psicología de la percepción_pac1_david gonzález

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 – juny 2012

Prova d’avaluació continua – PAC 1


Presentació i objectius

Enunciats: descripció de la pràctica

Materials

Criteris d’avaluació

Format de lliurament

Data límit de lliurament




__________________________________________________________________________

Semestre febrer 2012 – juny 2012 2

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de cinc preguntes, en les quals es treballaran aspectes

fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura: Introducció a la Psicologia de la

Percepció i Percepció visual. Aquesta PAC pretén que l'alumne conegui i domini

alguns dels conceptes fonamentals associats amb la introducció a la psicologia de la

percepció, així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també es

treballen algunes de les competències transversals especificades al pla docent

(analitzar i sintetitzar, identificar i comparar diferents teories de la percepció visual,

desenvolupament d'habilitats per al treball autònom i auto dirigit)

Enunciat de la PAC

1. Contesta les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:

a) Definiu els conceptes de sensació i percepció identificant tots dos quan

visualitzem un objecte. Seguidament, expliqueu com actuarien els processos

bottom-up i top-down en percebre la imatge que apareix a continuació.

b) Té sentit parlar de transformació de l'estímul distal en representació proximal

dins de la teoria ecològica de James J. Gibson? Justifiqueu la resposta.

2. Javier i Fernando són metges interns residents i a l'hospital on estan fent la seva

formació els han demanat que facin el següent exercici pràctic: mitjançant una tasca

de detecció de senyals han de diferenciar en un conjunt de plaques de ressonància

magnètica, aquelles en què es visualitza un tumor (senyal), de les que no ho mostren

(soroll). Els resultats de la tasca de Javier i Fernando s'expressen en la corba ROC

mostrada a sota. Quines conclusions podem treure pel que fa a la sensibilitat i el criteri

de resposta de tots dos residents?




__________________________________________________________________________


3. Per contestar aquesta pregunta hem de fer primer un exercici pràctic. A sota apareix

un cercle de color vermell i un altre de color blau i just a la seva dreta una petita creu.

Anem a realitzar dues tasques similars, una amb cada cercle. En primer lloc has de

tapar el cercle blau i situar els ulls a uns 20 cm. del cercle vermell. Has de mirar-lo

fixament i sense distracció durant 60 segons. Una vegada transcorregut el temps, has

de tancar els ulls i obrir-los mirant la creu situada a la dreta. Deixa passar cinc minuts i

seguidament, tapa el cercle vermell i realitza la mateixa operació amb el blau (mirar-lo

durant 60 segons i després a la creu).

+




__________________________________________________________________________


a) Si tot ha anat bé s'haurien d'haver produït un post-efecte amb cada cercle,

però, en tots dos casos experimentem el mateix color? Quina teoria de la

percepció del color es veuria recolzada pels resultats obtinguts en el nostre

mini experiment amb post-efectes?

b) Respecte a la percepció del color, exposeu les diferències principals entre la

teoria tricromàtica i la teoria dels processos oponents i si en alguna mesura

alguna d’elles anul·la o invalida a l’altra.

4. Observa la següent imatge i contesta les qüestions plantejades a continuació:

a) Què il·lusió visual s'exemplifica en la imatge?

b) Explica de manera senzilla els motius pels que veiem una línia més gran que

l'altra així com el nom que se l’hi dóna al mecanisme responsable.

5. Busqueu una imatge d'un anunci publicitari, quadre o fotograma d'una pel·lícula en

la qual quedin clarament il·lustrades una o més claus de profunditat. Especifica e

identifica quines són les claus pictòriques que apareixen a la imatge adjuntada (pots

copiar i enganxar directament d'Internet) i el que segons vosaltres és l'efecte perceptiu

que pretén l'autor.




__________________________________________________________________________


Materials

Per poder fer aquesta activitat cal:

- El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper, en concret els

mòduls 1 i 2 de psicologia de la percepció: Introducció a la Psicologia de la

Percepció i Percepció visual.

- Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el mòdul com a bibliografia

recomanada, així com fonts fiables d’Internet.

