La plaça del Poble Espanyol

Any I. Núm. 18. - Barcelona, dijous 30 maig 1929

Avui Voten a Anglaterra els homesi les dones. La gran democràciapot decidir en aquestes hores els

destins del món.

Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15 300. - Subscripció: 2'50 ptee. trimestre

Què en larem del Poble EspanyoP MIRADOR_INDISCRETUn home de paraula

UNES QUANTES OPINIONS

tes que oferim són ja suficients per donaridea de l'èxit d'aquesta pensada d'uns quantsartistes excellents i de l'interès del públicque aquesta obra sigan dignament conser-vade.

JOAN SACS

Ara que es ¡parla tant del Poble Espanyolde ]'Exposició de Montjuïc, i ja que MIRA-DOR obre una informació sobre el destí quecaldria donar posteriorment a aquest con-junt de construccions, permeteu, estimat di-rector, que hi digui la meva.

Crec doncs, n ho crec fermament, que elPoble Espanyol mai seria tan ben utilitzatcom estatjant-'hi un museu del moble. Aquestrnuseu hauria d'ésser principalment dedicatal moble català, després al moble de les al-tres terres hispàniques, però també al mo-ble estranger, particularment al moble delspaïsos més representatius en d'art de l'ebe-nisteria. Museu del moble, installacions d'in-teriors complets de diverses èpoques, museudel vehicle, museu dels utensilis domèstics,museu de joguines, museu d'indumentària,en fi, el gran museu de totes les arts con-cernents a la vida domèstica, però particu-larment museu de d'art del moble. I el ma-teix el moble ric i arquetípic que el mobleprovincià, i àdhuc el moble rural.

Enlloc com en el Poble Espanyol de Mont-

luïc podria ésser més ben classificada i mi-lor installada aquesta snatèria, la qual perles seves dimensions i per la seva fabulosadiversitat ocupa espais extensíssims arreuon 'ha estat museïtzada. La construcció sò-lida dels diversos edificis que componen elPoble Espanyol de Montjuïc és probablementgarantia de bona i perdurable mstallaoió deles colleccions que proposem. Aquest museuo conjunt de museus del moble formarienalhora i de manera fatal el museu d'artsdecoratives que encara no posseïm,i el qual,no ohstant, és a tui dia el primer museuque deurien procurar establir les grans ciu-tats industrials. No oblidem la gran lliçóque ens donà l'Exposició Internacional deles Arts Decoratives, de París, de l'any I925,en la qual els nostres artistes decoradorsferen un bon paper, però no hi pogueren fernegoci com n'hi feren altres pobles tant omés petits que Catalunya, però que s'havienutillat des de tots els punts de vista per ala creació, per a la fabricació en gran escalaá per a ]'exportació.

Cal tenir present que a hores d'ara el mo-ble antic de les terres peninsulars és encararelativament abundant i barat. Dintre pocsanys serà escàs, i, de retop, car. I aixòque diem ara. del moble es pot dir delsutensilis. En el mercat d'antiguitats de Bar-celona es troben antics atuells domèstics queningú vol avui dia ni regalats, i els qualsaviat seran introbables fins pagant-los a pesd'or, perquè són realment objectes d'immensvalor, 1 més propensos a la destrucció i des-aparició que altres objectes anés prestigiososo més específicament artístics.

ROSSEND LLATES

JOAQCIM BORRALLERAS

Ens contesta amb una graciosa ¢laisamte-rie. En Borralleras donaria el Poble Espa-nyol als avantguardistes perquè el refor-messin al seu gust. Ja veuríem —diu

—què en sortiria.

J. V. Foix

No ignorareu que el conegut avantguar-dista, un dels homes de L'Amic de les Arts,

id

té al barri català del ,Poble Espanyol unabotiga de xocolata a la pedra, producte re-finat amb el qual havia enllaminit abanstots els senyors de Sarrià.

Aquest . fet ha trasbalsat potser les ideesavantguardistes d'En Foix. Perquè sabeuquè ens ha dit En Foix? Ens ha dit ambuna certa emoció després de fer mil elogisdel Poble: rSembla que es tracta de con-solidar-lo i donar-li vida.»

L'ESCULTOR DUNYAC

Conve rtiria el Poble Espanyol en un granmuseu d'arts decoratives : moble, indumen-tària, etc., etc.

1 al costat d'aquest museu podria 'haver-hi lloc pels oficis artístics. Això donaria al

Poble una vida extraordinària.

PERE INGLADA t

Que hi facin al 'costatun poble modern, modèlic,fet pels millors arquitectesd'avantguarda. Així la gent .podria triar. I potser estrobaria un tipus de pobleamb totes les exigènciesmodernes. Com a contrapèsde ]'arqueologia, aquestarealització seria una lliçóexcellent.

V. SOLER DE SO10

Creu En Soler de Sojoque caldria que el PobleEspanyol fos poblat per ar-tesans, ferrers, ebenistes,fusters, cistellers, especial-ment per gent d'oficis ar-tístics.

el Mossèn que ell consagraria al culte lesdues esglésies del Poble Espanyol.

— Què us diré? — afegeix —. Em fariauna certa ilausió veure passejar pel Pobleuna processó de Corpus.

EL QUE OPINA UN ALTRE MOSSÈNL'anterior pregunta al Mossèn artista va

ésser feta al carrer. Peró, succeeix que siatureu un capellà al carrer, aviat, i sense sa-ber com, en compareix un altre, i un altre.

En efecte, al cap d'un moment un altresenyor sacerdot se'ns oferia a l'interviu.

É1 segon Mossèn va aprovar el ,projectedel seu amic de donar al culte les dues es-glésies del Poble.

1 va afegir:— I podrien crear un benifet en cada una

d'aquestes esglésies.— T'agraeixo la bona intenció — va fer

l'altre.L'ESCULTOR REBULL

La resposta d'En Rebull és molt concisa,i sobretot molt ;avantguardista:

— Tornar les cases del Poble Espanyol allurs pobles.

MÀRIUS AGUILAR

El director de La Noche i El Dia Grá-fico queda una mica sorprès, quan li femla pregunta.

— Home — ens diu per començar —, aquíestem acostumats a fer-ne d'enquestes, peròno a contestarles.

Mitja dotzena de paraules persuasives, iEn Mànius Aguilar es decideix a donar-nosla seva opinió

— Un cop acabada l'Exposició, el PobleEspanyol no el destinaria a res. Més bendit, sí : el destinaria a ésser enderrocat to-talment.

—Per què? No us agrada?— No. Es un pastitx. Una mena de mes-

truari. Com a atracció, ja està bé, però resmés •que com a atracció. Així és que, aca-bada d'Exposició, ja no té raó d'existir.

SANTIAGO RUSSINYOL

Quan l'anem a trobar, estem creguts queens en dirà una de fresca. 1, evidentment,la diu.

— No he vist encara el Poble Espanyol,però pel que '11e llegit i'pel que m'han ex-plicat, em penso que en tinc una idea bas-tant aproximada.

— A què el destinaríeu, doncs, un copacabada l'Exposició?

— A fer juergas regionals.— 1 a res més?— També es podria mirar de donar ente-

nent a la gent que trabuquessin els barris.Vull dir que els catalans no s'haurien de

Ha sortit "El Matí"...

Divendres passat va fer la seva aparició— i ha seguit fent-la cada dia, fins ara —el novell diari catòlic El Matí precedit denombrosos assaigs generals.

El trobàvem més interessant i divertitquan encara no sortia.

Es clar que tractant-se d'un diari ortodox,no hauríem de desitjar-li res, sinó dir, aca-tant 1lumilment altíssims designis: «QueDéu li doni el que més li convinguin, i, sidesaparegués, exclamar amb resignació:((Tant de bé Ii ha fet Déu».

Ben al contrari, li desitgem llarga i pròs-pera vida.

Sacrilegi

Ja és sabut que El Matí va decidir no fercap comentari de boxa corn no fos per es-bravar-se contra l'esport dels punys.

Les facècies de la secció esportiva de l'es-mentat diari no s'acaben ací. Diu que undia va comparèixer al despatx del senyorThió i Rodés allò que alguns en deien unjovincel.

— Vostè dirà — va fer En Thió.— Un servidor — digué I'infantó — voldria

ésser de la secció d'esports d'El Matí.— De quin esport voldria encarregar-se?— He pensat que potser no tenen ningú

per ressenyar el ((Tir de Colom»...—Reina Santíssima!—féu en Thió i Ro-

dés tot esgarrifat —. Sant cristià ! ¿ Però queno ho sap que el colom representa la tercerapersona, de la Santíssima Trinitat?

Un cas...

Joan Chabàs, el pulcre secretari de 1'Es-telrióh, va anar l'altre dia a uná penya del.Colon. Va parlar una mica de La GacetaLiteraria, de Juan Ramón Jiménez, va ferdues o tres frases brillants i després se'nva anar.

Els reunits, naturalment, van quedar-se((sols )) . Un d'ells va dir, referint-se al quese'n acabava d'anar:

— Es un cas, aquest noi...— Sí — afegí un altre —. 8s un cas com

un Chabàs!

Particular i urgent

Catalunya Social ha acollit en les sevescolumnes un colíaborador de preu, el fariseuque signa Jordi de Llafranc, molt conegutpel nom a Girona, Santa Coloma de Farnési, en general, en tot el bisbat de Girona.

Jordi de Llafranc no mou la ploma perdefensar res, perquè na creu en res, sinóper anar contra algú.

El consell més bo que li podem donar ésque s'estigui quiet i escrigui tan poc compugui.

Que segueixi, si vol, fent versos i pro-ses, que al capdavall no ve d'un escriptordolent més o menys. No llegint-lo s'estàllest.

Però que no es dedique a moralitzar per-qué en aquest camp encara ]i reconeixemmenys qualitats que en el de la literatura.

Qui és Jordi de Llafranc? Evidentment,Jordi de Llafranc no té cèdula. Però el co-neixem perfectament.

No el perdrem de vista.

Fill de quant?

Un tal Joan Bagueny ha escrit que MIRA-DoR és fili de cent cinquanta o dues centesmil pessetes, .i s'ha cregut que amb aquestaafirmació ens deixava sense esma.

Qualsevol es creuria que Joan Baguenyés fill de les seves obres. Si no fos la sevafortuna personal, molt superior a la que ensatribueix, ¿quins llibres hauria publicat sotael seu veritable nom ?, ¿com hauria tingutla barra de prologar un llibre d'un escriptorpel qual no sentim, 1 iterariament, inclinació,però que està infinitament per sobre de JoanBagueny, que ni escriure sap?

Joan Bagueny — potser ni calia dir ho —és un dels paladins més estrenus de l'impa-

gable setmanari que es diu — aneu a saberper qué — Catalunya Social.

Intrusisme i periodisme

Tothom coneix el Dr. Turó, metge i ex-aspirant a regidor lerrouxista.

EI dia de la inauguració de l'Exposició,estava l'home indignat davant el devessalld'intrusos que havien envaït el lloc destinata la premsa.

— Hem de fer sortir — cridava — a totsels que no són periodistes! Els hem detreure

Un periodista li allargà la mà i li digué:— Passi-ho bé, si se'n va.Aquell mateix dematí, el Dr. Turó inter-

rogava, sense conèixer-lo, a Edouard Hel-sey, el .redactor de Le Journal:— Es periodista, vostè?— Home, sí...-- Jo, sap, vinc per Le Petit Jourrs&.— Ah!

La bona educació

((L'alcalde, el delegat d'Hisenda, el go-vernador, el ministre.»

Però La Veu mai, absolutament mai,no s'equivoca. La Ven dirà eternament: elsenvor Bisbe.

L'altre dia la seva humilitat religiosa vaarribar al grau més alt. Encapçalà una, no-ticia de Lleida així

((Un senyor Bisbe de viatge».En aquest punt, i en altres — així ho

creu tothom — El Matí no guanvarà a LaVeu.

Francesc Madrid, una vegada que els amicsli preguntaven quan pensava casar-se, vacontestar, qui sap si volent-se assegurar unben llarg termini

— Quan surti El Matí.1 bé, el popular periodista ha complert

puntualment la seva paraula. Dilluns pas-sat, als tres dies de l'aparició del diari ca-

tòlic va contraure matrimoni amb la nomenys popular actriu del Romea senyoretaMaria Lluïsa Rodríguez, pel qual motiu elsdesitgem totes les felicitats imaginables.

Una copalta al colomar de l'Estadi

Amb motiu de la inauguració de l'Expo-sició, amb tantes cerimònies, i àpats, i fes-tes i c soiréesn, amb la congestió natural deltràfec, la mobilització de tants convidats, 1la presència de tants representants oficialsde tot arreu, els taxis no paren un moment,i per trobar-ne un de buit quan el necessi-teu, cal que us espavileu de valent. Peròcom que tot i així de vegades no hi ha ma-nera que en trobeu cap, s'ha donat el cas,que no hi ha dubte que fa molt bonic, queels senyors amb frac i barret de copa hanhagut de campar-se-les com han pogut, iaixí tothom ha pogut veure'n a peu pelscarrers, agafant tota la pols i drets i ata-peïts a les plataformes dels tramvies, i àd-huc n'hem pogut admiràr de penjats als es-treps d'algun Fbroñda, aguantant-se el co-palta i amb els faldons del frac volejant.Un cas bonic era el del dia de la inaugu-

ració de ]'Estadi. Tothom ha pogut llegirque els periodistes que es varen sacrificar— a cobrar pel cap baix un centenar de du-rets al mes — a ma.ngonejar dins de la Casade la Premsa de l'Exposició, havien tingutla gentilesa de destinar als seus companysesportius, un lloc tan preferent en l'Estadide Montjuïc com l'espaiós colomar, des d'onhom veu la pilota de futbol tan petita dedimensions, que arriba a dubtar de si haanat a presenciar un partit de futbol o unmatch de golf.

De cop, però, entre la sorpresa generaldels periodistes esportius enfilats com havienpogut a les canyes del colomar, es presentaun senyor amb barret de copa i jaqué. Erael senyor Elias Juncosa (Corredisses), tanpopular a La Veu de Catalunya, que deviahaver anat a algun banquet i no havia• tin-gut temps de canviar-se de roba.

Algú li digué :— Home, senyor Elias, trobo que no fa,

pujar ací dalt tan mudat. Vostè ha d'anara. tribuna preferent.

— Ca, home, ca ! — interrompé un altreesportiu —. Ve que ni l'anell al dit. Preci-sament ens faltava un barret de copa per fervolar els coloms.

Rectificació

MIRADOR anava errat.La gent de Girona també tenen un repre-

sentant a les oficines de l'Exposició. En eldepartament central hi ha un expert cometable que es diu Girona.

Així les comarques de la Selva i 1'Em-pordà estan més ben representades que Bar-celona i Tarragona.

Observeu: Girona.En canvi : Barceló, Tarragó..:

Els funerals de I'Eldorado

Davant de l'Eldorado baixaven del tram-via de Sarrià tres monges.

Una d'elles diu— Debe haber mucho dinero en Barcelo-

na, porque mirad cómo derriban esta casa.— No ercp una casa — féu la segona —.

Era un teatro.— ¡Jesús, cuánto se habrá pecado en este

sitio ! — va dir la tercera.— Aquí habrá ahora un Banco — va fer

observar la més ben informada.— Pues hay que dar gracias a Dios — va

replicar la més escrupolosa —. ¡ Un teatromenos!

El stand de Madame Colibri

A la Secció d'Indústries Tèxtils del Pa-lau de l'Agricultura, de l'Exposició, els sas-tres parisencs tenen un stand en el qual,per a la presentació de trajos, el decorat iels maniquins corresponen a una escena delprimer acte de Maman Colibri, de Bataille.

El dia de la inauguració del pavelló fran-cs, el rei es deturà davant aqueix stand,on dos artistes de la Comédie Française reci-taren un uapropòsit», per cert molt cursi, deValmv - Baysse i li oferiren unes flors.

La Noche, en donar-ne compte, parlà del((stand de modas de Madame Colibri».

L'endemà al matí, gairebé tots el diarisferen igualment el reclam de «Madame Co-libri».

Badant

L'altre dia a la secció d'esports del nostrebenvolgut confrare La Veu de Catalunya,parlant de l'automòbil de cursa «GuldenArrown deia «Flecha de Oro». Advertim alsnostres llegidors que La Veu és un diari ques'escriu en català 1 que és diari des de l'any1899 ; abans era setmanari. No sé si ens en-tenen.

A 1'®nrevés, un altre dia, a la mateixasecció va sortir la segiient nota: «el partitde futbol jugat entre X i Z va resultar moltsos.» Sos pretén ser la traducció de soso,com més d'un llegidor poden haver ende-vinat.

Els artistes i l'empresa que han construïtel Poble Espanyol diuen que iot resistir in

-definidament si es té compte a tenir lesteulades en bon estat i a evitar les goteres.

Reunint el Roble les dues condicions es-sencials d'estar bé i de tenir caràcter per-manent, creiem oportuna una petita enques-ta sobre aquesta pregunta : ¿Què en faremdel Poble Espanyol?

Evidentment aquesta consulta podria am-pliar-se molt. Creiem, però, que les respos-

E1 Poble Espanyol és una cosa decorativaexplotant la nota pintoresca : serveix actual-ment perquè la gent hi vagi a badar. ¿Perqué no ha de continuar servint per a lamateixa cosa? Que no ho desfacin. Que hodeixin com està. Només, que ho posin a mésbon preu. Els dies de feina l'entrada a ralles festes, dos rals. Podrien despatxar-hi re-frescos i vendre-hi joguines i records, comal peu del monument a Colom. Una vegadal'any hi hauria entrada gratuita... Ah ! m'o-blidava de dir que a la plaça podria tocarla banda municipal, la xaranga d'un regi-ment i alguna cobla de sardanes. En resum,fer-lo més pintoresc.

RAFAEL IBENET

El pintor i crític RafaelBenet sembla que no hipregui gaire.

— EI Poble — ens diupódria ésser un magníficcamp d'experiències que po + varia ésser ofert als bombers u-perquè hi fessin simulacres •''d'incendi.OPINIÓ D'UNS QUANTS MÚSICS g,

En una penya de músics ¡ t>.• ,se'ns ha contestat amb unanimitat, que cal que elmestre Lamothe de Grl :. rgnon examini la conve-niència de portar-hi la Ban- Municipal. °També se'ns ha fet ob- Entrada al barri andalús

servar que el carrer que1 serà obert des de la plaçadel Rei a la via Laietana perjudicarà molt moure del barri andalús, els andalusos delles condicions de la plaça on habitualment basc, els bascos del català, etc.dóna els concerts la Banda Municipal. — I això, per què?

