""'re"-,-_..... .. .

¡I

: -------------- -------- -- -----------' --- --..,.-

I N D,

E x...- --- "

EDITORIALECOLOGIA (la. part) .CÒMICS "LA FI DE FRANKESTEIN"VIATGE COU 93 .,

AVANtGUARDESFLORS l VIOLES.ESQUIÀDACARNESTOLTES.[ TU, QUÈ VAS FER A LA MILI?ECOLOGIA (2a. part) .INTERCANVISQUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

, I

NOTICIES.HORÒSCOP

SUPLEMENT "PREMIS SANT JORDI" A L'INTERIOR"

••••••••••••~~~it:.r.':··,,·<>·.••• ~\!;.-;::I\

.,~"'" .. ~"'. ~}'.:';,; ,') ",... :....

! I I

_,..4~1 I

34

101215171820222427283031

.".

UN QUART DE SETRevista d~ "Institut de Batxilleratde Cardedeu

111111

r------Institut de I 11 11 11 I Batxillerat------,•• II~~

CardedeuNúmero 17 -. Tercer trimestre del cim 92/93 ,, .

..,

Consell de Redacció: Mònica Almuedo, Laia Boada,Anna Cabot, Núria Cuerdo, Núria Frcixas, MiriamGalvez, OlgaGranero, Susana Guivernau, Marta León, .Pili Losilla, Marta Masjuan, Gina Pont, Nacho Puig,SteHa Rotger, Montse Viadé..

·Coordinació: Neus Aller i Manel Villar

Portada: Lourdes Valls i Toni Serra (lr. D)

Edita: 1.B. Cardedeu

Impressió: Gràfiques Arco, S.A.Tels. 84609 OS:. 867 46 37 I Fax 871 188908440 CARDEDEU

. . '.

.:1. •

".. '

, \

EDITORIAL"~-----'-"'----'~~--"""""""_.-.....-----------------..--...

Ja estem arribant alfinal i ¿s l'hora defer recompte i de valorar lafeinafeta. Els

propòsits enguany, reco~deu,foren ambiciosos, calia assumir el risc de donar un altre aire a la

revista, modificar la sevafàrma, introduir nous continguts.. .

En general; s 'ha de dir que el balanç no ha estatpositiu del tot. Si b¿""1/4 de T'

ha obtingut el tercer premi del concurs "Fem u~a revista ", el que no hem aconseguit és. el

reconeí.xementde la major·part.de vosaltres. Mai nos 'acceptat la jubilació f!e la Cloti, ni lçz

clausuradel servei de detectius ni tampòcla desaparició dels ¡orssolitaris. No l 'heufetplenament

vostra.La continueu volent com' la d'abans, éstúpidp. i vulgar. 'Fins ara no enslzavíem adonat del. . . (

pes que encara té entre vòsaltres la sacrosanta tradició i ens heufetjJagar l'atrevimentamb'iavostra inÚerència. ';0 . ..... " . .

-,'" 'j, "

. Això. s 'acaba i "114 de.. 7" no pot ocultarlaseva amargor:Fix.a el seu ésguarden

l'horitzó iUprégJntaon s :ha anu¡gaÍlq il1:lfliL~ació? Està (ld.orniida ?Tal vegrJda està morta? Més

aviat, intueix, està moria. Se 'ns està mohñ'{(je pena. E~tretòts'l'esteU matant. En eljutúr, devos~ltres dependrà ferreviure elseu à~i~ úisÚgat. . . '., .'.: .' .

. ...

•

. ' .." . . -,-

---.- -.......-----------------------_.........------- "'"":'-.-...------' ----------- -...

r

ECOLOGIA

Núria M.

OPINIÓLa vida ~n societat"¿6ns all~nya de la m'tura?La soç.ietat on vivim actualment, sigui quina sigui. i,

per t3nt, estigui estructurada com estigui, busca la utilitati la. comoditat en tots els seus aspectes. La societat estàbasada en la competència, la desconfiança i la glòria de lespçrsones. És un món capitalista majoritàri~ent. que noentén de raons. L'objectiu marcat i l'objectiu a assolir ésuna vida estable com a mínim amb els màxims luxespossibles. No es pot perdre el temps en coses que no faningú. Així, no ens podempararaseparar les escombraries,o ano malgastar Iiaper, a,re9uir el cons~n:' .d'aigua ¡d'energia~ a no 'utilitzar acras·ols: .. 'i només faltada'parar­se a pc~sa~ una mica; ja qu~ ,çomppriaria massa preJudicis,.

. ètics, sobre la compra d'un abric de pell. La societat és comun tren, enel que tothom hi puja per seguir la corrent, peròningú no s'atreveix a baixar-ne sol. Lligats i esclavitzatsd'aquesta man~ra a 'un sistema egoista i convertint-nosnosaltres'en'egoistes, lambé, no tenim llòc, un temps perdedicar al siste!TIa, grà~cie~ al ql:lal exi$tim i subsistim.

Per altra 'part hi hà dues consideracions que també'eps mantenen allunyats de la nat:ura. L'un~ és que l'actual'situació d'exist~n~ia de matèries primeres no és infinita i toti que, no s'acabarà mentr~jo visqui, tothom ~ap que algun~ia s'acabarà el petroli; però això no passarà, m~ntre

estiguem en vida, i el que passi després de desaparèixernosaltres és probléma dels que vinguin darrera. L'altra ésque en un món amb una població superior als 5 .000 milionsd'habitants, el que pugui fer· o deixar de fer una solapersona no pot tenir la més mínima importància:

. En síntesi, cal dir que, com a éssers humans quesom, nqmés. ens sentim realment feliços si vivim enharmonia amb I.a resta del inórt que ens rodeja. Però el tipus'de vida del. qual gaudeix Í'· majer part 'de la gent en els.països desenvolupats gira a" I 'e!itorn dei .consum i delmalgastament i això està 'inolt lluny de saber cridar i \enirla responsabilitat de cuidar un planeta.

ELS PROBLEMESDEL MEDI AMBIENT

el paper, que és un material 100% reciclable .. Per fer200tones de paper és necessari tallar 2.500 arbres.

Observeu alguna vegada les vostres e'scombrari~s ipodreu veure que es compon en la sèy~ majoria'" deplàstics.Suposo que sabreu que és un material reciclable',encara que, lot s'ha de dir, és molt més treballós i latecnologia que s'encarrega de reciclar-lo no està gaireavançada, però nomé~penseu quê per realitzar una tona deplàstic de l'habitual es necessiten IS'7 tones de petroli enbrut..Així que reutilitzar ~quests plàstics pot ser un granestalvi de la més important forit d'energia ..

Un al~re material habitua! són les. ferrallesl'alumini,sobretot.

Cada any es llencen a Espanya 4 milions de llaunesde beguda i unes 300.000 tones entre totes lesferralles.Reciclar l'alumini suiiosa un est~l~i d'e~e;gia del96%;una mica més baix pels altres.. materials; segons elprocés de redclatge. La seva recuperació evita lacontaminació en forma dels anomenats metalls pesats.

El vidre pot ser tornat a utilitzar només rentant-lobé .. Però també tenim la possibilitat de portat-lo alscontenidors que hi ha pel poble.A là Península' només esrecull un 7% de tot el vidre que utilitzem..

Hem de prendre consciència que tot el que puguemfer per estalviar energia és un gran pas per ja recuperaciódel planeta. .

Uns bons consclls per evitar .l'abús dels envasospoden ser aquests: .

-Podem reutilitzar les bosses de plàstic només rentant­les i no agafar-ne una cada cop que anem a comprar.

-És molt important tallar els anells que mantenenunides les llaunes de begudes per evitar què els animalsmarins s'hi enredin en ells i morin ofegats.

-Evitar safates o envasos dels OJ,lS' que SÓn fetsd'espuma de polietilè (suro blanc) que. és un material qu~es fabrica amb un element'cançerígen, el benzè.A més noes desfà mai i quan va a parar al mar els animals l'ingereixeni poden morir.

