LA MOTIVACIÓ A L’AULA

Grup 3Miquel Àngel Benassar OrellMaria Teresa Garcia Caballé

Coloma Gradolí Martínez

Introducció

“Sovint he sentit, a les sales de professors, afirmacions com:

•Aquest nen no aprèn, perquè no està motivat.•No li vull donar X premi/facilitat, perquèaprendrà a estudiar per motivació extrínseca ino, intrínseca, i penso que ha de ser ell quivulgui aprendre.•Per què els hem de motivar nosaltres? Hauriende ser ells qui vinguessin motivats a l’escola!Quan nosaltres anàvem a l’escola ningú no ensmotivava i bé que hi vam aprendre!”

Què es pot fer per resoldre aquesta situació?

D’acord amb Mel Levine, en el seu llibre Mentes diferentes, aprendizajes diferentes (2004):

No és del tot estrany sentir aquest comentari quan es fa referència al rendiment d’un nen en els estudis: “Rendiria més si estigués motivat”.

Levine comenta que quan sent aquesta afirmació, sol contestar amb un enuig poc dissimulat: “Doncs jo crec, que aconseguiria motivar-se quan rendís bé en els estudis!”

La motivació, continua dient l’autor, és una qüestió complicada. L’èxit alimenta la motivació i la motivació facilita l’obtenció de l’èxit. El fracàs redueix la motivació i la manca de motivació condueix inevitablement al fracàs”.

Què és la motivació

La motivació és un dels factors més importants en l'aprenentatge de llengües, és més, tots els altres factors implicats pressuposen la motivació. Sense la motivació els alumnes més brillants no poden aconseguir ell seus objectius i, en canvi, pot compensar les deficiències en l'aptitud lingüística.

Gardner (1985) defineix la motivació per aprendre una segona llengua com l'abast amb el qual l'individu treballa o s'esforça per aprendre la llengua, a causa d'un desig per a fer-ho, i la satisfacció experimentada en aquesta activitat.

La motivació també pot entendre's com un desig que genera una

necessitat.

Necessitat

-La necessitat d’exploració, de provar el coneixement-La necessitat de manipulació, d’operar en l’entorn i de produir-hi canvis-La necessitat d’activitat, de moviment, d’exercici, tant físic com mental-La necessitat d’estimulació, de ser estimulat pel medi, per altres persones o per idees, pensaments i sentiments-La necessitat de coneixement, de processar i interioritzar els resultats

de l’exploració, manipulació, activitat i estimulació; de resoldre

contradiccions, de buscar la solució als problemes i d’arribar a sistemes de coneixement consistents en ells mateixos-La necessitat d’autoafirmació, de ser conegut, acceptat i aprovat pels altres

Tipus de motivació

Tradicionalment, s’han distingit dos tipus de motivació

•INTEGRADORA

•INSTRUMENTAL

Altres autors parlen de motivació

•INTRÍNSECA

•EXTRÍNSECA

Extrínseca

Bàsica per a l'aprenentatge superficial; la tasca es realitza com a conseqüència del reforç positiu o negatiu rebut.

Intrínseca

Aprenentatge profund per si mateix, amb compromís personal

Social

Relacionada amb la influència de lapersona que va crear el motiu (pare,company o docent) i la naturalesadel procés

Finalitat

Aprendre amb l'objectiu de passarun examen o aconseguir un treball.

Es tracta d'una motivació superficial, exemplificada en accions com aprendre quelcom de memòria que, de totes formes, poden produir èxit acadèmic.

Què influeix en l’aprenentatge

Els components motivacionals, afectius i relacionals donaran sentit a l’aprenentatge, i ens mouran a aprendre des d’un enfocament profund. Es requeriran tres condicions:

1.Tenir clars els objectius i la demanda que se’ls planteja

1.Aconseguir que sigui interessant i puguin participar-hi activament

3. Fer que sigui realista i dins les possibilitats reals de l’alumne

La motivació i l’aprenentatge

Orientacions per millorar la motivació de l'estudiant

•Utilitzar l'aprenentatge cooperatiu en lloc de l'aprenentatge competitiu•Estimular el conflicte cognitiu•Animar a que es pateixin riscos moderats•Alabar el treball ben fet•Fer que les tasques acadèmiques siguin interessants

•Proporcionar una retroalimentació relacionada amb l'aprenentatge i l'esforç•Identificar moltes intel·ligències i mostrar que no són fixes, sinó que poden incrementar-se•Promoure la imatge d'un mateix com a aprenent•Augmentar l'eficàcia pròpia dels estudiants•Animar la voluntat pròpia

•Expressar amb claredat i precisió els objectius que s'aconseguiran en finalitzar la classe. Esquema•Que l'alumne sàpiga per què ha d'involucrar-se en l'estudi de l'assignatura. Importància.• Expressar confiança i donar oportunitats a l'alumne de participació. • Proveir l'alumne de les eines intel·lectuals per realitzar l'estudi.