Reconeixen que el Poble Espan yol no és — Vós direu ! Per aclimatar-nos a totstan cèntric com la plaça del Rei, però des els ambients i per veure si d'una vegadadel Poble no se sentirà el soroll dels auto- rutlla aquella unitat de què tant es parla. •.mòbils.

Els músics, doncs, coincideixen amb Ros- LLUÍS PLANDIURA

send Llates, que tumbé és músic. E1 senyor Plandiura és un dels més au-

tori tzats per a parlar .del Poble Espanyol,Et. PINTOR LLUfs MERCADER sigui el que es vulgui el punt de vista amb

Fer-ne pensions pels americans quan el què s'enfoqui la qüestió.— El primer que s'hauria de fer un cop

Poble sigui habitable.Això deu voler dir que En Mercader no acabada 1 ExPoslcló — ens diu — és mirar

de treure del Poble Espanvol els diners quebi viuria. ha costat.

EL QUE OPINA UN MOSSÈN — ^' Però com?— Llogant-lo, per exethple, a una casa

Un reverend amic nostre, molt conegut de pellícules. La Paramount i la Metro hanper la seva competència en matéries d'art, fet oferiments en aquest sentit.és també de parer de donar vida al poble, — Dignes de tenir en compte?però, naturalment, vida espi ri tual. Ens diu 1 — 1 tant!

Un oblit de Mac OrlanDissabte al migdia, a la terrassa del Co-

lom. Ens acomiadem de Mac Orlan, creientque, com els seus companys, se'n va a lestres de la tarda.

— No ; no me'n vaig fins demà. He tin-gut un gran oblit i m'he de quedar encaravint-i-quatre hores.

— ?— M'he oblidat d'anar a veure l'Exposició.

B (&doIIa. ^ l

Restaurant Ambassadeurs a l'Exposició de Barcelona

Coses i gent de la setmana francesa

La senyora d'Emile FabreSopar de gala als .Ambassadeurs. Festa

parisenca.Presideix la taula de la Premsa l'actriu

de la Comédie Française vIme. Dussane,esposa del gran repòrter Edouard Helsey.

Unes taules enllà, e dibuixa la trista si-lueta d'Emile Fabre, l'Administrador de laComédie, acompanyat de la seva esposa.

Un dels comensals pregunta a- Mme. Dus-sane:

— Es comedianta, la senyora de Fabre?— No — respon Mme. Dussane.— Si ho fos, no s'hi hauria casat — salta

René Benjamin.E1 famós satín c ja ha començat a dispa-

rar.

Mme. Dussanedistribueix els plats

EI cambrer no arriba a poder donar elsplats als comensals.

Com que es troba, .fent les racions, gai-rebé al costat de Mme. Dussane, aquesta es

brinda a passar els plats a cada un delspresents a taula.

— Em fa l'efecte — diu somrient l'emi-nent actriu — que sóc una mare que dónael sopar als seus fillets...

Els focs queno són perillosos

A la taula, tot és alegria. Només estàseriós Pierre Mac Orlan. S'ha posat el frac,que el té impossibilitat de moure's, i s'haadonat, en arribar, que tots els seus colle-gues van amb smoking.

No pot arribar a dissimular el seu malhumor. Durant l'hora del sopar, ningú noha sentit la seva veu.

Castell de focs al defora.Tothom s'aixeca per a veure'ls cillor. Tot

-hom, menys Mac Orlan.— Oh ! Comme jis sont beaux ! — excla-

ma Mme. Dussane.Mac Orlan, per fi, parla— Surtout, ne sont ¢.s dangereux!

Em coneixereu?Simon Arbellot, l'enviat especial de Le

Figaro, és un xicot bellugadís i divertit, dedreta, enamorat de les velles tradicions idels bons tiins de França.

Abans de sopar, ha donat una bona pro-pina a1 sommelier :

-. Em coneixereu? — li pregunta.El sommelier ha comprès, Davant Ar-

bellot, hi ha permanentment una ampollade Mumm.

— Si no afluixes — li observa MauricePrax, de Le Petit Parisien — aviat no etconeixerà...

René Benjaminestà encantat

René Benjamin està ,encantat de la vet-llada.

— En conservaré records inoblddables. Perexemple : Hennesy donant el braç a la rei-na. Els un espectacle que paga el viatge.Un altre detall: François Pocet posant-se elmonocle per a mirar millor, de reüll, la sinad'una bona senyora que té el pit com unapost.

La inauguracióde la Sagrada Família

Eduard Helsey es disculpa.— Al secretari de la redacció se li ha acu-

dit illustrar un article meu amb un torero devint-i-cinc anys enrera. Ni hi feia cap falta,ni, en cas de parlar-se de toros, tindria ac-tualitat.

C1air. Guyot, redactor de L'Echo de Parissomriu:

— Això no és res ! En una crónica mevas'hi acompanyava una vista de la Sagradaïáamília amb la llegenda, dessota, d'haver«estat inaugurada amb motiu de l'Exposi-ció.))

Un símbol de la FrançaRené Benjamin ha obert l'aixeta dels elo-

gis.— Sacha Guitrv és el millor autor fran-

cs d'ara. Es molt combatut precisamentperquè vah Els mediocres no el podenveure.

Algú li pregunta per l'actriu Valentine Te-sier :

— És de les millors, de les millors. Tésensibilitat i té sensualitat. Voilà la France!

Contra la indústriai la història

L'endemà del banquet d'Ambassadeurs,excursió a Montserrat.

Abans de l'excursió, una visita a la Uni-versitat Industrial.

— Ditxosos els països que no tenen indús-tnia! —exclama Réné Benjamin. La indús-tria és el més gram enemic de la civilització.

Confessa després el seu odi als professors.— No puc imaginµr-me — diu — una clas-

se de la Universitat, amb un bon senyorque reparteix ciència als deixebles. Jo sócun home que vui Plató per mi tot sol.

Més tard, a la biblioteca del Monestir deMontserrat, les 'hay emprès contra la his-tòria.

— La història significa confusió.Afegeix:— Que se'n arriven a escriure de coses

inútils! Heus ací aquests dos volums : Essaipour une relation entre un Etat et le Saint

-Siège. L'autor ha cregut de bona fe quealgú ho llegiria, i jo sostinc que no són ca-paços de llegir-ho ni els benedictins. Vol unaprova? Estireu •els dos volums del pres

-tatge. M'hi jugo el coll que no estan tallats.Arbellot estira els dos volums.

. En efecte, estan per tallar.

Amic lector, ja som al carrer del Cid. Nous diu res aquest nom? Sí, home, penseu

-vos-hi una mica... Carrer del Cid, Distric-te V, Barri "Chino", Amichatis, Sangre enAtarazanas... Us aneu situant? Perfecta-ment.

En aquest famós carrer, dones, hi ha elbar La Criolla. Des de mitja tarda fins ala una o les dues de la nit, totes les horessón bones per 'anar-hi. Jo, no obstant, us re-comanaria amb un especial interès que hoféssiu entre onze i dotze del vespre. Enaquests moments, La Criolla es vesteix ambtotes les seves gràcies. Val la pena de nodeixar-se perdre l'espectacle.

A la part de fora de I'establlment hi haun castell lluminós que és una meravella.Agafa tota la façana — uns tres pisos —de dalt a baix. Unes grans lletres vermelles,que diuen

LA

CRI

CLLA

EI carrer del Cid, generalment, és malilluminat. Així és que la resplandor de l'a-nunci del famós bar agafa un prestigi ex-cepcional. Tot el carrer queda tenyit d'unacapa de vermellor que li dóna un to fan-tàaticament irreal. Diríeu que es tractad'un gran truc d'escenografia. E1 personalque circula per la calçada i els invertits iles prostitutes que s'exhibeixen per les yo-reres, participen d'aquest bany de vermellbrut i queden decoratius, estilitzats, comles illustracions que deu somiar FrancisCareo per als seus llibres.

Davant d'un espectacle semblant — pen-seu — poden passar perfectament dues co.ses. Primera : que qualsevol dels vianantses tregui un ganivet de set molles f faciun iassassinat esgarrifós, allà mateix, alsvostres nassos. Segona : que tot d'un ple-gat aparegui un senyor en mànegues decamisa, pantalons de golf i ulleres de careii, servint-se d'un altaveu, doni una or-dre terminant: S'ha acabat l'escena! Lla-vors, un equip d'obrers apareixerúa i enun tres i no-res desmontarien totes aquellesfaçanes que — serien fetes de cartó pe-dra—, els actors s'anirien a desmagnillar icanviar de roba i els operadors enfundarientranquilament les seves màquines...

Ara fa dos estius vaig anar par primeravegada a La Criolla. Eren prop de les dot-ze de la nit i feta una calor espantosa. E1local estava ple com un ou; una clientelacolorida i espessa s'hi agitava amb una vio-lència llefiscosa, com els trossos de viandaque fan xup xup dintre l'olla de caldo. Perci per ilà, uns distingits parroquians ana-ven en mànegues de samarreta, d'aquestessamarretes d'esport que donen tant deprestigi als pits desenrotllats f uls braçosmolsuts.

Les mil i una fantasies deis tatuatgesmés compifcats iiorien sobra la pell bronze-jada. Mentrestant, un xivarri sostinguttriomfava entre la boira del fum i la bravada de la suor. Crits, imprecacions, rialla-des, soroll de vasos i una millsica estrident,aquesta força agressiva que només agafenels instruments de metall en els envelatsde festa major. Amés de la clientela fixa,vull dir els que realment seien en unataula i prenien consumació, una onada degent que venien a fer el nas evolucionavalentiament entre empentes i cops de colze

per l'escàs espai lliure que quedava. Unscrits enèrgics f quatre batzegades ben ad-ministrades per algun empleat de la, casaposaven una mica d'ordre i de contenció en-tre els espectadors aficionats...

--Tot això — em vaig dir — és fet 1 fet,molt artístic, però literalment insuportable.Ja hi tornarem per l'hivern...

* * *

Per l'hivern hi hem tornat. Les mateixescares, el mateix brogit, les mateixes em-pentes f, anavem a dir, la mateixa calor.Ilem. trobat, però, una novetat. A La Criollahan fet obres. I quines obres, senyors meus!Ja no és un bar con pianola, buces eléctricasZeelwsas y espejos muy grandes que cubrenlas sábanas de la pared, tal com el descri-via Francesc M aòrid en el seu llibre o-ngre en Atarazanas. Una decoració llampant,frondosa i cridanera, com l'antiga oratòriadel senyor Lerroux, ha vingut a substituirla miserable sobrietat dels primers temps.

El mateix local que ara ocupa La Criollaera destinat abans a una fàbrica de filatsi teixits. D'aquest passat industrial n haquedat la grandària de l'establiment i unescolumnes de ferro sense pretensions ques'enflien cap al sostre.. Aquestes columnes,que en els bons temps de la fàbrica deteixits devien cobrir la seva modesta nu

-ditat amb una honorable capa de borris-sol, a tot estirar. poc podien pensar-se lajugada que la fantasia humana els prepa-

raya. Actualment han estat convertides en...palmeres! Sí, senyors: en palmeres.

—La Criolla? — deuría preguntar-se eldecorador del local. — Perfectament. Hiposarem un paisatget tropical: Negres, mi-cos, cocos i palmeres. Quatre cops de pm-zeli ben donats poden convertir la columnamés columna en notable tronc de palmera.Cal afegir-hi tan sols una esplèndida fulla

-raca que s'escampi graciosament pel sos-tre.

Per entendre'ns direm que el local ésmolt gran i que té una forma rectangular.Una petita estrada aixopluga ]'orquestra ila protegeix de les onades que forma elmar tempestejant de la clientela. Aquestaorquestra fa la música més estrepitosa quehem senti't en tota la nostra vida; quan latrompeta i el cornetí es diuen: "ara ve lameva ", fins les palmeres tremolen i lesampolles del taulell fan tring, tring. Quanels músics s'aturen, la mecànica que hi haamagada darrera la pared del davant comen-sa a fer de les seves. Sembla que ni ha ma-talat un aparell d'aquells que en diuen"Parlophone". E1 fet és que per dos foratsprotegits per una tela metàllica es sentuna música literalment monstruosa: discosde gramòfon amb el so ampliat fins a l'in-finit. La veu de l'Irusta, per exemple, uncop passada per tota aquella complicacióelèctrica agafa les proporcions d'una cosade l'altre món.

Entre l'orquestra i el "Parlophone" hi hal'espai dedicat als balladors. Generalments'hi balla amb gran serietat i ,amb una bonafe extraordinària. Hi trobareu veritablesmístics de la dansa. Evolucionen amb unaire abstret, la dona entre els braços, elsulls una mica en blanc, completament ab-sents de les misèries d'aquest món. Aquestsmístics són joves, generalment; calcen es-pardenyes, van ben pentinats i la halladorase'ls mira totalment satisfeta. Quan toquenun tango, s'apaguén les bombetes i s'ence-nen uns llums vermells. L'efecte és absolu-tament reeixit. Mai el tango ha estat tantango com a la Criolla; tot el sabor polsósi canalla d'aquesta musiqueta queda perfec-tament plasmat entre aquell públic f aque-lla escenografia ingènua.

Les dones de La Criolla estan situades ge-neralment un bon troç més avall de totaredempció possible. La majoria encara sónjoves. La joventut, però, e'is dura poca es-tona. En pocs mesos d'actuar agafen dessegubia aquell aspecte d'edat indefinible. Maimés no sabreu si tenen divuit anys o béquaranta... Ni elles nrateixes ho saben, pro-bablement.

Els bornes les tracten amb una desconsi-deració absoluta, total. Tan sols ialgun mari-neret, amb aquell posat que tenen d'atiarbar de caure del niu, està disposat aenamorar-se d'alguna. Si éi marineret portaunes quantes pessetes de més, les obsequiaamb cacauets i carame'_s de menta. Llavorselles riuen com unes boges, U fan un petóbrutal a la boca i el mariner sempre quedauna mica confós...

Aquestes dones ni tan sols es prenen la.molèstia d'explicar -vos mai la seva història.El panorama de la seva vida és d'una mono-tonia glacial; una ren,'-era d'homes, d'ampo-lles de cervesa i rom de mala qualitat, elbotzineig d'una musiqueta i misèria, moltamisèria.

Un dia vaig preguntar a una d'elles — laMilagros, em penso que lf diuen — de què1i venia una gran cicatriu que tenia a l'es-patlla.

--Es uva ganivetada — em va respondre.—Quí te la va donar?—Ai ves; ell! I deia que m'estimava, l'a-

nimal!I la Milagros va cloure la narració amb

una gran riallada.

Ambassadeurs. Ja hi som. S'han obertes portes de vidre i hem trobat, com aannes, com a Deauville, a la dreta, el pe-

it bar, amb un refinat ambient de trans-ttlàntic, donat per la simplicitat de les pres

-atgeries, per les ampolles i les banderetesuropees, a l'esquerra, l'espaiós saló on eseumou l'aristocràcia, la finança, les autori-ats, els homes que són alguna cosa enaquest món que passeja el seu avorriment3 La Potinière, a la Promenade des Anglais,il Lido, a Armenonville i de tant en tant esfeixa caure pels voltants d'Egipte, de Ma-lagascar o de San Sebastián:

Aquell color de llenguado fregit amb salsalolandesa queda d'una suavitat exceflenttonada la llum que de reflex illumina lasala. Fa un gran efecte aquell món de do-nes que mostren unes esquenes fines i blan-ques i uns escots tendres i un xic rosats, quepassen i traspassen allargant la mà quan unhome polit s'inclina davant d'elles i atansaels llavis a la punta dels dits... Hi ha al-tres aristocràtiques dames més a to ambl'esperit internacional del bar que aixequenel braç i posen la mà horitzontalment, dei-xant a l'espai la forma d'un coll d'ànec. Els

ivors que s'han reunit aquest vespre sóntftols nobiliaris d'una tradició històrica queens esvera a nosaltres que tan sols tenimcognoms completament vulgarissims... Aixíquan ens trobem davant d'un home com elduc d'Alba emparentat amb mitja històriad'Espanya i Amèrica i antigues extensionsespanyoles, ens sentim empetitits. Un ho-me com el duc d'Alba que pot dir; uL'avidel meu besavi era això i allò, estava con-decorat amb aquesta creu i s'havia casat

o HP. de la seva pròpia collita, anavad'una banda a l'altra atenent a tot i trac-tant a tothom amb una finor de Rond-pointdes Champs Elvsées. El senyor Citroen ésun home de món. Ha guanyat molts dinersi sap despesarlos amb art i ciència. Això desaber malgastar també té importància. AI

-menvs en té tanta com la ciència del ca-nonge Cardó. L'home es troba en el seucentre, rodejat de persones aristocràtiques,de gent que l'elogia, a la qual és simpàtic.També ens ha fet L'efecte, una mica, deposseir l'esperit del senyor Cambó a pro-pòsit del concepte màgic de l'aristocràciaperò aquest home de París, a més a més,és un tècnic.

La festa dels Ambassadeurs està a puntde començar. Les taules, florides, netes, es-tan atapeïdes d'un món brillant i de dibuixd'Abel Faivre. Els cambrers, sense que sesàpiga d'on, treuen les plates, les tasses deconsommé, els plats de peix, de vianda, elsdolços i van deixant-ho a l'hora exacta da-vant de cada comensal del sopar.

1 mentre han passat per les nostres ore-lles els tons plàcids del Show boat o les ma-lenconies dramàtiques dels tanguets que ge-

neralment canten les incidències d'un amanto marit cornut, el sopar ha acabat i s'hainiciat la processó de maniquins. Nosaltres,que no coneixem altres processons que ladel Dimecres de Cendra o la de Corpus ique tenim un concepte místic de les pro-cessons, estàvem enternits davant d'aquell

seguit de dones magnífiques que s'oferien ala nostra mirada golafre com un raig dellum lletosa de focus elèctric...

Creieu que ens enternfem davant d'aquell

bé de Déu de noies maques i afinades queportaven damunt d'elles les excellències iles genialitats dels .modistos de París. Hihavia trajos de totes menes : dels que esfeien certament per a ésser adquirits i delsque esta¢en contruts per a esverar als plà-cids monsieurs Durand, senyors Canons, se-

ñores Pérez o misters Smith del món.El rei, rodejat de les distingides dames

de la cort i de les senyores marquesa deForonda, Citroïn, de Carbuccia, marquesade Vistahermosa, etc., etc., i la reina, quetenia a la seva esquerra el Qroduceur de la

festa, M. Citroen, i altres personalitats, co-mentaven el pas dels maniquins fent co-mentaris...

En altres taules, els comentaris tambéeren vius i clars. La festa arribava al mo-ment precfs. Era una festa charmante, déli-cieuse, spirituelle, magnifique, splendide, ra-vissante, etc., etc... Tot anava com una se-da. Les models travessaren el gran saló car-regades amb tota la riquesa dels ChampsElvsées. Després vingueren uns focs artifi-

cials de festa major catalana. Era una de-licia veure com la gent s'embaladia ambaquells coets tant innocents i amb aquellesrodes que illuminaven la sala amb els seusdaurats i platejats llampants.

