Montserrat RoigBarcelona (Eixample) 1946-1991

Montserrat Roig

DonaAutora

Periodista

Compromís social

TempsHistòricinfluencia FRANQUISME

Repressió

Estudia Filosofia i Lletres 1966:Paricipa al Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona. “Caputxinada” 1968: influència del maig del 68 ingressa al PSUC. 1977: programa TV d'entrevistes

Personatges

Anys 60: “certa obertura”es pot escriure CATALÀApareix Edicions 62: Espriu, Pere Quart, M. Rodoreda,Calders, M. de Pedrolo.GENERACIÓ DELS 70: M. Roig,N. Comadira, T. Moix, P. Gimferrer.

Maig del 68 Una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mètodes educatius, la llibertat sexual o les condicions laborals. A Espanya té ressò en les protestes estudantils dels anys 70, que va presenciar M. Roig.

Montserrat RoigProducció literària

Molta roba, poc sabó …

i tan neta que la volen (1971) (contes)

Ramona adéu (1972) (opera prima)

El temps de les cireres (1977)

L'hora violeta (1980)

L'òpera quotidiana (1982)

…............................

Punts en comú

- Preminència dels personatges femenins.

- Lloc: Barcelona i l' Eixample.

- Són novel.les amb rerefons històric.

- Tema: Ruptura generacional.

Fins i tot, en novel.lesposteriors a Ramona,Adéu tornen a sortir

personatges d'aquesta.

Montserrat Roig, escriptora realistaReferents i influències

Montserrat Roig

Mercè Rodoreda- estil realista (rerefons històric, estil versemblant)- psicologisme (ens introduim als pensaments dels personatges)- importància del simbolisme

Narcís Oller (s.XIX)- És el màxim exponent de l'estil realista català.- Citació a l'epígraf inicial de Pilar Prim.

Gustave Flaubert (s.XIX)- És un dels màxims exponents de l'estil realista Europeu.- La idea del desamor i insatisfacció de la dona recorda a Madame Bovary.

Per què llegim Ramona adéu Es tracta d'una novel.la generacional (com Cien

años de soledad de G. G. Márquez): les protagonistes són tres dones d'èpoques diferents (àvia, mare i filla) que comparteixen el mateix nom: Ramona (familiarment Mundeta)

Les protagonistes són dones on cadascuna té una història d'amor i fracàs, amb totes les connotacions feministes que això implica.

Per què llegim Ramona adéu

És una crònica històrica en tres temps: des de finals del s.XIX fins als anys setanta del XX. Els fets històrics estan lligats als individuals i es veuen des de la perspectiva de les protagonistes. Barcelona és l'espai de la novel.la.Una Barcelona que es transforma, un element viu, un personatge.

- Amor no és sinó una gran ampla afecció que hom ha a la cosa que li plau... e aquesta amor dura mentre la persona o la cosa li plau, car després no hi ha gens d'amor. Curial e Güelfa

- Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. <Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna i vida?> Pilar Prim, Narcís Oller

- Era allò tan curt en l'espai i en el temps, el que havia esperat al llarg de la vida?

- En l'amor ni hi ha violència ni sang vessada... però també hi ha fam, també sents l'estómac buit, la intranquil.litat, la incertesa, l'angoixa de no saber si ets víctima o botxí.

- TRADICIONAL I RELIGIOSA(segons M.V.) (p.37) Es casaPer no estar sola (p.73)- Orgullosa i de caràcter fort(segons M. Ventura) (p.38)Diu les coses a la cara (p.45)ROMÀNTICA:- Pel Francisco no sent la Ivresse de les novel.les. (p.63)Actua i parla com a les novel.lesRomàntiques (p.105)- Enyora la infància (p.65)- Tedi i ensopiment per la vidaMatrimonial (p.97).

BURGESA I DESPREOCUPADA- És una bleda i una beneita(segons el Joan) (p.37)- No es peocupa per la Política (p.62)- Li agrada la xafarderia al Nuria amb melindros i Xocolata No li preocupenels nois (p.104).SUPERFICIAL

MODERNA I LIBERAL- La virginitat li fa nosa(p.67) als 17 anys.- Sent atracció física pel Jordi (p.68) però cerca el Gran amor ideal (p.68): INSATISFACCIÓ- Utilitza paraulotes (p.91),parla diferent a la seva mare i àvia.

Mundeta Jover (àvia) Mundeta Ventura (mare) Mundeta Claret (filla)

- Coneix al Jordi a la Caputxinada.- S'implica en la protesa contra el tancamentde la Univ. de Madrid.

- Busca al seu mari (Joan Claret) durant la G.C.- Abans menja melindros i xocolata.

- Es casa amb Francisco Ventura- Durant la G.C se'n va a Siurana

Temes i argument

• Amor: la seva recerca centra la vida dels personatges.

• Fracàs: tant personal com col.lectiu en els resultats de la recerca de l'amor.

• Argument: La Mundeta Jover es casa i explica la seva vida només alterada per un avortament, la relació amb un estudiant, Víctor Amat, i el naixement de la seva filla, fins a la mort del marit, el Francisco.

La Mundeta Ventura té dificultats per moure's en societat, festeja amb l'Ignasi Costa, i té problemes per buscar el seu marit durant la Guerra Civil.

La Mundeta Claret té una relació amb el Jordi Soteres i viu els esdeveniments del moment prenent decisions sobre la seva vida.

