1) TIRANT A ANGLATERRA

Primera part de la novella

Tirant a Anglaterra [fins al captol 97]

A Anglaterra, el comte Guillem de Varoic, qui de jove shavia guanyat gran anomenada com a guerrer i shavia trobat en nombrosos combats, decideix, en arribar als cinquanta-cinc anys, deixar la vida de les armes i emprendre una peregrinaci a Jerusalem, a fi dobtenir perd dels seus pecats. Tornat de Terra Santa, passa a Vencia, on fa crrer la brama que s mort. La comtessa li fa fer funerals, convenuda que ha roms vdua; de fet, per, el comte torna a Varoic vestit amb lhbit de sant Francesc i sinstalla en una ermita.

Passen els anys i Anglaterra s envada per Abram, rei moro de la Gran Canria. El rei dAnglaterra, derrotat, ha de retraures a Londres i desprs retirar-se vers Galles tot passant per Varoic, plaa ben fortificada on s acollit per la comtessa. En una aparici, una donzella exhorta el rei a fer capit de tot lexrcit el primer home que veur amb llarga barba i que li demani caritat; lendem, seguint el seu costum, s el comte-ermit qui va a captar i s vist pel rei, que surt de missa; el monarca li demana doncs que deixi el seu hbit i vesteixi armes de guerra per derrotar els enemics; desprs dalguns raonaments i resistncies, lermit accepta el comandament i es prepara per actuar. Amb magranes de cal obt la primera victria, tot cremant el campament enemic. El rei de la Gran Canria tramet una lletra de batalla al rei dAnglaterra, reptant-lo a un combat singular per decidir la sort de la guerra; lermit substitueix el rei, que s massa jove, en aquest combat, desprs que el monarca shagi despullat de les seves vestidures i les hi hagi fet vestir. Lermit, ja rei dAnglaterra, demana a la comtessa que li deixi les armes de son marit Guillem de Varoic; ella queda astorada del coneixement tan exacte de la casa que sembla tenir lermit. En el combat, simposa el rei-ermit, per els moros no respecten lacord de retirada i hom acorda de mobilitzar tots els homes donze a seixanta anys, la qual cosa comporta que el jove fill de la comtessa hagi de prendre les armes. Lexrcit angls desf les forces enemigues i pocs dies desprs lermit revela a la comtessa la seva identitat i renuncia a la reialesa en la persona de lantic rei, el qual el regracia donant al seu fill la major part de Cornualla. El rei retorna a Londres i al cap de cinc mesos el comte abandona definitivament la vida mundana i es retira a la seva ermita.

Temps desprs, amb motiu del seu casament, el rei dAnglaterra fa publicar que a la seva cort se celebraran grans festes i exercicis darmes, als quals decideix de concrrer un gentilhom bret, de nom Tirant lo Blanc, acompanyat de molts altres joves. Separat del seu seguici i adormit sobre el cavall, Tirant va a parar a lermita on fa santa vida Guillem de Varoic. Lermit li llegeix uns captols del llibre Arbre de batalles per tal dinstruir-lo en lorde de cavalleria.

Tirant sacomiada de lermit, retroba els seus companys i arriba a Londres, on pren part en les festes, que duren un any i un dia. En acabat torna amb els seus companys a lermita, on sn amablement acollits. Tirant descriu a lermit les solemnes festes de Londres, amb el casament dels reis, els captols dels combats i les gestes dels cavallers. Lermit pregunta qui ha estat el millor de tots i un dels companys de Tirant, Diafebus, li llegeix una carta signada pel rei dAnglaterra i per tots els jutges del camp on satesta que el millor cavaller que ha concorregut a les festes s Tirant lo Blanc.

