Pail Morand s'ocupaven de la civïlitzaciónordamericana. El cinema, .amb els seusactors d'una beutat i d'una elegancia _per.•;.fectament vulgars, emplenà tots els recons.del món de figurins nordamericans. Comen-Çava, potser, una nova era?

Tot això ha fet fallida. Huxley, en plenaprosperitat, ho havia previst quan afirmàque una civilització que elimini, amb uncriteri ingènuament pragmatic, la série cab-dal deis valors humans, per aparentmentinútils, és .morta. Hi ha mil raonis que sem-blen evidents per demostrar que un fabri-cant de conserves és superior a un poetaque el que té un gran i lluent automòbil valmés que el que va a peu. Però, tard o aviates descobreix que els que fan la prosperitatde les nacions i, fet i fet, aguanten la sevaeconomia en tots es ordres són, precisa-ment, els poetes i els metafísics. IEl fet espi-ritual és anterior i superior al material.I això , per motius biològics difícils d'analit-zar però que s'intueixen fàcilment i queestan á labase de qualsevol cultura general.L'element espiritual és l'únic vivificador ; elseu paper eficaç i misteriós dins la vidapública és parallel al de les vitamines dinsUn cos viu. No s'explica, perd se sap.

L'enderrocament i la corrupció són elsfruits habituals de les cultures pobres enesperit. La vaga de San Francisco de Cali-fòrnia, amb les seves convulsions, coincideixamb una reacció popular contra el çretinis-me obscè que envaeix el cinema. Els espe-rits deis ciutadans de Nordamèrica cerquen,d'esma, una depuració i una elevació quepressenten que serà un remei molt millor quetots els que es pugui empescar el utrust delcervell, i la nova economia dirigida.

La situació actual camina vers un desen-'1laç. Serà laboriós. No dubtem que el poble

nordamericà sabrà fer-se amo de les cir-cumstàncies, al capdavall. Però la condicióprimera és que renunciï a tot allò conegutvulgarment per «civilització» nordamericanai <(moral)) moderna. Són coses velles folra-des de )nou. Són el fenomen típic de totesles nacions quan passen períodes de depres-sió real i de prosperitat falsa.

W

-- Si es (roba la fórmula de concórdía, ens hem de venjar!

Any Vi Núm. 285 - Barcelona, dijous, 19 de juliol de 1934

Qui dia passaany empeny

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 . Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Nordamérica, terra de promissió, país quees basta a ell .mateix, creador d'una culturadinàmica molt de moda després de la guerraeuropea, etc., en fi : no hi havia intellectualni badoc, no fa pas tants d'anys, que notingués el seu concepte entusiàstic de Nord-amèrica. Des de la filla de la portera fins

:r ^r

La civilització nordamericana és la post-guerra ; la ((cultura)) alemanya o germànicaI'avantguerra. Tant !'una corn l'altra repre-senten la submissió deis valors morals alsmaterials, sinó que Nordamèrica, gent nova,la practicà alegrement, sense disfressa, i

Alemanva, terra de doctors, s'entretingué aabillar-la de metafísica i de misticisme. Lagrossera tongada del kaiserisme, que precedíla guerra gran, és una de les èpoques mésmaterials de la història, sota unes cavalcades

A la pàg. 2: El centre monumental deSant Pau del Camp, per Pere Casals,

A la pág. 3: Vint anys després. Juliolde 1914:juliol de 1934, per Tiggis•

cavalleresques d'un gust carrincló i presidi-da per un emperador que aprofitava els ves-tits de Lohengrin. I en general, tot l'Imperides de 1 870 no tingué altres característiques.El mateix Nietzsche, adorador de la força,però en un sentit superior, es planyia lla-vors d'aquest fenomen.

Corn la «civilització» americana la «cultu-ra» alemanya dugué el país i amb ell totsels que tingueren la desgracia d'escaure's ala vora a la catàstrofe deis anys 1914-18.No podia donar altre fruit aquella visió delmón.

I, després de la guerra Ja mentalitat con-tinua. Hem vist els deliris del nazisme, i,sota una falsa mística, un materialisme in-tens que es delatava per un arribisme sensemesura i una cràpula sense grandesa. Es el]t.aiserisme en pobre i en plebeu. La cadenad'assassinats de fa pocs dies, serà la liqui-dació, o, si més no, el principi de la fi?

Alemanya ressuscita de totes les seves na-fres morals que l'havien quasi morta? Noho sabem. Però té ulna ocasió per demostrar

-ho. Ara que s'està procedint a una mena deLocarno de l'Orient, que arreu es celebrenaliances i pactes per tal d'allunyar la fan-tasma de la guerra, quin partit pendrà lanació alemanya?

La petita Andorra tampoc no s'està deres. Coneixeu Boris? Es el pretendent alPrincipat. Es río menus que Lloctinent delsenyor Duc de Guisa, al seu torn Preten-dent de lá corona de França. El Duc per

via jurídica i Boris I en so de guerra, voleofer valer el drets a Andorra.

Qué diable s'agita darrera de totes aques-tes comèdies? Per ara circulen rumors queno ens hem de precipitar a recollir. Perdés ben curiós que cada estiu es faci unamica de soroll al voltant d'Andorra. Propa-ganda? de qui i de què ?... o és que hemcerca pretextos?

El. DUois••••• Blanc:Els cabristants salude les primeres es-

purnes del mátl arab un grinyol rítmic i lesbarques del bou guanyen la Qlatja damuntles travesses enseuades. Tres camions este-ren l'argentada presa per traslladar-la a ciu-tat; la resta és subhastada entre les peixa-teres vilatanes i venuda al tenor estiuejantque es complau amb l'amistat dels pesca-dors i l'afecció a les carpes.

El pintor s'afanya a Qlañtar el cavalletde care a sol ixent per tal de rependbre latasca, mentre els xavals el rodegen, dispo-sats a l'èxtasi

--.Guaita, ara atacarà les roques.—Tira, home, si encara no há rematat

l'horitzó !Aviat les nanses i les xufanqueres poblen

la sorra i les xarxes endolen el seu hit res-plendent d'escates. Les vellardes s'apresten

a sargir els punts esca'ats i els nauxers ren-ten les posts i repassen els salabrets.

L'encarregat deis velàriums treu enforales lores guavdades a la barraca gran i leshiga als pals que formen, al llarg de la cala,corn una mena de bosc nu. Els cadirals devímet són disposats en rotllanes sota les te-les ratllades i les ombrelles.

—Bon die i bon sol ! —diu el primer ba-nyista. Alliberát ja del lieu pardessú, comen-ça els seus exercicis físics : gira el cap en-davant i endarrera; flexiona; es posa lesmans a les exilies i a l'espatlla ; les aixecaenlaire estirant, tot el que pot, els braçostomba el palmell; descriu semicercles late-rals ; ajunta els peas i reverencia les onades.

—Vaja, ja tenim l'atleta aci — exclamenunes veus blanques, rera un seguit de ría

-lles. Les testes cofades d'amples capells desegador porten encara més or a la platja.Les pagines de Vogue brillen al sol, i lesbosses de llana aboquen les labors damuntles faldes de crespó estampat,

-- 0l, Sara, quines ulleres que fás ; cornes veu que els afoxsu no t'han, deixat dor-mir gaire...

—Vols dir?—Potser et creus que el teu quern-quan

iditlic passa desapercebut! La colònia no envol més...

El delit d'exhibir el mallot és masse po-derés per a romandre vestides, i una a unavan desfilant per lá caseta. 1,a purburinaamoroseix novament les cát) re.c lr^üdesque, indolents, s'hi estenen, ïnentre yes irameten de mà en mà el fiasco d'oli de cocoi les suaus carnositats adquireixen lluïssorstorbadores.

—Sacra, no sé, f erò així ets molt més es-velta. Dina que la modista et desfigura...Ets una prima plena estupenda!

—Aduladora...I c immersió de les aojes broda a l'atzur

fistons d'escuma i el fris que han erigit da-vent el firmament s'enfonsa dins la imrnen-sitat de les aigües. El ltagut del vigía se-gueix a distància les nedadores intrè pidesfins que, rendides, s'agaren a l'orla. De tor-nada, s'estiren boca per avail, tot lliuranta la fulgència del sol els torsos magnífics.Ilns infants, a llur volt, caven pous i bas-teixen castells ; d'altres llencen palades da-anunt els cossos femenins fins a semblarfigures d'airgila.

El jazz de la piscina expedeix la primerainvitació. IEl trampolí rebot enlaire el cam-pió hindú, atracció de 14 temporada, seguitd'èmuls coratjosos que s'esforcen a feisdirel pèlag presoner amb la màxinxa destresa.Alguns cauen d'abdomen i en surten pla

-nyent-se ; els més entren de braços i pro-clamen que no hi ha goig millor que la sen-sació de caure en el buit. A lá veranda s'ini-cia la dansa amb un vals lent que agar decomençament de segle, però que aviat elsax i el banjo cuiten a situar. El barmanes desficia combinant mixtuires, tot marcantamb la coctelera el compàs del bailable iexcedint-lo, frenètic...

— Vindràs al sopar a l'ameriicana? Tin-(lrem estrella de cinema i tot...

— Esplèndid; sempre hi apendrem! Okey!S.

Un incident de dues horesContinuen les assemblees accidentades del

Centre de Dependents. 'Er la reunió celebra-da el dimecres de la setmana passada, elsincidents breo prolixos. Adhuc se'n suscita-ren entre el president del Centre, senyor Ju-liacs, i el delegat governatiu.

— Aquests sods, segons els Estatuts del'entitat, poden votar — deia aquest darrer.

— L'autoritat no sap el que es din — res-poma el primer.

—Però sap el que es fa — conclogué eldelegat, tot invitant el senyor Juliacs a se-guir-lo fins a la delegació de policia.

Aclarit aquest incident, la votació conti-nuà, després de dues bores de trobar-se in.

terrompuda.

Els traïdors nervisPresiçhr aquestes reunions del C. A. D.

C. I., vol u¢la serenitat i un flematisme bri•tànics del tot. El president que no tinguiaquestes qualitats, corre el risc de fer unaactuació catastròfica i oposada als punts devista de la seva posició.

Es el que passà al president de la secciód'Educació i Instrucció, senyor Artigues.Quan els de l'oposició discursejaven fort, enhoc d'imposar ordre amb la campaneta, se'lsmirava amb absort astorament. I, en con-testar ell, cridant també der fer-se millerentendre dins l'ambient agitat, feia dringarla campaneta corn si en aquells momentsparlés l'adversari...

Un dependentLa votació per als càrrecs de junta a pro-

veir, era sagaçment vigilada pals uns i elsaltres. De cop i volta, un secretani de con-trol s'oposa al fet que emeti el vot un soci.

Vds sou l)urgés i ano podeu votar — diu.— Jo, burgés? — respon ]'increpat —. No

és pas veritat !— Sí, senyor. Vós teniu una carnisseria en

tal carrer tal número.—^ Ah, bé ! Veieu corn esteu equivocat? La

carnisseria — afegí tot seriosament — és dela meya muller i jo només en sóc el de-pendent...

Ab i ue+. da hs v; fui

El feu del reverend Mas de Xaxars ésuna cosa molt seriosa. La severitat en laindumentària femenina ha d'ésser observadarigorosament, a despit de la calor canicu-lar, a l'extrem que una de les saves seore-tàries, la Trini, pren la mida de les màni-gues de les sen yoretes que concorren al cen-tre del career de la Canuda.

Per això veureu que totes elles, en pe-neUrar al casal, cuiten a posar-se un abri-guet tres,quarts o mitja-hora, ,però en sortirels manca temps per arrabassar-se'l.

---Ai, filla, ja no puc més ; no sé per quéla virtut ha d'ésser tan molestosa ! — deiawas noia pletórica en traspassar el llindar,a les vuit del vespre.

No hi hauria res a fer?En una festa familiar vàrem saludar la

mare de (Cristòfor de Domènech que, dinsla seva decadència, evoca una grandesa pre-tèrita llegendària. Més que una octogenà-ria de camn i ossos, sembla una marionetade drap, cordada amb agulles, i la pietatque us inspira daté tot ulterior examen.

—No sé per qué el favor oficial no equi-para les families deis literats á les deis po-lftics — insinuava un jove doctor.

—Això no serà fins que manem els ho-mes de lletres — replicó sentenciosament unpoeta.

Refinamenf

La misericòrdia té ben diverses maneresde manifestar-se:

—Jo, la veritat — deja una dama a la se-

oyera vídua de 'Domènech —, més val queDéu tingui en la seva santa glòria el vos-tre fill, que no pas que li permetés de fard'esquerrà entre nosaltres !...

El deix

La senyora vídua de Domènech conservauna lucidesa extraordinària a desgrat deisseus anys i de les xacres que una vida cruelIi fa endurar. A cada pregunta dels conter-tulians, Ii plau contestar amb una cita d'al-gun autor cèlebre, tot acompanyant amb elventaill el compàs de les seves paraules.

Quan en ésser fose la senyora vídua Do-mènech es disposa a marxar, troba tambéla saya frase r, a través del reixat senyo-rial, exclama, bo i adreçant-se a la concur-rència

—Me n'aniré amb uns mots de Lope deVega : «No hay placer que no tenga porlímite el pesar ; que con ser el día la cosamás hermosá y agradable, tiene por fin lanoche.)

Les bones recomanacions

Dies passats, una dona es presenta al des-patx d'un regidor, .proveïda de tot de reco

-manacions. Abans de formular cap petició,la visitant va estendre sobre la taula totesles cartes que duia.

— Miri^va dir—, fins en porto una delsenyor Mori, •parqué hi hagi de tot. Cornell, que em penso que és regidor perquètambé hi hagi de tot...

Els subscriptors d'«E l Día

Gráfico» s'esbargeixen

El viatge a Formentor que El Día Gráficoorganitzà diumenge passat i que havia derevestir un caràcter verbenero i platxeriós,per obra del mar que es veu que fa tempsha perdut el respecte als subsecretaris de laMarina Civil — i en aquesta ocasió potserencara una mica més —, es convertí en untrajecte pletòric en tragèdies i desencisos.Breu : gairebé tots els viatgers es marejaren

maleïren l'hora en què s'havien decidit acomprar el passatge.

Un expedicionari, per tal de donar-nosidea del mal viatge passat, ens explicava :

—Creieu-me, va ésser una cosa terrible.Fins es marejaven els lectors d'En Montero.

Molts dels expedicionaris, vist l'intranquil-litzador estat del mar, determinaren restar aMallorca esperant que el temps canviés.

Hem afirmava amb aire optimista—Demà serà un altre dia...

..mentre no sigui un altre die gràfic...—diuen que respongué amatent un aclaparatsubscriptor.

***

Encara el Ciudad de Cádiz no hagué dei-xat el port de Barcelona, ja començà el per-sistent balanceig. Una estona més tard, elsestómacs de gairebé tots els tripulants vi-vien unes hores de patètic dramatisme.

Upa esposa aprofità l'avinentesa de creuar-se amb un altre vaixell per a tractar de dis-

treure el malhumorat marit—)ira, Joan, quin barco que passa!I l'altre, amb una veu agònica i treient-

se el mocador dels llavis—Mira, a mi no em digui's res fins que

passi un tramvia.***

La gent no s'ho explicava. Un passatgertransitava tranquillament per coberta esguar-dant amb un somriure enfumeta els pobresmarejats,

--Que és curiós ! I vós no us maregeu?—no sabé estar-se de demanar-li un deis or-

ganitzadors de l'expedició.— Naturalment. No veieu que no sóc subs-

criptor...***

El Día Gráfico ressenyant l'arribada a lamaravillosa bahía de Formentor, escriu el se-güent paràgraf:

«La impresionante belleza de aquel lugarde "maravilla acució los deseos de pisar tie-rra firms sentidos ppr los excursionistas,quienes se dispusieron a desembarcar tanpronto como ultimó el barco las operacionesde anclaje.))

Aquests lectors deis diaris d'En Pich sem-pre tase platònics!...

Coses del Mef

Pees meses abans del salt apostàtic, elMet es féu sod de l'Ateneu Barcelonés. Lla

-vors, furibund comunista, àdhuc defugia elcontacte amb els compançs escriptors bur-gesos. Es posava a la taula més isolada ialié treballava silenciosament a enderrocarla burgesia amb pamflets i articles...

Ara, sense por al contagi, ja sap escollirhoes més vistents freqüentats per les plomesmés ex-putrefactes de la burgesia.

Per això se-'l pot veure sovint a la primerataula d'entrant a la biblioteca, voltat deishabituals concurrents a aquest lloc.

Era el dijous de la setmana passada, a lesvuit del vespre exactament, que s'hi trobavallegint entremig de Josep Pla i Octavi Sal-tor, i davant mateix d'Alfons Maseres i deRovira i Virgili.

L'ex-contrast era definitiu !

Un invenf de Manolo Hugué

Fa dos diumenges Manolo Hugué entrà aafaitar-se a una barberia terrassenca. L'amo— esperit comunicatiu a tot ésser-ho — aviat

Tres estampes ¡nter-nacionals

MIRADDR

es féu amic de l'escultor Manolo, i aquest, LA DIGNIFICACIO DE LA CIUTATper a correspondre, volgué fer -lo sabedor II'l'I'd'un deis seus ignorats invents.—Vaig inventar un extracte de camn a la

brasa que era una •delicia. Al matí, en aixe- tal cap del ala, a ha trava quatre gotetes

iiI Li C i ITÌ o n u fl"i fltal cap i.., apa, ja via esmorzat ! ^ de La medicina del mar. — fincara és delmeu record aquella època en la qual el marera mirat corn una immensa medicina deHabilífa^s ! color

es blau

odi u abusarna mica

aire.perillosa i de lala

aq quaues

lnoJoaquim Mir encenia—ara fa pocs dies— pa g Per pend-

una punta de cigarreta que els pèls del 'bi.. t'ì a ii e a tT") ta medicina, ]es famílies abans havien degoti i de la barba gairebé feien invisible. p consultar el anetge, s'havien de posar una

I corn que algú li rmarcá el risc d'incandi Lmena de vestits de penitents medievals o

que l'acostament del eumí a el frondosa bar-.\ MOJrxr rà la totalitat del conjunt, fent-lo, perd, per- i agrupaments adequats de les obertures, d'encartats per la Santa Inquisició, havien

que poda produir, el gran paisatgista cuità

fectament visible de tots els costats. Total, que juguen amb els massissos d'obra, diver- de freqüentar uns establiments amb estores,Vorejant un dels barns populars i canalles més de 250.000 pams quadrats de terrenys sificats per nínxols que ocupen figures i al- persianes i fulles de col, i quan tornavena tranquil•itzar-lo : del districte'

cin uè ha viscut través dels dedicas a ardins i a edificis monumentals. tres motius de decoració. La fa ana rimci- de endre la medicina del ban -—No tin ueu or • si se .mencén la barba q a t J ç P P Y de mar semg p ^ temps, de les cremes generals i de tata mena La solució que desarivim podrien dir que pal consta d'un sol cos d'edifici que en ]a blava que havien fet una gran cosa, plenaveureu amb quina facilitat l'apago. IEs una de calamitats, una petita, quasi única joia és temporal. Prop de 1 "església de Sant Pau seva part central avança uns tres metres de risc i de procacitat, que els proporcionavahabilitat pròpia deis que portem barba : te- arquitectònica : l'esglesiola de Sant Pau del ha de passar la via de reforma interior que sobre la resta o el fons. També corn en l'ai- la crítica ácida d'algun parent, que criavanim esperit de bomber. Camp. Colgada de construccions poc adients, puja de les Drassanes i el dia que això sigui tra façana i més encara, els massissos d'obra canaris al rebost i altra mena de paràsitsalgunes fràncament7nnobles, rodejada arreu un fet els jardins de Sant Pau seran nota- combinant amb els buits de finestrals i fines- damunt la pròpia epidermis.Too— o quasi tof — queda a casa per la misèria i el vici més baix, a penes si blement ampliats, el mateix que esdevindrà tres, junt amb quatre nínxols centrals i dos Després les coses es tornaren una micagosava guaitar, temorega, per un portell del tot un .altre l'enquadrament edificat del costat de laterals, una escalinata de granit gris més enraonades ; el mar va perdre aquellEn urna sessió de cinema amateur que no carrer de Sant Pau. I nord-oest, terminada amb semivestibul que decoren aspecte de medicina terrible i perillosa, i jaés pas de les darrerament organitzades ques 'han comentat en la nostra secció de ci- en el temer de ]a meya a alment, se ens on-nema, fou projectada una pellfcula en la - - xaven ana a] mar normment, sense can-qual els protagonistes, una parella, es lliu- tutear el metge ni el arrestar 'n ea a Deraven a demostracions amoroses d'una vi- totes maneres, del mar re se 'n fibús,

i quedaven arréu del nostre -país gran quan-vesa corn no es soleo veure em els films -' .; titat de platges , les més boniques, natural-professionals. ment — si mo inex lorades del tot, airebéVV

Naturalment, abundaren els comentaris : desèrtiques, i només lleugerament profana-Deu costar trcobar una parella per a fer, des per l'espart local, un esport molt pobreaquest .paper... l i molt priman. *` r D'un quant temps ençà el mar s'ha con-

rodar

da—, ell és 1 autor de la ^pellícula, total- ^ i vertit en una mena de necessitat, i, per quément, argumentista, director, operador, i

ti negar-ho? en una mena de vici. El meuella •és la seva dona. yr 1 q; amic Rucabado, a propòsit d'aquest ús ex--Però, en aquesta escena, algú havia de '^ cessiu i barroer del mar, ha dit coses d'unrod la máquina. ` , s r .. °, ^'':—Ah,

. .

s. í. .

