ressenya gori-gori, rum-rum

7/23/2019 Ressenya Gori-gori, rum-rum

1/12

GORI-GORI RUM-RUM

RESSENYA

Literatura catalana infantil

- Alumna:Ana Marta Ivorra Oliver

- Grup: 5

- Grau: 3er Magisteri Educaci Primria

- Professor: Toni Maestre

- Curs acadmic: 2015 - 2016

- Data de lliurament: 01/12/2015


2/12

Literatura catalana infantil Grup 5

1 | P g i n a

NDEX

1. Fitxa tcnica..................................................................................................2

2. Introducci....................................................................................................3

3. Anlisi i valoraci

- Tema i tractament................................................................................4

- Llenguatge...........................................................................................4

- Estructura............................................................................................5

- Les persones lriques...........................................................................6

- Tipus de poemes i recursos visuals.....................................................6

- Illustracions.......................................................................................10

- Disseny i impressi............................................................................10

- Comentari valoratiu............................................................................11


3/12


2 | P g i n a

FITXA TCNICA

Ttol:Gori-gori, rum-rum

Autors:Ponsoda, Joan J.

Illustrador:Caracol, Pablo

Editorial:

Andana Editorial.

Any de publicaci:2014, primera edici.

Lloc dedici:Valncia.

Nombre de pgines:66 pgines.


4/12


3 | P g i n a

INTRODUCCI

Joan J. Ponsoda, nascut a Benimantell lany 1945, s considerat com un mestrede mestres. Ha dedicat part de la seua vida a impartir classes a lEscolaUniversitria de Formaci del Professorat de la universitat dAlacant i a escriurellibres per a xiquets i xiquetes, entre els quals destaquen principalment Sada, lareina morai el llibre que anem a analitzar a continuaci Gori-gori, rum-rum.

Actualment s catedrtic d'Escola Universitria a la Universitat d'Alacant. sautor de nombrosos articles que giren al voltant de la problemtica del'ensenyament del valenci en els diversos nivells educatius. En el vessantfilolgic, s autor dels llibres La llengua catalana a Cocentaina al segle XIIIsegons el llibre de la Cort de Justcia(1994), pel qual ha rebut el Premi MariAguil 1993 de l'Institut d'Estudis Catalans, i El catal i l'aragons en els inicisdel Regne de Valncia (1996).

Es va dedicar durant molt anys a estudiar la mgia de les paraules grcies a laseua afici de jugar amb les paraules des de ben jove. s a partir dac que JoanPonsoda va voler proposar a xiquets i xiquetes jocs de paraules divertits,misteriosos i estimulats i va nixer aquest llibre. El que lautor pretenia quan vaescriure Gori-gori, rum-rum, ja fa vint-i-cinc anys, era garantir distracci ientreteniment a travs de la mgia de les paraules.

El lector al qual est dirigit principalment aquest llibre s a xiquets i xiquetesdeducaci primria amb alguns nocions bsiques de poesia(al voltant dels 8anys). Lautor recomana a aquests alumnes que utilitzen el llibre com ms hopreferisquen: per a dir els versosen veu alta, per a recitar-los aclasse amb el mestre, per acantar-los, per a recitar-los amb elpare o la mare... Per altra banda,tamb s important destacar lautilitat daquest llibre com amaterial per als docents per tal detractar la poesia a classe, usant-loper a fer dramatitzacions,representacions, variacions oadaptacions.


5/12


4 | P g i n a

NLISI I V LOR CI

1. Tema i tractament

Es tracta dun llibre que recopila diversos poemes de diferent temtica que estandirigits tan per aquells ms petits (els xiquets) com per als ms majors (mestres,pares i mares).

La temtica, doncs, s miscellnia ja que lobraabasta ms dun tema concret.Podem trobar composicions que parlen de les tradicions de la nostra comunitat,de la llibertat, de la naturalesa o dels paisatges entre altres.

Lenfocament que pren lautor per a tractar aquestes temtiques s prou realistaper tamb sense deixar de banda el component ldic.

2. Llenguatge

Pel que fa al llenguatge potic emprat pel autor podem destacar diversosaspectes.

- s un llenguatge espontani i senzill amb el qual tothom pot gaudir lalectura.

- Presenta un estil sempre gil i natural mitjanant ls de frases fetes,dites i colloquialismes propis de la nostra terra.

- Juga amb ls dendevinalles.- Moltes vegades utilitza paraules la finalitat de les quals s incloure

musicalitat a lobra. Per exemple: A la rum-rum.

Com sol ser tpic als llibres de poesia, en aquesta obra trobem diferents tipus defigures potiques, totes elles fcils dentendre i identificar.