-Moltes de les' llaunes no tenen la tapa d'alumini i n9és rendible reciclar-les,per això és preferible no comprar,les.

-Comprar en grans quantitats ~s més barat i redueix¡'embalatge'

-Evitar eis .envaso~ de plàstic flexible perquè estan.fa~ricats ~e.diversos·.tipus de plàstics en:~ifer~nts capes ino són biodegradables. . .' .

.Olga :Granero 3r. A

Vivim en un món saturat de la nostra presència.Acada passa que: fem podem trobar alguna resta o senyal quedemostra que hem oc.upat aquell lloc anteriorment.Posariala mà al foc en dir que.]a majoria de nosaltres som d'aquellsque !Jo ens preocupem per mantenir Ja ciutat neta o de nollençar certes coses a les escombraries. Com per ~xerriple

--- ---------- - _. ---------~-~---- - --.-......,.-----.....-.~-.....------- -

EL DIA DEL MEDI AMBIENT

El dia 1de març vam arribar a l'Institut amb.Ja ideaque seria undia molt ecològic.S'organitzaven dues activitatsgenerals on.tothom hi participava.La primera va consistiraplantar un arbre, cada classe, i la segona, en llna~ecollidaiselecciód'escombraries domèstiques. Cadaalumne-ahaviade portat la seva bossa de deiXalles. A les 9 hores del mat!només un 30% deralumnat havia fet presència amb la sevarespectiva bossa: .

Aquestes .t'lren les estadístiques: sobre un total de720 alumnes; 40 professors, només 250 persones vanentregar la seva bossa, un 32,5 % del total. Entre totesaquestes persones vam recollir 199 kgs. d'escombrairesrecuperables. .

Aquestaactivitat no vaserdel gust de tothom.Semblaque no és massa agradable venir a l'Institut amb una bos·~a.

d'escombraries sota el braç. .Sobre les. conferències, el parer de.Ja major part·.de

la gent és que foreumassa generals, quan sobre la qüestió'de l'ecologia hi ha temes i probleÍJÍàtiques m~s.conère¡es .. ·

La participació en els ,!iferents iallers va ser'obligatòria.Tothom va treure un gran recoid d'utlajornada

, ecològica que es va caracteri,zar per ja gran nevada.Qiie ~nsva caure a sobre. . " '.

Núria Cuerdo'Gina Pont·

II

I:\

Entrevista:.GRACIELA, UNA PROFESORA MUY

VERDESi hi ha algú en aquest centre que destaqui per la seva

preocupació per les questions medioambientals, aquesta ésla Graciela Esteban, professora d'anglès. Aprofitant queaquest núrÍ1ero de la revista en bona part estava dedicat al'ecologia vam considerar oportú fer-h una breu entrevIs­ta.

114 de 7: Graciela, q~ estudis has fet?Graciela: Say licenciada en Filologia Inglesa.

114 de 7:Per què t'interessa tant el medi ambient?Graciela: De la preservación del planet,a depende la

preservación de h' nuestra especie. Habría que plantearsela defensa del medio ambiente como alga personal y nocomo algo ajeno, que:d~ben solucionar otros. La d~struc-

· ción ecológica significa la autodestrucción del ser humano.

1/4 Ú 7; D~ qUÚ1a Jillmera es pot aconseguir?. . Gra'ciela: Toda la socicdad debería. plantearse a

fondo lo que'significa ser ecologista y actuar en ,onsccuen­cia. Afominadament ya existen grupos locales yorgamza­dores tales 'como DEPÀNA, AMIGOS DE LA TlERRA,GREENPEACE,' etc;' a través dc los ~uales puedencanalizarse estas inquietu~es.

. .' .: .:.. ".:;.~ ~.,:,' ." .114 de 7: Què fan els no~tres gove;mants arrespect~?,

Graciela:La admínistración deberí3 potenciar laseparacióriselectiva de las basuras yel reèicl~je,.4ifof!'\an­do y facij¡tando los recursos necesarios. I,ament.ab\!'!ít~.!t.teaún no existe una "infraestructura de recichigell..ó.de lareutilización que funcione. En Cardedeu mismo s'6lo scsepara el vldrio, pero la respuesta .de la población engeneral es bastante positiva.

- -Núria Cuerdo i Gina POlit

114 de 7: Tens algun abric de pell? Què significa per unecologista que una part important de la gent faci servirabric de pells d'animals?

Graciela: Tengo un abrigo de piel muy bonito, perode piel sintética. Para mi que alguien posea un abrigo depíeles naturales es como si represe~tasen lo mas primitivay negativo de la especie hUmana.

114 de 7: I per acabar, eus podries donar algun consellper manteliir el planeta en bon estat? .

Graciela: En primer lugar, empezar por las casasque tenemos mas cerca, la~ èosas ·c.o~jdianas. Imaginàos,por ejempio, que a. partir de mañana nadie ensuciara elpatia del instiiuto oque toda el mundo vini!'Se en transporte

.pública, andando ~ en bicicleta, que naqie c::nvolviese elbocadillo en' papel ·de aluininio o que·.toto .el m~ndo

.. devolviese los envoltorios innecesarios en el supennerca­do o gastase menos papel y fotocopias, o agua en la duchamatinal . - . -

... ¿No creéis que est.o seria suficiente para queempezasen a cambiar las cosas? En segundo lugar. esnecesario· inforrnarse y asociarse a grupos de presión gu~

actúen a nivel global.

r--......----__ - - - __

114 de 7: Què en penses de iCs destrosses que s'estanproduint a Cardedeu? . . .

. Graciela: Es un un ejeinplo it pequeña escala de loque ocurre en el mundo, un.a especie ~e m.icrocosmos. ~or

· un lado se menosprecia la importancIa de. la presetvaclónde los espacios naturales. Por otro, prevaIecen inte~e~es

políticos y económicos. Y por último. falta una Oposlclónférrea y activa. '

114 d~ 7: Creus que' ~isteix això' que s'anomenaconsciència ecològica? ," .r

. Graciela: La gente esta infonnada a través de los· medios de comunicación de los problemas globales, sin

embargo a veces se descanocen los p'roble~es mas cerca­nos, los problemas loc~les. Ser "ecologista"; ser comoiambién se diCe "verde" esta hoy en dia. muy de moda,.aeolOO' tamolen a ciem manipuladón qe los términos. delos cualesse hace amenudo unuso abusivae indiscriminada..No obstante, quiz3.s sea e~ comienzo de una refiovaCÍón delpensamiento colectivo y por tanta de una toma d~ posturade la sociedad' ante estos temas.. Estar conclencladoecológic~ente significa ser capaz de cambiàr muchos denuestros habitos y eso; ten~mos q,ue reconocerlo, lleva s.utiempo.

¡ .

.~~~~:=;::;;;::~~~~=::;;;::==::;;:~~~"":"l, -- - --- - ~--._-o----__o ~ --_- __ - -

AVIFAUNA DELS AiGUAMOLLS-En la nostra visila al parc dels Aiguamolls de

l'Empordà coneguérem l'existència de ·moltes espèciesd'aus característiques del nostre país. Us' farem Clltcèntims de quines són les més importants i en des.criurembreument els costums.

ÀNEc CUALLARGA (Cueta cabroona)El mascle d'aquesl ocell és un depredador de mena,

La riaturalesa l'hadotatd'uns bons atribuls, Tant és així queel'i.ornitÒÍegs mésafamalS creuen quesón éls responsablesde la major part dels adulteris enregistrats entre les parelles'de la fotja banyuda,

, ..

0 •• :",: , ••

FOtjA BANYUDA (Pipiu gilípoyas) ",;,Els mascles 'd"aquesta espècie '1enen un.'caràcter·

ploraner." Sovint els 'trobem 'com'part,int' la:matcixa bralfcaamb'alires congèneres, tristos i ab'atuts, éxplïcant les sevesdesventures amoroses. Són la presa més: apreciaaa ·de'l'ànec' cuallarga, ' '" '. '".'