Mundeta JoverL'àvia

Neix a finals del s. XIX

Sent frustració perquè els seus somnis no tenen correspondència amb la seva vida quotidiana:

Es casa amb Francisco Ventura, desapassionat, però busca l'amor ideal de les novel.les romàntiques: la IVRESSE (embriaguesa)

Inicia una aventura amorosa amb Víctor Amat que acaba en fracàs.

Li turmenta la seva consciència moral, pròpia de la formació religiosa que ha rebut.

Semblança amb Madame Bovary de Flaubert: permanentment insatisfeta pel desequilibri entre les aspiracions i la realitat.

Mundeta VenturaLa mare

A diferència de la seva mare, és una dona bleda, poruga i submisa de la mare i el marit.

Té un primer amor que acaba de manera tràgica. Ignasi Costa se suïcida. Aquest amor s'explica a través de la repetició del poema de Papasseit Quin tebi plaer.

Quin tebi pler l'estimar d'amagattothom qui ens veu quan ens veu no ho diria

però nosaltres ja ens hem dat l'abraçi més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

on és l'espieta que l'amor ens priva?

Mundeta VenturaLa mare

Porta una vida resignada amb la inflexibilitat i distància del seu marit, que accepta pel secret compartit: no era verge quan es va casar.

No se n'adona de la rellevància dels fets històrics que viu. (p. e. la Segona República)

En canvi,durant la Guerra Civil es troba en un estat de llibertat que la fa més madura, amb la desaparició del seu marit.

Si la seva mare seguia l'exemple de la literatura ella ho fa amb el cinema i les pel.lícules de Greta Garbo.

Greta Garbo

Dona que aconegueixEl seu amor ideal

Dona que aconegueixEl seu amor ideal

Mundeta ClaretLa filla

Viu la generació de les revoltes universitàries dels 60 on destaca l'episodi del tancament de la Universitat de Madrid.

Rep una educació i unes idees més modernes.

Té una intensa vida nocturna. Està envoltada de música rock i alcohol.

Tot i això també depèn d'un home, en Jordi Soteres, implicat en les revoltes universitàries. Té una relació d'atracció física que la fa infeliç.

La seva inseguretat fa que exerceixi la prostitució per demostrar que és una dona alliberada i emancipada.

Marxa de casa per començar una nova vida.

Punts en comú entre les tres Mundetes

• Són dones somiadores.

• El leitmotiv de les seves vides és la recerca del veritable amor.

• Tenen relacions d'amor clandestines, sempre d'amagat.

• Se senten molt soles.

• Són conscients de les limitacions de ser dona.

MR

BarcelonaUn altre personatge

• La ciutat no és només l'espai per emmarcar la història.

• És un element viu en constant evolució.

• Les protagonistes estan fortament lligades a la ciutat.

• La Mundeta Jover viu la Barcelona de finals del XIX: ciutat en expansió ( construcció de l'Eixample).

• La Mundeta Ventura viu una Barcelona en crisi i convulsió a causa de la República i la Guerra Civil.

• La Mundeta Claret viu la Barcelona grisa i decadent del franquisme, que oprimeix.

• Busquen espais fora de l'Eixample per les seves aventures amoroses per trencar la monotonia: Barceloneta, Born, Sarrià.

Estil: Narrador i punt de vista

La novel.la es desenvolupa a través demúltiples punts de vista narratius.

La novel.la NO segueix un desenvolupament cronològic.

Trobem flashbacks i flashforwards.

La finalitat d'aquest recursos és donar la sensació de versemblança.

És un recurs lligat a l'estil de NOVEL.LA REALISTA

i també a la novel.la experimental del s.XX.Parlarem de Ramona adéu com a novel.la realista.

Estil: Narrador i punt de vista

p.35-62p.239- 245

MONÒLEG INTERIOR Mundeta Ventura 1a persona (cursiva)

DIETARIMundeta Jover(trenta-set dies)

1a persona(discurs directe)

NARRADOR OMNISCIENT

(parla de Mundeta Ventura

i Mundeta Claret)3a persona

(discurs indirecte)

VEUS DELS PERSONATGES

(Mundeta Ventura,Mundeta Claret...)

1a persona(discurs directe)

sovints'intercalen

A ella, se li acudí que estava tan quiet que potser no ho sabia, que era davant de les roses o, que la fragància de les flors l'havia endormiscat...Vostè no em va veure perquè semblava...

Llengua

Llengua fidel a les regles gramaticals.

Paraules populars i col.loquials

Frases fetes i refranys Oració coordinada (i, que) Repetició de mots Castellanismes Gal.licismes i anglicismes

(esnobisme)

Versemblança

Vivesa ( no artificialitat)

L'escriptura s'adapta de manera a la parla determinada d'uns personatges que viuen en un

moment històric concret i dins una

classe social concreta:

Adaptació sociolingüística

ObjectiusRecursos

Elements simbòlics

Amorets demarbre blanc

(rebedor M.Jover)

Imatge de l'amor ideal(com Víctor Amat)

Cactus(Mundeta Ventura)Semblen plantes

avortadesFrustració amorosa

Papallona(col.lecció del Fracisco i

nom que li dóna a M. Jover)

Llibertat (per a la M. Jover)

Objecte tancat de col.leccionisme ( per al Francisco)

Flors Passió (igual que a Rodoreda)

significat