ref.: ac-2 capca: energia grup c-1 generadors de vapor i ... · banda el carbó, encara que, per a...

REF.: AC-2CAPCA: ENERGIA

Grup C-1 Generadors de vapor i de calor no inclosos en la categoria anteriorCNAE-93: --.---

1. Esquema general del procés productiu

Aquesta fitxa correspon al mateix procés que la fitxa anterior ( vegeu la ref. AC-1), encara que ara elsconsums de combustibles són més reduïts, ja que les produccions són menors.

Aquesta fitxa se centra més en la producció de vapor i la generació de calor que en els processos decombustió de la fitxa anterior, ja que aquestes instal·lacions no s’utilitzen per produir electricitat, sinóque gairebé sempre s'utilitzen per obtenir calor.

El procés és el següent:

V A POR,

OLI CALENT,

CALOR

OXIGEN,

AIRE

COM BUSTIBLE:

GAS, CARBÓ,

FUELSCOM BUSTIÓ COV, NOX ,

CO, SO2 ,

AIGUA,

OLI TÈRM IC

Les menors dimensions d'aquestes instal·lacions fan que, d'una banda, les eficiències no siguin moltaltes en general, i, d'altra banda, que els combustibles tendeixin a ser líquids o gasosos deixant debanda el carbó, encara que, per a petites combustions, s'utilitzen també alguns sòlids com fusta od'altres.

2. Normativa aplicable

_ Legislació espanyola:

Decret 833/1975, que desenvolupa la Llei 38/1972, de protecció de l'ambient atmosfèric.

Decret 2204/75, pel qual es tipifiquen les característiques, qualitats i utilitzacions decombustibles i carburants. Modificat pels reials decrets 2482/86 i 1485/87.

Reial decret 3000/80, pel qual es modifiquen les característiques d'alguns combustibles líquids.

2

3. Focus de contaminació atmosfèrica

Pel que fa als combustibles:

− En cas d'utilitzar-se els combustibles sòlids, produeixen emissions de COV, CO, CO2 i d´SO2,aquest últim del sofre del carbó. Les concentracions a les emissions de partícules són molt mésaltes, en principi, que en la ref. AC-1. La incineració de residus, com dissolvents clorats o olislubrificants exhaurits, provoca emissions perilloses de compostos clorats en els dissolvents (comclorhídric o dioxines) o de metalls pesants en els olis (aquests últims tenen les característiques departícules).

− Els combustibles líquids produeixen igualment emissions de partícules, COV, CO, CO2 i d´SO2provinents del sofre dels hidrocarburs. Les emissions d' SO2 depenen del contingut de sofre en elcarburant.

− El gas natural i el GLP (gasos liquats de petroli) generen emissions de CO2 i d´NOX. Els COVapareixen per pèrdues o mal estat dels cremadors, si apareix CO és per l'últim motiu. No hi hapràcticament emissions de partícules.

COMBUSTIBLE ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓCarbó Partícules 2 - 8 kg/t 1

SO2 ((18) _ %sofre) kg 2

CO 0,5 - 45 kg/t no legislat aquí COV 1 kg/t no legislat aquí CO2 ND no legislat aquí

Fuel-oil Partícules 1 - 3 kg/t 3

SO2 ((18) _ %sofre) kg 4

CO 0,4 - 0,6 kg/t 1445 ppm COV 0,2 - 0,4 kg/t no legislat aquí CO2 ND no legislat aquí

Gas natural CO2 ND no legislat aquí

NOX 1920-3680 kg/106 300 ppm

CO ND 500 ppm

1 500/350 mg/Nm3 per a potències d'instal·lacions inferiors a 500 th/h i 400/250 mg/Nm3 per a potències iguals

o superiors a 500 th/h. L'opacitat no supera els valors 1 de Ringelmann o 2 de Bacharach (límits per ainstal·lacions anteriors/posteriors a la publicació del Decret 833/75).

2 2400 mg/Nm3 per a hulla o antracita i 6.000 mg/Nm3 per a lignits.3 Opacitat: per a gas-oil o fuel-oil domèstic inferior a 2 Bacharach o 1 Ringelmann. Per a fuel-oil núm. 1 o BIA,

inferior a 4 Bacharach o 2 Ringelmann. Per a fuel-oil núm. 2, inferior a 5 Bacharach o 2.5 Ringelmann. 4 Per a fuel-oil domèstic, gas-oil o BIA el límit és 1700/1700 mg/Nm3. Per a fuel-oil núm. 1, és 4200/2500

mg/Nm3 i per a fuel-oil núm. 2, és 6800/5000 mg/Nm3 (límits per a instal·lacions anteriors/posteriors a lapublicació del Decret 833/75).

3

4. Mesures correctores adequades

En principi, la millor mesura consisteix en el bon manteniment dels aparells de combustió, queelimina les emissions de CO i COV. Les altres emissions de gasos es poden corregir amb rentatge,encara que la menor quantitat d'emissió complica les instal�lacions per a l´NOX i els CO2 (quan hi hamoltes emissions de petites xemeneies esdevé necessari ajuntar-les i poder tractar totes lesemissions conjuntament).

El nivell d'emissió de partícules pot tornar-se a corregir amb filtres, ja que les emissions d´SO2 sónmés reduïdes. Els electrofiltres poden ser utilitzats si el cabal de les emissions és relativamentimportant; altre mètode de tractament de les partícules pot ser rentatge de gasos.

COMBUSTIBLE CONTAMINANT MESURA CORRECTORACarbó Partícules Electrofiltres MC- 3

SO2 Rentador MC- 6

CO Postcombustió MC- 7 COV MC- 6 CO2 Rentador MC- 6

Fuel-oil Partícules Electrofiltres MC- 3 SO2 Rentador MC- 6

CO Postcombustió MC- 7 COV MC- 6 CO2 Rentador MC- 6

Gas natural NOX Rentador MC- 6

CO2 Rentador MC- 6

COMBUSTIBLE MESURA CORRECTORA EFICÀCIACarbó, fuel-oil Filtres 90 - 99 %Carbó, fuel-oil Electrofiltres 90 - 99 %Carbó, fuel-oil Rentador de Venturi 60 - 85 %Carbó, fuel-oil, gas Rentador 75 - 99 %Carbó, fuel-oil Postcombustió 90 - 100 %Carbó, fuel-oil Filtres de carboni 70 - 95 %

4

REF.: AC-5CAPCA: MINERIA

Grup C-2 Tallatge, serratge i poliment, per mitjans mecànics, de roques ipedres naturals.

CNAE-93: 26.701


El tallatge, el serratge i el poliment de pedres són els darrers processos que es realitzen en laindústria de la pedra i s'acostumen a fer en tallers de mida mitjana o petita, amb una gran varietat deproductes, per la qual cosa no es pot parlar d'un procés comú a totes les indústries del sector, sinóque cada producte experimenta un o diversos processos de fabricació diferents.

S'exposarà, per tant, una sèrie d'operacions que corresponen a un procés de producció molt flexible,vàlid per a gran varietat de productes, de volums molt variables. Aquestes operacions comunss'il.lustren de la manera següent:

PRODUCTE

PEDRA

POLIM ENT

TALLATGE

Partícules

Partícules

Partícules

SERRATGE

Malgrat que per a cada producte hi hagi un procés concret, es constata l'existència d'un cert ordre enles operacions; així doncs, el poliment constitueix, generalment, la darrera etapa del procés (encaraque també ho poden ser, per exemple, el muntatge d'unes peces sobre altres i l'encerament oenvernissament).

Les eines emprades en aquests processos poden ser molt variades: des de serres (laminars ocirculars) fins a polidores mecàniques. Generalment, l'energia emprada és manual o bé elèctrica(encara que per a gairebé la totalitat de les operacions és la força humana la que dirigeix elrecorregut de la màquina) i, per tant, no es produeixen freqüentment combustions lligades al procés.


− Legislació espanyola:


5


En general, cadascuna de les etapes estudiades pot constituir un focus d'emissió de contaminants.La quantitat depèn bàsicament de les eines emprades i de la utilització de mètodes humits (reg opolvorització d'aigua per minimitzar l'emissió).

− El tallatge. Produeix l'emissió de partícules de mides molt variables, però abunden sobretot les demides relativament grosses.

− El serratge. Genera també emissions de partícules molt variables, les quals depenen,fonamentalment, del tipus d'eina que s'hagi emprat en aquest procés.

− El poliment. És un punt d'emissió de gran quantitat de partícules, bàsicament de petitesdimensions.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓTallatge Partícules ND 150 mg/Nm3

Serratge Partícules ND 150 mg/Nm3

Poliment Partícules ND 150 mg/Nm3


Podem considerar, en principi, la possibilitat de fer un tractament conjunt per a totes les emissions,disposant de mètodes de captació ben localitzats en els focus d'emissió (sobretot en les màquinesemprades), tot i que el problema rau en les possibilitats de transport de les emissions del lloc on esprodueixen fins a l'indret on s'han de tractar. Un estudi serà útil per a facilitar-nos la solució mésadient.

Els millors mètodes de correcció són els de tractament en sec, com ara els de separació mecànica(per exemple, els ciclons) o la filtració. Altres mètodes, com ara els electrofiltres, poden tambéconsiderar-se, en cas que el volum d'emissió de la planta així ho permeti. Els mètodes humits (perexemple, el purificador de Venturi) poden ser, igualment, tinguts en compte, tot i que aquests tenenl'inconvenient de provocar un augment del cost, derivat de la descontaminació posterior de l'aigua.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORA

Tallatge Partícules Ciclons MC- 2

Serratge Partícules Ciclons MC- 2

Poliment Partícules Ciclons MC- 2

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIATallatge, serratge, Ciclons 70 - 90 %Tallatge, serratge, Filtres 99.9 %

6

REF.: AC-10CAPCA: SIDERÚRGIA I FOSA

Grup C-1 Tractament tèrmic de metallsCNAE-93: --.---


No es pot parlar de tractament tèrmic de metalls com d'un únic procés, ni d'un tipus determinat deproducte, atès que es composa d'una gran quantitat de processos diferents que tenen com a finalitatcomú provocar un canvi físic en la forma, la grandària o la composició de l'estructura del metall (espoden trobar canvis en la composició en processos tals com la carbonitruració, carburació onitruració, anomenats en conjunt cementació). El procés més conegut és el tremp, que consisteix enescalfar el metall (generalment acer o ferro) i refredar-lo sobtadament.

Els canvis físics que hem esmentat provoquen un canvi en el comportament de les propietatsmecàniques dels metalls, tals com la duresa, l'elasticitat, la mal.leabilitat, etc., encara que devegades l'únic que es pretén aconseguir és poder-los donar forma, com succeeix amb les operacionsde forja. En general, tota propietat que es vulgui donar a un metall determinat té el seu procéscaracterístic, especialment pel que fa a la durada i les temperatures de l'escalfament i a la introducciód'elements químics per fer-ne el canvi en la composició. Tots aquests processos es poden resumir dela manera següent:

CARBURACIÓ

NITRURACIÓ

REFREDAM ENT

CARBONITRURACIÓ

ESCALFAM ENTPEÇA

COV

CO

NOx

CN, Metalls,

CO,NOx

Partícules

ALTRES

ACABAMENTS

En primer lloc, la peça rebuda de la foneria (generalment aquests processos es fan a la mateixafoneria) se sotmet a un escalfament a la temperatura desitjada; això es pot fer en forns o en aplicaciódirecta sobre el foc (per exemple, l'acanalament consisteix en l'eliminació de defectes superficialsmitjançant una flama, de vegades oxidant). Alguns mètodes inclouen també l'escalfament, que es faen un bany de sal fosa (la carbonitruració, per exemple).

Els processos de cementació es fan, normalment, en forns envoltats d'una atmosfera especial queintrodueix o treu el component desitjat, per difusió, de l'estructura del metall. Generalment s'hiintrodueix nitrogen (nitruració) o carboni (carburació). La carbonitruració, tal com ja s'ha esmentat, esfa en un bany de sals de cianurs foses.

En segon lloc, i una vegada calent i, si s'ha escaigut, corregida la composició química, el metall esrefreda, més o menys sobtadament, freqüentment seguint un programa predeterminat; aixòs'aconsegueix fent una immersió en un bany que pot ser de sals foses, amb oli o amb aigua.

7





Es consideren com a punts principals de contaminació els següents:

− L'escalfament. Si es fa aplicant directament una flama, que pot provocar l'emissió de partículesd'òxids metàl.lics. Altres emissions són les provocades pels combustibles (vegeu la ref. AC-1).

− Els processos de cementació. Provoquen emissions derivades de reaccions entre elscomponents que es volen introduir. Per exemple:

− La nitruració emet òxids de nitrogen.− La carburació pot emetre òxids de carboni i VOC (en menor quantitat).− La carbonitruració (feta en bany de sals foses) emetrà vapors de metalls com

partícules, cianurs, CO i òxids de nitrogen.

− El refredament. Emet contaminants, sobretot en funció de com es faci, de les caigudes detemperatura que experimenti el metall i el medi refredant que s'empri. Les emissions mésabundants es produeixen quan el canvi de temperatura sigui molt brusc i el medi refredant siguiaigua freda o oli; en el primer cas, hi ha una emissió principalment de vapor d'aigua i, en elsegon, una emissió de compostos orgànics provinents dels olis.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓEscalfament Partícules 5 150 mg/Nm3

Cementació Partícules ND 150 mg/Nm3

NOx ND 300 p.p.m.