S'acabà la primera part de la festa i lesreials persones es retiraren. Faltaven enca-ra unes atraccions coreogràfiques i el ballaristocràtic, també charmant, délicieux, mag-nifique, s^lendide, ravissant, etc., etc., quedurà fins la matinada.

Tot tenia un caire de relació social, desenyorivolitat transcendent, de banalitat di-

guem-ne versallesca, d'entendriment espiri-tual. En un recó, el nostre car .amic, senyorGuanyabéns, representant de la casa Ci-troén a Barcelona, volia convèncer un se-nyor dient-li

— Cregui'm, no farà cap mal negoci...EI B 6, io CV és el millor... carrosserianova... Assegurat...

I mentrestant anaven passant el marqués

y la duquesa; el barón y la condesa camí

del bar, de la coctelera del qual rajava unlíquid de color i sabor indefinides que apai-

vagava la set dels balladors.— Conde...— Marqués...— Duque...1 vaig sortir. Ne sé si -hauré quedat gaire

bó room cronista de societat. Em penso qveper ésser la primera vegada he quedat bas-

tant bé. Facin-se càrrec. No sempre homtracta amb gent important. AI matí, quanem vaig llevar, em creia que tot allò haviaestat una opereta vienesa amb música deFranz Lehar o una pel.lícula italiana de quanla Lvdia Borelli era jove.

FRANCESC MADRID

Havent hagut d'assistir al Con-grés d'Autors Dramàtics, celebrat

aquests darrers dies a Madrid, Josep

Maria de Sagarra no ha pogut servir

als nostres lector L'APERITIU acos-tumat.

LES FESTES ARISTOCRATIQUES

Un sopar de luxeals Ambassadeurs

amb la parenta próxima d'una reina...», éscertament un home molt important. Nos-altres podem dir que el nostre avi era tar-taner a les terres d'Aragó i ja no godem

seguir més amunt l'arbre genealògic...Així, quan ens trobem barrejats en mig

d'aquest món d'aristòcrates de ráncia relens trobem una mica corn esporuguits. Com-prenem .molt bé que el senyor Cambó, ambel seu esperit de pagès de Verges o de Be-salú, quedés emmirallat davant del bé que

vestia el senyor Maura (un home que refu-sà títols nobiliaris) i que es sentís enternitper ]'amistat de gent que tenien darrera

seu els qui havien fet la conquesta d'Arnè-rica i, sobretot, tavien portat el país des defa deu o'dotze segles (no ve d'un) a la gran-

desa moral i material d'aqueixos temps dar-rers.Francament, cada vegada que al costat

meu passava una dama o un cavaller defrac cenyit, camisa lluent i condecoracions

llampants i es deien—'Marquesa...--- Conde...— Duque...— Barón...

m'enternia un xic i em recordava de Laviuda alegre. El conde de Luxemburgo iLa princesa del dollar, que foren senzilla-ment les primeres relacions que vaig teniramb l'aristocràcia internacional.

Això passava la nit del dijous darrer, enquè un home de la República Francesa haviaconvidat a sopar els capitostos de les dele-gacions franceses i l'aristocràcia espanyola,presidint la festa els reis d'Espanya, les in-fantes i l'infant don Jaume.

Afegirem que hi era el fil] d'EnRius iTaulet, el marquès d'Olèrdola, tan simpà-tiO i trempat com sempre...

Dels francesos, no cal dir-hoy hi eren tots,tots... Feia goig veure les dones de França,elegants, distingidíssimes, fines, papallone-

***Al davant de La Criolla, a l'altra banda

del carrer, hi ha el bar de Cal Sagristá, fa-mós pels seus invertits f per la literaturarealista que s'ha fet al seu entorn. Els diesde gran animació, en qué el carrer del Cid

està pie de gent i d'escombraries, la clien-tela dels locals es barreja, es confon. E1

carrer és una solució de continuitat entreLa Criolla i Cal Sagristà. Llavors podreuveure algun xicotet amb els llavis pintatsi amb el cabell enxarolat ballant sota deles palmeres. Les dones els tracten ambuna cordial atenció. Hi ha un gran xiu-xiud'històries de vici i de cocaína...

La gent no sol embriagar-se gaire peraquests barals. Generalment tothom beu

cervesa i la cervesa costa de pujar al cap.

Així és que rarament lri ha baralles. Quanalgun d'aquests personatges de la gorra en-

femada i de les polseres tallades en puntaes decideix a clavar quatre bufetades a al-gd, cal creure que l'home té realment elsmotius. Són galtes femenines, generalment,les que reben aquestes bufetades.

Cap a la matinada, el barri queda com-pletament desert. La Criolla ha tancat les

portes. A Cal Sagristá, també. en la penom-bra del carrer descobriu tan sols dues ve-lles horribles i els tricornis de la parellade la guàrdia civil.

JosEP MASIA PLANES

j,ant pel saló d'Ambassadeurs aunó un airemajestuós... En un recó de la sala seiaMme. Jeanne Lanvin que, a primer copd'ull, várem pendre per la nostra PauletaPàmies... Després ens adonàrem que no hoera. La senyora Lanvin vestia amb un airede gran senyora, el que és, i al seu voltant

feia l'efecte que tot allò era d'opereta neo-yorkina amb música de darrera hora exe-cutada per aquells boys simpàtics i entrema-liats de Biliv Arnold's American Orchestra.

Francament ens falta tracte social... Allàn'hi havia algun dels nostres que no sabiaquè fer, ni què dir. Badava, badava davant

d'una robe deliciosament escandalosa ; ba-dava davant de la gentada que anava d'ací

d'al!á com si estiguessin a casa seva ; ba-davan davant de tanta aristocràcia añeja itanta riquesa aplegada. Al fons una orques-

trina d'argentins contemplava amb carad'avorriment acostumat tota aquella festa...Es clar, aquells músics que a Deauville, aCannes es relacionen amb tota 1'aristocràoiadel món, amb l'antiga d'Anglaterra, amb lanova dels Estats Units, amb la barrejadade l'Europa oriental, amb la magnífica ifantàstica de l'Orient, tant li feia, o tantsemblava que li feia, aquell món que esremovia als seus peus. Tenien una cara d'a-

vorriment de tango que s'encomanava. Sem-blava que rebaixessin el to de la festa.

El senvor Citrocen, nerviós i petit com un

GRAVATS TIPOGRÁFICS ' BADAL. 1 CAMATS París, 201. Telèfon 74071

L'altre dia parlàvem del francès que es-criuen al Día Gráfico en aquella secció quetencn destinada als hipotètics lectors de laRepública que tenim per veïna. No parlà-vem de l'anglès que gasten, per respecte al'idioma de Shakespeare. El poliglotisme,malgrat tot, va fent, però, prosèlits. I lácultura dels redactors de certs diaris, tam-bé, pel que es veu.

Llegeixin el que escrivia La Noche, en elseu núanero del dia t8:

«Inmediatamente después de llegar el tren,el Sr. Quiñones de León fué saludado porlos representantes de Francia, por mistersLapene i Stefan, director y redactor jefede Le Matin ; mister Clementel, ex minis-tro, senador ; mister Pams, mister Manan. ..n

Demanem que augmentin el sou del re-dactor que ho va escriure. 1 demanem, en-cara, que augmtentin també el sou dei re-dactor d'El Noticiero Universal que va es-criure el següent, en el número del día so:

«A las diez y media los reyes salieronde Palacio en coche descubierto a la cgrand'aumonb», acompañados de las personali-dades de su séquito.»

Davant d'aquests casos que demostrenuna cultura tan vasta i elevada, hom quedaadmirat. A l'Exposició, l'altre dia, donarenmés de roo passes a periodistes esportius.Si hi ha més de jco subjectes que es fanpassar per periodistes esportius, imagineuels milers que hi deu haver que es fan pas-sar per dedicats al periodisme en general.I aleshores hom no s'ha d'admirar ja de res,

Si el públic sabés qui són molts dels queescriuen els diaris, en compraria ben pocs... !

Els vasos comunicants. -(Guerin Meschino, Milà.)

K2EItBptQlBOtanls 1B910na1s

LB1gUB>n ii Bas 11

Ba^BGBCELBBa

F , FONj+.

i

CALZADOS

MINERVASociedad Anónima

• s,p.

ViaLaietana, 30

L'AFÒ STATA INDOAMERICANISMEL'apòstata? és el que sè n va ; és el que

deserta el seu lloc; és el que renega de laseva confessió; és el que trenca amb els¢cus; és el que fuig a d'altres tendes. "Apos-tatar" és terme de la baixa llatinitat i sig-nifiea menysprear, violar alguna cosa. Apos-tatar és menysprear allò que s'aprecia, ésviolar alió que es confia, creient confiar-hoa mans impollutes. Fins a la segona meitatdel segle II el pecat d'apostasia fou consi-derat imperdonable per l'Església. En 1 ac-tual legislació eclesiàstica, ]'apóstata incorreen excomunió amb les notes d'infàmia i irre-gularitat que cauen sobre ]'apóstata, sobreel fill de 1'apàstata i sobre el nét de l'apòs-tata. En catelA 1'apòstata és anomenat des-pectivament "renegat" ; en esperanto, tan-cant en la paraula tota 1, duresa del con-cepte, és denominat "malfidelulo". L'apòsta-ta és, en qualsevulla concepte de la vida ode tes idees que es manifesti, un dels exem-plars humans que si no fas repudiat merei-xeria repudi de la societat que el tolerés.

Un dels apòstates més execrables que hancreuat per la l is bria és Wentworth, el qual,peí servei de 1'apcstosia, fou elevat en lafugacitat del moment a la categoria de comtede Straffor' però que perdura en la poste-ritat, en la posteritat que durarà el que duriel sen record, amb aquest epítet : "apòstatade la causa del pebie". Wentworth visquéuna de les hores més emotives d'Anglaterra:la de l'alçament del Parlament contra elRei, la de la Revolució civil davant del des-potisme, els contrafurs i les pedanteries deCarles I. Hores així proven el tremp moraldels homes ; descobreixen la sinceritat deisteus actes; adverteixen flns on són capaçosd'arribar. Wentworth ft^ur£ una part de laQeva vida en l'oposhíá. Enardí el poble con-tra el sobirà de^entador de drets; enaltí lademocràcia i combaté la tirania ; defensd les,rerrogatives parlamentàries; fou cabdill dela multitud. ¿Que hi hagué una època d'a-quest moviment revolucionari en qué sem-blava que la multitud es sotmetia i unaaltra época en què es donava la impressióque 1'a multitud acorralada anava a llan-çar-se pel camí de les majors violències?Aquestes èpoques havien d'evidenciar la se-renitat, la capacitat i la ídealitat dei cab-dill. Wentworth, 1'anòstata de la causa delpoble, aprofità l'ocasió d'una d'aquestes èpo-ques per apostatar, per renegar, per ésser"malfidélulo". No es justificava amb res]'apartar-se del poble al qual havia promèsIleLa•itat; però es justificava menys encara]'apartarse del poble per acostar-se al rei.Lord Macaulay, en la seva Història de laRevolució d'Anglaterra, exposa els aspectesd'aquella realitat exemplar: "El rei inferiacada dia gravíssims ultratges als principismás sagrats de 'la Constitució. Dissolguéla primera Cambra que li ij°gà uns tributs;convocà un nou Parlament f, trobant-lo mésintransigent que e9 primer també va re-córrer a la dissolució, per dcsfer-se'n; manàagafar els caps de l'oposició; en alguneslocalitats substituía per la llei marcial laJurisprudència secular de la Nació. Convo-co un tercer Parlament; ratificd la "Peti

-tion of Right" que constitueix la segonaCarta Magna deis destins d'Anglaterra;s'obligà a respectar la Constitució; tot, pe-rò, ho tornà a desacatar: el Parlament foudissòlt una altra vegada emprant paraulesque demostraven el seu enuig contra elsqui gosaven resistir-li i, extremant el rigor,feu empresonar alguns diputats més lilas-tres, entre ells Sir John Eliot, La històriaha de fer pesar principalment sobre el reila responsabilitat d'aquests actes, perquè acomptar del seu tercer Parlament es serviell mateix de Primer Ministre, per bé quees trobessin al front de diversos departa-ments administratius algunes persones eltalent, i el caràcter de les quals convenien alsseus designis." ¿Pot trobar -se realitat mésoprobiosa sfné en la història contemporàniad'alguns Estats en ruines? L'actitud deWentworth no pot emparellar-se amb 'lade Garibaldi : Garibaldi suspèn el seu gestrevolucionari en el mateix moment en quèl'Estat italia, amb la unitat, realitza la re-volució. No pot equiparar-se amb Castelarque, sense perdre la seva significació re-publicana, dissol el seu partit en el momenten què la Monarquia, en un Parlament ano-menat el "Parlament llarg", concedeix alciutadà tots e'is drets pels quals ell haviaadvocat tota la vida. Wentworth es lliura,renega, viola allò que li fou confiat en elmoment en què Carles I marca un gest delmés audaç despotisme. Es "malfidelulo", noen ocasió en qué la Monarquia es ven a laDemocràcia, sinó en ocasió en què els fetsproven que Monarquia i Democràcia sanincompatibles. No és equivocat, ni alluelnat,

ni molt menys patriota. Wentworth ésapóstata. Apòstata de la pitjor de les apos-tasies, apòstata de la causa del poble, que,en rm sentit profundament místic, és elmateix que apòstata de la causa de Déu.

I és apòstata que, en morbosa voluptuosi-tat, es refocilla en l'apostasia. Es apòstataal qual enorgulleix la seva apostasia. Creuque aquesta apostasia, que el separa del po-ble per apropar-lo al rei, equival a visiódels problemes, e- elegancia espiritual, atalent d'estadista, a fortalesa de carácter...Perquè el rei no el consideri també apòs-tata seu ha d'extremar la seva lleialtat en-vers ell mostrant la seva deslleiaitat enversaquells a qui abans acabdillà. Idea un pro-jecte que ell mateix en la seva correspon-dència anomena complet, per acabar el Par-lament gràcies a ell. Consisteix, escriu LordMacaulay, "a posar els Estats del Regnei la llibertat personal del poble sencer adisposició de la Corona." ¿Els Estats deirei a mercé de la Corona. ¿No és una raóaixí la que ha estat exposada aquests diesen discursos justificant la contumflcia d'unaMetròpolis en la possessió d'una colònia quees nega a la colonització? ¿Com retindríemels Estats que dintre del Regne pugnen perllur autonomia — deia l'orador — si elRegne es desprenia de la colònia? La colò-nia ha d'estar subjecte al Regne per podersubjectar el Regne, evitad que reclamin iobtinguin llur llibertat els distints Esta,sde qué el Regne es compon, Encara consis-teix en més el projecte de Wenworth: "Adespullar els Tribunals d'autoritat indepen-dent — escriu Lord Macaulay — i a cas

-tigar d'una manera despietada a qui esmostrés descontent de la conducta del Go-vern o apellés d'aquesta davant qualsevolTribunal, per respectuosa, equitativa i mo-derada que fos 'la seva apelaació." ¿Despu-llament dels Tribunals? ¡Manera despietadade punció! No ens sorprèn aquesta actitudde 1'apòstata. També en els nostres tempsi en paisos coneguts s'alçat la veu per de-manar ja suspensió del Jurat i també s'haparlat de l'aplicació de la pena de mort.I tot això en un moment en qué no solsno .actuaven els Tribunals ordinaris, sinóque actuaven únicament cha d'excepció i enquè allá més lliberal i respectuós per ala vida del delinqüent ena l'aplicació del'última pena en els termes legals. Tot aixòno en una hora de revolució desendegada,sinó en una hora de contrarevolució vio-lenta. En una hora també de contrarevolu-cié violenta moguda pel rei. Wentworth, elrevolucionari apòstata, es declarà centrare-volucionari i donà la soya persona, la sevahistòria i l'experiència de la seva vida revo-lucionària a la contrarevolució. "Coneixentperfectament els recursos, la política i l'esperit del bàndol al qual havia pertangut-- diu Lord Macaulay — forma en danyd'aquest un projecte vastfsssm i profund."I el serví al rei.

El serví al rei per refermar en la contna-volució. Però el serví, inconscienment :tam-bé, per tornar a desencadenar la l'evolució.Carles I procurava atreure els seus ene-mics. Si en conquistava algun, amb prome-ses com les que donà de complir la "Peti

-tion of Right", després, ja en el seu poder,es reia d'ell, l'escarnia, l'abandonava. Com-prenia que la força del seu enemic estavaen l'opinió que tenia al seu costat que per-duda aquesta opinió, i a més a més repu-diat per ella, l'enemic no solament no va-lia ja com amic, sinó que estava impos-sibilitat per ésser enemic altra vegada.Wentworth, apòstata, entestat a salvar ereí, l'acabà de perdre; el reí, perdut, novacillà a firmar la sentència de mort de1'apòstata. "No us fieu dels reis ", exe'lamà1'apòstata a l'hora de morir, repetint lesparaules que tantes vegades havia pronun-eiat davant la multitud que el seguia ambdevoció religiosa. ¿De qué serví l'apostasiade Wentworth? ;De què ha servit mai capapostasia? Carles I ja no tingué valor perdissoldre cap Cambra més. Nasqueren a lavida pública els Caps Rodons i els Moli-lons. El Parlament cobro. tota la seva auto-ritat i regí des de llavors, per damunt decap altre poder, la política d'Anglaterra.La Revolució triomfà. Per què repetir-ho,si és màxima 'històrica? La condulta de 1'a-pòstata emmetzinant l'ànima deis qui aban-donava i desprestigiant els que 'anava a ser-vir només servi per acelerar el fi de lesinstitucions o les doctrines que volia salvar.

MARCELÍ DOMINGO

Aquest número ha estatpassat per la censura

La cultura a certes redaccions

REFLEXIONS

Fixar els drets i els deures de l'individu,establir el graú de sobirania i de prestacióque a l'individu cal atribuir, constitueix unade les qüestions fonamentals que s'han deplantejar quan es tracta d'assentar un prin-cipi polític o un programa.

Això exigeix determinar si l'individu deuésser per a l'Estat o ]'Estat per a l'indivi-du. Es clar que sembld no admetre dubte.que la finalitat de tota llei i de tota orga-nització política és la de proporcionar al'individu el major benestar possible. En lavida política no es concep l'aspiració a be-neficis ultratellúrics ; el bé s'ha de complira la terra i, en aquest sentit, la màximaimmaterialitat que a l'acte polític es potreconèixer és la de renunciar al profit ac-tual en ares de les generacions futures.