2.-TIRANT A SICILIA I LILLA DE RODES

A partir dara i fins al final la novella sambienta a la Mediterrnia. Tirant i els seus companys sadrecen a Nantes, on sn molt ben rebuts pel duc de Bretanya i on arriben cavallers de la cort del rei de Frana que expliquen que el sold dAlcaire, amb lajuda dels genovesos, ha armat un estol per conquerir lilla de Rodes, domini dels cavallers de lorde de Sant Joan de Jerusalem. La traci de dos cavallers genovesos de lorde s descoberta i el castell es pot salvar, per immediatament el Sold, que es troba a Barut, passa a lilla personalment amb trenta mil combatents, els quals la prenen tota exceptuant la ciutat, a la qual posen setge. El Mestre envia sollicituds dauxili als regnes cristians, que sn desodes.

Tirant es posa dacord amb uns mariners i emprn ell mateix lauxili. Compra una nau. Lacompanya en lempresa linfant Felip, cinqu fill del rei de Frana, persona ignorant i grossera. Passen per Lisboa, costegen Barbaria i fan cap a Palerm, on savituallen. A Siclia sn rebuts pel rei i la seva filla Ricomana, de la qual Felip senamora, per la infanta es neguiteja per lestupidesa de linfant francs i ms encara pels recursos de Tirant, que sempre fa quedar b Felip i evita que es noti la seva beneiteria. Poc desprs arriba a Palerm una nau portant noves de la trgica situaci dels assetjats a Rodes, els quals, sense eixida ni provements, estan a punt de lliurar-se a lenemic.

Vist aix, hom decideix de marxar-hi tot seguit. El rei de Siclia acompanya tamb Tirant i linfant Felip. En quatre dies arriben a Rodes, trenquen el setge de lestol genovs i proveeixen daliments els assetjats. Amb els queviures que Tirant ha portat, els cavallers de Sant Joan fan un present de coses de menjar al Sold, el qual, creient que els assetjats estaven ben provets per molt de temps, decideix daixecar el setge per tornar-hi lany segent. Tirant hostilitza els enemics durant la retirada.

Poc desprs, arriben a Rodes dues galeres que fan el cam de Terra Santa. Tirant shi afegeix: a Jafa, Barut, Jerusalem i Alexandria allibera gran quantitat de captius cristians, amb els quals forma el seu primer estol de gent, la seva host, i tots plegats tornen a Siclia. Es reprn el festeig de Felip i Ricomana, la qual fa venir de Calbria un filsof per tal que, amb la seva cincia, li posi en clar el tarann de Felip. Finalment, se celebra el casament i, un cop acabades les festes, el rei de Siclia decideix ajudar el de Frana en una expedici a Trpoli i Tunis, on Tirant es cobreix de glria. Retornats a Palerm, el rei de Frana i Tirant sen tornen cap a Marsella i, des daqu, Tirant fa el cam de Bretanya per visitar els seus pares i parents.