CO ND ---

CN- ND ---

Refredament COV ND ---


L'elecció de les mesures correctores resulta bastant complicada, sobretot pel fet que no es tractad'un tipus d'indústria o d'un procés en concret, sinó d'una sèrie de processos diferents que esrealitzen en moltes indústries distintes. Per raó, també, de la gran varietat de combinacions entre lesoperacions i del fet que en una mateixa factoria es poden fer diversos tractaments tèrmics diferents,es recomana, tal com hem dit en casos anteriors, l'estudi de cada cas en particular. En aquest sentit,les mesures que aquí es proposen només poden ser enteses com a mesures de caràcter general i enles quals s'hauria de pensar com a punt de partida; això no significa, però, que aquestes puguinconsiderar-se les millors solucions possibles.

Per a les partícules de l'escalfament, com ja s'ha indicat anteriorment, es recomanen mètodes decaptació en sec com filtres o electrofiltres (aquests últims sobretot en cas que es tracti d'unaactivitat de grans dimensions). Per als processos de cementació, cal fer un estudi detallat per a cada

5 Hi ha una emissió entre 250 i 2500 mg/Nm3 de partícules en el cas de l'acanalament sobre planxa en una

foneria d'acer.

8

cas i determinar quins en són els contaminants principals; un sistema de purificadors de gasosseria la millor solució i l'estudi recomanaria com haurien de ser aquests sistemes. Es pot aprofitar elfet d'haver de fer aquests rentatges (i, segurament, el refredament dels gasos) per eliminar també lespartícules.

Els vapors orgànics que provoca el refredament en oli s'eliminen amb una condensació, mentre quela part que no es condensa s'elimina amb la incineració dels gasos.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAEscalfament Partícules Filtres MC- 1Cementació Partícules Filtres MC- 1

NOx Purificadors MC- 6

CO Purificadors MC- 6

CN- Purificadors MC- 6

Refredament COV Postcombustió MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAEscalfament, Filtres 90-99 %Escalfament Electrofiltres 99 %Cementació Purificador (Venturi) 70 %Cementació Purificador 99 %Refredament Postcombustió 100 %

9


Grup C-2 Operacions d'emmotllament i tractament de sorres i altres matèriesd'emmotllar

CNAE-93: -----


El procés més utilitzat, a la indústria siderúrgica i de la fosa, és el d'emmotllament en sorra. Altresmètodes comporten la utilització de models permanents, ja sigui de metalls o de resinestermoresistents.

Es recull aquí el procés del motlle de sorra, perquè el motlle es desfà cada vegada que es treu lapeça, amb la qual cosa cal repetir el procés de fabricació del motlle contínuament. Dels processos defabricació de motlles, aquest és el que pot comportar associada més emissió de contaminants.

El procés productiu és el següent:

Partícules

Partícules

Partícules, COV

COV

COV FORN

REBUIG

AGLUTINANT

DESMOTLLAMENT

REFREDAM ENT

M ETALL

COLADA

MASCLE

EM M O T LLAM ENTPREMSATGE

SORRA

FABRICACIÓ

DEL MODEL

MODEL

ADDITIUS

Es parteix d'un model de la peça que es vol fabricar, fet de fusta, d'escaiola, de metall, de plàstic, od’altre material. Aquest model indica la forma de la peça i la forma dels canals per on el metall foss'ha d'introduir (generalment tenen forma d'embut, amb un extrem ample perquè hi flueixi fàcilment elmetall fos, i un extrem fi per poder-lo separar fàcilment de la peça per trencament o tall).

En una premsa es fa el negatiu (el motlle) de la peça que s'ha d'obtenir, cobrint el model amb sorrabarrejada amb alguns additius (argila, bentonita i/o additius orgànics). De vegades, el motlle de sorratambé es posa dintre d'una caixa de fusta per evitar erosions a la part externa del motlle. Si la peçaha de portar algun forat o buit interior, es fa un mascle de la mateixa sorra, utilitzant un aglutinant icoent-lo al forn de manera que aquest mascle no es desfaci en extreure'l (tampoc deixarà partículesenganxades al metall que siguin difícils d'extreure).

Una vegada s'ha fet el motlle, s'introdueix el metall pels canals i es deixa refredar una estona perquècomenci a solidificar i es pugui treure del motlle.

Per extreure la peça del motlle, se'l sacseja, manualment o mecànicament, amb la qual cosas'ensorra. Els mascles es poden treure i tornar a aprofitar. La sorra del motlle també es torna a

10

aprofitar, encara que hi ha una mínima part que es rebutja perquè perd qualitat a causa del'exposició a les temperatures del metall fos.





_ La fabricació del model. Pot ser un punt d'emissió de partícules, depenent del material que esfaci servir i de les operacions mecàniques a què sigui sotmès.

_ El forn de la fabricació dels mascles. Emet compostos orgànics volàtils a causa de lesreaccions de l'aglutinant. També emet substàncies derivades de la combustió si el forn no éselèctric (vegeu la ref. AC-1)

_ El premsatge de la sorra. Emet partícules com a conseqüència de la manipulació de sorres.

_ La colada de metall fos. Emet compostos orgànics volàtils per la descomposició tèrmica delsadditius que porta la sorra del motlle.

_ El desmotllament de la peça. Emet partícules en forma de pols i compostos orgànics volàtilsgenerats a la colada, i que han quedat retinguts entre les partícules de sorra del motlle.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓFosa COV ND ---Model Partícules ND 150 mg/Nm3

Premsatge Partícules ND 150 mg/Nm3

Colada COV ND ---Desmotllament Partícules ND 150 mg/Nm3

COV ND ---

11


No és recomanable utilitzar grans equips de captació i de tractament de gasos, ja que les emissionses poden controlar amb petites captacions localitzades en els punts del procés, on pot haver emissióproblemàtica de contaminants.

Es recomana utilitzar filtres per captar les partícules (l'ús de ciclons no és molt recomanable a causade les constants variacions en el nivell d'emissió, encara que és acceptable si les emissions sónrelativament petites) i postcombustió per als components orgànics.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAFosa COV Postcombustió MC- 7Model Partícules Filtres MC- 1Premsatge Partícules Filtres MC- 1Colada COV Postcombustió MC- 7Desmotllament Partícules Filtres MC- 1

COV Postcombustió MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAModel, premsatge Filtres 90-99 %Fosa, colada Postcombustió 97-99 %

12


Grup C-3 Forns de laminació i conformació de planxes i perfilsCNAE-93: --.---


Els forns de laminació i conformació de planxes i perfils acostumen a ser una part integrant de lesgrans siderúrgies; malgrat tot, de vegades també es poden trobar a escala més petita en foneries deferro i acer. Es tracta d'operacions molt lligades als tractaments tèrmics (vegeu la ref. AC-10), ja quela finalitat (modificar les característiques mecàniques del metall) i la forma d’actuar (escalfant elmetall) són molt semblants. La diferència rau en el fet que, en aquest cas, no es tracta de canviar lespropietats del metall de forma permanent, sinó de manera temporal, per poder variar la forma de lapeça abans que no es refredi.

El procés general és el següent:

ROTLLO O

PERFIL

REFREDAM ENT

TRACTAM ENT

M ECÀNIC

(PRESSIÓ)

FORN

LINGOT

Partícules

Partícules

Els lingots (o barres, en cas d'emmotllament en continu) procedents del forn de producció del metall(vegeu la ref. AC-6) es porten a un forn on es tornen a escalfar, a una temperatura tal que el metallagafa característiques plàstiques. La pressió necessària per donar forma al metall s’exerceixmecànicament mitjançant premses contínues, on per l'acció de rodets es va donant la formadesitjada. Moltes vegades, la finalitat del procés és fer una planxa més plana o més estreta i poderenrotllar-la.

De vegades, aprofitant la calor subministrada a les peces, també es fan altres tractaments tèrmicscom ara l'acanalament o les cementacions (vegeu la ref. AC-10).

El procés conclou amb el refredament, que es pot fer lentament o sobtadament, segons el queinteressi. Els refredaments sobtats es fan generalment per immersions en líquids (aigua o oli).

13





L' emissió principal de contaminants a l'atmosfera en aquest procés està lligada a la combustió(vegeu la ref. AC-1) i als tractaments tèrmics addicionals.

De tota manera, en el procés de conformació de planxes i perfils, es pot generar emissions departícules (bàsicament de metall i òxids) en el forn i en els tractaments mecànics. En cas que elrefredament es faci per immersió en líquid fred, s’emeten vapors.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓEscalfament Partícules ND 150 mg/Nm3

Tract. mecànics Partícules ND 150 mg/Nm3


Atès que les emissions de contaminants són petites i que queden diluïdes en les d'altres processos(principalment la combustió), les mesures correctores més adients, en principi, són:

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAEscalfament Partícules Filtres MC- 1Tract. mecànics Partícules Filtres MC- 1

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAEscalfament Filtres 99 %Fescalfament Electrofiltres 99 %

14

REF.: AC-23CAPCA: METAL·LÚRGIA NO FÈRRICA

Grup C-3 Refosa de metalls no fèrricsCNAE-93: 27.530 i 27.540


La refosa de metalls no fèrrics inclou una multitud de processos diferents. El seu objecte és partir delmetall obtingut als centres de producció en forma de lingots per fer peces de metall acabades idiferents tipus de productes metàl·lics.

Els volums de producció d'aquestes fàbriques són molt variats: s'hi poden trobar des de gransproduccions d'una peça o d’un grup de poques peces de mides grans, fins a petits tallers amb gransproduccions de peces petites.

En general, els processos de refosa contenen les etapes següents:

FOSA

PECES DE

M ETALL

EM M O T LLAM ENT

ALIATGE

LINGOTS

Partícules

Partícules

Partícules,

COV

OPERACIONS

M ECÀNIQUESPartícules

La descripció del procés és la següent: en primer lloc, els lingots entren a la factoria i de vegades seseccionen.

En segon lloc, el pas fonamental del procés és la fosa. Els lingots o trossos de metall s'introdueixenen un forn i es fonen. De vegades es modifica lleugerament l'aliatge, però és més normal que elslingots de partida siguin del mateix aliatge ja format.

Una vegada el metall ha fos, s'emmotlla (vegeu la ref. AC-11), encara que no necessàriament enmotlles de sorra, ja que alguns dels metalls no fèrrics tenen temperatures de fosa relativament baixesi es poden fer en matrius d'altres metalls o de resines termoresistents. Altres tipus d'emmotllamentpoden ser els de precisió que no impliquin la pèrdua del motlle.

El procés finalitza amb algunes operacions mecàniques sobre la superfície del metall, tals com eldesbarbatge i el poliment. No s'inclouen en aquesta fitxa altres operacions com les soldadures(vegeu la ref. AC-28) i els recobriments de superfície (vegeu els recobriments per immersió en banyde metall fos en la ref. AC-25).

15





Els focus d'emissió se situen a les etapes següents:

_ La fosa. Hi ha emissions de partícules dels metalls implicats en el procés. No es tenen en compteaquí les emissions causades per la combustió per l’aportació calorífica (vegeu la ref. AC-1).

_ L'aliatge (si n'hi ha). Poden haver-hi emissions dels mateixos metalls, de la mateixa manera queen el cas anterior, i també dels nous metalls de l'aliatge.

_ L'emmotllament. Es produeixen emissions de partícules, sobretot si l'extracció implica ladestrucció dels motlles (per exemple, l'emmotllament en sorra). També hi ha emissions decompostos orgànics dels additius de la sorra o d'alguns productes emprats en altres tipusd'emmotllament i del lubricant perquè el metall no s'adhereixi al motlle.

_ Les operacions mecàniques. Es fan sobre les peces, com ara el desbarbatge, el poliment, elsfresatges, etc. També provoquen algunes emissions de partícules. Els talls mecànics de lingots itrossos de metalls queden inclosos aquí.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓFosa Partícules segons tipus metall 150 mg/Nm3

Aliatge Partícules segons aliatge 150 mg/Nm3

Emmotllament Partícules ND 150 mg/Nm3

COV ND ---Op. mecàniques Partícules ND 150 mg/Nm3

16


S´estableixen dos tipus de mesures correctores:

El primer tipus de mesures es destina a corregir les partícules dels fums provinents de la fosa,l'aliatge i dels processos d'emmotllament. L'eficiència dels aparells per aconseguir-ho ha de ser lamàxima possible ja que alguns del metalls implicats en els processos són altament tòxics (perexemple, el plom o el zenc). Per tant, els filtres o electrofiltres són els que donen els millorsresultats. D'altra banda, les emissions de la major part d'operacions mecàniques emeten partículesde mides més grans, de la mateixa manera que les operacions de desemmotllament en sorra (od'altres que impliquin la pèrdua del motlle), la qual cosa permet que es puguin captar amb mètodesde recollida mecànica (ciclons, sedimentadors).