Figura potica Pgina Fragment dexemple

Rima 14 Preguntarem a la velleta,jugarem a la cinqueta,retrobarem el tiroli, si alg no vol,li posarem el capdins dun perol.

Parallelisme 16 A la rum-rum de la violeta

que ma mare s cegueta,


6/12


5 | P g i n a

un trosset de pai una castanyeta.A la rum-rum del romanque la bta no t vi,un gotet daiguai que sone el flaut.

Comparaci 41 Com si fra un donyettabraa i testimaa lamagatall secret.

Personificaci 42 La mar s blavai t el cabell blancque el vent despentina,i a larena sestiraRasss, raassss!

Asndeton 34 Del Penyagolosa a Vinars,del Caroig a Valncia,de la Plana al Vinalop,de la Costera al Palncia,dAitana a Crevillent,paraules al vent!

Quant al lxic, podem dir que en general cada poema del conte presenta uncamp semntic concret: noms de flors, noms darbres, aliments...

3. Estructura

Lobra no t un fil argumental definit sin que est formada per tres parts bendiferenciades: La tradici, Endevinalla, endevinalla, i Tu i jo. Aquestaseparaci s perqu cada bloc abasta una temtica diferent.

La tradici

En aquest apartat tenim una srie de poemes amb les caracterstiques prpiesdels versos tradicionals. La temtica principal de cada poema est vinculat ambels jocs populars (la cinqueta), llegendes de la zona (la llegenda de lilla deBenidorm), i la valoraci dalguns pobles del territori valenci.

Endevinalla, endevinalla

Sn un conjunt dendevinalles que pretenen fer participar al lector. La solucidaquestes apareix al final de cada poema. Parlen sobre alguns elements queintegren el nostre mn i el fan ms bell i gran com: la lluna, les ones, lespai.Tamb parlen de les estacions de lany i el cos.


7/12


6 | P g i n a

Tu i jo

Fa referncia a fenmens naturals i meteorolgics com la terra, laigua o la pluja,encara que tamb trobem poemes amb pinzellades de sentiments i emocions.

4. Les persones lriques

Segons cada poema podem trobar una persona lrica o un altra.

- El joutilitzant la primera persona del singular o plural.- Lapstrof lric quan sadrea a un tu (receptor fictici) emprant la

segona persona (tu, et, vosaltres, us).

Aquesta ltima s la que ms utilitza al llarg de tot el llibre. I per tant, causa unefecte apellatiu sobre el lector.

5. Tipus de poemes i recursos visuals

Lautor del llibre no sembla escriure els poemes seguint un gnere concret. Enalguns casos, podem trobar tercets (poemes de tres versos cada estrofa) iquartets (de quatre versos). No obstant aix, al llibre predomina molt el vers lliure

ja que en la majoria de poemes no sembla seguir cap pauta de rima i mtrica. Itamb el versos blancs, ja que no sempre fa s de rimes en els poemes.

Exemple de vers blanc Imaginat que... (fragment)

Com un estol docells

the vist nixer i crixer,

volar i volar sense aturar.

Com un estol docells,

Colla damics i damigues,

Parleu i xarreu sense alenar.

Com un estol docells

la guerra de la vida

us ha ferit sense voler

...


8/12


7 | P g i n a

Exemple de vers lliure Els fanals

Tu i jo hem vist fanals

i tots, quasi tots,molt prims i camallargs.

I sempre em pregunte

per qu han crescut tant.

Deu ser que mengen molt?

O sn fills de gegants?

O s que la llum que fan

els espeny i els estira

des de baix cap amunt?

I si el sol fra un fanal

que de massa crixer

ha arribat al cel?

El tipus de rima que ms utilitza s bsicament la consonant, s a dir, rimes enles quals coincideixen sons tant voclics com consonntics. Com per exemple:

Calidoscopi del camp (fragment)

Diu la xiqueta:

Pomereta,

si fas pomes men dars

una arrova i un cabs

per al dia de Sant Toms.

...


9/12


8 | P g i n a

Pel que fa al tipus de versos emprats destacarem la combinaci tant de versosdart major com dart menor en els seus poemes, encara que dels que ms fa ssn dels dart menor. Com per exemple:

Ban amb moralina (fragment)

...

I quan ser migdia, a dinar!

Vigileu, no dineu poquet

que creixereu com un pardalet.

No sha de ser tan alfics

i desprs dun plat darrs,

una tallada de mel,

cal prendres a mos red.

I alerta que et mossegars la llengua

i et menjars les paraules

si mentre menges, parles.

...Les estrofes que podem reconixer que utilitza lautor sn especialment el tercetencara que en alguns casos, podem trobar exemples de pariat i quaderna via.

