Església de tarragonaNúm. 273 Març - Abril 2013 - Quinta època

Papa Francesc,benvingut!

REPORTATGE. Seminari Menor Una llar diocesana per al discerniment vocacional dels nois

CENTENARI. Casa de Sant JosepUn projecte pioner al servei de la protecció de la infància i la joventut

ESCOLA CRISTIANA. Una aposta de futur Un pont per a molts alumnes i famílies al fet religiós

Edició especial Seminari Menor

el reportatge

EL SEMINARI MENOR, UNA LLAR DIOCESANA PER AL DISCERNIMENT VOCACIONAL DELS NOIS

«L’amor de Déu roman per sempre, és fidel a ell mateix, a la “promesa feta per a mil generacions” (Sl 105,8). Cal, per tant, tornar a anunciar, especialment a les noves generacions, la bellesa captivadora d’aquest amor diví, que precedeix i acompanya: és l’entrellat secret, és la motivació que mai no falla, ni tan sols en les circumstàncies més difícils.»

Del Missatge per a la XLIX Jornada Mundial de pregària per les vocacions, 2012.

A principis de juliol de 2011 el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, nomenava un nou equip de preveres per a reprendre la vida del Seminari Menor de l’Arquebisbat de Tarragona. No era

pas una realitat nova a l’arxidiòcesi sinó tot el contrari, una institució al servei de la pastoral vocacional amb una llarga història. Pel Seminari Menor han passat molts dels preveres que exerceixen actualment el seu ministeri a l’Arquebisbat i també s’hi han format molts nois que, pel discerniment que hi van fer, van orientar la seva vida cap a altres projectes i vocacions. Des d’aleshores s’ha anat treballant per configurar el que hauria de ser una bona plataforma per a l’educació i l’acompanyament vocacional d’aquests nois que, des de 1r d’ESO i fins a 2n de Batxillerat, se sentin cridats a la vida presbiteral.

El Seminari Menor (SM) ha estat i ha de ser una casa on créixer humanament, cristianament i vocacionalment; una casa al servei de l’acompanyament vocacional dels adolescents de l’Església de Tarragona.

Des de la seva inauguració, la vigília de la Immaculada de 2011, la seu del SM està ubicada al segon i tercer pis del claustre de Sant Pau de l’edifici del Seminari Pontifici de Tarragona (c/ Sant Pau 4 Tarragona).

3 propostes

Des del Seminari Menor s’ofereixen tres propostes diferents per als nois: el Seminari com una llar, com una referència, o bé com un temps de discerniment.

…una llar

És una proposta per a aquells nois adolescents que senten intensament la vocació al ministeri ordenat. Resideixen al Seminari de dilluns a divendres amb vinculació amb el col·legi diocesà de Sant Pau Apòstol però amb la possibilitat d’anar a altres escoles. Són seminaristes menors residents.

2

…una referència

És per aquells seminaristes menors que continuen vivint a casa seva però que tenen en el Seminari Menor la seva comunitat de referència conjuntament amb la seva parròquia. Participa de les activitats ordinàries del SM però des de la llar familiar.

…un temps

Aquesta proposta va orientada als nois majors d’edat que necessiten un temps per a discernir si és ferma la seva vocació al presbiterat. Des del SM, conjuntament amb el Secretariat diocesà de vocacions, els ofereixen un servei d’orientació vocacional durant un curs, amb residència al Seminari. Un temps intens per a ser acompanyat tot continuant amb els estudis o la feina que es tingui.

3

Els formadors

L’equip de formadors del Seminari Menor el formen Mn. Joan Anton Cedó Perelló —rector del

Seminari Menor que a més vetlla pels seminaristes de Batxillerat—, Mn. Xavier Roig Rovira —administrador i encarregat dels seminaristes d’ESO—, i Mn. Albert Fortuny Llaveria, que s’encarrega de la relació amb el Col·legi Sant Pau Apòstol i, per tant, vetlla més directament el que fa referència a l’estudi.