Criteris d’avaluació

Es valorarà:

- La capacitat de síntesis, el redactat i la comprensió dels mòduls inicials

(Introducció a la psicologia de la percepció i Percepció visual), així com la

capacitat de reflexió i crítica personal.

- Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Format de lliurament

Els treballs s’hauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en

tipografia de format 11 i en color blau. Disposeu de les pàgines 5, 6 i 7 per

contestar les preguntes. L’arxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en

format .doc, .odt o .pdf) s’ha de pujar a l’aula mitjançant el link de registre d’avaluació

continua (RAC).

Data límit de lliurament

La data límit de lliurament de la PAC 1 és el proper dia 1 d’abril de 2012.




__________________________________________________________________________


1.- a) - Sensació i Percepció

Les sensacions es relacionen fisiològicament amb l’activitat dels receptors sensorials, les experimentem com a resposta a la informació que rebem a través dels nostres òrgans sensorials i consisteixen en la detecció d’un estímul sense que encara hagi estat elaborat o hagi estat donat de significat. És la forma d’obtenir els estímuls.

Quan el receptor sensorial d’algun òrgan és estimulat per una energia física determinada s’origina la sensació, i depenent de quina sigui l’energia que es produeixi s’activarà un o altre òrgan receptor, i donarà lloc a la sensació.

El procés inclou la transducció i la seva transmissió al cervell.

El sistema visual és un sistema sensorial exteroceptiu del qual obtenim major quantitat d’informació exterior. El procés de la visió comença amb l’arribada de la llum als nostres ulls, els fotoreceptors transformen les imatges lluminoses en estímuls nerviosos que són conduïts a través de les fibres dels nervis òptics camí de l’encèfal.

La percepció és el procés cognitiu que ens permet interpretar i comprendre el nostre entorn. És el resultat de processos de caràcter superior relacionats amb la manera com el nostre cervell organitza la informació que prové dels sentits i la dota de significat fins que arriba al reconeixement dels objectes, fets o esdeveniments.

La percepció és un procés constructiu que depèn tant de les característiques estimulars com de l’experiència prèvia de l’observador i que implica un procés de selecció a través de l’atenció, percebem allò que és rellevant per a nosaltres.

Una vegada que captem l’estímul (la llum) pel sistema visual és tradueix convertint l’energia lluminosa a elèctrica, i arriba al cervell en forma d’impulsos nerviosos. Aquests impulsos transmeten la informació i el cervell la processa, l’organitza, l’interpreta i li atorga significat, produint-se l’experiència conscient.

En conclusió, les sensacions són el sistema pel qual rebem els estímuls i la percepció és la forma que ens permet detectar, classificar i entendre aquests estímuls. La percepció comporta activitat fisiològica del cervell, mentre que les sensacions únicament impliquen activitat dels receptors sensorials.




__________________________________________________________________________


-Actuació Bottom-up i Top Down

El processament Bottom-up (de baix a dalt o guiat per les dades) construeix una percepció a partir de l’anàlisi de la informació entrant i que no implica expectatives o coneixements previs del subjecte. Un dels factors externs que provoca que es posi en marxa el processament Bottom-up és que les condicions ambientals siguin òptimes, perquè tindrem més claredat al rebre l’estímul i per tant la percepció no es basarà en cap coneixement previ.

Si l’estímul és ric en informació, els processos guiats per les dades ja són suficients per accedir a les representacions 1.

Quan mirem la imatge basant-nos només en les dades i no en la nostra experiència i el nostre coneixement podrem veure una imatge en blanc i negra composta per punts de diferents grossors i mides, però no serem capaços de distingir cap figura en la imatge.

El processament top-down (de dalt a baix o guiats pels conceptes) s’inicia a partir dels coneixements previs i expectatives del subjecte. És més probable que es posi en marxa quan les condicions no són les adequades perquè com no rebem nítidament l’estímul, el cervell munta la imatge tenint en compte les expectatives, els coneixements previs, les idees preconcebudes que posseïm sobre el que és possible o encaixa amb el nostre esquema del món. Així doncs, veiem el que esperem veure (predisposició perceptiva).

