talana», sense divergir substancial-ment, anota: «Als Paisos Catalans,els segles XIV i XV, dret segons elqual una població subjecte a baroniapassava a formar part (carrer i cos)d'una població reial i n'adquiria elveinatqe i el dret als seus privilegis.Calia que la població que el dema-nava es redimís primerament del se-nyor, i pactés amb la població queI'acollia per un temps determinat elpreu que hauria de pagar, I'obliga-ció de prendre part en hosts i caval-cades, la franquesa en mercats i eldret d'ésser defensada, fins en for-ma de somatent, deis greuges so-ferts. De vegades, era el rei qui ator-gaya aquest privilegi; de vegades,era el propi senyor qui s'hi empara-va juntament amb els vassalls; perosovint eren els veins que ho dema-naven nominalment. Diverses pobla-cions, no sempre próximas, forenconsiderades carrers de poblacionsprincipals com Barcelona, Valencia,Cervera, Perpinyá, Girona, Lleida,Balaguer, Tortosa, Xátiva o Vic. Així,Igualada, Granollers i Mataró forencarrers de Barcelona; Morvedre, deValencia; Amposta, Ulldecona i Xer-ta, de Tortosa; Canals, de Xátiva,etc-.'

Així, doncs, en síntesi, per ser car-rer d'una vila o ciutat reial calienunes condicions «sine qua non»:- Ser vila reial (no estar subjecte a do-mini feudal).- Que el rei concedís el privilegi.- Que la ciutat acollidora acceptés.

També obligacions:- Pagar una quantitat de diners a laciutat acollidora.- Prendre part en hosts i cavalcades.- Mercat franco

QUAN ÉR-EM CARRER DE BARCELONA?

La Carta de Població concedidaper Jaume I el 1274 1 a un incipientnucli format dins el terme de Cube-lIes, gairebé a tocar de la Geltrú, vaésser un fet decisiu per a la consoli-dació de la Vilanova de Cubelles, pe-ro a la vegada suposa I'origen d'unacomplexíssima i irregular interelacióde les tres viles esmentades, tant enel seu regiment com en I'ordre juris-diccional. Fonamentalment, tresautors, Garí 2, Coroleu" i, més re-centment, Virella i Bloda", han ano-tat en els seus respectius tractatsd'historía de Vilanova i la Geltrú con-siderable nombre de fets que pale-sen alló abans dit, pero mancaencara la deguda interpretació, laqual difícilment es podrá dur a termepersistint en concebir la historia lo-cal com si fos un compartiment es-tanc, sense cap relació amb elcontext general de Catalunya, ambels interessos polítics i econórnicsreials, senyorials i socials.

La necessitat histórica de com-prendre tot aquell seguici d'esdeve-niments i lIuita d'interessos va mou-re a iniciar un estudi que anés mésenllá de posar ordre i concert a lesdades obtingudes espigolant la bi-bliografia local, que arranqués delpanorama general de Catalunya, que

. tingués eln compte una qüestió cab-dal ni tant sois insinuada en les di-verses produccions históriques vila-novines, el fet que Vilanova, la Gel-trú i Cubelles, a I'hora o no, hagues-sin estat durant la Baixa Edat Mitja-na i cornencarnents de la Modernaveritables illes reials envoltades d'unmar de viles senyorials, situació benclarificada per Sobrequés i Vidal iSobrequés i Callicó en afirmar queen pie segle XV «des de Barcelonacap al sud no hi havia més vilesreials que Cambrils, l' Arboc,Cubelles-La Geltrú i Tortosa-, con-trastant amb «I'espl~ndida floració deviles reials al Nord» 5. No cal dir quela consideració d'aquesta situació ésbásica per comprendre res motiva- -cions polítiques i económíques de lescompres, vendes, alienacions, can- 'vis de jurisdicció i proteccionlsmesque omplenen la nostra historia.

Aquest estudi, pero, resta pend~n~.~

Josep Ferrer/M. lluiso Orrio/s/Ferron Sonz/Xovier Sorní

del resultat d'altres investigacionscol-laterals indispensables per poderassolir I'objectiu proposat, puix quesón molts els aspectes ignorats i mi-nimitzats per la bibliografia local, tantdecebedora com Iloable és l'esforcd'aquells historiadors que van ser elmotor d'arrancada i d'aquells altresque han mantingut viva la inquietudper la nostra historia.

