revisor 1. josep claramunt
TRANSCRIPT
Revisor 1. Josep Claramunt
Comentari: Revisar redacció en general. Per exemple, el primer paràgraf del resum i de la
introducció està mal redactat. Quan en una frase fas doble referència al subjecte (i cal posar
“dels mateixos”) la frase està mal construïda i cal repensar-la.
Resposta: S’ha revisat el text de manera general. Tant el resum com la introducció han sigut
corregits també.
Comentari: Crec que les conclusions s’haurien de millorar.
Resposta: Les conclusions s’han revisat i tornat a redactar.
Revisora 2. Patricia Jiménez
Comentari: pg 1. Fig 1. AMB?
Resposta: No, és ARC, Agència de Residus de Catalunya.
Comentari: pg 2. Últim paràgraf. Recollida?
Resposta: Si falten les paraules de la Recollida entre evolució i selectiva
Comentari: pg 2. Últim paràgraf. Explicar que es?
Resposta: S’ha afegit al text la definició dels 2 conceptes:
Fracció resta engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides
les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels
nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.
Residus municipals: Es consideren residus municipals, aquells residus generats en els
domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la
consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició, es poden assimilar
als que es produeixen en els dits llocs o activitats. També tenen la consideració de residus
municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees
recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles
abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació domiciliària.
Comentari: pg 5. Taula 1.1. expressió sms o smh?
Resposta: La matèria orgànica i el nitrogen orgànic expressats sms i la resta smh. S’ha introduït
a la taula.
Comentari: pg 6. Figura 1-6. unitats? en % en la pagina anterior diu que és del 36%???és el mateix? Resposta: En tones recollides de FORM. S’ha afegit a la taula. No és el mateix, ja que a la
pàgina anterior ens referim a la fracció orgànica de residus municipals que hi ha en la bossa
tipus, que no vol dir que s’hagi recollit separadament, i en aquesta taula estem parlant de la
fracció orgànica recollida selectivament i del percentatge que representa sobre el total de
residus municipals recollits.
Comentari: pg 6. Últim paràgraf. Trobo poc clar aquest paràgraf:
Resposta: Pel que fa a la protecció de plagues, és refereix a que el compost degut al procés al
que esta sotmès queda higienitzat, es a dir sense patògens ni llavors causants de plagues. La
introducció d’aquest al sòl pot ajudar-lo a combatre plagues. S’ha redactat mes clarament en
el document.
Comentari: pg 7. manca la referència d'aquesta reacció:
Resposta: Es una reacció genèrica de la transformació biològica aeròbica de la matèria
orgànica. No en sabria citar la font.
Comentari: pg 8. Figura 1-7. les fases de la figura no es corresponen amb les del paràgraf anterior, per què? Resposta: Degut a que dins l’etapa final s’hi inclou la fase de refredament i d’estabilització.
Tens raó que caldria esmentar-ho al paràgraf anterior i així ho he fet.
Comentari: pg 13. Paràgraf de la figura 1-11. nítric? amoníac?
Resposta: L’amoníac (NH3) és una base feble en solució, al introduir humitat aquest agafa un
hidrogen i es converteix en sal amoniacal (NH4+). EN el text de forma errònia havia escrit
nitrogen nítric enlloc d’amoníac, error corregit.
Comentari: pg 14. 1er paràgraf. Significat sigles VECO i CAO20?
Resposta: VECO ( velocitat especifica de consum d’oxigen) i CAO20 (Consum acumulat d’oxigen
a les 20 hores). Afegit al text.
Comentari: pg 15. Que vol dir X i Y?
Resposta: És tracta de 2 tipus de membrana que es comparen a l’article, es diferencien en el
tipus de filtració la X en un filtre de membrana econòmic i una solució de NaCl, i l’altre (Y) en
un filtre de membrana de material més car i una solució altament corrosiva d’electròlits.
Comentari: pg 19. Últim paràgraf. és va treballar amb mostres compostes? els resultats són mitjanes de rèpliques d'anàlisi o de mostres simples? Resposta: No, es va treballar amb mostres simples i repliques de les anàlisis.
Comentari: pg 23. Taula 4-1. afegir significat de les abreviatures en totes les taules.
Resposta: S’ha posat a la taula 3-3 al costat de cada abreviatura, agafant aquesta com a
referència per a les altres.
% H: Humitat
pH: Coeficient que indica el grau d’acidesa o basicitat de una solució aquosa.
CE: Conductivitat elèctrica
MOT sms: Matèria orgànica total segons matèria seca
MM: Matèria mineral
Norg: Nitrogen orgànic
Relació C/N: carboni/Nitrogen
GE: Grau d’estabilitat
MOR: Matèria orgànica resistent
MOD: Matèria orgànica degradable
Comentari: pg 25. ventilada i airejada no és el mateix? més estabilitat no vol dir més pèrdua de MO?
Resposta: Si, en aquest cas hi ha un error, volia dir pila voltejada i no ventilada com esta escrit.
Amb aquest canvi ja te mes lògica el comentari sobre l’estabilitat.
Comentari: pg 28. Densitat aparent. per aquest paràmetre s'explica l'evolució al llarg de tot el procés per tant s'ha de segregar, no pot formar part de l'apartat 4.1 Resposta: Si tens raó, es re-enumera com a 4.2
Comentari: pg 31. Figura 4-1. falten els valors dels percentatges, no? no es poden relacionar amb la densitat aparent? Resposta: S’han afegit els valors dels percentatges a la figura 4-1.
Densitat aparent? Si, s’afegeix al text : Els resultats de la distribució de partícula son coherents
amb l’evolució de la densitat aparent, de manera que el compost de la pila voltejada que te
una mida de partícula inferior també es el que presenta una major densitat aparent.
Comentari: pg 34. Conclusions. crec que convindria tornar a redactar-les i fer-ho més d'acord als objectius. crec que han de ser més sintètiques i evitar idees repetides trobo a faltar alguna conclusió sobre els paràmetres que si que han donat diferències com la mida de partícula. Resposta: s’han tornat a redactar les conclusions d’acord amb els objectius, i s’ha afegit un
apartat anomenat altres consideracions.
Revisora 3: Marta Ginovart
Comentari: Fer una revisió de tot el text per millorar aspectes formals, gramaticals. Mantenir criteri. Revisar faltes ortogràfiques. Resposta: S’ha revisat tot el text. També s’ha utilitzat el mateix criteri després dels dos punts.
Comentari: Al inici de resultats i discussió apareix una referència a la taula 6? Resposta: S’ha revisat taules, allà on posava taula 6 s’ha canviat per taula 3.2 i 3.3
Comentari: No és un projecte, és un treball experimental, no? Clarificar l’objectiu general. Resposta: S’ha canviat la paraula projecte per la de treball. I s’ha revisat l’apartat objectius.
Comentari: S’ha utilitzat algun mètode estadístic per a comparar? Resposta: No es va fer estadística perquè es va establir de fer les determinacions per duplicat.
S’ha fet un apartat a les conclusions anomenat altres consideracions on s’explica que no es
poden considerar com a significatius els resultats ja que no s’ha fet un estudi estadístic.
Efectes del sistema d’aireació en la gestió
del compostatge de FORM en pila dinàmica
i pila estàtica ventilada. Planta de
compostatge de Torrelles de Llobregat
Treball final de grau
Grau en Enginyeria Agrícola
Autor: Martí Padrosa Güell
Tutors: Marga López Martínez
Setembre 2017
RESUM
Actualment a la nostra societat es generen una gran quantitat de residus municipals. Això fa que calgui una correcta gestió per tal de reduir-ne la quantitat i minimitzar l’impacte que d’aquests se’n deriva. Una part important dels residus generats corresponen a la fracció orgànica. És precisament en aquest punt, concretament en la gestió del compostatge de la fracció orgànica, on aquest treball té la voluntat de centrar-se. El present treball estudia l'efecte de la utilització de membranes sobre el procés i la qualitat del compost a través del seguiment de dues piles: una pila estàtica coberta amb membrana transpirable i ventilació forçada i una altra pila dinàmica amb volteig mecànic, a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. S'han avaluat paràmetres de seguiment durant el procés, com la temperatura, l'emissió d'olors, l'estabilitat i paràmetres químics i també s'ha avaluat la qualitat del compost obtingut. L’efecte de la membrana s’aprecia durant la fase de descomposició, on es troben valors d'humitat, estabilitat i d’humificació una mica superiors als de la pila voltejada i una emissió d'olors inferior. Durant la fase de maduració s'aprecien poques diferències entre les piles, probablement degut a la manca d'aigua per mantenir l'activitat microbiològica. Els resultats suggereixen que la utilització de membranes pot ser interessant però el maneig pot condicionar els resultats. També seria valorable poder fer un estudi més ampli, considerant consums i aspectes econòmics per determinar la idoneïtat en l'ús de membranes transpirables.
RESUMEN
Actualmente en nuestra Sociedad se generan gran cantidad de residuos municipales. Esto hace que sea necesaria una correcta gestión de los residuos a fin de reducir la cantidad y minimizar el impacto que de estos se derivan. Una parte importante de estos residuos corresponden a la fracción orgánica. Es precisamente en este punto, concretamente en la gestión del compostaje de la fracción orgánica, donde este trabajo tiene la voluntad de centrarse. El presente trabajo estudia el efecto de la utilización de membranas sobre el proceso y la calidad del compost a través del seguimiento de dos pilas: una pila estática cubierta con membrana transpirable y aireación forzada y otra pila dinámica con volteo mecánico, en la planta de compostaje de Torrelles de Llobregat. Se han evaluado parámetros de seguimiento durante el proceso, como la temperatura, la emisión de olores, la estabilidad y parámetros químicos y también se ha evaluado la calidad del compost obtenido. El efecto de la membrana se aprecia durante la fase de descomposición, donde se encuentran valores de humedad, estabilidad y de humificación algo superiores a los de la pila volteada y una emisión de olores inferior. Durante la fase de maduración se aprecian pocas diferencias entre las pilas, probablemente debido a la falta de agua para mantener la actividad microbiológica. Los resultados sugieren que la utilización de membranas puede ser interesante pero el manejo puede condicionar los resultados. También sería valorable poder hacer un estudio más amplio, considerando consumos y aspectos económicos para determinar la idoneidad en el uso de membranas transpirables.
ABSTRACT
Currently in our society a large amount of municipal waste is generated. This means that proper management is needed in order to reduce the amount and minimize the impact that is derived from them. An important part of these residues corresponds to the organic fraction. It is precisely at this point, specifically in the management of composting of the organic fraction, where this project has the will to focus. The present project studies the effect of membrane utilization on the process and the quality of the compound through the monitoring of two windrows: a static windrow covered with breathable membrane and forced aeration and another dynamic windrow with mechanical turning, in the composting plant from Torrelles de Llobregat. Monitoring parameters have been evaluated during the process, such as temperature, odor emission, stability and chemical parameters, and the quality of the obtained compound has also been evaluated. The effect of the membrane is appreciated during the decomposition phase, where humidity, stability and humification values are slightly higher than those of the mixed windrow and a lower odor emissions. During the maturation phase, there are few differences between the windrows, probably due to the lack of water to maintain microbiological activity. The results suggest that the use of membranes may be interesting but the management can condition the results. It would also be valuable to be able to do a wider study, considering consumptions and economic aspects to determine suitability in the use of breathable membranes.
AGRAÏMENTS
A La Marga Lopez, per haver-me ajudat tant en aquest treball i també per aguantar-me.
A en Xavier Martínez pel suport tècnic.
A la meva família per estimar-me com ho fan.
A en Carles Solé per haver-me pressionat per acabar aquest treball i ajudar-me quan l’he
necessitat.
Als meus amics, que sense ells aquesta vida no seria el mateix.
Moltes gràcies!!!