-ex

Se'n

plicà

va unaencarre ar

persona la cambassabenta

re- l ' s,• aturar ala apocalíptic, falange no han servit per

—

ra.,. ^ ,i • aturar la monstruosa falange de roan hu-

ó 1 mana que corn una onada irreductible esb11ara a, tots els diumenges estivals, amb lesUn turista a la Ú. R. S. S. V , ^ z „ líquides i perlojants onades de les platges.

r- V iJo, molts dissabtes, en anar-me''n a dormirFa poc passà per Barcelona (on ha dei - . " — é

xat nombroses amistats) el director de la ^.^• - , " ^ m ;^ veiaque acostuma a sser tardet —, ja

e oars passats, amb un cert estupor, aquellaLondon Films Co., Mir. Stephen Palios. De blanca jovenalla que corria pels carrers decasa nostra, se n'anà a Rússia. Ara, en Barcelona i anava a envair els trens de launa carta escrita a un deis seus amics, con- A l'esquerra, l'església de Sant Pau del (' wip ; a la áirein, el Grup Escolar Gollaso i Gil costa, amb l'objecte, no sé si del tot higie-ta algunes de les seves avegtures, entre elles nic, de torrar-se la pell fins a convertir l'es-la seva conversació amb un men petit. L'església, restes del monestir medieval, SANT Pso DEL CAMP dues columnes de granit gris brunyit, cons- quena en una esquena tan trista corn la de

Mr. Palios oferí una kopeka a un petit radica en l'angle nord-oest de la aran lila titueixen la idea constructiva general. Da- la segrestada de Poitiers.tovaris, al mig d'un carrer de Moscú, que formen els carrers Sant Pau, Abat•Za- Segons les cròniques, Sant Pau Apóstol munt de la coronisa del cos central es des- Ara, a ]'poca que vivim, aquesta fúria

--Qui sóc jo ?—li demanà, designant-se a font, Tàpies i Hiort de Sant Pau. Fa molt o .Sant Pau del Camp, estava situat ain ma- taquem quatre escultures de tamany natural o aquest vici marítim ha anat en augment,si mateix—. 'No ho saps? pocs anys tenia de veïns, a tocar murs, bars, ritima, in litoris manis,,. 0 sigui prop de la i altres sis escultures en els nínxols centrals i es pat dir que els diumenges tota la costa,

No cal saber rus per a entendre la con- xurreries, tota mena de barraques-est.abli- mar, que aleshores entrava molt terra en- i laterals completen la decoració de la fa- des del Poble N'ou a 'Blanes, es veu onvaïdatestació del petit rus, ments inversemblants; per un altre costat, dims als dos costats del Mont-Judaic, entre çana, que en la part inferior té una soco- corn d'una plaga de llagosta ,per una joven-

-0nkel burjuy ! — Ii . contesté (uOncle ocupant la major extènsió dels terrenys, la els camps, fora muralles i al costat del camí lada de filades sortints de maó envernissat, tut més aviat esquerrana i desenfrenadamentburgés!n) caserna de Sant Pau, principalment dedicada de Part. Existia ja, segons documents, el 8 que li donen aspecte d'obra vidriada. Les esportiva, que de vegades canta L'Emigrant

a escola d'equitació i desbr-avament final de de març de l'any XXIV de Lotari (ggry). IEn escultures deis nínxols són simplement un i de vegades canta les absoltes amb una^^^^ cavalleries. aqueixa data es feren unes permutes de ter- triomf de la técnica ceramista catalana. lletra canalla, i que gairebé canta sempre

Un bon dia els soldats deixaren la caserna, renys entre l'Abat Otto i la comunitat amb Tenen dos metres i mig d "alçada, son de les tonades deis films de la temporada.V commençaren a caure parets i bars i barraques, el vescomte 'Guitart. Més tard es parla deis gres ceràmic i salat amb pàtina de vernissos Això passava aquests darrers anys en les

fou tancada una bona part del terreny, i personatges Bernardus i Raimunda corn a apagats, aplicats directament al foe. platges més a la vora de Barcelona i de fàcilbrigades d"obrers feren no se sabia quina donadors de l'obra. 'L'any g86 1 "àrab Al- L'edifici esté distribuït de la següent ma- comunicació per mitjans econòmics, i les

À mona de preparatius. Uns dies més i l'alcalde Mansur destruí el -monestir amb altres cons- nera : als semisoterranis hi haurà els men- persones que teníem uns sentiments unade la ciutat i altres .autoritats inauguraven truccions del pla de Barcelona i l'any 1117 jadors, amb accés al pati interior; la cuina; mica més ](rics o més poètics, i estimàvem

RUSSIA

les obres del Grup Escolar Collaso i Gil : el comte Guitart i 1a seva muller Rolanda el dues grans sales per a educació doméstica ; el .mar i les roques amb aquella punta in-era exactament el dia 6 de març de 1932 ; reedificaren en part, pexd en 1127 el seu el servei de dutxes i vestuari• A la planta assequible de verge .menyspreu, trobàvemE1 J5 de juliol de 1 934 les obres són quasi estat era lamentable, fou donat a l'abat de baixa dues grans aules amb tribunes al pati encara recons de costa— sobretot de costaacabades. Alhora que els edificis del Grup Sant Cugat del Vallès i aquest, després, el interior, i quatre aules a la façana del carrer brava — on poder añar a somiar tranquilla-

De1 3 al 23 d agoaf anaven prenent forma, Sant Pau del Camp cedí als prohoms de Barcelona. Abat Zafont, totes per als graus maternals ment, i on poder anar a nedar, amb larecobrava la seva integritat. Lá planta de ]'església és de creu grega ; i de .pàrvuls, amb vestíbul espaiós i una per mansa puerilitat que el paisatge, l'aigua i

Manca molt a fur, però. L'esplèndid futur les naus cobertes .amb volta de canó i la a exercicis de música i de conjunt; despatx nosaltres mateixos conservàvem encara unacentre monumental té encara veïns indesit- principal acaba en tres absis : el central i de la direcció ; sales de professors ; sales per vaga reminiscència homèrica.

una semana a jables : barraques que diu que són salons sde dos de 'nena, `. IEIs materials o obra més a material 1 els serveís corresponents de Ara tot això ja esté Host. Les facilitatsM O S C Ú i L 1J N I N G R A D ball, amb noms corn El Tropezón, La Rellis- antiga són d'aparell petit ; posteriorment, waters i lavabos. IEIs .altres pisos estan re- turístiques, representades per aquests auto-

cada, i d'altres de semblant pintoresc, en les d'acord amb les restauracions del segle xitt partits de forma anàloga, havent -hi al pis cars que es crien i s'alimenten en 'tots elsPREUS:

quals un crescut nombre de pobres dones, i successives, de carreu més gros. La cúpula superior seccions de dibuix i treball manual indrets de Catalunya, aquests autocars dehomes inclassificables i simples taüls, ballen, és octogonal. L'església és de proporcions per als alumnes que facin el preaprenentatge. colors pàllids o de colors estridents, mons-Classe Especial .... Pees. 1.260 juguen, beuen, reneguen i •criden i riuen... quasi insignificants..Si de l'església passeu IEl Crup porta anexa una sala de festes que truosos, escandalosos i provocatius, han es-

Classe Turísfica, ... Píes, 1.850 es diverteixen. Abunden els establiments d al- al claustre, veureu que les proporcions en- en la seva part inferior constituiré una gran botzat el secret i la gràcia de totes les plat-tra categoria, focus immorals i antihigiènics, cara disminueixen. El claustro de Sant Pau superficie aporxada al nivell del pati, que ges. Al costat deis autocars proletaris i col-y,

dignes companys de saraus i tavernes. Corn- és una .miniatura, sembla un claustre jo- s'utilitzarà d'espai cobert per als dies de lectius, hi ha els .autors particulars. Avuipleteu el quadro amb els quasi incomptables guina. De planta .quasi quadrada, cada ga- mal temps. 'El cos de la sala d'actes té l'ai- dia tothom té auto. Hi ha persones que no

VOLTA A EUROPAbars i tavernes deis carrers de Sant Pau i leria té al seu centre un massís, flanquejat çada de dues plantes, havent-hi estat cons- tenen samarreta o que del parell de sabatesde l'Abat Zafont.

amb parells de columnas que no sostenen truït al dit saló un sostre de fusta, digne de només en tenon una ; hi ha matrimonis quearcs circulars corn és característic de l'estil veure s. La part edificada del Crup ocupa un dia sopa nòmés el marit i l'altre dia no-

Via MOSCÚ = 41 dies de viatge EL TERRENY romànic, sinó formes lobulades que acusen més de 31,000 pams quadrats ; els jardins t més sopa la daura; però aquestes tristes limi-influéncies de l'art moresc sobre aquest nos- patis de jac, 12 5,840 pams quadrats i seré tacions de fortuna no priven els que les pa-

21 díes d'estada a RÚSSIA A l'entorn de l'església de. Sant Pau havia tre monument català. El capitell corinti és el capaç per a 1,400 infants, meitat nois, meitat teixen de posseir un tros d'auto qualsevolestat edificada, fa anys, una caserna. La preferit per l'escultor o escultors del claustro noies, que • odran fer-hi tot Ilur ensenya- i per sortir el diumenge al mati i anar a laAnada: Via París, Berlín =Varsòvia= caserna ha desaparegut ; al costat de la ca- de Sort Pau. Cap capitell no és igual ; tots ment, començant a les classes maternals i I platja que sigui a lluir les darreres sandà-

Leningrad i Moscú : Reíorn: Via serva, unes cases amb façana al carrer de representen les múltiples variants d'aquest acabant als cursos de preaprenentatge, lies de cautxú o el darrer i sumaríssim ves-Caucas, Turquía i Grècia les Tàpies, sobre terrenys graciosament cedits tipus clàssic : uns, finament treballats amb Ha estat possible la construcció d'aqueix tit de bany que es pot adquirir al carrer

per ningú, és dir, per un antic coronel de la adornaments de fulles d'acant ; altres, sim- Grup gràcies a1 llegat de Josep Collaso i Gil, del Carme o al carrer de l'Hospital per unDes de Pies, 2.300 caserna a canvi d'uns pagarés o documents plememt desbastats els motius de decoració ;benemèrit ciutadà que sentia el barcelonis- preu que fa riure, pero que .posat damuntper l'èstil, sense intervenc ó, pròpiament, del nombrosos, els representatius de la fauna, me de manera profunda. En morir l'any 19zó la poll deOrganífzaEs en col'laboració amb pe les filies de familia fa un efecteINTOÜRIST, enfiEaE Oficial de

ram de Guerra. No cal dir que els terrenys amb tata la sbrie monstruosa deis bestiaris llegà a la ciutat pera «edificar una escola, fascinador.han revertit a la ciutat. Les cases tenen de romànics. Mentre voleu esbrinar els senti- en una de les barriades obreres més necessi- Avui dia, t'estàs en una platja emporda-

l'Esfaí SovíèEic g a g metres d amplada, uns 6 metres de ments d aquells artífexs, 1 escultura deis tades d instrucció, d aquesta ciutat de Barce- cesa de les més recándites, de les més in-fons i 5 pisos d'alçada : resulten veritables quals resulta sovint ingènua, moltes voltes lona,, la quantitat de i;000,000 de pessetes.cataus. Molts dels pisos són estatge de bocios irònica o flagelladora, una ràdio-gramola es- tactes, i no ten adanes que arriba a auto-

Viafges Catalonia d'humanitat sofremt, vençuda pier totes les trident, de potència formidable, omple d'es- EL cENTRL MONUMENTAL car amb un rètol que val ésser esppiritual

tares físiques i morals, i abonada per •a] crim trépit el carcrer, ]''espai, tot el barri. Les --S reminiscencia del nostre segle xix mésRambla deis Estadis, 12 ¿ totes les depravacions ; els immobles des- reflexions que anàveu a iniciar, comptant Amb tot el que hem dit i el gravat que èvid — i de l'autocar en surt una gemasla

apareixeran ; al costat de la resta de les amb la solitud del lloc, fugen més que cor- illustra aquestes línies creiem que el lector siòa,2 d

olla i de spe at - aquesta paraulxconstruccions monacals hi havia obres de rents. Enmig del barni canalla, popular i es farà càrrec de l'interès que amb aqueix s1ò em fa una pena terrible i per aiò

fàbrica que també han estat tretes ; daarrera miseriós, resta, perd, el joiell que a no tar- centre monumental cobraré aquest indret de Procuro no escriure-la mai -- •que perd el

i adossada a ]'absis esquerre de l'església, dar game, recuperat per a l'art, podré con- la ciutat. IEli sol dignificarà el malaventurat respecte al paisatge i deixa la platja cornDíferen^s circuits hi ha encara la rectoria : també seré treta ; templar lliurement tothom. L'honor d'haver- districte cinquè, en el qual, sortosament, no nova.

al costat del Grup Collaso i Gil, la barraca ho fet possible ningú no el treurà als homes tot és vici ni maldat. El districte cinquè és Potser d aquí uns quants anys, la gent,

de 18 a 40 dies des anomenada IEl Tropezón : també desaparei- d "avui. més bé un exponent, el més absurd si valeu, obeint a una moda, avorrirà el mar, i ales-xerà i al seu lloc, o bé es construiran ane- de la nostra ciutat cosmopolita. No dubteu, hores els sentimentals del mar respirarem •

2 000 xos al Grup, o bé cases de lloguer. Er, GROP Cot,Laso t Gat, però, que té sectors digníssims al costat o amb una mica de tranquillitat.

de Fres. . Tretes totes aquestes noses, Sant Pau res- prop de les zones en les quals es confonen JOSEP MARJA DE SAGARRAtarà absolutament aïllat i el Crup Collaso i El Crup Escolar Collaso i Gil té la soya el vici més roí, el crim i la misèria m•ésGil ho estaré quasi també. Davant de la façana principal acarada al carrer de Sant espantosa, germana del crim.

S façana .principal del Crup i del nou edifici Pau i l'al tra al carrer de l'Abat Zafont. Es Amb el centre monumental de Sant Pau Exit en le midabadia de l'església en 1"angle deis cancers tracta d'una construcció de línies simples que que amb tanta cura van aconseguint els ar-de Sant Pau i Abat Zafont, uns jardins fa- consta de semisoterramis, planta baixa i tres quitectes Vilaseca i Goday, l'un en 1'esglé- Corbetee iaazrnAebla.

par^ír de baris ran d'element unificador del conjunt ; altres pisos, tota ella construïda d'obra vista o sigui sia, l'altre en el grup escolar, alhora clue Pii.mee .bon yrea

j ardins es desenrotllaran a la part posterior de maó net. Els elements decoratius són molt es dignifica i revalora la ciutat, es dignificaJAiIME I, t ide l'església, tenint una certa continuitat en limitats a la façana lateral, havent-se cercat un delsbarris que més necessitat en té.

els massïssos de verdor i arbrat del Grup. i aconseguit l'harmonia del conjunt amb la Te12foA 11655Un ampit d'obra amb barana de ferro tanca- simplicitat de l'estil, per mitjà de. les línies Pasa CASALS

Subminisfradors de maferíals en les obres del Grup Escolar Collaso i GilJIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII.

_ ^^Sï^[^MC DQM G3^ =_ ^ ^ G^ G°3 ACERAMISTES o •OMontura i Decoració d'Establiments • PINTOR DECORADOR

Construccions en FustaCasa fundada I 'an 1814 _ Per a ladecoració d'in-

v - tenors, reproducció

figures, construcció . Execute els treballs de decoració del Grup Escolara ©0 cI D tl jardineria I c O i. /AQ O o G o i.C7© F©©^ GI©o c rip G011lO C^a^D ° d'ART

_ _

Tallers: Constitució, 157 - Telèfon 31786 C. ANGULO, 1 - TELÈFON 30_

(Final autobús de l' Hospitalet) Plaça Letamendi, 29-Telèfon 74536Despatx: Consell de Cent, 27 - Telèfon 30380 ? i CORNELLA - BARCELONA

iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIli91111111111111111llIIIIIIIHhIIiI11111U111111IIIUIIIIII111111IIlllll I -

ELS « GANGSTERS» DE BARCELONA

A I'entorn dun reportatgePotser algums lectors de MIRADOR varen

llegir una sèrie d informacions sobre Elstolers. En vaig conèixer algun que semblava

gangsters de Barcelona que vaig publicar atalment un tenor.

Hi havia un truc que no fallava mal.La Publicitat des del 4 al cz d'abril, Aquests —Jo, naturalment — els deja —, no esticarticles, que coincidiren amb una forta acció pas d'acord amb les vostres idees ni els vos-de la policia catalana contra les bandes d'a- tres procediments de guanyar-vos la vida.tracadors, desvetllaren, potser per aquest però hi ha una cosa que admiro sincera-motiu, una certa curiositat entre e1 públic. I ment i no m'amago de dir-ho : el vostreAvui, a tres mesos de distància, podem valor personal. Es necessita molta valentiarevelar algunes particularitats que segura- per fer el que feu!ment interessaran els que va-ren seguir amb atenció aquellreportatge.