Les emissions de compostos orgànics en els processos d'emmotllament tenen com a mesurescorrectores la captació per rentatge de gasos o la seva eliminació per postcombustió, encara queaquest últim mètode també provoqui emissions que cal corregir al seu torn.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAFosa Partícules Electrofiltres MC- 3Aliatge Partícules Electrofiltres MC- 3Emmotllament Partícules Ciclons MC- 2

COV MC- 6Op. mecàniques Partícules Ciclons MC- 2

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAFosa, aliatge, Filtres 90 - 99 %Fosa, aliatge, Electrofiltres 90 - 95 %Emmotllament, Ciclons 70 - 90 %Emmotllament, Filtres 99.9 %Emmotllament Rentadors 99 %Emmotllament Postcombustió 90 - 100 %

17

REF.: AC-27CAPCA: TRANSFORMATS METÀL.LICS

Grup C-1 Fabricació de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat inferiora 1.000 t anuals

CNAE-93: 31.400


El procés de fabricació de plaques d'acumuladors de plom ja s'ha vist en la fitxa anterior (vegeu laref. AC-28). La diferència entre el tipus d'indústria anterior i aquesta es troba només en el volum deproducció. Això fa que algunes parts del procés ja no es facin a la mateixa fàbrica, sinó que essubcontractin a altres empreses. Això passa, per exemple, amb les caixes de les bateries, elsseparadors de les plaques o l'obtenció de l'òxid. De vegades el muntatge es fa en llocs aliens a lafabricació de plaques, amb la qual cosa es converteix només en un procés intermedi. L'altra grandiferència que podem trobar és el fet que, quan les produccions són menors, el procés deixa d'estartan mecanitzat i moltes més etapes de fabricació són manuals.

El procés de producció queda reduït a fer la pasta i l'empastatge de les graelles i a formar lesplaques, tal com s'il.lustra en l'esquema següent:

ASSECATGE

FORMACIÓ

ASSECATGE

EM PASTATGE

PASTA

ADDITIUS ÀCID

SULFÚRIC

BARREJA

GRAELLA

PLOM

Àcids

Partícules

Partícules

PLAQUES

FORMADES




18


En la mesura que el procés és idèntic a la ref. AC-26, els punts d'emissió de contaminantsatmosfèrics són:

− L'assecatge. S'inclou també el maneig de les plaques amb emissions de partícules de metall.

− La formació de les plaques. Torna a ser una font d'emissió de vapors àcids.

La diferència rau en el fet que, en ser processos menys mecanitzats i, per tant, menys controlats, lesemissions de contaminants són majors.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓAssecatge Partícules ND 150 mg/Nm3

Formació Àcids ND 6


Les mesures correctores, són, òbviament, les mateixes que en la ref. AC-25, tenint en compte queara els costos econòmics són relativament més alts.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAAssecatge Partícules Filtres MC- 1Formació Àcids Purificadors MC- 6

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAAssecatge Filtres 99 %Assecatge Electrofiltres 99 %Formació Purificadors 99 %

6 Atès que s'empra l'àcid sulfúric, apliquem el límit d'emissió per a SO2, que és de 4.300 mg/Nm3.

REF.: AC-28CAPCA: TRANSFORMATS METÀL.LICS

Grup C-2 Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.CNAE-93: --.---


La soldadura és una operació molt emprada en tot tipus d'indústria de la transformació de metalls id'altres, ja que forma part de les operacions normals de manteniment. A més, a les indústries defabricació de productes metàl.lics, de maquinària i d'equip mecànic, és molt important pel fet de ser, amés, una de les operacions dels processos de fabricació.

Per soldar s'entén generalment el procés d'unió de dues peces de metall. Aquesta unió es fa permitjà d'un metall que es fon. Aquest és un metall o un aliatge compatible amb els altres i de punt defusió menor que els que s'intenten unir.

La indústria de la transformació empra, principalment, dos tipus de soldadura: la soldaduraoxiacetilènica i la soldadura d'arc (encara que aquesta té diferents categories segons les condicionsen què es realitza el procés -submergit, protegit per un gas inert o que l'elèctrode sigui el que creïl'atmosfera inerta-). No es recullen altres tipus de soldadura menys corrents, com per exemple lasoldadura al plasma. El procés és el següent:

ATMOSFERA

INERTA

ELÈCTRODE

OXÍGENACETILÈ

SOLDADURA

OXIACETILÈNICA

M ETALLS UNITS

M ETALLS

SEPARATS

SOLDADURA A L'ARC Fluorurs,

Òxids de

metall

Ozò,COV,

Òxids de

metall

Es fusiona el metall que uneix les parts que volem unir per mitjà del mètode oxiacetilènic, queconsisteix en una combustió d'acetilè en presència d'un alt contingut d'oxigen que també éssubministrat per l'aparell de soldadura. En cas de fer-se soldadura a l'arc, es fon un elèctrodeespecial (és una vareta de metall amb un recobriment de protecció que també es fon, al mateixtemps que el metall). De vegades el recobriment és el que crea l'atmosfera que es necessita per aaquest procés, que ha d'impedir l'oxidació del metall en el moment de la soldadura.

Hi ha etapes relacionades amb aquesta que són font d'emissió de contaminats i que no figuren aquíperquè no es realitzen sempre, sinó només segons quines siguin les característiques de les peces aajuntar; d'altra banda, també és evident que la soldadura és només una etapa dintre dels processosdiferents que hi ha a la indústria de la construcció de maquinària i béns d'equipament industrials, i ésclar que hi ha operacions anteriors i posteriors que també són susceptibles de provocar emissions decontaminants a l'atmosfera.

20





Com ja s'ha dit abans, es tenen en compte operacions precedents com, per exemple, el desgreixatgeo l'eliminació de restes de pintura, operacions que poden fer-se per mitjà d'una combustió o unaextracció amb solvents (els restes de pintura també es poden extreure amb àcids). La preparació dela superfície també pot fer-se per abrasió mecànica, procés que pot provocar emissió de partícules.

Com a principals contaminants en el procés hi tenim:

− Les partícules. Principalment es relacionen amb metall i òxids dels metalls involucrats en lasoldadura (encara que poden portar adsorbit part dels gasos contaminants). És molt importanttractar-les per la perillositat d'emissions d'aliatges que contenen metalls com el plom, el crom, elcadmi, el mercuri, etc.

− Els COV dels restes d'operacions precedents com el desgreixatge o les restes de pintura o greixno extrets. Si s'ha desgreixat amb solvents clorats, la descomposició dóna emissions de clorurs iàcid clorhídric, que és molt important que es tractin.

− Els NOX i CO2 provinent de combustions en soldadura oxiacetilènica o si s'utilitza N2 o CO com a

atmosfera inerta en soldadura d'arc.− El fluor. Pot haver-hi emissió de fluor, ja que el fluor és un component bastant comú en el

revestiment dels elèctrodes.− L'ozó. La soldadura oxiactilènica en genera algunes emissions.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓSoldadura Partícules 0.005-0.02 150 mg/Nm3

COV ND ---NOX ND 300 ppm

CO2 ND 500 ppm

Fluorurs ND 7

O3 (Ozó) ND ---

7 Zones humides: 40 mg/Nm3; altres zones: 80 mg/Nm3

21


El primer que s'ha de tenir en compte és que aquestes emissions estan ben localitzades en el punton es produeix la soldadura, cosa que fa que sigui ideal la captació localitzada de les emissions enaquests punts amb sistemes de captació preferentment mòbils o a la mateixa eina de soldar perpoder seguir el traçat de la soldadura. Un altre punt a tenir en compte és que hi ha diferents mètodesde soldadura i diferents materials per soldar, la qual cosa fa que en cada cas les emissions siguindiferents. Com sempre, es recomana l'estudi particular de cada cas.

La primera mesura que s'hauria de considerar és un filtre, mitjançant el qual podrien eliminar-se lespartícules emeses. No calen sistemes complicats ja que el cabal d'emissió hauria d'ésser petit, i aixòno justifica grans inversions. Altres mesures serien rentadors de gasos per CO2, NOX i fluorurs i

postcombustió per a les emissions possibles de compostos orgànics. Les emissions possibles d'ozós'haurien de tractar amb algun mètode de reducció química (es podrien fins i tot aprofitar altrescorrents de la fàbrica amb necessitat de ser oxidats).

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORASoldadura Partícules Filtres MC- 1

COV Postcombustió MC- 7NOX Purificador MC- 6

CO2 Purificador MC- 6

Fluorurs Purificador MC- 6O3 (Ozó) ---

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIASoldadura Filtres 90-99 %

Purificadors 99.5 %Postcombustió 100 %

22

REF.: AC-42CAPCA: INDÚSTRIES QUÍMIQUES I CONNEXES

Grup C-7 Resines sintètiquesCNAE-93: 24.160


Les resines sintètiques són productes polimèrics iguals que els plàstics (vegeu la ref. AC-39), peròpresenten els següents trets diferenciadors: les resines tenen una presentació comercial com alíquid; l'addicció d'un catalitzador en provoca l'enduriment; el volum de producció d'un tipus de resinaconcret és molt més petit. Tanmateix, els usos de les resines són probablement molt més variats queels dels plàstics d'emmotllament.

Com en el cas dels plàstics, la varietat de processos és gran. Malgrat tot, hi ha una sèrie d’etapesque poden ser comunes a la fabricació de les resines sintètiques.


ADDITIUS

PRODUCTE

ENDURIM ENTCATALITZADOR

CONDENSACIONS

REACCIONS DE POLIM ERITZACIÓ

SEPARACIONSREACCIÓPRIM ERES

M A T ÈRIES

COV

COV

COV

Les resines es fabriquen a partir d'una sèrie de primeres matèries, la major part de les quals sónderivades del petroli.

En primer lloc, amb aquestes primeres matèries, es fabriquen els monòmers, que constitueixen labase de les resines sintètiques o dels plàstics. Els monòmers de les resines sintètiques acostumen aser molècules molt més complexes que les dels plàstics per a l'emmotllament. És per això queaquests monòmers moltes vegades ja no s'elaboren a les mateixes fàbriques que les resines, demanera que el procés es limita a la polimerització. Els processos de fabricació de monòmers podenser molt variats: en general, comprenen una o diverses reaccions per formar la molècula desitjada, itot un seguit de processos per separar el monòmer d'altres productes secundaris de les reaccions omatèries sense reaccionar.

La fase comuna següent és la reacció de polimerització. En aquesta etapa, els monòmers s'agrupenformant cadenes més o menys llargues. Aquestes reaccions es duen a terme generalment en estatlíquid, per la qual cosa s'ha de separar el líquid on s'ha produït la reacció de la resina. Aquest procésconsisteix generalment en una condensació. Amb la barreja de la resina obtinguda amb els additiusescaients s'obté el producte comercial, en forma líquida o semilíquida.

23

Les resines es barregen, finalment, amb el catalitzador corresponent, perquè s'endureixin, sovintdintre d'un motlle. El catalitzador és un altre producte orgànic que, en ocasions, s'elabora a lamateixa fàbrica on es fa el monòmer de la resina. A efectes d'aquesta fitxa la producció delcatalitzador és com la del monòmer.





Atesa la gran quantitat de processos possibles per elaborar resines, només es farà referència alspassos generals de què s'ha parlat en el procés productiu. Un estudi més a fons, el qual sobrepassal'objectiu d'aquesta fitxa, pot proporcionar una idea més completa de les emissions possibles delprocés concret.

Com a focus de contaminació destaquen els següents:

_ La formació del monòmer. Recull les etapes de reacció i les de separacions. Genèricamentprovoquen emissions de compostos orgànics, encara que l'existència d'altres àtoms diferents delcarboni, hidrogen, oxigen i la molècula de monòmer, com poden ser sofre o nitrogen, podenprovocar emissions d'altres compostos com ara òxids de sofre o nitrogen.

_ La reacció de polimerització. Pot provocar l'emissió de compostos orgànics com a resultat,principalment, de reaccions incompletes.

_ La condensació. És un focus d'emissions de compostos orgànics. Tot depèn, però, de la manerade dur a terme aquest procés.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓMonòmer COV ND ---Polimerització COV ND ---Condensació COV ND ---

24


La gran diversitat de processos que hi poden tenir lloc fa que cada cas concret tingui les sevesemissions característiques i, per tant, les mesures més adients seran escollides després d'un estudi afons de cada cas en particular.

El primer pas a considerar a les emissions de compostos orgànics són els mètodes de recuperacióper aprofitar els productes recuperats una altra vegada en el procés o donar-los valor com asubproductes. Si això no és possible cal considerar altres sistemes, com rentadors o filtres decarboni, però significa tenir molt ben conegudes les emissions de la fàbrica. Una altra possibilitat ésla incineració d'aquests compostos, la més adient per a la correcció centralitzada de les emissions detota la planta, que no s'hauria de practicar si comporta un risc de formar altres productescontaminants com ara òxids de sofre o nitrogen.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAMonòmer COV Purificador MC-Polimerització COV Purificador MC-Condensació COV Purificador MC-

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAMonòmer Purificador 90 - 99 %Monòmer Filtres de carboni 90 - 99 %Monòmer Cremadors 95 - 100 %

25


Grup C-9 Vernissos i laquesCNAE-93: 24.301


Els vernissos i les laques són productes emprats en les pintures, normalment després d'aplicar-les,per fer de protecció i aportar una sèrie de característiques, com per exemple la brillantor.