Índex
1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 1
1.1 Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM) ............................................................. 5
1.2 Compostatge industrial de residus municipals ................................................................ 6
1.2.1 Els fonaments del compostatge ................................................................................ 6
1.2.2 Particularitats del compostatge industrial .............................................................. 10
1.3 Emissions gasoses durant el compostatge ..................................................................... 12
1.4 Utilització de membranes per a compostatge ............................................................... 15
2 OBJECTIUS ...................................................................................................................... 17
3 METODOLOGIA ............................................................................................................... 18
3.1 Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat ......................................................... 18
3.2 Descripció del procés ..................................................................................................... 19
3.3 Caracterització de les mostres ....................................................................................... 20
3.3.1 Granulometria ......................................................................................................... 22
3.3.2 Impureses sobre la mostra seca .............................................................................. 23
3.3.3 Altres determinacions realitzades per empreses col·laboradores del conveni ...... 23
4 RESULTATS I DISCUSIÓ ................................................................................................... 24
4.1 Caracterització dels materials ........................................................................................ 24
4.1.1 Barreja inicial ........................................................................................................... 24
4.1.2 Fase de descomposició ............................................................................................ 25
4.1.3 Fase de maduració .................................................................................................. 28
4.2 Densitat aparent ............................................................................................................. 29
4.3 Caracterització del compost i del rebuig d’afí ................................................................ 31
4.3.1 Caracterització física i química ................................................................................ 31
4.3.2 Test d’autoescalfament ........................................................................................... 33
4.3.3 Contingut en impureses .......................................................................................... 34
4.3.4 Compliment de la normativa (RD506/2013) del compost ...................................... 34
5 CONCLUSIONS ................................................................................................................ 36
6 ALTRES CONSIDERACIONS .............................................................................................. 37
7 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 38
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1-1: Quantitat mitjana de residus generats en kg per habitants i dia, en diferents municipis
i la mitjana global de Catalunya, en els anys 2014 i 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
....................................................................................................................................................... 1
Figura 1-2: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant), de l’Estat Espanyol i la
UE-27 en els darrers anys. Font: MAPAMA. .................................................................................. 2
Figura 1-3: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant) dels diferents països de
la UE-27 l’any 2011. Font: MAPAMA. ............................................................................................ 2
Figura 1-4: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en tones,
de l’any 2000 al 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya. ................................................... 3
Figura 1-5: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en
percentatge del total de l’any 2000 al 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya. ................ 3
Figura 1-6: Evolució matèria orgànica a Catalunya en els darrers anys. Font: Agència de Residus
de Catalunya. ................................................................................................................................. 6
Figura 1-7: Evolució del procés de compostatge. Font: Ceferino, 2015. ..................................... 8
Figura 1-8: Evolució de la temperatura i pH durant el procés de compostatge. Font: Procés de
compostatge: caracterització de mostres (Huerta et al, 2010). ................................................. 10
Figura 1-9: Esquema de funcionament d’un biofiltre. ................................................................ 13
Figura 1-10: Esquema del funcionament i diferents parts d’un biofiltre percolador. ............... 13
Figura 1-11: Esquema de tractament d’un gas amb humidificador: recuperació del nitrogen en
forma amoniacal. ........................................................................................................................ 14
Figura 3-1: Localització topogràfica a escala 1:50 de la planta de compostatge de Torrelles de
Llobregat. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). ......................................... 18
Figura 3-2: Vista aèria de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Google Maps.
..................................................................................................................................................... 18
Figura 3-3: Imatge de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. . 20
Figura 3-4: Imatge de la pila airejada amb la membrana geotèxtil. Font: elaboració pròpia. .... 20
Figura 3-5: Presa de mostres de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles del
Llobregat. .................................................................................................................................... 21
Figura 4-1: Distribució de la mida de partícula del compost (% smh) ........................................ 32
Figura 4-2: Test d’autoescalfament de mostres de compost. ..................................................... 33
INDEX DE TAULES
Taula 1-1: Característiques de la FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència
de residus de Catalunya. ............................................................................................................... 5
Taula 1-2: Materials que es poden considerar FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades
de l’Agència de residus de Catalunya. ........................................................................................... 6
Taula 1-3: Components identificats o implicats en les olors d’una planta de compostatge Font:
Williams, T.O., Miller, F.C. 1993. PM: pes molecular, PE: punt d’ebullició, ADL: Panell d’experts
de Arthur D. Little Study .............................................................................................................. 12
Taula 1-4: Capacitat dels biofiltres per eliminar diferents molècules. ....................................... 14
Taula 1-5: Emissions en kg/tn FORM de diferents gasos segons diferents autors. Font: elaboració
pròpia a partir de diferents autors. ............................................................................................. 15
Taula 3-1: Composició de les barreges de les dues piles ............................................................ 19
Taula 3-2: Determinacions segons el tipus de mostra ................................................................ 21
Taula 3-3: Mètodes per a la caracterització de mostres ............................................................. 22
Taula 4-1: Caracterització física i química de les mostres de barreja ......................................... 25
Taula 4-2: Caracterització física i química de les mostres de final de descomposició ................ 26
Taula 4-3: Càlcul de pèrdues de matèria orgànica durant la fase de descomposició . ............... 27
Taula 4-4: Determinació de les olors generades amb I sense aireació, en procés inicial com a final
de descomposició (UOE m-2 s-1) ................................................................................................... 28
Taula 4-5: Caracterització física i química de les mostres de final de maduració....................... 29
Taula 4-6: Evolució de la densitat aparent del material segons la pila expressat sobre matèria
humida i sobre matèria seca (kg/m3) .......................................................................................... 30
Taula 4-7: Caracterització física i química de les mostres de compost i de rebuig d’afí ............. 31
Taula 4-8: Contingut en impropis i impureses de les mostres analitzades (% smh). .................. 34
Taula 4-9: Relació de les mostres de compost amb el RD506/2013. .......................................... 34
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
1
1 INTRODUCCIÓ
Actualment a la nostra societat es generen una gran quantitat de residus municipals. Això fa que calgui una correcta gestió per tal de reduir-ne la quantitat i minimitzar l’impacte que d’aquests se’n deriva. Una part important dels residus generats corresponen a la fracció orgànica. És precisament en aquest punt, concretament en la gestió del compostatge de la fracció orgànica, on aquest treball té la voluntat de centrar-se. D’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, es consideren residus
municipals “aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els
serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o
composició es poden assimilar als que es produeixen en els anomenats llocs o activitats”. Així
mateix, tenen la mateixa consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja
de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els
mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors
i reparació domiciliària”.
La quantitat mitjana de residus municipals generats per habitant i dia a Catalunya era de 1,44
kg, el 2010 i de 1,38 kg el 2011, tal i com mostra la Figura 1-1. Aquesta quantitat varia segons el
municipi. La quantitat mitjana de residus municipals generats per habitants a l’any eren de 526
i 504 kg, el 2010 i 2011 respectivament. Aquests valors han disminuït a 474 kg l’any 2015.
Figura 1-1: Quantitat mitjana de residus generats en kg per habitants i dia, en diferents municipis i la mitjana global de
Catalunya, en els anys 2014 i 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
2
Pel que fa a valors de l’Estat Espanyol, la generació de residus municipals va ser de 23 milions
de tones, el que significa 531 kg per habitant i any. A nivell europeu (UE-27), la generació mitjana
de residus va ser de 503 kg per habitant i any, dada que va situar a l’Estat Espanyol en desè lloc
entre tots els països de la UE-27 pel que fa a la generació de residus municipals.
La Figura 1-2 compara la generació de residus municipals per habitant de l’Estat Espanyol vers
la UE-27 en els darrers anys. En la Figura 1-3 es pot observar la generació de residus municipals
per habitant dels països de la UE-27.
Figura 1-2: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant), de l’Estat Espanyol i la UE-27 en els darrers anys. Font:
MAPAMA.
Figura 1-3: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant) dels diferents països de la UE-27 l’any 2011. Font:
MAPAMA.
Totes aquestes dades posen de manifest el gran volum de residus generats. Davant d’aquesta
problemàtica, es fa necessari un sistema d’aprofitament d’aquest residus. En aquesta línia,
sorgeix el concepte de recollida selectiva. La recollida selectiva consisteix a recollir
diferenciadament les fraccions de residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar i,
d’aquesta manera, estalviar recursos i energia.
La Figura 1-4 mostra l’evolució de la recollida selectiva, la fracció resta (engloba concretament,
tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials
valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que
s’aconsegueixen per a les altres fraccions) i residus municipals (Es consideren residus municipals,
aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i
també els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o
composició, es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. També tenen
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
3
la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques,
zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els
vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació
domiciliària) de Catalunya entre els anys 2000 i 2015. Es pot observar com, ens els darrers cinc
anys de la sèrie, s’ha produït una davallada de la producció de la fracció resta, mentre que la
recollida selectiva ha anat augmentant de valor fins a mantenir-se en valors semblants. Pel que
fa els percentatges, la recollida selectiva ha anat guanyant protagonisme: del 20 % vers el 80 %
de fracció resta l’any 2000, al 40% vers al 60% de fracció resta l’any 2015. Aquest mateix any, la
quantitat de matèria orgànica generada a Catalunya va ser de 380.110 tones.
Figura 1-4: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en tones, de l’any 2000 al 2015. Font:
Agència de Residus de Catalunya.
La Figura 1-5 mostra l’evolució de recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de
Catalunya en % del total. Es pot observar l’increment de la recollida selectiva, situant-se l’any
2015 en el 40% del total dels residus municipals. La matèria orgànica representava un 10.26%
del total.
Figura 1-5: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en percentatge del total de l’any 2000 al
2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
4
És evident, doncs, un augment del percentatge de la recollida selectiva respecte del total en els
últims anys. Aquest fet es pot atribuir en bona part a la conscienciació ciutadana i a les
regulacions legislatives de les administracions per regular-ne aquest punt. Un bon exemple és el
Decret Legislatiu 1/2009 pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de residus de
Catalunya en el marc de les competències de la Generalitat. Aquest decret entén per residu
qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui intenció o
obligació de desprendre-se’n. Els residus comercials són residus municipals generats per
l’activitat pròpia del comerç, hostaleria, bars, mercats, oficines i serveis. Són equiparables els
residus originats a la industria que tenen la consideració d’assimilables als municipals d’acord
amb el que estableix aquesta llei.
D’altra banda, l’existència de la Llei 8/2008 de 10 de juliol, de finançament de les
infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, és
una eina per ajudar al compliment dels decrets i dels objectius de disminució de residus. Aquesta
llei estableix diferents quantitats a pagar per tona de rebuig de residu municipal destinats a
dipòsit controlat o a incineradora. Un exemple d’aquestes quantitats són les següents:
A. 10 € per tona de rebuig de residu municipal destinats a dipòsit controlat.
B. 20 € per tona de residu municipal destinat a dipòsit controlat per als residus municipals
procedents dels locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva
de la fracció orgànica.
C. 5 € per tona de rebuig de residu municipal que s’incinera. 15 € per tona de rebuig de
residu municipal que s’incinera procedent dels ens locals que no han iniciat el
desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica.
A nivell europeu, vigeix la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de
novembre de 2008, sobre els residus i per la qual queden derogades determinades Directives.
Aquesta directiva europea estableix consells i obligacions que han de seguir els estats membres
per tal de fer una política conjunta i així millorar el tractament de residus. En el seu article 4, la
directiva esmenta:
“Per tal de protegir millor el medi ambient, els Estats membres hauran d’adoptar mesures per
tractar els residus d’acord amb la jerarquia de prioritats:
- Prevenció
- Preparació per a la reutilització
- Reciclatge
- Un altre tipus de valorització, per exemple, valorització energètica
- Eliminació”
Aquests esforços que recullen les diferents normatives per evitar que els residus s’acumulin als
abocadors o dipòsits controlats (Directiva 1999/31/CE) és degut, principalment, a evitar la
generació de lixiviats, efluents líquids i problemes de sanejament que provocarien la
fermentació de la matèria orgànica. Cal recordar que aquesta fermentació provocaria unes
quantitats considerables de metà, gas amb un potent efecte hivernacle (unes 20 vegades més
perjudicial que el CO2) raó per la qual es promouen els tractaments biològics previs a la deposició
en abocador per tal de reduir la matèria orgànica.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
5
Un bon exemple il·lustratiu d’aquesta situació és l’abocador del Garraf, d’unes 110 Ha. Segons
l’Àrea metropolitana de Barcelona, l’any 2011 es calcula que s’hi va generar el metà equivalent
a la combustió de 6000 litres/hora de benzina, una quantitat similar a la que caldria per fer
funcionar bona part de la flota d’autobusos de Barcelona d’aquell mateix any.