D'una fitxa policíaca

IoM[ úCNND^TCSArmes curtes i llargues a preus especials i facilitats de pagament

BERISTAIN, S. A.IFh8©DD 0 11 FDOuo Ili

Telèfon 14667 Telèfon 10163

La detenció de Prtincip, autor de l'atemptat de Serajevo

**-z

El dia S d'abril, escrivíema La Publicitat

<(Hem anomenat els homesmés importants del gangste-risme bNCcelonl. El niés peri-llós de tots, l'anomenat «Cèn-tim», s'amaga ál Poble Noude les recerques de la policia.Ha declarat, fa pocs dies, quea ell no l'agafaran viu,n

En el mateix article, dèiemque, feia pocs dies, en una re-unió celebrada pals gangstersmés notoris que aleshores ac-tuaven a Barcelona, s'haviaacordat matar el senyor Mi-quel Badia.

Pocs dies després, un dis-sabte a la nit, al Parallel, hihavia un tiroteig entre poli-cies i un grup de pistolers queanaven a cometre un atemp-tat contra iEn Badia. Resul-taren morts un policia i unpistoler. Aquest, que haviacaigut a terra, ferit, es va en-geg.ar un tret al cap, en veu-re que tenia davant una pa-rella de la ,guàrdia civil i, per'ant, qualsevol intent de fugirresultava impossible.

Era el «Cèntim », l'homeque havia assegurat que a ell no l'agafa-ríen viu.

***

No; nom'ágafaran viu!Era el ((Cèntim» en persona que ens ho

havia dit a la tarda del dia 3 d'abril, en unbar del Poble Nou.

Mentre la policia el cercava desesperada-ment, un repórter havia trobat la manera

de tenir una entrevista amb el famós atra-cador. Una discreció elemental ens veda decontar els detalls que feren possible 1a nostraconeixença .amb el «Cèntim». Direm, només,que ens resultà molt més fàcil del que hornes pugui creure.

La matèria del reportatge que portàvementre mans ens obliga aquells dies a entraren relació directa .amb alguns personatgesdel medi criminal de Barcelona. El que enpodríem dir la presentació al milieu, ensfou facilitada per gent que es trobavacreiem que es segueix trobant — en aquellasituació intermèdia entre la delinqüència il'honestedat que fa possibles les relacionsmés impensades.

Ha estat tractant assassins i atracadorsprofessionals que ens hem adonat de l'enor-me força i el màgic prestigi que conservaencara en certs medis la paraula d'honor.Mai de la vida, ni quan un incident perio-dístic ens posà a les ordres del Codi dclmarquès de Cabriñana, no hem tingut oca

-sid d''invocar amb més èxit ni més insis-tènoia la nobillssima fórmula.

—M'e'n doneu paraula?—Paraula d'honor!I començaven les confidències que ells, bo-

nament, ens volien fer.

***

Jo donava paraula d'honor que em deiaJosep Maria Planes, que era redactor de LaPublicitat i que havia d'escriure un repor-tatge sobre els atracaments. Paraula d'honorque només publicaria les informacions pera les quals l'informador m'autoritzés. ,Pa-raula d'honor que no citara, de prop nide lluny, blur procedència. Paraula d'honorque tal i tal cosa que m'havia estat con-tada en un moment d'expansió, no l'escriu-ria. Paraula d'honor que els anava a trobardirectament a ells, porqué ja que es tractavade fer un •reportatge sobre els atracamentsprefería conèixer el criteri deis a tracadorsque no pas el de la policia, que seguramentseria parcial.

—Paraula d'honor!Vaig complir tots els meus compromisos

al peu de la ]letra . Deu ésser degut a això,segurament, que, davant la sorpresa generalde parents, amics i coneguts, encara nom'han fet un cap nou.

***

—De seguida ho compendreu — em va direl «Cèntim» --. !Entre nosaltres no podemconcedir valor a altra cosa que a la parauladonada. Al que falla, se l'envia al cemen-tiri, si es pot, lEntre nosaltres, no ens podempas portar als tribunals, yuan algú fa unabretolada... ; ni podem avisar la policia...Ens hem de fer la justicia nosaltres ma-teixos.

—IEs desesperant! L'únic ressort que matno falla per a moure els homes, és la va-.nitat. Sempre la vanitat!

La frase és de Prat de la Riba. Però pocdevia sospitar fins a quin punt la seva idearesponia a la veritat... sobretot en el móndel crim i la delinqüència.

Considerats corn a corporació, puc assegu-ear que sois entre els artistes de teatre hetrobat gent tant o més vanitosa que els pis-

El compliment els anava de dret al cor.Rarament podien contenir -se, aleshores, decontar algunes coses d'aquelles que més hau-n a valgut que no expliquessin. Estic segurque entre els nombrosos lets d'armes quevaig tenir el gust d'escoltar n'hi havia for-ça que no havien passat mai.

Vaig notar, també, que els feia certa im-pressió que un periodista prengués tamtesmolèsties per anar a trobar-los. Tots ellsdonen molta importància a la premsa. Séd'alguns que tenen curosament guardats totsels diaris que esmenten llurs moms o, sim-plement (quan la cosa ha anat be), llursgestes.

Si caigués a mans de la policia algunacollecció de periòdics en tots els quals hi hafragments enquadrats amb llapis vermell,segurament coneixeria la llista completa defets en els quals ha pres part cert atracadorque avui dia es troba a la presó acusatnomés de dos atracaments.

Ves per on la vanitat podria acabar deperdre un home!

L'alludit (si per casualitat ens illegeix jaens entendrà) pot estar, però, tranquil. Pa-raula d'honor!

***.Después de lo dicho y expuesta mi nece-

sidad sinceramente, sinceramente espero deusted hard ((todo)) lo posible para hallarmeuna colocación que me permita ganarme lavida honradamente. No me importa que deballevar durezas (callos) en las manos. — Di-visa : Trabajar para vivir. — De V. atto.S.S. —***

Aixf acabava la llarga carta que va adre-çar-me un atracador del cual jo havia dit,a La Publicitat, que, fugint de la policia,es trobava amagat en certa banda. En laseva carta (per cert : va enviar-me-la certi-ficada) no sois confïrmava el que jo haviaescrit, sinó que em donava ]'adreça exactadel hoc on es trobava.

'Per qué tanta confiança?La casualidad hija de la causalidad — deja

— ha puesto en mis manos un pedazo delperiódico La Publicidad... etc.

I més avail :El objeto de estas breves líneas es el si-

guiente : Según la justicia convencional oconstitucional de un pueblo fui castigado opunido a pagar una deuda (falta) cometidaen perjuicio de la dicha colectividad. ¿Estuvoen relación equivalente el castigo a la 'falta?Esto no es ahora incumbencia nuestra yaque para bien enjuiciar precisarlase saberexactamente si la )responsabilida.d atribuidaIué o no excesiva. — Luego, la referida en-tidad estimándome con méritos de redentome concede vivir libre, mientras me sujete ala ética convencional establecida : ¿Amarása tu prójimo como a ti mismo? No, (Yaque el humanísimo aforismo cristiano fuéacerrificadon pow las santás y purificadorashogueras de quienes como humildísimos sier-vos del Señor pretendieron reinar ea la Tie-rra,) No faltes el respeto a tu prójimo, queél no tiene derecho a faltarte.

El personatge clue atxf escrivia, té algunesmorts a la consciència.

***

Vaig rebre, també, molts anònims. Totsescrits a màquina i en castellà i farcits deisinsults i amenaces del cas.

Però pel que fa referència a aquesta qües-tió, faig meves les lluminoses paraules quepronuncià el senyor Salazar Alonso pocs diesdesprés d'haver-se possessionat del ministeride la Governació

—He rebut molts anònims, però des d'araull fer constar que no fare cas de cap

anònim que no em vingui... degudament fir-mat!

JOSEP MARIA PLANES

Mirana ora

Hearst i el retrat

de Marion Davies1Villianz Randolph Hearst, magnet nord

-americà de la Qremsa, viatja per Europa,amb tot de secretaris, d'autos i de gossos.Fa poques setmanes era a Sevilla, desprésde no haver pogut desembarcar els gossosa Gibfraltar, perquè els anglesos, 'que hanaconseguit extingir la ràbia, exigeixen unesgtiarantenes rigorosíssimes abans de deixarentrar algun exemplar del millor amic del'home.

Corn que la premsa de Hearst és furiosa-ment germanòftla, aquest home es vejé,en 1930, negat l'accés en territori frunces.Aquestá vegada, per una Qanna, l'avió es-pecial anxb el qual sortia d'Espanya s'hagué d'aturar a Bordeus.

Són públics i notoris els amors de Hearsti l'estrella Marion Davies. Hearst havia ob-tingut que un retrat d'aquesta, obra d'unpintor polonès, figures al pavelló americàde l'Exposició Biennal de Venècia. Però vet-aqul que qui s'encarrega d'aquest pavelló,el Chitney Museum de Nova York, nomésexposa obres pertanyents a aquesta galería.No obstant, qui gosaria posar resistència aHearst? 1 el propi ambaixador deis E. U.a Roma intervingué, i el quadi(o fou penjaten bon lloc.

No s'havia comptat, però, amb el furorartistic i purità de miss Gorce, directora delChitney Museum, que, sense por als trustsde diaris ni a res, manà que, si no era ire-tirat el retrat de Marion Davies, tornessina Nova York totes les obres del pavellóamericà. I un bon dia, tot d'obrers comen

-faren a cárregar-les en camions. Gran es-verament, telegrames al comte Volpi, pre-sident de l'Exposició, que es trobava aFrança. D'una manera provisional, es penjaun cartell sota el retrat de la star decla-rant que no forma pmrt de la colleccióamericana.I mentre Hearst belluga els seas diaris

contra miss Gorce i el Chitney Museum,horn cerca on poder penjar l'esca del pecat,el retrat de Marion Davies. Calgué ivefusard'allotjar-lo a la secció de retrats del seglepassat. Marion Davies entre les beutats delSegon Imperi o de l'època victoiriana ! Horntrucà a la portó del pavelló polonès. Peròres : l'autor està nacionalitzat als E. U. i,a més a més, és mediocre.

Aleshores fou decidit de penjar-lo al pa-velló italià. Res no ho justifica, però calquedar bé amb W: R. Hearst, tan ric, taninfluent i, sobretot, amo de tants diaris!1 paga tan bé, divuit vegades l'any, la prosade Mussolini !

Un senyal distintiuEl bei de Tunis és a Ptúrís, sotmès, corn a

personatge, a un programa feixuc d'actesoficials. En assabentar-se de is regressió ale-manya, comentà

— A bans, al meu país, es f eia això ma-leix, a poca diferència. Però d'ençà que havingut França...

— I enyoreu aquell temps? — li preguntaalgú.

— No, gens. Avui mateix ho deja al pre-sident Lebrun ; En els pulsos civilitzats, noés el cap mateix el qui executa els rebels.Un dels distintius de la civilització, em sem-bla a mi, és la se^a)ració de les funcions debotxí i sobirà.

L'ordre costa car— Des del 9 de febrer ençà — ha decla-

rat Albert Sarraut, ministre francès de I'm-tenor —, hem hagut de protegir nou-centsnoranta actes politics a Pairís i sis-cents tren-ta-quatre a províncies. La gent no saben elque costa desplaçar una secció de guàrdiesmòbils per a assegurar l'ordre, i hi ha hagutmíting on ha calgut trametre vuit o deu sec-cions de guàrdies. En quatre mesos, l'Estatha despès, per aquest sol concepte, catorzemilions de francs.

La gloriaTristan Bernard segueix la Volta ciclista

a França en qualitat de repòrter, i això lidóna ocasió per recordar els seus temps d'or-

ganitzador de combats de boxa i de cursesciclistes.

— Tot això em recorda aquells temps, des-graciadament tan llunyans, en què jo eradirector de velòdrom.

— Teníeu una gran autoritat en aquestesfuncions de director.

— Corn ho sabeu, si no podeu haver-hovist?

— Si ho sap tothom. Recordo una pinturade Toulouse-Lautrec que us immprtalitzafent de starter, amb la bandera a la mà.

— Es cert. Aleshores jo era iUustre.— fiblés en sou ara.— No ho cregueu Qas. Cada vegada que

apatreixia a 1a pista del velòdrom, deu milpersones cridaven formant un conjunt per-/ ecte : «A fora Bernard ! A fora Bernard ! nEra la glòria.

—m per què us esbroncaven?— Perquè en totes les aranifestacions es-

portives hi ha alguna cosa que no va proufina, i aleshores el públic ha d'esbroncaralgú.

Historieta de borratxoL'escena, en un carrer de Londres. Un

.senyor prova d'entrar a casa seva, però estàtan begut que no pot arribat a encertar elforat del pany. Se Ii acosta un polic ía

—Què feu?— Vull entrar a casa,— Esteu segur que aquí és a casa vostra?— Sí, si, n'estic segur.— Bé, be, ja us acompanyaré, i així n'es-

taré segur.

1, en efecte, entren tots dos.— La prova que sóc a casa meya és que

a la dreta hi ha el saló, a falta bandá elmenjador...

—I la vostra habitació?— Es a dolt. Ara hi pujarem.Amb penes i treballs, el borratxo, ajudat

pet policía, arriba a pujar l'escala, obre unaporta i entra.

—Veieu, és aquesta. Això és el meu hit,la dona que hi dorm és la nieva, i l'homeque està amb ella... sóc jo.

En aquest calorós mes de juliol, la diplo-màcia europea està en plena activitat, treba-llant en la consecució d'una entesa generalentre tots els Estats que pugui donar alshomes una pau estable, lliure d'ingrates sor-preses.

En un altre juliol, en ben diferents condi-cions i amb una tràgica ansietat, la diplo-màcia europea també desplegava una acta t-tat intensa. Ja s'entendrà que ens referim

a vint anys enrera, a aquell històric juliolde 1914 en qué es decidí tràgicament lasort d'Europa.E1 28 de juny de t9 14, l'arxiduc Fran-

cesc Ferran i la seva muller morganàtica,Sofia de Hohenberg -' hereus del tron deSant (Esteve malgrat la poca simpatia que

els tenia el yell emperador Francesc Josep,clisgustat d'•ésser succeit per un nebot—, fo-ren assassinats, a Serajevo, per un estudiantserbi anomenat Princig.

Fou massa audaç el gest del prmncep he-reu visitant Bósnia i Herzegovina, anexio-nades arbitràriament per l'imperi bicèfalaprofitant el moment de la guerra balcànicai un període de feblesa de la política italia-na, i aquesta audàcia no podia no ésser-lifatal. No es desafia impunement un poblesubjecte de poc i per força.

La mort de l'arxiduc produí una enormesensació en tot Europa, no tant per ella ma-teixa corn per les conseqüències que se 'npreveien. En efecte, tot just enterrada la pa-rella arxiducal, l'horitzó europeu s'ennuvo-lava d'una manera amenaçadora.

Segurament tothom recorda que Austria,empesa per Alemanva, volgué estendre atot Sèrbia la responsabilitat per l'atemptatde Sarajevo. La veritat és que els imperiscentrals judicaven el moment favorabilfssimper a la guerra : creien que l'exèrcit fran-cès estava desorganitzat, sabien que les for-ces russes no tenien cap preparació, espe-raven que Anglaterra es mantindria neutrali comptaven, per últim, que Itàlia els treu

-ria les castanyes del foc als Balcans i po-saria en joc la seva existéncia nacional pera afavorir llurs interessos. Tant a Berlíncorn a Viena es van errar de mig a mig enels càlculs i les conseqüències no foren les

esperades.

**sr

Deis documents oficials publicats pels di-versos països en els célebres llibres anome-nats amb un color diferent segons el país,apareix evident que Alemanya i Austria vol

-gueren la guerra de totes passades.

El 23 de juliol, a les 6 de la tarda, el corn-te Berchtold, ministre austríac d'Afers ex-trangers, remetia a Belgrado una nota con-tenint una sèrie d'exigències relatives a lapropaganda panserba, a la qual es volia

atribuir l'assassinat de Francesc Ferran ila seva dona. Entre els deu punts de la notaaustríaca hi havia demandes com no s'ha-vien presentat mai a un Estat independent,i gairebé mai a un poble dominat. La res-posta a aquest ultimàtum havia d'ésser lliu-rada dintre les quaranta-vuit hares, això és,el 25 de juliol a les sis de la tarda.

El 24 Berchtold comunicà la nota a lespotències i el zS tota la premsa la publicava, produint una enorme sensació per laforma brutal de l'ultimàtum. Tothom espe-rava un refús categòric per part de Sérbia,

la declaració de guerra d'Austria contraaquest petit regne t, a més a més, la inter-venció de Rússia en favor seu : !El Missat-ger de Sant Petersburg, diari oficiós, anun-

crava que una acció d'Austria contra Sèrbiano podia deixar Rússia indiferent. Sazonoff,el ministre rus d "Afers estrangers, feia, d'a-cord amb França i Anglaterra, tots els es-forços possibles perquè Sèrbia donés satis-faccions enraonades a les exigències aus tría-ques i perquè Austria prorrogués el terminide l'ultimàtum, a fi que els Estats tingues-sin temps d'estudiar els documents judicialsque se'ls havien promès. La prórroga del'ultimàtum fou negada en rodó per Aus-tria, per bé q. ie Anglaterra i Rússia fessinconstar que aquest refús era contrari als

usos intennacionals.Fet estrany : a Berlín, von Jagow feia sa-

ber que ((era difícil» que .Austria pogués con-cedir la prórroga demanada. Malgrat això,Anglaterra i Rússia feien pressió a Belgradoperquè trametés a Viena una resposta quesorprengué tant o niés que la nota, perquc

Sèrbia es sotmetia a quasi totes les exigen-cies austríaques, fins al punt — remarqui-se'n la gravetat — de lliurar a la justiciaaustríaca totes les personalitats que, segonsAustria, poguessin tenir alguna responsa -

bilitat pel crim de SerajevoLa nota sèrbia fou remesa, la tarda del

aS de juliol, a l'ambaixador austro-honga-rès a Belgrado, i aquest, amb el personalde l'ambaixada, abandonava al cap de dueshores la capital sérbia. Austria no haviatrobat satisfactòria la nota sèrbia i trencavales relacions diplomàtiques. A9uest fet trobàuna explicació unànime : Austria, empesa perAlemanva, volia de totes passades un con-flicte amb Sèrbia.

Tot aquest moviment era seguit amb mol-ta atenció a Roma, perquè Itàlia estava

lligada amb Austria i Alemanva per un trac-tat d'aliança. Tinguérem ocasió de veure elmarquès de San Giuliano, ministre italià del'Exterior, poca estona després que l'ambai-xador a Viena, comte Nhgra, acabava denotificar-li la tramesa de l'ultimàtum aus-triac. L'habilíssim ministre estava contentAustria havia tramés la nota a Belgradosense fer-ne saber res oficialment a la sevaaliada Itàlia, cosa que exonerava aquesta

de l'obligació d"intervenir en el conflicte queja es dibuixava en l'horitzó.

Quina estupidesa.:. i quina sort per anosaltres ! — exclamà Sam Giuliano, amb elseu somriure sarcàstic que alguna vegadasemblava cínic, però amagava uns autènticssentiments pacifistes.

Naturalment, San Giuliano donó instruc-cions a Nigra perquè intervingués en sentitconciliador, i es posà immediatament en con-tacte amb el seu amic (Edward Grey, quedes del Foreign Office treballava desespera-dament per tal de conjurar el ,perill.• França veia clarament que el que es voliaera desencadenar la guerra i procurava evi-tar-ho, ja recolzant l'acció diplomàtica anglo-russa, la posant-se en relació directa ambBerlín. Tothom recorda l'angoixa de RenéViviami i les seves desesperades súpliquesa ]'ambaixador alemany a 'París.