Però quan la febre de l'acció política isocial eclipsa la vertadera llum que deu il-luminar tota obra de govern, aleshores esprodueix la sensació que 1'indii idu és quel-com que es sotmet i fins es sacrifica al ser-vei d'abstraccions i àdhuc de realitats que,lluny d'ésser un fi, tenen raó d'existènciasols com a instruments.

L'assumpte, però, és senzill. Senzill en elseu enunciat ; complex i delicat en ço quefa referència a la seva aplicacio. Tot es-treba en la classificació de deures i de drets.Aquests s'assenyalen amb relació a la col-lectivitat.

La societat imposa a l'individu un seguitde deures el compliment dels quals reque-reix mitjans coercitius que impedeixin quesiguin eludits. Aquest fet és un absurd, per-què si aqueixos deures que 1a societat re-

clama de l'individu són per al bon funcio-nament del conjunt nacional, per exemple,no cal la compulsió damunt ]'individu per-què aquest observi les seves obligacionsans al contrari, si és conscient de la sevamissió com a part integrant del mecanismepolítico-social del seu poble, na de portara terme amb fruïció llurs deures, el profitdels quals reflectirà, en definitiva, sobred'ell mateix.

L'individu, .però, necessita gaudir de laplenitud dels seus drets a fi de trobar-se endisposició d'atendre els seus deures amb totconeixement i amb tota llibertat per assolirla màxima eficàcia. I aquests drets que a]'individu pertanyen els formen els deuresdels altres individus i de manera principa-líssima les obligacions que recauen damuntels elements de govern. En el complimentestricte del deure dels governants radica lafont més saludable del dret dels governats.

Drets i deures són a manera de diàstolei sístole que regulen el ritme de vida del cosnacional. En realitat tot deriva del deure.E1 deure ocupa el pla principal, perquè elsdrets no són altra cosa que eis deures delsaltres envers nosaltres.

D'aquesta manera, l'essencial per a unbon sistema de govern consisteix que totsels individus, qualsevol que sigui el llocen què es trobin dins del concert social,compleixin escrupolosament amb llur deure,i és natura que aquesta obligació està enraó directa de la responsabilitat de la fun-ció que s'exerceix. El compliment del deureno .admet interpretacions capricioses ; tot almés, pot •ésser motiu d'erro momentani permanca de serenitat d'esperit o de claredatde judici; la rectificació, però, en aquestscasos potser arribi a subsanar amb avan-tatge el perjudici accidental que es produí.

Malgrat tot, és indispensable una condicióper a presentar desembarassat el camí deldeure : determinar si l'individu és per al'Estat, per a la coliectivitat, per a la' so-cietat, o si l'Estat, la collectivitat o la so-cietat són per a l'individu.

Repetirem que en política, en la vidasocial, el primer és l'individu, i el fi darrerque s'ha de perseguir és proporcionar al'individu el màxim benestar possible mo-ral i material, la més gran quantitat de be-neficis espirituals i físics. Tota la resta calconsiderar-ho com instruments, mitjans, pro-cediments de realitzar aqueixa aspiració.Nord i guia de tota organització políticaperfecta deu ésser l'assoliment de l'esmen-tada finalitat d'una manera ràpida, fàcil ijusta.

. M. A. PÉREZ - TEROL

EL PROIBLEMA DELS DEUTESINTERALIATS

Indoamericanisme ha esdevingut, d'untemps ençà, un mot d'fis corrent i generalen la política i la cultura ll atinoamericanes,i, cosa significativa i simptomàtica és que,contrastant amb el verbalisme sonoramentbuit de què tant s'usa i abusa en aquestspaises. i avançant més enllà de les fallÀciesd'una retórica fàcil, hi ha darrera d'aquestlnot un contingut humà d'enorme vitalitat,de fecundes possiblitats creadores. Fatal-ment, s'han suscitat, com s'esdevé sempreque es tracta de quelcom més que d'efectis-mes verbalistes i s'esguarda a l'esdevenidor,líes eterneB ineompt^ension•, i amb ellas,les eternes incomprensions, i amb elles,en propòsits no massa sincers ni legítims,Qui aparenta sorpendre s que hom parli decultura indomexicana en paises on les cas-tes criolles, hereves deis drets i privilegisdels colonitzadors, manen ai seu gust; quiargüeix, candorosament, que estimular lespossibilitats i el sorgiment d'una culturaindoamericana és negar la contfnuftat i va-lor de les aportacions europees a Indoamè-rica, i, desfent camí, retornar a formes cul

-turaLs arcaiques, folklòriques, d'interès ivalor històrics i caducats, sense potencialcreador, inadaptables a les realitats i exi-gències del moment actuad, i del progréshumà.

¿En veritat, de què es tracta i qué s'ex-prea5a amb aquest mot, prenyat de prome-ses, ccbejós d'esdevenidor, afanyós de rea-litzaeions? Indoamerioahisme significa l'im-puls i la tentativa ambiciosa de creaciód'una cultura genuïnament americana, au-tòctona, sorgida de la vida i la realitat mrarteLxa d'aquets països, entenent ací el motcultura energèticament, ereadorament, no,ociós dir-ho, en el sentit historicista o folk-lòric que alguns pretenen i diuen entendre.Un fet eloqüent mereix assenyalar -se: Noés tan sols Mèxic, terra de sang indígena ien la qual I'ancentralisme indi pesa, defaisó clara, on 1'indoamericanisme és unmot d'ordre, fortarnent suggestiu i estimu-lant : el seu predicament és continental, iàdhuc en aquells països on la colonització es-panyola no deixà ni rastres dels pobladorsindígenes, i que per tant mal poden donaral mat un sentit historicista o erudit, indo-americanisme és terme d'ús corrent, veient-se en ell la gènesi d'una cultura autèntica-ment i genuïnament americana. Indoameri-canisme expressa l'afany f la necessitat vi-tals, imminents, d'un autoctonisme ameri-cò ; expressa ]'estímul i l'exaltá'cfó de lespossibilitats creadores i les forces latentsque bateguen en l'entranya d'aquests po-bles; expressa la necessitat fatal, vital, decrear un pensament americà, originad, sor-git de les realitats de la vida americana:és, en fi, l'esforç creador d'una cultura prò-piament americana deixant d'ésser, en elcamp de la cultura com en l'econòmic i elpolítiç predis colonials, camps d'expansióper a altres cultures. Indotmericanisme ésafirmació categòrica i cabal de fe en lespossibilitats i l'esdevenidor dels paises i lesraces americanes.

]¿Quines són les pedres angulars, els puntsiniciats de i'indoamericanisme? Els seusorígens i fonaments s'escauen en l'afirma

-cié i exaltació de les realitats econòmiquesi socials an}ericanes. En l'econòmic està laclau del prob'iema. Els països americans, pera subsistir, han de basar-se en fets i reali-tats econòmiques, i per això l'indoamerica-nisme, fórmula continental, té, com neces-sitat vital, inexcusable, crear formes f ne-xos socials que s'atenguin a les condicionseconòmiques d'aquests països. Eminentmentagrícoles, aquests, no donen camp a l'industrialisme capitalista, i tot el seu constitu-cionalisme, econòmic i social, necessita ba-sar-se en llur condició agrària, i servir-la,perquè ella és lla clau de llur existència idura possibilitats econòmiques, i, pel ma-teix, de la seva vida, de la seva personali-tat política i nacional. Per això, Mèxic, ambla revolució de 1910 política, però ensemssocial. — contrastant nmb la de la Inde-pendència, exclusivament política, — ence-té, eh primer terme, el problema de la ter-ra., rescatant-la del latifundista i donant

-la al treballador del camp, sentant així lesarrels d'una economin nacional, creant unnou concepte social de la propietat, i unaorganització econòmica adequada a ]es ne

-cessitats de la vida mexicana. D'altra ban-da, cal atendre a les circumstàncies creadesen eis països americans per la invasió fi-nanciera del Nord, per l'imperialisme, queanulla les possibilitats i esforços creadorsd'una economia nacional, oposant a les rea-litats econòmiques i socials deis paises in-dollatins els sistemes f formes del capita'-lisme, inadequades a aquelles. No cal dirla influència decisiva d'aquest fet, per talcom obliga a oposar-li 'mides econòmiquesde resistència, de contenció, que han do-nat peu, a Mèxic, a l'article 27 constitu-cional, que fa referència a la propietat dela terra i productes naturale, petroli en-

tre ells.Dels sistemas f formes econòmics que re-

geixen la vida de les societats, dels lligamsf nexos que s'estableixen entre els diferents

Benvingut ! I consti que li hem fet maltapropaganda. Però arca hem de dir: ja són

quatre ! Van de la dreta — no ens atrevima dir : de l'extremíssima dreta — al centre.I un dia, potser llunyà, deurà oomparèixerel que ocuparà l'extrema esquerra, l'esquer

-ra veritat, l'esquerra social, lloc encara va-cant.

Es presenta El Matí amb la senyera tri-color de : Veritat, Justícia i Caritat. Algund'aquests lemes, particularment el de Cari-tat, semblava que els catòlics militants l'ha-guessin arreconat a les golfes. Moltes vega-des algun d'aquests lemes havia estat subs-tituit pel de : Defensa de la Propietat, lema,ho reconeixem, base de la societat actual,però que era defensat pels catòlics amb inau-dit acarnissament.

Si El Mati practica el lema Caritat patcontribuir molt a la civilització del país. Naoreiem que aquest concepte sigui exagerat.Reconeixem els drets de la polémica, però,en alguns moments, llegint certes '.publica-cions combatives, teniu la impressió que laVeritat, la Justícia i 1a Caritat són afersmolt .poc interessants i que. el que es desit-ja no és precisament convéncer l'adversari,

o fer llum sobre un cas concret, sinó trabar

el pit del contradictor amb la punta de laliança i fer-li mal.

Molts s'han preguntat si aquest és el mo-ment oportú de publicar un diari com EfMatí. Si us situeu al ,punt de vistas dels ho-mes del diari nou haureu de donar-los laraó. El nostre catolicisme militant té so-vint un aspecte sòrdid, ofensiu i poc intel-ligent. No voldríem ferir ningú, però és in-negable que per llegir la premsa católica quefins ara ha vegetat entre nosaltres es ne-cessita un païdor molt resistent. Els .pitjorsarticles, els pitjors comentaris polítics, elsversos més dolents que el pafs pugui pro-duir sortien de les rotatives beneïdes. Esevident que hi ha un ramat catòlic intelli-gent que mereixia altres pasturatges. ¿Noera urgent, molt urgent, fer aquesta feinaen català?

Ja són quatre! I encara hi ha allò: aundiari no mor mai». I que en vingui aviatun altre, igualment intelligent, i que siguiel revers d'aquesta devota medalla.

M. B.

factors de la producció i l'economia, es pro-dueixen diversitat de formes o estratifica-cions soeiais, de vinculació de classes, i d'a-quests vincles sorgeixen les formes i mani

-festacions culturals. Una cultura, en efecte,és l'expressió dels sentiments de la comu-nitat, expressió d'una actitud vital de lescol4ectivitats, la síntesi de la vida d'un po-ble o una època: més que obra de seleccions,ana cultura, en el que té d'humà, és l'ex-pressió dels sentiments de les grans mas-ses I les passions que agiten en un momenthistòric les colleetivitats, la manera d'en-frontar-se i compendre la vida, les reac-cions que neixen de l'intercanvi i relacionsamb ella, són determinades per fets i cir-cumstàncies econòmiques, és a dir, per lescondicions de vida individuals, les qualssón conseqüència del sistema econòmic i so-cial que presideix la vida d'un poble o unaèpoca.

Amb la revolució Mèxic ha provocat elsorgiment d'una nova cultura, nodrida desaya i vitalitat, una cultura humaníssima,perquè la revolució ha creat en la vida me-xicana noves realitats econòmiques i vin-cles socials, és a dir, un ambient històricnou, inèdit, i amb ell, noves po?sibilitats bu-manes i culturais. Heus ací el rarni i 1'afanpde la nova cultura fnàoamericana, de laqual és un primer epise di i manfl'estació lacultura mexicana post revolucionaria: po•sar en joc, en acció, en activitat totes leapossibilitats humanes, latents en la vida delspaises indoamericans, i en el fons racial dellurs poblacions.

Aquest és el gran exemple de Mèxic. E185 per 100 de la seva població, índia i mes-tissa, ha estat posada en condicions de ds-pbnibilitat, despertadas i estimulades leaseves energies latents, aprofitant-se i ende-gant-se les seves possibilitats i potencial hu

-mans. I aquest alçament, aviat ha marcat,en la vida mexicana, petjades visibles, do-nant-li característiques pròpies, fisonomiapeculiar, sentit i substància pròpiamentmexicanes. Primer testimoni de cultura in-doamericana, que ha sorgit, no ressussítantformes caducades, històriques, inadequadesa les realitats de la vida present i de lamentalitat del segle, sinó a través d'una no-va visió de la vida, d'un nou concepte d'ella,al descobriment d'energies latents i inex

-plorades, Però, insistim sols sorgeixenaquestes energies, quan l'economia d'un po-ble çanvia, produint-se un nou ambient his-tòrfc, propici i favorable al desenrotllamentde les més altes manifestacions de la cultu-ra i l'esperit.

Mawnf CASANOVASMèxic, abril de 1929.

«EL MATÍ"

VIATGES MARSANS, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers

Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait"Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc.

Informesi Pressupostos gratis

Apunts per a una Mètrica catalana L'ESTILLA QÜESTIÓ DE LES FALSES RIMES Pocs dies abans que En Pla

dicar-se

sen'anés

alhoraa

rés amb el bsit de de

Trobar i mar són dues paraules que siules veieu escrites al paper us podria sem-

blar que formen rima. Però si les pronun-cieu us adonareu que 1'r final sona en mar

denui, no en trobar. Trobar i dei, vistos en elpaper, no acaben igual. En canvi, pronun•cieu-les i veureu que rimen d'una maneraperfecta.

¿Com és, doncs, que trobeu rimes d'aquestunordre en alguns grans poetes de la nostra

literatura?"Sé d'una vella consirosaa qui sos fills varen deirarper la fortuna fabulosade l'altra banda de la mar."

(Alcover)En aquest cas, tots els catalans que ho lle-

geixin han de tenir present que l'Alcover,mallorquí, pronunciava la paraula mar a lamallorquina, és a dir md. No cometia dones,cap fa'lsetat de rima. Era un simple dia-lectalisme.

Pero trobeu en Verdaguer, àdhuc en Ver-daguer, casos que evidentment demostrenque el nostre gran poeta, primitiu al capf a la fi, no va saber superar la barbitriede la seva época i rimava per als ulls, encomptes de les orelles.

I, evidentment; la rima és un fenòmen so-nor, i per tant el sentit que l'ha de judicarés f'oida i no la vista.

Els que defensen el contrari farien bonala idea d'aquell boig que per a escriure envers. escrivia prèviament en prosa allá quese li acudia primer. Després ho retallavaper banda i banda, de forma que les ratllesdel negre de l'escriptura fossin exactamentiguals. Finalment ho encastava en un paper,i en deia versos.

"Oh'. em dirà algil: en aquest cas cal fer

una pronúncia artificial." Es una llicènciapoética. Però segons el bon gust, no exis-

teixen aquestes llicències. La poesia no dé-na dreta parlar d'una manera ridícula, sots

color de poesia. Escriure en vers presuposa

haver de resoldre una dificultat técnica 1

les dificultats resoltes a mitges no tenen

cap mèrit. En art només compta allò que daexcellent.

La mena més corrent de falses rimes i lamés perillosa, per la dificultat d'entendre'nsen molts de casos, fins que hagi sortit 1'a•

nunciat diccionari de rimes de l'Institut, ésla que fa rimar una vocal oberta amb lamateixa, però tancada. Cor i amor; esperai sencera.

Es veu ben clar que aquesta mena de fal-sa rima no és tant grossera com l'anterior;però això no vol dir sinó que és més Aeri-llosa, perqué és més corrent. I tota personad'una oída cultivada no pot sentir sense ex-perimentar una impressió desagradable 'ladiseordància que en resulta.

Naturalment que aquí algú ens objecta -rà que de tot defecte se'n pot treure unefecte i que podría explotar-se aquesta di-ferència de matís d'una e o d'una o tanca-des i obertes, per a produir determinatsefectes musicals. Però aquesta objecció noens impedirà de sostenir que tots els ca-sos de falsa rima que fins ara s'han produita la literatura catalana són flnicament efec-t 1e la deixadesa o falta de sensibilitat deisautors: és a dir: dues qualitats negatives.Les falses rimes d'aquesta mena que Puguinproduir-se amb un eriteri refinat no ensespanten. Ja sabem que mai no seran gaires.

Per 'acabar examinarem el cas d'aquellesparaules com mort 1 or, tard i encar, querimen o no segons la pronúncia que els

donin.Afirmar rodonament qualsevol cosa '1

aquest cas, constituirla una pedantería. Pe-ro, si ens és permés expressar la nostra opi-nió personal, basada en l'observació que

hem fet de la pronúncia cortent d'a-quests mots, no dubtarem a afirmar quecreiem que rimen d'una manera perfecta, jaque aquestes t 1 d finals avui dia no es pro-nuncien. I a mida que es vagi afinant el

gent de l'idioma s'anirà generalitzant mésaquésta pronúncia. -

Fixeu-vos, si no, que la gent vulgar, a

pinrevés, afegeix t allà on no s'escau f diuen

mart i cort, per mar i cor.¿P den rimar paraules com raiga i

aguaits? — Es sabut que en català. els plu•

rals en ds sonen com si fossin fs. Encara

que no estem autoritzats per l'exemple de

cap poeta català, que sapiguem nosaltres, no

vacillem a acceptar aquestes rimes per bo-nos. ¿Quina raó hi hauria per a negar-les

RosEaD LLATES

Ime P ropa les activitats literàries i les agrícoles, lesnostres conversacions foren encaminades atractar de qüestions estilístiques, arran d'al-gunes observacions que En Montoliu—d'en-Fà que es digna parlar dels llibres d'EnPla —'ha fet sobre l'estil d'aquest.

Després, sota els acostumats asteriscos ien lletra cursiva, En Pla ha descabdellatels seus punts de vista.