, 'TÓPODRlNA (i>iliia ' rin os~j """".' ", ,;e,', • :.,!".' '. I pg,. " ..~... '. . .. ' "

i\questocell te uncap rosaci sens.gèns de ¡iló!'Íàlgeque li 'permet introduir-se fàcilment eñ les obertures dels·troncs çels)tr.bres sec . Les seves eitremitats i-¡~eri6rs,

,rodones i ¡5elude~, són la causa del seu v'oÍ len( i feixuc:

, '. I •• ¡. '~;

PARDALET DE RIU (PumuqiJi ribenSis) .El que més destaca d'aquest ocell diminut :';' de'

plomatge vistós és la seva conducta nervjosa, Sembla quemai no pugui estar-se quíèt. Aquesta actitud inquieta ce~sa .quan aconsegueix lrobar algun foradet buitenel boscam 0)1

poder ficar-se,

CADE~RA J!.OJA (Xoxolonis rossa)Es un ocell curiós quc'presentà \Jns costums fixos,

Apareix cada 28 dies en els camps catalans, El 'seu canl iel seu rastre vermell es deixen sentir durant cinc o sis dies.De sobte, com per àrl de màgia, emprèn el vol i desapareix

, en el cel.

~------------- ~ ---- ---~- - -I.,·

"---------......-.--------, , '

, ,

',B,ICICONYA (Cuqui induranensis)La bicigpnya és un )lCell camallarg, emplomallat i

amb manillar, ' .S'ha uti1itz~t des d'antic per· ana~ ~ busc'ar:eIs ne~s

a Par¡s,.Çri~ un,a vegada a l'any, Els poll,ts. no:comehcena p~~.aJ.at fin;5 q~,e.i~,t,l~~.llres mesos. S'aliffient,a .d\è,g~anot~s,cap-gross.o~' i ~lgün"mandonguilla de cua de,:rala amb,"quetxup;:. À les baixades agafa ~oIia ~élocitai ipet'agafardúevolts,uti)itza els Creris que portà'dessota l'aii\ellialar,Fa un cà'raeteri~tic crit' "ring-ring" que pennet identilltar-la amb facilitat. '

.. " .. ,"

. (;ina Ppnt -'Núria Cuerdo, S.;sana Timi -.L:ii"'Bòada

, ,

..;

TÓRTORA FLUÏDA (Cut-cut cunnilingus)', "És una au molt sensible als canvis climàtics, Quan la', .

.' temperatura augmenta, el cos ii. vibra domiilat .p'cr·u~~ .mena de sobreexcitació eslranya, aC,ompanyada de 'là :segregació d'un líquid espès i visc!>s'-

-- ~

LES QUATREESTACIONS DE L'ANY

però. els déus cada dia eren més cruels amb els humans: elsposaven càstigs injustos i no tenien pietat hi amb els infants.Provocaven guerres cruentes entre' pobles germans i elshomes eren cada dia més infeliços.

Estiu, veient tot .això, es rebel.là contra els altresdéus i parà les guerres; sembrà els Cat)1pS i reconstruí lesfamílies Zeus, enfurismat,.cI féu atrapar i el posà sota unagran bola de foc, que hauria d'aguantar tota l'eternitat si nQvolia que la gran bola caigués sobre)a Terra i d~!fUís lahumanitat.

En saber que el seu fill havia estat castigat, Naturaanà a suplicar a Zeus el seu perd6, però no hi accedí, j

Natura tornà a caure en una profunqa tristesa. Rheo,enfurismat i embogit, pel seu segon fracàs, tornà a pintarel cel de color gris, un gris trist, les flors eren poc vistosesi gens alegres. Els ocells només cantaven melodies·tristes,i, fou aleshores quan nasqué Tardor: una deessa de pellpàl.lida i suau com una tulipa, uns ulls marrons com lesfulles seques i una estranya brillantor q'ue li donaven un airemalencònic.

Tardor mai no jugava, es passava les tardes mirantel cel, els boscos, els mars i fent cançons tristes. Tardor erala deessa més trista de tot l'Olimp; m~i deia r~s i semblavaestar absent amb ¡'ànima. Mai no reia i Nafura no sabia quèfer perquè la seva filla fos feliç.

Passaren els dies iTardor, un dia, es quedà adormi~amiram el cel i l'ànima absent dOI seu cos trist es va per,iteentre els aires per·ser lliure i mai més no desp"ertà. Nafudii Rheo deixaren el seu cos en una branca, perquè el mar sel'emportés amb la seva ànima. I cada pensamerit de

~~ '·A. "7AllIlt'{)~ - 1'" 1>=-;;;;-~-~-;;;;;;-;:;;;-;:;;;-;;;;-;;;;;;::;;-~-;;;;;;-~~--- - ---- ~--------.. . ..' . '.. '. .

En una petiia i agraCiada vall de l'Olimp;~Jjihaviàun?alau de cristall voltat de jardins pleris de flors· de (ots:010r5. . ..

Dins hi vivia Rheo, deu de les tonalitats, que pintava,¡ cel d'un blau clar quan estava alegre, gris quans'enfurismava i negre amb estels brillants a la nit, mentrereposava. També pintava els camps i els boscos de maneresdiferents junt amb la deessa Natura, filla de Gea.

o Natura vivia des de fcia poc amb Rheo, i la ignorànciade ('un cap a l'altre, havia engendrat un amor ple de vitalitati alegria. De mica en mica, la ignorància va anardesapàreixcnt i Natq.ra coneixia cada vegada més .RllCO·¡ lesseves decisions capritxoses, però QO en fcia cas. .. Van passar uns anys, i, de l'amor que Natura teniacap a Rheo en va sortir tina deessa, la més bella que fins~ramai no ~'~ayia vist: Primavera. Prim,avera era al.eg(c,¡ienjogassada com un cadell. La pell suau co~ els pèiaisd'una rosa i la seva ingenuïtat feien d'ella una criaturaadorable.

Rheo i Nàrura estaven orgullosos d'allò que haviencreat; no hi havia déu en tot l'Olimp que no. hagués viatjatdes d'on fçs per veure Prirpaveta;. per tam, s'hav.iaconv~rtit en l'atracció c,le tots. Tots els' déus l'admiraven imés d'unja havia caigut en la xarxa del seu amor; fins i lotRheo, cada dia.estava.més per ella, deixant a part els seuscap'ritx,os; n'estava tant, d~encisat, que feia te!TIps que '1ipintàva. . .....

Natura, que era molt sensible, estava cada dia méstrista. .

Un dia, Primavera, se'n va anar del palau per anaramb el déu de la joventut, luvento, sens~ dir res als seuspares; estava camada de viure sempre al mateix lloc, decidíviatjar i veure coses noves.

A la nit, Rheo i Natura s ~ adonaren que Primaverano tomaria i Rheo es va enfurismar tant que el cel es vatornar del color del foc· rogenc, i les flors es pansiren, iNarura va prohibir que cap ocell tornés a cantar fins a laseva tornada.

Passaren un centenar d'anys i Natura, cansadad'estar sola.i trista, decidí tenir un altre fill. Així, donCs,com Primavera. La felicitat retornà, doncs, al palau. Rheocanvià els col?rs. i posà.a les ·flors i als fruits tòns madursi els ocells cantaven de nou .

. . ··Estiu era f,,;nós pel seu s¿·ny.ijustícia, però alhoraalguns.l'odiaven perquè no afavoria eis avantatges delsdéus: 'sovint interveriia entre els homes pet posar ]a paú iajudar els dèbils; aleshores, els déus s'avorrien ~I no póderxeure les dçsgràcies que els queien o com' patien i varenanar à protestar a Zeus. . .' ." '.