Una vegada al mes —segons explica Mn. Roig—, «de divendres al vespre fins a dissabte havent dinat, es duu a terme una trobada de formació: celebren l’eucaristia, un prevere és convidat a compartir una reflexió, i diversos moments de pregària. És un bon complement per als deu minuts de diàleg que es preveu diàriament al Seminari Menor en finalitzar el dia».

Tots tres formadors tenen expectatives de futur, confien que puguin entrar-hi més nois de cara al

curs vinent. «Hi ha la proposta feta pels seus rectors o catequistes a nois de les nostres parròquies», explica Mn. Cedó. «També podem esperar del treball del Secretariat diocesà de vocacions, com l’Espai vocacional i les dues Trobades d’escolans, bàsicament (Vegeu el suplement Llavor, complement del Full Dominical del 17 de març de 2013). Cal esperar-ne molt, d’aquest treball, molt!», conclou Mn. Albert Fortuny.

Els seminaristes

Actualment, l’Adrià (18 anys), el Yuniel (14 anys), l’Òscar (13 anys) i el Ricard (13 anys) són

seminaristes menors. Són d’edats i punts diferents de l’arxidiòcesi però els uneix una crida, la que Déu ha fet en els seus cors per seguir-lo. De moment es troben en un procés de discerniment. Conversem amb ells.

—Que et va fer entrar al Seminari Menor?

Adrià Fernández (A.F.) Ja des de petit he estat per la Parròquia al Milà, on Mn. Pere Joan Figueras m’animava i m’anima a estimar cada dia més aquell sagrament que és Jesús. Amb ell he anat molts anys a Lourdes, on he pogut veure el compromís que tenim els cristians amb els malalts. Això em va començar a cridar l’atenció, sobretot l’alegria amb què portava a terme aquest servei al més necessitat. Després vaig començar a assistir a les Trobades vocacionals que organitzava el Secretariat diocesà de vocacions, on un grup de joves convivíem descobrint la nostra fe i aprofundint-la. Potser va ser allí on es va «despertar» la vocació, si més no es va consolidar.

Després d’uns mesos d’haver-ho pensat molt, de parlar-ho amb els pares, que sempre m’han animat; de parlar-ne amb les mossens més propers, vaig veure, convençut, que era el millor per a mi i per a la vocació a què Jesús em crida.

Ricard Solé (R.S.) A finals de 2011, el mossèn de la meva parròquia, Mn. Magí Mejías, em va proposar anar a les trobades vocacionals que es feien al Seminari Menor. Vaig dir que sí amb molt d’entusiasme i des d’aleshores em vaig començar a plantejar entrar al Seminari Menor.

Òscar de la Cruz (O.C.) Quan tenia 7 anys vaig conèixer un monjo de Poblet, ens vam fer amics i vaig començar a anar a missa i a fer d’escolà al Monestir. Un dia vaig conèixer un altre monjo, vam parlar i no sé per què però vaig pensar que un dia podria servir a Déu. De fet, jo sempre ho deia. L’any passat el P. Maties i els meus pares em van fer una proposta i em van dir si volia entrar al Seminari Menor. Jo els vaig dir que m’ho pensaria. Cada dia anava reflexionant i vaig arribar a la conclusió que si Déu m’havia fet aquesta proposta havia de ser per al meu bé. I així va ser com els vaig dir que estava convençut d’entrar-hi.

4

Yuniel Àngel Rubio (Y.R.) Als 10 anys tenia el dubte de què podria ser quan fos gran. Vaig rumiar i m’adonava que m’apassionava l’assignatura de religió catòlica. Un dia, a la meva parròquia, jo feia d’escolà, i en l’acabar l’eucaristia li vaig dir al meu rector, Mn. Santiago Soro, el meu desig de ser mossèn. Ell em va engrescar. Sempre he tingut molt de respecte i estimació pel meu rector. Sempre em dóna bons consells i sap moltes coses. Un dia em va comunicar que estaven reformant el Seminari Menor a Tarragona i em va dir si volia anar a una de les trobades. I vaig acceptar. Els meus pares també em van recolzar.

—Com valores l’experiència d’estar al Seminari Menor?