Els vernissos i les laques són una mescla molt variada d'hidrocarburs complexos, naturals o derivatsde petroli. El procés comú de fabricació és el següent:

ENVASATGE

REFREDAM ENTCALEFACCIÓ

REACCIÓM ESCLAINGREDIENTS

COV

En primer lloc, els ingredients es dosifiquen convenientment segons les característiques que esvulguin per als productes finals.

En segon lloc, i una vegada feta la barreja de les primeres matèries, es fan reaccionar en un forndurant unes quantes hores, durant les quals es produeixen petites reaccions entre els ingredients is'eliminen alguns dels compostos de la barreja per mitjà d'una volatilització.

El resultat final són les mescles que coneixem com a vernissos o laques. Hi ha gran quantitat decomposicions diferents, per la qual cosa alguns processos poden tenir algunes etapes intermèdies.Una vegada fred el producte, de vegades s'hi afegeixen alguns dissolvents. Posteriorment s'envasa.


- Legislació espanyola:



En general, només hi ha un punt on poden haver-hi emissions de contaminants a l'atmosfera. Aquestpunt del procés es troba en l'etapa en què els elements són al forn, durant els processos de reacció,malgrat que en el refredament també es poden originar algunes emissions. Els contaminants ques'emeten són principalment compostos orgànics volatilitzats per la calor.

Altres punts menors d'emissió poden ser conseqüència del maneig de les primeres matèries i delproducte. Les emissions provocades per l'ús de combustibles no es recullen aquí (vegeu la ref.AC-1).

26

OPERACIÓ ELEMENTCONTAMINANT

NIVELLS TÍPICSD'EMISSIÓ

LÍMITS D'EMISSIÓ

Reacció COV 10-80 kg/t ---


Ateses les modificacions que hi pot haver per a cada procés, el primer que cal fer, com sempre, ésl'estudi del procés i de les possibles emissions de cada planta de fabricació, cosa que permetd'establir les mesures més adients per a cada cas particular.

En general, les emissions de la reacció intenten ser recuperades mitjançant un procés decondensació. Si aquesta condensació no és suficient, es pot recuperar més producte o primeresmatèries mitjnaçant filtres de carboni. En cas que la recuperació no sigui interessant, es podenincinerar els compostos orgànics per mitjà de cremadors.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAReacció COV Filtres de carboni

PostcremadorMC- 5MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAReacció Filtres de carboni 99 %Reacció Postcremador 100 %

27


Grup C-10 PinturesCNAE-93: 24.301


Les pintures són productes molt emprats en tot tipus d'indústria sobretot per acabats de superfícies,per protegir-les o decorar-les. Les pintures es poden classificar de diverses maneres com, perexemple, segons el pigment emprat (orgànic o inorgànic, etc.). A efectes d'aquesta fitxa, laclassificació es duu a terme segons els solvents. D'acord amb això, es distingeixen dos tipusprincipals de productes: els que porten com a base solvent l'aigua i els que porten com a solventalgun compost orgànic. Això implica algunes variacions en el procés.

El procés per elaborar pintures que porten com a base solvent aigua és el següent:

AIGUA

ENVASATGE

FILTRATGE

ADDITIUSAIGUA

AGITACIÓM Ò LTAM ESCLA

PIGM ENT

ADDITIUS

AMONÍAC

I el procés per elaborar pintures que porten com a base solvent algun compost orgànic és el següent:

SOLVENT

ENVASATGE

FILTRACIO

AGITACIÓM Ò LTABARREJA

ADDITIUS

PIGM ENT

RESINA

COV

Partícules

Ambdós processos són bastant similars. En primer lloc, es barregen els ingredients, el mésimportant dels quals és el pigment; els altres en faciliten la dissolució i la dispersió en el solvent. En elcas de les pintures amb base solvent, el resultat de la barreja és un producte semisòlid que s'ha demoldre (en el cas de l'aigua aquesta mòlta es produeix per via semihumida).

En segon lloc, es dipersen els ingredients en el solvent. A continuació, es filtren per eliminar-ne elsgrumolls possibles. La diferència entre ambdós processos és major en aquest apartat, on apareixenels solvents.

28





S'ha de tenir en compte que les emissions de contaminants a l’atmosfera en els processos defabricació de pintures a l'aigua són mínimes. Si es produeix alguna emissió són partícules en elmaneig de les primeres matèries.

El procés amb solvent presenta dos tipus d'emissions. El primer tipus, una emissió bàsicament departícules, és degut a la mòlta i al maneig de les primeres matèries. La segona emissió és decompostos orgànics, que són la base del solvent. Aquestes emissions apareixen en totes les etapesdel procés en les quals intervé el solvent.



LÍMITS D'EMISSIÓ

Mòlta Partícules 1kg/t 150 mg/Nm3

Agitació, filtracióEnvasatge

COV 15 kg/t ---


Per assolir l’objectiu de la recuperació dels productes, bàsicament del pigment emprat es recomanendos tipus de mesures correctores per a les partícules: el filtratge o la recollida mecànica.

Per a la recollida del solvent, es recomana la utilització de filtres de carboni, els quals afavoreixen laconcentració. La desadsorció del solvent es duu a terme fàcilment amb vapor d'aigua o amb algunaltre sistema d’aportació de calor. Una nova condensació permet de recuperar el solvent.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAMòlta Partícules Ciclons

FiltresMC-2MC-1

Agitació, filtracióEnvasatge

COV Filtres de carboni MC-5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAMòlta Ciclons 85 - 97 %Mòlta Filtres 99.9 %Agitació,filtracióEnvasatge

Filtres de carboni 99 %

29


Grup C-11 Tintes d'impremtaCNAE-93: 24.302


Les tintes d'impremta són productes molt relacionats amb les pintures (vegeu la ref. AC-44) i esfabriquen per mitjà d'un procés molt semblant.

L'esquema general de fabricació de tintes d'impremta és el següent:

V EHICLE TINTA

NETEJA

M ESCLA

M Ò LTAPIGM ENT

RESINA

COV

COV

Partícules

En primer lloc, es barreja el pigment amb una resina i altres additius.

En segon lloc, amb aquesta mescla es fa una mòlta per reduir els pigments al màxim i facilitar labarreja amb la resina.

A continuació, a la mescla de la resina amb el pigment s'afegeix l'element de dispersió de la tinta(generalment un dissolvent orgànic), amb el qual s'obté la tinta preparada per utilitzar-la.

El darrer pas és netejar els recipients de la mescla que es fa amb el mateix dissolvent de la tinta.

Una vegada obtinguda la tinta, s'envasa i es distribueix.





Bàsicament hi ha tres etapes en què s'emeten contaminants: la mòlta (juntament amb el maneig delsmaterials pulverulents), la mescla i la neteja.

En el primer cas, en la mòlta, s'emeten algunes partícules, sobretot del pigment; en la mescla i laneteja es produeixen emissions de compostos orgànics provinents dels dissolvents; la major part de

30

les emissions d'aquest procés provenen de la neteja ja que les restes de dissolvent s'acostumen adeixar assecar a l'aire.



LÍMITS D'EMISSIÓ

Mòlta Partícules ND 150 mg/Nm3

Mescla, neteja COV ND ---


Cada tipus d'emissions necessita una mesura concreta. L'objectiu, però, de cadascuna d'elles ésrecuperar el producte emès.

D'una banda, les partícules es poden recollir amb cicló o amb filtres. D'altra banda, pel que fa alscompostos volàtils, molt més eficients, la recuperació es duu a terme, en primer lloc, per mitjà d'unacondensació (mesura bastant aplicada en aquests processos). Les emissions que s'escapen de lacondensació es poden recollir en uns filtres de carboni per poder concentrar-les i recuperar-lesposteriorment.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAMòlta Partícules Ciclons

FiltresMC- 2MC- 1

Mescla, neteja COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAMòlta Ciclons 85 - 97 %Mòlta Filtres 99.9 %Mescla, neteja Filtres de carboni 99 %


Grup C-12 Oxidació d'olis vegetalsCNAE-93: 24.510


Els olis vegetals s'empren per a usos molt diversos. Un d'ells és la fabricació de detergents i sabons,en la qual el procés d'oxidació dels olis ocupa un pas intermedi. Els olis són cadenes llargues decarbonis i hidrògens, per la qual cosa es pretén canviar les seves propietats incorporant àtomsd'oxigen a la molècula de l'oli i facilitant-ne així la solubilitat. Els productes que s'obtenen sóngeneralment àcids; tanmateix, també es poden obtenir alcohols.

Els processos d'oxidació d'olis vegetals poden ser molt variats, tant pel que fa a les seves primeresmatèries com pel que fa a les etapes de procés. És per això que en aquesta fitxa, només s'estudienels processos de forma general, i es fa referència només a les etapes comunes a la majoria deprocessos.

El procés general és el següent:

PRODUCTE

CONDENSACIONS

DESTIL·LACIONSREACCIÓ

ÀCID

AIGUA,

V A POR

OLIS

COV

Aquests processos es fan molt sovint de manera discontínua.

En primer lloc, es carrega el recipient on es fa la reacció amb oli i àcid (si és una reacció en mediàcid) i durant la reacció s'hi va afegint aigua o bé vapor directament.

En segon lloc, una vegada s'ha completat la reacció, el producte obtingut es purifica, i se separad'altres productes de la reacció que no interessin i de les primeres matèries sense reaccionar que hipugui haver. Això es fa per mitjà d'una sèrie de processos de destil.lació i de condensacions quepermeten de recuperar els productes que es puguin vaporitzar en els processos anteriors.




32


La varietat de processos és àmplia, sobretot pel que fa a les combinacions d'etapes de destil.lació icondensació per obtenir el producte final més pur possible. En aquest manual es fa referència, però,a les emissions en el conjunt del procés. Per a trobar els mètodes òptims per corregir els efectescontaminants cal l'estudi de les característiques de cada planta i dels punts d'emissió possibles.

En general, les principals emissions en aquests tipus de plantes són de compostos orgànics, i podendetectar-se fàcilment per l'olor. No es recullen en aquesta fitxa els processos de combustió perobtenir energia i vapor (vegeu la ref. AC-1).

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓProcés COV ND ---


Habitualment, les mesures de recuperació queden integrades en el procés, atès el gran interès perrecuperar els productes de reacció. Pot haver-hi, però, alguns focus d'emissió no sotmesos atractament. L'estudi de les emissions produïdes pot proporcionar la solució més adient per eliminarels contaminants o recuperar-los de la manera més òptima.

Les mesures d'eliminació tenen en compte, d'una banda, l'adsorció de compostos orgànics ambfiltres de carboni o l'eliminació per mitjà de la incineració, encara que aquesta última puguinecessitar addicionalment la correcció de les emissions que ella mateixa, com a mètode, provoca.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAProcés COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAProcés Filtres de carboni 90-99 %Procés Cremadors

33


Grup C-13 Sulfitació i sulfatació d'olisCNAE-93: 24.510


La sulfatació i la sulfitació d'olis són etapes intermèdies en la fabricació de detergents sintètics. Elseu objectiu és incorporar grups amb sofre i oxigen per poder fer solubles els olis i donar l'acciódetergent.

Els processos de sulfitació i sulfatació corresponen a l'esquema següent:

PRODUCTESEPARACIONSREACCIÓ

ÀCID

SULFÚRIC

OLIS

COV, à cid

Les primeres matèries del procés són els olis i l'àcid sulfurós o l'àcid sulfúric, segons es vulguiincorporar un grup sulfit (-SO2) o un grup sulfat (-SO3), respectivament.

Aquestes primeres matèries es fan reaccionar per obtenir el producte i, atès que el rendimentd'aquestes operacions no és complet, se separen per obtenir, d'una banda, el producte desitjat enestat més o menys pur i, d'altra banda, poder recuperar les primeres matèries de la reacció, les qualses tornen a introduir en el cicle de producció. Indubtablement, s'obtenen alguns subproductes dereacció.

Normalment els productes que s'obtenen en aquests processos són la part activa dels detergents.Altres parts complementàries d'aquest procés, que no es recullen aquí, són la mescla dels additiusnecessaris i l'assecatge (vegeu el procés general en la ref. AC-49)





En aquest procés es troben diversos focus d'emissió presents a les etapes de reacció i a les deseparació. Ateses les diverses activitats de cada planta, i la gran diversitat d'etapes diferents que espoden trobar en aquests processos, s'han de considerar de forma agrupada. Un estudi de cadaplanta de producció en concret indica els punts d'emissió. No es tenen en compte aquí les emissionsprovocades per combustions per obtenir energia o calor per als processos (vegeu la ref. AC-1).

34

Les emissions possibles que es troben en aquestes parts del procés són, d'una banda, compostosorgànics provinents dels olis i, d'altra banda, vapors d'àcids o compostos d'òxids de sofre (es podenconsiderar iguals, a efectes d'aquesta fitxa).

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓProcés

COV ND ---

Àcids ND 8


Els mètodes adequats per corregir part d’aquestes emissions ja queden inclosos en el procés des delmoment en què interessa la recuperació de productes. En aquests casos, les mesures a prendre són:

_ Pel que fa a la recuperació de COV, es pot emprar l'adsorció en carboni activat com una bonamesura. En cas que no interessi la seva recuperació, un purificador de gasos pot ser la millorsolució. La incineració d'aquestes emissions només és recomanable si la seva composició ensofre és mínima.