1.1 Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM)
Una part important dels residus la formen la fracció orgànica, concretament el que s’anomena
FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals). Segons l’Agència de Residus de Catalunya la
FORM és “la Fracció Orgànica dels Residus Municipals fonamentalment constituïda per restes
de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i susceptibles
de degradar-se biològicament”. Cal afegir que la FORM és la fracció més inestable dels residus
municipals, degut al seu elevat contingut en aigua (al voltant del 80% en pes) i en matèria
orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos). Aquestes restes orgàniques són fàcilment
degradables pels microorganismes. Per aquest motiu, es fa necessari que aquesta fracció es
reculli i gestioni el més ràpidament possible, per tal d’evitar la generació de lixiviats i males olors.
La Taula 1-1 mostra les característiques de la FORM:
Taula 1-1: Característiques de la FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de residus de Catalunya.
Característiques de la FORM
Humitat (%) smh 75 a 85
Matèria Orgànica (%) sms 75 a 85
Nitrogen orgànic (%) sms 2,5
Relació C/N smh 17
Densitat (T/m3) smh 0,5 a 0,6
Val a dir que la FORM representa la fracció més important dels residus municipals; al voltant
d’un 36%, dada que varia en funció del municipi segons les característiques urbanístiques,
socials, econòmiques, etc. Segons la procedència, la FORM es pot classificar en residus orgànics
domèstics (procedent principalment de les restes orgàniques de les llars) i en residus orgànics
comercials (generada per l’activitat de comerços, com ara l’hostaleria, mercats i menjadors
col·lectius). A la Taula 1-2 hi podem trobar els materials considerats FORM, tenint en compte la
definició abans esmentada de l’Agència de Residus de Catalunya:
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
6
Taula 1-2: Materials que es poden considerar FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de residus de
Catalunya.
Materials considerats FORM
restes de menjar restes vegetals petites
dimensions materials compostables residus de paper altres materials
peles i triadures de fruites
rams de flors, fulles seques
bosses compostables paper cuina brut taps de suro
ossos i restes de carn
males herbes, gespa, esporga, fullaraca
altres materials compostables
tovallons paper brut serradures
espines i restes de peix, closques de
marisc
mocadors de paper virostes i encenalls de fusta
closques d'ou i fruits secs
excrements d'animals domèstics
menjar en mal estat
escuradents, palets de gelat, de pinxos, etc.
restes de pa
marro de cafè
Degut a la recollida selectiva, la fracció orgànica a Catalunya ha anat creixent en els darrers
anys. El 2015, aquesta xifra es situa en 380.110 tones de matèria orgànica a Catalunya. La Figura
1-6 mostra l’evolució de la quantitat de matèria orgànica recollida selectivament dels darrers
anys:
Figura 1-6: Evolució matèria orgànica a Catalunya en els darrers anys. Font: Agència de Residus de Catalunya.
1.2 Compostatge industrial de residus municipals
1.2.1 Els fonaments del compostatge
L’objectiu del compostatge és, en sentit ampli, la de descompondre les restes orgàniques per
acció de microorganismes per tal de reduir, reutilitzar i higienitzar aquests residus orgànics
municipals. El compostatge és una pràctica que s’ha fet servir durant anys, i que actualment els
seus principals objectius són:
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
7
- Reduir el volum de material que s’envia a les incineradores i per tant evitar la contaminació
i el consum d’energia que això suposa.
- Reutilitzar aquests residus que han reduir el seu valor, per trobar-hi altres vies de
valorització, com la d’adob per agricultura.
- Allargar la vida dels abocadors, doncs el compostatge redueix el volum de residus.
- Higienitzar vectors de plagues i malalties tant per humans com altres restes vegetals.
Quan es parla de reutilitzar aquests residus, una de les principals aplicacions del compostatge
està lligada als beneficis agronòmics. Aquests beneficis es poden resumir en:
- Millora del sòl: el compost resultant millora l’estructura del sòl, facilitant-ne la retenció
d’aigua i l’aireació del sòl. En general, millora les condicions físiques-químiques dels sòls
agrícoles, aportant capacitat d’intercanvi catiònic en l’absorció de nutrients.
- Protecció contra plagues: el compostatge higienitza i elimina microorganismes patògens
presents en el sòl com poden ser fongs. D’altra banda, els microorganismes presents en el
compostatge incrementen l’activitat biològica i ajuden a lluitar contra molts paràsits al
terreny on s’incorpora.
- Adob natural: el resultat del compostatge presenta gran interès fertilitzant, ja que conté
nutrients d’interès agrícola.
Per a compostatge s’entén la descomposició biològica i estabilització d’un substrat orgànic, sota
condicions que permetin el desenvolupament de temperatures en el rang termòfil com a
resultat del procés biològic aerobi exotèrmic, per produir un producte final estable, lliure de
patògens i llavors, i que pugui ser aplicat al sòl de forma beneficiosa.
L’equació general del procés pot representar-se de manera genèrica amb la següent expressió:
De forma concreta, el procés de compostatge està format per dues fases: la fase de
descomposició i la fase de maduració. En la fase de descomposició són els bacteris, actinomicets
i fons qui, actuant de manera simultània o consecutiva, descomponen els constituents de la
matèria orgànica, hidrats de carboni, proteïnes i lípids, establint relacions de sinèrgia en alguns
casos i de competència pel substrat en d’altres. Així mateix, la fase de descomposició es divideix
en tres etapes:
1. Etapa mesòfila: En aquesta etapa inicial, microorganismes mesòfils (que treballen a
temperatures de 40 ºC) inicien la descomposició dels compostos fàcilment degradables,
provocant un increment de la temperatura i un lleuger descens del pH a causa de la formació
d’àcids orgànics.
2. Etapa termòfila: En aquesta segona i consecutiva etapa apareixen els microorganismes
termòfils, superant-se els 40 ºC. Les substàncies fàcilment degradables, proteïnes, sucres i
lípids, són consumides i la majoria de patògens eliminats. EL pH s’alcalinitza, degut al
consum dels àcids orgànica i l’augment de la concentració d’amoni per descomposició de
proteïnes. A mesura que la concentració relativa de compostos orgànics resistents
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
8
augmenta, la velocitat de descomposició i el consum d’oxigen decreixen. Tanmateix, en
aquesta etapa, temperatures superiors als 60 ºC poden provocar la inactivació de fongs i la
descomposició té lloc pels actinomicets i bacteris formadors d’espores.
3. Etapa final: Darrera etapa de la fase de descomposició, en la qual la temperatura comença
a disminuir, els fongs termofílics tornen a actuar, i compostos com la cel·lulosa i
l’hemicel·lulosa inicien la seva descomposició. Dins d’aquesta etapa s’hi distingeixen 2 fases,
una de refredament i una altre d’estabilització.
La Figura 1-7 mostra l’evolució del procés de compostatge utilitzant coma indicador la
temperatura.
Figura 1-7: Evolució del procés de compostatge. Font: Ceferino, 2015.
Existeixen diversos paràmetres que influeixen al procés de compostatge. Estudis recents, per
exemple, demostren la importància de la presència d’impropis, paràmetre important ja que té
un efecte directe de la degradació de la matèria orgànica. Altres paràmetres que afecten el
procés són:
1.2.1.1 CONDICIONS FÍSIQUES. RELACIÓ INVERSA ENTRE LA HUMITAT I LA POROSITAT
Les condicions físiques determinen la humitat admesa pel compost. Un compost poc porós i
d’alta densitat, l’alt contingut en aigua bloqueja els espais disponibles i el procés de compostatge
esdevé anaeròbic. Per aquesta raó, la humitat màxima permesa per iniciar el compostatge
dependrà de les seves característiques físiques. D’aquesta manera, materials fibrosos o residus
forestals gruixuts la humitat màxima permesa és del 75-90 %, mentre que per material vegetal
fresc oscil·la al voltant del 50-60%. Un excés d’aigua pot comportar un mal procés de
compostatge en medi anaeròbic, on els àcids grassos es degraden molt lentament i es poden
donar caigudes del pH per sota de 5. Contràriament, si la humitat és massa baixa disminueix
l’activitat dels microorganismes i el procés s’alenteix. En aquest sentit, apareix un concepte
important: el FAS (Free air space), això és la fracció del volum ocupada per aire. Aquesta fracció
de volum ocupat per aire té una relació inversament proporcional amb el contingut d’aigua. Així
doncs, cal buscar l’equilibri entre aquests dos elements facilitant l’existència de porus de
diferents grandàries a través del material aportat, la seva granulometria i les seves
característiques físiques (Soliva, 2001). En aquests sentit, cal esmentar que percentatges
d’humitat per sota del 40% l’activitat biològica comença a disminuir (Haug, 1993) i el procés
s’alenteix fins a aturar-se quasi per complet per sota del 20%.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
9
1.2.1.2 RELACIÓ C/N EN EL COMPOSTATGE
Dos dels elements clau en els éssers vius pel seu desenvolupament són el carboni i el nitrogen,
necessaris en quantitats remarcables. El primer, és utilitzat pels microorganismes per obtenir
energia necessària per a la síntesi cel·lular; el segon, és necessari per a la síntesi de proteïnes.
D’aquesta manera, cal assegurar la presència d’aquests dos elements en equilibri, el que
s’anomena relació carboni – nitrogen (relació C/N).
La relació òptima C/N del procés estaria entre 25:1 i 35:1, essent la primera la més favorable per
a minimitzar la generació de gasos contaminants (Amlinger et al, 2008). A l’inici del compostatge,
la relació C/N recomanable és de 30:1 a 35:1 (Haug, 1993). Per C/N superiors s’alenteix molt el
procés (falta aliment pels microorganismes). Per contra, nivells per sota d’una relació 20:1
signifiquen un excés de nitrogen i la conseqüent pèrdua en forma d’amoníac (NH3), al
volatilitzar-se quan s’aconsegueixen altes temperatures i valors de pH superiors a 7,5 (Sánchez-
Monedero et al, 2001).
1.2.1.3 TEMPERATURA
L’augment de l’activitat biològica genera calor, que és retingut i provoca un augment de la
temperatura. Per tant, és resultat i determinant de l’activitat de compostatge (Soliva, 2001). La
figura 8 mostra l’evolució de la temperatura en les diferents etapes del procés de compostatge.
A l’inici del procés, el compost està a temperatures properes a les ambientals, que es van
incrementant a mesura que augmenta l’activitat biològica si els nivells d’oxigen es mantenen
alts, al voltant del 10-14% (Soliva, 2001). Es pot considerar que la major densitat microbiana
s’assoleix entre 35 i 40 ºC, la màxima biodegradabilitat així com la més favorable per reduir
emissions gasoses entre 40 i 45 ºC (Amlinger et al, 2008), la higienització a partir dels 55 ºC
(Soliva, 2001) i a temperatures per sobre els 65 ºC s’inhibeix la descomposició.
1.2.1.4 PH
Aquest paràmetre és especialment important a l’inici del procés, ja que valors extrems són
perjudicials per diferents organismes que intervenen en el compostatge, on el seu òptim es
situaria en valors propers a 7. La variació del pH al llarg del procés de compostatge pot ser un
indicatiu dels processos que tenen lloc. A l’inici, el pH és àcid, degut a la formació d’àcids grassos,
però en fases més posteriors el pH tendeix a ser lleugerament bàsic. La Figura 1-8 mostra
l’evolució del pH en les diferents etapes del procés de compostatge.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
10
Figura 1-8: Evolució de la temperatura i pH durant el procés de compostatge. Font: Procés de compostatge: caracterització de
mostres (Huerta et al, 2010).
1.2.1.5 AIREACIÓ
L’aeració és un dels paràmetres fonamentals en processos aeròbics. Els organismes
consumeixen oxigen durant la degradació del material que cal que sigui reposat a través de
l’aeració que pot ser passiva o forçada:
- Aeració passiva: Ventilació natural per a la convecció de les diferents temperatures, que
es coneix amb el nom d’ ”efecte xemeneia”. Una correcta barreja del material atorga
porositat i una estructura que afavoreix l’intercanvi de gasos per fenòmens físics:
difusió, evaporació, etc. (Soliva, 2001).