Potser els seus tres articles de Confessionsliteràries — el títol d'un d'ells : Con/erèn.cíes literàries devia ésser un lapsus — haginsorprès una mica donada la fama de des-preocupació estilística que té En Pla. Aques-ta és una de les fames més gratuites ; potserEn Pla serà despreocupat — a desgrat seuo no — pel que fa a moltes altres coses,però no quant a l'estil. Intentant de siste-matitzar les seves idees, de fer -se un patróper judicar les coses, els homes, els llibresi les teories, variarà de sistema a cada mo-ment; formarà els termes per encabir-los enla seva ideologia del moment ; reduirà elsproblemes a una simplicitat que ell creuràsintètica i no és sinó parcial. En una pa-raula, farà de vagabund d'idees, amb tro-balles felices, llampecs d'intuïció i fórmulespotser més pintoresques que exactes. Peròla seva Weltanscumung (aquesta paraula

fou de moda un temps, introduïda per Xe-nius) restarà un xic difícil de concretar. Sitenir un concepte del món, tan complet comsigui possible, és necessari a un escriptor,no és hora de parlar-ne ; diguem només depassada que és d'absoluta necessitat quan

es té afició a certs temes.Doncs bé, som uns quants que conside-

rem En Pla com un escriptor de cap a peus,escriptor per sobre ele tot. 1 per a un es-criptor les qüestions d'estil són vitalíssimes— com, en totes les disciplines, les qües-tions de tècnica tenen una importància mésgran del que la peresa regnant vol fercreure.

Son vitalíssimes perquè si tot ha estatdit i, per tant, els temes tenen un interèsescassíssim, el que salva les obres, en moltapart, és l'estil. Buffon no deia solament quel'estil és l'home, sinó que ototes les rela-cions de què és compost l'estil són altrestantes veritats tan útils i potser més pre-cioses per a l'esperit humà que les que po-den fer el fons del tema».

Naturalment que en dir això prenem 1'es-til per alguna cosa més general i més grofunda que la simple correcoib gramatical,confusió en què molts cauen. La correcció

fra Segona Sessió de Cinema gramatical estil

pot ensenyar-se i apendre's ; 1'es-

La nos til, na. Tenir és parlar alhora el llen-t d tots i el llen guatge d un sol. Es^, gua ge e a

a dir, que el bon estil no té res a veure ambL'Estrella de Mar 'fou acollida amb cu- La del lèxic i de la construcció,

riositat i fins amb satisfacció, a jutjar pels .L'escriptor amb bon estil usa el llenguatgeaplaudiments que obtingué al final. Es un coimú, però dintre aquest parla un dialectefilm, al capdavall, tant o més <<podrit de propi i inimitable.literatura» que qualsevol altre. Al.lusions D'altra banda, l'estil rebuscat és el que

e freudianes, allusions patriòtiques i tot, re- dura menys ; només resta com una cumosi-finaments tècnics, trucs de nmetteur-en- tat que de tard en tard desempolsa algun

a scònen de mala fe de bona qualitat (etapa- erudit.n citat de mentida rés capacitat d'art», s'ha La prova del pastitx, per exemple, de-1 dit)... res, un 'film tan artístic que els or- mostra que és més fàcil a'imitar un estil

e todoxos del sobrerealisme intransigent l'han d'aquests darrers, basat en un personalisme

n repudiat amb violència. factici, que no pas els estils més personalsTanmateix com a poema on es barregen ¡ paradoxalment més senzills.

s imatges de somni i imatges concretes, és un Com surt l'estil ?,què el 'fa? Aquí s'en-espècimen de les possibilitats expressives callen totes les explicacions. Si n'hi hagués,

é mig explorades només de què és capaç el les receptes per escriure tindrien alguna efi-- cinema. càcia, i no en tenen cap. Només és possible

s Segurament que un film d'un metratge d'ensenvar d'escriure .en un estil correcte i

- normal, realitzat d'una manera semblant a absolutament mediocre, impersonal per tant;- L'Estrella de Mar no fóra massa suportable. després, sobre aquest estil s'empelta la per-- És una temptativa més que un resultat ; sonalrtat, si existeix.

ara, que és una temptativa amb resultats. Ara bé ; és preferible escriure en un estil

n Potser és massa aviat Iper formar sobre pla i gris —' d'una uniformitat que hauria

e aquest film un judici massa definitiu. Cal d'ésser la norma de les persones educades-- esperar que Man Ray trobi, per aquest ca- que no pas escriure amb pretensions. Per

- 'mí !fecund, realitzacions més completes i això, si ((el mal estil 'és un pecaba, com es-

- aleshores serà temps de situar exactament crivia Sant Hilari de Poitiers, ootser és un

e un film d'aquesta mena. pecat volgut.à Ja es parla d'Albada en la pàgina corres- En dir això pot semblar que

contradiguem

è- ponent d'aquest mateix número, de manera el que s'ha dit abans de la intransmisstbi-

el que no cal que en diguem res més sino que litat de l'estil. Eñ realitat no hi ha contra-

II els espectadors que la l'havien vista van dicció. Cada u té l'obligació de corregir-setenir molt de gust a tornar-la a veure, i els ¡ esmenar-se.

L,- que no l'havien vista mai van sentir remor-

Es clar que hi ha dos tipus d'escriptor, el

a diment per haver badat.que retoca i el que no retoca. Potser algú

c- senvor Vilalta sap acompanyar les projec- que Josep Carner escriu de e-aig els seus

é- tions amb una música que els és molt es- complicats articles, fluint-li sense esforç to-

caient, executada amb gran perteccib. ta la snarquetema d'estil, totes es veladis-

a simes allusrons que el distingeixen. 1, en

e- Publiquem en aquest lloc l'anterior co- canvi, la prosa que sembla natural, no gensa mtntari ¢er manca d'espai en la plana pròpia llimada i directa de Josep Pla vol dir molts

o- del Cinema. fulls de paper esquinçats, molts comença-

it ments i recomençaments.

le Potser aquests dos tipus d'escriptor cor-n l'un al ue es corregeix mental-responc , q

ment, i no escriu fins que les idees i lesfrases han pres forma dins ell ; l'altre alque corregeix sobre el paper, turmentat pel

Dimoni del Millor.Sigui el que sigui del mecanisme difícil

— potser impossible — de descompondre lagènesi de l'estil, creiem que la tasca mésútil per al català, encara, és la de preconit-^a,. l'estil directe planer ien to menor

JUST CABOT

'ai

es

es

ue

elldeo-

UN CASConte inèdit de S. NAVARRO 1 ROCA

—Com està el seu marit. Neus? menjador, i recolzant el cap entre les seves—Igual. Sempre igual. mans, exclamà :—Cregui'm que la planyo. Per sofrir ell —L'hem mort.

tant i fer sofrir els qui el volten, més val- —S'lua mort ell mateix. Si hagués tingutdria que Déu se l'emportés. consciència r m'hagués estimat tal com

—També ell ho diu així. Però és dolo- deia, no hauria comès la ignominia de dur-rós, malgrat tot, de separar-se de la persona me al matrimoni en l'estat que es trot và.

que una estima! Però, ell i els seus, guiats per un baix e-- -Ai, sí! Miri a mi una vegada, el meu goisme, no tenien en compte si em sacrifi-

marit... caven, o si el sacrificat era algú d'ells ma--01, senyora Maria, que em perdonarà teixes.

que 12 deixi? Són gairebé dos quarts d'onze, —Però ja que era un fet, almenys havíem1 és l'hora que acostuma a venir el metge de tenir la cristianitat de fer-li allargar la— digué la Neus, veient que la cosa anava vida: de mirar de salvar-lo; d'arrencar unallarga—. No s'ho prengui a mal, eh! vida de les urpes de la mort. I nosaltres

—T ara, vol callar! hem fet al revés! En lloc de tonar bé per--Passi-ho bé, senyora Maria. mal, tu, amb les teves coses, l'has precipitat—Passi-ho bé, senyora Neus. en braços de la mort; ens hem burlat delI, finint la conversa amb aquestes pa- seu dolor, faltant-li en la seva pròpia llar.

raules, van separar-se. L'una cap a casa ; —I^a seva llar — repicà irònicament lal'altra a matar l'estona amb la primera que Neus.es prestés a escoltar-la. —... i m'has embrutit a mi, — continuà

La Neus, dona jove i formosa, feia uns ell — fent del meu sacerdoci juguet de lestres anys que era casada i devia fer el teves passions. I ell... ell ho sap tot això,mateix temps que el seu marit, tísic incu- i calla, 1 sofreix i odia.rable, estava allitat. —També sofreixo jo.

Quan es casà ho féu enamorada. Vingué, Entre els dos regnà un breu silenci queperò, la malaltia, i amb la malaltia la min- 'a Neus trencà dient:va d'aquell amor que semblava que no ha- —Hi ha moments que me'l miro, i voldria

via de finir. oblidar tot el mal que m'hagi pogut fer,

— Tísic! Tísic! — es deia — l'home amb però tot seguit a dintre meu comencen a

qui he juntat els meus llavis ; tísic, aquell desfilar visions de les meves sofrences, i

que m'ha fet estremir de goig,entre els seus no puc fer altra cosa que arreconar aquesta

braços! flaquesa dels meus sentiments, i mostrar-

El qui ho era tot per ella. Aquell que li me tal com sóc.

havia fet conèixer el bell camí de l'amor, — lllistima et pot fer?

ara, ja no significava res en la seva vida. ^NO en va tenir ell per mi. Fredament

Li feta fàstic. va calcular que sa mare no viuria sempre,

Desfilaven per la seva ment infinits de- i buscà qui, quan morta ella, pogués ocupar

talls de la seva vida de promesa, i coses el seu lloc. Em trobà a mi, dona forta, ami-quega del riure i del fruir, i m'obligà a mi-

prenien havia considerat sense importància, tiba firar -me en sollfcits miraments per un ho

prenien un relleu esgarrifós: veia ben clarel desig d'ell f de la seva familia d'amagar me que jal no era d'aquest món.

a tothom la terrible malaltia, aquella mal- I llàstima dius que tingui a qui em vol-

laltia que l'havia punxat molt abans d'em- gué com infermera. Llàstima a aquell queveié en mi la manera de lliurar-se d'anar

mL'havien a raure al llit, d'un hospital! Llàstima...L'havien junyit per sempre més a una

desfellàstima. . . ràbia li tinc.

ra, i li pagarien cara la jugada. Ella Recolzant-se en la paret, atret pel bro-acabaria, es digué, d'ensorrar aquel homet de 7a conversa, el malalt pogué arribarQue impunement s'havia rigut d'ella. al menjador i percebre clarament els dar-

Quan iarribà a casa, el metge ja l'havia rers mots de la Neus. Semblà que li mar-visitat. tellegessin els polsos. Volgué parlar i la veu

—Senyora — li digué aquell — hi ha es- se li glaçà a la gorja; volgué, amb els ulls,perances. El trobo millor que ahir. fer comprendre a aquella dona tota la fel

Aquest es mirà el metge, i amb veu feble de les paraules que restaven mudes a la1 trencada per la fadiga li digué: boca, però els seus ulls no deien res tam-

—No el crec. La tinc tan a prop, que ja poc Les cames li negaren el sosteniment,sento la fredor que m'entra els ossos. No i caigué a terra, davant mateix de la Neus.el crec... no el crec... E1 metge s'ajupí a dar-li auxili. Era

Dit això, tancà les parpelles. En els seus en va.llavis s'hi dibuixà un rictus de dolor 1 fe- Dels ulls d'ella eixí una llàgrima. Cercablement pronuncià el nom de la seva muller. refugi en la cambra del malalt, i allí escla-Aquesta S'hf acostà. tà en plors damunt d'aquel'ts llençols que

—Qué vols? — pregunti. conservaven encara la tebior del cos d'ell.—Ets a prop meu? —Mort... ! Mort... ! Què he fe't, Senyor!--Si. Qué vols? Qué he fet! — sanglotà esg4laiada davantEll, llavors obrí els ulls, i amb la seva de la seva conducta.

mirada que s'anava apagant... apagant... li El metge, esparverat, fugí abandonant la

ilençü un esguard tot prenyat d'odi, i aquell Neus amb el eadàver."qué vols ?", dit de faisó 'ben grollera, que- L'endemà aquest estava estès sobre el

dA sense resposta. llit amb un ciri a cada banda, i ella com

La Neus i el metge sortiren de la oam- folla, aantava cançons obscenes.bra. Aquest s'assegué en una cadira dl S. NAVARRO r ROCA

Creuar el ma .com una fletxaÉs un plaer incomparable, en

aquests dies primaverals, ,_..._creuar el mar en un bot Pequipat amb motor exte- ^..rior ELTO.

Els motors ELTO represen-ten l'obra millor en propul-sors de borda. Permetenassolir velocitats vertigino-ses. Es posen en marxaamb un quart de volta.

Es construeixen tres models :Lightweight de 3 HP.Speedster (tipus Service iHi - S eed de 7-8 i 11-12

°ï HP,Quad (tipus Serviee i Hi-Speed) de 25 i 35 HP.

Per córrer des de 18 a 80 km. per hora `^^

Preus; Des dej1,325 a 2,995 Ptes.

Aquests preus regiran fins a pri _ W:•;;mers de juny. Més tard tindran

nugegs

ment de certa consideracióu aCatàl i detalls a sol licitud.

^^ -^

Demostracions sense compromís, ''^" ñ' en el Port de Barcelona.

' Bepresenlanl por a Espanya, Enric Clapés: : .:

.,^.;.,:. M¢ad¢t Núñea,lR - Apartat 920 -BARCELONA : .;:

-.,` a_.4

—.w^ Y

Dimecres de la setmana passada, tal comhavíem anunciat, tingué lloc al cinema Rial-

to la segona sessió de cinema organitzadaper MIRADOR.

Com que la puntualitat és una virtut molt

poc característica de Barcelona, la part d

públic que va arribar aviat es va trobar ambla sorpresa de veure projectar una revist

Pathé perquè els tocatardans no perdessinres de la sessió pròpiament tal. No era cadocumental que !haguéssim triat, encara que

amb el temps aquells metres de film tindranun valor histártc.

Juraríem, però, que els espectadors e

van entretenir més amb Els n èhds marins

Es tracta d'uns cucs que treballen iforça b

i, cosa sorprenent, a desgrat de l'abundàn

cia d'espectadores no es va sentir cap delxiscles i expressions de fàstic que ánevita

blement hauria produït la vista de 1a ma

joria d'aquelles bèsties llepissoses al nato

,ral.Josette, film de l'any 1907, era el sego

número del programa. Aquest film, quvintidos anys enrera devia produir

un efec

te patètic i sentimental enorme, va desen

cadenar unes riallades ihomémques. La indumentària dels protagonistes, sobretot d

la mateixa Josette, la mímica del gerro

d'aquesta (un apatxe de caricatura de 1'poca), els gestos d'aquell pare davant d

qual .encara hi havia classes i els d aque

fill artista (se li coneixia amb la xalinatot això plegat, amenitzat amb molts det

llets que no cal enumerar, foren la provanés concloent del progrés aconseguit

cinema, no solament pel que fa a la tèpica, sinó també en la creació d'una estt¡ca i d'uns rnitjans expressius propis.

Devia ser per les dates en què els fihir

estil Josette dominaven pel cinema, antriorment a la florida de la carrincloner'dannunziana del film italià de Bertinis, Brellis i altres desgràcies, que en l'esperd'En Rucabado germinà la campanya — qtencara té rebrotades esporàdiques — contiel cinema, negant-li tota qualitat artísticaatribuient-li tota perversió moral. Dd'aleshores que no hi ha tornat i ta 1crítiques a base de prospectes. Es clar qés immoral un filsn com Josette, amb aqu

xicot de quaranta anys que encara l'ha

mantenir son pare i ab aquella protagsta amb unes faldilles tan llargues.

pel 'Per acabar, només ens cal afegir que el es .quedarà literalment bocabadat en saber

GRAN SASTRERIA LAIETANA `A „l=ANA

LA DEL RELLOTGE a

ELEGANCIA - PROMPTITUD - ECONOMIA

Extens i variat assortit en les novetats que la moda imposa

Veritable i garantitzat tall americà

Trajes estam i fresc, a mida, des de . . 75 pessetesPantalons tennis a mida, des de. . . . 18 a 115 »

TALLADORS DE PRIMER ORDRE

40, VIA LAIETANA, 40TELÈFON 12446

Confiter i Pastisse

( .n

Pa de LuxeRAMBLA DE CANALETES p i 11.

CARRER DE NALLORCA 301;009;PORTAL DEL ÁNGEL ,18

BARCELONA^:

MUSIC-HALL

Ilarry Fleming i la seva troupeActua aquests dies al teatre Circ Barce-

lonès, com espectacle extraordinari, la trou-pe de blancs i negres que romana el ballaríHarry Fleming. El reclam és enlluernador.Ofereix dues hores a Nova York, amb elconcurs del <<millor ballarf del món.

Sense aqueixa propaganda, l'espectacled'Harry Fleming resultaria discret. HarryFleming rés, evidentment, un bon ballarí,però no arriba, ni de bon tros, a altres quehem vist i aplaudit ací. Queda molt eleganti molt senyor, però en les seves danses himanca 1'intenç ió d'un Harry Wi11s, la sor-ça còmica d'un Louis Douglas, la fantasiad'un Claret. De totes maneres, el preferimballant que dirigint l'orquestra. Com a di-rector, Harry Fleming no ens fa gens elpes. iBilly Arnolds, al qual hem aplaudittota una setmana al restaurant francès delsAmbassadeurs, pot donardi'n tres i mig aacabar a quatre.

L'orquestra tampoc és res de ]'altre món.Les de negres que hi havia darrerament alPrincipal Palace i a ]'Edén, són molt mi-llors. La de l'Excelsior, també. El metallde ]'orquestra d'Hàrry Fleming és estrident,sense dolçor. Es tracta, per damunt de tot,

HARRY FLEMING

de músics 'hàbils, res més que hàbils, queno han copsat prou bé el sentit del jazz.

Miss Florence Mi11er vol harmonitzar elball modern amb els passos de ball clàssic.Ho aconsegueix, però no dóna a les sevesdanses cap gràcia. Es una ballarina fredai acadèmica. Recordem, del mateix gènere,a Jane Dietrick, que vegerem fa uns dosanys a ]'.Edén ; en aqueixa bailarina, elcharleston i el fox-trot adquirien tot l'en-cant d'una gavota.

En la troupe d'Harry Fleming hi figuren,també, ((Les loups)), dos guitarristes ha-waians que hauríem escoltat arnh més gusten un .altre repertori ; un comediant, BobWolly, 'pianista de l'orquestra, que té mo-ments bons i divertits ; la parella "Lily andChester, que no fa cap nova aportació ï enla qual contrasta la flexibilitat del ballaríamb la poca vivor de la dona, i una altraparella, Dora Kasan & Nester, que se n'em-porta, amb unes paròdies, admirables, l'a-plaudiment més nodrit i més merescut dela vetllada.

Els nous números de I'OlympiaEl programa de l'Olympia na •estat reno-

vat. Els nous números no constitueixen, pe-rò, cap reforç important. Són números d'om-plir el cartell.

Els més importants són John et AlexBros, uns gimnastes en els exercicis delsquals hi ha certa modernitat i distinció i quemai se'ls veu encarcarats, n el ximpanzéTarzan, que executa un treball força diver-tit i gens mecànic, en el qual s'endevinaanés aviat la inteligencia de l'animal que lapaciència del dressador.