Si l’estímul es pobre en informació, necessitem dels processos de dalt a baix que ens condueixen a la interpretació de l’estímul 1. Per tant, el processament top-down està relacionat amb la predisposició perceptiva.

Quan mirem la imatge basant-nos només en els conceptes i no en les dades podem veure a un gos dàlmata d’esquena a nosaltres que està olorant el terra en un paisatge amb un petit riu a l’esquena superior esquerra.

Si continuéssim basant-nos en el processament top-down podríem inclús saber que és un gos que té amo perquè podem veure que duu collar i relacionar-lo amb l’idea de que un gos amb collar és d’algú. Podríem influir també que està perseguint un olor per la percepció que dóna de que està seguint una direcció determinada basant-nos en la posició recta cap endavant del gos just com ho faria un gos que està olorant un rastre, i perquè l’esquena del gos no presenta torsió sinó que manté el seu cos recte, la qual cosa indica que no ha fet canvis de direcció sinó que la manté des de fa una estona. Tot això ho sabríem basant-nos en coneixements previs que tinguéssim de gossos.

1 Apunts de Mònica Valera: www.patatabrava.com el portal dels universitaris, extracte de: http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc del 08 d’Abril de 2006.

b)

Si observem la imatge, l’estímul distal2 ens arriba en forma de projecció en dos dimensions. La imatge que es projecta a la retina es bidimensional, però percebem al gos de la imatge en tres dimensions, aquest fet s’explica a partir de les teories de claus de profunditat.

http://www.patatabrava.com/

http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc




__________________________________________________________________________


Les claus de profunditat que veiem en la imatge i que permeten que percebem el gos en 3D són l’oclusió (el gos oculta el que hi ha enrere), ombres projectades (el gos projecta la seva ombra que ens dóna informació concreta de la distància en la qual es troba el gos),i mida familiar (el coneixement previ del tamany d’un gos dàlmata determina la profunditat a què es troba).

Per tant, podem dir que no hi ha una transformació entre estímul distal i estímul proximal3, perquè tots dos són estímuls en 2D, i és en el cervell on és percep en 3D.

2 L’estímul distal són els elements del món exterior que es troben a l’origen de qualsevol fenomen perceptual. És l’energia que emet la font estimular.

3 L’estímul proximal és la imatge retiniana que rebem a través del sistema visual. La forma com es determina l’estímul proximal segueix les lleis de la física com per exemple la projecció en perspectiva. Els processos neuronals tractaran de reconstruir les propietats de l’estímul distal a partir de l’estímul proximal.

2.-

- Sensibilitat i Criteri de Resposta en la detecció de senyals (TDS)

La Sensibilitat (dr) és la distància que existeix entre els pics de les dues distribucions (serà més gran en la mesura que sigui més gran la claredat de l’estímul en relació amb el soroll).

El criteri (β) és la representació de la decisió del subjecte de respondre afirmativament a la presència de l’estímul (si la intensitat es troba per sobre de β) o negativament (si es troba per sota de β).

La Corba ROC és una gràfica que mostrarà la relació que existeix entre la probabilitat d’un encert (eix vertical) i la d’una falsa alarma (eix horitzontal) donat un nivell fix de sensibilitat (el que varia és el criteri de l’observador). Com més a l’esquerra de la corba estigui situat l’observador, més conservador és el criteri de resposta, i com més a la dreta sigui la persona dins la corba, més liberal serà el ser criteri.

Estímul distal

Exemple: objecte en 3D

Estímul proximal

Imatge retiniana en 2D

Processos neuronals

Transducció Percepció de l’estímul




__________________________________________________________________________


-Fernando

En Fernando té una baixa probabilitat de falses alarmes i una alta probabilitat d’encert, per tant, tot i ser molt conservador veiem que té una habilitat perceptiva molt alta. Això fa que amb pocs errors tingui molts encerts.

-Javier

En Javier no és capaç de distingir entre senyal i soroll (d=0) i les seves respostes són a l’atzar. A més, tant la probabilitat d’encert com de falses alarmes tenen el mateix valor, fet que recolza que no és capaç de distingir l’estímul i que té molt poca habilitat perceptiva. -Conclusió

En Fernando i en Javier es diferencien en que són els dos extrems oposats a nivell de sensibilitat. Mentre que en Fernando té una capacitat per diferenciar senyal de soroll casi perfecta, en Javier no té cap capacitat de diferenciar-les.

