revisió de la designació de zones vulnerables a...

Revisió de la designació

de zones vulnerables a

Catalunya

Revisió d’acord amb els requeriments de la Directiva 91/676/CEE

Memòria tècnica

Abril de 2014

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F

1

ÍNDEX

1. Introducció........................................................................................................3

1.1. Marc legislatiu......................................................................................3

1.2. Justificació de la revisió de les zones vulnerables...............................4

1.3. Xarxes de control i zones vulnerables actuals.....................................5

2. Estat actual de les aigües subterrànies..........................................................6

3. Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables.....................7

3.1. Zones vulnerables actuals...................................................................7

3.2. Proposta de desclassificació de zones vulnerables...........................10

3.3. Proposta de classificació de noves zones vulnerables......................15

4. Resum de la revisió de les zones vulnerables..............................................17


3

1. Introducció

1.1. Marc Legislatiu

La gestió de la contaminació per nitrats està regulada majoritàriament per la Directiva

91/676/CEE, del Consell de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües

superficials i subterrànies contra la contaminació produïda pels nitrats d’origen agrari

(més coneguda com a Directiva Nitrats). Aquesta normativa té per objectiu reduir la

contaminació causada o provocada pels nitrats d’origen agrari que s’apliquen com a

fertilitzants als camps de conreu i l’activitat agrària en general, i pretén actuar

preventivament contra noves contaminacions d’aquesta mena, tot fomentant l’aplicació

de bones pràctiques agràries. Les aportacions de nitrogen (N) d’origen urbà, per la seva

part, estan subjectes a la regulació i compliment de la Directiva 91/271/CEE del Consell

de 21 de maig, sobre el tractament d’aigües residuals urbanes.

La Directiva europea 91/676/CEE, va ser transposada a l’ordenament jurídic estatal a

través del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer que preveu, entre altres:

La identificació de les aigües afectades per la contaminació o en risc d’estar-hi

(Art. 3). Aquesta tasca es realitza a partir dels resultats obtinguts de les diferents

xarxes de control que té establertes l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA).

La designació de Zones vulnerables (ZV) són les que s’identifiquen com

afectades i les superfícies conegudes on l’aigua s’escola cap a les aigües abans

esmentades (Art. 3). Aquesta designació la realitza el Govern a partir d’una

proposta consensuada entre les administracions competents en matèria de medi

ambient, agricultura i ramaderia, i salut pública. La Directiva exigeix que aquestes

tasques es realitzin cada quatre anys, freqüència amb la qual també s’ha de

remetre a Europa un informe de situació.

L’elaboració d’un codi de bones pràctiques agràries (elaboració i foment) (Art. 4).

Aquest codi és realitzat i fomentat per l’administració competent en agricultura i

ramaderia.

L’adopció del Programa d’acció que cal aplicar a les zones vulnerades

designades, per a reduir i prevenir contaminacions d’origen agrari (Art. 5). Aquest

programa és aprovat pel Govern a proposta de l’administració competent en

agricultura i ramaderia.

L’establiment d’un programa de mostreig i seguiment de la qualitat de les aigües,

per a analitzar i modificar, si s’escau, la relació de zones vulnerables designades,

i per a comprovar l’eficàcia dels programes d’acció (Art. 6). Els programes de

control els realitza l’ACA, d’on s’extreuen i treballen els resultats de les

concentracions de nitrats a les aigües.


4

La presentació d’un Informe de situació, per períodes quadriennals (anomenats

“reports” quadriennals) (Art. 10). Aquest Informe és elaborat pel Ministerio de

Agricultura Alimentación y Medio Ambiente a partir de les dades de totes les

comunitats autònomes i Organismes de conca competents i reportat a la

Comissió Europea.