3.-Tirant a lImperi grec

Captols 115-296Tirant s cridat per lemperador de Constantinoble, el qual ha perdut bona part del seu imperi a mans del Sold i del Gran Turc. En arribar a la ciutat, s rebut magnficament i li s atorgada la capitania general i imperial de la gent darmes i de la justcia. Tirant s presentat a lemperadriu i a la infanta Carmesina, de la qual senamora fortament. Diafebus s lnic confident daquesta passi, que es manifesta en una profunda malenconia de Tirant. Alguns cavallers soposen a la preeminncia de Tirant; entre ells hi ha el duc de Macednia, sobre el qual recauen sospites que ha estat el culpable de la mort del prncep imperial, traspassat abans de larribada de Tirant.Desprs que Tirant es declara a Carmesina amb lajut dun mirall i que algunes de les donzelles de la princesa (Estefania, Plaerdemavida) intervinguin com a mitjanceres entre els dos enamorats, arriba un missatger del camp de batalla anunciant que lexrcit imperial ha estat derrotat i que el Sold ja es fa intitular Emperador de Grcia i est disposat a posar setge a Constantinoble. Tirant surt de la ciutat i en arribar davant de lenemic assoleix una gran victria, la qual cosa no fa ms que enutjar el fracassat duc de Macednia. El Sold escriu a Tirant demanant-li una treva de sis mesos, treva que no s acceptada.Diafebus sen va a Constantinoble amb els presoners fets a la batalla i pondera davant de Carmesina les gestes i lenamorament del cavaller. Estefania aprofita locasi per demostrar el seu amor per Diafebus. El Sold comena una nova ofensiva que fa retraure Tirant al castell de Malve, propietat dun cavaller el fill del qual, anomenat Hiplit, fa gran amistat amb Tirant. Els cristians obtenen una nova victria i les restes de lexrcit turc decideixen que el rei dEgipte, molt destre en les armes, repti Tirant a batalla a ultrana.Mentrestant, havent mort el rei de Siclia sense successi masculina, la corona passa a linfant Felip de Frana, qui tramet a Tirant un exrcit per tal dajudar-lo. Lemperador acompanya els sicilians al camp doperacions; Carmesina lhi acompanya. En una nova batalla, el duc de Macednia fereix tradorament Tirant, per poc desprs mor a mans del rei dfrica, un dels sobirans enemics. Desprs de dos dies de lluita els cristians guanyen la batalla.Al castell de Malve augmenta lamor entre Tirant i la princesa, sempre damagat dels pares daquesta. En ocasi duna visita nocturna que fan Tirant i Diafebus a la cambra on dormen la princesa i les seves donzelles, Plaerdemavida inventa un somni libidins en el qual manifesta la seva passi per Hiplit.Per sacosta un estol on el Gran Caramany i el rei de la Sobirana ndia es dirigeixen en ajut del Sold. Tirant els ataca, derrota lestol i amb els dos reis presoners entra triomfalment a Constantinoble. Durant unes festes en honor de lambaixada del Sold, t lloc lentrems del rei Arts.La Viuda Reposada, que havia estat dida de Carmesina, senamora de Tirant i ordeix tota una trama per tal de desavenir els enamorats. Carmesina es deixa enganyar per les seves mentides i fa pals el seu desgrat envers Tirant, el qual cau en la ms profunda tristor. Tirant demana a lemperador la m dEstefania per a Diafebus; les noces se celebren a la cort. Estefania es proposa dafavorir els amors de Tirant i Carmesina, en la qual cosa sempre troba la collaboraci de Plaerdemavida i loposici de la Viuda Reposada.Plaerdemavida aconsegueix de portar Tirant a la cambra i al llit de la princesa, don ha deixir precipitadament, i es trenca una cama quan salta per una finestra. Fingeix que ha tingut un accident en caure del cavall. Lemperador desitja el seu restabliment perqu els infidels han rebut reforos de lfrica.Mentre dura la malaltia de Tirant, Plaerdemavida fa denlla entre aquest i Carmesina, la qual ja no amaga el seu amor pel cavaller. Lemperadriu senamora del jove Hiplit i el ret amagat dins la seva cambra durant quinze dies. Tirant, gaireb guarit del tot, torna a fer vida normal al palau en espera de marxar al camp de batalla. Aleshores es manifesta la passi que per ell ha concebut la Viuda Reposada, la qual trama una malvada intriga per desavenir Tirant i Carmesina. La Viuda fa creure a Tirant que Carmesina t vergonyosos amors amb un negre jardiner de palau i Tirant, desesperat, desprs dhaver rebutjat les clares proposicions de la Viuda, topa amb el negre i el mata.Mentrestant, a causa sobretot de les dissensions entre el duc de Pera i Diafebus, els turcs aconsegueixen una gran victria, on sn fets presoners molts cavallers cristians. LImperi s en perill. Tirant, que no ha volgut tornar a parlar amb Carmesina i que en tot moment li ha fet palesa la seva aversi, salpa cap al camp de batalla. La princesa li tramet Plaerdemavida a fi de saber el motiu de la seva conducta i tot queda aclarit.Principio del formulario

4.-TIRANT AL NORD DFRICA

Mentre Tirant i Plaerdemavida parlen, en una galera, de la intriga ordida per la Viuda Reposada, la mar sembraveix en tal manera que les naus es desprenen del port i sen van mar endins. La nau de Tirant, amb Plaerdemavida a dins, naufraga a les costes de Barbaria; tots dos se salven, per arriben a terra molt separats. Plaerdemavida s acollida amorosament per un vell moro, la filla del qual la pren com a companya. Tirant s recollit per un alt dignatari anomenat el Cabdillo sobre los Cabdillos, al qual Tirant li explica una fingida relaci de la seva vida i estament. El fill del Cabdillo fa empresonar Tirant.