Zeus prohibí a Estiu. que ajudés o tingués qtialsevol. re\ació.arnb els homes i Estiu aixi ho féu durant un temps;

-~--------- -- ~ --Olga

~~----------.~

.,/- if

ESCOMBRARIES

Suposo que t.indreu coneixemeiÍ.t que les .malèriesprimeres d'aquest planeta' en quÈ vivinúóri finites. I quesi fem el poSsible per reciclar aquestesmatèries primereso les seves d~rivades, estaf.íem col.laboran:t a mantenir la

.' .' vida d'aquest planéta.. Sí, h~ sal¡~u' tot ai~Ò?'. Doncs, no ho setnbla perquè cada v.egada'(¡ue surto

al. pati veig a terra í les papereres tol ple 'de 'papers.estripats. d

¿És 'que no us heu adonat de que una mica més enllà.. de I" font hi ha una cosa blava, bastam grañ: que serveix

, .justament per lI~nçar,hi tots a'luests~ papers que utilitzeuper ~cr aviofls i rriés coses i 'qu~:després"deixe~ escampats

',," perJdrra?. )~: .. i.o cQmprenc que estem molt-ocupats i que no tenim

ni un minut per baixar a llençar els papers: però si us plau," us ho. demano per favor,. no llenceu els papers a la

paperera,lIenceu-Ios al contenidorJ totes les 'revistes odiaris que.tingueQ a casa i que ja'no llegi també 'podríeu fer

... l'csforç de portar-les.! si després de tot això que us esticdient sègueix 'semblam que. per a' vosaltres és un gransacrifici, dóncs peseu-vos o'acòrd amb algú perquè els

, .' . vagi a llençal,pelò corn a mínirÏl feu l'esforç de.no llençar-~ los directament a les escombraries. ." , Però, sohretqt. assabenteu-vos primer que estiguin~~crits"per les dues cares perquè tampoc és clar- que anemllençant cada paper que trobem.Aprufiteu-los primer.

'. P~r fina~itzar aquest sermó us diré qué'no només hiha aquest cont.ni.çor.en tot el Boble, sinó que ¡¡imbé n'hiha uns' dç ¿oio, 'verd amb un foradet que serveixen per'llençar-hi vidre' i uns' altres.que serveixen per lleí¡çar-hi lespiles. que esper~ que sapigueu que s6n molt contaminants,sobretot quan les lIenc~m a les esçombr.~ires." '\

Per favor, penseu-hi en el que us /re dit icil) ..Iaboreu­hi. Que ningú no),'exclogui d'aquesta reflexió!'

, .'Fanny'Alias i Pascua1.

nostàlgia i melangia s'escampava arreu bn passavaencomanant la tristor i lividesa del seu cos al món vegetalque s'embrunia amb tanta tristor. Als arbres els queienalgunes fulles que el'vent s'enduia fent-les voleiar.

Natura tenia la cara blanca i freda, igual que el corde Rheo, peda frustació i el patiment que fins ara· havienviscut. Els seus pensaments es refugiaren en el passat, id'ells, en sorti un altre fruit: Hivern.

Hivern era'çlèbil, de rostre amable, perp tan pàl)idque semblava que fos de gel. A la seva arribada,'caiguerenles poques fulles que quedaven eil eis arbres, els o~ellspararen de cantar. j- una gran manta de fred abraçà ci món.

Rheo ho pintà tot blanc perquè no semblé'!.'Íueel seufill estava esblanquè¡i. Hivern cresqué en la tristor, en 'laboira i en la nit, però el seu cor bondadós dòlfava l'escalforde ¡'amor a aquells a qui estimava, tot i que Rheo noméses pl.anyia de la. seva dissort.

El ·pas del temps féu que Hivern caigués en la .mateixa desesperació dels seus pares.

Un vespre sortí a passejar i 'eI blanc del seu cos esconfongué amb el blanc de la neu, i quedaren units per' .

.sempre;' però l'amor del set¡ cor.fongué el gel, ¡cada gota .d'aigua donà l'esperança d'una 'nova Prima~era, seguida'de l'Estiu, la Tardot i el fred Hivern: .

--. ..COMlCS

,

__o

•

.---

, {iflJJ:f/)

>~il¡¡;¡

- .---

\,

~'i~;~~::f~:·· .~.1 AcfJ/ VAN H .......-\

'AcABAR ELS

"

;,

:..~......._~_ ........~------

", .:. ".' '

;'~- ..----......----------------------------.-....-_----------------~ -..

------ "":'- -':- - --- --------- _'"'!'_-- -------..

-,-

i'ERci: tiM '!OI1És qÍtEllA:~N~" v(C'T¡~,,::~ ··y\"4.¡~A·v(c.TiM'l iO"c·.·· JO.:'

.

U \

"

\"

'.'!

"- ,".

~------.::' ,- ~,--

.;.... ..~.

,-,~'"

.....

. -,,":,,--,,'

.....

~'..

"

~.1"./7_ '~

'~

~. r::6.LièiTAT "IHA ~TAr

<¡ÑE''':l!n)F~'''NO' PDO;A' Pé;AMETR.t?'.~ l'''' . . .' .

" . qv€ EL f1EV <'A.EAOoR,;1~ . .

FoS ~is:-

f'\EtJT'JIt.;- J'O

EM (()'v&UM 'iA

. ~ Do·l.OR ~ .

~~'~.

~,, ,~

" ~/-

//; 7''(\{t '\ \

~','ríT3%(.,,'e,,",1: -.;' :~:.

", ". "

, ,ELL 1)\,,& ES

víCTi MA "'EVA,AA'HtJ." .. !A~ JA ~O t·¡', "

/ LI I------- I). I

~; "

','

';;;;-;;;;;-;;:;;;--;;:;;-;;;;;_;;:;;;-_;;;:;;-:::::_;;:;;__;;;:;;-;;;;;_;;:;;_;;;:;;_;;;;;_;;;::;;:;:,-;;:;;;_;;;i:;'~

.........

I'.1.. I

VIATGE.COU 9>3~-------......-_---------.....---.--~~-- ~----~-----....-_---~

UN VIATGEA RITME PE BOtERO

llilL5:.Amb una puntualitat quasi ptus:Sianal "autoc~r ;nfÚà

l'autopista, deixant afligides itristes les mares, dèsconsoladesi desconsolats xicotes"¡ xicots. \ :

Esperàvem anib ànsia conèixer aquesta nova;Europaque ens volrebre amb els braços oberts, però tan boripuntvàrem passar la frontera,"· en una àrea de servei francesa,sofrírem la primera huiiiifiació: com que ens portàvem 'els."bocates" de'casa, no ens" van deixar agafar taula i ensobHgarcI), CO~ éls gossos, a FÜ~~jar-'nos-els'~asseguts; aterra. En aquell· moment em seniia solidari d'a'luellsmarroquins que amb ~~S· pateres. tra~esse~ "l'êstret."

A·l'autocar, la Núria ,i e¡"Manel repartien c~ramels

arran d~]s seús anivers~ris:' 22 :~hys. la 'Núria }.26, elManeL· ' .

. En el diarI que he "pispat" al Quico·llegeixo queTomas de Antequera, cantant quc'va'."ser ramó,s p~r l~ sevaversió de "Los·doce cascabeles", morí d'unà sobredosi de .supositoris a l'edat dels 92 anys.

o Jo em vaig acabar adonn.mt menl!e passaven pelvídeo "Instinto Basico" .

-~..............._----

Dia 6: .,De matinada, passada la froniera eriti,; França i

Alemanya, emnig d'una gran nevadà,,,eL.quea:ara enendavant seria el nostredisc-jockey', enKilèúPlattna, iniçiàla seva actuació àmb un repàs dels boleros més Co.rii:guts."Adoro", "Queseas feliz", "Tod'a ~na vida" .. ; ~scalf~renl'ambicnt i provocaren el deIiri· de les masseS:...:..: .....

• ,.'." ,.', I

Unínftmgrupúscul, capitanejàtp~1 Berm\¡, aineòaçàde cremar l'autocar si continuava la sessió de boleros.Ràpidament, aquest conat de motí fou sUfoc~tpel QiÍiC~ totidefensant-los dient que aquest tipus de cançó p.opula:r neixde la unió de 'la poesia 4:obarlòresca occitana i eis ritmesafro·cubans. Aquesta resposta\ pêl moment, aplicà elsànims· exaltats del populatxo',: .

