiu.
Dependrà de les necessitats.
Exposició oral.
Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
SESSIÓ 3 (La naturalesa humana: teories)
Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Tasca 4. EXPOSICIÓ PROFESSOR/A. – 15 min. Presentació de Power Point i projector.
Individual. Dependrà de les necessitats.
Actitud.
Tasca 5. MAPA CONCEPTUAL. – 10 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Mapa conceptual.
Explicació de la tasca SIMULACIÓ (distribució dels grups, selecció de les teories, facilitació dels recursos, etc.). - 20 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
SESSIÓ 4 (La naturalesa humana: teories)
Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Tasca 6. SIMULACIÓ. 45 min. Projector, vídeo, pissarra, etc. (els que els alumnes requereixin).
Treball cooperatiu.
Dependrà de les necessitats.
Simulació: participació i implicació dels alumnes en l’execució de la tasca i desenvolupament de la tasca (registre) i redacció.
Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
SESSIÓ 5 (El procés de socialització)
Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Tasca 7. COMUNITAT D’APRENENTATGE. – 30 min.
Fotocòpies del text.
Individual i treball en grup.
Dependrà de les necessitats.
Participació i implicació (registre).
Tasca 8. ELS NINS SALVATGES. – 15 min. Internet i projector.
Individual. Dependrà de les necessitats.
Participació i implicació (registre).
Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Fase de síntesi i generalització (activitats de transferència).
Descripció de les activitats Recursos Organització d’aula
Atenció diversitat
Activitats d’avaluació
SESSIÓ 6
Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.
Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.
Cap.
- Tasca 9. EDUCAR PER FABRICAR CIUTADANS. – 40 min.
Internet i projector.
Individual. Dependrà de les necessitats.
Participació i implicació (registre).
- Tasca 10. CONCLUSIÓ. – 10 min. Cap. Treball en grup.
Dependrà de les necessitats.
Participació i implicació (registre).
Entrega de la carpeta d’aprenentatge. – 5 min. Cap. Individual. Dependrà de Carpeta d’aprenentatge.
les necessitats.
6. Bibliografia
CBIB (COMPETÈNCIES BÀSIQUES ILLES BALEARS).
http://www.cbib.caib.es/
FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS.
http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia1/textos11.htm
FILOTIC.
http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_ Principal
MINISTERIO DE EDUCACIÓN. ÁREA DE FILOSOFÍA.
http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/
RECURSOS DIDÀCTICS PER A SECUNDÀRIA.
http://recursosdidactics. wordpress.com/
WEIB (WEB EDUCATIU ILLES BALEARS)
http://weib.caib.es/
XTEC.
http://www.xtec.es/
YOU TUBE
http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es
Del currículum a les programacions (Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya).
Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics
d'educació secundària per al curs 2010-11 (Conselleria d’Educació i Cultura).
Orientacions per a l'elaboració de la concreció curricular i de les programacions
didàctiques (Conselleria d’Educació i Cultura).
Filosofia i ciutadania. Primer de batxillerat. Ed. Mc Graw Hill.
Filosofia i ciutadania. Primer de batxillerat. A. Cortina. Ed. Santillana.
Filosofia. Primer de batxillerat. L. Martínez, P. Montaner i J. Sanllehi. Ed. Castellnou.