No és, pero, el propósit d'aques-tes ratlles avancar conclusions i me-nys encara treure a relluir mancan-ceso Únicament, intentar una simpleaproximació, ni tan sois donar res-posta a un de tants punts obscurs dela nostra historia de considerable im-portancia, no solament per al parti-cular propósit anunciat, sinó tambéper l'interés general que comporta:el fet d'haver estat jurídicament veinsi especial membre i carrer deBarcelona.

El concepte general de carreratge

Segons Rovira i Virgili, a «Historiade Catalunya-, -els privilegis d'unaciutat o vila catalana podien ésserestesos a altres ciutats oviles, tant ales immediates com a les lIunyanes.Aquesta extensió era establerta perun privilegi reial, en virtut del qualuna població era redimida d'una ju-risdicció particular per a ajuntar-sejurídicament a una altra ciutat o vila.Una població declarada «carrer-d'una altra, gaudia deis privilegis iqrácies de la població a que era jurí-dicament agregada», i continuadient, «Barcelona fou la ciutat cata-lana que tingué agregades rnés po-blacions en aquesta forma. Dins elperíode que estudiem, passaren aésser «carrers» de Barcelona les po-blacions següents: Cardadeu, Mara-ta, Corró Jussá i Corró Sobira, Mo-lIet, Parets, Gállecs, Sant Pedor, Ma-taró i Valls de Hibes-, i acaba, -ja enel segle XIII molts pobles del Rosse-lió eren «carrers» de Perpinya. Giro-na tenia com a «carrer» Sant Feliu deGuíxols i altres viles. Cervera, Llei-da, Balaguer tingueren així mateixels seus carrers-."

A.D.S., a «Gran Enciclopedia Ca-

1, naturalment, avantatges:- Gaudir deis privilegis de la ciutatque acollia.- Mercat franco- Dret a ser defensada.

Pel que fa a la duració delcarreratge:- Des del punt de vista de privilegireial, podia ser per sempre.- Des del punt de vista de relació en-tre ciutats, es fixava un termini.

El carreratge segons la bibliografialocal

Fa poc més d'un segle, Coroleu,a la seva «Historia de Villanueva yGeltrú», anota que Alfons IV, referint-se a Vilanova, la Geltrú i Cubelles,declara que «esta villa, castillos, cua-dras, términos y territorios serían, enlo sucesivo, considerados como «ve-cinos, miembro especial y calle deBarcelona», disfrutando por consi-guiente de todos los privilegios, fran-quezas, libertades e inmudidades,gracias, favores, prerogativas y bue-nos usos de dicha ciudad, en la mis-ma forma que los ciudadanos y per-pétuos habitantes de la misma».

L'autor no dóna la data exactad'aquesta reial concessió, i tampocno figura en la transcripció del docu-ment, un registre de cancelleria, in-clós al final de I'obra com a apendixdocumental 8. Pel context en queCoroleu situa la notícia, pot deduir-se que era pels volts de 1418. Per al-tra banda, el document no es limitaa la concessió del reial privilegi decarreratge; fonamentalment, és el re-coneixement deis antics drets i pri-vilegis que havien gaudit els vilano-vins, geltruencs i cubellencs abansque Violant de Bar, esposa de Joan1,sense tenir en compte la naturale-sa del dret pel qual possera les viles,quadres i lIocs, les permutés ambGuerau Alemany de Cervelló pel cas-tell, vila i baronia de Consentania(2-11-1414).

Virella i Bloda, a «Vilanova i la Gel-trú, imatges de la ciutat i de la comar-ca», explica que «després d'haver-seredimit pecuniáriarnent del senyoriude Guerau Alemany de Cervelló, latriple Universitat va veure, no tansois ratificats els seus privilegis pelrei Alfons IV, sinó augmentats ambel nomenament de «rnernbre i carrerde Barcelona», que Ii va atorgar elmateix monarca (1418»>9. En canvi,el mateix autor, en una obraposterior" anota textualment:«Aquest important privilegi del car-reratge porta la data del 10de setem-bre de 1417», donant per referenciael pergamí número _647 de laplantejada i també d'altres. En con-cret, hi ha quatre notícies, que cor-res ponen a anotacions referents alsdies 15 de novembre de 141i2, 25d'abril de 144513

, 2 de setembre de157314 i 3 de juliol de 169115

.