- Aeració forçada: Independentment de l’aeració passiva, es pot assegurar la bona aeració
per volteig mecànic, injecció o succió d’aire.
L’aeració està estretament lligat a paràmetres com la humitat i la temperatura. Afavoreix la
regulació de la humitat per evaporació però col·labora en el manteniment de la temperatura
adequada. En aquesta línia, el volteig té beneficis importants: homogeneïtza el material,
redistribueix microorganismes, la humitat i els nutrients, i alhora redueix la grandària de les
partícules i exposa noves superfícies a l’atac microbià (Soliva, 2001).
Per altra banda, cal tenir en compte que un excés de volteig pot afavorir el refredament de la
pila, però també la pèrdua d’humitat i les emissions de nitrogen en forma d’amoníac (Barrena,
2006).
1.2.2 Particularitats del compostatge industrial
Degut a la gran generació de residus orgànics i de l’escassetat d’espai, obliguen a realitzar el
compostatge en plantes industrials. Els sistemes de compostatge utilitzats en les plantes varien
segons la tecnologia utilitzada. A grans trets, i dins els processos aeròbics, podem definir dos
sistemes de compostatge diferents: sistemes no intensius (oberts o de piles) i sistemes intensius
(tancats o forçats).
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
11
Els sistemes no intensius treballen amb piles obertes que es voltegen regularment per tal
d’airejar la barreja i proporcionar-li una concentració adequada d’oxigen. Se’n controlen les
condicions ambientals per tal de mantenir els valors adequats d’humitat, temperatura i oxigen.
D’altra banda, els sistemes intensius poden treballar dins d’una nau o utilitzar reactors (túnels,
contenidors, boxes, digestors, etc.). Els sistemes intensius, tot i ser més cars que els no intensius
tenen l’avantatge que el procés és totalment controlable i, per tant, permet minimitzar la
generació de males olors, precisen menys superfície i optimitzen l’espai ja que escurcen el temps
de compostatge, essent més idonis en zones altament urbanitzades.
Un altre classificació del compostatge segons el seu nivell d’aïllament de l’exterior i el control
d’emissions, és en sistemes oberts, semioberts i tancats:
- Sistemes oberts: Els processos es realitzen completament a l’aire lliure (tot i que és
freqüent trobar instal·lacions cobertes, especialment en zones d’alta pluviometria).
- Sistemes semioberts: Es duen a terme a naus tancades de disposen algun sistema de
succió i enviament de dels gasos a un tractament de depuració, generalment mitjançant
un biofiltre.
- Sistemes tancats: Es realitzen en instal·lacions totalment hermètics, i són sotmesos a exhaustius controls de paràmetres y conducció de tots els gasos.
Finalment, una darrera classificació és segons si la massa a compostar sigui remoguda per algun
aparell que homogeneïtzi el material, permetent que les capes exteriors de la massa passin a
l’interior i viceversa. En funció d’aquest procediment, es classifiquen en:
- Sistemes estàtics: On un cop constituïda la pila no es moguda fins al final del procés, o
fins que acabi el seu temps de permanència en una determinada zona de la instal·lació.
- Sistemes dinàmics: On es realitzen voltejos o moviments del material.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
12
1.3 Emissions gasoses durant el compostatge
Durant el procés de compostatge es produeixen emissió de gasos. L’emissió més significativa és
la de CO2, tot i que es considera producte de la respiració biològica i, per tant, no es contempla
com a contaminant segons l’IPCC (2017). Al procés s’han detectat multitud d’olors, com mostra
la Taula 1-3.
Taula 1-3: Components identificats o implicats en les olors d’una planta de compostatge Font: Williams, T.O., Miller,
F.C. 1993. PM: pes molecular, PE: punt d’ebullició, ADL: Panell d’experts de Arthur D. Little Study
A banda de les males olors (substàncies orgàniques com els compostos orgànics volàtils – COVs),
molestes a nivell social, es generen altres compostos, com l’amoníac (NH3) i el sulfur d’hidrogen,
que poden ser perjudicials per al compostatge, o el metà i l’òxid nitrós, gasos d’efecte
hivernacle. Les instal·lacions industrials però, compten amb sistemes de control per tal d’evitar
i reduir emissions (biofiltres, adsorció, combustió, etc.).
L’ús de biofiltres biològicament actius és un dels mètodes més eficaços i econòmics en
l’eliminació de l’olor però han de sotmetre’s a un manteniment adequat, particularment a escala
industrial (Chica et al, 2014). Els biofiltres són sistemes que permeten filtrar l’aire esgotat de les
instal·lacions abans de ser alliberat a l’atmosfera. Interessa una elevada superfície de contacte
que serveixi de suport per als microorganismes per tal que els olors quedin retinguts per
sistemes d’absorció o adsorció i es produeixi l’oxidació biològica dels mateixos. Els materials de
que estan fets solen ser de compost fet o de restes vegetals triturades.
La biofiltració consisteix en fer passar un gas contaminat a través de biomassa activa de
microorganismes que degraden els compostos. Bàsicament el principi es basa en la
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
13
biodegradació, tot i que també hi intervenen l’absorció i l’adsorció. La Figura 1-9 mostra
l’esquema d’un biofiltre.
Figura 1-9: Esquema de funcionament d’un biofiltre.
Un cas concret són els biofiltres percoladors. La Figura 1-10 mostra un esquema d’un biofiltre
percolador; aquests biofiltres mantenen un flux continu d’un líquid, normalment a
contracorrent del flux d’aire a depurar, i que tenen com a objectiu absorbir el contaminant i
recircular els nutrients necessaris pels microorganismes, que es troben fixats sobre un suport
sòlid.
Figura 1-10: Esquema del funcionament i diferents parts d’un biofiltre percolador.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
14
Un dels avantatges de l’ús d’aquests biofiltres és la quantitat de compostos que poden eliminar.
La Taula 1-4 mostra les molècules que poden eliminar els biofiltres.
Taula 1-4: Capacitat dels biofiltres per eliminar diferents molècules.
Component Quantitat màxima eliminada
Formiat de metil 35.0 g/kg medi sec/dia
Sulfur d'hidrogen 5.0 g S/kg torba seca/dia
Acetat de butil 2.41 g/kg torba seca/dia
Butanol 2.41 g/kg torba seca/dia
N-butanol 2.40 g/kg de compost sec/dia
Acetat d'etil 2.03 g/kg torba seca/dia
Toluè 1.58 g/kg torba seca/dia
Metanol 1.35 g/kg medi sec/dia
Metanotiol (Metil mercaptans)
0.90 g S/kg torba seca/dia
Disulfur de metil 0.68 g S/kg torba seca/dia
Sulfur de metil 0.38 g S/kg torba seca/dia
Amoníac 0.16 g N/kg torba seca/dia
La Figura 1-11 mostra el tractament d’un gas carregat per eliminar-hi olors (procedent d’un
sistema tancat o de l’aire d’aspiració de les piles) amb la presència d’un humificador, que
subministra humitat al gas. Al incorporar humitat al gas es recupera el nitrogen en forma de sal
amoniacal, tal i com mostra el petit gràfic inferior dret: al disminuir el pH l’amoníac passa a
forma amoniacal.
Figura 1-11: Esquema de tractament d’un gas amb humidificador: recuperació del nitrogen en forma amoniacal.
La bibliografia científica sobre les emissions de gasos derivades del compostatge és escassa i la
majoria dels estudis recents fan referència a experiments en laboratori, sobre sistemes de
tractaments a gran escala o bé recullen aquestes emissions com a part de l’estudi d’Anàlisi de
Cicle de Vida (ACV) del global d’un procés. La taula 1-5 mostra les emissions de diferents gasos
segons diferents autors.
SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ D’AIRE
GAS NET
HUMIDIFICADOR
(corrent àcid)
Recuperació del nitrogen en forma de sal amoniacal
ENTRADA DE GAS CARREGAT
Procedent de la nau o túnel (sistema tancat) o de l’aire d’aspiració
de piles
Biofiltre
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
15
Taula 1-5: Emissions en kg/tn FORM de diferents gasos segons diferents autors. Font: elaboració pròpia a partir de diferents
autors.
Valors (kg/tn FORM)
Referència
CH4
0,03-8 Beck-Friis (2001)
0,788-2,185 Amlinger (2008)
0,4-4,2 Colón (2010)
0,158 Andersen (2010)
N2O
0,192-0,454 Amlinger (2008)
0,676 Colón (2010)
0,30-0,55 Andersen (2010)
NH3
0,17 Pagans (2006)
0,03-8,65 Cadena (2009)
2,12 Beck-Friis (2001)
0,474-0,972 Amlinger (2008)
0,82-1,10 Colón (2010)
Una de les emissions més freqüents són els compostos orgànics volàtils, que generen males
olors. En aquest sentit, diversos estudis demostren que existeix una correlació entre la olor i la
activitat microbiològica, podent-se utilitzar la mesura d’emissió d’olor com a variables indicativa
de la estabilitat del compost, i que és també una variable adequada pel seguiment del procés de
compostatge i confirma la importància de dur a terme aquesta etapa, en sistemes tancats (Chica
et al, 2014). Altres estudis confirmen l’estreta relació entre l’olor i les variables tradicionals com
la relació C/N i variables respiromètriques VECO (velocitat especifica de consum d’oxigen) i
CAO20 (CAO20 (Consum acumulat d’oxigen a les 20 hores), i que l’olfatometria dinàmica és
factible, fàcil i adequada pel seguiment del procés de compostatge (Gutiérrez et al, 2014).
1.4 Utilització de membranes per a compostatge
El present projecte es centra en dues tècniques concretes anomenades a l’anterior punt:
compostatge en pila oberta i dinàmic (piles) i compostatge en pila coberta i estàtica (lona
semipermeable).
Aquest últim sistema consisteix en una pila estàtica coberta per una lona de material
semipermeable i ventilada, en funció de la demanda d’oxigen, per sobrepressió a través d’uns
tubs enterrats en el sòl. L’estructura de porus de la membrana es permeable al vapor d’aigua,
però no ho és a l’aigua en estat líquid, per la qual cosa el material pot alliberar humitat exterior
però no sofreix les condicions meteorològiques de la zona. Pel que fa al pas de gasos, en general
es permeable als components majoritaris de l’aire, però posseeix una certa capacitat de retenció
de l’amoni, tant per la mida del porus com per a la pel·lícula d’aigua condensada a la superfície
interior de la membrana, on queden retingudes les substàncies gasoses solubles. D’aquesta
manera, una altra avantatge és la reducció de les afectacions mediambientals per olors. Aquest
sistema també posseeix una monitorització de la temperatura, tot i que el control del
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
16
funcionament del ventilador només s’activa en funció de les necessitats d’oxigen (i no de la
temperatura) el que provoca que la massa pugui assolir valors de temperatura elevats (superiors
a 70 ºC) durant períodes llargs de temps. Cal recordar que aquestes temperatures limiten en
gran mesura la comunitat microbiana i produeixen una gran reducció en el número d’espècies
que mantenen una activitat en el procés de compostatge, amb clar predomini de les espècies
termòfiles.
En aquest sentit, s’ha observat que les membranes permeables capturen i recullen amoníac i
permeten el pas de CO2 (Sánchez et al, 2014).
Les lones que s’utilitzen per al compostatge dels sistemes semioberts i estàtics poden estar
formades per diferents materials. Una de les composicions més comunes a nivell industrial són
les que estan compostes per tres capes: un teixit interior i un teixit exterior de PES HT Taslan
(lones de polièster de filaments d’alta tenacitat amb fibra Taslan, formada per poliamida), i una
membrana transpirable i impermeable a l’interior. Aquest teixit afavoreix el procés de
fermentació dels materials a descompondre. Altres característiques que tenen aquestes
membranes és la seves propietats bactericides (evitant la formació de colònies de fongs i
bactèries), són membranes retardants a la flama (evitant qualsevol propagació de la flama en
cas que es produeixi una combustió no desitjada), i que posseeixen alta resistència a la tracció i
l’esquinçament (resisteix forces internes de sobrepressió i esquinçament). La composició dels
filaments HES d’alta tenacitat Taslan es aconsegueixen càmeres d’aire entre les fibres facilitant
la retenció de mals olors, ja que les partícules queden retingudes i depositades en aquestes
càmeres d’aire. D’altra banda, tenen una alta permeabilitat a l’aire i al vapor d’aigua
(subministrament d’oxigen a l’interior del material uniforme i ràpid assecatge).