Tot resultó endebades. La guerra prepa-rada i volguda pels imperis centrals, esclatà,i avui, al cap de vint anys, encara en res-sentim les conseqüències.

***

No hem pos de prosseguir la narració deisesdeveniments d'aquells dies que no són tanllunyans corn semblen. Només volíem remar

-car que l'atem-ptat de. Serajevo fou el pre-text de qué es van servir Alemanya i Austriaper a fer esclatar la guerra. I això sensecompartir l'opinió de Léon Daudet, que estàconvençut que els arxiducs austríacs forenassassinats gràcies a una diabàlica maquina-ció d'agents de la Reichswehr.

L "ultimàtum del z3 de juliol no era justi-ficat per cap raó plausible, donat el capte

-niment conciliador de Belgrado, i del refús aprolongar-ne el termini nó se n'ha donat maicap explicació. Tampoc s'ha justificat mail'atac militar d'Austria contra Sèrbia, seguita poques hones de distància del d'Alemanvacontra Bélgica.

'rota l'acció ,política de Berlin i de Vienai Budapest — ja que els hongaresos tingue-ren una influéncia considerable en els esde-veniments — demostra que es tractava del'execució d'un pla preparat a fi d'arribar ala conflagració.

***

1-Ian passat vint anys d'ençà d'aquell ju-liol, i assistim, en el mateix mes d"enguany,

una altra acció collectiva deis governs deParís, Londres i Moscú, en comptes de SanPetersburg, pert amb més fortuna per a lacausa de la pau. També avui els tres respec-tius ministres d'Afers estrangers mantenenentre ells un estret contacte, i també avuiAlemanya vacilla, malgrat el tragic exemplede 1914, a empendre el camí de collaboracióper a la pau.

Però avui la situació és diferent, i els quepoden imposar llur voluntat no Són els bel

-licosos, sinó els partidaris de la pau ; nos'amenaça amb invasions militars, sinó ques'empren armes verbals, a base de crides ala realitat, d'esperit de conciliació, d'argu-monts persuasius.

Si les febroses negociacions de juliol de1914 no pogueren evitar la guerra, perquèels imperis centrals la volien, les iniciades enforma oficial i pública després del viatge deBarthou a .Londres i el canvi de la políticaexterior anglesa, on aquest juliol de 1934,tindran corn a corotlari aquella pau que de-sitgen tots els pobles.Hi haurà, doncs, una bona diferència entre

els dos juliols separats per una distància devint any s. Si el de 1914 és d'un record luc-tuós, el d'enguany fa esperar un acord ge-neral de tots els països.

Hoc est in votis.TIGGIS

CUPÓ REGALSolament per un mes i Perquè tothom pugui co-

néixer els fosters treballs, fern una ampliació com -

pletament g ratis a tot aquell que ens trameti una

fotografia i

6o cèntims en segells de Correus

CASA ROTCENApartat de Correus ¢¢g

VALÈNCIAPreus increíbles per a professionals

VINT ANYS DESPRÉS

Juliol de i9 i4- Juliol de 1934

Binnie Barnes, Elsa Lauchesier, Charles Lánghton, Meple Oberon i IEverly Gregg en((La vida privada d'Enric VIII»

Ja no veurem fotos corn aquesta de «Damesn, amb Joan Blondell? -

El. CINEMARESUM DE LA TEMPORADA WILL HAYS ESTRENA EL SEU CODI

Una llisfa de +1+ ols Una passa de pudíciaUn inventan, àdhuc fet a correcuita, del

material que hem vist en el curs de latemporada 1 933-34, fls procura fàcilmentuna llarga llista de títols recomanables. Noque hi hagi gaires films — potser no en tro-baríem cap — d'aquells que fan època, quesignifiquen un avenç decisiu i de llarga re-percussió, però sí que abunden els filmsplens de mèrits i reveladors d'autèntics ta-lents del camp de la cinematografia.

Sobretot, corn ja ho dèiem en el número

anterior, ha estat ben visible l'esforç pertemptar moves rutes, imaginar altres tipusde scenario, arriscar-se per camins inèdits.En aquest sentit, la coliaboració de diver-sos directors i la disposició en capítols inde-pendents, per bé que tots ells desenvolupantel mateix motiu, en Si jo tingués un miliól'original concepció del découpage innovadaen El poder i la glòria; el coratge que sig-nifica arriscar-se amb un tema corn el deBerkeley Square ; l'humor sense precedentsde Torero per força i Casa internacional;l'infiltració de preocupacions socials, evitantamb tot de paralitzar el cinema amb la pas-sió de les tesis, en La vida comença i Es-claus de la terra, són títols en aquest sentit,corn dèiem, altament reveladors cada und'aquests exemples, essent alhora obres re-marcahles sense restriccions.

Així mateix, la necessitat de cercar en elcontrast d'obres absents de maldat i vio

-léncia, manera amb què reposar un xic detanta sensualitat encoberta, crims i fàsticsde tota mena que infesten un -tant per centcrescut de la producció corrent, expliquenl`èxit de pel.lícules corn La Jira de la vida,El eel en la terra i Orfes a Budapest. Elcinema .americà no s'ha oblidat mai d'a-quest tipus de films que podríem .posar sotael signe benevolent de Mary Pickford, Dinsd'ell ha conreat alguns deis seus èxits in-discutibles ; darrerament, amb una obra ca-pital corn és La Jira de la vida, ha palesatla fertilitat extraordinària, l'amable emociósana i farta, d'un gènere que mereix ésserencoratjat, encara que solament fos per lafunció que acompleix de ventilar l'atmos-fera deis cinemes, i de demostrar corn, sen-se violència ni maldat, horn pot també com-pondre films gens insípids.

Cal fer una menció a part, naturalment,de Cavalcada, una obra que hem de con-siderar corn es mereix, a desgrat d'unesescenes finals no gaire en consonància ambl'alta qualitat de tot el film. Mereix aques-ta menció, en atenció no sals a l'originali-tat del motiu, motiu ambiciós que renoval'epopeia cinematogràfica tot i mantenint-laen íntima connexió amb el fet de la famí-lia, sinó també .per l'incomparable talentamb què aquesta història de trenta anys dela nació anglesa ha estat modelada en subs-tància fotogénica. A darrera hora, tot veientfilms que segueixen la mateixa pauta, cornsón IEl rei de la plata i Conquistadors, hempogut veure de quina manera el gènere ésdifícil i con Frank Borzage i Frank Lloyden triomfaren en el seu gran film Caval-cada.

Si ara • erquem films d'acord amb aque-lla pauta, que nosaltres sempre hem prefe-rit a cap altra, la que ofereix el prestigiinscrit en el nom deis grans directors, heusac( el que trobem. D''antuvi, hem d'escriureun nom en primer rengle, el de John M.Stahl. Sembla que era ahir, la darrera obrade l'autor de Back Street (La usurpadora),ens ha resultat efectivament una fita, unaobra d'una perfecció tal que obliga a la in-dulgència respecte a certs passatges discu-tibles de l'obra.

King Vidor ens ha donat també un film

SI ÉS^UÈCTRICPEA.AL YOSTRE AUTOMÒBI L

ho trobar u en les

G^millors condicions depreu iqualitat,al

GE ELÈCTRIC:'^"' CAPERMOIÀ,6i8'(AribauiDiogorcO

del tot digne d'ell, i en havent dit això jano podríem qualificar millor El seu últimpecat, pellícula per altra banda interpreta-da per aquest duo d'actors, avui potser in-superable, constituït per Kay Francis i Ro-nald Colman. 'Certament el desenllaç delfilm ens sembla poc cotítingut, evadint-sesense sort deis camins de la inorrnalitat pelsquals l'aver tuya marxa sempre, però, ambtot, resta una obra a qualificar en primerterm e.

Frank Borzage, corn sempre, ha vingutamb un film molt discutit : Adéu a les ar-mes, un film del qual nosaltres vàrem ocu-par-nos des d'aquestes pàgines àmb .moltaanticipació a la seva estrena. Llarg potsersí, ho concedim, però un film important,digne de la millor atemoió; això ens semblaaixí mateix indlscuti'ble. Un gran triomfper a Helen Haynes, aquesta actriu queamb Sylvia Sidney segueix en el cinemala meravellosa tradició de Lilian Gish.

IEn canvi, ni Mamoulian amb La reinaCristina de Suèciá, ni Sternberg amb Elcàntic deis càntics, no han pogut entusias-mar-nos. Naturalment que encara preferimel film de Mamoulian, si més no, pel tre-ball insuperable de la seva intèrpret feme-mina. D'estrictes virtuts fotogèniques elsdos films en van plens, però l'element deconvenció, sobretot en el de Sternberg, éstan pujat, que això és suficient per a des-posseir-nos d'aquella capacitat que ens hau-ria de fer sensibles als mèrits tècnics, foto

-gràfics, i àdhuc d 'interpretació, d'aqueststipus d 'obres.

Una menció també per a Theo Garret, queamb Viatge d'anada continua la seva laborja tan remarcada en anteriors films seus.

Del cinema còmic, podem dir que està endavallada. Per altra banda, res de Chaplinni de Harold Lloyd, i si hi ha hagut dosfilms de Buster Keaton, tots dos són rigo-rosament inferiors al to mitjà de la producció del cèlebre actor.

En canvi, una extraordinària revifalladel gènere iniciat amb El carrer qa. No estracta d'una simple reposició d'un tema jaassajat, per tal com aquí no és simplementel gran espectacle del music-hall passat pelsedàs de les enormes possibilitats de la cà-mara, sinó que també el revés del music-hall, la seva vida privada, presos com amotius d'històries cinematogràfiques és elque procura la substància de films cornVam^ireses r93; i Anima de bailarina.

Heus adí encara uns quants títols del ci-nema americà que ningú no jutjarà exage-rat de mencionar ací : Esclavitud, Robinsonmodern, Vint mil anys a Sing .Sing, Jus-tícia divina, Sopar a les vuit, Lady Lou iparticularment Un lladre a l'alcova.

El que dèiem en el número anterior delcinema alemany i anglès, ens permet arano insistir respecte al cinema europeu. In-sistirem solament a recomanar Liebeleicorn a producció tipus del cinema alemanyI Jo he estat un esQiá i La vida privadad'Enric VIII cam les dues obres màximesdel cinema anglès.

EI cinema francés, sense René Clair, reso quasi res. Un film important La Testad'un home l'hem vist amb tant de retardque fóra fer-li un tort situar-lo a la mateixalínea que les produccions ací examinades.Quaint al Don Quixot de Pabst, producciótambé francesa, no és que no hi pensem,és que efectivament no ens agrada.

Maia, producció hongaresa, és així ma-teix un film que no pertany a la data ci-nematogràfica que la nostra temporadax933-34 tracta de registrar.

Corn a èxit de públic devem, per ésserimparcials, assenyalar Vuelan mis cancio-nes, cosa que ens plau molt fer-ho per lasimpatia de l'assumpte i la discreció admi-rable de la seva realització.

Anotant encara El testament del Dr. Ma-buse i Les vuit orenetes, creiem que nohaurem estat injustos amb el cinema ale-many.

I la producció de casa? Un títol sola-ment : Sierra de Ronda.

Josci' PALAU

«Maria Chapdelaine»Els que ja tenim alguns anys, o que vá-

rem començar a llegir aviat, recordem lasensació que constituí l'aparicio de MariaChapdelaine i l'interès desvetllat per les al-tree obres de Louis Hémon, que no enpogué veure cap de publicada en vida.

Ara Maria Cha^delaine serà, també, eltítol d'una pellícula que serà posada en es-cena per Julien Duvivier.

Per un lloable desig d'exactitud, el filmserà rodat al Canadà, cap a on s'han em-barcat ja els actors, entre els quals hi haMadeleine Renaud, Suzanne Després, Tho-my Bourdelle, Jean Gabin i el petit EmileGenevois (intèrpret de Gavroche en Els Mi-serables),

L'afer «Nana»!Els nostres lectors ja estan al corrent,

a grans trets, de l'afer Nana, promogutpels hereus de Zola en considerar que lacasa americana a la qua] cediren els dretsd'adaptació cinematogràfica de la novella,l'havia deturpada de mala manera.

Els tribunals, però, han desesti,mat lademanda deis hereus dei novellista i de ]'e-ditar, considerant que havien venut elsdrets de l'obra i, per tant, el dret a utilit-zar-ne el títol. Eis demandants, doncs,s'hauran d'acontentar amb els 200.000 francsque cobraren per la cessió d'aquests drets,r si no els agrada la versió americana deNana, que .no la vagin a veure.

«L'Illa del Tresor»Potser sí que no és exagerat d'afirmar,

corn ha fet algú, que si Stevenson visquésen els nostres temps, hauria vist en el ci-nema el mitjà de fer reviure l'aventura pre-tèrita de la qual ens explica les peripèciesen .L'Illa del Tresorr. Alegrem-nos doncsque aquesta novella hagi estat objecte d'unaversió cinematogràfica, i que aquesta hagianat a càrrec de Victor Fleming, avesat aposar en escena films de l'Oest i aventu-res per mar.

El Nanuk—vaixell que serví per a fil-mar aquell (Eskimo que no serà estrenat

fins la temporada vinent, però que, havent-lo vist ja, podem garantir que no és gens

exagerada la fama de qué ha vingut pre-cedit=ha estat rebatejat. .Ara es diu His-paniola i és ej vaixell deis bucaners. Wa-

Ñgllace Beery i Jackie Cooper en I^L'Illadel Tresor

Ilace Beery té el paper de Long John, Jac-kie Cooper el de Jim Hawkins, Lionel Bar-rymore el del mariner abandonat tres anysa ]'illa i Otto Kruger el de Dr. Livesey.

Diuen els biògrafs que Stevenson cone-god a França una vídua californiana, mis

-tress Osbounne. Aquesta vídua tenia un fill,Lloyd, amb el qual Stevenson nuà una granamistat. Un dia que Lloyd Osbourne s'en-tretenia dibuixant una illa imaginària, Ste-venson, que s'ho mirava per sobre ]''espatlladel noi, escriví en un angle : lila del Tre-sor, i, engrescant-se de mica en mica, es-oriví la novella d'aquest títol, la qual de-dicà en afectuós agraïment, al seu joveamic.

Desitgem a aquesta versió cinematogrà-ficá de l'obra del gran escriptor el mateixèxit, almenys, del Dr. Jekyll i Mr, Hyde.

I corn al cinema és costum, darrera d'a-quest film hom n'anuncia d'altres tambéde pirates : El capità Blood, que ja haviaestat filmat en temps del cinema mutMutiny on the Bounty, amb Wallace Beerv,Clark Gable i Robert Montgomery ; Buc

-caneer, de Cecil B. de Mille, amb HarryWilcoxon...

XafarderiesHorn dio que Marlene Dietrich i Josef

von Sternberg, han renvit. Es prou sabutque fou el director austríac el que descobríla vedette alemanya, la cual debutà enL'Angel Blau amb un èxit fulminant que,al las 1 no s'ha pas repetit després. Horndiu que no s'han entés tot rodant L1Em¢e-radriu roja, que Sternberg exclamó, alçantels braços enlaire : «He creat una Fran-kestèinln, i que potser Marlene farà casde les ofertes que Ii han estat fetes des d'A-lemanya.

—Es fa córrer que Mae Wrest s'ha se-parat del seo manàger, James Timony,gras corn ella, al qual deu gran part delsèxits. El rumor afegeix que un célebre bo-xador i un escriptor conegut es disputenla creadora de Lady Lou,

—Una noticia perduda en un recó dediari fa saber la detenció del comte Jeande La Cour, per tràfic d'estupefaents.Aquest home, sota el pseudònim de JeanGérard, havia estat actor de cinema. Peròen aquest ram, l'important és que fou pro-ductgr, I quan preparava L'étrangère, elpaper principal de la qual estava assignat

a una artista italiana, aquesta, a darrerahora, no es presentà. La Cour, expeditiu,anà en auto a Deauville, aconseguí con-

, vèncer 'Elvira Popescu i la féu debutar alcinema amb aquell film.

El mes de maig tenia Ile a Cincinnati(Ohio) un congrés que aplegava un bonnombre de capellans catòlics. Hi fou acordatd'empendre una lluita contra la indecènciadeis films. S'establí un contacte amb els pas-tors protestants i els rabins israelites i entretots organitzaren una Legió de la Decéncia.La Legió publicó un jurament que fou di-fós per ràdio i que en poc temps recolliaun milió d'adhesions. En un país de roo mi-lions d'habitants, un milió _d''adhesions no

són gran cosa, ni tan sols arriba aquesta

xifra a la dels catòlics. Però tanmateix éswi fet que ha tingut influència i es fan sen-Jr ja una mica pertot els efectes d'aquestacroada que, simplificant, diríem que és em-presa per l'Est contra l'Oest.

Per tal d'evitar la creació d'una OficinaFederal de Censura, ja es prengueren duesmesures : a) eliminar de la publicitat tot elque accentués el caràcter eròtic dels films,tot un lèxic especial destinat a desvetllar unacuriositat malsana en l'espectador eventual(que, cal dir-ho, sovint en sortia defraudat)b) tria rigorosa de les fotografies destinadesa la premsa.

Han quedat rigorosament prohibidas lesescenes d'amor horitzontals». No són per-meses les escenes de converses o de petonsen les quals els protagonistes estiguin aje

-guts. Moltes d'aquestes escenas no eren pro-jectades, però les seves fotografies eren auto-ritzades.

El poderós WGII Hays, president de la Mo-tion Picture Producers and Distributors ofAmerica, dit el Tsar del Cinema, purità in-corregible, ha fixat en dotze manaments totel que queda prohibit en la publicitat cine-matogràfica, gràcies a aquesta passa de pu-dibunderia que s'aplana sobre (Hollywood, iha escampat profusament el text d'aquestsdotze .manaments, els quals són

I. No es pot fer posar les xicotes en robablanca, sostens, pantalons o menys.

2. No es poden mostrar noies alçant -seles faldillas per ensenyar les lligacames.

3. No es poden fotografiar xicotes en po-sicrons suggestives, ensenyant les carnes persobre del genoll o trossos de cuixa.4. No es poden pendre fotografies de ba-

llarines, en les quals certes parts del cosnomés són tapadas per ventalls de ploma oper puntes al coixí.

5. No es poden fotografiar girls en silue-ta, mostrant els contorns del cos a travésd'un teixit transparent.

6. No es poden pandee fotografies obs-

cenes a fi d'atreure les persones d'esperitsalaç.

7. No es poden impressionar escenes decerts petons.

8. No es poden redactar carta mena d'a-nuncis que fan suposar més del que hi haen el film.

9. No es pot usar la paraula «cortesana»o sinònimes en els anuncis.

Jo. No es poden reproduir corn anuncicerts trossos de diàleg del film que el puguinfer aparèixer diferent del que és.

r.i. No es pot provar d'atreure mitjançantla publicitat aquelles persones que. noméscerquen la impuresa deis films,rz. No es poden usar en la propaganda

adjectius que suggereixin que en el film unpersonatge és vil, impiu, profà, o, en gene-ral, un individu que no és honrat.

Els afectes d'aquesta passa de pudícia jas'han fet sentir a Hollywood. Deixant apart l'enrenou natural en el món de pro-doctors, directors, postors en escena i de lesnoies que vivien, honradament si es val (perqui no?), deis seus encisos, hi ha algunsfets a remarcar.