3.- a) - La teoria dels processos oponents

E. Hening va observar que després de percebre un estímul de color vermell es generava una postimatge4 de color verd, i viceversa. Això mateix passa si els colors que utilitzem són del grup compost pel groc i el blau.

Hening també es va adonar que les persones que no poden percebre el color vermell tampoc no són capaces de percebre el verd, i que els subjectes que no veuen el color groc tampoc poden veure el blau.

Mecanismes neuronals:

- vermell-verd: respon positivament a la llum vermella i negativament a la verda.

- groc-blau: respon positivament a la llum groga i negativament a la blava.

- blanc-negre: respon positivament a la llum blanca i negativament a l’absència de llum.




__________________________________________________________________________


Per tant, després de l’experiment de l’exercici, observem que els resultats d’aquest recolzen la teoria dels processos oponents, perquè quan observem el cercle vermell la seva postimatge és un cercle verd, i quan mirem el cercle blau la seva postimatge és un cercle groc.

4 Postimatge: imatge visual que tendeix a produir-se entre 30 i 60 segons quan, després de fixar la mirada en un estímul de contrast alt, la dirigim cap a un altre lloc.

b) - Diferencia entre teoria tricromàtica del color i la teoria dels processos

oponents

La teoria tricromàtica de la visió, de Young i Helmholtz, defensa que la percepció del color és fruit de l’activitat de tres mecanismes receptius bàsics que responen a diferents longituds d’ona de l’espectre visual. Els experiments psicofísics d’igualació de colors, realitzats per Helmholtz, van demostrar que mitjançant la mescla de 3 longituds d’ona en diferents proporcions podem aconseguir qualsevol color de l’espectre visual.

Receptors de longitud d’ona curta per al blau, receptors de longitud d’ona mitjana per al verd, i receptors de longitud d’ona llarga per al vermell.

Es diferencia de la teoria de processos oponents perquè l’activitat fisiològica es produeix en diferents punts del sistema visual. La teoria tricromàtica ofereix una explicació de la divisió dels colors localitzada als cons, mentre que la teoria dels processos oponents es generen gràcies a les neurones oponents del còrtex cerebral.

De fet, la diferencia principal entre totes dues es que parlen de coses que no tenen res a veure. La teoria tricromàtica diu que mesclant els colors blau, verd i vermell (longitud d’ona curta, mitjana i llarga) aconseguim la totalitat de l’espectre visual, mentre que la teoria dels processos oponents parla de la postimatge que es produeix al mirar durant 30 o 60 segons el grups compostos de colors: vermell-verd, groc-blau i blanc-negre.

Com a curiositat, podem veure que en el grup vermell-verd, quan observem el vermell que té longitud d’ona llarga ens donarà una postimatge verda que té longitud d’ona mitjana, i viceversa. I que quan mirem el blau que té longitud d’ona curta la postimatge resultant groga és d’ona llarga (el groc és més proper al vermell que al verd).




__________________________________________________________________________


Finalment, són dos teories certes i complementàries pel fet de que precisament parlen de

processos de la percepció del color en fases diferents, i que va fer que sorgís la teoria del doble procés, que és una síntesi de les dues que explica com els cons realitzen la primera anàlisi de l’estímul visual del color i l’envien cap a les cèl·lules bipolars situades en les àrees visuals del lòbul occipital del còrtex cerebral, encarregades de processar la informació. 4.-

La il·lusió que s’exemplifica en la imatge és coneix com il·lusió de Ponzo. És una il·lusió de mida en la qual dues línies horitzontals de la mateixa longitud semblen tenir una longitud diferent, això passa perquè basem la nostra percepció en altres elements de l’entorn a causa de la informació que posseïm sobre la profunditat de la imatge que la fa semblar més llunyana.

El mecanisme d’escalament distància-mida es posa en funcionament en aquesta imatge intentant corregir la diferencia de profunditat entre el primer pla i el fons, però ens proporciona una percepció errònia en la longitud de les dues línies.