Hi ha, encara, a l'Olympia, entre elsnous números, el modelador còmic (Bel Ar-gay ; els barristes Harrings, á ]'alambristaO'Connor, que imita molt, sense igualar-lo, a Robledillo.

La revista del Còmic

ga). Aquella veueta, aquella mirada i aquellaexpressió són tan pròpies de la senyora Bàr-cena com el ros dels seus cabells. No s'had'esforçar gens ni mica per a donar-los -hiun bany artístic i espectacular. Parleu unaestona amb ella i us fa l'efecte que inter-preta una comèdia amable per a vosaltressols.

Però, el realment bonic del cas, és que noen fa de comèdia. ***— En tant que actriu — comença dient

-nos — no em preocupa altra cosa que con-vertirmte en una colaboradora fidelíssimade l'autor. Es a dir: deixar de banda totala meva diguem-ne personalitat, sacrificartota mena de «genialitat) particular per aesdevenir tan sols una encarnaoió plàsticadel personatge que l'autor ha ideat.Hi ha gent que diuen que sóc una gran

actriu. Són massa ,amables. A veure : perquè sóc una' gran actriu, jo? Per la veu?Però si aquesta és la meva de veu, no mel'he inventada pas jo... Per •l'emoció queposo en alguns papers? Però si aquesta emo-ció em surt naturalment, no me la fabricopas... El que jo faig no és una qüestió degeni ni de gran talent. Em limito tan solsa anar posant les meves modestes qualitatsal servei de l'autor, sense sortir-me poc nimolt de la frontera psicológica que encerclael personatge. La meva labor es pot com-parar a la del paleta que construeix unaparet. Els maons han d'estar molt ben po-sats, molt ben ajustats per tal que la paretaguanti el seu equilibri i, de passada, faciuna mica de bonic... Jo no faig res mésque això : ajustar els maons aimb tota lacura possible.

1 O 1

***Pel que fa referència a preferénoies d'au-

tors o de gèneres, la senyora Bàrcenai téunes idees molt clares.

— M'agrada tot el que és bo --diu —.No m'interessa si és nou o vell, clàssic oavantguardista. Sospeso ]es ocres per laqualitat, no per la data en qué han estatescrites. No sóc conservadora ni revoluoio-nària. Estic ben disposada a acceptar totesles innovacions i totes les extravagàncies,sempre que comportin un valor autèntic.

A continuació ens parla de la sevarecentactuació per terres americanes.

— No pot suposar — comença com m'haafectat la mort de Roberto Casaux. Era unartistàs, el més gran actor en llengua es-panyola, sense cap mena de dubte. Durantla nostra >áournéen per Amèrica vàrem coin-cidir amb Casaux en dues poblacions. Mal-grat que el resultat de l'excursió, tant enun sentit artístic com econòmic, ens ha es-tat altament favorable, les nits que treballa-va Casaux, nosaltres ens quedàvem ambquatre rengles de butaques, mentre ell teniael teatre ple. ¿Emcreurà, doncs, si li dicque això no em molestava gens ni mica?Ai contrari : àdhuc em satisfeia que si algúse n'havia d'endur el públic, aquest fosCasaux, un actor dels de la gran tradició...

A Sud Amèrica hi ha una notable cu riosi-tat per al teatre. Corn aquí, si fa no fa.En les ciutats en què menys us ho imagi-naríeu, hi trobeu unes minories de públicrealment selecte i informat. Es tracta, gene-ralment, de la joventut que s'ha format enles Universitats de França o Anglaterra.

Els argentins, sobretot, compten amb moltbons actors de caràcter. En certa manenrecorden als de l'admirable companyia delstemps heroics del Teatre Català, a Romea...Cltimament s'ha destapat una jove actriu,la qual, o molt m'equivoco, o es convert iràen una artista formidable. Es diu PaulinaSingermann i és germana de la famosaBerta.

Acabada la temporada en el Barcelona,Catalina Bàrcena reposarà durant tot l'es-tiu. Fa dos anys i mig que trababa senseparar. La impressió general és que aquestesvacances se les té ben merescudes...

CODORNIU

El Congres Ö'ATe raó En Bagaria. No ens podem pas

queixar per manca de Congressos. Tot Ma-drid és Congrés en aquests moments. Haestat dificilíssim trobar estatge per a totsels que actualment es celebren.

Sf gairebé ens beco quedat sense Expo-sició — sort de la Canina!—, en canvianem grassos en afers d'assemblees.

Aixb és un vaitot de discursos i excur-sions, que són les dues activitats caracte-rístiques dels Congressos.

Hem tingut el Congrés nacional de lle-vadores que, naturalment, havia d'ésser pre-vi f com que tot ha anat bé, ara es deseabdallen normalment f amb tota felicitat elIV Congrés de la Federació Internacionalde Societats d'Autors i Compositors i el del'Associació pro Societat de Nacions.

Si el Dr. Asuero, amb les seves curacions,no hagués vingut a empaflidir tota la restade l'actualitat, aquests dos Congressos han-ríen assolit un gran èxit. Ara com ara s'à^scontenten, davant l'opinió pública, amb unconsiderable succés d'estime. Nosaltres jasabíem que el món era així.

L'avinentesa d'aquests clos Congressos haportat a Madrid una pila d'estrangers taus-tres. 1, tot ha de dir-se, ha tingut la con-seqüència de 'l'escampada d'una pila de na-cionals ilustres als quals el parlar francèsdefinitivament no els prova gens ni gota.

Així, com a exemple, en el Congrés delsautors no abunden massa les eminències es-panyoles (per bé que tampoc les estrange-res). 101s organitzadors espanyols es veuengairebé sols enfront dels hostes estrangers.Cal assenyalar l'assiduïtat dels germansQuintero que intervenen a la tasca ajudantals vicepresidents espanyols senyors EduardMarquina (gran dret) i Guixot (petitdrét) i del Mte. Alonso que du amb unadiscreta elegància la discreció del seu mu-tisme.

Fer cert que el primer dia de celebrar-sesessió del Congrés al Palau, del Retir, elMte. Alonso, en sortir al parc.i veure queuns congressistes prenien un taxi que, ambaltres, era a la porta (ai, plovia) arrencagrans crits:

—Pardon! Pardon!I estrebava als congressistes que assalta-

ven el cotxe. Un d'aquests — penso que eraFulda, president alemany i abundant de laDelegació alemanya i Vice-president delCongrés — s'hi anava a fer a cops de puny.

Però el Mte. Alonso li digué versallesc,ot assenyalant el taxímetre:

---Es que tengo este taxi aquí desde queera pequeño y ¡para qué le voy a contar!

En efecte: el taxímetre marcava un bonpreu. L'Alonso l'havia pres a les 10 del ma-tí i eren les 2. Fúlda donà una ullada al'aparell comptador i fou aleshores ell qui,a estrebades, féu baixar del cotxe les da-mes i cavallers que s'hi haven enfilat.

Com ja he dit, les sessions es celebren alPalau del Retir, on encara, a honor delscongressistes, hi ha exposats e'is projectesper a un far a Colom. Aquests han estatmoltes vegades un pretext i un recurs moltben aprofitats per Mascagni, veritable ce-lebritat decorativa d'aquest Congrés i quejunt amb Chiarelli, Gino Rocca, Morello iBarucehi forma la delegació italiana. Mas-cagni, que camina i es condueix, més quecom un piccolo Marcat; com una sonámbula(hi ha paradoxes fatals) podia ben dir, pas

-si e'1 que passi, que no ha perdut el temps.Ha estudiat a fons el far a Colom. De mo-ment, no és que hagi dit res respecte això.Però s'hi fixa molt.

Altrament, tampoc en altres ordres ha ditgran cosa. La circumstància que els espa-nyols hagin nomenat Comissari d'aquestCongrés un italià madrilenyitzat, ha estattambé molt ben aprofitada per Mascagnique, com es veu, ha vingut d'avantatgísta.Els intervius amb 1\lascagni han de fer-seper mitjà de Tedeschi, que és alxf per almúsic famós com una mena de far colom

-bit.L'altre dia, en acabar la sessió del mati,

alguns periodistes, pregaven a1 redactor deLa' Voz que sortís amb ells.

—No puc; encara que no ho sembla esticen aquests moments celebrant un Interviuamb Mascagni.

En un recó, el mestre italià es confessavaamb Tedeschi, de nasos a un dels projectesde far a Colom.

No pas tots els congressistes saberen tro-bar tan planerament com Mascagni el des-

En lloc d'anar endavant, En Sugrañes 11orígad0r del Retir.El primer dia, Woodhouse, president de la

dóna passos enrera. She-She significa, en dolegaeió anglesa, arribA tard al lunch. Comefecte, un gran retrocés en la carrera di- que havia anunciat que abans volia anar aguem-ne artística del director del Còmic. l'Escorial, algd cregué que aquest viatgeFins ara, les seves revistes, d'un bon gust l'havia retardat 1 li digué:gairebé sempre dubtós, miraven a París i —Què? No ha pogut arribar a temps 'a

estaven inspirades en les produccions dels 1'Eseorlal? Ha pogut anar-hi?

grans music-halls de la capital francesa. —Oh, sí. L'Escorial es troba de seguida.

Però l'estrenada el dissabte sembla mun- El que no hi ha manera de trobar és aquest

tada per En Velasco i procedent de Ma-drid.

En un quadro català apareixen un bé de

Déu de noies amb trajo típic de la nostra

terra a tocar una sardana... amb concer-tina ! Més tard, aqueixes mateixes noiessurten amb mantons de Manila i barretscordobesos — encara! a esvalotar el gallineramb els «olésn, etc., etc.

Tat això va relligat amb un diàleg in-sípid que sostenen, a través dels diferentsquadros, un anglès, un guarda de la porrai un andalús, com en les revistes de vintanys enrera, amb la sola diferència quealeshores el guarda era un municipal. 1amb una música carrinclona, de platets ibombo, d'escombriaire que ho arreplega tot,que us la repeteixen fins a deixar-vos grogya la butaca.

Hi ha en She-She tres dones excellents:Enriqueta Pereda, Roser Rodrigo i LydiaFrancis, i el còmic més dolent que beco visten nostra vida : Pepe Viñas.

Jonx TOMAS

Toatra Catalina BàrcenaM O 1 SY

M 1 NS L'escenari del teatre Barcelona està ad-

mirablement disposat de manera que en undia d'incendi no 'se n'escapi ningú. Aquellaestretor de corredors, aquella esquifidesa delsquartos, fornirien un be11 lot de víctimes,que, escaientment collocades a la sala dedescans, oferirien una esplèndida fotografiaper a una doble plana d'EI Mundo Gráfico.

Estàvem fent aquestes negres reflexions,yuan el senvor Martínez Sierra ens va do-nar un copet a l'espatlla i ens va fer entraral quarto de la senyora Bàrcena. Unes pa-neres, unes maletes, un tocadoret, unes ca-dires i un parell de pams quadrats d'espailliure per a colaocar-hi donva Catalina, elsenyor Martínez Sierra, el cronista i l'in-terviu. L'amic Martínez es va enfilar a daltd'una canastra per tal de dominar, des del'aitura, les incidències de la conversa.

Bona part de l'enorme prestigi de quèfrueix la senyora Bàrcena se l'ha guanyatfent papers d'ingènua. Doncs bé; ara anema descobrir un gran secret: no li costa gensde fer la ingènua. Tot el truc està en sor-tir a l'escena i anar tirant, carn si la co-mèdia que representa fos una continuacióde la conversa que ha sostingut, tot sopant,amb la mestressa del cCanari de la Ganni-

LA MUSICAEl públic d'ópera

E1 nostre teatre del Liceu té una llarga i;loriosa història : fontna entre els primersteatres d'òpera del món.

El públic del teatre del Liceu també erafamós, temut i tingut en la més gran con-sideració.

Continua el teatre mantenint amb 'honorla tradició de la seva alta jerarquia ; el pú-blic, al revés, va perdent aquella nota dedifícil, d'exigent, d'extremadament sever,que ell mateix s'alabava de tenir, i que eral'espant i la prova més forta per als artistesque davant seu es presentaven. Ja no protesta amb escàndol els cantants que tenenun mal moment, o els que no són d'abso-luta primera qualitat, almenys com a veu.Dissimula el pas d'un artistas mitjà, i si nol'aplaudeix, no el xiula.

Abans sentíeu a dir a la gent que viat-java : (A ]'Opera de París (o al Covent-Garden de Londres, o a ]'Opera de Berlín,o a la Scala de Milà), vaig sentir cantar»tal òpera per uns artistes que a Barcelo-na no els haurien deixat acabar la represen-tació.» Ara ja no es pot dir això ; parqué elpúblic de Barcelona s'ha posat a l'alturadel públic d'aquelles principals ciutats. Idiem s'ha posat a l'altura, perquè el canvis'ha produït, no per degeneració, sinó alcontrari, per evolució ascendent. Tan intel-ligent, o més, és ara que abans ; i sap bendistingir el que ho fa bé perquè ha nascutcarregat de dots físiques i sensibilitat, in-conscient quasi bé sempre, del pobre artistaque no val res i a força d'empentes i de tre-ball arriba a posar-se en un lloc que li vegran. El públic actual és més culte; la ci-vilitzaoió es manifesta també en aquest as-pecte, entre la nostra gent ; i se'n fa càrrec;és tolerant i no pensa que el vulguin enga-nyar. La bona fe i el desig de comprensiói admiració són característiques de les so-cietats cultes i de civilització avençada ; lamalícia i el mal pensar i l'instint de trobarmalament les coses, són marques de poc re-finament i de molt mitjana cultura.

La vivor i l'astúcia sfin facultats primiti-ves, animals. La innocència i la bona fe sónqualitats performades, espirituals.

Si, doncs, el públic del nostre teatre mu-sical no és tan exigent com era, és que ha

pujat de nivell i ha passat a la categoriadels públics de les grans ciutats i dels pri-mers teatres. Ara els públics més difícils sónels públics de les petites éiutats, que és çoque era (Barcelona quan el públic del Liceufeia tanta por.

JAUME .PAHISSA

ENTREACTES

La tragèdia del jove galanEn Josep Bruguera,, primer actor i ga-

ant jove de la cornpanyta del Talia, va te-ir d'altre dia un intent d'accident d'auto

-nòbil. La cosa no va ésser molt greu, peròEn Bruguera en va sortir smb notables des-)erfectes a la cara.Això, com poden veure, és sempre desa

-gradable; ara, si es tracta d'un galant jove,

tan galant 1 tan jove com el nostre heroi,la cosa agafa proporcions de veritable ca-tàstrofe. No és d'estranyar, doncs, que lagent anés assenyalada del Tolia, en saber lanova, anessin cuita corrents a casa d'EnBruguera.

El van trobav assegut al llit, mirant-se enun gran mirall. Mentrestant, .es menjava unparell d'ous ferrats...

Els visitants, si haguessin gosat, haurienplorat una mica.

Nihil novum...

L'eminent crític teatral Bernat i Duran,després d'haver-se espremut el cervell i laploma buscant plagis, influències i reminis-cències en les obres teatrals que s'estrenen,ha arribat a descobrir que ni el nom d'ellera original, ja que es deriva del de dospersonatges: Bernat Metge i Durant o DantAlighieri. Això el té molt amoïnat.

Teatre Català Novedades&ren Companyia Catalana

Direcció: C. CAPDEVILA

Avui dijous, tarda, a les 5, i nit a les 10:

Jo no ho savia que el món ela així!

de l'AMADEU VIVES. Ovacions a l'obra,a Enric Borràs, a Josefina Tàpies, a totalanotabilíssimacompanyia i a l'esplèndiddecorat de Batlle i Amigó.

Damá, divendres, nit, benefici de Joa-quim G. Parreño, amb l'obra:

Jo no ho sabia que el món era així!

Diumenge, tarda, La Valc deJosafati Terra Baixa.

DES DE MADRID VISITES ALS ESCENARI

Palau del Retir. Abans d'arribar-hi he cor-regut el parc pam a pam.

Aques senyor Woodhouse, menut, calb,inquiet i polit, parla sempre en anglés, ales sessions, i parla molt. Ell sol necessitados intèrprets. En el Congrés anterior de laConfederació, que tingué lloc a Berlin, esdistingí per les seves atipades intervencions.A la darrera sessió Middleton, el conegutautor americà (absent al Congrés de Ma-drid), president de la Delegació deis EstatsUnits, que tot el Congrés havia parlat enfrancès volgué tenir una finesa d'humor ide cortesia. I al final del seu final discurs,acomiadant-se dels companys, pronunciàuns paràgrafs en anglès "parqué es vegi al-menys — digué somrient — que també séparlar l'anglès ".

Immediatament que acabà, Woodhouses'aixecà ràpid i digné:

—Demano que es tradueixin a l'anglès lesparaules que acaba de dir Mr. Middleton.

Entre aquestes i altres coses. la Confede-ració, que ara presideix l'an.rr francés An-dré Rivoire, que ha tingut a Espanya unabella acollida i de la qual és SecretariDenys Amiel — conegut per les seves obresa Madrid — va celebrant Congressos f fentun xic de feina.

Fins ara — dijous — el de Madrid hatocat un punt interessant: el dels dretsque han de cobrar els autors quan una obraseva sigui duta a la pantalla en una pellf-cula, parlada o sonora. Els espanyols hanperdut, en aquesta ocasió, la partida. Comque a moltes . nacions tenen ja establertes,per a la reproducció d'obres teatrals, mit-jançant procediments mecànics i científicsuna legislació f uns contractes que defensena bastament els drets d'autor, moltes dele-gacions han mantingut el criteri que s'hand'aplicar al nou estat de coses creades perla peiicula parlada i la sonora.

Però, com que a Espanya les coses ntestan ben arranjades, els delegats espa•nyols — i els italians — opinaren que ca-ha anar a una revisió de contractes. Aquestcriteri fou rebutjat. Votaren a favor l'ellItàlia, Espanya i Suïssa (total: 50 vots)i en contra, la resta, (total: 80 vots)).

Així doncs, per a tat el passat ja no hihaurà remei. Per a l'esdevenidor, encarahi ha esperances. Els nous contractes podenésser millors.—Avantatge d'ésser jove — subratllà fi-

nament En Soldevila, que amb En Sagar-ra ha vingut en delegació dels catalans.No han vingut més que dos catalans. Pe-

rò llur vètlua els fa prou per a representardignament a tots.

No sé si passa el mateix amb Romanla.Algú deia que eren molts.

—No — contradigué un altre—. Nomésque tres o quatre.

.—I li semblen pocs, tractant-se de roma-nesos ? — afegí Díez-Canedo.Tal vegada cal dir que la delegació de

Romania ha estat qualificada pel Mte. Guer-rero de afortunada per tal com el delegatpresident s'anomena Horia Fortuna.