Actualment, hi ha un ampli ventall de membranes disponibles al mercat. L’extensa recerca i les
noves tecnologies han permès un avenç important en els materials i propietats d’aquestes
membranes, que han millorat substancialment en els darrers anys. A termes generals, podem
distingir entre les X i les Y. Darreres recerques demostren que existeix una major eficiència en la
conservació de gasos a les membranes Y (Shubert et al, 2015), mentre que les membranes X
desenvolupen més el creixement microbià en climes mediterranis.
Paral·lelament, i en relació les diferents estratègies de maneig de residus orgànics, s’ha observat
que millorar l’estructura de la pila per adició i substitució d’agents estructurants redueix
significativament les emissions de N2O i CH4, tot i que augmenta les pèrdues de volatilització de
NH3. Respecte al compostatge, els sistemes de volteig presenten potencial per reduir els gasos
d’efecte hivernacle (GEIs) respecte als altres sistemes (Pardo et al, 2014).
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
17
2 OBJECTIUS
El present treball pretén estudiar els efectes sobre el compostatge comparant dos processos
diferents: El procés amb pila estàtica coberta amb membrana transpirable i aireació forçada
respecte el procés habitual amb pila voltejada. Els objectius d’aquest estudi han estat els
següents:
1. Objectiu general: Comparar els efectes sobre degradació del material de procés degut a
sistema d’aportació d’aire, bé mitjançant voltejos o bé a través de l’aportació d’aire per
impulsió amb pila coberta.
2. Objectius específics:
- Caracteritzar els materials de procés: barreja, final de descomposició, final de
maduració, compost i rebuig de refí.
- Comparar l’eficàcia dels dos processos en base als paràmetres analitzats.
- Comparar la generació d’olors dels dos processos.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
18
3 METODOLOGIA
3.1 Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat
El present estudi s’ha desenvolupat a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, planta
autoritzada per a la valorització de residus no perillosos (operacions autoritzades: V83
Compostatge) i amb codi de gestor E-1283.11. La planta esta gestionada per l’empresa
Metrocompost, amb una capacitat de tractament de 3000 t/any i fundada el 1997. Es troba al
municipi de Torrelles de Llobregat, amb coordenades UTM (ETRS89) X: 416035; Y: 4580406.
Figura 3-1: Localització topogràfica a escala 1:50 de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya (ICGC).
Figura 3-2: Vista aèria de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Google Maps.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
19
La planta de compostatge de Torrelles de Llobregat es dedica a la valorització de la fracció
orgànica de residu municipal mitjançant el compostatge. El procés de compostatge habitual es
compon d’una barreja 2:1 de FORM amb material vegetal triturat, una fase de descomposició
de 6 setmanes en pila voltejada seguida d’una fase de maduració de 8 setmanes en pila estàtica.
Durant la fase de descomposició es rega el material alhora que es fa el volteig, mentre que a la
fase de maduració no hi ha reg.
Una de les principals problemàtiques d’aquesta planta és la generació d’olors, per la qual cosa
es va plantejar la possibilitat de realitzar un prova per a realitzar la fase de descomposició amb
piles estàtiques ventilades per impulsió d’aire i cobertes amb membrana transpirable, la qual
cosa és un dels objectes d’aquest estudi.
3.2 Descripció del procés
La metodologia ha consistit en estudiar com varia el material entre l’inici de la fase de
descomposició (barreja) i el final tenint en compte les dues tipologies de procés en funció del
sistema de ventilació. Es va elaborar una barreja única de FORM/material vegetal triturat (2:1
v/v). La fracció orgànica estava composta de dos materials: fracció orgànica de residu municipal
de recollida selectiva (15,54 t) i fracció orgànica procedent de mercat de fruita i verdura (5,47
t). La mescla homogènia es va dur a terme disposant el material en un cordó i fent passar la
voltejadora quatre vegades, i la mescla es va passar per un trommel de 80 mm per retirar
impureses.
Un cop homogeneïtzada la mostra inicial, es va dividir en dues parts iguals per tal de construir
dues piles, de 11 m de longitud, 3,30 m d’ample i 1,70 m d’alt. Una d’elles es va disposar sobre
un sistema de ventilació forçada d’aire per impulsió i es va cobrir amb membrana geotèxtil (PILA
AIREJADA) i amb l’altra es va construir una pila que es gestionaria per volteig (PILA VOLTEJADA).
La Taula 3-1 presenta la descripció de les característiques de les dues piles.
Taula 3-1: Composició de les barreges de les dues piles
Pila airejada pila voltejada
formació 05/05/2014 05/05/2014
material 5,47 t Mercabarna
15,54 t FORM 2 FO:1 FV volum
5,47 t Mercabarna 15,54 t FORM
2 FO:1 FV volum
mida 11 m llarg
3,30 m ample 1,7 m alt
11 m llarg 3,30 m ample
1,7 m alt
descripció pila
molts lixiviats, fruita sencera, peles taronja, moltes
mosques. Una mica de vapor
Una mica més seca que l'altra, menys lixiviats
En la pila airejada, la membrana de geotèxtil disposava tres capes, de polièster les dos externes
i de politetrafluoroetilè (PTFE) la intermèdia, amb una respirabilitat superior a 4000g/m2/24h.
La ventilació es va realitzar mitjançant dos tubs perforats en la base de la pila alimentats per un
motor centrífug de 3kW que subministrava un cabal d’aire de 2800 m3/h. A les dues piles es va
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
20
controlar la temperatura: a la pila voltejada mitjançant lectura manual i el la pila airejada a través
d’una sonda inserida i monitoritzada amb lectures periòdiques.
Figura 3-3: Imatge de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat.
Figura 3-4: Imatge de la pila airejada amb la membrana geotèxtil. Font: elaboració pròpia.
Posteriorment, el material va continuar el procés habitual en la planta de compostatge durant
la fase de maduració però mantenint dues piles separades entre sí i de la resta de material.
3.3 Caracterització de les mostres
Cadascuna de les dues piles es va mostrejar a l’inici de la barreja, al final de l’etapa de
descomposició i al final de l’etapa de maduració, i es va prendre mostra del compost i del rebuig
d’afí. En total es van obtenir 20 mostres (10 mostres de cada etapa per tipus de procés). La presa
de mostres i la caracterització general s’ha dut a terme d’acord amb Huerta et al (2010). Un cop
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
21
al laboratori, les mostres ven ser homogeneïtzades i separades en dues parts per realitzar les
determinacions sobre mostra seca i mostra humida.
Per tal d’avaluar les característiques es van prendre mostres inicials de les barreges i del material
de sortida de descomposició i de maduració de les dues línies, així com del compost i del rebuig
d’afí. Els paràmetres determinats en cada una de les mostres estan recollits en la Taula 3-2, i
tenen per objectiu reflectir l’efecte del maneig del material.
Taula 3-2: Determinacions segons el tipus de mostra
barreja final
descomposició final maduració compost rebuig afí
densitat aparent x x x x x
Impropis x x x x
Granulometria x
Humitat x x x x x
pH, CE x x x x
N-NH4+ x x x x
MOT x x x x x
N org x x x x x
C/N x x x x
grau estabilitat x x x x
test autoescalfament x
Figura 3-5: Presa de mostres de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles del Llobregat.
A la instal·lació es varen realitzar les determinacions de densitat aparent. La Taula 3-3 recull les
metodologies realitzades per caracteritzar els materials. Cada determinació es va realitzar com
a mínim per duplicat.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
22
Taula 3-3: Mètodes per a la caracterització de mostres
paràmetre medi metodologia
Densitat aparent (Dap)
mostra humida Relació massa respecte un volum conegut (Huerta-Pujol et al, 2010)
Humitat (%H) - Matèria seca (%MS)
mostra humida Gravimetria indirecta. Assecatge en estufa a 105 ºC fins a pes constant
Granulometria mostra humida Distribució de la mida de partícula. Fraccions: <2mm, 2-5mm, 5-10mm, 10-25mm, 25-40mm, >40mm
pH mostra humida pHmetria sobre extracte aquós 1:5 p:v
Conductivitat elèctrica (CE)
mostra humida Conductometria sobre extracte aquós 1:5 p:v
Nitrogen amoniacal (N-NH4
+) mostra humida
Potenciometria sobre extracte aquós 1:5 p:v i quantificació amb elèctrode selectiu d'amoníac
Matèria orgànica total (MOT)
mostra seca i triturada
Gravimetria indirecta. Calcinació a 560 ºC durant 3 h
N orgànic (Norg) mostra seca i
triturada Digestió Kjeldahl i quantificació amb elèctrode selectiu d'amoníac.
Grau d’estabilitat (GE)
mostra seca i triturada
Doble hidròlisis àcida i gravimetria per calcinació (López et al, 2010)
Test d’autoescalfament (TA)
Mostra humida Determinació de l’increment màxim de temperatura d’una mostra (López, 2010)
En la presa de mostres, la dificultat de mostreig degut a les condicions difícils de maneig i tipus
de procés de compostatge, van fer que aquestes mostres presentessin alguna diferència en
homogeneïtat.
3.3.1 Granulometria
La granulometria mesura la distribució de les partícules del compost dins uns rangs establerts
de tamisos. La distribució s’expressa com el percentatge de material retingut per cadascun dels
tamisos. El procediment es va dur a terme segons el llibre “Procés de compostatge:
caracterització de mostres” de la Diputació de Barcelona.
La determinació de la granulometria va consistir en pesar 200 g de mostra humida amb una
precisió de 0,01 g i introduint-los a la part superior d’una columna de tamisos. Aquesta columna
es fa vibrar de manera intermitent durant 5 minuts. Un cop passat aquests 5 minuts es recull i
es pesa el contingut de cada tamís, amb la precisió abans esmentada. Aquesta determinació es
fa per triplicat per cada una de les mostres.
Els càlculs del percentatge de mostra es determinen segons la fórmula:
! ="#$ &# '($)*+ '#$ ,+*-#.. / − )+*+ ,+*-#.. /
200 , &# '($)*+ . 100
Essent Fx el percentatge de mostra que ha quedat en el tamís X.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
23
3.3.2 Impureses sobre la mostra seca
Es consideren impureses tots aquells materials no compostables que arriben al final del procés
de compostatge. Aquesta determinació es realitza, en primer lloc, per preservar els equips de
trituració i evitar que puguin ser malmesos. En segon lloc, l’actual legislació espanyola (Orden
AAA/2564/2015 de modificació del RD506/2013) especifica el contingut d’impureses,
considerant acceptable un valor inferior al 1,5 % en massa de les impureses (plàstic, metall i
vidre) superiors a 2 mm, així com un contingut en pedres i graves superiors a 5 mm inferior al 2
%.
La determinació de les impureses es va fer seguint el mètode del llibre “Procés de compostatge:
caracterització de mostres”, tal i com es va fer per a la granulometria. Després d’assecar la
mostra es reuneixen les tres repeticions i es selecciona una submostra representativa. Es col·loca
la submostra sobre una superfície llisa i amb unes pinces es van separant els impropis se es
troben, classificant-los en les categories de plàstic film, plàstic dur, paper, vidre, tèxtil, metalls,
pedres i altres. Una vegada la mostra estigui neta es pesa cada recipient per separat i a partir
d’aquest pes i el pes total de la submostra es coneix el percentatge d’impropis.
3.3.3 Altres determinacions realitzades per empreses col·laboradores del
conveni
La determinació de les olors generades i del contingut en àcids húmics i fúlvics es va realitzar
per dues empreses col·laboradores de l’estudi i els resultats s’han incorporat a l’apartat
corresponent per tal de millorar l’avaluació de l’experiència.