_ Tocant a les emissions d'òxids de sofre, es redueixen amb mètodes de rentatges de gasos(scrubbers). Es recomana aplicar aquelles mesures que duen a terme la depuració per via seca.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAProcés COV Filtres de carboni MC- 5

Àcids Rentadors MC- 6

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAProcés Filtres de carboni 80 - 99 %Procés Rentadors 70 - 99 %

8 Les emissions d´SO2 tenen un màxim de 4.300 mg/Nm3

35

REF.: AC - 48CAPCA: INDÚSTRIES QUÍMIQUES I CONNEXES

Grup C-14 Fabricació de productes farmacèutics de baseCNAE-93: 24.410


A la indústria farmacèutica es distingeixen dos nivells de fabricació: els productes de base (que tenenl'acció curativa) i les especialitats farmacèutiques (píndoles, vials, cremes, etc.), que són barregesdels productes de base.

Hi ha una gran varietat de processos per fabricar productes farmacèutics de base. En general, sóntres les vies per obtenir aquests productes:

a) per la primera via, el producte s'obté com a resultat d'una (o més) reaccions químiques, en què elsproductes que no han reaccionat es poden reutilitzar;

b) per la segona via, el producte s'obté com a resultat d'una extracció a partir de productes naturals(plantes o restes d'animals);

c) per la tercera via, s'obté com a resultat d'una fermentació en què s'elabora el producte,generalment fruit de reaccions posteriors a la maduració de microorganismes.

FERMENTACIÓ

PRODUCTE

SEM BRA

PURIFICACIÓ

SUSTRAT

DISSOLVENT

PURIFICACIÓPRODUCTES

NATURALS

PURIFICACIÓREACCIÓCÀRREGAREACTIUS

EXTRACCIÓ

F e r m e n t a c ió

E x tracc ió

R e a c c ió

COV

COV

COV

Cal tenir en compte els processos de purificació que poden incloure operacions molt diferents com lalixiviació, la destil�lació, l'extracció líquid-líquid, la precipitació, la filtració, l'assecatge, etc.

Processos similars a les reaccions d’obtenció de productes farmacèutics es poden trobar en lafabricació de pesticides i herbicides ( vegeu la ref. AC-30); en la fabricació de coles i gelatines, i a lafermentació es pot trobar en la producció de llevat (vegeu la ref. AC-59).

Tots aquests tipus de processos poden aparèixer a vegades interrelacionats. Així, no és estrany quees faci reaccionar productes naturals extrets, per exemple, de plantes per canviar-hi les molècules,per afegir-hi o canviar-hi alguns àtoms o grups i millorar-ne els efectes curatius.

36





Atès que cada producte de la indústria farmacèutica se sotmet a un procés de fabricació propi, no espoden detallar els focus d'emissions atmosfèriques.

Malgrat això, les principals emissions contaminants d’aquestes fabricacions són: vapors delsdissolvents utilitzats en els processos de reacció i d'extracció i productes olorosos, sobretot en elsprocessos de fermentació. Aquests contaminants emesos s' anomenen genèricament compostosorgànics.

Hi pot haver també associades algunes emissions de partícules -poques-, les quals es componen,fonamentalment, de compostos orgànics que no es volatilitzen. A efectes d'aquesta fitxa, es podentractar igual que els compostos orgànics volàtils.

No queden incloses aquí les emissions produïdes per la utilització de combustibles per produir calor oenergia.



LÍMITS D'EMISSIÓ

Extracció COV 9 ----Fermentació COV ----Purificació COV ----

9 Diferent per a cada procés. No hi ha dades disponibles.

37


A causa de la gran quantitat de processos possibles, no es poden establir mesures comunes per atots els processos.

No existeixen límits legals per als productes emesos en aquests processos. No obstant això, ésconvenient reduir-ne la concentració al màxim, perquè són fàcilment detectats a baixesconcentracions.

Com a mesura general, el primer que s'ha d'intentar és la màxima recuperació possible delsproductes. Normalment, s'utilitzen condensadors per als gasos orgànics. Si no és possiblerecuperar-los, es pot aplicar una adsorció en filtres de carboni actiu.

Si els contaminants emesos s'han de destruir, es pot aplicar una adsorció per rentatge o unaincineració d'aquests compostos (encara que les emissions produïdes per la incineració,probablement han de ser corregides).

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAExtracció COV Postcombustió

Filtres de carboniRentadors

MC- 7MC- 5MC- 6

Fermentació COV PostcombustióFiltres de carboniRentadors

MC- 7MC- 5MC- 6

Purificació COV PostcombustióFiltres de carboniRentadors

MC- 7MC- 5MC- 6

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAExtraccióFermentacióPurificació

Postcombustió 100 %

ExtraccióFermentacióPurificació

Filtres de carboni 99.9 %

ExtraccióFermentacióPurificació

Rentadors 50 - 95 %

38


Grup C-15 Formulació de detergents sòlidsCNAE-93: 24.510


La formulació de detergents sòlids es produeix només a la part final del procés de fabricació iconsisteix en l'addició dels compostos adients per atorgar al producte comercial les característiquesdesitjades que permetin d'afavorir la solubilitat, la formació d'escumes, etc.

El procés de formulació de detergents en pols és el següent:

DETERGENT

EN POLS

ASSECATGE

ADDITIUS

M ESCLAPRODUCTES

DETERGENTS

Partícules

L'ingredient principal dels detergents és l'alquil-benzè-sulfat (ABS o LAS, segons sigui lineal o no).Aquest ingredient s'obté fent reaccionar benzè amb un alquè i després sulfatar la molècula obtingudaamb àcid sulfúric (vegeu la ref. AC-47, AC-37 i AC-32). Aquest àcid arriba generalment en forma desolució líquida a la zona de formulació.

Una vegada obtingut l'ABS o el LAS, s'addicionen tots aquells components que fan més eficaç elrentatge ( la formulació). Els tipus i la quantitat de components a addicionar depèn molt del fabricant ide l'ús posterior del detergent. Aquests components poden ser fosfats, clorurs, silicats, enzims perdestruir greixos, etc.





Les emissions de contaminants es produeixen, principalment, en l'etapa d'assecatge. Aquesta etapaes duu a terme normalment per mitjà d'una atomització del líquid, el qual es dispersa com a gotetesmolt fines que s'assequen per mitjà d’un corrent d'aire calent. S’evaporen i deixen partícules fines desòlid que cauen al fons del recipient.

Altres emissions de partícules es poden produir a causa del maneig dels additius en la fase dedosificació. Les emissions originades per la utilització de combustibles no s'especifiquen aquí (vegeula ref. AC-1).



LÍMITS D'EMISSIÓ

Assecatge Partícules 45 kg/t 150 mg/Nm3

39

4. Mesures correctores adequades _

Normalment aquestes emissions són petites, ja que es pretén recuperar el màxim possible deproducte.

Aquestes partícules es capten preferentment per via seca per mitjà d'aparells de recollida mecànicacom ciclons o filtres.


Assecatge Partícules CiclonsFiltres

MC- 2M.C-

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAAssecatge Ciclons 97 - 99 %Assecatge Filtres 99.9 %

40


Grup C-16 Saponificació i cocció del sabóCNAE-93: 24.510


Els sabons normalment s'empren a la indústria cosmètica o en la fabricació d'altres tipus de sabonsper a altres feines de la llar com, per exemple, per rentar roba. En principi, els sabons es distingeixendels detergents (vegeu la ref. AC-49) en el fet que són sals d'àcids grassos extrets d'olis o greixos(vegeu la ref. AC-32), i no cadenes formades per via sintètica i amb àtoms de sofre o fòsfor.

L'esquema del procés industrial de fabricació de sabons és el següent:

ÀCIDS GRASSOS

ADDITIUS

SABÓ

M ESCLA

SABÓ NET

FRACCIONAM ENTSEPARACIÓ

HIDROLISI

SALM O RRASOSA

SEPARACIÓOLIS SAPONIFICACIÓ

COV

COVCOV

COV

COV

En primer lloc, l'oli o greix es divideix en dues parts: una per saponificar i l'altra per hidrolitzar i treureels àcids grassos. La saponificació consisteix en la formació d'una sal a partir d'un àcid gras o d'unoli, (cadena llarga d'hidrocarburs), directament, per la reacció amb sosa i/o sals. El resultat de lasaponificació són els àcids grassos en forma sòlida, en forma d'ions salins, que ja es considerensabó.

Els productes obtinguts per mitjà d'aquestes dues reaccions se separen del glicerol per decantacions.Els àcids també es purifiquen per separar-los. Aquests dos productes es barregen per formar el quees coneix com a sabó net, al qual s'afegeixen additius com perfums, colorants i d'altres per aportar alsabó les qualitats comercials. Els additius emprats i les seves quantitats depenen molt de cadafabricant i de les característiques que es desitgen per a cada producte.

41





Els focus de contaminació atmosfèrica del procés es troben a les etapes de reacció i a les deseparació dels productes, dels sabons i dels àcids grassos. Els contaminants emesos en aquestesetapes són bàsicament compostos orgànics que s'han volatilitzat per la calor aplicada. Algunsd'aquests compostos són detectables per l'olor.

Les emissions provocades per mitjà de la utilització de combustibles per generar calor i energia nos'inclouen aquí (vegeu la ref. AC-1).



LÍMITS D'EMISSIÓ

SaponificacióSeparacióHidròlisiFraccionament

COV ND ---


OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORASaponificació,Separació, hidròlisi

COV Filtres de carboniPostcremador

MC- 5MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIASaponificació,Separació, hidròlisiFraccionament

Filtres de carboni 99,9 %

SaponificacióSeparació, hidròlisiFraccionament

Postcremador 100 %

SaponificacióSeparació, hidròlisiFraccionament

Purificadors 99,9 %

42

REF.: AC-53CAPCA: INDÚSTRIA TÈXTIL

Grup C-1 Rentat i escardussament de la llana.CNAE-93: 17.120


La llana és el producte que s'obté després de filar el pèl de les ovelles. La primera part del procésproductiu a la indústria tèxtil, que comprèn el rentatge i l'escardussament, pretén principalment laneteja i selecció de les fibres. Aquesta fase inclou també els primers processos de paral.lelitzacció deles fibres per a obtenir-ne el fil.

El procés que es contempla en aquest apartat es el següent:

LLANA EN

BRUT

SELECCIÓ I

BARREJARENTATGE

ESBANDIT

ASSECATGE

CARDAT I

PENTINAT

LLANA EN

M ETXES

Partícules

COV

El procés comença amb la rebuda de la llana en brut just en acabat de ser esquilada. Les primeresetapes són les de classificació segons la seva procedència (espècie animal) i la seva qualitat.Segons quin sigui el producte desitjat també es fan processos de barreja de llanes de diferents tipus.

Una vegada obtesa la barreja desitjada, es procedeix al seu rentatge, que pot incloure diversosbanys en sèrie amb l'objectiu de retirar el màxim de brutícia que hi hagi i d'eliminar-ne els greixos,motiu pel qual els banys acostumen a ser a pH bàsic. Les aigües dels banys acostumen a recircular-se per al seu estalvi.

En el mateix lloc on es fan els banys, també es fa un esbandit (de vegades, aquest esbandit es partdel procés dels banys), i una vegada extreta la llana dels banys es procedeix a l'assecatge en uncorrent d'aire calent.

L'ultima part del procés és la carda o escardussament, que es fan per acabar de netejar de brutíciales metxes de llana i per extreure'n matèria vegetal, així com els filaments de llana que s'hanentrecreuat. Amb aquest procés, que és com si passéssim una pinta a la llana, es va fent cadavegada més estret l'ample de la metxa fent una paralelització, i es poden fer varies passades amb lafi d'anar fent més i més estreta la metxa. Posteriorment es pot fer un pentinat que és de fet el mateix

43

procés, fet amb un torçament més gran i una pinta més atapeïda. El pentinat és un procés opcional ala obtenció de les metxes de llana, que és el resultat del procés. Un cop fet això darrer, les metxeshauran quedat ja preparades pel procés de la filatura.





Es poden distingir com a punts principals de contaminació en el procés:

- El rentatge és un punt amb una forta emissió d'olors per les aigües de rentar que són plenes debrutícia i greixos en descomposició. El causants d'aquestes olors, com sempre, els assimilarem acomponents orgànics.

- L'escardussament, es un punt d'emissió de partícules que són les fibrilles extretes de la llana ique acostumen a trobar-se en suspensió al voltant de la carda (màquina de cardar).

També pot haver-hi una emissió de partícules en el maneig de la llana. Aquestes les consideraremjuntament amb les emissions de les cardes.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓRentatge COV ND ---Escardussament Partícules ND 150 mg/Nm3

44


El tractament de les emissions produïdes és força fàcil, degut a la seva localització en punts moltconcrets de fàbrica; és doncs bastant possible la seva captació per mitjà de campanes situadessobre els punts d'emissió, encara que donada la baixa densitat que tenen les fibrilles de la llana lapotencia d'aspiració haurà de ser elevada.

Com a mètodes de correcció de les emissions es recomanen sobretot els tractaments de cremacióper a les olors, encara que convindria també avaluar tractaments com ara scrubbers o filtres decarboni (sobretot si el propi resultat de la cremació també ha de ser tractat).