Han hagut d'ésser retirades de la publi-citat nombroses fotografies d'artistes, d'es-cenes de Flying down to Rio, de TlonderBar, de Fashions of 1934. La censura haretallat considerablement La Dubarry de Do-lores del Río i El carter truca sempre doscops. El film de Mae West, It ain't no sin,ha estat considerablement mutilat i autorit-zat només sota fortes reserves.

Els censors de 1''Estat de Nova York, enefecte, han dictaminat : «Perquè pugui ésserpresentat en públic It ain't no sin (No ésun j5ecat), han d'ésser refetes moltes escenesi suprimits nombrosos trossos de diàleg. Eltítol, basat en el sex-a¢peal, ha d'ésser mo-dificat.n

De totes maneres, no és a Mae West queaquestes coses deuen haver estranyat massa.Ja hi està avesada. Quan escrivia comèdies,Sex i Diamond Lil (en versió cinematogrà-

fica, Lady Lou) Ii valgueren processos, cornautora i corn actriu, que la feren célebre.Ara que, ben mirat, segons diuen, No és un¢ecat no és pas més immoral que Lady Loui No sóc fas un àngel. Però els censors handit que No és un ¢ecat és un pecat, i lluropinió és la que preval.

Mae West

De passada, l'arrodonida actriu ha estatpregada de moderar-se en les conferències i

intervius i ha diferit la publicació d'un llibreque tenia a punt d'aparèixer : How to mis-behave (Com dur mala conducta). A.mb això,Mae West perd la meitat d'eficàcia en laseva propaganda.

La passa de pudícia ha arribat fins a l'ex-trem que el departament corresponent depublicitat ha tramès llargues notes als dia-ris sobre la respectabilitat de la vida pri-vada de Mae Vest i totes les cases de Hoily-wood han sollicitat una investigació, segu-res de poder demostrar que és un deis llocson es treballa més deis Estats Units i on,proporcionalment al nombre d'habitants, esconsumeix menys alcohol i assegurant quela meitat del que es conta de Hollywood noté res a veure amb la veritat de debò.Ara, el que ens toca és esperar que els

films siguin bons, que és, al capdavall, laqüestió més interessant.

W'. R.

j i M. CastellarEs complau a comunicar a la seva dis-t ingida clientela el seu trasllad al carter

TUCFT 2b ente Avinguda 54

^J c7Ll1 d Abril i Travessera

Telèfon 74956

IALLER5-R N_AULTREPA PAC IONS •1 GARANTIDES

aIIQIIIl11IIIBII11iIIIIIIIII11111111111111111IIiI11IIIIII11U111ü1111111IIII1IIIIIIIIl1III11111IIIIIIIIl11IIlIIIIli11i

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

I_ `'= ANTONI MARTIj;•.

+y* 3 Màxima rapldesa r1 Màx{ma qualitat

= AVINYÓ, 19, pral. I Telèfon 17047 : BARCELONA

álliiflilllllllllt11111141111111illililllllllllilllHftIIIIIIliI111IIIIII11íI11111111111111111111111111NH1111H1116

0

M0 p O TTCAM SER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

G°3^1fMl Lz I ij L FL©G°3^D ^l

1N LLGF©©l?l 9E3£3 3^

No ignorem que el que anem a dir faràindignar els fanàtics obcecats, els babausenlluernats per un nom, els crítics ambmentalitat de gaseti'llers, els professionals del'encens i els que aboquen a dojo l'adjectiugenial. Perd no hi fa res. IEns podran tit-llar d'equivocats. Però no d'insincers. Allàva, domes. Margarida Xirgu és una actriugairebé sempre afectada i amanerada. Hemdit gairebé sempre, parqué l'emoció since-ra de l'actriu estrangula l'afectació i l'a-

terpretar. Un joc sempre igual, el que hemprovat de detallar. Dèiem d'Antonia Herre-ro que entra sempre en el personatge, que enescena no es veu mai ella, sinó el tipus creatper ]'autor. Sentim no poder dir el mateixde Margarida Xirgu. En escena, quan ellaactua, no és el personatge creat per l'autorque veiem, sinó la Xirgu, sempre la Xirgu,amb tots els seus tics i la seva cantarella.

Ara bé : corn hem dit més amunt, si laXirgu troba obres originals i d'empenta,

L'escena penúltima de l'obra. de Valle-Inclán, (( Divinas palabras», en la qual Margo-vida Xirgu Creava el pa.^er de Mari -Gaifa

manerament habituals. Ja ho veurem mésaval].

Nosaltres creiean que l'actor i l'actriu hande ficar-se en el personatge creat per l'au-tor, ressentir corn a pròpies les emocionsd'aquest personatge, i expressar-les ambmitjans emocionants. Per tal que aquestsmitjans siguin emocionants, cal que siguinexempts d'afectació i d 'amanerament, quetïnguin veritat i natural. Els mitjans d'ex-pressió de Margaiida Xirgu no tenen veri-tat ni natural, sinó que són afectats i ama-nerats.

Examinem el jac d'aquesta actriu. Unrostre tivant corn un timbal, orfe de mobi-litat expressiva. Uns ulls desmesuradamentoberts que miran sempre enlaire, fixos, cla-vats en el mateix punt, absents, llunyansi inexpressius. U'ns gestos de braços i mansd'un .preciosisme menut i refinat. Una dic-cid que ,és una eterna cantarella, monàto-na, monocorda, amb les síllabes molt mar-cades : una entonació declamatòria, entre-tallada ,per sospirs tènues i aspiracions fe-bles. Aquesta cantarella de la Xirgu, japroverbial, confereix a la saya dicció un ar-tifici lamentable. Tot això, unit a un tollagrimós i unes cosetes de nena mimada,gens naturals, dóna a aquesta actriu unasuavitat i una delicadesa estilitzades, un aireexquisit i preciós, molt rebuscat, del qualel enervi i el temperament són absents. Mar-garida Xirgu dóna la sensació que s'escol-ta. El seu jac és estudiat i calculat. Noexagerem, doncs, quan parlem d'afectació.Afectació que posava fortament en evidèn-cia la naturalitat de Pilar Muñoz en Ni alamor ni á2 mar. Això és una obra d'aquellsenvor Benavente, escrita amb un estat d'es-perit completament passat de moda. Unaobra que fa una gran fortor de comença-ments de segle, plena d'una amoralitat queen aquella època hauria fet un gran efecte,però que avui no impressiona ningú, i ambun epíleg que és una tesi corn una casa.I bé : en Ni al amor ni al mar, al costatde la sincerjtat i l'espontaneïtat, la vitalitati la frescor de Pilar Muñoz, gran actriud'un talent aspre i rude., robust, l'afectacióde la Xirgu apareixia amb una claredatcomprometedora.

Hem parlat també d'amanerament. I ésque la Xirgu només té una manera d'in-

Tlie Majorca Sunand

Tile Spanish TimesEl més important set-manani anglès que espublica a Espanya.Llegit per tots elsanglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

que l'obliguen afer un esforç i a prescindirdels seus llocs comuns ; si ensopega amb ti-pus de passions excepcionals, aleshores esfica en el personatge, experimenta les sevesemocions i les tradueix amb una força i ulnagrandesa, una fibra de gran actriu. Perexemple, Divinas palabras de Valle- Inclán.En l'escena amorosa de la garita, en l'es-cena del bosc, en aquella en qué era des-pullada per uns camperols, la Xingu reei-xia moments impressionants. Oposats alparer de molts crítics solvents, no podemdedicar els mateixos elogis a la seva in-terpretació de La sirena varada d'Alejan-dro Casona, en la qua] la famosa canta-rella feia anés estralls que mai. I és queels grans encerts de Divinas palabras sónesclats passatgers, excepcions .escasses queno fan més que confirmar la regia i 1'amane..rament comentats.

Però si Margarida Xirgu, actriu, ha d'és-ser acollida am{b tota mena de reserves,Margarida Xirgu, directora, mereix elogisincondicionals. No ens cansaríem de lloarels esforços tan intelligents corn desinteres-sats, persistents, que fa per a depurar irenovar el teatre. Rica en una forta cultu-ra general i teatral, audaciosa i assaben-tada, la Xingu no para d'oferir al públicobres dignes i noves, per .atrevides que si-gum, i encara que perdi diners en empre-ses tan atrevides. Abans, quan era empre-sària i directora, la Xirgu va posar en es-cena Santa Joana de Shaw, Un dia d'oc

-tubre de C. Kayser, Mariana Pineda ï Lazapatera prodigiosa de Lorca, obres clàs-siques tan importants corn La serrana dela vera de Vélez de Guevara, El gran teatrodel mundo de Calderón, una pila d'altresobres que ningú no s'hauria atrevit a re-presentar. Ara, s'ha ajuntat amb aquellhome que es diu Borràs, actor desmemo-riat i caricaturesc, d'un grotesc revoltant.I el seu repertori ha perdut to en veure'sobligada a Introduir-hi obres imposades peraquell home, corn El alcalde de Zalamea deCalderón, El gran galeoto d'iEchegaray, Elabuelo de Galdós, Don Alvaro o la fuerzadel sino delDuque de Rivas, Tierra baja iEl místico... Amb tot, malgrat aquestesimposicïons tan acadòmiques corn poc in-telligents, i malgrat el control de la tem-porada oficial del Teatro Español de Ma-drid, la Xirgu, empesa pal seu afany in-colltorçable de renovació, encara té ,pit pera posar en escena obres tan dignes cornLa sirena varada i tan fortes corn Divinaspalabras. Lloable, molt lloable, aquest anhelde depuració i novetat.

Però—també cal dir .això- 1Margarida Xin-gu només es preocupa de renovar el teatrecastellà. I ato es recorda del català, que notan sois necessita renovar-se más que e] cas

-tellà, sinó que és el que ho necessita mésdel mod. D'aquest teatre, del nostre, caigutara entre les mans d'una Aurea de Sarràteatral qualsevol, la Xingu no se'n recordani se'n preocupa. I cada any, en aquesttemps, ens fa la gràcia de caritat de repre-sentar coses tan noves com Mar i Cel, Ma-ria Rosa, Terra baixo., El místic, Els vells,lEl ferrer de tall, que, segons diuen les ga-setilles, serán puestas en escena, representán-dose j or los dos colosos del teatro, en len

-gua nativa.

SEBASTIA GASCH

JAUME PASSAR'ELL

Puuiy da Grècia, 57. — Tdèfoo 79681De lee 3 tarda a la i. ma tinada

SEIENT, UNA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALS

L' AMOR D' UNA SECRETARIAC.-I! ]orde remer

NOTICIAR! FOX SONORNoticies de Lot d món

LA PATRULLA DEL DESERTCuH/a tMaglcn Fox

LA VOLTA CICLISTA A FRANÇA

La Niña de los Peines

cents de cante jondo s'han acollit a aquestadenominació perquè, davant la Hlisenda,l'òpera gaudeix dun tracte de privilegi pelque fa als impostos :a pagar.

Això fa possible que sovinteg:a ara lesmanílestacions d'aquest art, nu prou come-gut ii considerat. Aquests darrers dies, aEa celor.,l, ha' desfilat, 'n quatre sessions,el ho i millor deis cultivadors daquest ge-nere difioilíssim : Cepero, Niño de Marche-ma, Pena (fill), Canalejas, Pepe Pinto, Niñade los Peines, i els famosos guitarristasMontoya, Niño Ricardo, i altres elementsremarcables .

Per sobre de tots ells, i gairebé de totsels que s'hi dediquen, destaca el prestigi dela Niña de los Peines, que .és avui, a mésa més del valor més positiu de tota la gam-ma contemporània, la representació mésgenuïna del que el cante fondo té de tradi-

ció i d'història, per bé que sigui aquestauna història gairebé inédita. La Niña de losPeines és la dipositària de les veritables es-sències tradicionals del cante jondo pur, de

i'autenticitat deis bells estils, a través detotes les corrupcions causades per la co-

mercialització del genere.La ingeréncia del gran públic en el cant

flamenc—que en principi només era cultivatper a esbarjo- d'uns quants, en reunions

gairebé Intimes, d'una selecció espontània,feta parqué la gent aleshores cercaven elcant, a l'inrevés d'ara, que el cant cerca el

públic—ha fet que en ]'execució i en l'elec-ctó del repertori mani el públic allá on abansmamava ]'artista, i això ja se sap que acabacantant cuplets.

Es per això que en aquestes quatre ses-sions hem sentit, a petició de gran part delpúblic, corn el Niño de Marchena feia unaInterpretació d'un cursi pujat d'allò delsgermans Quintero en Amores y amoríos((Era un jardín sonriente — èra una tran-quila fuente — de cristal..., posant-hi tota]'ànima i un munt de condicions personalsque són un prodigi i han fat famós el seunom, que és un deli primers dintre el fla-menc, a despit d'aquestes desviacions la-mentables.

Hem sentit també corn Pepe Pinto, un grancantador de fandangos, ens explicava la llar

-ga història de la hija que vendió su honrapara salvar a su madre enferma, y el hem-bre que la compró no quiso hacer uso deella (! !) y con la chica se casó». I corn Ca-nalejas, un minyó que ha estat la darrerarevelació i que és un estilista remarcable,després de cantar admirablement uns fan-danguillos por soleares, tancava la saya ac-tuactó amb un cuplet : «Rocío, manojito declaveles, capullito florecion, amb un ritmebarrejat de pasdoble i de ganes d'acabar.

I fins hem vist corn la Niña de los Peinesés anunciada, al cap de trenta-cinc anys decantar, corn «da creadora del Mastolito Re-yes)(...

Tot això ens ha fet acostar-nos a la fa-mosa Niña, en busca de la seva autoritzada

opinió i quelcom més d'interessant sobre 1

seva pintoresca persona.L'hem trobada, després de moltes dificul

tats, en la terrassa d'un café de la Ramblaon solen reunir-se tot ele cantadors, toreros,guitarristas, gitanos i gent així. Malgraésser un lloc públic, la Niña de los Peinehi tenia visites. Estava voltada de gitanos.I el bo és que a les nostres preguntes s

vint responia tothom abans que ella. Ude más decidit ens interrompé dient-nosaUzté, lo que tiene que poné en los diarioes que la Nina de los Peines es mundial»gairebé corn donant per acabat un interviuque tot just començava.

—jo em dic de debò—ens diu la Niña—Pastora Pavón Cruz, vaig néixer a Sevilla,

fa quarante-tres anys, al canner del Valle,19, i sóc gitana corn tota la meya familia.

—... ?

—Vaig debutar, per casualitat, o més bendit per delegació, en una caseta de la Firade Sevilla, on cantava el meu germà Arturo,aquí present (Molt senyor mew», encaixa-des), substituint-lo un dia que havia begut.Aquesta contingència solia ésser tan fre

-qüent, que vaig començar a fer-me célebre.Aleshores tenia vuit anys, o sigui que jaen fa trenta-cinc...

—Per què em diuen Niña de los Peines?Dones per casualitat, i gaire-bé a desgrat meu, perquè can-tava un astil del qual vaig faruna creació personal. Era unamena de tanguito, el Tangui-to de los peines, una interpre-tació d'una cançó que de pa-tita havia sentit a un cec dePila (Sevilla). No era un estilde molta puresa flamenca, iel vaig deixar córrer aviat.Per això, per aquest origen,no m'agrada el meu nom de„uerra ; més m'estimo el meuprimitiu nom, el que la gentem va esborrar per a din-meja sempre la Niña de los Pei-nes.. ?

—Quan vaig començar a és-ser cèlebre, em deien lá her-rnana de Arturo (i aquí es mi-ra orgullosa el seu germà, se-gura d'haver-li donat una sa-tisfacció).

— ?—El meu debut formal corn

a cantaora, i ja corn a Niñade los Peines, va ésser perallà l'any primer d'aquest se-gle, a Madrid, al Café delBrillante, alternant amb tot elbo i millor del cante con fun-damento (és corn' ella anome-na el cant bo de debò i debon estil). Aleshores, en aquestcafé cantaven Arturo Pavón(el seu germà), Angel de Bae-za, Manuel Torres, un delsmés inoblidables estels de laflamenqueria; Chacón (DonAntonio), un cantador davantla memòria del qual ca] des-cobrir-se. En aquell temps, joguanyava quatre duros. DonAntonio Chacón en guanyava

sis, i era el que en guanyava més. Dos anysdesprés, vaig ésser contractada per anar aJerez, guanyant vuit duros diaris; superavaChacón, amb gran esverament deis consa-grats. A Jerez vaig romandre molt temps a laPrimera de Jerez, la taverna més famosa ireconsagrada del món, llavors, la veritableMeca del cante rnn fundamento, soleares, se-guiriyas, gitanas, bulerías, tot allò que d'aquívint anys, si Déu no hi posa remei, no hihaurà qui pugui sentir-ho perquè no que-dará qui pugui cantar-ho. Chacón va fermolt per la conservació del cant pun, i en lasaya lluita contra el mal gust de] gran pú-blic, va patir molt ; els darrers temps de lasoya vida va ésser a bastament xiulat perno ajupir-se a adaptar el seu repertori, queera un tresor de tradició, als imperatius dela moda. Jo vaig capejant el temporal ambun xic més de transigència, tot no oblidantel que és el cant bell i cultivant-lo per pocque l'ambient }ío permeti.

—7L'any 53, abans de la guerra, vaig ésser

contractada amb el guitarrista Molina pera impressionar discos a París i a Berlín.Sóc la primera que ha cantat flamenc per algramòfon. Qivan vaig fer les primeres pro-ves, els enginyers alemanys ploraven sen-lint-me cantar soleares, tant de sentimenthi posava:

—7—He guanyat molts diners, i en guardo

alguns que em permetin tenir una vellesatranquilla. De quatre duros que guanyavaquan vaig començar, he arribat a guanyar-ne cent, que és el que ara cobro per cadaconcert.

— ?—No us puc pas dir qui m'agrada més ni

qui m'agrada menys, car la nostra gent ésmolt susceptible, i no podria fer tants elogiscom caldria perquè tinguéssim la fasta enpau. Us podria dir qui és avui, pel meugust, el més gran de tots els cantadors, peròno fóra ben vist que ho digués jo mateixa.

—7—No us penseu que parlo de ñi. I ara!

Ni del meu germà Arturo. Es tracta d'unaltre germà més petit que jo i de l'orientaciódel qual m'enorgulleixo, Tomás Pavón.

La Niña de los Peines no vol ésser mésexplícita, però hem pogut saber que enaquest germà seu ven el seu hereu, l'homeen qúi ella farà continuar la tradició delseu nom .gloriós i tota la puresa del cantecon fundamento.

Per acabar, vàrem preguntar-li corn neix,corn es forma, corn aprèn i es perfeccionaun cantador, corn va len-se ella mateixa...--Això no s'aprèn. Es troba al bressol,

s'ensuma al canner i es perfecciona a lavida. Cadascú s'ho fa all mateix corn pot,i si surt ho o dolent, ja ho diuen els altres,I de vegades triguen molt a dir-ho...

Però un gitanot d'aquells que volten sem-pre la Niña, va voler treure'ns de dubtes

—Zabusté cómo 1ué que se dedicara laa Niña al cante? Pué ro ze lo explicaré a urté

en dos palabras. La Niña, zabusté, fad aMadrid con zu mare, pa ve a vu tía To-masa, pero en cuando llegaron la tía Toma-sa s'habfa muerto y entonces, pos claro, no

t tuvo más remedio que dedicarse al cante,s Vàrem plegar. A la terrassa anaven arri-

bant els que sortien deis toros, de veure elo- Gallo i Belmonte. Tot plegat agafava unn aire retrospectiu. La Porta de la Pau es co-

ronava amb un crepuscle sinistre. Pujàrems la Rambla tot recordant aquella copla por

soleares que la Niña de los Peines ha letfamosa

Fins als més allunyats de les aficionsfoikòriques deu haver arribat alguna ve-gada el mom famós d'aquesta dona, veri-table institució del cante jondo, més cone-gut ara amb el pintoresc gnom d'ópera fla-menca .