'''Sabor amí", "Sol~ènte una vez" . "Perfidia", ,.,"Contigd aprendí", "Camino verde''' i l'irreverent "Siga­mos pecando" anaven ~lla":tel gèlid paisatge t~utÓ, mentre

.. ens aproximavem a Hèidelberg,MentrestaÍ1t,··a l'a~ire autocar, un pet tímid però

efectiu tIe~cà el ,soIhh1 profund d'en Xav¡'Yiñez. Noparava de dir coses-grolleres en un clar grec de la Jònia, mai.l'havien vist tan transtornat. . .

Quanes feia més fosc en la fosc'Ciutat de Heidelbergvam arribar ci l'alberg. En aquest indret va tenir lloc la.prime.ra. entrega de la no~tra ruta gastronòmica. Destacà laqualitat del serVei així com la varietat de plats .que entravenen el menú de la nit:EI·meujudíci 1\0 canvià al dia següent·amb l'esmorzar.

--".....-.-..-......._---_----.-~ - - -

--------- .......-------.----...--.- - --- --------~-----

llia..2;" '" .siempre que pintas iglesias pintas angelilos be­

llos, pera ¡mnca te acordaste de pintar ún angel negro .....Aquesta cançó popularitzada pel Machín és la que'rtlillorreflecteix,el caràcter de ia visita del matí: ¡'.església deLoreto i catedral de Sant Guiu. '

A la tarda:, amb uns coLlegues, vaig fer via cap elpontde Carles IV. Segons 'el Manel, aquest pont fouconstruït seguint els càlculs astrològics de Sant Albert' quedeterminaren el dia i l'hora propícia per començar lesobres: el dia 9 óel mes de juliol (7) a les 5,31 del matí.

, El retorn, el·vam feren metro. Fou niòlt:div,erti!. Acada -p.arada' ,en txec una ,veu deia una c:osa 'semblant a"Kanisto 'Kanasio Abigail" que ens'Jeia rebolcàr, ~r terrai l'rovocava la 'perplexitat dels curiosos praguencs:'

Quan ~rribava el dia sagrat, li treia el paper de laboca i el Golem, automàticament, quedava desconnectat.Però un bon dia, en Rabbi se' n descuidà i aquell dissabtel'home inecànicsortí pels carn;rs de Praga destruint tot allòque se li posava per davant: Tan aviat com fou possible,Rabbi va ser informat del que succeïa i .una vcgada trobàla criatura, amb paraules persuasives, l'aturà. El savi jueuva aprofitar el inoment per treure-li el paper de la boca iGolem mai més no va toroara la vida. Diuen que les se­ves despuUes estan enterrades en els fonaments de la Nova­Vella Sinagoga.

.'

..., "

, , Dia 10;Aquell dia ens acomi'adàvem de Praga.' Feia fred,

"però lluia el soL, ., ' .Encara la neu no s'havia desfet delta!. Ens esperavat~mbé ~ri llarg. viatge en' autOc~r ..,.,. Per'la finesirela vaig observar quç l'autocar de dospisos tornava a tenir problemes:' Aquesta vegada amb elsponts txc;cs: són massa baixos. " '.

En el' fonsde'l'autocar hi':havia 'moviment, semblaque proïnogut per una professora dis'idenres volia fer un

. atémptat~ontra la dictadura del bolero. Malgrat la repressió,eI sént.unent anti-bolerista encar~ no' havia mort. . .

, Uns có~panys ded~írèra comentaven l'efervescènCia~ .. .capitilista que viu la capita) txeca. Més d'un en va rebre

El que més em va impress"ionar va ser I~, visita al le~ conSeqüències: el mateix viatge. en taxi va ser cobrat acementiri jueu, Un conjunt de tombes apilades compartint preus diferents. El ritme que segueix aquest país'per pos:ir-un espai reduït, d'entre les quals destaca, pedesdimensions s~ al nivell dels païso's capitalistes és de vertigen.i el nombre d'ofrenes que la vesteixen, la d'en Rabbi Ara si que an'ava de debò.' Només fallaven dósJebuda ben Besahel. . quilòmetres' per la: frontera alemanya peròal :davant hi

Segons la noia que feia de guia, aquest fou. un savi, havia un poni,. ¡'"açada del qual no permetia e) ·pas deteòleg i alquimista; que li principis del segle XVIL'cofiStruí ¡'autocar de dos pisos. Calia tbrnar enrerll. Fins':. Munic, 'mia mena d'androide que anomenà GOLEtvI· Uil,paper a '. eada.:autoéar va'prendre carni~s.diferentS.

·la.boca amb el nom de Déu escrit en hellrèú 'era el q~e:li' Vant'arrill~r'a r:tlberg.·de.Munic i una hOra d,esprésdonava vida. Aquest primer rQbot parlava i es movia,ti ~'p~, arribà l.'altreauloca"r. EnDaniexpI1càlessevesd~ventures:força obedient i treballador, Rllbbi, que respectava fidelment,.. " fins a ttobaï un'pas'frònterer van haver de recórrer'uns 150la' llei jueva que impedia treballar..el dissabte, t;unbé '.' quilòmetres de més. 'obligava la seva criarura a resPectar-la. Una vegada 'allà foren objecte d'un': tracte que

~L'endemà, en pujar a l'autocar;'em vaig 'asseure al

costat del Manel. No semblava ell, ni tan sols una petitaparida, com massa ficat en si mateix i amb cara de malaltem va explicar la vida d'un tal Sant Albert de' Munic,Aquest individu, segons ell, fou un filòsof.medieval delsegle XlII, que'havia esrudiat a Praga i que havia destacatde'sprés com a mag'i metge a Munic. Un personatge d'allòmés ~teressant. .'. .~,' ,

La xerradaculrural fòujnterrompuda amb l'arribadaa la frontera txeca. La primera vegada que trepitjàvem'aquest país s'encetà úna guer~a de bole's de neu .. La més'grossa va anar a parar al cap del ManeL Pobre., 'v'aíg'dir­me, un cop tan fort enun cervelrrl~~l1alt pot accelera"r la ~eva_

caiguda en la imbecil'litat més profunda,.. . :'''',. "Després de sortejar la immensa ,x~ixa de"cables

elèctrics que,separen la ciutat dePragade(cel; arribàrerrl',a un atrotinat i elevat edifici que anomenaven, hotel, quecontenia totes les virruts del'art soCialista:: sensibílitat ïgüst.per les coses,sofi·sticades. ,:', '

Com sempre, els meus companys vam prèferjr la 'música de la dis¿o'de l'hotel:-Jo em vaig quedar.amb lainúsic~ que m'està' tornant boig: els c~ban.s en,~,~s~~~T~renl'efectivitat:, e,l bolero és l'úilic'que fa suportable l'ocàs delsocialisme. '

"Mujer si puedes tú con Dios hablar"pregÚDtale si,yo alguna vez te he dejado de adorar... n. .'

A la nit, des de l'alberg enS dirigírem en rarriat capauna discoteca. He de confessat que em vaig sentir bastantangoixat: lligar iballar mai no han estat la meva especialiia!.Un intent de "comunicar-men-amb una ~oi¡i 'alemanya,'-va

" ser un fracàs. Des de dalt de la seva!ím¡i6nendlçacta'~mmirava sense pietat, girà la sevir llarga cabeller?' tossa imarxà tot rient-se de mi. Quan vaig tornar ~ 'l'alberg,mentre els altres seguiren'la fesia en.el soterraJ)i, jó, ambci meu cor des~rossat, amagat en 1a .foscot de~ la ~meva

habitació vaig ac'onseguir compondre un bolero: "':Sih -unamori el alma muere derrotada,! desesperada en dolor ,Isacrificada sin razón,! sin un amor no 'hay salvación. 't,

.'-r-,----" '". --~----

~-------------------- -~--------------------------..