Per a les partícules, els mètodes més comuns són els precipitadors electrostàtics o electrofiltres,purificadors de Venturi o la incineració. El problema d'aquesta última és que, malgrat ser capaç defer un tractament conjunt de les partícules i les olors, exigeix probablement un tractament posteriordels gasos resultants de la combustió.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORARentatge COV Postcremador MC- 7Escardussament Partícules Electrofiltre MC- 3

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIA

Rentatge Postcombustió 75 - 95 % 10

Escardussament Electrofiltres ≈ 95 %

10 En conjunt considerant fibres i olors


Grup C-2 Amaratge del lli, cànem i altres fibres tèxtilsCNAE-93: 17.140


L'amaratge del lli, del cànem i d'altres fibres tèxtils (a partir d'ara s'anomenaran lli, per extensió)constitueix les operacions que es podrien anomenar agrícoles, en el procés de la filatura del lli. Elprocés en aquestes tasques és el següent:

MAGATZEM

AMARATGE I RENTATGE

DESGRANATGE

ASSECATGE

COLLITA

Partícules

Partícules

COV

BATIM ENT

En primer lloc, es cull el lli, arrencant la planta o bé tallant-la per la base.

En segon lloc, les tiges s'assequen al sol, disposant-les en forma de gavelles còniques sobre elterreny. Quan ja estan seques se'n fa el desgranatge (es treuen les llavors), colpejant les gavellescontra el terra, agafant-les amb les mans, o bé per mitjans mecànics.

Després es fa l'amaratge, o etapa principal del procés. Consisteix en deixar els feixos de lli en unafosa plena d'aigua, de manera que quedin completament submergits, durant un període de cinc a deudies, període en què diversos microorganismes descomponen alguns dels teixits de la planta que sónels que uneixen les fibres amb les parts que donen rigidesa a la planta.

Una vegada les fibres han estat macerades i rentades, es passa al batiment. Aquesta etapa esdivideix en dues fases:

a) El bregatge. Consisteix en fer passar les tiges entre dos cilindres acanalats, amb la intenció detriturar els nuclis llenyosos de la planta.

b) Espadellatge. Consisteix en fregar unes paletes de fusta per sobre del feix de tiges de tal maneraque s'acabin d'extreure les parts llenyoses de les fibres. Quan les collites són grans, aquestesoperacions es fan per mitjans mecànics.

Finalment, els feixos de fibres s'envien al magatzem on romanen diversos mesos per millorar-ne lafiabilitat. A partir d'aquí comencen les operacions de fàbrica (en contraposició amb les agrícoles): lesde filatura, pròpiament dita, de les fibres de lli.

46





Són tres els punts de les operacions on pot haver-hi emissions de contaminants a l'atmosfera.

- El desgranatge. Comprèn el desgranatge de les sitges i l'eliminació de tota la pols i petits trossosde fusta de la planta que aquestes puguin portar. L'emissió depèn fortament del grau de sequedatde la planta i dels mètodes emprats per dur a terme el procés.

- L'amaratge. Com tot procés de fermentació, és font d'emissió de gasos orgànics i males olors.Aquests gasos s'assimilen bàsicament a compostos orgànics encara que hi pot haver una emissiónotable d'altres compostos com òxids de sofre i/o amoníac.

- El procés de batiment. Es reflecteix com un sol procés. Provoca una forta emissió de partículesen forma de pols, bàsicament.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓDesgranatge Partícules ND 150 mg/Nm3

Amaratge COV ND ---Batiment Partícules ND 150 mg/Nm3


El gran problema a l'hora de recomanar mesures correctores adequades per a aquest tipus deprocessos és la poca continuïtat de les emissions produïdes: es treballa principalment per càrregues ialgunes d'aquestes operacions només es realitzen una o poques vegades l'any. Com sempre, unestudi detallat del problema es una gran ajuda a l'hora d'establir les mesures adequades.

Es recomanen tres tipus principals de mesures correctores:

• Per a les partícules. Degut a les seves dimensions, són fàcils de tractar per sistemes mecànicsde separació de partícules com cameres de separació, separadors d'inercia o ciclons, que sónels més recomanables per raó de la seva efectivitat. En cas que una separació mecànica nosigui suficient, convé la utilització d'un sistema de filtrat (no es recomanen electrofiltres, enprincipi degut a un més alt cost i al poc cabal d'aire a tractar).

• Els mètodes de recollida per via humida no són del tot recomanables perquè hi pot haver unaprofitament econòmic posterior de les partícules recollides (en principi, es poden utilitzar com acombustible).

• Postcombustió. Aquest sistema és recomanable pel que fa a l'emissió de COV, sobretot per lagran quantitat de components diferents que s'emeten, i pel possible aprofitament energètic delsgasos de la fermentació. Tanmateix, aquest mètode pot causar problemes d'emissió d'òxids desofre i de nitrogen.

47

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORADesgranatge Partícules Ciclons MC-Amaratge COV Postcombustió MC-Batut Partícules Ciclons MC-

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIADesgranatge Ciclons 70-95 %Batiment Filtres 99.9 %Amaratge Postcombustió 90-100 %


Grup C-3 Filatura del capoll del cuc de sedaCNAE-93: 17.150


La seda s'extreu del capoll del cuc de seda. El capoll és un llarg filament de proteïna (serotonina),enrotllada al voltant de la crisàlide en la seva transició cap a papallona. La tradició de la seva filaturaes remunta a fa diversos milers d'anys. Es tracta d'un material molt apreciat, malgrat que té substitutssintètics com ara el niló.

El procés de fabricació de la seda és el següent:

MACERACIÓENROTLLAM ENT I

ASSECATGEBOBINATGE

CAPOLL

BOBINES DE SEDA

COV

B A T I M E N T ENCREUAMENT

En primer lloc, s'obté el capoll de cuc de seda, una vegada formada i morta la crisàlide, per mitjà d'uncorrent d'aire calent.

Després se seleccionen els capolls per mides, tot separant els defectuosos dels que es podenutilitzar.

Una vegada seleccionats, se sotmeten a un bany d'aigua calenta perquè el filament del capoll estorni més tou i comenci a alliberar-se.

A continuació, en el mateix bany, es baten mitjançant uns raspalls amb la intenció de poder agafar lapunta del fil (que s'enganxa en els raspalls). La seda es va enrotllant a mesura que els fils van sortintdel bany, encreuant-se de quatre en quatre. D'aquesta manera es fan unes madeixes grosses quepoden assecar-se fàcilment amb aire calent o sobre una superfície calenta.




49


Només es pot parlar d'un únic punt de contaminació en el procés de la fabricació de la seda: el banyde la maceració dels capolls. Les seves emissions són de compostos volàtils que poden causarmales olors. No es tracten en aquest manual els mitjans de calefacció dels banys, ni d'obtenció del'aire calent, encara que poden estar lligats a un procés de combustió (vegeu la ref. AC-1)

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓMaceració COV ND ---


Són dues les tècniques que es recomanen, bàsicament, per tractar aquestes emissions: la captaciód'olors per filtres de carboni, o la seva eliminació per postcombustió.

En el primer cas, el que s'ha de tenir en compte és el refredament previ del gasos, ja que sinó el filtrebaixa molt el seu rendiment, cosa d'altra banda beneficiosa, ja que permet l'eliminació dels vaporsd'aigua deguts a la condensació i en disminueix l'opacitat.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAMaceració COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAMaceració Filtres de carboni 95 %

Postcombustió 100 %

50


Grup C-4 Feltres i buatesCNAE-93: 17.530


Els feltres i les buates pertanyen a la categoria de teles no teixides, és a dir aquelles que no es fan apartir de fils que s'han d'entrecreuar, sinó per mitjà de fibres que es cohesionen per formar la tela. Elsfeltres, fets de llana, s'utilitzen per a rebliments, aïllants i també per fer alguns articles de roba comels barrets. Les buates es fan de cotó o d'altres fibres cel.lulosiques com ara el raió o d'altres.

El procés comú per fer feltres i buates és el següent:

FELTRE

ADDITIUS

PREMSA

PUNXONATGEDEPOSICIÓFIBRES

COTÓ

RAIÓLLANA

COV

Partícules

En primer lloc, es necessiten fibres de llana o de cotó; a vegades també es mesclen amb una petitapart de fibres de raió. Aquestes fibres es renten i se'n fa una deposició, escampant-les en un motllede manera que assoleixi les dimensions que es volen per a la tela que es vol obtenir.

En segon lloc, per tal d'entrecreuar les fibres encara més (no sempre cal aquest procediment), potfer-se un punxonatge. El punxonatge consisteix en fer passar una planxa plena d'agulles en formad'ham que, en moure's de dalt a baix, va enredant les fibres.

En ocasions també pot fer-se una addició d'aprestos que ajuden a aglutinar les fibres.

Un cop fets tots aquests passos, la peça es premsa al mateix temps que es transmet calor, en formade vapor o per mitjà de placa calenta (amb això també es fonen els additius, si n'hi ha, de vegades elmateix raió fa d'aglutinant en fondre's parcialment). Així s'obté la peça de feltre o buata desitjada.




51


Com a punts de contaminació en el procés, es consideren els següents:

- La deposició. És un punt d'emissió de partícules constituïdes principalment per fibres que esmantenen en suspensió a l'aire a causa, principalment, de la seva densitat (molt baixa). Lesemissions per maneig de les fibres també s'associen a aquest punt.

- El premsatge. Les emissions d'aquest focus són, bàsicament, de components orgànicsprovinents de l'aplicació de calor sobre la peça. Això provoca la descomposició de componentsdels aprestos, de les fibres (sobretot les sintètiques) i de les restes de la brutícia que hi puguinquedar.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓDeposició Partícules ND 150 mg/Nm3

Premsatge COV ND ---


Els mètodes suggerits són v àlids per a tractar les emissions de manera conjunta o bé separada,segons les emissions que es tinguin. Com sempre, un estudi de les emissions pot proporcionar lamillor solució possible per a cada cas en concret.

Una bona mesura per al tractament conjunt d'ambdues emissions és la combustió dels gasos desortida de fàbrica, malgrat que és molt probable que els gasos resultants d'aquest mètode tambéhagin de ser tractats, i que el reciclatge de les partícules no sigui possible.

Per a tractar l'emissió de partícules, el millor mètode és dur a terme una precipitació electrostàtica oun sistema de purificació (el purificador de Venturi, per exemple), encara que aquest complica elreciclatge posterior de les partícules. Per tractar les olors, apart de la combustió, es pot aplicar unrentatge amb purificadors o l'adsorció en filtres de carboni.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORADeposició Partícules Electrofiltres MC- 3Premsatge COV Postcombustió MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIADeposició Electrofiltres 99 %Deposició premsatge Purificador 70 - 99.9 %Deposició premsatge Postcombustió 100 %Premsatge Filtres de carboni 99 %


Grup C-5 Instal.lacions de neteja en secCNAE-93: 93.010


La neteja en sec s'utilitza en la indústria tèxtil per estalviar aigua, per assolir una eficàcia de rentatgemillor i per treure taques difícils (generalment de greixos o altres hidròfils), que es treuen millor ambun dissolvent orgànic que amb aigua.

Hi ha tres tipus de processos importants segons els dissolvents que s'utilitzin: petroli (en desús),triclorotrifluoroetà (F-113, un freó, també en desús) i percloretilè. El més emprat és per tant aquestdarrer, que s'utilitza en un procés que, donat l'alt preu del producte, pretén que el seu grau derecuperació sigui el més alt possible.


D E T E R G E N T I

A IGUA

M E S C L A T

S O L V E N T P U R

S E P A R A D O R

BRUTIC IA SECACUES DE

DESTIL·LACIÓ

C O N D E N S A D O R

A S S E C A TDESTL·LACIÓ

R O B A B R U T A R O B A N E T A

S E P A R A D O R

C O N D E N S A D O R

A S S E C A T G E

F I L T R E

AIGUA

RESIDUSOLVENT

COV

COV

COV

COV

R E N T A T G E

El procés es redueix simplement a un solvent que es barreja amb detergent i una petita part d'aiguaper poder millorar l'eficàcia del rentatge.

A continuació, amb aquesta barreja la roba se sotmet a un procediment de rentatge i d'assecatge dela roba. Aquests processos es poden fer a la mateixa màquina o en màquines diferents (lestendències apunten a fer-ho a la mateixa màquina ja que amb el canvi de maquinària es perd solvent,cosa econòmicament gens interessant).

53

Posteriorment, el solvent del rentatge es recull i es filtra per separar-ne la brutícia que s'asseca. Elsolvent filtrat es destil.la i els gasos procedents d'aquesta destil.lació s'afegeixen als gasos del'assecatge de la brutícia, que es condensen per recuperar el solvent. L'aigua que hi pugui haver essepara del solvent, el qual, pur, es torna a reciclar i es condensen els vapors que es desprenen del'assecatge.

Finalment, se'n separa l'aigua que puguin contenir i es torna a separar per reciclar el solvent pur.





Com ja s'ha dit abans, excepte en el cas del petroli, un factor important és la recuperació delsdissolvents, per raons econòmiques. Per aquest motiu, el procés ha de comportar les mínimespèrdues possibles. Pel que fa al petroli, no se sol recuperar; per tant, tot el petroli emprat es volatilitzacap a l'atmosfera. Les emissions, doncs, són totalment de compostos orgànics volàtils.