5.- - Rafael - Escola d’Atenes Descripció de la pintura5

En Rafael, pintor y arquitecte, les obres són un exemple del renaixement, pel seu classicisme equilibrat basat en la perspectiva, la composició y la llum.

L’escola de Atenes és un fresc que escenifica la veritat de la raó com a font de sabiesa en l’escola de filòsofs atenencs, per tant expressa la concepció renaixentista d’obra artística entesa com a discurs mental.

Ubica als filòsofs en un marc arquitectònic inspirat en el projecte de Bramante per a San Pedro. El fresc té una acusada perspectiva i molta profunditat, que aconsegueix pintant una sèrie de arcs sostinguts per columnes i donant continuïtat al fresc. Predomini de la línia sobre el color, i la llum és natural amb focus cenital. Tota la composició del fresc convergeix en el centre per on passeja Plató (al que representa amb la cara de Leonardo) conversant amb Aristòtil sobre filosofia. Als costats, grups de filòsofs de totes les èpoques estan distribuïts de forma equilibrada a partir de l’eix central, en aquests grups podem veure a Heràclit amb la cara de Miquel Àngel o a Euclides amb la cara de Bramante. Els personatges recorden l’estil de Miquel Àngel en les formes tot i que no són tan rotunds.




__________________________________________________________________________


La composició es simètrica amb un eix axial que divideix en dos parts el fresc. D’altra banda, i en perfecte equilibri, s’observa un altre eix (horitzontal) que recorre els caps del grup principal. És la geometria tan apreciada pels renaixentistes que organitzen la percepció del món en formes harmonioses i regulars.

5 La descripció del fresc de Rafael és part dels apunts que vaig preparar per tal de superar les proves d’accés de majors de 25 anys amb l’ajut de la meva germana, Mª del Carmen González Jiménez, Llicenciada en Història d’Art en la Universitat de Barcelona l’any 2003. Per tant, aquesta descripció de l’obra es basa en els seus apunts de la facultat.

Claus Pictòriques

Si ens fixem en els arcs veurem que aconsegueix molta profunditat perquè utilitza la clau pictòrica d’oclusió, fent que tant els arcs com les parets del passadís del centre, ocultin parts dels elements d’enrere, també ho podem veure molt clar si ens fixem en les estàtues del fons o en els núvols, o si mirem els personatges que es tapen entre ells.

Una altra clau que utilitza és la de mida relativa. Aquesta clau la veiem si ens fixem en les estàtues, ja que les que estan als costats de la primera cambra les veiem més grans que les que estan als costats de la cambra del fons. També ho podem veure molt clar si comparem el tamany de les parets laterals del passadís del fons amb les de més endavant.

Una altra clau que permet donar aquesta impressionant profunditat del fresc és l’altura relativa, com veiem en l’altura de les parets i dels arcs, com més lluny mirem semblen més baixos, això és degut a que sabem que està a més distància de l’observador.




__________________________________________________________________________


La clau d’ombres projectades també és important en aquesta obra, i Rafael ho aconsegueix mitjançant la reproducció de la llum, que està íntimament relacionada amb la forma de reproduir l’espai i el volum. En les composicions amb perspectiva lineal del renaixement, la llum és es clara i els contrastos lumínics entre llums i ombres no són molt accentuats. En l’obra ho veiem bastant clar en les ombres dels personatges, que ens diuen a quina distancia es troben de l’espectador.

Per últim, la clau bàsica és l’ús de la perspectiva lineal. Aquesta clau pictòrica es va començar a utilitzar en el renaixement ja que abans s’utilitzaven altres perspectives com la jeràrquica (per exemple el egipcis). Els renaixentistes van començar a aplicar les lleis de la geometria de l’antiga Grècia6 per tal de donar més profunditat a les seves obres, mitjançant la perspectiva lineal i la perspectiva aèria.