Si Mascagni és l'element decoratiu i Fu'l-da l'element de força; si Wpodhouse és lagràcia i Guibourg, representa el truc (perquè Guibourg, encara que no ho sembli aixía primer cop d'ull i d'orella, és argentí)Chiarelli f Heltai són evidentment, el repósla satisfacció. Han estat com un respir per

a la premsa.Amb aquests, no hi ha por. Tothom sap,

més o menys, de qué va. Perb — és el quedeia dies enrera un estimat company — hiha manera de dir alguna cosa d'un senyorGoldbaum?

Un altre company li digué, amatent:—Esperi la caricatura que li farà En Ba-

gara. El nom potser estarà errat; però ell,exacte!Mentrestant, el Congrés va seguint. Avui

els congressistes són a Toledo. Plou. Lebeau temps d'Espagne, quasi no l'han cone-gut.

I Denvs Amiel, que ha estat abans a Bil-bao, això del beau temps — quel dommagemon Dieu! — el fa somriure sempre d'unamanera massa inteUigent.

R. M.

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADOR

Societat General Espanyola

de Llibreria, S. A.

Barbarà, c6 Telèfon 12781BARCELONA

TEATRE CATALÀ ROMEACOMPANYIA VILA•DAYI

Primera actriu: n. VILA Primers actors: DAVÍ i NOLLA

Avui, tarda, a les 5, i nit a les lO'15, el sen-sacional èxit:

EI Procés de Mary DuanDemà, divendres, nit, funció a honor i bene•

firi d'Alexandre Nolla: El procés de Mary Dugan

i concert pel cèlebre baríton .JAUME MIRET.

Es despatxa a comptaduria.—t ijLpiWlf •

La unitat i el ritme

En possessió del scenario que cal filmar,és de primera importància realitzar l'obradins l'esperit i l'altura amb què ]'argumentha estat concebut.

Per això és essencial la unitat de l'obra.Intencionalment hem unit en un mateix

títol la unitat i el ritme, perquè en la rea-lització cinematogràfica, tots dos són estre-tament units alhora que complements re-cíprocs.

Es .per mitjà del ritme que es manifestal'esperit que anima l'obra i li confereix unaunitat de concepció.

Com a cas típic de manca d'unitat en

ritme precís. Ritme lent, solemne, en quèl'emoció guanya angoixosament a l'espec-tador i que té de culminar amb la mort delpastor Dunnesdale en el patíbul on la sevavíctima ha estat conduida.

Un moment de reflexió, un canvi en l'ex-pressió, obtenen en pocs segons el fi pro-posat. Si del que es tracta és de demostrar-nos que l'espòs, enfollit per un amor bas-tard, reacciona de sobte enfront l'esposa in-nocent i antigament estimada, hauria bastaten el llenguatge cinematogràfic una escenasenzillíssima en què les mans crispades perestrangular es distendissin per acariciar, onels ulls que miraven amb duresa obsessiona

-dora s'humanitzessin a pleret i que la força

Producció KING VIDOR

una gran pellícula, es pot citar Albada, deMurnau. Tota 1a primera meitat d'aquestapellfcula, basada en una curta narració deSudermann, assoleix un esperit de profun-ditat i un dramatisme realment imponent.Creiem que l'obra fou estudiada i concebu-da en aquest esperit, però sigui que manca-va material, o sigui que el criteri comercialdel supervisor s'imposà, o, més simplement,Murnau tingué idea de dar-nos una sensa-ció de contrast en clarobscurs, el cas és queels personatges solemnes, silenciosos i pro-funds es converteixen a continuaoió en marto-netes de la nova civilització amb el sol pre-text de traçar un llarguíssim procés pas-sional innecessari. Justament el major avan-tatge del cinema per esbossar un ca-ràcter o imposar-nos un procés psicològicconsisteix en la gran simplicitat aenb quèpot aconseguir-ho.

Producció VICTOR SEASTROM

La presentació dels personatges en l'expo-sició d'un assumpte pot fer-se d'una manerabarroera dient : ((Aquesta és la protagonistaperquè fa molt goig i porta magnífics ves-tits i perquè a ella es dediquen els primersplans, t aquest és el seu pare perquè té elscabells blancs i viu a la mateixa casa.» Pe-rò també pot fer-se de manera que l'anèc-dota ja des de bon principi us captivi i mo-gui la vostra curiositat, al mateix temps queaquestes escenes siguin utilitzades per anarprecisant la psicologia de les persones decarn i ossos que més tard us han d'apassio-nar en el conflicte que en ells es plantejarà.

El ritme es caracteritza generalment perl'amenitat i emoció i deu anar en ucrescen-don fins al final de l'obra. E1 contrast s'ad-met i és potser essencial en cinematografia,perd a condició que es doni inesperat. Queel contrast sorprengui, però que no fatigui.Que el dramatisme i la jocositat juguin en-tre elles un torneig angoixós com en Laquimera de l'or, però cal, perquè el contrastexisteixi, que sigui realitzat amb esclats dellampec i no amb la morositat de les illu-minacions artificials.

Ens ham referit en l'article anterior a Ladona marcada, l'obra mestra de VíctorSeastrom. El millor d'aquest film és el seu

Una de les escenes colpidores per nos-altres d'Albada és aquella en què JanetGaynor enfront del seu, marit que baixa lamirada, tement els ulls de l'esposa, bogataciturn, esguardant al seu entorn. La ter-ra és a fora del camp visual. Indicació queel lloc és ja apte al propòsit del marit. Quèveu la dona? Tot parla entorn d'ella d'har-monia, de puresa. Les gavines volant a frecd'ona, el cel i l'aigua, i les bèsties, tot enel ordre, solament ells torbant aquella plà-cida visió. El propòsit criminal apareix en-cara més monstruós i 1'ásolament d'ells méscornplet. Aquell lloc d'Albada tardarem aoblidar-lo. Es la natura, però vista a travésdel pecat, que ens fa pensar en els mots

C

JANET GAYNOR, protagonista d'eAlbada»

d'un filòsof alemany quan diu : atot en e1ordre i solament l'home torbant -lo, l'homeque s'hauria d'avergonyir de les bèsties idéis arbres». Naturalment que el .pecat noés en el món sinó per ésser vençut, i peraixò el nostre cortrontolla de joia quan ve-iem l'amor, un moment escarnit, triomfarde nou i conèixer una puixança més granencara. Aquella segona lluna de mel d'Al-bada és quelcom d'incommensurable, quel-com realment excepcional ; besar a una do-na que podíeu haver assassinat ! 1 no co-neixem res de més patètic que aquella recer-ca a la nit del cos d'élla. Calia trobar-lo.No podem ni pensar que ella es negués, Ja-net Gaynor fa un tipus de dona que és unsímbol. El símbol d'alguna cosa indestructi-ble. La destrucció d'aixa seria per nosaltresl'anorreament del que realment ens fa viure:l'esperança, Ja sabeu que, com explica He-síode, els déus, empesos per una gelosa cu-piditat, acapararen per a ells tots els béns,deixant als pobres mortals solament l'es-perança!

Greta Garbo cal destruir-la a cada film.La seva anullació permet la vida : Ana Ka-renina, El dimoni i la carn, Janet Gaynorcal que sobrevisqui en cada 'film. La sevadestrucció la faria impossible.

J. PALAU

JAUME r, 11

*x*Na^olitan night (0 night of splend'our)

( Kerr-Zamecnick. — Vals, del film «El brin-cep Fazilq. Some day, somewhere (We'll

meet agafin) (Pollack-Rabee). — Vals delfilm «La ballarina de Moscou », — AE 2568Gramòfon.

Grieving (Wayland-Aztellr. — Vals. Or-questra P. Whiteman. I'm afraid of you(Davis - Daly - Gottler). Charleston. — AE2566. Gramò fon.

I kiss your hand, madam, — (Evwin.)Charleston. — Orquestra J. Hylton Sally of(ny dreams (Kernell). Charleston. — AE2563. Gramò fon.

Roses of yesterday (Berlin) Charleston.Orquestra Pennsylvanians. My winsow ofdreams (Bryan-Klenner) Vals. — AE 25 69.Gramò fon.

Dream river (Brown) ConÇó Q els Revé-llels. — The besi things in life are free (Syl-va-Brown-Henderson) ¡Ser Jack Smith. — AE25505. Gramòfon.

VI!"

CAPITOL Í COL1SEUM^II^IIIIIII^^II^II^^^III^III^IIIIIII^^III^^III^III^^^II^IIII^^IIII^III^^^^I^I

Gran èxit del filmde qualitat

•LANITTRÀGICA

Les Sessîons_MIRADORLa nostra tercera sessió es celebrarà el 3 de juny; serà la darrera del pre-

sent curs. La disposició del programa no serà pas exactament fera com en les

sessions anteriors, ja que a diferència d'aque les, en lloc de la represa a base

d'una pel •lícula consagrada, hi haurà una estrfna que, com saben els nostres

lectors, serà "El lloro xinès" de Paul Leni. Com que quan sortiran aquestes

línies el B. F. C. haurà projectat la seva darrera producció, resultarà que en una

setmana el famós director austríac haurá rtbut a la nostra ciutat dues

consagracions consecutives que han d'assenyalar ja per sempre la seva tasca

futura als bons amics del cinema de casa nostra.

"El lloro xinès" és una pel licula típica ï de les més reeixides dins del re-

pertori del film misteriós. Com que ja ens^en ocupàvem en el número anterior,

no volem insistir sobre aquest film.

L'èxit que entre nosaltres tingué la projecció del film de Man Pay "L'Es-

trella de Mar",ens ha decidit a donar a conèixer el primer film d'aquest artista:

'Emak Bakia'; "L'Estrella de Mar" és la seva sego na i pet asa dan era producció.

1 ssió MIRADORTercera SessióI Ultima d'aquesta temporada ---

Dilluns, dia 3 de juny, a les deu de la nit, al Cinema

RIALTO¶ Un film documental.

¶ Un film còmic.

¶ Un film d'avantguarda, realitzat per Man Ray, autor de "L'Estrella de Mar"

EMAK-BAKIA

Estudi (TÍIIE del flfO(eS dB produifid cÌneffiatograIi( ^; Generalitats al marge d«Albada» '¡DISCO SPoc jazz aquest mes, però alguna novetat;

al disc s'ha portat la música escrita exclusi-vament per acompanvar la projecció defilms.. Aquesta música, si més no, té unvalor diríem decoratiu, i, el que és pitjor,és que és tota buida i ensopida ; alguna me-lodia que us queda fa pensar en Viena. Siacompanyant a la pellícula pot tolerar-se, enaltre cas, resulta fora de lloc. Podeu ferrodar Neapolitan night, que si no recordeualhora Greta Nissen i Charles Farrell ba-llant a la sala del palau de Ven&aa, pocaprofitareu el que sentiu. Jo no sé per quèaquesta música s'ha portat al disc ; potserhi hagi pogut influir el desig d'aprofitar unapropaganda feta a base de la película queli ha donat vida. A més del disc citat queregistra un vals d'El Prince Fazil i aldors Some day, somewhere, de La ballarinade Moscou.

El vals li costa d'arrelar-se al jazz. Fa poctemps sentíem a P. Whiteman, que tocavaPm sorry, que sonava molt bé i avui ja noes recorda. Encara s'estranya més si es téen compte que el que acostuma fer sentirel jazz, charlestons generalment, fàcilmentva a la monotonia que porta el ritme tan sos-tingut. El vals, en canvi, s'aguanta anés iel jazz li lta fet un gran servei, puix que gelsmestres vienesos i el mateix Franz Lehar nodonaven res que el traguessin d'aquell enso-piment. Avui les orquestres americanes l'hanrevifat, havent contribuït a això segura-ment el millor ritme a què el porten i en-cara que de vegades hi hagi certa pobresa detemes, és compensada per una riquesa devariaoions que dóna lloc a Iluiment de totl'instrumental. Grieving, de Wayland-Aztell,que toca Paul Whiteman, encara que témelodia pobra, l'efectisme de 1a instrumen-tació ho amaga, i perquè no es noti aque_lla .pobresa la intervenció vocal és escurça

-da. Un altre vals ens el donen els Waring'sPennsylvanians i es diu My window ofdreams, que traduït resulta La finestra delssomnis, títol que per a un vals pot resultarperillós. En aquest cas, per sort, no és així.De tema més ben trobat que l'anterior, sonatot plegat més bé.

Doueet (de la maó social Wiener-Doucet)passa amb certa despreocupació de l'òperaal fox, de Tristany i Isolda a Isoldina r ; aixòés potser massa. Ara Jac ic Hylton ens portadel tango al dharleston, això ja és més en-raonat i més planer. Abans vàreu sentir eltango Le beso p usted la mano ; avui sentiuI kiss your hand, madam, que així en an-glés fa més charles. L'audició successiva del'una placa a ]'altra us diu que no varen te-nir massa feina: passar de l'agut dels vio-lins als saxofons, reforçar les tubes i unlleuger canvi de ritme, i el charles ja és feti encara queda millor que abans.

Els Revellers de vegades sembla que de-generen, sembla que cantin sempre el ma-teix. Ara que la perfecció amb què ho fanels ho perdona tot. A més, ells 'han creatun gènere nou, que ha arrelat, escampantles cançons indígenes amb una harmonit-zació a vegades sintética, però sempre com-pleta. La cançó Dream river, de G. Brown, .que canten és continguda en la mateixa pla-ca en el revers de la qual el conegut can-tador de jazz Jacic Smith dóna un fragmentde la revista anglesa Good News,

La matèria i la forma es condicionen mó-tuament en l'obra d'art: L'estil amb quèAlbada está compost s'ajusta admirablementa una acció que és quasi totalment interna.Acció dramàtica per oposició a acció mate-rial, és a dir, externa. Densitat formidabled'emoció que s'oposa a una gran sobrietatde gestos. Els personatges hi són totalmentdespullats de convencionalisme i contingèn-cia, del que podríem dir-ne historicitat. Totel que és caràcter històric, provisional, acci-dental doncs, no interessa al cinema, comno interessa a la música, que no poden sinóexpressar allò que hi ha de realment peren-ne en la natura humana. Albada assoleix enaquest sentit una puresa colpidora.

Les imatges no coneixen realment mésque una dimensió: la profunditat. No va-len en el cinema per la seva plàstica, sinóper la major ressonància emotiva que pu-guin tenir en l'ànim de l'espectador culte.Aneu a veure Albada avui i torneu-hi demà,després d'haver conegut un forta commociósentimental, i us semblarà diferent. No sub-jectivisme; fecunditat. Valor inesgotabled'una obra a la qual sempre resten tenta-cles originals amb què explorar el nostreesperit.

*+*Albada restarà com una bella mostra de

]'estat del cinema en un moment de la sevaevolució. Evolució cap a on? No ho sabemni creiem que ningú ho pugui preveure.Temps a venir potser ens faoi l'efecte dequelcom de ben primitiu i esquerp i la nos-tra sensibilitat extraordinàriament afinadaresti sorda ja a aquesta organització queavui ens ha semblat prodigiosa. Que diemprodigiosa, per nosaltres Albada és una obragenial, i ben cert, més aventada que L'Es-trella de Mar.

Els elements fonamentals amb qué avuicomptem per a fer les imatges expressivessón emprats en Albada amb una rara cons-ciència. Considereu si no els primers plans.A quin abús d'ells no assistim avui en laproducció ordinària ! Amb el pretext d'ense-nyar-nos cares belles — que per cert comen-cen ja a embafar-nos — o de fer-nos pre-sents uns petons interminables i sense soltaque ningú que sigui normal pot deixar depresenciar sense una certa sensació de mo-lèstia, infesten el cinema actual. Torneu-1i

sensual que mou obscurament totes les pas- a donar !la seva significació autèntica al grossions guanyés definitiva¢nent a l'espòs un pla, tal com el pensa el seu inventor, D. W.moment vaclllant en la seva ruta. Griffith, i veieu quina emoció no destilla en

Amb això ens hauríem evitat totes aque- el silenci de la seva grandesa. Cada cas enlles escenes jocoses i puerils interminables Albada és un exemple. El rostre de l'esposaen un film de tanta categoria, i que fa que traïda, apareixent als nostres ulls encarael film baixi del nivell en què l'alt drama- plens de l'escena en què el marit es !lliura atisme amb què fou concebut el colloca, ni- una embriagadora i culpable sensualitat! Elvell que no pot ja abastar quan més tard orit de la mare laminant-ho tot en dir la]'acció dramàtica reprèn ell seu curs fins a nova joiosa. Per la seva inesperabilitat ila resolució del conflicte. vibració recorda la tonada alegre en el ter-

Aquesta manca d'unitat es manifesta amb cer .acte del Tristany. Es ella que viu i queque el ritme queda desorganitzat, puix que és tornada al seu espòs. La proa de la barcasi bé cada una de les parts tenen una be- tallant impetuosament l'ona. Detall que diullesa sorprenent que demostra el gran talent tot el camí de ritme, l'entrada a una novad'un director privilegiat, l'haver-les soldat fase del drama.en una única obra és un error. Quan el marit pensa l'escena del seu pro-

En estudiar el scenario, és doncs ,precís pòsit criminal, el ritme és alentit. El cosque ell sigui concebut en una .perfecta uni- de Janet Gaynor cau al mar en un movi-tat, però caldrà també ocupar-se del ritme ment arquejat i lent, magnífica soluoió delque hom disposa donar a les escenes. Es que realment experimentem en el somni.en aquest punt on la mà mestra del director % Per què els directors no aprenen d'aquestaes palesa d'una manera manifesta. lliçó i continuen encara intercalant entre es-

EI ritme no es refereix solament a la du- cenes reals, escenes pensades ajustades enració de les imatges, al moviment de l'acoió un ritme idèntic?segons l'instant en què es desenrotlla el con-flicte, sinó que deu referir-se també i parti-cularment a les emocions del conflicte.

Seastrom deu haver comprès com seriacontraproduent guanyar amb aquesta peno-sa impressió l'ànim de l'espectador d'unamanera progressiva fins al patètic real de ladarrera escena, sense procurar-li de tant entant un repòs. Per això de sobte suspèn eldrama. Escenes de neta comicitat es suc-ceeixen, el càstic de la xerraire, i tot seguit,quan la gent riu encara amb consoladoraalegria, de bell nou es planteja el conflicte,que és ara vehement com mai i ell potafrontar-se amb més coratge. El drama co-mença de bell nou; tot va a resoldre's i peraixò el públic està preparat admirablement.