3.3.3.1 DETERMINACIÓ DE LES OLORS
La metodologia va consistir en una Olfactometria dinàmica segons Norma UNE-EN 13725:2004,
que es considera el mètode idoni per a la determinació de les olors. L’aparell utilitzat rep el nom
d’olfatòmetre i la part principal es un dilutor de gasos que subministra mescles de l’atmosfera a
determinar i de gas neutre en una gamma de proporcions, i que es mesura en unitats d’olor
europea (UOE). En la present determinació es van mesurar a l’inici de la mescla i al final de
descomposició, amb aireació (2 de 20 min – 2 de 60 min) i sense aireació (18 de 20 min – 58 de
60 min).
3.3.3.2 CONTINGUT EN ÀCIDS HÚMICS I FÚLVICS
La determinació d’àcids húmics i fúlvics es va realitzar per a través de d’una titulació volumètrica
per a la determinació de l’extracte húmic total i dels àcids húmics, mentre que els àcids fúlvics
es calculen per la diferència dels dos anteriors.
3.3.3.3 SEGUIMENT DE LA TEMPERATURA
L’evolució de la temperatura la va realitzar l’empresa explotadora de la instal·lació. El
procediment va consistir en mesures periòdiques de la temperatura en diversos punts de les
piles mitjançant una sonda termopar introduïda al voltant d’un metre a l’interior de la pila.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
24
4 RESULTATS I DISCUSIÓ
En aquest apartat es mostren els resultats del conjunt de determinacions segons el tipus de
mostra i etapa. Segons l’avaluació de les característiques de les diferents mostres, explicada a
Materials i Mètodes i que es sintetitza a les taules 3.2 i 3.3, els resultats es mostren en els
següents apartats: caracterització física i química, densitat aparent, contingut en impropis i
impureses, fase de descomposició, fase de maduració, compost i rebuig d’afí i test
d’autoescalfament.
4.1 Caracterització dels materials
4.1.1 Barreja inicial
Donat que les dues barreges inicials corresponen a un mateix material, presenten unes
característiques físiques i químiques molt similars, com és d’esperar (Taula 4-1). El contingut en
humitat està dins els intervals aconsellats per a iniciar procés de compostatge, en valors del 60
% (Haug, 1993), el que afavoreix l’activitat microbiològica sense comprometre la difusió d’aire a
través de la pila per excés d’humitat. El pH tendeix a ser una mica àcid, com és propi del material
i la conductivitat baixa, pròpia també de la fracció orgànica i de les restes vegetals triturades
incorporades a la barreja. El nitrogen amoniacal és lleugerament elevat, el que pot indicar una
certa transformació prèvia de la fracció orgànica deguda al transport i a les condicions de la
recollida (especialment l’estada en els contenidors de carrer); aquesta idea es veuria
corroborada pel fet del pH àcid, que estaria indicant que ja s’ha començant a produir la
transformació biològica del materials. El contingut en matèria orgànica és força elevat i el
nitrogen orgànic es presenta en valors adequats. Ambdues línies, airejada i voltejada, parteixen
d’un valor de relació C/N baix, ja que és inferior a l’interval <25-30 % recomanat per a la nutrició
dels microorganismes i per afavorir la conservació del nitrogen. El valor del grau d’estabilitat
(GE) es pot considerar alt per a un material inicial de FORM, tot i que aquests valors són
conseqüència a la presència de material llenyós procedent de la poda coma material
complementari a la barreja, que atorga una major estabilitat química al conjunt.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
25
Taula 4-1: Caracterització física i química de les mostres de barreja
paràmetre / fase
barreja
pila airejada pila
voltejada
% H 68,46 61,06
pH 5,04 5,32
CE (dS/m) 4,06 4,18
ppm N-NH4+ 719 722
% MOT sms 80,62 78,21
% MM sms 19,38 21,79
% N org sms 1,77 1,95
relació C/N 23 20
% MOR sms 25,36 24,62
% MOD sms 55,27 53,59
% GE 31,45 31,48
Atenent els resultats, es pot observar que no hi ha grans diferències entre les dues piles, la qual
cosa és favorable per a l’estudi de l’experiència plantejada ja que garanteix que totes dues
parteixen de condicions similars.
4.1.2 Fase de descomposició
Els resultats de les mostres en la fase de descomposició indicaven una correcta transformació
del material, si bé presentaven algunes diferències entre tractaments (Taula 4-2). En primer lloc,
cal observar que la mostra de la pila voltejada va presentava una textura més fina segons es va
valorar visualment, possiblement a causa dels voltejos, que contribueix de degradar físicament
la partícula. Per la seva part, de la mostra airejada cal destacar que en la valoració sensorial es
va detectar un lleuger olor terra de sotabosc i a amoníac, amb una presència elevada
d’actinobacteris, tal i com es va observar a la capa blanca a la superfície de les piles.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
26
Taula 4-2: Caracterització física i química de les mostres de final de descomposició
paràmetre / fase
final descomposició
pila airejada pila voltejada
% H 34,98 30,05
pH 7,66 8,20
CE (dS/m) 5,56 6,12
ppm N-NH4+ 337 400
% MOT sms 68,01 69,27
% MM sms 31,99 30,73
% N org sms 2,05 2,03
relació C/N 17 17
% MOR sms 27,26 25,93
% MOD sms 40,75 43,35
% GE 40,08 37,43
% EHT sms(1) 18,2 14,4
% AH sms(1) 8,9 6,8
% AF sms(1) 9,3 7,6
(1) Dades elaborades per EUROFINS. EHT: extracte húmic total; AH: àcids húmics; AF: àcids fúlvics
El contingut en humitat presenta valors força baixos, el que pot indicar una descomposició
deficient degut a manca d’activitat microbiològica per manca d’aigua, perdent el valor inicial
que presentava la barreja; no obstant, la pila airejada sembla mantenir un valor lleugerament
més elevat que la voltejada. Això comporta que la pila airejada i coberta presenta un estalvi
d’aigua i mantenint, a la vegada, una humitat superior. En aquests sentit, la pila airejada no ha
rebut aportacions d’aigua de reg, mentre que la voltejada sí. A més, però, els voltejos en aquesta
última afavoreixen les pèrdues d’aigua per evaporació. Respecte la barreja inicial, el contingut
en humitat ha disminuït força (de valors del 60 % al 30 %). El pH ja es situa en valors bàsics,
conseqüent amb l’evolució del procés i resulta una mica més bàsic en la pila voltejada, el que
pot ser degut a que a la pila airejada les condicions d’estar sota coberta i amb una major humitat,
puguin contribuir a una menor basicitat. El valor del pH ha augmentat en les dues línies respecte
la barreja inicial. La conductivitat elèctrica ja és elevada en els dos casos, encara que una mica
més baixa en la pila airejada, que pot estar relacionat amb una menor evaporació i per tant
major humitat del material que contribueix a tenir les sals més diluïdes. No obstant, es produeix
un augment de la CE respecte la barreja inicial, que és esperat degut a la mineralització del
material i a la reducció de la humitat. El contingut en nitrogen amoniacal és baix en els dos casos,
i cal destacar que és més baix que el determinat a la barreja inicial; això potser degut a una bona
incorporació del nitrogen en el material complementari (les restes vegetals triturades) en forma
de nitrogen orgànic, però també a la pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac degut a l’elevada
temperatura que es genera durant la fase de descomposició degut a la degradació de la matèria
orgànica, el que estaria d’acord amb els valors baixos de nitrogen amoniacal a la mostra.
L’evolució del nitrogen orgànic en aquesta fase comporta una pèrdua del 30 % en la pila
ventilada i del 26 % en la voltejada, si bé el valor de nitrogen orgànic en percentatge resulta
lleugerament superior al de la barreja.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
27
Pel que fa a la matèria orgànica total (MOT), presenta valors encara elevats per tractar-se d’una
fase de final de procés. No obstant, aquesta disminueix de manera important en les dues línies
respecte la barreja inicial i assoleix valors similars al final de la descomposició. El contingut de
nitrogen orgànic és elevat i molt semblant en els dos casos, però d’acord amb el tipus de
material. Això fa disminuir la relació C/N, d’igual valor, de valors iguals.
Si analitzem els paràmetres d’estabilitat mostren com la pila airejada ha estabilitzat més la
matèria orgànica, amb valors superiors de grau d’estabilitat i d’humificació al final de la fase de
descomposició, cosa que podria indicar una eficiència major en la pila airejada i coberta amb
membrana respecte a la voltejada. Contràriament, si analitzem les pèrdues de matèria orgànica,
aquestes resulten més elevades en la pila voltejada (49 % respecte 37 %), especialment la MOD
(55% vers el 43%). Per realitzar el càlcul de la matèria orgànica perduda s’ha tingut en compte
el contingut en matèria mineral (considerant que és constant en tot el procés ja que no és
degradable pels microorganismes), i el fet que la matèria orgànica va disminuint per la
degradació. Així doncs, s’han equiparat els dos valors, i, de manera relativa, el contingut en
matèria mineral augmenta mentre que el de matèria orgànica disminueixi. El càlcul de la pèrdua
de matèria orgànica en la pila airejada s’ha fet segons es mostra a l’expressió del següent
exemple:
D’aquesta manera, tenim que el 68.01% de MOT sms del final de descomposició equivaldria al
41,20 %. Arribats a aquest punt, és possible restar els percentatges per calcular les pèrdues.
Aquest procediment serà el mateix per al càlcul de les pèrdues de la MOD (Taula 4-3).
Taula 4-3: Càlcul de pèrdues de matèria orgànica durant la fase de descomposició .
pila airejada pila voltejada
barreja
final descomposició
barreja final
descomposició
% MOT sms 80,62 68,01 78,21 69,27
%MM sms 19,38 31,99 21,79 30,73
% MOD sms 55,27 40,75 53,59 43,35
% MOT corregit(1) 80,62 41,2 78,21 49,12
% pèrdua MOT - 48,9 - 37,19
% MOD corregit(2) 55,27 24,69 53,59 30,74
% pèrdua MOD - 55,33 - 42,64
(1) % MOT corregit al contingut en MM de la barreja
(2) % MOD corregit al contingut en MM de la barreja
El contingut húmic al final de la fase de descomposició ha estat més elevat en el cas de la pila
ventilada, la qual cosa podria indicar que les condicions que es desenvolupen sota la membrana
transpirable pot contribuir a una millor estabilització del material, aspecte que s’aprecia també
amb el valor més elevat de grau d’estabilitat.
4.1.2.1 EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA
Pel que fa als valors de temperatura (Tª) a la fase de descomposició, aquestes van assolir valors
d’higienització en els dos sistemes: a la pila voltejada van ser superiors als 50 ºC a partir del
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
28
tercer dia i els 70 ºC el desè, mentre que a la pila ventilada van arribar als 50 ºC a les 60 h i es va
assolir una Tª màxima de 67 ºC als 13 dies, valor que es va fixar com a consigna del sistema per
al control de la Tª mitjançant ventilació.
4.1.2.2 GENERACIÓ D’OLORS A LA FASE DE DESCOMPOSICIÓ
La determinació de les olors generades per les piles es va realitzar amb aireació i sense aireació,
tant en les condicions inicials (mescla) i al final de descomposició. Aquesta determinació la va
efectuar una empresa privada segons la norma UNE-EN 13725:2004. La Taula 4-4 mostra els
resultats d’aquesta determinació.
Si la generació d’olors de les piles es ponderen per les fraccions horàries per tal d’obtenir un
únic valor, a la pila airejada a la barreja es van generar 10,3 UOE m-2 s-1 i al final de descomposició
1,2 UOE m-2 s-1. Així, en la pila airejada la reducció de la generació d’olors entre la barreja i el final
de la descomposició és d’un 88 % (de 10,3 a 1,2 UOE m-2 s-1) mentre que a la pila voltejada la
reducció és del 35 % (de 29,1 a 18,8 UOE m-2 s-1), per la qual cosa es pot considerar que la
utilització de la membrana ha estat efectiva per aquest objectiu. Aleksza et al (2008) van trobar
percentatges de reducció d’olors propers al 97 %.
