prosa segle xv
TRANSCRIPT
La prosa del segle XV(Unitat 4)
Context
- Crisi feudalisme i pèrdua de poder de l'esglèsia: final edat mitjana per arribar a l'humanisme (Renaixement)
- Pèrdua de Constantinoble: inici edat moderna
- Relacions amb Itàlia: Alfons el Magnànim estableix la cort a Nàpols
- Compromís de Casp: Ferran d'Antequera anomenat rei (motiu: succesió de Martí l'Humà)
- Castellanització de la cort
- Catalunya: crisi econòmica i social
- Cisma d'occident: nova espiritualitat
Context
VALÈNCIA
- Centre econòmic i cultural
- Augment població
- Construcció grans monuments (gòtic civil i religiós)
- S'instal·là la primera impremta
- Segle d'Or de la literatura catalana
Estàndard literari del segle XV
- Cancelleria reial: consolida l'estàndard literari
- Tasca dels escriptors del Segle d'Or: enriqueix la llengua (prosa narrativa, poesia...)
- Distanciament definitiu de la poesia trobadoresca
- Reflexió sobre el model lingüístic
- Primer diccionari imprès en llengua romànica: Liber elegantiarum de Joan Esteve (1489)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Liber_Elegantiarum
Estàndard literari del segle XV
- Bernat Fenollar: Regles d'esquivar vocables o mots grosses o pagesívols. Defensa model de llengua de les ciutats
- Jaume Gassull: Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable Bernat Fenollar. Defensa un llenguatge més popular.
- Nom de la llengua: romanç, pla, vulgar, catalanesc, llengua catalana, llengua valenciana i llengua mallorquina.
- Aïllament de cada estat de la Corona d'Aragó per la castellanització de la cort.
Narrativa cavalleresca(http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel·la_cavalleresca)
Novel·la de cavalleries (S.XII)
- Narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris
- Ideals: noblesa i món feudal
- Exemple: Llibre de l'ordre de cavalleria, Ramon Llull
- Clàssics grecollatins i matèria de Bretanya
Novel·la cavalleresca
(S. XV)- Realitat enfront a la fantasia
- Valor o esfoç personal
- Volen ser realistes i versemblants
- Llocs descrits: coneguts
- Temps: època pròxima
- Protagonistes: característiques humanes
Curial e Güelfa
Curial e Güelfahttp://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/m2ex1/%EDndex.htm
- Escrita a mitjan segle XV
- Autor: anònim
- Història d'amor i armes del cavaller Curial en nom de la noble dama Güelfa
- Referèncias tradició grecollatina, italiana i catalana
- Divisió en tres libres que tracten els temes: amorós, bèl·lic i militar, saber i ciència
- Tema cavalleresc: el cavaller ascendirà socialment en funció de les seves gestes (torneigs, festes, amors...)
Curial e Güelfa
- Representa els valors burgesos: heroi humà, psicològicament complex que evoluciona a l'obra
- Apareixen personatges històrics (Pere el Gran)
- Estil: llenguatge elaborat, amb to planer i viu
- Descripció: realista i versemblant.
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
AUTOR:
- Noble valencià
- Cavaller involucrat en conflictes cavallerescs
- Enemic: Joan de Monpalau
OBRA:
- Escrita entre 1440 i 1468 (any en què morí Martorell)
- Martí Joan de Galba l'acabà.
- Es va imprimir a València l'any 1490
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
PLANS:
- Cavalleresc: torneigs, accions militars
- Històric: ambient i personatges històrics de l'època
- Realista: realitat quotidiana del segle XV
CARACTERÍSTIQUES:
- Complexa
- Moderna
- Desapareixen els elements fantàstics i meravellosos
- Protagonistes valents i forts, però humans
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
ARGUMENT:
Aventures del cavallers Tirant, que amb el seu valor i esforç aconsegueix ser capità general.
Acaba amb l'amença turca de Constantinoble.
Es casa amb Carmesina, filla de l'emperador
ESTRUCTURA
- Part anglesa
- Sicília i Rodes
- Imperi grec
- Nord d'Àfrica
- Imperi grec
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
PERSONATGES
- Moderns: tenen una psicologia complexa
- Semblen reals
- Evolucionen al llarg de l'obra
- Tirant: heroi modern, humà i contradictori
ESTIL
- Culte: manera d'expressar-se de la noblesa valenciana
- Col·loquial: exclamacions, refranys...
- Diàlegs: àgils i vius
- Erotisme sense prejudicis
ISABEL DE VILLENAhttp://1rbatxillerath.blogspot.com.es/2012/04/isabel-de-villena_25.html
ISABEL DE VILLENA
VIDA:
- Filla il·legitima d'Enrique de Villena
- L'acolliren a la cort de Maria de Castella (cosina)
- Abadessa del convent de la Trinitat de València
- OBRA: Vita Christi
- Explica a vida de Jesús, però la protagonista és la Mare de Déu (i les dones en general)
- Argument: comença amb naixement de Maria i acaba amb l'ascensió al cel de la Verge
- Obra destinada a les monges
ISABEL DE VILLENA
- Rèplica al corrent misògin de l'època
- Dona: paper marginal en la societat
- Religió: atrubuïa a les dones tota mena de pecats
- Estil: natural i senzill (entenedor)
- Descriu escenes quotidianes de manera natural, afectivament
- També hi ha escenes dramàtiques i solemnes
JOAN ROÍS DE CORELLAhttp://blocs.xtec.cat/catpoesia/segle-dor/joan-rois-de-corella-balada-de-la-garsa-i-lesmerla/
JOAN ROÍS DE CORELLA
VIDA:
- Nasqué a Gandia (València)
- Família noble
- Amic d'Ausiàs Marc
- Seguí estudis religiosos: “mestre en teologia”
- Tengué diverses relacions amoroses: reflectides a l'obra
OBRA:
- Influència dels clàssics: Ovidi, Séneca...
- Participava en tertúlies literàries
JOAN ROÍS DE CORELLA
TEMES:
- Amorós: Tragèdia de Caldesa
- Religiós: Història de la gloriosa Santa Magdalena
- Mitològic: Història de Jason i Medea
- De circumstàncies: Triomf de les dones
ESTIL
- Valenciana prosa
- Culte, retòric i solemne
- Llatinismes