•Utilitzar frases verbals estimuladores (saludi, agraeixi, parli amb claredat i amabilitat). Accessibilitat i normalitat.•Manifestar destreses no verbals positives (gestos adequats, postures bones, mirades, to de veu, expressió positiva de la cara, etc.). •Relacionar el tema amb la "pròpia vida" i amb el futur de l'alumne.

Pedagogía de la motivación. Cómo despertar el deseo de aprender. B. Prott (2004)

Idees per tal d’incentivar la

motivació:

1Cada persona és única i amb un futur diferent; no es redueix

al seu treball, al seu comportament o als seus resultats.

No obstant això, en aquests tres àmbits, aquesta persona

única i amb futur és responsable dels seus actes i de les

seves conseqüències: en respon.

2Cada persona té el seu lloc en la societat i en el món; ha de creure suficientment en si mateix per atènyer-lo. Segons l'autora, si cada persona "exclosa" hagués reflexionat sobre els seus punts forts, sobre allò que l’hagués permès tenir confiança en ella; si cadascuna d'aquestes persones haguessin trobat la seva motivació, hi hauria per a molts alguna possibilitat de projectar-se en un futur i trobar un lloc en aquesta societat.

3L'èxit és plural, no pot reduir-se a un èxit social, visible o material.

Segons l'autora, èxit significa la realització de la persona reconeguda en totes les seves dimensions, en relació amb els altres, però sense confondre mai la seva identitat amb la de la resta.

4Cada persona porta dins seu el sentit de la seva existència, el que moltes vegades necessita són eines i punts de referència per trobar-lo.

Si l'escola donés als alumnes eines que fessin emergir el sentit propi del seu projecte, actuaria sobre l'essència educativa.

5

Cadascú ha de definir-se, no deixar que els altres el defineixin. Ha d'agafar els seus punts d’ancoratge i consolidar el seu projecte, la seva motivació; gràcies al coneixement dels seus punts forts i febles, d'aquelles coses que el frenen i d'aquelles que el motiven.

6Cadascú construeix la seva motivació gràcies a l'apropiació d'eines d'interacció amb la motivació dels altres.

A més a més, la motivació no és quelcom constant, necessita nous impulsos i cada persona ha de trobar les seves pròpies eines de reconstrucció permanent de la motivació.

7És necessari abandonar la idea de treball com quelcom sacrificat en casos extrems, quasi com a un element de tortura.

Hem de veure el treball com a eina de construcció i realització.

La motivació a l’aula

Orientacions per millorar la motivació de l'estudiant

ORIENTACIÓ ALS RESULTATS ORIENTACIÓ A LAPRENENTATGE

Creença que l'habilitat a l'èxit Creença que l'esforç porta a l'èxit

Preocupació per ser considerat

capaç i per obtenir resultats

Creença en la pròpia capacitat per

millorar i aprendre

Satisfacció per fer quelcom millor

que els demés, o per tenir èxit

amb poc esforç

Preferència per les tasques

desafiants

Èmfasi en la competència

interpersonal i l'avaluació pública.

Satisfacció derivada de l'èxit

personal en tasques difícils.

Impotència: avaluació negativa del

jo quan la tasca és difícil.

Aplica la resolució de problemes i

l'autoinstrucció en la realització de

tasques.

Dörnyei i Csizér (1998) proposen “deu manaments”1.Sigues un exemple personal amb la teva pròpia conducta.2.Crea una atmosfera agradable i relaxada a l’aula.3.Presenta la tasca adequadament.4.Desenvolupa una bona relació amb els aprenents.5.Incrementa la confiança lingüística de l’aprenent.

1.Fes la classe interessant.2.Promou l’autonomia de l’aprenent.3.Personalitza el procés d’aprenentatge.4.Incrementa l’orientació cap a objectius dels aprenents.5.Familiaritza els aprenents amb la cultura de la llengua que aprenen.