Taula 4-4: Determinació de les olors generades amb I sense aireació, en procés inicial com a final de descomposició (UOE m-2 s-1)
paràmetre / fase
barreja final descomposició
pila airejada pila
voltejada pila
airejada pila
voltejada
Olors (UOE m-2/s) 72,4(1)
3,4(2) 29,1
15,5(3)
0,7(4) 18,8
(1) amb aireació de 2 min cada 20 min; (2) sense aireació 18 min de 20 min; (3) amb aireació de 2 min cada 60 min; (4)
sense aireació 58 min de 60 min.
4.1.3 Fase de maduració
Per a la fase de maduració les piles de descomposició es van traslladar i es van col·locar formant
dues piles de forma cònica separades, a la zona de maduració, i durant aquesta etapa no es van
regar ni voltejar cap de les dues piles. El contingut en humitat és molt baix, del 19 %, el que
augura una baixa transformació durant aquesta fase i una conductivitat elevada; també es
produeix una forta disminució de la humitat (des de valors del 30 % al 19 %) i una pujada de la
salinitat respecte al final de la descomposició, especialment palesa en la pila airejada. El nitrogen
amoniacal presenta valors baixos respecte l’habitual en el compostatge de fracció orgànica de
residu municipal, i és una mica superior en el cas de la pila airejada, que pot ser degut a una
major volatilització en el cas de la pila voltejada. El nitrogen amoniacal augmenta lleugerament
respecte el final de la maduració. Pel que fa al pH, també augmenta en les dues línies, però de
forma més continguda del que es podria esperar i molt proper als valors de final de
descomposició.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
29
Taula 4-5: Caracterització física i química de les mostres de final de maduració
paràmetre / fase
final maduració
pila airejada pila voltejada
% H 19,39 19,06
pH 7,86 8,65
CE (dS/m) 7,09 6,87
ppm N-NH4+ 503 383
% MOT sms 73,62 71,76
% MM sms 26,38 28,24
% N org sms 1,58 1,57
relació C/N 23 23
% MOR sms 27,22 27,29
% MOD sms 46,4 44,47
% GE 36,97 38,08
El contingut en matèria orgànica és elevat en les dues piles i força similar entre elles, però en
tots dos casos resulten lleugerament superiors als de la fase de final de descomposició, el que
indicaria algun problema de mostreig atribuïble tant a la heterogeneïtat del material com a la
baixa degradació de matèria orgànica experimentada durant la fase de maduració. Aquesta poca
degradació pot relacionar-se amb la poca humitat d’aquesta fase, que comporta una aturada
del procés, en comparació a la degradació experimentada durant la descomposició. Aquest
increment relatiu en el contingut en matèria orgànica juntament amb una disminució del
nitrogen orgànic comporta que la relació C/N torni als valors inicials.
Vist els resultats, no es pot considerar que el material procedent de la pila airejada hagi assolit
una estabilitat diferent a la del procediment habitual a la instal·lació. Aquests resultats de les
dues línies respecte el final de la descomposició afirmarien que durant la maduració no hi ha
hagut transformació del material, degut a la baixa humitat i falta de regs, que inhibeixen
l’activitat microbiana durant la maduració. El grau d’estabilitat va ser inferior al final de la
maduració que al final de la descomposició, però pel que fa al valor de matèria orgànica resistent
es pot considerar constant.
4.2 Densitat aparent
En la determinació de la densitat aparent, cal tenir en compte que aquest valor variarà a mesura
que avanci el procés: les partícules es fan més petites degut a la degradació del material i també
són més denses perquè augmenta el contingut relatiu de matèria mineral en disminuir la matèria
orgànica (Huerta et al; 2010). En aquest sentit, la densitat aparent humida al llarg del procés de
compostatge es relaciona amb la mida de les partícules, el contingut en aigua del material i els
continguts relatius de matèria orgànica i matèria mineral. D’altra banda els voltejos ajuden a
trencar les partícules i el contingut en aigua pot simular un augment de la densitat aparent
humida, ja que quan s’afegeix, augmenta la massa, i el volum gairebé es manté. Tanmateix, un
augment de la temperatura provoca evaporació d’aigua i fa disminuir la humitat i,
conseqüentment, la densitat aparent.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
30
Els resultats de l’evolució de la densitat aparent en els diferents estadis del procés es mostren
en la Taula 4-6. La densitat aparent està expressada en base humida (DAH) i en base seca (DAS).
Per aquests últims valors, s’elimina l’efecte degut al contingut d’aigua de la mostra, que pot ser
variable i condicionar el resultat.
Taula 4-6: Evolució de la densitat aparent del material segons la pila expressat sobre matèria humida i sobre matèria seca (kg/m3)
DA humida (DAH) DA seca (DAS)
Airejada % H airejada Voltejada % H voltejada Airejada Voltejada
Barreja 414 68,46 381 61,06 131 148
Final descomposició 252 34,98 340 30,05 164 238
Final maduració 166 19,39 220 19,46 134 177
Compost 248 26,31 361 27,13 183 263
Rebuig afí 145 19,46 203 19,83 117 143
Els valors més rellevants de la densitat aparent per estudiar el procés de compostatge
comprenen la barreja, el final de descomposició i el final de maduració, perquè seguidament a
aquestes etapes hi ha una segregació de materials en fer l’afí. Tan en la densitat aparent humida
com seca, els valors inicials són bastant similars en ambdós casos d’estudi, tot i que al final de la
fase de descomposició s’observa una disminució de la DAH i un augment de la DAS pels dos
casos. Pel que fa a la disminució de la DAH, aquesta és deguda a la disminució de la humitat
entre les dues primeres fases (des de barreja a final descomposició). D’altra banda, l’augment
de la DAS, en eliminar l’efecte de la disminució d’humitat, reflecteix clarament la disminució de
la mida de les partícules i l’enriquiment relatiu en matèria mineral promogudes per la
descomposició, que comporten un augment de la relació massa seca/volum. Tal i com es pot
observar, i degut a que l’acció mecànica del volteig disminueix la mida de les partícules,
ambdues densitats (DAH i DAS) són superiors a la pila voltejada al final de la descomposició.
D’altra banda, i degut a que la pila airejada no es va voltejar, l’augment de la densitat aparent
seca és degut únicament a l’activitat microbiològica.
De les dades de la Taula 4-6 es pot extreure que en les dues línies la densitat disminueix durant
la maduració, ja sigui en matèria humida com en seca. Pel que fa a la disminució de la matèria
humida podria ser degut a la disminució d’humitat des de descomposició a maduració. Però si
la disminució de matèria humida fos degut a aquest factor solament, caldria esperar un augment
de la DAS (fase maduració activa) o un manteniment (fase maduració inactiva). Contràriament,
s’observa també una disminució, la qual cosa mostra que el comportament de la DAS és anormal
i la causa podria haver sigut un mostreig deficient. Finalment, malgrat que durant la fase de
maduració no s’hagi practicat cap volteig que contribueixi a reduir la partícula, els valors que
s’obtenen en la pila voltejada al final de maduració, al compost i al rebuig d’afí, són superiors als
que presenta la pila airejada.
Per acabar, en el conjunt de les dades de la densitat aparent, la pila voltejada presenta valors
superiors a la airejada per a totes les fases i materials, fet degut a l’efecte mecànic de la
voltejadora que redueix la mida de les partícules.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
31
4.3 Caracterització del compost i del rebuig d’afí
Al final del procés i de la fase de maduració, es procedeix a garbellar el material amb l’objectiu
d’unificar la mida de partícula especialment de cara a la comercialització. En aquesta instal·lació
la mida del garbell de refí és de 10 mm, de manera que les partícules més grans passen a ser
rebuig, i les més petites conformen el compost. Aquesta separació de les partícules comporta
que es puguin presentar característiques diferents en els dos materials generats associat a la
seva mida.
4.3.1 Caracterització física i química
El mostreig per determinar els resultats de final de maduració, compost i afí es va realitzar el
mateix dia. La Taula 4-7 presenta els resultats de la caracterització del compost i del rebuig de
d’afí. En primer lloc, es pot destacar que les característiques tant del compost com del rebuig
d’afí de les dues línies són molt similars, la qual cosa indica que, en aquest punt, la utilització de
la membrana, en les condicions en que s’ha produït el seguiment, no genera diferències respecte
la pila voltejada.
Taula 4-7: Caracterització física i química de les mostres de compost i de rebuig d’afí
paràmetre / fase
compost rebuig afí
pila airejada pila voltejada pila airejada pila voltejada
% H 26,31 27,13 19,46 19,83
pH 8,32 8,54 8,26 8,69
CE (dS/m) 6,41 7,48 6,06 6,46
ppm N-NH4+ 345 287 463 563
% MOT sms 69,44 65,03 81,74 80,11
% MM sms 30,56 34,97 18,26 19,89
% N org sms 1,91 1,91 1,56 1,27
relació C/N 18 17 26 32
% MOR sms 30,44 28,32 - -
% MOD sms 39,00 36,71 - -
% GE 43,83 43,55 - -
En particular, la humitat resulta molt baixa, i més en el rebuig que en el compost; això pot ser
degut a una major capacitat de captar humitat de les partícules més petites en el compost
respecte el rebuig, degut a una major relació superfície/volum. D’acord amb els valors observats
en el final de maduració, es pot considerar que es produeix una gran quantitat de rebuig ja que
el valor de la humitat és més semblant al del rebuig que al del compost. El valor de pH es troba
en el rang bàsic i també molt similar entre compost i rebuig i el final de maduració, el que vindria
a indicar que el tipus de partícula no té relació distintiva amb el paràmetre. La CE és elevada i
sembla una mica més baixa en el rebuig que en el compost en les dues piles. En aquest cas sí
que el tipus de mostra, per la mida de partícula pot afectar el paràmetre, ja que en el compost
hi ha partícules més fines i mineralitzades que poden contribuir a una major salinitat. El nitrogen
amoniacal sembla més elevat en el rebuig, però es podria destacar un major contingut en
nitrogen amoniacal en el material de pila voltejada, així com una relació C/N més elevada.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
32
Pel que fa el compost de la pila airejada presenta un valor de conductivitat elèctrica
lleugerament inferior al de la pila voltejada, però valors superiors en nitrogen amoniacal i
matèria orgànica total, resistent i degradable. Els valors d’humitat, pH, nitrogen orgànic, relació
C/N i grau d’estabilitat són molt similars per les dues mostres. El contingut d’humitat resulta
força baix en totes dues mostres (falta d’humitat en la maduració). Finalment, el grau
d’estabilitat presenta valors baixos que no són suficients per a considerar les mostres de
compost com estables, ja que hauria d’arribar coma mínim al 50% (Huerta et al., 2010; López et
al., 2010).
Si s’observen les mostres de final de maduració, compost i rebuig d’afí, el valor d’humitat més
alt és per al compost, ja que està format per partícules més petites i amb més capacitat de
retenció d’humitat que la resta de mostres. Pel que fa al contingut de nitrogen amoniacal és més
baix en el compost, mentre que en el final de maduració i rebuig d’afí són semblants. El valor
més elevat de matèria orgànica en el rebuig pot indicar l’alta presència de fusta de mida gran
que no ha estat suficientment degradada. En la relació C/N es pot observar un descens des de
la barreja al compost de 23 a 18 per al procés airejat i de 20 a 17 per a la pila voltejada, però és
el rebuig d’afí el material que presenta una C/N més alta degut a l’elevada presència de restes
vegetals que no s’ha degradat durant el procés. El grau d’estabilitat del compost és més alt que
el del final de maduració.
La Figura 4-1 mostra la distribució de la mida de partícula del compost, un cop passat l’afí a 10
mm en planta. Es pot observar com el compost procedent de la pila voltejada és més fi que el
de la pila airejada, concretament les partícules inferiors a 5 mm representen el 90 % en compost
de la pila voltejada i el 78 % en el de pila airejada i només el 10% en el de pila voltejada. Aquesta
diferència cal atribuir-la principalment a l’efecte mecànic del volteig que redueix la mida de les
partícules. Els resultats de la distribució de partícula son coherents amb l’evolució de la densitat
aparent, de manera que el compost de la pila voltejada que te una mida de partícula inferior
també es el que presenta una major densitat aparent.