1.2. Justificació de la revisió de els zones vulnerables

El punt 4 de l’article 3 de la Directiva de nitrats estableix que es durà a terme una

modificació o ampliació de les zones vulnerables, un cop aquestes hagin estat

examinades, com a mínim cada 4 anys. En compliment d’aquesta disposició es va

efectuar la primera designació de zones vulnerables l’any 1998 i posteriorment dues

revisions, (veure figura 1), sent la darrera l’efectuada per Acord GOV/128/2009, de 28 de

juliol. Per tant, correspon enguany dur a terme una nova revisió de les zones vulnerables

a Catalunya.

A la figura 1 es mostra l’evolució de la designació de les zones vulnerables a Catalunya i

l’any de la seva designació. Al 1998 es van definir les primeres zones vulnerables a

través del Decret 283/1998, de 21 d’octubre que posteriorment van ser ampliades per

successives revisions al 2004, a través del Decret 476/2004, de 28 de desembre, i al

2009 a través de l’Acord de Govern GOV/128/2009, de 28 de juliol, en detectar nous

àmbits contaminats per nitrats o amb tendència a l’alça. En l’actualitat, un 33,6% de la

superfície total de Catalunya està declarada com a zona vulnerable a la contaminació

per nitrats d’origen agrari d’acord amb el Reial decret 261/1996, implicant un total de 421

municipis (un 44,5% dels municipis de Catalunya).

Figura 1: Delimitació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari. Es diferencien els diferents períodes en que s’han realitzat les revisions i noves designacions


5

1.3. Xarxes de control i zones vulnerables actuals

El seguiment de l’estat de les meses d’aigua es realitza mitjançant l’execució dels

Programes de Seguiment i Control que el Govern de la Generalitat va aprovar a través

dels Acords GOV/128/2008, de 3 de juny, per al període 2007-2012, i GOV/139/2013, de

15 d’octubre, per al període 2013-2018. Les xarxes de control que s’hi preveuen

permeten a l’Agència Catalana de l’Aigua valorar quin és l’estat quantitatiu i químic de

les masses d’aigua subterrània, i la qualitat fisicoquímica de les masses d’aigua

superficials, i en cas de detectar-ne afeccions, determinar quines són les possibles

causes d’aquest mal estat a través de l’anàlisi de l’activitat humana.

Aquests punts de control, pel que fa al seguiment de l’afecció per nitrats d’origen agrari,

estan distribuïts principalment en les zones vulnerables delimitades segons el Decret

283/1998, de 21 d’octubre, el Decret 476/2004 de 28 de desembre, i l’Acord de Govern

GOV/128/2009, de 28 de juliol (figura 1), tot i que hi ha altres punts de control fora

d’aquestes zones ubicats on també hi poden haver possibles afeccions. La xarxa

unificada per al seguiment de les zones vulnerables està formada per la xarxa operativa

de nitrats de les masses d’aigua subterrànies, més la xarxa de control de la zona

protegida “zones vulnerables” (figura 2).

Figura 2. Situació dels punts de control de la xarxa de nitrats.

En la figura 2 s’observen els punts que estan inclosos dintre de cada una de les zones

vulnerables i els que queden fora d’aquestes, que pertanyen al control de nitrats, i que


6

permeten veure quina és la diferència en la concentració de nitrats tant dintre de les ZV

com a fora, i a la vegada avaluar l’estat de les masses d’aigua.

2. Estat actual de les aigües subterrànies

De la valoració actual de l’estat de les masses d’aigua subterrànies a Catalunya es

desprèn que, de les 53 masses d’aigua definides, el 53% es troben en bon estat químic

(28 masses d’aigua), i un 47% en mal estat (25 masses d’aigua). Pel que fa les masses

en mal estat, un 76% d’aquestes està en mal estat degut a l’excés de nitrats al medi (per

sobre de 50 mg/L) (figura 3). L’avaluació final de l’estat de les masses d’aigua

subterrànies es realitza a nivell de massa d’aigua, a partir del conjunt de paràmetres de

les diferents xarxes de control, i mitjançant la comparació d'aquestes dades amb els

objectius de qualitat definits. La valoració concreta de l’estat químic s’expressa en bo o

dolent, depenent de si la composició química de la massa d’aigua presenta o no

concentracions de contaminants superiors a les fixades en les diferents normes de

qualitat. Aquestes concentracions s’avaluen a partir d’indicadors que, en el cas dels

nitrats s’estableix en 50 mg/L. Aquest valor ve definit a l’annex I del Reial decret