-~ ---------~-------"-------~ --- -----------------

'.

'p'RAG U E. -' eu l TUR E., T,lP.S . .".,e..RAG E,Rr,.K'.U IH U Rl.TI PS

recorda les velles formes comunistes. Cali~ pagar un pluspels quilòmetres que s'havien fet.dc més. Els funcio!,arisno acceptàrencap tipus d'explicació;fms alpuntd'ame~ç~ren Xavi de retiiar,li el passaport. Per sort, tot es· vaarr~glar. Com a tot arreu,- pagant SanLPere cania.

A la nit,. les nostres companyes van tf:;nir ocàS!q derebre un marcatge implacable per part d'un grup d'italians.Ells, pobrets, reivindièaven el dretlegí\im de possei~ elsseus cossos, tot al.legant que disposaven d'un.a fotocòpiacompulsada deLlítol de manipuladors d'alunentS.. .Dia 11;

Visilàrem la Pinacoteca iel Deutch-Museum. Solitari;per fi, després de les visites obligades, em va,g perdre perla ciutat. , .

Allà vaig tenir ocasió de. constatar 1'9.mnipresènciad'Albert de Munic. Ell era el logotip de la ciutat i apareixia

. per' tot ~rreu. .

Fins i tot vaig descobrir ~na plaça on a ]a seva

memòri~ havien erigit una estàtua eqüestre.Acompanyats pels professors, aquella nirentràrem

. a una lípjca cerveseria alemanya. Són els llocs on el.poblealemany perd la compostura i eS torna una mica més humà.El problema és; que el sigl)ificat qUe li donen al ternie"diversió" no coincide~ amb el nostre:.l!.es 'nost~es ganesde ballar i les nostreS veus foren reprimides per tot el cosde seguretat en 'ple, .recolzat per un grup' de :'grossenfroilailCts" que constituïren la ~eraguarda d'aque~t escamot.Com que vam notar que no.ens volien, ens vam acomiadard'aquell perSOnal ballant una conga, mentre érem objected'un fort aplaudiment.' ..

Poc després, la ciutat anava perdent intensitat. Noeren més de 2!4 de 12 i tots els locals tancaven. Per celebrarl'últim dia a Munic ens vam colar' coLlectivament· en elmetro.

Dia 12;Al malí en Dani lluïa un barret verd molt.bonic, que

un espontani ciutadà de Munic li /lavia regalat. . "L'autocar es dirigí ·al camp de concentració de

Dachau. Fou, tal vegada, un dels momentsméssignificàtiusdel viatge. Aquella gran esplanada coberta de neu ajudavaa la reflexió. Com fou possible arribar a aquella bogeria?

El contrapunt fou. la visita de la tarda al castell deNeuschwastem. Una frivolitat d'un príncep "boig,materialitzada en un paisatge de postal.. Si més.no, 'unabogeria positiva, que han fet rendible la gent· d'aquellescontrades .

.Acabada la visita al castell, a cavall de les fronteresalemanya, austríaca i suïssa. vam retornar cap el Dqstre"país. És temps de descansar.

Dia 13; . ,Justament en el moment que obro els ulls deixem 'a

darrera França.Abans d'arribar a Cardedeu es fa públic el rànking

d'alumnes més pallisses. Resulten guanyadors.per aquestordre: Jordi Diez, David de Vicente i Àngels Calpe ..

Jo, per la meva part, mai no podré deixar .d'associar.aquest yiatge amb la Iletr'd'un bólero:

"Qué importa saber <¡uién soy! ni de dónde venga nipor dónde voyJ Lo que quiero son tus ¡indos ojós, morena, .

. tanllenos de amor .. J Sólo quiemqueme des tu amòr! queme da la vida, que me da calor". ,

Tampoc me n'oblidaré mai de la Neus i.de la .sevafacilitat per als idiomes. Recordo ara una anècdota;" Éremen una cerveseria, a Munic, i a la paret del locall¡i haviaun rètol amb aquestes paraules: "Garzoder gar nichts" , quefou traduït molt lliurement per ella com "no se idmitengatos por las noches" i que en Xavi, pru<\entment, corregícom "o uha jarra o nada".

Ja es veu l'institut iles famílies esperantbennerviosés.Això sí que s'acaba. Es dissabtei el cel amenaça tempesta.

. AntoDio Macbín

-,,-----------

AVANTGUARDES

"

"

---.....-- - -=-"---

Joan Brossaolesparauies són les coses

JOAN BROSSA"'PÒÉSÏAí AYANTGUARDA

PETITA MOSTRA D'ARTAVANTGUARDISTAAL"'IBC"

Aquesta petita mostra d'art contemporani vaaconseguir un gran'ressò entre els alumnes de l'ipstitut.

Els artistes panicipants en l'exposició han utilitzatels materials més habituals dins el corrent NOW-ARTECOLOGY,

Us presentem una petita mostra del que ha estatl'exposició

I.BODEGÓ: en' aquesta obra ,s'expressa amb un fonrealisme la vida quotidiana fent ús d'una dispósicióhoritzontal dels atuells i estris més corrents de la nostrasocietat.

L'artista ha dedicat aquesta obra al seu millor amicque; ahores d'ara, està rebent una cura d~jntoxicadora enun 'balneari de Caides de Montbui,

'oan Brossa (Barcelona [919)' és un POIITA que es. manifesta: artísticament de diverses maneres:' fent poesiesamb versos d'origen clàssiC com':~l sonet o la sexlill:3 i,alhora; amb versos nous iQriginals, allunyais de la tradició;fent teatre (poesla'escènica); a!ravés de'Ies arts plàstiques,

. amb els poemes visuais; poemes oBjecte o amb els cartells;, amb formes properes.a l'escultura-arquitectura; a través

ei music-hali o de les ,a¡:cions musicals: ... Tots aquestsactes creatius st iDter,relacdonen i ~onen com à ct:SuJtat unaobra original i suggerent. . '.

'. ' .., "El dia 2 (¡'.brU; diada de les avantguardes a l'LB. deCardedeu: va:veiifr':Joan' Brossa a parlar aml> nosaltressobre la"s~va obra, sobr~:'erçínema, sobre 'l,i' televisió imÒlts' altres t~mes d~lis~,(interès .. Responia ,amb un' tocoI.loquiil 'i; .aïii~rr'íent~ ir~ni~, a ïe; preguritcS' que lifèiem. Reproduïm aqulalgunes de les seves ,Qpinions:

" (Sobre Frégoli) :Va fer el, leatre més ,surrealistil detotSt··~~c.3:r~ q~e ~.~.s surreal~~tes: bo en pa.rles~in,.:~ 'ell., ~~ se

----- -------.;...;~---~

..-_-.......~------ ------ ---------------- -

2, UN DIA EN EL CAMP: amb un estil pre-figuratiuaquesta'obra representa ainb gran apassionamentla bellesa,natural d'un' pral' formós:' Per aconseguir despeita, la:consciència de netedat, utilj~za 'materials que- provoquerivòmits i diarrees mentals. " , " : ,

El missatge s'adreça. als "pixapif!.s" de ciutats, q~ed~sinhibeíxen totes les seves .repI:essions en les visites.. als',

, petits pobles dels voltants. '

3.NETEGEMEL NOSTRE PLA:NETÀ: ;quesra'obra és'"d'un autor anònim. . .' .

. Es creu que el seu autor'morí d'~ri dísg¡¡8i molt fort,'per no saber quín èra el final de ~!Abig·:ii¡.". 'El quadre ens .,.aproxima ala vida solitària i trista que va tenir l'autor. Com .' ..diuen ,els "Kitcti.": "La viilà' de l'arrisra és com, la de ."l" equÚibrista...M.. . ' .. " . .. -,

Ladirecció del centre agraeix la col.lalÍoracióde totsels alumnes quehan participaten aquestamerdad~ ~xposició.

-'"'-' --_"""!'_~ _----.-......-----------'*"!"-----------~----..- '.sap: era italià ~ els francesos són molt xovinistes.