Rafael va dotar el seu fresc amb aquesta perspectiva com veiem a la imatge de sota, per mitjà de les baldoses del terra o dels frisos de les parets, a més de la disposició dels personatges, per tal de convertir les línies paral·leles en convergents en un punt cap a l’infinit, que encara accentua més gràcies a que el fons és obert i veiem el cel, el qual dóna més profunditat i percepció de llunyania. La perspectiva lineal s’aconsegueix mitjançant línies que allarguen il·lusòriament la superfície plana fins a un espai intern, sent aquestes línies el mitjà per a disposar les figures amb relació al fons.




__________________________________________________________________________


És molt important observar en l’obra els colors que Rafael utilitza i com juga amb la constància cromàtica (quan veiem que el color d’un objecte varia, atribuïm les esmentades variacions a la il·luminació que hi incideix) i amb la constància de la lluminositat (la percepció de la lluminositat d’un objecte depèn del percentatge de llum que reflecteix l’objecte, que sempre és la mateixa, independentment de la il·luminació que hi hagi en aquell lloc i en aquell moment del dia). Aquest joc de la lluminositat i el color el podem veure molt clarament en les diferents tonalitats que tenen les túniques dels personatges.

A més, cal dir que tenim que distingir entre la gama càlida de colors, que són el groc, el taronja, el vermell, etc., i que tenen la propietat d’expandir la llum, donant la sensació d’avançar cap a l’espectador, per lo que es solen utilitzar en els primers plans per a accentuar la perspectiva, i la gama freda, el violeta, el blau, el verd, etc., que absorbeixen la llum, donant la sensació de alejar-se de qui els observa, per lo que s’utilitzen, generalment, en els últims plans en perspectiva.

6 Tenim un exemple de l’ús de la geometria en l’antiga Grècia en el Partenó. Està pensat per a ser vist obliquament, des de els Propileus, per lo que té correccions per a evitar deformacions òptiques, la línia del estilòbat té una lleugera corba en les esquenes per a no donar sensació de que l’edifici es va a caure, les columnes dels angles són lleugerament més grosses per a que a la vista totes semblin iguals, les línies del frontó i de les columnes estan lleugerament tirades cap enrere per a evitar la sensació de que se’ns cau sobre, etc. A més, els arquitectes van construir les columnes d’aquest temple amb diferents graus d’inclinació i per tant no són perfectament verticals ni tenen un angle de 90º respecte al terra, que igualment tampoc és horitzontal del tot (180º), si no que la base és còncava en el seu centre. Totes aquestes tècniques les van usar precisament perquè es pugui percebre el temple des de lluny totalment recte i no deformat com hauria passat si ho haguessin fet totalment recte7. 7 Aquesta exposició del Partenó és part dels apunts que vaig preparar per tal de superar les proves d’accés de majors de 25 anys amb l’ajut de la meva germana, Mª del Carmen González Jimémez, Llicenciada en Història d’Art en la Universitat de Barcelona l’any 2003. Per tant, aquesta descripció de l’obra es basa en els seus apunts de la facultat.




__________________________________________________________________________


Bibliografia Referències bibliogràfiques Valera, Mónica (2006). Apunts de Mònica Valera: www.patatabrava.com el portal dels universitaris, http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc. González Jiménez, David; González Jiménez, Mª del Carmen (2011). Apunts de historia de l’Art. Redacció pròpia per a la preparació de l’accés de majors de 25 anys del Septembre de 2011 a través de l’Udima, sede en Barcelona CEF. Muñoz Marrón, Elena, Díaz Berciano, Cristina, Gómez Campelo, Paloma, Muñoz Marrón, Daniel (2009). Introducció a la psicologia de la percepció. Psicologia de la Percepció. Universitat Oberta de Catalunya. Muñoz Marrón, Elena, Díaz Berciano, Cristina, Gómez Campelo, Paloma, Muñoz Marrón, Daniel (2009). Percepció Visual. Psicologia de la Percepció. Universitat Oberta de Catalunya. Martín, Ricardo; Olivar, Marci;, Pericot, Lluís; Vicens, Francesc (1981). Pintura del siglo XVI en la Italia Central. El Manierismo. Historia del Arte. 6, 10-15. Ediciones Salvat

http://www.patatabrava.com/

http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc

psicología de la percepción_pac1_david gonzález

Documents

part dels

una altra

el processament

la llum

percepci visual

la percepci

el fons

la forma