Això d'óperá flamenca sona d'una mane-ra estranya i molta gent no encerten a ex-plicar-se què té a veure l'òpera amb el cantejondo. A desgrat del que sembla, l'expli-cació no pot ésser más senzilla. Els con-

Deja que la,gente hable,que nzás hablaron de Diosv era de mejor linaje...

ERNEST GUASP

I

,Y111i4LIDR

EL TEATREMargarida '" La Nina de I®s Peines.a diverses ciutats de Catalunya funcionen

unes agrupacions anomenades Amics del Tea-tre. Sembla que llur objecte hauria d'ésserdonar representacions de teatre selecte. Suc

-ceeix, justament, tot el contrari. El que fanes conrear, amb un entusiasme digne demillor causa, un aspecte del teatre casteilàel carrincló.

Un company nostre n'ha parlat fa unsquants dies a La Publuiitat i ha dit ambmolt d'encert, que aquestes agrupacions ca-uen en un lamentable provincian sme. «Esdina — ha escrit textualment —que tot llurafany consisteix a procurar que vagin a tre-bailar a les respectives çtutats les companyiesmadrilenyes de vers que. d'un cap de l'any al'altre, i sobretot a l'estiu, pasturen per adicorn a terra conquistada.,

E1 nostre company té rnú. I per la nostrabanda recolzarem la seva nota amb uns co-mentaris de la nostra collita.

Començarem dient que el fet d'ésser o d'a-nomenar-se amic del teatre, en català, su-posa unes determinados obligacions i àdhucgustos i no dóna dret a representar comè-dies dolentes, corn Hay que ser modernos,d'un sen yor que s'anomena Honorio Maura,i no permet, tampoc, posar en escena unaaltra comèdia, aquesta no dolenta, ans béidiota, titulada El negro que tenia el almablanca. Suposa, en tot cas, representar co-mèdies catalanes dolentes, que també n'hiha, i principalment bones, que tampoc noen manquen. I de no far-ho així, cal modifi-car el rètol de la façana en aquest sentitAmigos del Teatro, en castellà, i declarar laseva adhessió manifesta i incondicional a lacarrincloneria castellana de segon grau.

En honor a la veritat hem d'aclarir queEl negro que tenía el álma blanca no fourepresentada en una fundó organitzada peraquests amics del teatre que s'embadaleixensentint parlar castellà macarrònic, sinó enuna entitat catalanista, eh la qual les dis-cussions polítiques han estat mterdites re-glamentàriament. La qual cosa vol dir queencara hi i Iba un pitjor.

Bé. Corn que la malura ja s'ha generalit-zat, és hora de sortir-li al pas. I de dir,clar i català, que per aquest viatge a lacarrincloneria teatral castellana no calien al-forges del país.

Que ésser o dir-se amics del teatre no voldir establir sucursals als pobles de Catalu-nya, i ara menys que .mai, del Polioramao del Barcelona, amb ]'objecte, al capdavall,de proporcionar-se la satisfacció vanitosa ipueril d'acoblar la carrincloneria pròpia ambla que traspua d'aquesta mena de teatre,feint-ne un producte estival embafador.

Esser o dir-se amics del teatre suposarealitzar quelcom de més seriós que. no pasel cultiu d'un ,passatemps grotesc.

El nom que horn adopti suposa un cri-teri, un coneixement i un gust determinat.L actuació segad la fins ara ear 1 majorpart de les agrupacions esmentades dónaa entendre tot el contrari.

No exposaríem .aquest parer nostre siveiéssim que, almenys, presidís un criteriafinat en la tria de les obres..Però resultaque es va del .Pedro Mata al Muñoz Seca,passant pel iMaura i altres quiconques,amb una inconsciència esfereïdora i, fran-cament, no resulta gens .afalagador ima-ginar-se que al capdavall del que es tractaés de demostrar, en comptes d'una auténticaamistat pel teatre, unes ganes irrefrenablesd'embadalir-se corn uns perfectes provinciansescoltant les frases subenginvoses d'un MuñozSeca o les buidors retòriques, pseudo-tras-cendentals i, de fet, analfabetes, del rabiosa-ment monàrquic Honorio Maura, passant pertotes les gradacions de la carrincloneria.

Nosaltres som deis que hem dit i repetitque, em general, el teatre castellà contempo-rani, començant pdl de Benavente, és .anal-fabet i pedant quan té la pretensió de plante

-jar i resoldre »problemes», i que. quan es mouen urn ordre.més limitat, no passa d 'ésser lacontinuació de la típica penya de café madri-lenya consagrada al xisto, per bé que remu-Ilat i diluït pel cafè amb Ilet.

D'aquest teatre només se'n salva un autorel senyor Caries Arniches, davant del qual enstreiem el barret amb tots els respectes.

Al costat d'aquest teatre que començaamb Los malhechores del bien—el títol so-lament, ja promet—i .acaba en Las mujeresdel Zodíaco—car tot, al capdavall, ve aésser el mateix —, la nostra Botifarra dela llibertat, el nostre Castell deis Tres Dra-gons, la nostra Teta Gallinaire, posem perexemples, són obres molt importants. I elDon Gonzalo o l'orgull del gec assoleix ca-tegoria shakespeariana.

Hem dit més amunt que per aquest viat-ge cap al país inefable de la carrincloneriano calion alforges? Afegim que, encaramenys, aquestes alforges han de portar elrètol d'Amics del Teatre, en català, la qualcosa es pot considerar en aquest cas corn unasolemne rifada.

^IIIIIIIIIIIIIIII[IIIIIIIIIIIIII IIIIIIII[IIIIIIIIIIIIIII IIIIII[II[IIII IIIIIIIIIIIIIIIII I III IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIL^

JA TÉ ENCESA LA CUINA

Plats típics catalans

PEIX A LA MARINERAL t n

Plaça de la República

I . .. . cantonada Fiveller

Telèfon 18548

11181111111111111H111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuIIIIIIIIII11111111uIIIIu IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT

Societat Espanyola de Carburs Mo131'IîcsCorreos: Apartat 190 BARCELONATele$.: "Carbura" Mallorca, 232 Telèfon 73oí3

CARBUR DE CALCI; Fibriquea a Berga (Bucelona) i Carcu-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fibriquea aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT dsfils i peces seda. cotó L altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris L domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

LES LILETRE/

Serien les tres de la matinada quan vaigsortir de l'Ateneu . A la plaça de Catalunyavaig pujar a un 21. A la plataforma del dar-rera hi anava Pere Aldavert.

VGs a aquestes hores? — vaig dir-li, totsorprès.

—Me'n vaig a buscar 'En Solé i Pla.L'Angel se'ns mor!

No vaig saber qué respondre. I vaig de-cidir acompanyar l'íntim de Guimerà a calmetge.Mentre Aldavert pujava l'escala, emvais quedar a esperar-lo, a la vorera de laRonda de Sant Pere, davantde can Soló i Pla.

Mentrestant, el vigilant, alqual s'havia afegit el sereno,em preguntava, em •buscavaconversa, i en saber que anà-vem a despertar IEn Solé i iPlaperqué En Guimerà s'estavamorint, exclamava :

—,Don Angel es mor? Qui-a desgràcia per a tots!Aquests mots poden servir

d'6ndex de la popularitat delnostre dramaturg.

Al cap de poca estona, bai-xaven Pere Aldavert i el doc-.for Solé i Pla. Aquest va en-trar un moment a can VicençFerrer, a proveir-se d'uns in-jectables, i tots tres, a totapressa, ens dirigírem al car-rer de Petritxol, on Pero Al-davert vivia i on s "estava ,mo-rint don Angel.

**x

En aquella casa, corn és desuposar, regnava el descon-sol : el doctor Solé i -P'la esmostrava francament pessi-mista.

—Però, no es salvarà? —preguntava Adriana Aldavert.

I corn que aquesta pregun-ta no obtenia resposta afirma-tiva, Adriana Aldavert arren-cava en un .plor desfet.

-Per Déu, calla! —li obser-vava la seva germana Sara—.No veus que ]'Angel et potsentir? La cam

—+Pobrre Angel, corn pateix!-]deia Pere Aldavert.

Des de la cambra on es trobava el malaltva arribar :al menjador un ai! desesperat.Tota la família Aldavert s'hi traslladà ápres-sadament.

Em vaig quedar sol. Les mirades se men'anaven a les parets de l'habitació, plenesde quadros ï fotografies. Un retrat de Mar-garida Xirgu, afectuosament dedicat al dra-maturg. Una corona de bronze. Un Mane-lic... Una fotografia sobretot s'enduia lameya atenció; hi havia el poeta rodejat d'iin-fa^nts, acariciant amb els dits les galtes deles criatures que se'l miraven amb ulls decuriositat. IEl rostre de Guimerà tenia unaexpressió alegre.

Diamunt el marbre de la xemeneia hi haviaun retrat del poeta, .amb la seva barba i elsseus lents, i uns ulls la 'alum deis quals eraesmorteïda, d'aquell color .mal definit quetenen els ulls deis veils i de les criatures depit, però d'una expressió dolça i malencò-nica.

Seguia dedicant-me a la contemplació delsobjectes d'aquell menjador, quan va tornar-s'hi a reunir la familia Aldavert. Sara iAdriana refusaven, sense raonar-la, corn ab-surda la idea que Guimerà pagués arribara morirse, a despit del que deia Solé i Pla

—Molt greu, molt greu... El que és jo, perdesgràcia, no puc concebre cap esperança...

Pere Aldavert va tornar al capçal del hitdel seu .amic que es mona irreme ablement.Adriana va seguir el seu pare, 'En Solé i Pladonava disposicions.

-Podrà reposar?—No ho crec — deia el metge.Adriana va tornar:—Ja no es queixa. Qui sap...

Exit en la mida

Corbates inarrugablee

IPtjamee a bon prea

JAUME I. 11I Telèfon 11655

Aquesta filia de 1':Aldavort tenia una es-perança contra totes les adversitats.

Abans de retirar-se, el doctor Solé i Plavolgué tornar a veure el malalt. El pols eramolt débil ; la temperatura, inferior a lanormal.

Què es podia esperar? Sara i Adriana no-més esperaven un miracle.'

El rellotge deixà caure les cinc. Queien apoc a poc les campanades de la torre de laCatedral ; després, del campanar del Pi ; des-prés, la campaneta d'un convent anunciava

bra mortuòria d'Angel Guimerà (di-buix d'A. Cardunets)

a missa matinal. En una galeria propera, uncanari començava a cantar.

Ens acomiadàrem de. la familia Aldavert isortírem, el doctor Solé i Pla i jo. AI carrer,les cases encara dormien, amb les persianesi les cortines caigudes. Al carrer de la Porta

-ferrissa ens vàrem creuar amb unes anongesque es miraven molt el metge. Potser el co-neixien d'alguna casa on havien vetllat ma-lalts. Caminàvem silenciosos.--Queda alguna esperança, doctor? — vaig

dir per a troncar-lo.—Cap, ni una. A penes si pot parlar.

S'està morint corn una criatura. Només unmoment s'ha queixat, perquè patia horrible-ment. Dintre poques hores entrarà a l'ago-nia, que potser serà llarga...

-_iPerò, aquesta tranquillitat d'ara?—No vol dir res. L`Angel se'ns mor...El dia .avançava. Pchs carrers, pchs tram-

vies, anaven gent que havia de començar eltreball. Ja feia estona que era char quandeixava eh doctor Solé i .Pla a la porta decasa seva, a ha Ronda de Sant Pere. Desprésde tancar la porta, el vigilant es posà aparlar amb un dependent de can VicençFerrer que Ii havia preguntat

--Com segueix Em Guimerà?—Déu de Déu ! Quina desgràcia per a

tots — va acabar el vigilant.Vaig empendre, tot trist, Passeig de Gràcia

amunt. Barcelona es desvetllava sota un solardent.

De tot això, ahir en va fer deu anys. Tot-horn recorda, després, aquell enterramontapoteòsic, i tothom recorda, més encaro, elmom d "aquel] gran català.

RAFAEL. MORAGAS

Llegiu cada tija

LA PUBLICITATel millor diari català

UNA NOVELLA DE GIRAUDOUX

"Combat avec 1'ange"

Un dels m.és notables escriptors francesoscontemporanis és Jean Giraudoux, que, cornPaul Claudel, pertany a la diplomàcia, enla qual inicià la seva carrera em 1910, des-prés de viatjar per América i per Alemanya.D'altra banda, és prou sabut que bon nom-bre d'escriptors francesos són funcionaris.

Diuen que Giraudoux és un escriptor di-fíci l'. Això no ,és exacte, si no es vol reduiral mínimum la facultat comprensiva del lec

-tor d'avui dia. Es cert que tots els llibresde Giraudoux conquisten el lector ,pel char-me que desprenen, però sovint no és massafàcil entreveure, sota ]es allegories refina-des i el contorn agradablement preciós dclpensament i de la forma, el sentiment jus-tíssim de la matèria humana contingut entotes les obres del gran escriptor. PerÒ espot afirmar que el fet dominant que apa

-reix de l'examen de totes les obres de Gi-raudoux, és la puixança creadora de la in-iclligenoia.

No fa gaire que aquest escriptor ha publi-cat una nova novella, Combat avec l'auge,que ha estat rebuda, en general, favorable-ment per la crítica.

En aquesta novella hi ha trossos admira-bles corn un oo1loqui entre el president Bros-sard i un industrial metallúrgic alemany,que recorda aquella traça que en 1928, .ambSiegfried, posà Giraudoux al primer rongledeis autors teatrals francesos. El presidentBrossard, en el qual es reconeix immediata-ment Briand, és perfilat a.mb la mateixa màde mestre que, en 1926, en Bella, retratavaal viu, sota noms manllevats, Poincaré iBerthelot.

Giraudoux té un càrrec important al Quaid'IOrsay, que per e11 és un observatori d'ho-mes i de fets. L'hem vist alguna vegada enla planta baixa d'aquell edifici, en la soyataula, quan era cap de 1'oficin.a de premsa.La seva mirada serena darrera les ulleres,el seu somriure lleu i gairebé perenne, ensfeien pensar en la famosa frase de Buffond'estil és I'home». L'estil és, en efecte, undeis majors encisos deis llibres de 'Girau-doux, acompanyat però d'una profunda con-cepció de pensament.

Tant en el teatre corn en la novella, Gi-raudoux ha conegut l'èxit, de pú'blie i decrítica; fins hi ha qui ha dit que era elmés interessant deis escriptors que s'hanafirmat després de la guerra.

Han estat cercados similituds entre Gi-raudoux i e] seu company en la carrera di-plomàtica, 'Paul Mora^nd. IEn la nostra opi-nió, no hi ha tal. Giraudoux juga amb ele-

Giraudoux, per Major

ments superiors als de Morand; mentre elsjocs de paraules i d'imatges d'aquest sóncomprensibles per tothom, Giraudoux s'es-merça en jocs més subtils i d'una majorintelligència.

Giraudoux havia estat un collaborador deBriand i dlHerriot. La conversa, del Com-bat avec l'ange, entre Brossard (Briand) il'industrial alemany, ens revela Giraudouxcorn un dels exponents d'aquella França in-tellectual, pacifista i democràtica, i posa sotala soya veritable hum la figura de Briand,que les Memòries de Stresemann tenien lapretensió de disminuir.

Quina intriga té — potser es preguntaràel lector — aquesta novella de Giraudoux?Ah, no és pas costum actual el d'explicarl'argument de les novelles, mal que no siguisinó per a no estalviar la feina de llegir-lesal lector massa amic de les comoditats i pocinclinat, en aquesrs temps de presses i decrisi, a comprar llibres.

Jean Giraudoux nasqué en 1882 i debutéen 1909 amb Les Provinciales ; dos anysdesprés publicà L'école des indiffévents, iLectures ¢our une ombre em 1917 i Simonle Pathétique en 1918. Però el seu renomdata de després de la guerra. Entre les se-ves obres, anotem : Elpénor x(1919, refetaen 1926), Adorable Clio (1920), Suzanne etle Pacifique (1921), Siegfried et le Limou-sin (1922 ; sis anys després, reprengué eltema per a for-ne una obra teatral), Julietteau frays des hommes (1924), Bella (1926) i

la seva continuació, Eglantine, plenes d'al-]usions polítiques. L'éxlt de Siegfried el de-cidí a continuar pel camí del teatre : Am-phitryon 38 (1929), Judith (i93a) i el recen

-tissim Intermezzo, sense abandonar però lanovella.

Jean Giraudoux ha exercit uua àmpliainfluència per l'originalitat del seu estil il'encís poètic de les seves creacions fins alpunt que se'l considera corn un cap d'escola.

ATuos NOVELLIS

Ynn.nul,.nnnn....n,.nnn..........,n.nnnn,.....nn.nnnnn.nnn.,P.

LENDING AME I AN LIBRARYFONTANELLA, 10

rnnnnmmnmnnuununnnummI,uunIIII• umaumunnur.

En la sèrie estrangera de llar BibliotecaA Tot Vent, les 'Edicions Proa han publicatdarrerament la versió de dues novelles que,tot i ésser curtes de dimensions, tenen indub-tablement una positiva importància per talcorn representen la primera aportació al ca-talà de l'obra de dos deis escriptors més re-presentatius del nostre temps. Així corn din-tre la producció de Cocteau, Els In(ànts

Jean Cocteau

Terribles té una gran categoria, porqué re-presenta, gairebé, l'esforç únic del seu autoren el camp de la novella, l'obra traduïda deHuxley no té una importància similar i és,indubtablement, inferior en força i en trans-cendència al Point Counterpoint, a l'AnticHay i fins i tot al divertidíssim Brave NewWorld del qual vaig parlar damunt d'aques-tes pàgines. Dues o tres Gràcies es classi-fica dintre les obres .menors de ]''autor deCrome Yellow, però tots aquells que haginllegit els admirables contes i les novelletesagudíssimes d'Aldous iHuxley saben corn,àdhuc en les pàgines més insignificants deles seves espiritualshistorietes, tot el talenti tota la intelligbncia finfssima d'un deisesperits més selectos deis nostres temps bri

-llen amb esclat. La tria, doncs, si havia delimitar-se a una obra d'un nombre màximde pàgines, ha estat ben feta, i permetrà allector català que desconegués Huxley d'aca-car-se amb un deis coneixedors més lúcids del'esperit humà, del nostre temps i de llurscontradiccions i conflictos.