(Sobre la prestidigitació) Jo trobo que té una gran.' relació amb la poesia: la prestidigitació és una manipulació

de i~ realitat que és el que fael pqeta amb e¡llenguatge.(Sobre la novel.la) La novel.la és'un gèriere.d'una

altra època.. És argamassa, nó sinte~i. Si la li.teratura fos enPla, jo faria mutis. La novel.la es 'va acabar amb Joyce.

(Sobre la imaginació) Jo estic en contra de lafantasia. Per mi la fantasia és el Walt Disney, que és"somiar truites". Jo~ més que valorar la fantasia, valoro laiinaginació. perquè la imaginació té un peu a la realitat.Un exemple és Miró.

(Sobre el conceple de poeta) Un poeta és un artistade la paraula; ara, a mi, no m'agrada la paraula artistaperquè sona comercial. La poesia lliga tot el que hi ha enla meva viç~ i en el meu pensament.

. (sòbie la poesia visual) Entenc l'art com unametamorfosi, i un objecte és una cosa que si tu hi projectesla teva imaginació, el transfonna. Tothom és una micapoeta i aitista, el que·passa és que li maten aquestes vies,amb l'educació que li donen, tan brutalment pragmàtica.

(Sobre la lletra A) La A és una lletra que posada al'alfabet és molt important, però, per si mateixa és moltmaca. I si la girem del revés es converteix en un capde bou.A més; la Aés la porta de la literatura.

. '··(Sobre el cinema) Lumière es va equivocar quanctei~ que er'cinema no tindria futur. El cinema és l'ar~ delsegle XX j és un art jove que t'ensenya a veure la realitat.

. FINA

CAP ce BCJJ

..

D'ANADAAOAlAROT3C

I

'."

"'._..~ --

,,'.,5.....~ --

~--~ ---- ......._------------- - --- -_.......-_-................ ------

.. ---------

. ,.: I

-;. :....""::':' ."':":.- ---":""'-:----":":'--~-.,~-.. --,:-- ---.6::...-

------------------------CATEGoRIA ! r .l2n.

POESIA1r. Per a tu únicament. Impersonal.2n. Encara hi ha paraules d'esperança. Pitu Ferrer.3r, Desert. .

NARRACIÓlr. . S~perior al teu estat d'ànim. Poirpt. .2n.. L'única flor del jardí. Joc de paraules.3r. La leyenda. La Rosa negra,

ÀSSAIG2n. La societat actual. La pastanagit.

CATEGORIA 3r.lCOU

POESIAIr. Como un caI)1inante, el agua. Lancelot. .

.2n. Color de Foscor, Temps Etern, Mort.28 d'Abril de 1992. "

3r. . Baralla, sereria no, celeste sí. Egogue.

NARRA'r¡VAlr. Limbo.2n. Records. Anna.:lr. Antítesis de muerte. Sheilla.

.PREMI PERJODÍSTIC l'D'ASSAIG

.Retorn 'l'origen. KiIlian.

ORATÒRJAlr.· Carles Riba. Metcè Company.2n." Poema G. Lorca. David de Vicente.

211 PREMI DE POESIAJ. PIZARRO COU

OLOR DE FOSCOR,tEMPS,ETERN, MORT

Els ocells volen portats pel venti els meus ulls ploren.. ..Camins de soledat·envoltats de festes en silenci.Les hores, marcades en un rellotge mut, .no avancen, fomanen soles.

.Records de fets estranysperquè la ment .s'entretingui;preocupacións absoÍtes-de probremes,jocs d'iltzar sense creure en la sort.. .

Vestigis de tristesa,preguntes que no admeten respostes.Cartes d'amor a un somni esquerpamb paraules insignificants.Somriures enyoradissosintentant dissimular l'ev~dència;turment infrucniós en la nit .

. d'un 'misteri malaltls. .

Visions de mort,quadres maquiavèlics difuminats en foscor.Estones ~nfonsades en ombra espessa,sense cap punt de claror.Curses sense fi, però amb un fmal sabut,trons que ressonen interionnent

i el ran saber el valor de la 'vida.Olor de foscor, temps etern; mort.

III---

-- -- - -------,...-..........-.---_~

j¡

,-'. ....

lr. PREMl DE POESIAl' CATEGORIA .".Laura CoU

,-Si el més pacífic declara la guerrai el cel rogent proclama tempesta,qui ,estima? ,.. ' ....Ni tu ni jo.Qui vol acabar amb tot això?lmparablement, jo.Qui serà el mort?Insensiblement, tu.Qui restarà viu?Senzillament, ningú.

IMPERSONAL

PER A TIJ íJNIÇAMENT '"

. ~....----------_-------..-------r

:',11

3i ';. . ...:~'., . . r, ; ..

""!!'----_.-- - -----

, ,ti

Guerra? Pau?Violència freda i constant.Com? Alegria?Millor que diguis utopia.I la felicitat?Potser sí que en algun racó.

Dos? Tres·anys?· . - ¡.

Tot en va.Vols odi, vols amor,vols venjança i traïció.Vens aquí, vas allàperò..~s que tant me fa.Una flor? Ul)a abr~çada?Donésun 'plòr i una bufetada.Per a ro: únicament.

Mil poemes,mil cançons,mil i una nits d'estiu:només tu i jo. .Centenars d'experiènCies aprêses','centenars de confosos records, f'

centenars i més de somnis en viu:tu, jo i eUs:

Tu l'has tastat. ..Fins i tot jo...Sí, quan enteIÚemels mil poemes,les mil cançonSi les mil i una nits d'estiu.Nosaltres sols.

. Ho recordes?T'estimo, em deies.Mentides a cau d'oreUa,amabilitat deshonestaque m'encén la ira.Tu i prou.

~-- . '. '.,.,. 'o , , .• ';.

3r ¡COU

Un l'iano, .y sobre ..él' un candelabro .donde todavía perduri unà'vela enceQdida'que là brisa del tiempo no·logró apagàr,

. '.

"Pitu Ferrer"

.., '

Cerquem la felicital,amb afany adelerat,si el que a l'esperit li manca,és l'amor i la bondat.

Per què tantes guerres?Perquè tanta tristor? .si arribada la nostra hora,tant el marginat com el vell sobrat,acaba en la mateixa situac.i6. ~

2n PREMI POESIAJOSEP RAMON FERRERES RIERADE2nCENCARAmHAPARAULES D'ESPERANÇAPotser algú podrà àr~i~~c a çO!npréndrè .....amb poesia,el perquè i com de cida plor.Potser algú podrà arribar a comprendrealgun dia,els sentiments dels altres sense por.Sí, sentiments és la paraula,l'amor serà la solució.

" ", ,• I.

'! .~

':

::",

..

, "

",. ';'"

El cio seguia' su curso.y tú con R'El calor acechaba,.el verana ayanzaba, Jhasta dar paso ':al ioviemo,Una rosa se marchita .con los~pri~eros fríos,pero el ro'al.perdurara: ,. J'

o • .,-, ..,-••••• _,-." ,. '.-' .' ,

en el jardín de los peQ'sari¡iéntqs ..,

Aún añoro las estivales nochesy su luna ... ,la luna,una mancha blanca en el lomo de un corcel negro.Una estrella fugàz surca el cielo¿para qué pedir un deseo?

... Y aquí yo corilo un naufragoen el 'mar de la vida, sin mas c6bijo ni àmparoque la sombra de esta palmera .', .. ,que me protege de mi mísmo ...un pez en el cedazò de'un pescador,aquel peZ que quiso alcanzar a la lunaceflejada en el fondo del pozo: '

'Lancelot

Como un caminante, el aguaseguia su sendera hasta el remanso. ­Como una blanca y majestuosa gf\ll\a"energia tu verde mirada.El agua te envolvía y a mí cantiga,ñ.ic nuestra única vínculo.Un grueso muro marca nuestra distancia.