A.F. En aquests set mesos puc assegurar que ha estat la millor decisió que hagi pogut prendre. La vida d’ordre i comunitat al Seminari et construeix: la pregària en comunitat, els àpats, les estones de tertúlia… I també les hores i hores d’estudi que ens passem a la biblioteca, fent-ho amb la mirada sempre posada en el Crist. Anem a classe al Col·legi Sant Pau Apòstol, on puc afirmar que estem molt ben acollits. Uns magnífics professionals de l’educació ens preparen per assolir les metes que se’ns preparen.

R.S. Jo sóc un seminarista extern, és a dir, visc a casa meva però tinc el Seminari Menor juntament amb la meva parròquia com a referència. I quan hi ha trobades, formacions o, per exemple, ens visita el Sr. Arquebisbe, baixo de Solivella a Tarragona. Aquesta experiència m’està ajudant cada cop més a trobar Jesús.

O.C. Jo ho valoro com una experiència molt positiva. Crec que m’ha anat molt bé i m’hi anirà. També penso que m’he adaptat molt bé tant al Seminari com al Col·legi, on he fet noves amistats. Quan vaig començar estava una mica espantat però ara estic molt bé.

Y.R. Trobo que al col·legi estic molt ben acompanyat. Tinc uns amics increïbles, els millors. Quan vaig començar estava molt nerviós però els meus companys em van acollir i ajudar.

—Què hi has descobert i com t’està ajudant a viure la teva fe?

A.F. Sens dubte el que més vius és el fet de conviure amb la comunitat, ja que és una família en què s’ajuden els uns als altres. Però també hi he descobert una experiència d’Església diocesana, saber que aquells

ÒscarRicard Yuniel Adrià

5

formadors també són preveres d’algunes parròquies ens fa pensar en la unitat de la qual ens parla i ens porta Jesús. Tots som un.

R.S. Estic molt content. Valoro molt positivament el fet de conviure amb altres seminaristes i poder celebrar la fe amb ells.

O.C. Jo he descobert una cosa fantàstica: estimar Déu és allò més bonic que hi ha en aquest món. M’està ajudant a tirar endavant en el camí que vol el Senyor. El moment que més valoro del dia és la pregària del matí, en què llegim l’Evangeli del dia. Això m’ajuda molt a comprendre el que ens diu Jesús. També l’eucaristia, que és allò més important.

Y.R. Jo vaig descobrir la meva vocació un dia ajudant a missa al meu mossèn. Mentre ell predicava pensava en tot allò que ell feia: la caritat, l’amor als nens de catequesi, la seva conducta alegre i simpàtica. Per què jo no podria fer tot allò que ell feia quan fos gran? I en aquell moment el Senyor em va cridar i em vaig sentir molt alegre.

—Què li diries a un noi que es pugui plantejar fer el mateix procés que tu?

A.F. Què li diria? Doncs, en primer lloc, que ho provi. En segon lloc, que si el sentiment que sent és d’amor cap a Déu i cap a l’Església, és el millor que pot fer. En tercer lloc, que no solament es fomenta el creixement espiritual sinó també l’intel·lectual. I sobretot que ens ho passem d’allò més bé, amb molta alegria. Hem viscut moments de tot però al cap i a la fi ens caracteritza un sentiment d’una fraternitat profunda. I en darrer lloc li diria: «Si és Déu qui et demana que el segueixis, per què li has de dir que no?»

R.S. M’agradaria molt que hi hagués més seminaristes! Per engrescar algú li diria que és molt bonic, que val la pena, que hi ha moments de tot però riem molt i ens ho passem molt bé.

O.C. Doncs jo li diria que pregués molt i que digués un sí a nostre Senyor perquè tot allò que ens pugui plantejar Déu és bo.

Y.R. Li diria que el pas que està a punt de fer és el millor que pot fer en la seva vida. Li diria que és molt preciós el camí que donaràs a Déu. Servir els altres és molt bonic. Ajudar els més desfavorits és una gràcia del Totpoderós. Dedicar cada minut als altres és molt meravellós.