Mentrestant, el rei de la Gran Etipia, Escariano, fa preparatius de guerra contra el rei de Tremicn, amb la filla del qual, Maragdina, pretn casar-se. Coneixent que Tirant deu sser bon cavaller, hom lallibera perqu hostilitzi les forces dEscariano, per el rei de la Gran Etipia entra a Tremicn, en mata el rei i els seus fills i sapodera de Maragdina i la tanca al castell de Mont Tuber. Desprs Tirant sapodera del castell i quan Maragdina li manifesta el seu amor ell li replica que vol ser fidel a una dama cristiana, ladoctrina sobre les veritats del cristianisme i la bateja; tamb Escariano s catequitzat i batejat per Tirant qui, amb lajut dun frare valenci, evangelitza ms de quaranta-quatre mil moros que abracen el cristianisme en seguiment de llur rei Escariano.

Tirant esdev capit duns regnes africans que ja sn cristians, cosa que desplau a altres magnats, que volen romandre mahometans. Es succeeixen moltes batalles, i les forces de Tirant arriben davant la ciutat dita Montgata, en la qual regna una donzella, al costat de la qual i al seu servei es troba Plaerdemavida. Reconeguda per Tirant, ell la fa casar amb el rei de Fes i de Bogia.

Tirant tramet un ambaixador a Constantinoble per tal dinformar-se de lestat en qu es troba lImperi. Lambaixador torna amb dues lletres, una de lemperador, on es commina Tirant a combatre els turcs, els quals dominen prcticament tot el territori llevat de la ciutat, i una altra de Carmesina, qui, creguda que Tirant era mort, shavia recls en un monestir. Tirant demana parallelament auxili a Felip, rei de Siclia, per alliberar lImperi grec.

5.-Retorn a Constantinoble, mort de Tirant i final

Lestol de Tirant fa via cap a Palerm, on sajunta amb el del rei Felip, i plegats emprenen la ruta de Constantinoble. Hiplit s capit major dels grecs, assetjats a la ciutat. En saber el retorn de Tirant, la Viuda Reposada se sucida. Tirant i Carmesina consumen llur matrimoni i Estefania demana a lheroi que rescati el seu marit, Diafebus, presoner de lenemic des que, anys enrere, Tirant sort de Constantinoble. Els turcs es retiren i demanen una pau final a cent anys, cosa que no impedeix que encara se succeeixin diverses batalles per tot el territori en una de les quals Diafebus s efectivament alliberat. Abans, lemperador, a fi de premiar els grans serveis de Tirant, li atorga la m de Carmesina, a la qual cosa va vinculada la successi a la corona i el ttol de Csar de lImperi.

Trobant-se a Andrinpol, Tirant se sent malalt i, coneixent que la seva mort s prxima, fa venir un confessor, fa testament a favor dHiplit i redacta una lletra adreada a Carmesina. Demana de ser traslladat a Constantinoble i mor en el cam.

El cos de Tirant s dut a Constantinoble i exposat al temple de Santa Sofia. En saber la notcia, fortament punyits pel dolor, moriran tamb Carmesina i lemperador. Carmesina ha deixat hereva la seva mare, lemperadriu. Els cavallers es reuneixen per decidir qui ha de ser lemperador. Hom decideix que lemperadriu i Hiplit es casin i regnin. El nou emperador paga i acomiada la gent darmes. Els cossos de Tirant i Carmesina sn conduts a Bretanya, dacord amb llur darrera voluntat. Passats tres anys mor lemperadriu i Hiplit es casa en segones noces amb la filla del rei dAnglaterra.