La màxima recuperació dels solvents s'ha d'aconseguir en aquells punts que, a causa de lesemissions fugitives, presenten major contaminació atmosfèrica. Aquests punts es localitzen on esprodueixen fuites dels condensadors, petites emissions de brutícia seca i barreges a les cues dedestil.lació.



LÍMITS D'EMISSIÓ

Condensadors,cues de destil��laciói brutícia

COV 17-150 kg/t 11 ---

11 Segons el grau de recuperació del solvent.

54


Atès que les mesures per combatre les emissions són incorporades al procés per reduir-les al màxim,es pot aplicar alguna mesura suplementària per afavorir la recuperació, encara més, si és possible,de les emissions, per mitjà de filtres de carboni.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORACondensadors, cuesde destil.lació ibrutícia

COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIACondensadors, cuesde destil.lació ibrutícia

Filtres de carboni 99,9 %

55

REF.: AC-61CAPCA: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

Grup C-1 Cerveseries

CNAE-93: 15.960 / 15.970


La cervesa és una de les begudes més consumides arreu del món. S'obté de l'ordi, encara que espoden fer processos molt similars amb d'altres cereals per obtenir productes semblants.

La fabricació de la cervesa té quatre etapes diferenciades: el maltatge, la producció del most, lafermentació i la clarificació. El procés és el següent:

MALTATGE

ORDIPRODUCCIÓ MOST

FERM ENTACIÓ I

MADURACIÓ

CLARIFICACIÓ,

PASTERITZACIÓ I

ENVASATGE

SITJA

TAMISOS

SEPARADORS

CLASSIFICADOR

MACERACIÓ

GERMINACIÓ

M A LTATGE

REFREDAM ENT

TAMÍS DE BOT

CALDERA DE

MOST

CLARIFICACIÓ I

SEPARACIÓ DEL

M O S T

SACARIFICACIÓ

M Ò L T A

FERM ENTACIÓ

SEPARADORA

CENTRÍFUGA

MADURACIÓ

(DIPÒSIT DE

G U A R D A )

REFRIGERADOR DE

PLAQUES

ENVASAMENT

PASTEURITZAT

DIPÒSIT

FILTRE

CENTRÍFUGA

COV

COV

Partícules

En primer lloc, per mitjà del maltatge, que en ocasions es fa en plantes de fabricació separades deles cerveseries, se separen els grans de cervesa i es deixa que comencin a germinar en un banyd'aigua. La detenció d'aquesta germinació es fa en un forn i és el que s'anomena maltatge.

En segon lloc, s'elabora el most. Aquest procés comença amb una mòlta per via humida. El líquidobtingut, conegut com a most, es cou en una caldera amb lúpul per poder eliminar algunes proteïnesi donar-li el seu gust amarg característic.

56

El pas següent és la fermentació d'aquest most, mitjançant el cultiu d'un llevat (vegeu la ref. AC-59),el qual transforma certs sucres en alcohol. A continuació, se separa el llevat i es deixa madurar. En lamaduració el llevat continúa aportant alcohol i CO2 i precipita o separa algunes substàncies que

enterboleixen la cervesa en refredar-la.

Finalment, les substàncies separades es retiren de la maduració, s'eliminen de microorganismes permitjà d'un procés de pasteurització i el producte final s'envasa.





Les emissions de contaminants en el procés de la fabricació de la cervesa es poden dividir en trestipus:

- Les operacions de maneig i mòlta del gra durant el procés de maltatge. Són les que ocasionenemissions contaminants, principalment de partícules. Si la mòlta per al most no es fa per viahumida, també hi pot haver més emissions de contaminants.

- El procés de maltatge. És un focus d'emissió de components orgànics. A les calderes de mostles emissions són petites perquè es procuren condensacions a la sortida dels gasos. Lesemissions provocades per l'utilització de combustibles no es tracten aquí (vegeu la ref. AC-1).

- La fermentació. En aquest cas, les reaccions que es produeixen emeten també compostosorgànics volàtils.

En general, en totes les etapes es poden trobar emissions de compostos orgànics que produeixenolors com a conseqüència del maneig dels productes.



LÍMITS D'EMISSIÓ

SitjaTamisatgeSeparadorsClassificador

Partícules 1.5 - 2.5 kg/tsegons etapa

150 mg/Nm3

Maltatge COV ND ---Fermentació COV ND ---

57


Existeixen dos tipus de mesures per a aquests processos:

- Les emissions de compostos orgànics es poden eliminar per mitjà d'un rentatge de gasos enaquells punts on siguin més concentrades. Totes les emissions, en general, es poden recollir iincinerar; moltes vegades la mesura aplicada és la recollida d'aire dels punts on hi ha olor. Permitjà d'aquest aire a les calderes, s'eliminen els compostos de les emissions.

- Les partícules es recullen generalment en ciclons, si són partícules de mida grossa com les delmaneig de l'ordi abans del maltatge, i en filtres, si són partícules de mides més petites.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORASitja, tamisatgeSeparació,Classificació

Partícules FiltresCiclons

MC- 1MC- 2

Maltatge COV Postcremador MC- 7Fermentació COV Purificador


OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIASitja, tamisatgeSeparació, Clarificació

Filtres 99,9 %

Sitja, tamisatgeSeparació, Clarificació

Ciclons 80 - 90 %

Maltatge, Fermentació Purificador 99 %Fermentació Postcremador 99 %

REF.: AC-62CAPCA: INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

Grup C-2 Destil.leries d'alcohol i fabricació d'aiguardentsCNAE-93: 15.91 i 15.92


Hi ha molts procediments per a la fabricació d'aiguardents i begudes espirituoses. Aquí es recullendos processos, segons si el producte de partida té un alt contingut de líquids (bàsicament el raïm) ograns, generalment de cereals (el més utilitzat es l'ordi) però, com que tots dos processos tenenbastants punts en comú; es reflecteixen en un sol esquema, que és el següent:

COV

Partícules

COV

COV

COV

PRODUCTE

AROMÀTICS

RAÏM

MADURACIÓ

DESTIL·LACIÓ

FERM ENTACIÓCOCCIÓ

LLEV A T

V I

PREMSA

GRA

M A N EIG I

M O LTA

PRODUCTE

En primer lloc, un cop escollit el raïm, es premsa per obtenir-ne el suc. Després, es fermentamitjançant la inoculació d'un cultiu de llevats: part dels sucres es transformen en alcohols (alcoholetílic) aptes per al consum (en ocasions s'ha de fer un filtratge previ a l'envasament) que, en el casdel raïm, és el vi.

En segon lloc, d'aquest producte se'n pot fer una maduració per obtenir altres productes com elbrandi; aquesta etapa provoca canvis químics en la composició del licor (en el cava, es tracta d'unproducte d'una segona fermentació del vi, no pròpiament resultat d'una maduració). En lloc de lamaduració, es pot fer una destil.lació per obtenir l'alcohol més purificat o pur del tot (esperit de vi),amb la qual cosa es poden obtenir aiguardents per mitjà de l'extracció d'aromes de productesgeneralment vegetals (herbes, fruit ...); aquesta etapa és comparable a la de maduració.

Si la primera matèria és l'ordi -del qual s'obté whisky-, el procés de fabricació és molt semblant al defabricació de la cervesa (vegeu la ref. AC-61). En primer lloc, l'ordi se sotmet a un procés de mòltaper extreure'n les closques i altres impureses i a un procés de cocció per extreure'n els sucres. Ellíquid que en resulta es fa fermentar amb un llevat (cas dels sucs) i, posteriorment, es duen a termeun o diversos processos de destil.lació per obtenir el licor. El producte obtingut pot ser sotmès a unprocés de maduració de durada variable segons la qualitat del producte esmentat (el procés és elmateix que l'emprat per obtenir el brandi). L'etapa de maduració en ocasions es duu a terme enl'envàs definitiu o bé en grans bótes de fusta, que també proporcionen aromes al producte.

59





Com a focus de contaminació en el procés es poden destacar els següents:

- El maneig i mòlta dels grans. Provoquen l'emissió de gran quantitat de partícules a l'aire,sobretot si el procés es fa en sec.

- La cocció dels cereals. Suposa un gran volum d'emissió d'olors.

- La fermentació. També provoca males olors, fins i tot es poden produir emissions demicroorganismes a l'ambient.

- La destil.lació. És una possible font d'emissió de compostos orgànics lleugers, per la qual cosaés de gran importància el funcionament correcte dels condensats.

- La maduració. Pot ser un punt d'emissió d'olors segons quines siguin les condicions on esprodueixi. Si ha un bon tancament dels recipients només hi haurà emissió en els transvasaments.

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓMòlta Partícules 5 -15 mg/Nm3 150 mg/Nm3

Cocció COV ND ---Fermentació COV 0,39 - 0.91 g/t ---Destil.lació COV ND ---Maduració COV 2,4 kg/t ---

60


El gran problema de les emissions d'aquests processos és la discontinuïtat que presenten -no tansols a les emissions-, pel fet que la majoria d'aquests processos només es fan una vegada l'anydurant uns quants dies, com és el cas de la mòlta o de la cocció. Tot això complica bastant el dissenyd'un bon equip de correcció de les emissions, juntament amb el fet que s'emet gran quantitat deproductes diferents, molts dels quals cal eliminar per raó de la mala olor que desprenen.

Pel que fa a la mòlta, un bon sistema per eliminar les partícules emeses és el de recollidamecànica, atès que la mida de les partícules és més aviat grossa; es recomanen els sistemes pervia seca ja que molts dels subproductes dels processos es poden reutilitzar per a altres finalitats, comper exemple l'alimentació animal. La mesura més adient és un cicló.

Per a l'emissió de COV, es poden emprar dos grans mètodes generals per controlar les emissions(un estudi detallat de les emissions pot mostrar quina és la mesura més adient).

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAMòlta Partícules Ciclons MC- 2Cocció COV Filtres de carboni MC- 5Fermentació COV Filtres de carboni MC- 5Destil.lació COV Filtres de carboni MC- 5Maduració COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAMòlta Ciclons 70 - 90 %Cocció Fermentació Filtres de carboni 50 - 95 %Cocció, Postcombustió 70 - 100 %

REF.: AC-63CAPCA: INDÚSTRIES DE LA FUSTA. SURO I MOBLES

Grup C-1 Serratge i especejament de la fusta i el suroCNAE-93: 20.1


La fusta és una primera matèria emprada en molts processos industrial, generalment com a objecteestructural o decoratiu. El suro, l'escorça dels troncs de l'alzina surera, s'utilitza com a objectedecoratiu o com a aïllant tèrmic (vegeu la ref. AC-65).

Nes pot parlar d'una grandària estàndard d'indústria, ja que aquesta activitat comprèn des de la petitafusteria i ebenisteria, fins a grans indústries d'asserratge i preparació industrial de la fusta.

A causa de la gran quantitat de productes finals que es poden obtenir a partir de la fusta, elsprocessos implicats poden ser molt diversos. En general, es tracta de combinacions de les etapes delprocés general que es reflecteix tot seguit.


RECEPCIÓ

PRODUCTE

FINAL

ENCENALLS

SERRADURES

ENVERNISSAT

POLIT

RIBOTSERRAT

TRONCSTAULONS

COV

Partícules

Partícules

ASSECATGE SERRATGE

Aquest procés general és l'emprat generalment amb serradores i grans tallers de fusteria.En primerlloc, les primeres matèries arriben a la planta en forma de troncs que se serren per a fer granstaulons que es deixen assecar a l'aire.

El procés del suro comença amb l'arribada de làmines d'escorça de suredes. Si es tracta de lesfusteries, arriben els taulons tallats a les serradores anteriors. Aquests taulons es continuen serrantfins obtenir les mides adequades, que s'afinen més amb ribots. Les serradures i els encenallsproduïdes en aquests processos es poden recuperar per a molts altres usos com, per exemple, perfabricar taulers d'aglomerat (vegeu la ref. AC-64). A més, hi pot haver molts altres processos perdonar unes formes determinades al producte, segons el que es vulgui obtenir, com, per exemple,taladrats, encolats, etc.

A continuació, les superfícies es poleixen, s'envernissen o es pinten per protegir-les.

62





La gran quantitat de processos que es poden trobar en aquest tipus d'indústria no permet parlar d'unprocés concret. En general, es poden distingirles fonts d’emissions següents:

- Les operacions de serratge. Emeten partícules d’una mida relativament gran.

- Les operacions de poliment. Emeten unes partícules de mida més petita. Els processos deserratge i especejament de fusta i suro poden incloure una gran sèrie d'operacions intermèdies id'acabament com taladratge, tornejament, etc. La gran majoria d'aquestes operacionsprodueixen emissions de partícules a l'atmosfera. En general, les podem considerar similars ales operacions de poliment.

- L'envernissament. Produeix una gran emissió de compostos orgànics volàtils procedents delsvehicles dels vernissos i de les pintures. Les emissions per encolades tenen el mateix origen i sesotmeten a tractaments semblants.