1514/2009, de 2 d’octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies

contra la contaminació i deteriorament que constitueix la transposició de la Directiva

2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre relativa a la

protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament:

Figura 3: Masses d’aigua en mal estat (vermell) degut a la presència de nitrats a les aigües subterrànies. En verd es representen les masses d’aigua en bon estat pel que fa la norma de qualitat establerta pels nitrats (valors inferiors a 50 mg/L).


7

Altres paràmetres que també són responsables del mal estat químic de les masses

d’aigua són la presència de clorurs (en un 43% de les masses en mal estat), de sulfats

(en un 30% de les masses en mal estat), valors elevats de conductivitat elèctrica (en un

26% de les masses en mal estat), la presència d’amoni (en un 13% de les masses en

mal estat), i la presència de dissolvents orgànics com el percloroetilè (en un 22% de les

masses en mal estat) i el tricloroetilè (en un 13% de les masses en mal estat). D’aquests

percentatges, doncs, es desprèn que la principal causa de mal estat de les masses

d’aigua subterrània a Catalunya és deguda a l’excés de nitrats.

Les valoracions fetes per massa d’aigua, a l’igual que les fetes per zona vulnerable, no

mostren, en termes generals, una clara tendència a la millora pel que fa a la reducció en

les concentracions de nitrats a les aigües subterrànies, tot i que a nivell local, en

determinats pous o surgències, es detecten increments i/o decreixements destacables

en les concentracions de nitrats mesurats. La valoració integrada dels pous i surgències

mesurats dins de les zones declarades vulnerables es manté més o menys estable en el

temps.

3. Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables D’acord amb l’Art 3 del Reial decret 261/1996 de revisió de zones vulnerables, es

realitza una anàlisi actual i identificació de les aigües afectades per la contaminació de

nitrats d’origen agrari, i s’elabora, en aquest document, una proposta de revisió de les

zones vulnerables.

En aquest sentit, la proposta de revisió de les zones vulnerables a Catalunya analitza els

següents aspectes:

3.1. Zones vulnerables actuals Dels resultats obtinguts de les xarxes de control de seguiment de les actuals zones

vulnerables, s’observa que no existeix una clara tendència a la millora en l’evolució de

les concentracions de nitrats que aconselli reduir el nivell de vigilància i actuació

realitzats. Per la qual cosa, es considera oportú mantenir l’actual designació de les

zones vulnerables tret de la zona analitzada al punt 3.2 del present document.

Com a resum dels resultats obtinguts des de l’any 2000, a la taula 1 es presenten els

valors percentuals dels diferents períodes de mostreig realitzats, agrupats per zones

vulnerables i en funció de l’any de designació d’aquesta.


8

Taula 1: Percentatge de valors obtinguts en les diferents zones vulnerables

Com a principals conclusions, el que s’observa és que les zones vulnerables més

crítiques continuen sent les que van ser declarades al 1998, tot i que també són les

úniques on en el darrer període es manifesta una certa millora en els seus valors promig.

De totes maneres, aquestes zones continuen mostrant concentracions de nitrats molt

elevades.

Si s’analitzen els resultats més en detall, i per zones vulnerables (figura 4), s’observa

que en general els continguts en nitrats a les aigües subterrànies no han variat

significativament en l’última dècada (els valors es mantenen dins del mateix rang amb

petites fluctuacions en el temps). No s’observa una millora en la qualitat de l’aigua

subterrània en termes generals en les diferents zones vulnerables, ni cap tendència

significativa de les concentracions de nitrats. En la zona vulnerable 1 sembla que els

valors màxims disminueixen, tot i que la resta de valors es mantenen igual en el temps.