He estat sempre um admirador a contracorde Cocteau. Enormement intelligent, peròsempre amb un punt d'esnobisme, d'afanyd'épater le bourgeois, de fer la tombarellagratuita i d'evadir-se a un paradís artificialper due-ne unes quantes imatges inèditesun comediant perfecte. Fill i eollaboradordirecte de l'època brihiant i turbulenta deisBalls Russos, sempre n'ha conservat l'afecteal decoratiu estilitzat i la dèria per una mo-dernitat ultrancera. Però escriu tan bé, sapcrear tals suggestions i donar rm nou pres-tigi inédit als mites seculars, té un tal estilnerviós i acerat, que de vegades s'embolcallaamb les flongeses del somni per a illanearde cop les seves agudes sagetes, que Els In-fants Terribles, llegits en llur traducció ca-talana, han refermat ha impressió que lalectura de l'original m''havia ,produït. Pau iElisabet, germans massa units per barallesconstants, egoistes a consciòncia, situatsmés enllà de la innocència i de la perversi-tat, que habiten un món propi al qual ad-meten Gerard i Agata, éssers normals quecaldrà eliminar, no són, però, figures repre-sentatives del nostre temps. Pertailyein almateix món greu i fatídic on Cocteau haanat a trobar Orfeu i lEdip per reconstruiramb mots moderns i sentiments eterns latragèdia de llur destí. Pau i Elisabet, inces-tuosos a llur insabuda, redimeixen amb lamort que els uneix de nou, amb el suïcidialliberador que l'ombra nefasta de Dargelospresideix, tota la banalitat i la poca-solta dellur vida inútil.

e • a

Lluny, enormement distant d'aquest mónde fantasmes intellectuals, Aldous Huxley enDues o tres Gràcies ens presenta una dona,una simple dona sense complicacions, peròapta a rebre la impressió transformadora deishomes que estima. Gràcia, mare de famíliaavorrida i conscient deis seus deurces, des-apareix per donar lloc a d'altres éssers físi-cament iguals, però que han adquirit un im-

terès i un coneixement extraordinari de lamúsica, o que sostenen i practiquen curiososteories llibertines sobre la vida o que gau-deixen les delícies discutibles d'un particularmasoquismo espiritual. Sota d'aquestes Grà-cies divergents, hi ha sempre, tanmateix, laGràcia única : (cuna inoieta un xic lletja,perd molt gentil,.i a estones bonica gairebé»,que es lliura á l`amor amb totes les sevesfacultats, i que al final, decebuda i traïda,invoca la mort.

Tots els personatges de Huxley i Ilursdèries són tan naturals, tan contemporanisnostres, que àdhuc quan el retrat esdevé ca-ricatura i l'exageració del caràcter o de l'es-cena esdevé visible i traeix e] crític somrienti implacable deis nostres costums que doblael Huxley artista, admetem les figures en elnostre món i les sentien familiars i humanís-simes, Les observacions del novellista sobreles diverses espècies deis llaunes, meravellasament illustrades, e] tipus (altrament, carac-terístic en l'obra de Huxley) de l'home ref i-nadament egoista en el gaudi de l'amor,personificat ací ,pel magnífic Kin.gham, isobretot ]''escena final entre Gràcia i el seuamant, comiat d'un patetismo punyent i queuna exemplar simplicitat de mitjans sugge-reix, .així corn l'evocació de l'estructura te-mática de l'Arietta de Beethoven, que clouel llibre, fan de Dues o tres Grràcies una bellanovella, d'una intelligéncia que no excloupas l'interès ni la diversió. (Porqué, i emsembla útil de remarcar-ho, Aldous Huxleyano oblida mai d'ésser interessant i divertit.)

Tant Maria Teresa Vernet corn RamonXuriguera han fet precedir llur traducció peruna introducció en la qual estudien, respec-tivament, les figures de Huxley i Cocteau.Presentació molt justa i dita amb ohs motsque cal, e1 pròleg ajuda a compondre i assi-milar l'obra traduïda. Si en aquest aspecte

Aldoux Huxley

la feina de Maria Teresa Vernet i de RamonXuriguera mereix les més sinceres lloances,potser en l'aspecte de la traducció hi ha al-gumes deficiències que una correcció més se-vera hauria segurament eliminat. Jo com

-prenc que traduir la prosa de Jean Cocteaués una tasca molt difícil, però és inadmissi-ble en un bon coneixedor del francés quetradueixi un sacré bruit corn un soroll sa

-grat.RAFAEI, TASIS 1 MARCA

911EI11111l11111116111111181111lIIIIIiRBtllç6!ll1à0111i111_

= ESTIUEJANTS!

No lieu a l'atzar les vostres lectures

Al camp o al balneari no tindreu

a mà els llibres que voldrieu, si

abans no lieu passat a prover -vos

ala:

_ LLIBRERIA CATALONIA

3, Ronda de Sant Pere, 3E Telèfons :12456 i 11147

Á 1 I 11111 I I I I I I 11111111111 111111111111111111111111111111111 F

ARA FA DEU ANYS

«L'Angel se'ns mor!» ELS LLIBRISJean Cocfeau, Els infants terribles, Erad. R. Xuriguera. --A1dous Huxley, Dues o tres gràcies, Erad. Maria T. Vernet.

(Edicíons Proa)

VialgesRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Viatge en autocar Pullman a Suïssa, Alemanya,

Itàlia i França amb motiu de la Passió a

OBERAMMERGAU

Dotze dies de delicioses vacances per

720 ptese tot comprés

Pròxima sortida: 31 de juliol. - Ultims dies d'inscripció

.,IL)]i

LES ARTS I ELS ARTISTESEls premis_deis Salons I PROjECTOR Novetats arqueològiques

Corn nu podia ésser ,d'altra manera, dar-rera l'atorg.ació deis Premis deis Salons dePrimavera, ha aparegut la incondicional ras

-tellera d'imprecacions i de disgustos entreels artistes que componien el catàleg. Aques-ta inveterada actitud, a la qual afortunada

-mont no ens acostumarem mal, ens ha letpensar, en més d''una ocasió, que caldria es-tablir una norma limitadora en la conces-sió. 'Es a dir, subjectar aquesta a condicionsque no deixin hoc a dubtes quant a la ideaper la qual s'ha premi.at una obra deter-minada.

Per estímul i per consagració són els tí-tols que compten ambmenys possibilitatsd'equívoc, i per taint són els que de fetlimiten més estretament les possibilitats del'escàndol ulterior.

Sentades les coses en aquest punt, ens per-meten de pensar que amb el destriamentalludit s'evitarien els enrunaments morals il'eclosió de les protestes que gairebé semprederiven en lamentables atacs personals.

Cal però que fern constar el nostre criterirespecte quina de les dues espècies de pre-mi preferim.

La situació actual del nostre .art, on domi-na una monotonia considerable amb poquesdesviacions cap a la genialitat, ens fa de-cantar preferentment per escollir la recom-pensa cedida a l'estímul.

Parlant sobre fetsconcrets ens entendremmillar.

El Premi Isidre Nonell, recaigut sobrel'obra de Manuel Humbert, el consideremd'atorgació perfecta, já que participa del'estímul en una gran .part i d'una consagra_ció en un petit percentatge.

Humbert — corn si el premiat haguésestat Domingo, Sisquellá o .algun altrenom que podríem trobar —, significa per a!'art català una veritable fita. Fita que enaquests temps de culte al quadret, deixa en-treveure disposicions per aténver tots elsideals que la pintura reclama.

En canvi, el .Premi Diamià Campeny, con-cedit a l'escultor 'Clarà, representa un falldiscutible en tot el seu contingut. L'estímul,amb l'artista alludit, no hi compta ni hi potcomptar. Es cert, nosaltres no en dubtem niun moment, que Clarà es mereix un premi,però aquest, àdhuc per la importància del'artista, ha d'ésser d'una altra .mena. Hiha, per exemple, una Medalla de la Ciutati altres distincions més escaients.

Si el Premi Damià Campeny ii fou donaten caràcter de consagració, la idea no loutampoc d'un gran encert. Clarà potser estàper sobre de les consagracions d'aquestamena, i el fet d'haver guanyat el premi sem-pre ens farà un efecte semblant al que ensfaria !Pau Casals vencedor en un concurs devioloncellistes.

Si ara reconeixem, doncs, que C1arà, perles seves 'circumstàncies especials, esdeiéun cas únic a Catalunya, ja som a haver deproclamar la necessitat de l'orientació deispremis cap a urn camí d'estímul.

Donades les característiques del nostreart contemporani, en el qual existeix unaenorme analogia qualitativa, haver de pre-miar en aquelles condicions seria una labord'una visi& i responsabilitat molt aceentua-

la col"lecció completa de

MIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Histèric de la Cm-

tta, placa de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,

"Casa de I'Ardiacá", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

des que sols evitarien els comentaris ence-sos pel que respecta als genèricament qua-l ificats de «consagrats)), però que ja cons-tituiria un èxit obtingut sobre la maledicèn-cia tan escampada en els medis artístics.

Concloguem doncs que els premis en-guanv instaurats han tingut, pel que fa al'escultura, una falla que corn més tempspassi més proporcions adquirirà, ja que alvoltant del vencedor s'han aplegat obres iautors que •equerien, per la seva continuï-

Clara — Nu de noia (Premi Damià Cain-henY 1934)

tat, el seu valor i la seva obligada modès-tia, una mirada més exorable. 'En una pa-raula, el premi ha deixat d'ésser aquell es-tímul tan de primera necessitat en l'exercicide !''art a casa nostra. I pel que fa a lapintura, estenem la nostra felicitació alsque han fet prevaler el nom d'Humbert, ser-vint així l'enlairament de la pintura crida-da a perdurar a través de totes les temp-tatives i les falses elucubracions. Ambaquesta decisió, ja hem dit que hauria estatigual recaient en algun altre artista, s'havingut a premiar Fart que compta amb mésarguments per a fer retornar la pintura alseu veritable punt de partida, que mai noseré l'ós i abús del quadro pel quadro.

Un renaixement en aquest sentit podriaportar l'atorgació del Premi Isidre Nonellpel que ha representat. Si així fos, seria!'hora de creure .més que mai en P'eficièn-cia deis premis d'estímul. I ja ens perdona

-ran els lectors la repetició infinita d'aquestmot en el present article.

ENRIC F. GUAL

«Publi = Graf»Acaba d'aparèixer a Barcelona una nova

revista, que, corn a portantveu del Publi-Club, és dedicada exclusivament a questionspublicitàries.

Aquesta nova revista, Publi-Graf, és pre-sentada en fulls taladrats, tal corn un bloc,de manera que, en ésser col1eccionada, hornpugui aplegar els treballs publicats segonsuna rigorosa classificació per matèries.

Deis diversos treballs que conté, tots ellsinteressants atès el programa de la revista,citem, pel seu caràcter més escaient a ésserremarcat en una pàgina de questions artísti-ques, l'article de F. Millà, L'art de fer par-lar les lletres, del qual extraiem aquests pa-ràgrafs

«Llegir no és — corn fan els infants —desxifrar les lletres una per urna, sinó méscertament fotografiar grups de lletres o demots formant imatges.

»Això ha fet que els dibuixants que esdediquen a la publicitat, en creure que am.bla lletra d'impremta no es podia obteniraquella flexibilitat adequada en casos con-crets, ni molt menys la decoració d'un textdeterminat, ni l'homogeneïtat lletrfstica ambel grafisme publicitari, s'hagin pensat queaplicant el seu art al dibuix de lletres defantasia, podrien donar nova vida a l'anunciillustrat. Però quan no es domina la téc-nica epigràfica, i sois es fa gala d'una audà-cia artística que consisteix a canviar l'es-tructura bàsica de 1 alfabet romà, presen-tant-lo en formes i masses noves i estra-nyes, llavors es viola l'hàbit de la lecturadel públic, destorbant una reacció óptica delqual el costum de tota la vida n'ha fet uninstint del lector.))

Waffeau í QuillardHi ha plet entre el M'useu del Louvre i

l'antiquari que li va vendre, aviat farà cincanys, dos quadros que tothom va creurealeshores que eren de Watteau, i que des-prés d'una campanya del diari Comedia cal-gué acabar atribuint-los més modestamental seu alumne Quillard. Preses per uns Wat

-teau, aquestes teles passaven per obres mes-tres. Reconegudes corn de Quiillard, ningú

no en vol sentir parlar. I el Museu — d''al-tra banda, sense que sigui posada en causala bona fe de l'antiquari, ni el cop dull delconservador que proposà l'adquisició — re-clama la suma d'un milió i mig de francs,pagada per aquests desgraciats quadros quanes creia que eren bons.

Evidentment, aleshores horn havia letmassa honor a Qúillard ; però ara no me-reixia tan mals tractes. No era pas aquestal'opinió d"un marxant dotat de flaire, mortrecentment. FDencà que començà a éster dis-cutida l'adquisició del Louvre, féu venir dePortugal — on Quillard visqué llarg tempsi on es trobaven la majoria de !es sevesobres — les millors teles d'aquest pintor,llavors por conegut, per deixar que s'anes-sin fent bones en el seu magatzem, on en-cara deuen trobar-se.

Pensava, amb raó, que una confusió tanoficial conferia al deixeble de Watteau unavàlua que tard o d'hora es convertiria enuna cotització corn fins aleshores no era d'es-perar.

Lladres expertsTa! corn trobem aquesta noticia la donemEls raptes de fills de milionaris nordame-

ricans s'han let massa difícils i els gangsterss'han buscat urna altra cosa : s'han endutdel museu de Cumberland les peces més es-timades. Han portat la insolència fins al'extrem de retornar al conservador del ditmuseu un Bellini que han considerat fals.I el més bo del let, és que examinat detin-gudament el quadro, ha calgut reconèixerque els !ladres tenien raó!

Proudhon, Marx, Picasso'Ajuntar el darrer nom als dos primers no

és pas una combinació esperada ; no gensmenys, així ho ha let Max Raphael en unllibre tendenciós i pm còmode de llegir, pied'idees: Proudhon, Marx, Picasso, dedicata la sociologia de l'art.

S'hi retreu l'apòstrof _de Proudhon als ar-tistes : «El nostre ideal és el dret i la veri-tat! No us necessitem. Si esteu al serveideis corromputs, dels luxosos, deis ganduls,enrera! No volem saber res del vostre art.L'esdevenidor és esplèndid davant nostre.Hem de construir 36.000 cases comunals,altres tantos escoles», etc. Max Raphaels'adhereix a l'opinió de Marx que Proudhonera un petit burgès.

Quant a Marx, diu l'autor : a'E1 marxis-me fa taula rasa de totes les illusions deconsciència — condicionades per llur clas-se — deis savis burgesos, tals corn l'indivi-dualisme absolut del gem, la independènciaI 1'aútonomia absolutes de l'esperit, el ca-ràcter immanent de la història de l'art. Veuen aquestes illusions els prejudicis d'unaépoca històrica netament determinada.))

El tercer assaig, sobre Picasso, només ésescrit per a arribar a la conclusió de l'ín-tima correspondència entre l'obra de Picassoi la burgesia actual.

: iÍ' 1Í

N

l f',I^

'.y

—La mare em diu que Ii torni les pín-doles. Ho ha provat amb totes i no se n'hapogut empassar cap.

(Marianne, Paris)

l n 1929 començaren prop d'Irkustk, aSibèria, unes excavacions de cultura prehis-tòrica dirigides pel professor rus Gerassi-mov. Darrerament aquestes excavacions handonat el màxim rendiment des de llur inici.Ultra armes i emes elaborades en dent demamut, s'hi han trobat estatuetes femeninesnues, del tipus esteatopigi de la Venus deW llendorf, peixos i ocells, petites escultu-res que corresponen cronològicament al pe

-ríode auri^nyacià. Aquest material, junt amb

El retaule de mestre Benedyct

peces de collar i algunos altres esculturesla significació de les quals resta enigmàtica,tenen un caràcter que les aparenta a lacultura prehistòrica del Nord de la Medi

-terrània, cultura sense parió, fins ara.xe•*

La missió del doctor Frankfort, de l'O-riental Institute, de la Universitat de Chi-

cago, missió portada a la Mesopotàmia, haexcavat al hoc de Tell Asmar, durant eldarrer hivern, i ha trobat part del templeal Senyor de la Vegetació, Ab-u, edificidestruït i reconstruït diverses vegades, ambla particularitat que cada reconstrucció for-ma acuradíssim estrat d ' unes poques pol-zades, amb pavimentació nova cada vegada,Entre els estrats es descobreixen, curosa

-ment agençades, estàtues, estatuetes, escul-tura vària i vaixella de metall amb epi-grafia, semblant a la vaixella metàl]icad'Ur ; també vaixella d'alabastre. Les es-tàtues, de mitja grandària natural, i lesestatuetes, són de molt bon estil, amb manspetites i ulls grossos d'incrustació, talladesen marbre o en alabastre i policromadescerts details, corn, per exemple, el cabell iels ulls, són de material diferent, petxina,pedra dura, betum, etc. 'Entre les susdites

tat t d.'. ..'..-i.-.- h t b t 1 wnes ue es 1C pe ras Ala CI oa ag ape-tita obra de voni ï, ço que és més curiós,uns Idols de marbre del gruix de rajolataillada en forma de guitarra, corn els quees troben a l'arxipèlag grec de les Cíclades,de l'època prehistórica.

***

Les excavacions de la recentment desco-berta Agora d'Atenes continuen amb èxit.Horn hi ha descobert, ultra escultura i cord-mica de cronologia vària, el fonament d'untholos o temple circular. Al costat de tanbones noves .altres de ben alarmants ensvénen de la pròpia Atones : una roca d'al-gunes tones de pes s'ha després del costatNord de ('-Acròpolis, i aquest desprendimentacaba de posar de manifest que la roca de]'Acròpolis es troba corcada per alguns can-tons, rosegada per les infiltracions aquoses;horn tern nous desprendiments i els tècnicshan dictaminat que el fonament de les mu-ralles i el del temple de la Victòria Apteraestiguin probablement minats. Proposen pertant de farcir la roca foradada amb cimenti de practicar-hi un nou sistema de des-guàs. També suposen que caldrà desmuntarel susdit temple de la Nike.

*••s+

A Tuna e! Dejebel, en el hoc de l'antigaHermòpolis, al 'Nord d'Egipte, el professorCabra, de la Universitat Egipcia, descobríel darrer hivern alguns monuments demos-tratius que la cultura grega penetró a l'E-gipte bastant anteriorment a la conquistaalexandrina. Un d'aquests monuments ésla tomba d'un tal Petosiris, sacerdot deToth. L'interior d'aquesta tomba està de-corat amb pintures murals de composició iestil hellenistics, ultra uns relleus que re-presenten Petosiris i els seus abillats adds ala grega, adds a l'egípcia.

Del període ptolemaic es descobriren al-tres tombes de pedra o de mad amb deco-ració interior de pintures al fresc, les qualsrepresenten escenes de la tragedia grega,amb epigrafia grega aclaridora traçada alcostat deis personatges, igual que en la de-coració pictòrica de la ceràmica grega.

A proximitat de l'actual vil-la papal deCastelgandolfo fou descoberta de fa pocsdies bona quantitat d'escultura romana.Sobresurten en la troballa una estàtua de ba-cant i una estàtua eqüestre de Titus FlaviusDomitianus, f11 de Vespasià, ambdues demarbre i en relatiu bon estat de conservació,sobretot l'estàtua eqües tre, peça potser única,en tan bon estat, en l'estatuària romana demarbre. Ambdues estàtues han estat instal-

lades; a manera decorativa, en els propisjardins de la villa papal.

Als Alps francesos, al lloc de La Turbie,existia, més o menys esborradissa, la ruinadel monumental trofeu militar romà que eraamb justícia considerat corn el més impor-tant de tals monuments romans. La colossalruina descollava d'un munt de runa i decases de tota època, construccions sense cap

vàlua artística, casetes de pa-gès que s'havien anat adhe-rint al ruïnós monument i lesquals s'havien construït ambdesferres del susdit trofeu mi-litar. Gràcies a l'esforç del'actual bathe de La Turbie ia la subvenció d'un anglès oamericà, el senyor EdwardTuck, també gràcies a lesrestitucions d'alguns museus,i comptant amb el materialque donaria l'excavació a I'en-torn de la magna ruïna, des-prés d'expropiar i enderrocarÍes construccions parasitàries,horn ha pogut reconstruir engran part el rear i majestuósmonument commemoratiu dela 'Pax Augustea, Si del mo-nument en qüestió es pot dirque és ben bé obra de romans,també es pot dir així de larestauració.