El ritme, doncs, ha d'ésser preestablertabans de realitzar l'obra. Cal estudiar laimportància de cada personatge, a fi de con-cedir-li l'atenció corresponent. L'entrada isortida dels protagonistes deu ésser contro-lada oportunament, perquè un error d'estudien aquest punt pot conduir a que rols se-cundaris guanyin en intensitat i importàn-cia a altres que els són superiors, i això, defet, pot comprometre la concepció primitivai àdhuc la seva unitat.

En un article pròxim tornarem a ocupar-nos del ritme en parlar del muntatge de lapelícula, car té aquí una importànoia deci-siva, puix que no solament en el muntatgecal seguir la idea inicial en el seu ritmepropi, sinó perquè en ell poden corregir-sedeterminats errors de presa de vistes, ifins obtenir una harmonia estètica impossi-ble d'entreveure abans de la realització ma-terial del film.

APOL M. FERRY

OFICINA INTERNACIONAL DE PATENTS I MARQUES

Josep Torre de Mer SanromàAdvocat

Balmes, 66 s Aragó, 225; Telèfon 70873

y Un film de Paul Leni

E L LLORO XINÈSFilm de misteri interpretat per K. Sojin, Marion Nixon, Ed. Burns i Anna

May Wong.

Presentant aquest retall a la Redacció de MIRADOR, a partir d'avui, es farà un rebaixa

en el preu de les sessions.

per

MARIA JACOBINISeleccions

08Gh LDX08 VEBDAGDER

(fora de programa)

•

.. & 1 I .41111114111t ■^^ ^.

14U hi_;L 4iei_ c eiiri • e 3.f ras sa t i i e i it c ai.i ^, ^^ .

• , I)

Pere Daura

Les nostres galeries d'art no estan, en ARTUR CARBONELL

aquests moments, a l'altura de les eircums- No tinc cap preferència. Segurament éstàncies. Com tots els anys quan ve l'estiu, conseqüència d'acontentar-me amb poca co-la qualitat de les exhibicions pictòriques de- sa. No necessito fagedes ni riuets ; amb unacreix. Aquest fet tan habitual en cada tem- eruga i un bri d'herba en tinc prou. Deixoporada és, per altra banda, sensible en por la koriak les lluminositats del mar aaquests dies que tenim tants forasters. Qual- l'hora del crepuscle, i em quedo amb la rat-sevol d'aquests que sigui, a més a més. ]la de l'horitzó.amic de visitar exposicions de pintura en No tinc record d'haver passat per cap in-guardarà una opinió segurament desfavo- dret de Catalunya que no m'hagi captivatrable, per ,bé que equivocada. Si el contin - pel seus mil i un detalls d'excepcional finte=gent d'estrangers augmenta, els propietaris rès.de les sales d'art potser hauran de pensar

JULIÀ CAsTEDoa augmentar la qualitat de les exhibicions,no solament per dignitat, sinó també perraons comerpials, puix les teles dels nostres La Costa Brava i especialment Cadaqués

millors artistes poden tenir un succés insos- (potser perquè hi he pintat els meus millorspaisatges). Té el meravellós gris de Madrid,

pitat i cal apro tar l'avinentesa. ¿ .més bell 1 mar.No obstant, a les galeries del refinat en- Després prefereixo el paisatge dels voltants

semblier Badrinas hi ha actualment una ex- de Barcelona; de Castella, després de Ma-posició força interessant : la de Pere Daura, drid, Segòvia.el qual, com tants d'altres, ens mostra elfruit d'una llarga estada por terres foranes ps clar que en totes aquestes preferències

i uns paisatges tarragonins. La pintura de ha d'infíuir el coneixement del pafs i, pertant, ens agnado més el paisatge on vivim•tanauvisDaura presenta un sentit del fme d'una contestaraixò puc més concretament •

assimilació racial. Per diverses que siguin la pregunta dient : Cadaqués, i de Castella,]es influències, sempre predomina 1a visióle

Segóv¿a.personal. E1 perill més immediat de la mo-I lltat pictòrica que practica aquest pintorés el confusionisme, i val a dir que sóncomptades les teles on aquest perill es ma-nifesta.

Ara com ara, considero els dibuixos supe-riors a les teles. La joventut de Daura, pe-rò, ens fa esperançar realitzacions futuresde gran volada. La primera matèria — eldo — no hi falta ; cal, però, afinar la visióel problema de sempre.

Dels paisatges de 'la illa de Còrsega, pre-fereixo País de pastors ; dels tarragonins,L'hermita. E1 Retrat de dona és d'una sen-sibilitat de color remarcable, •i dels dibuixostriaria els números 19, 21, 22 i 28 del ca-tàleg.

P. Elías

Es la primera vegada que veig pinturesd'aquest artista, el qual celebra una expo-sició a la Sala Parés. Elias estima la ga-ma dels grisos, entre els quals assoleixtransparències delicades .i agradablement afi-nades. En la digitació preciosista de la sevapintura .hi ha les principals qualitats, peròtambé un dels defectes. Cal que aquest in-telligent pintor controli constantment el seutemperament analista, si vol defugir el de-corativisme pictòric.

Les teles més reeixides, a la meva ma-nera de veure, són les següents: Paisatgea Montmartre, Boulevarrd des Italiens, Car

-rer del Marquès del Duero, i el Paisatgenúmero 15.

MÀRros GIFREDA

Una exposició d'art catalàa Nova York

Sabem que ,.la casa Myrurgia està orga-nitzant una exposició a Nova York d'obresseleccionades dels nostres millors artistes.Tractant-se de la casa Myrurgia, els diri-gents de la qual són degprovada soivénoiaartística, augurem l'èxit. Manca, però, per-què aquest sigui efectiu, saber si els ame-ricans, a més a més d'entusiasmar-se, com-

)praean la nostra 'pintura. Alxò, natural-ment, no depèn dels organitzadors ni potsertampoc de la nostra pintura. Però de totsels llocs de la terra, prou sabem que Amè-rica del Nord pot ésser un lloc on una ex-posició .assoleix uns resultats pràctics. Peraixò, i per considerar sempre convenientl'exposició de les nostres produccions, feli-citem la casa Myrurgia per • 'empresa queestà organitzant, i de la qual infonmaremmés extensament als nostres lectors.

Homenaf e a Josep Dalmau

En el Carlton Hotel de París s'ha cele-brat un sopar homenatge al senyor JosepDalmau, el conegut marxant de pintura deles Galeries Dalmau del Passeig de Gràcia.

Entre els comensals hi havia noms deprestigi en el món de l'art : 'Comtessa deNoailles, Picasso, Rosenberg, Supervielle,Ozenfant, Le Corbusier, Josep Maria Sert,entre altres ; prova de les simpaties que Dal-mau conserva per fora.

Els qui 'han seguit l'obra de Josep Dal-mau, trobaran just aquest i omenatge. Avuidia que l'art d'avantguarda vol fer tant desoroll, cal recordar aquest home com undels principals propulsors d'un altre, ja pas-sat, art d'avantguarda, però no, per això,de menys intenció revolucionària.

Rebi el senyor Dalmau la nostra adhesióefusiva, •per bé que sigui un xic tardana.

CARME CORTÉS

E1 lloc de Catalunya que jo prefereixo perpintar és la província de Tarragona, cap amuntanya ; perquè trobo el paisatge moltconstruït, molt de debó.

Em sap greu contestar així perquè jocrec que tots els paisatges són igual bonsel que cal és saber-los pintar. Ara, m'agra-da la província de Tarragona perquè la co-nec molt, potser demà m'agradarà la deLleida, què sé jo.

PERE CREIXAMS

L'ocell segueix la llei de la migració iperiòdicament retorna al lloc que l'ha vistnéixer. L'artista, infidel per necessitat o perfantasia, fuig, viatja, s'installa lluny delpaís; a la vegada, el país no deixa d'ésseren ell: és la substància que anirà a infan-tar i desenrotllar a fora, i quan pot, no te-nint, com l'ocell, d'obeir raons mecàniques,guanya un ritme invariable, reprèn el volretornant ric d'experiència quan toca el seusòl, i aquest contacte 1i fa reviure de noutot un món ; revé, exiliat voluntari, estron-cant la font veritable de la inspiració.

Quin és el lloc que prefereixo de Cata-lunya ?.Tota ella prefereixo ; és el meu paísquan hi vinc m'hi sento privilegiat i m'hitrobo més entusiasmat, i cada vegada és unaraó nova d'estimar-lo. Potser la costa emconsola i m'absorbeix a la vegada; sóc nas-cut a ciutat, on resplendeixen totes les vi-talitats del Mediterrani ; aqueix regust nin

-gú no pot destruir-lo ni modificarlo, és unacosa mal definida dintre l'home. ¿Poussinne ha estat el pintor més francès del se-gle xvti tot i haver passat la major part defa seva vida a Itàlia? ¿Corot no ha fet elspaisatges més francesos a les vores del Tí-ber? Catalunya ha sempre retingut els seusfills que l'han expressada, la seva ànimaferèstega, la seva llum subtil tenen difícil-ment l'equivalent, i el pintor que sent enell l'essència d'aquest geni no .pot trobar afora un contacte tan viu per calmar e1 tur-ment d'aquesta privació. Tota regla té unaexcepció i potser que en el moment .actualno pot trobar estabilització ; la nostra èpo-ca ofereix aquesta particularitat que els mo-tius no poden sortir, una ciutat capta enaquest moment les .forces artístiques delmón sencer 1 cada artista, carregat d'armesque el seu país li ha forjat i li ha ofert,pren part al torneig sensible. Potser queaquesta lluita no demana a aquell que volentrar-hi una idea de tradició, i ell mateixdóna la paraula que en tota llibertat per-petua.

Veieu, ja som lluny de la qüestió; peròno tant: aquestes ratlles diran les raons de]'anar i Yenir, i les raons del meu amor pelmeu país, que no para de viure en mi, pertots el llocs que conec, els arbres, els bos-cos, les •pedres, les cases, els camps, la mar,tat. ¿Per què escollir davant tantes riqu(eses? No podem abraçar-ho tot?

JAUME GUÀRDIA

Tot el paisatge de Catalunya m'agrada.A tot arreu on he estat he vist coses queper sí soles m'haurien fet decidir agafarels pinzells de bona gana. Ara, de tots elsindrets, el que més prefereixo és el paisatgede la costa,, tant per les seves fines coldra-

ions en la part muntanyosa com per la sevaegetació i conreus, i sobretot el veure eldau del nostre anar en mig de turons plan-ats de garrofers, oliveres i atzavares que¿stonegen les margeres dels vinyars, la tro

-/o una cosa tan meravellosa, que dubto que's trobi enlloc més del món, que no siguim aquesta nostra beneïda terra.

P. GUSSINYÁ

No hi ha cap dubte que el millor paisatges el d'Olot, el que prefereixo.

J. G. JiJNCEDA

No sé ben bé si tinc dret a contestar aques-ta pregunta. Perquè ni sóc pintor, ni heiibuixat paisatge, del natural, més enllà demitja dotzena de vegades. Els que goso enels meus dibuixos — sempre supeditats a lesfigures — són una mena de síntesis que emfabrica la memòria, de mil moments que hevist i sentit, però no copiat.

Encara no he trobat paisatge que emdesagradés ; tots, per una cosa o altra, elstrobo igualment bells. I. si faig sortir méssovint remembrances de la costa brava, ésperquè hi passo els estius i, naturalment,els conec més.

No comprenc que, en bona doctrina artís-tica, pugui haver .preferències : tots els pa¿-satges són sants i bons... si s'està en gràciade Déu.

RAFAEL LLIMONA

Qualsevol, amb tal que li porteu voluntat.Si he pintat tant a Olot, és perquè des quesóc al món cada any hi he anat, i amb 33anys em penso que es poden conèixer totsels secrets. Compteu si li duré voluntat!

JOAQUIM MIR

La nostra Catalunya és un tot tan diversi tan endintre en mi, que pertot arreu m'hifranquejo bé. M'agrada la dolçor de Barce-lona, els grocs de Tarragona, la riquesa deLleida i la ufania de Girona, i puc anartriant, triant : hi ha de tot en aquest bé deDéu, i allí on puc fer pintura amb tranquil

-litat, figureu-vos... com el peix a l'aigua.

JOSEP MOMPOU

El paisatge de Catalunya que .prefereixoés el de Barcelona.

M'agrada molt el mar, i de la costa, cata-lana el Cap de 'Creus: Cadaqués i Port dela Selva.

M'agrada el paisatge de Barcelona per laseva varietat : el anar i la muntanya ; el plahumit i la pineda ; el port i els suburbis d'o-posats aspectes.

M'agrada el Cap de Creus per la sevasingular f nor. .

V. SOLÉ JORBA

EI d'Olot i les Serres de Prades.El d'Olot per la seva finor i perquè és

variat de temes, i el de les Serres de Pradesper l'intens de color.

J. SUNYER

E1 de Sitges, quan a 1'hi'vern la lluna netai ajeguda del sol fa ressaltar les arestes d'a-quest paisatge dur, sec i dolç alhora.

A l'estiu els Pireneus, molt av_a11, sentintsaltar les aigües i remoure les fulles.

Però per pintar, solament pintar, cap lloccom ben tancat al taller de sempre.

J. TORRES 'GARCIA

Si la pregunta fos de quin paisatge prefe-reixo per estiuejar, podria respondre, ja queque no m'és indiferent un lloc que un altrede Catalunya. Però, per pintar, ja és unaaltra cosa, perquè crec

I. Que copiar qualsevulla realitat és unamonstruositat --l'art és creació lliure.

2. Que no podent admetre en pinturamés que les dues dimensions, que són lesúniques ventables del quadro, dec sols •a4-metre una imatge irreal que no vulgui éssermés ,que una imatge —però millor és queno hi hagi imatge.

3. Que l'art no deu guardar altra rela-ció amb la natura que posem pel cas, la.filosofia o la mecánica — l'art és dins l'u-niversal.

MIQUEL VILLÀ

EI paisatge del litoral barceloní. Perquèés el que he vist de petit. El prefereixol'hivern, quan el cel blau és menys blau, iquan les línies ondulades del paisatge sónnues de verd.

Despatx: Consell de Cent, 308. Caves: I iansà, II

OI NOSSelec!esrins del SINDICAT AGRÍCOLA DE VILARR000NA

Misteles, Vineóres, 6arnatses i tota classe de ojos generosos

Servei a domicili Telèfon 19414

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapísser. Objectes d'art i de fantasia per

a obsequis. Sales d'Exposicions de Belles Arts.

Passeig de Gràcia, 36. Telèfon 16285

BARCELONA

1 i19

/ N 1r yF Írra I^ A±^ 1 ^i tr

1 ^_s

IIy,

-'Ö Çf 4rj1 w ^r

j^- tr` ,a a I y .,, . .. ,: ..

4Ci!;I:iNlh\ z^ `

e--Y.

L'automobilista. — Sí, senyar guàrdia, ho he fet expressament. Ja feia tres mesosque volia atrapar un xofer de camió que no estigués al volant.

(Candide.)

- —.:J:^I I •►

•¿, 1 ^

11.:

__.._ .:

EL SORD

I. Complet. —'II. Us dic que és complet. — I I I. Figureu-vos que em pensava queean dèieu que era complet.

(Ric et Rac.)

V'^JIINJ tl

r

Á YV

a^

s^Il^

—1 doncs, el tren ja no s'atura aquí?.— No, el maquinista està renyit amb el cap d'estació.

. (Ric et Rae.)

r

r1^ I e l '^^, ^ . Ze ^+^ l

l =n s#^ ^^

, . .- - -.-

á-- f

x•-a.:.-.Mrl

•

_ c-

--a"1fi

• .L'arttsta. — ¿vot et retrat a [oil , a la

UNA GRAN ADQUISICI6 mina de plom o al pastell?El nou nc. — Però... ¿no tindria alguna

La dona del guardafar ha comprat una cosa més cara que tat això ?...estora per a ]'escala.

e,)dgu

(] (Passing Show.)

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORSORTS, 481 : Telèfon 33421(

DE LES ARTSE X P 0 S I CI 0 N S ' Quin és el vostre paisatge preferit?

GUSTAU COCHET

Prefereixo els barris obrers, per la simpleharmonia dels seus carrers i vlvendes, perla profunda veritat. que se'n desprèn, juntamb les fàb riques, temple modern, les xime-ne¿es de files quals reemplaçan els antics ianacrònics campanaris.

1 ^^ 1

Exposició Internacionalde Barcelona

Grans Festivals al

ESTADIAVUI DIJOUS, 30 de maig, a les quatre de la tarda

Gran festival de Hockey, Futbol i Atletisme

Wiener R1 S. C. contra Selecció CatalanaPartit de Campionat de Lliga

CI D. Europa contra Athlètic Cuh do Bilhao

PREUS OFICIALS

Entrada general i especial Exposició . . . . . . DUES PESSETESTribuna principal: Llotges superiors . . . . . . . Ptes. 35

» » » terreny . . . . . . . . » 30 » » Seients inferiors . . . . . . . . » 6 » » » superiors. . . . . . . » 5-» lateral: » especials inferiors . . . » 4 » » » 1 classe i circulars inferiors. » 3'50» » » davanteres i L a classe super. » 4-» » » 2. a classe i circulars . . . » 3

Nord i Sud, davanteres seients fixos . . . . • . . . » 3 Nord i Sud, seients fixos i circulars . . . . . . . . » 2'54

OBSERVACIONS

Totes aquelles persones posseïdores d'abonament, carnet, passe oinvitació a l'Exposició, només hauran d'abonar l'entrada general o lo-calitat que desitgin ocupar.

Es permetrà l'entrada a l'Exposició amb entrada especial a l'Es-tadi dues hores abans dels partits i durant la celebració d'aquests.

Els automòbils ocupats per persones que posseeixin entrada de l'Es-

tadi, només pagaran dues pessetes.Totes les nits, els Pavellons, jardins i avingudes de l'Exposició

estaran profusament illuminats.Estaran oberts al públic el grup de construccions típiques del

POBLE ESPANYOL i la secció d'Art Antic del Palau Nacional.Durant aquesta setmana tindrà lloc l'obertura dels Palaus d'Agri-

cultura, Metallúrgia i Força Motriu, Art Tèxtil i Vestit i el Pavelló del'Estat Espanyol.

PREUS: Entrada general, z ptes. = Abonament de 25 entrades,

45 ptes. = Passes per a la temporada, ano ptes.

Oberta fins a la una de la matinada

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fill de B. CARCASONATaller i despatx: ESCUDELLERS BLANCS, 8. • ,Telèfon 16916

Braguers Reguladorsper a retenció absoluta de la trencadura.— Faixes de totes menes

Faixa-cotilla abdominal.— Models moderns

Cotilles Ortopèdiquesoer a guarir o corregir ies desviacions de l'esquena

Més de cinquanta anys ae practica són la millor garantia

IMP. L4TNQ¡IPIARpIACATAUMY/yiÒ' ^19C£ LONA