En les zones vulnerables 2,, 4, 5, 6, 7, i 9 no hi ha cap tendència significativa, igual a que

la zona vulnerable 3 tot i que en aquesta última les concentracions en l’últim mostreig

han baixat. Pel que fa a la zona vulnerable 8 la tendència sembla que va en augment

A la figura 4 es mostren els gràfics d’evolució de nitrats de les zones vulnerables de les

quals es tenen prou dades històriques que permeten valorar la seva evolució. Cal tenir

present el fet que la mediana (percentil 50 color verd als gràfics) en algunes de les zones

vulnerables supera la norma de qualitat establerta (50 mg/L), això indica que més del

50% de les mostres analitzades es troben per sobre d’aquest nivell de concentració.

També s’indica el % de les mostres de cada un dels mostrejos que superen ell 50 mg/l.

ZONES VULNERABLES (segons Decret) ZV1998 ZV2004 ZV2009

Període 2000 - 2003 (RP3)

2004 - 2007 (RP4)

2008 - 2011 (RP5)

2004 - 2007 (RP4)

2008 - 2011 (RP5)

2008 - 2011 (RP5)

Punts per sobre 50 mg/L

en valors màxims NO 3 60,9% 68,4% 65,9% 42,0% 50,0% 42,9%

en valors promig NO 3 45,9% 55,7% 51,1% 30,2% 31,4% 39,3%

40

en valors màxims NO 3 67,4% 74,5% 74,2% 51,4% 61,4% 50,9%

en valors promig NO 3 55;9% 64,5% 57,2% 38,4% 41,4% 44,2%

Punts per sobre mg/L


9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 1

Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

50

100

150

200

250

300

350

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 2

Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)

Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

50

100

150

200

250

300

350

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 3


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 4


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 5



0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

50

100

150

200

250

300

350

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 6


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 7



0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

50

100

150

200

250

300

350

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 8



10

Figura 4: Evolució de nitrats en les zones vulnerables període 2000-2013. Valors corresponents als percentils 25, 50 i 75 mg/l dels resultats promig per cada punt de mostreig en cada zona vulnerable. També s’indica el % de les mostres que superen els 50 mg/l en cada un dels mostrejos.

L’anàlisi específic de la situació dins del període 2008-2011 (darrer informe enviat a la

Comissió Europea), reflecteix que globalment, dins les zones vulnerables, els punts de

control que en promig superen els 50 mg/L (límit d’ús de l’aigua per al consum humà)

representen el 43 % dels punts analitzats. Però si comparem els resultats analítics

obtinguts dins de les zones vulnerables amb els que s’obtenen fora d’aquestes (taula 2),

s’observa com la situació és molt diferent. Les concentracions són molt més elevades

dins de les zones vulnerables que no pas fora d’elles, el que valida l’actual designació de

zones vulnerables i suggereix el seu manteniment en la present revisió.

Taula 2: Resultats obtinguts dins i fora de zona vulnerable, i per tot Catalunya

3.2. Proposta de desclassificació de zones vulnerables Tal i com s’ha exposat en el punt anterior, es proposa el manteniment de l’actual

delimitació de les zones declarades vulnerables, tot i que en determinades localitats i

municipis les concentracions actuals de nitrats (registrades en els darrers anys) poden

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

ost

res

[NO

3]>

50

mg

/L

Co

nce

ntr

ació

NO

3 (m

g/L

)

Any de mostreig

Zona vulnerable 9


2008-2011

Percentatge de punts: DINS ZV FORA ZV TOT CAT

que superen els 50mg/L

en valors màxims de NO3 56,2% 15,7% 44,9%

en valors promig de NO3 43,1% 10,5% 34,0%

que superen els 40mg/L

en valors màxims de NO3 65,4% 18,1% 52,2%

en valors promig de NO3 49,7% 13,8% 39,7%


11

donar peu a proposar una desclassificació local de la zona vulnerable. Els criteris

emprats per a la selecció i proposta de desclassificació de la zona vulnerable són:

Àrea o municipi que mostri concentracions baixes de nitrats de manera

generalitzada, sostinguda en el temps, i no s’observi cap tendència a l’alça

d’aquests valors.