En aquestes notes del «Cerirno-nial. ..» es troba la confirmació que elprivilegi concedit pel rei Alfons IVportava per data el 10 de setembrede 141t", i també que el privilegino significa la immediata agregació.Del Consell de Cent depenia I'accep-tació, la qual va ser donada més dedos mesos després, concretament el15 de novembre del mateix any 12.

El privilegi de carreratge els hi vaser concedit a perpetuitat, com jas'ha anotat abans, pero no, en can-vi, I'acord amb la ciutat de Barcelo-na. Tot i que s'ignora la duradad'aquest, diguem-ne, primer car-reratge, el cas és que el 25 d'abril de1445 no n'eren de carrer, ja queaquesta data els síndics de Vilano-va, la Geltrú i Cubelles, amb el privi-legi d'Alfons IV en rná, demanarenque fossin admesos de nou com acarrer. El Consell de Cent va delibe-rar almenys en dues sessions, la del22 de maig i la del 12 de juny del ma-teix any 13. S'ignora el resultatd'aquestes deliberacions, pero elque és cert, és que més de cent a-nys després, el 2 de setembre de1573, Vilanova de Cubelles i la Gel-trú, ho tornaren a sol-licitar", i tam-bé que a finals del segle XVII, alme-nys I'any 1691, Vilanova de Cubellesi la Geltrú, eren encara carrers deBarcelona 15, no pas junt amb Cube-Iles, que Ilavors ja no guardava caprelació de govern amb aquestesdues viles 16.

El fet que Cambrils s'adrecés alConsell de Cent, el dia 3 de juliol de1691, pretenent que els de Vilanovade Cubelles i la Geltrú haguessin depagar dret de lIeuda tot i sent carrersde Barcelona 15, dóna peu a consi-derar que un deis avantatges del car-reratge era precisament el poder-seIliurar de certs aranzels. La lIeudaera un impost que els mercaders ha-vien de pagar per entrar mercaderiesen una ciutat o vila. Si bé ja existienaquests aranzels, molt semblants alsactuals de duanes, en I'Alta Edat Mit-jana, creixeren en importancia en elsegle XIII a conseqüencia de la for-ta expansió que en aquest segle ex-perimenta el comete catalá 17. Defet, Jaume 1,en la carta de població

Biblioteca-Museu Balaguer 10. Efec-tivament, aquest document duu ladata que esmenta I'autor i, a I'igualque el transcriu Coroleu, tampoc noés exclusivament de carreratge.

~.Els interrogants

~. En síntes], el que es coneix a par-tir de la biblioqrafia local sobre el fetque Vilanova, la Geltrú i Cubelles ha-guessin estat vetrís, especiai mem-bre i carrer de Barcelona, no va gai-re més enllá de la data de conces-sió del privilegi reial. Aixó obliga aplantejar una serie- d'interrogants,entre d' altres:- Realment Barcelona va admetre Vi-lanova, la Geltrú i Cubelles com acarrers?- Si foren acceptades, quin preu vanpagar?- Quant de temps foren carrer deBarcelona?- Es beneficiaren de les franquíciesdel mercat de Barcelona?- Hi hagué realment una relació dedefensa o participació en assurnptesbéllics?

Evidentment, aquestes qüestionsdemanen contesta, i obren vies d'in-vestigació. Els interrogants restenoberts per a tots els interessats enla historia de Vilanova i la Geltrú.L'aproximació al carreratge, objected'aquesta collaboració, esta feta,pero és obligat donar un pas més icomencar a respondre.

Algunes respostes i bastants dubtesEs pot pensar que pel tet que les

tres universitats obtinguessin el pri-vilegi reial de carreratge, aquéstespodien autornaticament ingressarcom a carrer de la ciutat de Barcelo-na. Calia, pero, que primer ho solli-citessin i que aquesta acceptés. De-penia, dones, en última instancia,deis órqans de govern municipal bar-celoní. Aixó va fer entreveure la pos-sibilitat que en documentació genu"i-nament barcelonina es poguessintrobar notícies concretes sobreaquesta qüestió.