Factors que intervenen en la motivació dels alumnes

•Vigilar el discurs•Autoanalitzar•Plantejar les tasques com un repte•Atorgar sentit a les tasques•Tenir unes relacions de respecte mutu i d’afecte•Aconseguir un bon clima a l’aula

•Avaluar per afavorir l’autoconcepte•Interpretar la situació d’ensenyament-aprenentatge•Ajudar l’alumne a ser autònom•Valorar resultats en relació amb la capacitat•Confiar en els alumnes

Activitats per millorar l'interès de l’alumnat

•Evitar les crítiques negatives davant els intents de participació dels alumnes

• Programar treballs en grup o sessions on cada alumne pugui col·laborar segons el seu nivell

• Valorar positivament els comportaments de treball o d'estudi

•Cuidar que els alumnes amb un baix nivell d'interès aconsegueixin petits èxits acadèmics

•Programar sessions de diàleg per grups de manera que els alumnes menys motivats puguin expressar les seves opinions

•Fomentar el treball cooperatiu-participatiu

•Presentar tasques assequibles a les possibilitats dels alumnes

Què és aprendre una llengua

L'adquisició d'una llengua presenta diferents processos d'aprenentatge,

segons es tracti d'una llengua materna, segona llengua o llengua

estrangera.

Llengua materna

La llengua, a través de la qual el nen aprèn el llenguatge humà, és l'anomenada llengua mare

Llengua estrangera

És la llengua diferent a la llengua mare que es pot aprendre en forma

conscient a l'escola o en instituts especialitzats.

Segona llengua

És una llengua diferent de la llenguamarterna que pot també ser apresafreqüentant cursos, però dins delcontext en el qual ella ésl'instrument d'interacció quotidiana

Procés d'aprenentatge d'una llengua no materna

Components:• El motiu

•El tipus d’accès a la llengua

Els factors afectius contribueixen tant com les

capacitats cognitives a l'aprenentatge d'una segona

llengua.

Com motivar per aprendre llengua

Característiques de la situació de l’aula

•Compartiramb altres elprocés

•Tenir oportunitats guiades per a practicar l’objected’aprenentatge

•Observari poder incorporar lesestratègies d’aprenentatgedels companys

•Perdre la pora l’error o al ridícul pel fetd’estar entre personesamb habilitats semblants

Recomanacions

•l’ajuda als alumnes perquè es responsabilitzin del seu propi

aprenentatge

• la discussió amb els alumnes sobre els objectius del seu

aprenentatge

•la retroalimentació que afavoreix el procés d’aprenentatge

• l’encoratjament perquè els alumnes jutgin el seu treball i

valorin el que han après

•l’ajuda als alumnes perquè entenguin els criteris amb què

se’ls avaluarà

•la comprensió, per part dels alumnes, dels objectius

d’aprenentatge

•la retroalimentació

•la col·laboració entre alumnes

•la focalització en el que sortirà a l’examen

•l’entrenament sistemàtic per respondre a proves o

exàmens

•la tendència de l’alumnat a jutjar el seu treball en relació

amb les notes

•l’ansietat davant de proves

•la consideració sobre les capacitats dels alumnes, si

implica que no pot fer-hi més...

•l’ús dels resultats de les proves per comparar alumnes

•la competició entre alumnes

Conclusió

La imatge que tenen els individussobre si mateixos en relació acompetència i capacitat té un efecteespectacular en la seva voluntatd'intentar un nou aprenentatge.

L’èxit alimenta la motivació i lamotivació facilita l’obtenció de l’èxit.

El fracàs redueix la motivació i lamanca de motivació condueixinevitablement al fracàs.

La motivació també flaqueja quanalgú té èxit amb massa facilitat.

Així doncs, l'aprenentatge continusembla que depèn d'una combinacióentre treball fort i èxit evident.

Aspectes que cal analitzar

•La metodologia de treball

•La comunicació, la informació i la participació a l’aula

•La programació del currículum que s’imparteix a l’aula

•Les relacions interpersonals entre professor-grup i entre alumnes •Les normes de treball i d’avaluació•La gestió de l’aula i l’estil del professorat (posar límits, planificar per ensenyar, crear relacions…)

Com a conclusions finals

La motivació té un papermolt important enl’aprenentatge de segonesllengües.

La motivació es pot separar de l’aptitud.

La motivació integradora ésmés poderosa per a facilitarl’aprenentatge de la llenguaen algunes situacions.

Tant la motivacióinstrumental com laintegradora poden portar al’èxit en l’aprenentatge, peròla manca d’alguna de lesdues pot causar dificultats.

La motivació és unconstructe multifacètic i notenim encara una teoria quel’expliqui en tota la sevacomplexitat.

FI