Figura 4-1: Distribució de la mida de partícula del compost (% smh)
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
33
4.3.2 Test d’autoescalfament
Un cop efectuat el test d’autoescalfament, ambdues mostres van assolir temperatures del
voltant de 35 ºC (Figura 4-1). Els resultats reflecteixen que les dues mostres de compost són
inestables (classe II) d’acord amb la classificació i que el material no ha estat prou degradat
durant el procés. Aquesta matèria orgànica que no ha estat degradada ha sigut utilitzada pels
microorganismes, cosa que ha provocat un increment de la temperatura. La marca d’activitat
microbiana de la fase de maduració degut a la baixa humitat del material, va donar lloc a que al
final del procés romangui una fracció relativament alta de matèria orgànica degradable, causant
d’aquest increment de la temperatura.
Figura 4-2: Test d’autoescalfament de mostres de compost.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
34
4.3.3 Contingut en impureses
La taula 4-3 mostra els valors obtinguts del contingut en impropis i impureses de les mostres
analitzades. Els valors obtinguts d’aquests paràmetres estan molt relacionats amb el tipus de
matèries primeres i amb l’eficiència dels sistemes de separació. Tal i com es pot observar, els
valors són baixos per a tots els materials, concretament, en el cas del compost, aquest valor no
supera l’1%. Les impureses estaven formades principalment per paper tot i que legislativament
no es contempla (RD506/2013) ja que la seva quantificació és purament informativa. En
qualsevol cas, el tractament realitzat a la descomposició no afecta a la presència d’impropis en
els diferents estadis.
Taula 4-8: Contingut en impropis i impureses de les mostres analitzades (% smh).
Impropis (% smh)
barreja airejada
barreja voltejada
Fi. Desc. Airejada
Fi. Desc. Voltejada
Fi. Mad. Airejada
Fi. Mad. Voltejada
Compost airejada
Compost Voltejada
pedres 0,41 0,38 1,82 2,33 3,71 5,17 0,06 0,04
vidres nd 1,23 0,02 1,01 2,36 0,74 0,01 nd
plàstic 0,21 0,34 0,2 0,23 0,4 0,93 0,06 0,02
metall Nd(1) 0 0 0,43 0,02 0,23 nd 0,03
paper 2,08 0,76 1,56 1,21 4,46 0,58 0,35 0,2
tèxtil nd nd nd 0,8 0,17 nd nd nd
nd = No detectat
4.3.4 Compliment de la normativa (RD506/2013) del compost
El RD 506/2013, sobre productes fertilitzants i una de les seves modificacions, la Orden
AAA/2564/2015, de 27 de novembre, creen el marc d’avaluació dels productes.
Per al material tractat i els paràmetres analitzats, els productes obtinguts s’han de valorar
d’acord al grup 6, esmenes orgàniques, i subgrup 2, esmena orgànica compost. El requeriment
que marca la normativa en aquest cas és que el contingut en humitat sigui inferior al 40 %, que
la matèria orgànica en massa (és a dir, expressat sobre mostra humida) sigui superior al 35 %,
que la relació C/N sigui inferior a 20, que el 90% de les partícules passin per una malla de 25 mm
i que les impureses siguin, inferior al 2 % per a les pedres superiors a 5 mm, i inferior al 1,5 % el
contingut en vidre, metall i plàstic superior a 2 mm. Altres consideracions de la norma són el
contingut en metalls pesants o en patògens, però que en aquest treball no s’han determinat. A
la Taula 4-9 es relaciona els paràmetres del compost amb la normativa.
Taula 4-9: Relació de les mostres de compost amb el RD506/2013.
paràmetre / fase
compost Límit
pila airejada pila voltejada RD506/2013
% H 26,31 27,13 < 40 %
% MOT sms 69,44 65,03
% MOT smh 51,17 40,83 > 35 %
relació C/N 18 17 < 20
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
35
Respecte la mida de partícula, com es pot observar a la Figura 4-1, el contingut en partícules
superior a 25 mm resulta insignificant, de manera que es pot asseverar que compleixen amb el
requeriment que el 90 % de les partícules passa per una malla de 25 mm.
Respecte el contingut en impureses, la Taula 4-8 resumeix la determinació realitzada i es pot
comprovar que tant el compost de la pila airejada com la voltejada, no presenta impureses
superiors a 2mm.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
36
5 CONCLUSIONS
Les conclusions que es deriven d’aquest projecte han sigut les següents:
- Els resultats indiquen que la utilització de membranes ha generat diferències en els materials
al llarg del procés respecte la pila voltejada. Durant la descomposició, la pila airejada i amb
membrana ha conservat millor la humitat (35% respecte 30%), ha reduït mes matèria
orgànica (55% respecte 42%), ha augmentat la humificació (18% respecte 14% d’Extracte
húmic total), i ha generat menys olors (amb un 88% de reducció respecte d’un 35% de
reducció).
- En la fase de maduració s’ha observat molt poca degradació, possiblement deguda a la baixa
humitat que no ha permès desenvolupar una activitat microbiològica adequada i ha frenat la
degradació produïda a la fase de descomposició.
- El compost obtingut amb la pila voltejada presenta una menor mida de partícula i major
densitat, degut a la degradació física a causa dels voltejos, mentre que no s’observen
diferències d’estabilitat (grau d’estabilitat i test d’auto-escalfament) i el contingut de matèria
orgànica total és semblant.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
37
6 ALTRES CONSIDERACIONS
- Per poder avaluar àmpliament l’eficiència del canvi de sistema s’hauria de considerar
aspectes com el cost de la membrana i el seu manteniment, el consum d’energia pels voltejos
i regs o la reducció de quantitat de lixiviats al ser incorporats al procés. Els resultats observats
indiquen que la incorporació de la membrana promou una millor conservació de la humitat
inicial amb la conseqüent reducció del consum d’aigua de reg. D’altra banda, també s’ha de
considerar la reducció en l’emissió d’olors i d’amoníac que pot produir l’ús de la membrana,
i per tant una reducció de l’impacte ambiental.
- Perquè els resultats fossin més representatius s’hauria d’haver fet l’anàlisi estadística amb
tres rèpliques i no amb dues com s’ha fet.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
38
7 BIBLIOGRAFIA
Agència de Residus de Catalunya (Junta de Residus). 1998. Guia del reciclatge dels residus
orgànics generats a les llars. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.
Agència de Residus de Catalunya. 2008. Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de
residus municipals. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambienta i Habitatge.
Barcelona.
Agència de Residus de Catalunya, 2015. Balanç de les dades estadístiques de residus de l’any
2015. www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Actualitat/2015/22-07 Presentació dades residus de
Catalunya 2015/150711 DOSSIER DADES 2010 RM RCD RI.pdf (maig 2017)
Aleksza L., Ferencz K., Csoke B., 2008. Treating solid communal waste involves stacking chopped
waste; aerating under pressure; covering waste with specific semipermeable membrane and
composting. Número(s) de patente: HU200300660-A1. Hungría.
Amlinger, F., Peyr, S., Cuhls, C. 2008. Green house gas emissions from composting and
mechanical biological treatment. Waste Management & Research 26, 47-60.
Andersen, J.K., Boldrin, A., Christensen, T.H., Scheutz, C. 2010. Greenhouse gas emissions from
composting organic household waste. Waste Management 30, 2475 – 2482.
Barrena, R. 2006. Compostaje de residuos sólidos orgànicos. Aplicación de técnicas
respirométricas en el seguimiento del proceso. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de
Barcelona.
Beck-Friis, M. Pell, U. Sonesson, H. Jönsson and H. Kirchmann. 2010. Formation and Emission of
N2O and CH4 from Compost Heaps of Organic Household Waste. Environmental Monitoring and
Assessment. Volume 62, Number 3, 317-33
Cadena, E. 2007. Estudio de las cargas ambientales asociadas al proceso de compostaje:
desarrollo de la metodología y su aplicación al compostaje de FORM. Tesis doctoral. Universitat
Autònoma de Barcelona.
Ceferino, C. 2015. Efectes de la C/N inicial en la qualitat del compost de la fracció 38rgánica del
restaurant del Campus del Baix Llobregat i estudi dels canvis derivats del seu vermicompostatge.
Treball Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya.
Chica, A. F., Guitiérrez, M. C., Serrano, A., Martín, M. A. 2014. Seguimiento y control de las
emisiones de olor en procesos de compostaje a escala piloto. De residuo a recurso: estrategias
de gestión, tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.
Colón, J., Martínez-Blanco, J., Gabarrell, X., Artola, A., Sánchez, A., Rieradevall, J., Font, X. 2010.
Enviromental assessment of home composting. Resources, Conservation and Recycling 54,
893904.
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 juliol, per el que s’aprova el text refós de la llei reguladora dels
residus.
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
39
Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu I del Consell, del 19 de novembre de 2008, sobre
els residus I per la que es deroguen determinades Directives.
Flotats, X. 2012 Apunts assignatura “Reaprofitament d’aigües regenerades”. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. Curs 2012-2013.
Guitiérrez, M. C., Gil, A., Martín, M. A., Chica, A. F. 2014. Estabilización aerobia de residuos
orgánicos: seguimiento e impacto oloroso. De residuo a recurso: estrategias de gestión,
tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.
Haug, R.T. 1993. The practical handbook of compost engineering. Lewis Publishers, Boca
Raton, USA. 732pp.
Huerta, O.; Soliva, M.; Martínez, F.; Valero, J.; Lopez, M. 2010. Bulk density determination as a
simple ancomplementary tool in composting process control. Bioresource Technology, 101(3):
995 - 1001.
Huerta, O., López, M., Soliva, M. 2010. Procés de compostatge: caracterització de mostres.
Col·lecció Estudis. Sèrie Medi Ambient, 2. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.
López, M. 2010. Determinació i avaluació de l’estabilitat i maduresa de materials orgànics i del
compost. Tesi Doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya.
López, M., Huerta, O., Martínez, F., Soliva, M., 2010. Approaching compsot staility from Klason
ligni modified method: chemical stability degree for OM and N quality assessment. Resources,
Conservatio and Recycling, 55(2):171-181.
Llei 8/2008 de 10 juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels càno
ns sobre la disposició del rebuig dels residus. Generalitat de Catalunya.
Pagans, E., Barrena, R., Font, X., Sánchez, A. 2006. Ammonia emissions from composting of
different organic wastes. Dependency on process temperature. ChemospHere 62, 1534 – 1542.
Pardo, G., Moral, R., Aguilera, E., del Prado, A. 2014. Meta-análisis sobre las emisiones asociadas
a diferentes estrategias de manejo de residuos orgánicos. De residuo a recurso: estrategias de
gestión, tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.
Sánchez, M., Vanotti, M. B., Millner, P., Szögi, A. A. 2014. Captura de amonio procedente de
estiércol mediante membranas permeables de gases. Coastal Plain Soil, Water and Plant
Conservation Research. United States Department of Agriculture (USDA).
Sánchez-Monedero, A.; Roig, C.; Paredes, M.; 2001. Nitrogen transformation during organic waste composting by the Rutgers system and its effects on pH, EC and maturity of the composting mixtures. Bioresource technology.
Shubert, U., Hiller, H., Janoschka, T., 2015. An aqueous, polymer-based redox-flow battery using
noncorrosive, safe, and low cost materials. Nature.
Soliva, M. 2001. Compostatge i gestió de residus orgànics. Estudis i monografies nº 21. Diputació
de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Barcelona
Sistema d’aireació en compostatge de FORM
40
Real Decret 506/2013, del 28 juny, sobre productes fertilitzants.
Williams, T.O., Miller, F.C. 1993. Composting facility odor control using biofilters. In: Hoitink,
H.A.J., Keener, H.M. (eds). Science and Engineering of Composting: Design, Environmental,
Microbiological and Utilization Aspects. The Ohio State University, Wooster, OH. p: 262-281.
PÀGINES WEB
Agència de Residus de Catalunya (maig 2017): http://residus.gencat.cat/ca/index.html
Institut Cartogràfic I Geològic de Catalunya (juny 2017): www.icgc.cat
Google maps (juny 2017): www.google.es/maps
Ministeri d’Agricultura I Pesca, Alimentació i Medi Ambient (maig 2017): www.mapama.gob.es
Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC, maig 2017): www.ipcc.ch
Xarxa Catalana d’Anàlisis de Cicle de Vida (juny 2017): www.acv.cat