Àrea o municipi situat en el marge perimetral de les actuals zones declarades

vulnerables, o que per si soles, aquestes àrees, proporcionin una superfície

significativa i coherent que denoti la manca de contaminació per nitrats d’origen

agrari

Àrea o municipi que no estigui situat en una zona de drenatge que les possibles

activitats agràries afectin a una zona actualment declarada sensible o amb

elevades concentracions de nitrats

D’acord amb els criteris establerts, i un cop analitzades les diferents àrees i municipis, es

proposa com a possible desclassificació de zona vulnerable els municipis de Sant

Pere Pescador, Castelló d’Empúries i l’Escala (Alt Empordà), que van ser

incorporats a la zona vulnerable 1 d’acord amb el Decret 476/2004. La designació

d’aquests municipis com a zones vulnerables al 2004 es va definir seguint uns criteris

d’aplicació a tot Catalunya i que tenien com a principal punt de referència els aspectes

hidrogeològics. Concretament, en la metodologia emprada per la designació, es van tenir

en compte: (1) la definició dels aqüífers amb contaminació per nitrats o bé tendència a

augmentar el seu contingut, (2) la significació de l’aqüífer a protegir, (3) la delimitació

territorials de les superfícies associades als aqüífers a protegir, i (4) l’avaluació de

l’existència d’activitats agràries. Seguint aquests criteris, la inclusió d’aquests municipi va

ser motivada principalment per completar la protecció dels aqüífers fluviodeltaics del

Fluvià-Muga i Baix Ter.

Dins de les tasques de seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies, a l’àmbit dels

tres municipis consten 6 estacions de control (taula 3). S’han valorat els resultats de la

xarxa de les zones vulnerables integrada únicament per punts de control representatius

de l’àmbit agrari. Als municipis de Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, els pous

més profunds, sense dades sobre la situació de la zona d’admissió d’aigua, s’han

assignat tant a l’aqüífer superficial com al profund.

La taula 3 mostra el resum de les dades analítiques pel període 2002-2013. Les

medianes presenten valors baixos que no superen els 15 mg/L. Els màxims se situen al

pou profund de Castelló d’Empúries (817047-0035), amb un valor que supera el 50 mg/l,

i al pou superficial de l’Escala (17062-0006). La tendència del contaminant en aquest

punts es representa a les figures 5 i 6. Els gràfics mostren una evolució dels continguts

en nitrats molt similar que en cap cas descriuen un tendència positiva. Generalment, els


12

valors fluctuen poc i únicament el pou somer del municipi de l’Escala (17062-0006)

dibuixa una evolució del contaminant en serra.

Figura 5: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns.


13


Taula 3. Resum dels resultats de Nitrats (mg/L) a la xarxa de control de zones vulnerables.

Codi BDH Núm.

mostres Prof (m)

Mínim (mg/L)

Mediana (mg/L)

Màxim (mg/L)

Primera data

Última data

17047-0015 19 16 <5,0 <5,0 12,9 04/06/2002 20/06/2013

17047-0029 11 60 <5,0 <5,0 8,3 11/10/2005 26/01/2012

17047-0035 22 30 <5,0 9,8 83,0 04/06/2002 26/01/2012

17062-0006 11 17 <5,0 15,0 42,0 04/01/2006 02/02/2012

17062-0070 2 46 <5,0 3,8 5,0 26/01/2012 23/05/2013

17178-0054 2 35 11,5 11,7 11,9 08/07/2010 11/07/2011

Durant els anys 2006 i 2008, l’ACA va dirigir diversos estudis finançats pel Ministerio de

Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, per determinar la casualitat de la contaminació

de nitrats en abastament públics de les zones vulnerables. Concretament, es van

realitzar 19 estudis a 128 municipis situats dins de les zones vulnerables. Els municipis

de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala s’inclouen en tres d’aquests

estudis; concretament al número 2 (l’Escala), número 3 (Sant Pere Pescador) i número 4

(Castelló d’Empúries). A cadascun dels tres treballs es realitza una descripció detallada

de les característiques geològiques i hidrogeològiques i de la presència de nitrats, també

s’analitza la vulnerabilitat hidrogeològica i les pressions i impactes potencials, per


14

finalment poder analitzar la relació causa-efecte i establir mesures de prevenció i

correcció.

Taula 4. Resum del resultats de nitrats de les campanyes de mostreig

Estudi Període Núm.

mostres Núm. pous

d’abastament Mediana (mg/L)

Màxim (mg/L)

Núm. mostres >50 mg/L

2 Sec 19 2 1.77 74.87 2

Humit 3 2 6.60 10.60 0

3 Sec 27 2 8.86 27.02 0

Humit 3 2 18.60 21.30 0

4 Sec 14 1 1.6 9.3 0

Humit 2 1 7.5 12.9 0

Als estudis del Ministeri es van realitzar dos campanyes de mostreig, la primera en

període sec, a finals de primavera i estiu del 2007, i la segona en període humit a l’hivern

del 2008 (Taula 4). Comparant els valors centrals dels continguts en nitrats de la xarxa

de control de l’ACA, i dels estudis de del Ministeri, s’observa que les concentracions són

molt similars, normalment per sota dels 15 mg/L. Els valors màxims entre els dos

paquets de dades sí que difereixen, de manera que en els estudis del Ministeri només es

detecten valors elevats al sector de l’Escala.



15

A la figura 7 es representa els valors de nitrats de la primera campanya, la més

nombrosa, dels municipis que és volen desclassificar i dels municipis contigus. En els

àmbits de Sant Pere Pescador i de l’Escala, encara que el municipi presenti

concentracions de nitrats majoritàriament per sota de 25 mg/L, als municipis contigus

s’observen valors que en general se situen per sobre de 50 mg/L.

Així doncs, tot i que les concentracions de nitrats als punts de la xarxa de control

d’aigües subterrànies en aquest àmbit mostren algun incompliment puntual, en general,

les concentracions detectades són baixes, i a més no s’observen tendències a l’augment

del contaminant en cap dels tres municipis.

3.3. Proposta de classificació de noves zones vulnerables En les anàlisis obtingudes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de

Salut), i dades addicionals obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han detectat

alguns municipis situats en zones perimetrals a les actuals zones declarades vulnerables

en les quals es detecten concentracions elevades de nitrats en la xarxa d’abastament

d’aigua potable, que han condicionat el tancament d’alguns pous i/o la inversió en nous

sondejos i pous, connexions a xarxes d’abastament i/o tractaments de les aigües per

evitar l’abastament d’aigua potable amb concentracions superiors a 50 mg/L de nitrats.

Aquestes zones contenen una activitat agrària significativa i nuclis urbans de petita

entitat, per la qual cosa es pot preveure un possible origen agrari de l’excés de nitrats en

les aigües. Les concentracions de nitrats han estat corroborades allà on l’Agència

Catalana de l’Aigua té operativa una xarxa de control.

Una d’aquestes zones proposada per a ser valorada com a ampliació de la zona

vulnerable, es situa al sud-est de la zona vulnerable 6 (nord-est de la comarca de Conca

de Barberà i nord-oest de l’Anoia). En aquesta franja de municipis adjacents a la zona

vulnerable 6, existeixen pous d’abastament que actualment mostren valors per sobre del

valor llindar de 50 mg/L en la concentració de nitrats, amb afecció d’origen agrari de

caràcter difós, tot i que alguns pous també estan situats al voltant de zones

urbanitzades.