Efectivament, en el «Cerimonialdeis Magnifichs Consellers y Regi-ment de la Ciutat de Barcelona. Rú-briques de Bruniquer»!', hi ha da-des al respecte que permeten res-pondre a la qüestió en aquest puntde Vilanova, entre d'altres conces-sions, eximí per deu anys d'aquestimpost al mercat vilanoví 1.

Aquesta aHegació de Cambrils po-dia ser motivada pel fet de no podercompetir amb preus amb Vilanova iveure's perjudicada en el seu co-rnerc. Aquesta notícia confirma lafranquícia de mercat, respecte a Bar-

celona, que gaudirien els vilanovins sense anteriors precedents. Per6, separablement unides a la Coronai geltrunencs pel fet de ser carrer de per altra banda, un i altre text expres- d'Aragó, confirmant los privilegisBarcelona. sen que «són», no que «serán» ni que que'ls hi havia concedit en Jaume I

El fet de ser carrer d'una ciutat «siquin» vems, especial membre i y declarant-Ios vehins i carrer de lacomportava assumir totes les seves carrer perpétuament de Barcelona. ciutat de Barcelona» 19.

obligacions com un nucli més Aquesta qüestió merament grama- Aquesta noticia no s'ha trobat cor-d'aquesta població. Conseqüent- tical no tindria major transcendéncia roborada per cap altre autor. Aixoment, en principi, pot suposar-se que ni caldria tan sois considerar-la sinó planteja certs dubtes sobre la sevales tres universitats havien de parti- fos perqué a «Geografia General de veracitat, pero, a la vegada, obrecipar entre altres coses en hosts i ea- Catalunya-, de Carreras Candi, s'hi aquesta possibilitat: que Vilanova ivalcades formades per la ciutat de lIegeix textualment: «Lo rey Anfós Cubelles (no la Geltrú) fossin carrerBarcelona. Aixó, pero, no devia ser d'Aragó va vendre per 30.000 sous i vems de Barcelona a partir de I'anyaixí. Tenint en compte que el privile- lo domini y jurisdicció de les univer- 1318. El fet que no se citi la Geltrúgi de carreratge no anava en detri- sitats de Cubelles y del lIoch de Vi- no ha d'estranyar, puix que en aque-ment deis privilegis reials concedits lanova a en Gispert de Castellet, y lIa época, al marge de si era reial oi reconeguts en particular a les uni- lo 3 deis idus d'agost de 1318 en senyorial, no mantenia cap llac juris-versitats acollides, i que precisament Jaume 11,en vista de que los h6mens diccional o de govern amb les altresun d'aquests privilegis, el de Jaume de les dites universitats havian retor- dues viles 20, la qual cosa advoca11,eximia d'exércit, host i cavalcada nat los 30.000 sous cobrats per lo per la credibilitat de la noticia.fora de la vegueria de Vilafranca, no I seu qerrna Anfós, les va declarar in- Un punt més a esbrinar.hi ha raó per creure en una obligada ~'-'-'--b'-b-I'--'-f'-----~-------------'"participació d'aquestes viles en Re erenoes I logra Iquesaquell tipus d'actes bellicosos, .. .. ..

A o Id' I t . (1) Font RIUS,Jose M.. "Cartas de pobtecion i franquicia de Cataluña». CSIC I Instituto Jero-. IXOno vo Ir que es. res uruver- nimo Zurita. Madrid-Barcelona, 1969. Vol. 1. Doc. núm. 327, páq 487/489..

srtats es desentenquessin de la d!3- (2) Garí y Siumell, José Antonio. "Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú,

fensa de Barcelona, ni a I'inrevés. Es desde su fundación hasta nuestros días». Vilanova 1860.més, Barcelona tenia I'obligació de (3) Coroleu, José. "Historia de Villa nueva y eenrú-. Vilanova 1878.vetllar per la seguretat deis seus (4) Virella i Bloda, Albert. -vuenove i la Geltrú. Del mlileneri de Cubelles al seté centenari

«carrers». Normalment, davant d'un de la carta-pobla de vitenove», Ed. Selecta. Barcelona, 1974. Entre d'altres produccions.possible perill, els prohoms de Vila- (5) Sobrequés i Vidal, S. i Sobrequés i Callicó, J. "La Guerra Civil Catalana del segle XV».

nova, el batlle i els jurats, enviaven Ed. 62. Barcelona 1973".Volum 11. Pag.27.als Consellers de Barcelona lIetres "Historia de Cetetunye-. Edició facsímil de la primera edició (1922/1934). Ed. La Gran Enci-

mitjancant un correu per informar- clopedia Vasca. Bilbao, 1977. Volum V. Pago518.