LÍMITS D'EMISSIÓ

Serratge Partícules ND 150 mg/Nm3

Poliment Partícules ND 150 mg/Nm3

Envernissament COV ND ---

63


Les mesures correctores es poden dividir en dos tipus:

- Pel que fa a les partícules, les mesures han de tenir-ne en compte la mida: per a partícules demida relativament gran un bon sistema és la recollida mecànica, com ara els ciclons.Desgraciadament, a causa de la baixa densitat d'aquest tipus de partícules, de vegades aquestmètodes no són prou eficaços, i s'ha de recórrer a altres sistemes com els filtres.

Per a partícules de mida més petita, s'han d’utilitzar altres sistemes com ara filtres o, si lesemissions són prou grans, electrofiltres. Els sistemes de recollida per via humida compliquen larecuperació posterior de les partícules emeses per a altres usos.

- Quant als compostos orgànics dels dissolvents, es poden intentar recuperar per mitjà de filtresde carboni combinats amb sistemes de condensació de les emissions. Si la recuperació deles emissions no és interessant, es poden destruir aquests compostos volàtils per mitjà d'unprocés d' incineració.


Serratge Partícules CiclonsFiltres

MC- 2MC- 1

Poliment Partícules Filtres MC- 1Envernissament COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIASerratge Ciclons 75 - 90 %Poliment Electrofiltre 90 - 97 %SerratgePoliment

Filtres 99 %

Envernissament Filtres de carboni 95 %Envernissament Postcombustió 100 %

64


Grup C-2 Taulers d'aglomerats i de fibresCNAE-93: 20.20


Hi ha dos processos de fabricació que corresponen a dos productes diferents: l'aglomerat, fet deserradures i partícules, i la fullola, feta a partir de làmines primes, obtingudes en un procés semblantal de pelar un tronc.

El procés de fabricació de l'aglomerat és el següent:

TREM PAM ENT

A M B OLI DE

LLINOSA

PRODUCTE PREM S A T ESPESSIM ENT

BARREJA

RESINES

TRACTAM ENT

A M B V A POR

SERRADURESFUSTA

FA B R IC A C IÓ D E

F U S TA

D 'A G L O M E R A T

COV

COV

Partícules

I el procés de fabricació de la fullola és el següent:

PRODUCTE

PROTECTORS IMPREGNAT

TALLAT

PREM SA

CONFORM A TBARREJA

RESINES

SEDÀSASSECATGE

ASERRAT I

LAM INATGE

TRONCS

FA B R IC A C IÓ D E

FU L L O L A

COV

Partícules

COV

65

El procés de fabricació de fusta d'aglomerat comença per reduir la fusta a serradures o aprofitar lesd'una fusteria (vegeu la ref. AC-63).A continuació, aquestes serradures es tracten amb vapor per tal que s'inflin les cel.lules que lescomponen, facilitant així la penetració de les resines que s'hi addicionen després.

Una vegada feta la barreja de les resines amb les serradures, es col.loca dintre d'un motlle amb laforma del tauler que es vol fer, on es deixa assecar lleugerament per tal que s'espessegi la barreja.

El pas següent és portar el motlle cap a una premsa on, amb un tractament de pressió i calor,s'obtenen els taulers. Si es vol, pot fer-se un trempament amb oli de llinosa a la superfície del tauler,per tal de deixar-la més suau.

Per a la fabricació de la fullola, com ja s'ha dit abans, en primer lloc, s'ha de tallar el tronc a la midadeterminada. Aquest tronc es posa en un torn que el va pelant d'una manera semblant a una patata,amb la qual cosa s'obté una fulla de fusta flexible i prima que es recull en un sedàs.

A continuació s'agrupen diverses fulles, disposant-les unes sobre les altres de manera que lesdireccions de les fibres siguin obliqües, i s'hi barregen les resines aglomerants mentre es vaconformant.

Després, el producte obtingut es porta a una premsa per elaborar tauler, amb pressió i calor.Finalment, es deixa assecar, es talla a les mides desitjades i s'impregna dels protectors necessarisper conservar-lo.





En aquests processos es distingeixen tres tipus d'emissions:

- Les partícules produïdes pels processos mecànics com els serratges i els laminatges.

- Les emissions de les premses i espessiments: compostos orgànics de la resina.

- Les emissions produïdes pels additius de trempament i protecció: compostos orgànics.



LÍMITS D'EMISSIÓ

SerratgeLaminatge

Partícules ND 150 mg/Nm3

EspessimentPremsatge

COV ND ---

TrempamentImpregnació

COV ND ---

66


S'hi poden distingir dos tipus de mesures correctores:

- Les mesures de recollida mecànica com els ciclons, que permeten de recollir les partículesmés grans, i els filtres, molt eficaços. Aquest tipus de mesures són recomanables per corregirles emissions de partícules.

- Les condensacions i filtres de carboni són mesures adequades si el nivell d'emissió no ésmassa alt, pel que fa als compostos orgànics. Per destruir-los, si no es poden recuperar, espoden incinerar per postcombustió.


SerratgeLaminatge

Partícules FiltresCiclons

MC- 1MC- 2

Espessiment COV Filtres de carboni MC- 5

Trempament COV Filtres de carboni MC- 5

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIASerrat, laminatge Ciclons 90 - 97 %Serrat, laminatge Filtres 99%EspessimentPremsatgeTrempamentImpregnació


EspessimentPremsatgeTrempamentImpregnació

Postcremador 100 %

REF.: AC-65CAPCA: INDÚSTRIA DE LA FUSTA, SURO I MOBLES

Grup C-3 Tractament del suro i producció d'aglomerats i linòleumsCNAE-93: 20.521


El suro és la part externa de l'escorça de l'alzina surera (Quercus suber), la qual és apreciada per lesseves qualitats de densitat i impermeabilitat.

El procés productiu és el següent:

PRODUCTE

ADDITIUS

SERRAT I

ESM ERILAM ENT

COCCIÓ

EM M O T LLAM ENT I

PREMSATGE

TORRADATRITURACIÓESCORÇA

Partícules

COV

COV

Partícules

Com a primera matèria, s'empra l'escorça de l'alzina surera i, en ocasions, restes de la fabricaciód'altres productes de suro, com per exemple taps (generalment aquest suro ha estat vaporitzatprèviament i és una mica més dilatat). A continuació, l'escorça es tritura i es col.loca en uns motllesespecials per tal que pugui premsar-se donant-li la forma desitjada. De vegades, i sobretot per alsproductes de suro pelagrí (el suro de la primera escorçada de l'alzina) es torra el suro abans depremsar-lo. Axí és possible fer productes negres.

A continuació, en el mateix motlle, i segons quin sigui el producte final que es vulgui obtenir, s'hand'afegir el additius necessaris, majoritàriament plastificants i aglutinants, encara que en ocasions noés necessari cap d'aquests productes perque quan el suro s'escalfa, allibera les seves resinesnaturals que ja fan d'aglutinants. Per aquest fet, a alguns tipus de taulers de suro no els cal cap tipusd'additiu. En canvi, per a altres productes, com els linòleums, els additius són bàsics.

El pas següent és la cocció del suro a una temperatura de 300ºC, procés que dura de 4 a 6 hores.Un cop el suro és fred, es fan els acabats: generalment, un serratge per donar-hi forma i unesmerilament per fer l'acabat de les superfícies.

Pot haver-hi, a mes, alguns altres acabats comercials per a la venda del producte, entre els qualsdestaca sobretot l'envernissament.

68





En el procés es distingeixen quatre etapes contaminants:

• La trituració. Pot comportar emissió de partícules, que varien principalment en funció del mètodei les condicions en què es realitza.

• La torrada. Si es realitza, provoca la volatilització de compostos orgànics del suro. Existeix tambéuna emissió de contaminants deguda al procés de combustió (vegeu ref. AC-1).

• La cocció. Provoca la volatilització de compostos orgànics dels additius i del propi suro.

- El serratge i l'esmerilament de l'acabat. Provoca emissió de partícules.

No s'han tingut en compte les etapes de vaporització i d'envernissament finals perquè es podenconsiderar com a processos optatius per als productes objecte d'aquesta fitxa. Ambdós processossón emissors de COV (i vapor d'aigua en el cas de la vaporització

OPERACIÓ ELEMENT FACTORS TÍPICS LÍMITS D'EMISSIÓTrituració Partícules ND 150 mg/Nm3

Torrada COV ND ---Cocció COV ND ---Serratge Partícules ND 150 mg/Nm3

69


Per a captar les partícules emeses en la trituració, es pot emprar el cicló, però caldria un estudi de lagranulometria previ de les partícules emesesper avaluar si la mesura és adient o no.

En el cas del serratge, és de suposar que la baixa densitat i el menor tamany de les partícules fa méseficaç un sistema de filtrat, que no pas d’ús dels ciclons. No es recomanen sistemes col.lectors pervia humida ja que això dificulta la possible recuperació del producte.

Per a les emissions de COV, si no interessa recuperar els solvents, es recomana la postcombustió,en la qual s’aprofita el fet que els gasos surten ja calents, opció especialment interessant en latorrada.

Si es volen recuperar els solvents, opció interessant per a l’envernissament,s’han de tenir en compteels costos de refredament del gas i es recomana una condensació seguida o no d’un sistema defiltratge amb carboni actiu.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORATrituració Partícules Ciclons MC- 2Torrada COV Postcombustió MC-Cocció COV Postcombustió MC- 7Serratge Partícules Ciclons MC- 2

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIATrituració, serratge Ciclons 70-95 %Serratge Filtres 99.9 %Torrada, cocció Postcombustió 100 %

70


Grup C-4 Impregnació i tractament de la fusta per a la seva conservacióCNAE-93: 20.102


En línies generals, dintre de les operacions de la indústria de la fusta, hi ha una sèrie deprocessos que n'afavoreixen la conservació posterior, si la fusta ha d'estar exposada a laintempèrie o a medis agressius. Aquests processos s'utilitzen per donar a la fusta unaresistència enfront els agents externs com poden ser la humitat i/o l'acció delsmicroorganismes.

Aquests processos es poden reflectir de la manera següent:

BANY

PINTAT

V A PORITZAT

ASSECATGE

AIRE LLIURE

MAGATZEM

DEGOTATGE RENTATIMPREGNACIÓ A

PRESIÓ

ASSECATGE

EN FORNMAGATZEMFUSTA

CONSERVANT

COV

COV

COV

En primer lloc, la fusta es pre-condiciona; es a dir, se somet a un procediment d'assecatge.Aquest assecatge pot ser de tres tipus:

• assecatge a l'aire lliure,• assecatge amb calor, i• vaporitzat (que a més d'assecar, permet més f àcilment la penetració dels conservants);

En segon lloc s'impregnen els conservants (que són líquids). Aquesta impregnació es pot dur aterme per dues vies:

• a pressió (s'utilitza la mateixa cambra que per la vaporització), o• amb mètodes sense pressió, com són el pintat o el bany en el conservant (encara que

l'acció penetrant del conservant és menor). En aquests mètodes, és important el procésde degotatge a la fusta, ja que part del líquid es torna a extreure.

71





En principi es distingeixen tres etapes en què es produeixen emissions de contaminants:

- L'assecatge. En aquesta etapa s'emeten compostos vol àtils que són contaminants.Aquesta emissió és més concentrada si s'utilitzen mètodes com forns o vaporitzacions peraccelerar el procés.

- La impregnació dels conservants. Encara que els conservants s'acostumen a trobar coma dissolució líquida, s'ha de tenir en compte que són productes d'alta toxicitat, i que s'had'evitar al màxim que s'emetin a l'atmosfera arrossegats per vapors en forma d'aerosols,s'ha d'evitar sobretot que s'emetin a pressió. També es produeixen emissions del solventsd'aquests conservants.

- El degotatge. En aquesta etapa, s'ha d'actuar de la mateixa manera que el comentat en elpunt anterior pel que fa a la toxicitat d'aquests compostos.

Les emissions provocades per la utilització de combustible, per a generar calor o energia, noqueden incloses aquí (vegeu la ref. AC-1).



LÍMITS D'EMISSIÓ

Assecatge COV 1 kg/103 m2 ---

PintatBanyImpregnació

COV ND ---

Degotatge COV ND ---

72


Les mesures correctores suposen de vegades la modificació dels processos. Per exemple, lesemissions de compostos orgànics en la impregnació es poden minimitzar si hi ha un control dela quantitat del producte emprat, de manera que no se n'utilitza més del que és estrictamentnecessari.

Es pot intentar recuperar els productes emesos per reutilitzar-los en el mateix procés o end'altres. Aquestes recuperacions impliquen la condensació i l'adsorció en filtres de carboniper a emissions petites. Si la recuperació no és possible, es pot intentar de destruir-los permitj à d'una incineració dels gasos de sortida.

OPERACIÓ CONTAMINANT MESURA CORRECTORAAssecatge COV Filtres de carboni


PintatBanyImpregnació

COV Filtres de carboniPostcremador

MC- 5MC- 7

Degotatge COV Filtres de carboniPostcremador

MC- 5MC- 7

OPERACIÓ MESURA CORRECTORA EFICÀCIAAssecatgePintatBanyImpregnacióDegotatge


AssecatgePintatBanyImpregnacióDegotatge

Postcremador 100 %

ref.: ac-2 capca: energia grup c-1 generadors de vapor i ... · banda el carbó, encara que, per a...

Documents