*x^

Un joier de Londres, el se-nyor Wiltram Blanckband, hatrobat, després de pacientsexperiments, el procedimentdel granulat d'or de la joieriaetrusca que tant ha fet parlarels arqueòlegs i els tècnics dela metallisteria .preciosa, sen-se que cap d'ells hagués po-gut encara explicar-se'l.

El dia ii d'abril darrer fourobat de la Catedral de Gandun deis retaulons del gran re=taule de l'Anyell Místic : elretauló dels Bons Jutges a

cavall, el qual té al dors una represen-tació de Sant Joan Evangelista pintadaen grisalla. Es un deis retaulons que,en compliment dels tractats de pau des-prés de la Guerra Gran, Alemanya es voidobligada a restituir a Bèlgica. Aquest roba-tori és dels que fan rodar el cap; perquèes dóna el cas que ultra les grans dimen-sions i el molt pes de la taula robada, ultrala poca accessibilitat en què es troba col• o

-cat el retaule. de ]'Anyell Místic, el ministrede Justicia del govern belga fou advertitdos mesos enrera que es projectava aquestrobatori.

El retauló dels Bons Jutges està valoratal preu de 1, 750,000 francs.E1 robatori aquest ha suscitat de nau la

qüestió de si és millor guardar les obres d'arten els museus o en els llocs per als qualsforen destinados.

x•**

A Barcelona ha estat descobert un noupintor català trescentista, un mestre de pri-mer ren gle : el mestre Benedyct (Benedyctrrze pinta), el qual sigma una taula amb re-presentactó de Santa Quitéria i part de lapradelia del retaule, del qual el retauR seria

La firma de Mtre. Benedyct, en la part su-perior, al mig, del retaule

la taula central ; retaule probablement de-dicat a aquesta santa. El color de Mtre.Benedyct no és pas dels més bells que estroben en les paletos deis nostres trescen-tistes, però, tot i ésser un colorit distingit,'és millor la seva gran traça de pintor vtr-tuosista : el seu desembaràs, la fuga del seupinzell, són condicions sorprenents, intro-bables en cap altre pintor del seu temps.Altra particularitat d'aquest mestre Bene

-dyct és el seu exageradament esprimatxatcànon de proporcions; no fa tampoc de malassenyalar la moda extravagant del mig coilapaperinat de la túnica de la santa titular;aquest coil hiperbòlic es rétroba en una deles santes que es representen a la pradella,i, en sentit invertit i no tan exagerat, enla túnica d'una de les santos que estan pin-tades en petites dimensions a les jambesdel retauló adí reproduït.

Aquest Benedyct deu ésser el pintor bar-celonf Bonet que l'any 1334 intervé em uncontracte que es troba a l'Arxiu Municipalde la nostra ciutat, segons referència deJosep Puiggarl (Memòries de l'Acadèmia deBones Lletres, t. III, p. zqi), les obres delqual eren fins ara desconegudes.

Jonx SACS

e Exit ea la midaCorbates inarrugable.

Ptjamee a bon pie=

JAUME I. u

e Telèfon 1 1656

GUTENRERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Agullers, 1 I Via Leletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

: ., ) ,

v — i: ---- - - . ,1 'šI 1h$ !..Jt.4 LFIJt.1Beethoven en camisa bruna

BIBLIOGRAFIA

Nou manual dels

diversos instruments

El més gran editor musical suís, els ger-mams Hug et Co. de Zürich han donat a laIlum urna excellent sèrie de manuals per adiferents instruments, gairebé tots amb textbilingüe (alemany-francès), cosa que ,possibi-lita a aquestes publicacions una difusió equi-valent en els diversos països germànics illatins. Tots aquests manuals corresponen ales més severes exigències de la pedagogiamoderna i mereixen l'atenció dels conserva-tons i de tots els professors de música.

Hi ha en primer lloc dos manuals per adebutants, amb precioses explicacions : Ma-nuel du jeu du Violoncello, de 'Carl Hessel(professor del Conservatori de Zürich) i Mé-thode élémerttai)re de guitare, per H. Leeb(professor del mateix conservatori).

Vénen després dos altres manuals molt in-teressants i molt moderns que cerquen mouscamins per a dominar el piano : Le cheminà la mémoire musicale, de J. Stumpp. Cornen un film, les figuracions melòdiques decada peça passen davant del nostre ull espi-ritual proporcionant, per un procedimentcompletament nau, una gran facilitat per aresoldre aquest problema important : cornapendre de memòria?

Finalment, assenyalem un importaintíssimmanual de piano d'Emil Frey (professor, deigrz a 1917, de la classe de virtuosisme delConservatori reial de Moscú i a partir de1922 del Conservatori de 7iirich) germà noinferior en talent a ]'excel•ent pianista LVaI-ter Frey, que no fa gaire donà un recitalen la Cultural de Barcelona. L'edició ale-ma 'nya del manual, del qual -sortirà benaviat una versió francesa, tendeix a mostrarun nou camí, a superar les dificultats tèc-niques del piano per una consciència perfectadel que significa «tocar el piano». El manualvol ésser una gramàtica completa d'aquestamatèria difícil i conté en vint-i-cinc capftolsmolt concentrats, tota lá materia en qiiestió.Les explicacions estan escrites en un estilmolt viu, i els nombrosos exemples musicalsajuden a superar amb la major economiapossible totes des dificultats que ens presentala nombrosa literatura deis estudis i el re-pertori clàssic i modenn dels pianistes,

L''editor Germans Hug et Co., de Zürich,mereix un elogi especial per haver posat ala publicació en aquests temps difícils decrisi un repertori tan ric d'obres pedagògi-ques.

o. M.

DISCOSEl conflïcfe ami, la ràdio

La Unió Internacional de Radiodifusió,radicada a Londres, obra cada vegada mésa tall de tribunal suprem dels conflictes queinteressen la ràdio. Ara acaba de publicarla ressenya oficial de la conferencia celebra

-da del ta al zo de juny.Cal tenir en compte que la U. I. R. re-

presenta actualment vint-i-cinc països, ambun total d'uns dos-cents milions d'oients,i es •ompendrà la importància d 'aquest or-ganisme.

Algunsemissors radiofònics havien recla-mat davant la U. I. R. sobre les decisionsd''un bloc de fabricants de discos.

El comité de la U. I. R. que ha informaten l'afer, reconeix el fonament de les reivin-dicacions de la indústria fomogràfica, peròen disminueix les pretensions i proposaràa les dues parts litigants

I. Una limitació sensible del dret d'emis-sió en matèria de.discos now).

z. Una indemnització a tant alçat repre-sentant ]'import deis drets d'emissió.

Fins ara, el professor Schering, catedràticde musicologia de la Universitat de Berlín,gaudia fama d'erudit seriós i important. Lesseves investigacions sobre la història de l'o-ratori i sobre la pràctica musical dels seglespassats, els seus estudis sobre el renaixe-ment musical i sobre la història de l'orguei finalment els seus articles, tan coneguts,sobre l'estètica musical, el situaren en elsprimers rengles de la musicologiainternacional.

Es per això que no hem pogutdominar la mostra profunda contra-rietat ni la nostra dolorosa sorpresa,en trobar en una de les més impor-tants revistes musicals alemanyes,un article d'ell sobre la Gin quenaSimfonia de Beethoven que ens de-mostra que àdhuc els millors cervellsdel món científic d'Alemanya no va-cillen a demostrar, amb una preci-pitada nadaptació», llur fidelitat alnou sistema politic. Poe els interessaque amb un procedir semblant esposin en contradicció amb tots elsresultats aconseguits fins aleshoresambllur treball científic ; poc elsimporta que aquesta servitud de ¡'es-pent envers el poder no corresponguia la reputació mundial de què gau-dia fins ara la ciència alemanya.

Tots coneixem la famosa Gin quenade Beethoven, obra capital i de lesmés conegudes, del geni de Bonn.Sabem perfectament que Beethovenera un fervent admirador de la Re-volució francesa i no vacillem pas a^eure precisament en .aquesta obral'empremta profunda del ric repertoride les idees del temps. Fa molt detemps ja que Beethoven és conside-rat pels músics soviètics corn l'ex-poinent més característic de la ideo

-logia revolucionària en la música.L'alè impetuós del primer temps, elstres cops poderosos del començamenten els quals ]'explicació vulgar havolgut veure «el destí que truca ala porta del móm), però sobretot 1'es-d at de les trompetes brillants deldarrer temps, es presten meravello-sament a tota interpretació d'aquestestil. 'Els russos admiren en aquesta Visobra simfònica un sentiment molt ge- (Scneral d'alliberació revolucionan. Pot-ser tenen raó. Però jo no recordo quemai s'hagin estat de veure només una mani

-festació molt poderosa en una situació anà-loga a aquella en què ells es trohen. Mai no

han volgut concretar aquesta analogia i hanarribat a explicar, potser (suprem horror!),el primer temps de la simfonia corn el «caosburgès pre-revolucionaria i el darrer tempscorn Paparició del salvador bolxevista, deLenin!

Vegeu ara el que el doctor Schering acabade portar a cap en adaptar aquesta simfoniade Beethoven a les necessitats de la justifi-cació histórica cel Tercer Reich. Seguim deprop la seva interpretació. En el primertemps, Beethoven ha volgut representar ((elcombat per l'existència d'un poble empèspe.r la violència fins a la follia» ; en la se-gona, prega a Déu, ple d'humilitat infantil,((que li vulgui enviar un Führer». Per al belltema de ]'adagio, Schering ha trobat àdhucparaules per adaptar-les a la melodia, pro-cediment tristament ridícul en una abra depur estil instrumeintal (u Para l'orella, l'ore-lla, l'orella... )) ). El tercer temps formula lapregunta : )(Qui serà el nostre salvador?,la qual, cosa que no ens estranya gens, trobaimmediatament la resposta : «Vigorós ésl'heroi». Es aleshores que Beethoven, segonsaquesta primera autoritat de musicologia,(rens demostra corn els revolucionaris de saló(els quals seran, no cal dubtar-ne, els mar-

xistes covards), renuncien a llur activitat is'escapoleixen per no tornar mai més». 'Elquart temps, finalment, uno presentarà jamés cap dificultat d'explicació». Per fi, elsalvador, el Führer ha arribat i és cosa in-dubtable que la simfonia eii mi-bemoll deuésser esguardada corn la «simfonia del re-dreçament nacional» ! La interpretació massavaga de la frase Per asfera ad astra deu

ésser concretada en una «imatge de la lluitaper l'existència d'un poble que cerca un Füh-rer i que finalment el troba, un símbol,doncs, que\ llueix davant de nosaltres, elsalemaru.s, precisament en el moment actual,en ple dia». Això és, en pie dia...

Tot aquest raoname t del gran savi ber-linenc és molt més penible si comparemaquestes explicacions insípides amb un es-tudi cientffc que. Schering publicó en 1929(sic!). En aquest estudi sobre possibilitatsde l'anàlisi musical, ens fa saber que l'anà-lisi actual de lesobres musicals ((rebutja lanoció del sentiment perquè amb el sentimentno hi ha cap possibilitat d'arribar a conclu-sions científiques». Quatre ainys abans de larevolució nacional, el doctor Schering con-demaa tot raonament sentimental i advocaencara per un mètode fenomenolbgic que solses deixa conduir per la força expressiva iformal d'un tema musical. Vers un raeiona-lisme modern — heus adí l'objectiu que cal-drà seguir en tot anàlisi i interpretació dig-na de la musicologia del nostre temps. Unany després de la instauració del TercerReich, el mateix home ha renunciat alsbenifets potser perillosos de la ratio i es trobasubmergit en pie sentimentalisme politic, perexplicar a la nova generació els misterisdeis grans mestres de la música clàssica.

0. M.

El sosteniment

de la ràdio

Es precisament el relatiu a les taxes apercebre per l'Estat per raó de l'ús deis apa

-reUs, el que més ens fa sospitar i témer quedurant molts anvs continuarà essent la prin-cipal font d'ingressos la publicitat, i aixòvol dir que continuarà el flagell mes molestI que més perjudica avui l'audició de lesnostres emissores.

Segons la nova llei, els ingressos a satis-fer pels usuaris dels receptors, són de i'So,la i 24 pessetes l'any, segons es tracti, res

-pectivament, d'aparells'de galena, lámpa-res o de més d'aquest nombre. Veritable-went, cal reconèixer que si l'Estat actual-ment es reduïa només a cobrar un impostobservant una actitud passiva respecte al des-envolupament de la ródio, i ara en canvi hade muntar unes emissot-es i explotar-les, hiha un guany positiu.

Hi ha, després, una tarifa destinada alsteiedors d'aparells que funcionen en Ilocspublics, tarifa que és graduada per la con-tribuci ó industrial que pagui el propietari, ival a dir que no es veu la proporció quepugui haver-hi entre una cosa r l'altra, puixes un fet evident que les tarifes de la con-tribució no segueixen la mateixa proporció ala del nombre dels que s'aprofitaran de l'e-missió, i menys encara es pot preveure elsguanys que hagi de proporcionar la utilit-zació de la ràdio als propietaris d'aquestsestabliments que tributin .més. Per contra,és molt de preveure que no siguin precisa-meat els establiments de gran categoria itributació els que més s'aprofitin de la rà-dio; tot al contrari, han estat precisamentels modestos establiments de barriada eisque més necessiten d'aquest element per aconservar la clientela.

Hi ha també una tributació a satisfer perpart deis que utilitzin la ràdio en Ilocs depagament previ, proporcionada a la cabudadel local, tributac ó •que en la pràctica seràde difícil apreciació, puix en aquestes salesel que generalment funcionen són amplifi-cadors de discos per a ballables.

El més interessant, però, és l'establimentd'un impost del 5 per too sobre el valor devenda deis aparells, vàlvules i altaveus inde-pendents. iNo és difícil calcular l'abast im-portantíssim d'aquest recurs, tenint en comp-te les xifres considerables a què ha arribatprincipalment la importació de ràdio en elnostre país (i, dit sigui de passada, hi haviaadí el mitjà d'afavorir la migrada indústrianacional). Establir un impost sobre el valoren venda d'aquests aparells que arriben alsconsumidors a base d'un descompte que os-cilla eaitre el qo i 50 per coo, ens sembla unxic atrevit, puix 1a importóncia de l'impostha d'ésser molt gran, i de tant que ho ks espot anar a parar a un resultat contradictori,corn ha esdevingut en la taxa de luxe del? per roo que grava els aparells de més dedues-centes cinquanta pessetes. La gran part(le la venda dels aparells de rádio, princi-palment a Catalun ya, és feta a base de ter-minis, que cal reconèixer que són molt llargs,i corn que el risc d'aquestes operacions sem-pre hi és, el guanv forçosament ha d'éssergran. Amb això el que volem dir és que peral comerç haurà d''ésser un entrebanc enor-me i suposaró una immobilització de capitalgraindíssima, puix, com és de suposar, elssegells amb els quals es farà efectivaquestimpost hauran de venir ja des dels llocsd'origen, si l'impost ha de tenir eficàcia, ésa dir, a les duanes o als tallers de muntatgedel país. L'aparell de radio té sempre unpreu d'oferta que generalment és molt su-perior al de venda, i això fa encara mésexorbitant aquell s per roo que imposa lanova llei.

Dels molts països en els quals ]''Estats'encarrega de cobrar directament les Ilicén-cies per a ús d'aparells receptors i corn aconseqüència d'aprofitament d"emissió,aquests drets, cal reconèixer-ho, són moltmés importants que els que fixa la nova lleiespanyola, però en canvi són pees els païsosque tinguin establert aquest impost, i entreells Austria és dels que ho fa també d'u!namanera total, A França també s'ha implan-tat darrerament un impost, inferior en pro-porció i que grava només la fabricació i im-portació de vàlvules. Hi ha el cas de Ro-mania, que ha establert una tributació quedistingeix la fabricació i la importació dematerials de Adió.

J. U.

Notes de ràdio

—Però si Ii he dit que el que vull és unbarret ben lleuger !

(Noir et Blanc, París)

t

--iVoleu aguantar el vostre gos d'una ve-gada? Cada cop que em poso a nedar es

tira a l'aigua per a salvar-me!

(Cringoire, París)

PRESENCIA D'ESPERITMr. Brown que torna a casa a les set

del matí. — Corn s'entén? Encara no estàa punt el café amb llet?

(The Humorist, Londres)

- lEscup-te a les mans, o et relliscarà elmànec.

(Everybody's Weekly, Londres)

--Com ha anat aixa? Em predieu quetindré una criatura i ahir en vàreu predirtres .a la meya dona...

(Marianne, París)

•

UuN REFINAT

—Ex ! Es llet condensada!(Judge, Nova Yorlt

ió romántica d'una simfonia de Beethovenhwind, r852. Nova Pinacoteca, iblunic)

♦ r.:oro:o:or000:&o' :o:o:o.►u:oíoi a.:.'...aoao' O):O:C '(C( w íoícoioíocoí.. ío..eo:.&o:o:.:o:ozei."

i.►.•

A A ' : A ' • År.

^ir.►,

¡&

' 1 S ' • A►•^►•^

p.4

• • S • I–^1

•ii

•"

► •

►^4,•;

i:4l

S S. • S•

•

Pi. a • •a - • - t

►•1►& •- 11 •- • • ..-

►•1►

•

►•i

►^ • • • • •

•

►•i►^4

•

•

►^^

•^'

►•i

;i

'4

¡e►t

►J

p • • S. • .. ..

" • ' : • e• I -

' - . . . -

¡•;

►^^e

►^^

►•'

►.`......, ..,O.((,.......(^..,€ . `(€(OXC(O ,o,,,,».,.,.,.,.,.€o.,.,.c o:,Äoo:O..).€€€€€(((( .^

L'endimoníaf gal'lèsNo fa gaire, la premsa anglesa discutia

amb afició una qüestió important per a totanglès : 1a fonética deis speakers. Horn sapels trencacolls de la prosodia anglesa i elpoc acord que entre els mateixos anglesosexisteix sobre aquest punt, que de totes ma-neres és considerat tan cabdal, que s'ha arri-bat a dir que si els anglesos tenen tantd'interès a fer films a Elstree, és per nohaver de sofrir més la pronunciació deisfilms americans que tot bon anglès ha detrobar poc distingida.

Perú hi ha encara una qüestió més difícilper a un speaker anglès: la de la pronun-

ciació del nom de certs pobles del País deGalles. L'enrevessada transcripció d'aquestsnoms és realment capaç de destarotar àdhuc

Un polonès, avesat a un idioma les paraulesdel qual tenen més proporció de consonantsque de vocals.

Vegeu aquests exemples de noms de loca-litats galleses, i ja direu qui és capaç depronunciar-los corn cal, si no és del paísBwlchllan, Cwmbwrla, Llanfair-Pwllgwyn-gyll, Llanllwchaiarn, Mynyddislwyn.

Per sort per als speakers, A. Lloyd Jamesha publicat un promptuari que dóna totesles indicacions útils per a pronunciar correc-

tament els moms gallesos sense fer patir so-hretot els oients d'aquest, país.

IMPRESOS COSTANOu de le Ramble. 45

BARCELONA