Un dia al Seminari Menor

7.30 h pregària del matí a la capella

8.00 h Classe a l’escola

14.00 h Dinar

15.00 h - 17.00 Classe a l’escola

18.00 - 20.00 h Tarda d’estudi tutelat

20.30 h Celebració de l’eucaristia a la capella del Seminari Menor

21.00 h Sopar i tertúlia

22.00 h Rés de completes i anar a dormir

6

«Si és Déu qui et demana que el segueixis, per què li has de dir que

no?»

Adrià Fernández.

Parròquia de Sant Úrsula del Milà, integrada a l’agrupació parroquial de l’Assumpció d’Alcover

«Valoro molt positivament el fet de conviure amb altres seminaristes i

poder celebrar la fe amb ells.»

Ricard Solé,

Parròquia de Santa Maria de Solivella

«He descobert una cosa fantàstica: estimar Déu és allò més bonic que hi

ha en aquest món.»

Òscar de la Cruz,

Monestir de Poblet

«Un dia a missa em vaig plantejar: per què jo no podria fer tot allò que

el meu rector feia quan fos gran? En aquell moment el Senyor em va

cridar.» Yuniel Àngel Rubio,

Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou

7

«Les primeres setmanes ens van costar però ara veiem que és més feliç que mai.»

Maria del Carme Sánchez i Lluís FernándezPares de l’Adrià Fernández

—Com va sorgir la inquietud pel fet que el vostre fill entrés al Seminari Menor?

La veritat és que l’Adrià ha estat sempre ajudant i col·laborant molt a la Parròquia del Milà i d’Alcover. Gairebé podríem dir que ja es veia venir, que tard o d’hora, entraria al Seminari.

Va ser ell qui va veure que el millor que podia fer per aprofundir la seva vocació era entrar al Seminari Menor. Després d’assistir a les Trobades Vocacionals, on ja va poder palpar aquell ambient que el rodejaria, s’ho va plantejar. Per part nostra va tenir i té tot el suport i embranzida per a fer-ho.

—Com a pares, us ha resultat complicat prendre aquesta decisió?

Complicat no, més aviat ha estat una decisió emotiva. Un fill que marxa de casa, almenys de diumenge a divendres, al principi xoca, sobretot les primeres setmanes. Però després veus que ell està més feliç que mai i si aquest és el camí que ha de seguir no serem nosaltres qui li ho impedim.

—Com valoreu l’existència des de fa relativament poc d’un Seminari Menor i la relació amb l’equip de formadors?

És l’oportunitat per a molts joves de discernir la seva vocació, saber si allò que s’han plantejat alguna vegada o els ha passat pel cap pot madurar o no. Un seminari menor, ara que veiem el bé que fa, permet no deixar de banda tots aquells nois que necessiten un lloc per a reflexionar i créixer, créixer no solament espiritualment sinó també com a joves cristians.

L’equip de formadors, igual que en una família, són els qui vetllen perquè cada jove doni el màxim fruit possible d’ell mateix, intel·lectual, espiritual, pastoral i des de la vessant humana i cristiana.

«L’ambient del Seminari, centrat en la pregària, l’estudi i la convivència, és molt bo.»

Mn. Santiago Soro, rector del Yuniel a la Parròquia de Santa Maria de Salou

—Què va fer entrar el Yuniel al Seminari Menor?

El Yuniel, en converses que vam tenir, va expressar la seva voluntat de ser prevere. Quan es va tornar a posar en funcionament el Seminari Menor, i després de parlar-ho amb ell i amb la seva família, es va plantejar que hi entrés.

—De quina manera col·labora amb la Parròquia?

Des de fa temps fa d’escolà a les misses, i en aquests moments comença a fer alguna activitat a la sagristia. També participa activament amb un grup de joves de postconfirmació.

—Com a prevere, com valora que s’hagi tornat a posar en funcionament el Seminari Menor a l’arxidiòcesi? Com el pot ajudar en el seu discerniment vocacional?

Crec que ha estat una molt bona iniciativa. L’ambient del Seminari és molt bo, centrat en la pregària, l’estudi i la convivència. Penso que, si és la voluntat de Déu, aquesta experiència li pot donar uns fonaments sòlids per a la seva vida presbiteral.

Més informacióseminari.menor@arqtgn.cat

Tel. 977 232 611

8