If t t o (7) «Gran EncictopédiaCatalana ••. Ed. Enciclopedia Catalana. Volum IV. Barcelona, 1973.

OS, con tan segu~amen en que Páqs, 481/482.

aqu~sts prenquessm les ';lesu.r~s (8) Op. cito a (3). El text transcrit, pago150; l'apendix documental, páqs 414/416; la signaturapertinents. Era normal que I escnva, del document, segons I'autor ACA, Reg. 2590, F 36 v,per ordre deis Consellers, lIiurés al (9) Virella i Bloda Albert -vilenove i la Geltrú imatges de la ciutat i de la comarca » Joan18 ,. 1 •

corre u uns diners pel servei prestat Rius Vila. editor. Vilanova i la Geltrú, 1949. Pago42.(10) Op. cit. a (4), pago 206/207 i nota 58.(11) ••Ceremonial deis Magnifichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Rú-briques de Bruniquer », Cohecctó de Documents inedits de l'Arxiu Municipal de Barcelona.Vol. IV. Barcelona, 1915.(12) «A 15 de Noembre 1417. lo Consell de Cent accepta en Carrer de Barcelona a Vilanovade Cubelles, y de la Geltrú-. Op. cit. a (11), pago 76.(13) «A 25 d'abril de 1445, los sindichs de Vilanova, y de la Geltru, y del Castell de Cubellespresentaren en Consell de cent son Privilegi del Rey Dn. Alonco dat en Valencia a 10 de se-tembre 1417, y demanaven que fossen admesos com a Carrer de Barcelona, ya 22 de Maig,ya 12 de Juny son actes en raho de asso; es tot ab un acte continuat ad longum in burca••.Idem, pago 77.(14) «A2 Setembre 1573, Vilanova de Cubells, y de la Geltrú demanan que la ciutat los adme-te en Carrer de Barcelona». Idem, pago 82.(15) ••A 3 de Juliol 1691, en Concell de cent se tracta de la pretenció tenían los de la Vila deCambrils, de que los de la vila de Vilanova de Cubells, y la Geltrú haguessen de pagar dretde Lleuda, encara que sie Carrer de Barcelona». Idem, pago 93.(16) Op. cit. a (3), pago 172.(17) Op. cit. a (7). Volum IX Barcelona. 1976.Pago 239. «Selvet Cetelé, diccionari enciclo-

pédic». Salvat Editors SA Volum V. Barcelona, 1974. Pago2112.(18) ••Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní »,

CoNecció de Documents nietorics tnédits e f'Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona. Vol.

11 (1446/1477).,Barcelona, 1893.

(19) Gomis, Cels, a «Geografia General de Cetetunye», de F. Carreras Cendi. Facsímil dela primera edició. Edicions Catalanes S.A. Volum V (Barcelona 111). Barcelona, 1980. Pago534.(20)Per aquesta qüestió en particular i sobre la Geltrú en general, vegeu, d'Orriols i Vidal,M. Llu"isa. «Alguns aspectes de la Geltrú a la Baixa Edat Mitjana ••. Ajuntament de Vilanovai la Geltrú, Comissió de Cultura. Vilanova i la Geltrú, 1987.

Una corsidercció final

1

En principi, tenint en compte quesegons Rovira i Virgili, a partir del se-gle XIII s'iniciá el carreratge, no sem-bla que hi hagi cap raó histórica perla qual es pugui descartar la possi-bilitat que Vilanova, la Geltrú i Cube-lIes haguessin pogut gaudir d'un pri-vilegi de carreratge, conjuntament ono, amb anterioritat a les datesconegudes.

Cal plantejar-se, dones, si el docu-ment citat i transcrit per Coroleu i elque es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer, citat per Virella iBloda, reconeixen un antic dret o bédonen un privilegi nou. Un i altre, decontingut semblant, són, fonamental-ment, el reconeixerríent d'antics pri-vilegis, pero pel que fa a la qüestiódel carreratqe, la cosa és dubtosa,car el fet de tractar-Io corñ un puntapart de la resta de concessions fapensar que era una nova aport~~ió,