Exemple de pariat Repertori (fragment)

- Mare! Per qu la lluna no cau?

- Per qu faria massa sarau.

- I don ve el vent?

- Com els Reis Mags, dOrient

...

Exemple de tercet La Marina Baixa (fragment)

A Callosa espardenyers,

a Altea xiques guapes,

i a la Ncia, tramussers.


10/12


9 | P g i n a

A Benidorm, Camfali i lOix,

a la Vila xocolaters

i dOrxeta, la xiqueta.

A Guadalest, el Castell,

a Confrides lanouer

i de Benimantell, tot ell.

...

Exemple de quaderna via Calidoscopi del camp (fragment)

...

I fa el poeta babau:

Albercoquer badoc,

la teua fruita s de color groc

t un pinyol fort com el foc

i una dolor suau dalbercoc,

I prega lenamorat:

Taronger del tarongerar

no em faces esperar

una taronja haig de necessitar

perqu el meu amor em vulga besar.

...

Per ltim, quant a recursos visuals no podem destacar cap ja que no apareixenpoemes en forma de calligrama, no obstant aix si que podem destacar el paperque adopten les illustracions en cadascun dells i que analitzarem en el segentapartat.


11/12


10 | P g i n a

6. Illustracions

Lillustrador Pablo Caragol ens demostra la seua originalitat a travs de lesimatges que conformen tot el conte. Com podem veure, en cada pgina podemapreciar illustracions que ens mostren aquells paisatges relacionats amb cadapoema o endevinalla. Aquestes imatges ens ajuden a recrear all que llegim itindre un correcte seguiment de la lectura.

Cada illustraci adopta diferents formes i el cromatisme daquestes s moltvariat. Tenen colors vius i alegres que criden latenci dels xiquets i els anima aintroduir-se en la lectura dels poemes.

Els dibuixos tenen un tra molt ben definit i pretenen divertir i caricaturitzar alspersonatges exagerant alguns trets lleument. En aquestes imatges lillustrador

combina els dibuixos amb el que pareixen retalls de fotografies reals, la qual cosali dona un toc ms realista al conjunt del dibuix.

7. Disseny i impressi

Ens trobem davant dun llibre amb un format de tapes dures o blanes (depenentde ledici que agafem). La portada ens presenta el ttol del llibre junt amb el nomde lautor, lillustrador i un gran dibuix que ocupa tota la pgina on apareixendiferents elements aleatoris amb uns color vius per tal de cridar latenci.

Ja a la contraportada si que podem trobar cert valor narratiu ja que apareix unapetita sinopsi sobre la temtica del llibre que anima a comenar la lecturadaquest aix com tamb informaci de lautor.

En el transcurs del llibre podem trobar un clar equilibri entre text i imatges,

amenitzant aix la lectura de lobra. La grandria de la lletra s normal i totalmentadequada per a ledat del destinatari.


12/12


11 | P g i n a

8. Comentari valoratiu

La lectura dels versos de Joan Ponsoda inspiren optimisme i alegria. Es tracta

duna visi del mn a travs dels ulls de la infantesa, el reflex de la innocncia ide la curiositat.

Des del meu punt de vista mha paregut un llibre entretingut i til. Per una banda,perqu la temtica que abasta cada poema s distinta i parla de temes de tradicique solem conixer (com per exemple les llegendes). Per altra banda, em pareixtil perqu pot servir perfectament com a material per als docents per a portar aclasse.

Amb el llibre podem recrrer a diferents tipus dactivitats amb les quals mostrarla poesia de manera ms divertida. A s el que converteix a Gori-gori, rum-rumen una obra excellent, el fet de poder jugar amb ella. Podem jugar a dir elspoemes en veu alta, cantar-los, recitar-los, representar-los, dramatitzar-los,adaptar-los... tot sempre fent participant a tota la classe.

A ms a ms, tenim activitats realitzades per la editorial Andana que tambpodem portar a classe. Es tracta duna proposta didctica on apareixen exercicisper a cada poema que trobem al llibre. D aquesta manera podem treballar tantaquells elements potics que contenen els poemes com els temes transversalsque podem trobar o incloure per tal de donar-li ms utilitat al llibre.

En conclusi, malgrat trobar-nos davant dun llibre un poc antic (el seu any depublicaci va ser al 1990) encara avui en dia t una gran utilitat, ja que la tascade les editorials i les propostes fetes per al tractament del llibre han ajudat molta millorar-lo i traure-li el major benefici. Per aix, jo ho recomane especialmentper a professionals docents interessats en integrar la poesia a les seues classeso tinguen dubtes sobre quines obres potiques utilitzar a classe.

ressenya gori-gori, rum-rum

Documents