Es considera que la presència de nitrats que es detecta a l’aigua subterrània té una

elevada probabilitat que sigui originada per la infiltració al subsòl dels adobs emprats per

l’agricultura, atenent a l’elevada activitat agrícola i ramadera desenvolupada a la zona.

Des de l’ACA es van realitzar campanyes de camp a la majoria de pous d’abastament

afectats en aquesta zona, on es va determinar que la incidència de l’activitat agrària

sobre aquests pous és la que més pot influir en la qualitat de l’aigua i, per tant, s’entén

que és aquesta activitat, en gran mesura, la responsable de la presència de nitrats a

l’aigua subterrània.


16

A l’hora de proposar els municipis per a ser classificats com a zona vulnerable, es té en

consideració part de la informació aportada pel DARPAM on es caracteritza la intensitat

agrícola i ramadera a la zona, aquest estudi ajuda a seleccionar o descartar alguns dels

municipis en aquesta zona. També es té en consideració la informació de les anàlisis

obtingudes que ha aportat l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de

Salut) dels pous d’abastament d’aquesta zona.

Amb tot això, es proposa ampliar la zona vulnerable 6 amb 5 municipis que tenen

incompliments per excés de nitrats (valors > 50 mg/L) en els seus pous d’abastament.

Aquests municipis són els d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt, les Piles,

Conesa i Forès (Conca de Barberà).(Veure figura 8)

Figura 8: Situació dels punts de control tant de l’ACA com del Departament de Salut dels quals es tenen resultats de nitrats. Municipis (5) (en gris) proposats per a ser inclosos dins de la zona vulnerable 6. El color rosa es destaquen els municipis inclosos com a zona vulnerable al 1998, i en blau els municipis inclosos en la revisió realitzada al 2004.

A la figura 8 s’observa una afecció difosa al sud est de la ZV 6, on al llarg de tota

aquesta franja es detecten incompliments tant dels controls que realitza el Departament

de Salut als punts d’abastament com d’alguns punts mostrejats per l’ACA. Aquesta figura

indica que no es tracta d’una contaminació puntual en l’aigua subterrània, sinó que es

tracta d’una situació generalitzada en tota aquesta zona. Tots els punts marcats al mapa


17

de color groc i els que tenen un anell vermell superen en algunes de les seves mostres

els 50 mg/l de nitrats.

4. Resum de la proposta de revisió de les zones vulnerables

A partir dels resultats obtinguts tant de les xarxes de control de l’ACA, com les del

Departament de Salut, i de l’anàlisi de les dades aportades pel Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es proposa:

Mantenir el cos principal de zones vulnerables actualment designades (amb les

ampliacions de 2004 i 2009), ja que no existeix una clara tendència a la millora en

l’evolució de les concentracions de nitrats en aquestes zones que aconselli reduir el

nivell de vigilància i protecció.

Desclassificar tres municipis situats a la zona vulnerable 1 (Sant Pere Pescador,

Castelló d’Empúries i l’Escala), que van ser designats a la revisió realitzada al 2004

(Decret 476/2004). En aquesta zona no s’han detectat concentracions elevades de

nitrats en els darrers anys.

Ampliar (classificar) 5 nous municipis situats al sud-est zona vulnerable 6 (nord-est

de la comarca de Conca de Barberà i nord-oest de l’Anoia) (veure mapa Figura 8).

En aquesta franja de municipis existeixen pous d’abastament que actualment

mostren valors per sobre del valor llindar de 50 mg/L de nitrats, que se’ls hi atribueix

un origen agrari. Els municipis proposats són: Argençola (Anoia), Santa Coloma de

Queralt, les Piles, Conesa i Forès (Conca de Barberà). En l'àmbit d'aquests

municipis els aqüífers corresponents són els associats als dipòsits de l’aqüífer

lacustre oligocè de la Segarra o Conca de Barberà i els dipòsits detrítics al·luvials.

revisió de la designació de zones vulnerables a...

Documents