Una larga columnata de corintios alamossustentan el templa consagrado a tu nombre,Entre alamos un rnani~no,

mi mano. ¡ntentó alcanzarsu fruto'mas alto; , ,la manzana cayó'llevandosela,corlsigo la corriente,, .

lr. PREMI DE pOEsiA':.2a. CATEGORIA'

...---""':"'----.------------

.. - .________-_-_-_.-.e-_- - - __ _~_._........=___-_.......

.~./'~--=::::--~_.....!':......

*KilliaiJ,

ContraStant amb els sorolls, el tràfic i "l'anar ivenir" de les multituds, ei silenci li provoca fins i tot "mald'oïda", que única~enl troba remeïen el xiular de la brisa,el cant dels ocells i 'els passos suaus sobre les branquesseques..

Quan cau la nit sobre la vall fonda, descobreixfascinat les estrelles i la lluna, senyora de l'obscuritat iporta de l'univers. I, encara plens els ulls de la clarorplatejada, retorna silenciÓs a la masia, comprenent laclara ~ atracció i relaCió 'He l'home vers la natura: el seuprincipi j la seva fi.

,,

Tres trons tronaren per cntretristos trossos de cel trencats.trampejaven estripant núvols,ni nimbus, ni negres, no,que caducava el colora cada caigudà cri'Jeñt,

'/. -. "cruelment cremaval'aire.'. .El llagrimejar lluenta l'hora.delllamp lluminós,desintegra~a, desitianl èl duel,no sent serè. ceÏeste sí, ,~ ~

simiiant sis-c~ntes serP~~tssortejant sòis sòÚe i, ,imatges incert~ incidien ¡rraonablementirrepetibles il.lusions irreverents.Portava pluja, poe pobre, .plantava por,podia plorar, però parava pens.ant: mare!maran,a, mimatm,~'i~ava a~ I1!ar,mar mogut per les muntanyes,mar on vers els voltors,.volen buscant bèsties bordes.Volia batejar brusquo,. veritats, vanament,quan els tres t~ons tronaren.

BARALLA. SERENA NO. CELESTE SÍ.

3r. PREMI'2a. CATEGORIAM.COMPANY

EGOGUE

PREMI PERIODÍSTIC I D'ASSAIG

RETORN A L'ORIGEN

C.LOPEZcou

Per a la persona que prové del bell centre d'unaciutat cosmopolita, la vida a "l'aire: lIi~re'~' sig'nifica u~canvi radical en els seus costums i tradicions.

Habituats els. ulls a la monotonia del bosc deciment, on la foscor- g~isa és ambient. la contaminaciól'aire iels vehicles i vhimínlS el regne animal, es sorprenende la quantitat de tonalitats qúe donen vida ·al camp, delsmilers de colors i éssers que escolten assedegats la remorde la pluja fma o que reben generosament Ja càlida llum delsol, senyor d'un cel blau i transparent, que omplel'atmosfera nitida .fIllS. més e~là de l'horitzó. '.

- - -

~------~--------

Sheila

Una tumba n'qr~cida entr~ga, de gaipe 'su secreto:cubierta .de,flore~, dispu.estas.en .ab.ufidarites ramilletè~/ e.q,còronas'oen cojiries; firma una ré'ciente visita de la imierte.:ado.r;na<;ta con crisantemos. El enfierro, es.la flor cartada,'como la vida misma de la cual el hilo ha sida seccionado.La muerte, considerada con el paso del tiempo por nuestrosantepasados de todas las tradiciones, cçmo el arco iris entrela vida terrenal y la vida eterna queda simbolizada en el

'caracter vivaz de los crisamentos ..El crisantemo sé multiplica rapida y abundantemen­

te, extiende so's .raíces, sus hojas alternas, aovadas, conhendiduras muy profundas, verdes por el haz y blancas porel ènv~s, ql\e intentan brillar a la débilluz del sol dè otoñoo se agitan ncrviosàs al viento que entre los cipreses quierejugar COij eJlas. Sus flores, en ~ambio, de,s~a~e:~Jonalida­

des blancas" amarili.. y moradas lo reciben coquetasextendi'eñdo sus pétalos para recibir Sil caricia y escucharsu meloc;lía que rompe.el silencio.

Sorprendente símbolo de vida eterna, prima de la" '

margarita, señora del cementerio, flor social y colectiva dela India y del Japón: espera pacientemente el fm de sub~lleza mientras rec'uerda tristemente su destino: dar colory vida allí donde no puede haberla, Resignada, compite consus compañeras, orgullosa de ser la mas bella, y",afligidade no poder ser contem¡ilada, admirada y(¡uerida por aquelamor que le falta, para ser inrnortal y eterna como aquelloque representa.

Altiv~, aprovecha el rodo de la mañana para mez­clar sus lagrimas que extiende sobre el frío'marmol, quefmalmente vera al volver hacia él su mirada cuando finalicesu prematuro invierno; y las vera deslizarse hada la nadacomo fluye la Vida, imparable, sin tregua, veloi, Peroagradecida por su existencia aceptara participar de laúltima parte, no sin envidiar lajuventud interminable de suúnico compañero, el viento, que sopla ahora fuertementepara lievarse sus pétalos hacia el infinito.. ,

Sense haver dormit, amiuatde s'uor fteda; vaig sortirdel llit iem vaig dirigir cap a la finestra,'La'Iimi! lliliígórosade la lluna xiuxiuejava en la negra fóscor 'de"là:'i\iÍ'muda,La tranquiHitat i l'equilibri del son es'passejaven'cofu dos'

• _ ) . ... • __ ·C ..".

lladres tot robant el cansament acumulat en"les vides'dels, , '

veïns. ' .:Vaig seu~e en el vell balanci de fustaIhig corcada,

Les parpelles endolorides pe'. léS Ilàgr¡/riès 'rediigudès'vaòcobrir-me els ulls rodejats per u,na aurèola'de ¡íeiiêdin1erit.El record de la seva cara torbada, envoliadi'pels cabellsdescabellats, amb els llavis baÍlant segÓin(el'ríimesorollósdels seus crits, em va recotdar que havia òblidafel nial quehavia fet. " "

Pensant en la seva agíiada:m'irada plena de neguitvaig treure'ffi el pijama: regafd"anlversari féliç, i, deixant­lo al terra fred del passadís 'vaig' entrar ili bany. Mentrel'ensabonada aigua juganera' em 'pessigollejava la peÍlpigadadel cos, el buit, que undia ellarh'hàvia omplert ambbrins d'esperança i amb flors d~ 'goig 'tórniv,a a aparèixer.

Sense tenir eSma'de treblir ia font dèl foc'per quedar­me'ri l'energia ni la font de veni per desmemorltzar-me delmeu penós camí dels últims apys, vaig vestir-me amb u~a

tovallola, 'Vaig anar cap a la habitació grisa, decorada amb uns

gargots desordenats nascuts del líquid roig sorgit del seucos quan li vaig clavar l'agulla de tallar carn. Aquellganivet, punxegut i esmolat, va sargir l'espai creat entrenosaltres per la seva gloriosa habilitat professional farcidade superioritat.

Les brutals iI)latges carnisseres d'aquells, momentsse'm v,an repetir comfragments intermitents d'una pel'lícuIarepulsiva, ' '

Vaig obrir la fmesira de bat a bat. La majestUosa irespectable alçada no va impedir que m'assegués a l'ampleàmpit de la finestra, Aquella eterna nit començava a

. acabar-se. Um(brisa s'enquia els meus, regalims de suord'angoixa, 'i amb ün' dòlç tràmpol, filrct¿ l'huracà vaigdecidir volar, .

Iels colóiS a¡iagari enl 'horror, iés foniles deformadesen l'espai, la música dels sorisi delS soroÍls sensé ritme, eltemps embassat en el rellotge"" i la flor de la vida morta.

Aura

1¡

..,,'

. o,.RECORDS

20lt premi de Itarrativa.[rma Vallès3ri COU, "

,'. ,:

3r premi de. narrativa.. -,.

ANTÍTESIS' DE MUERTE'. ~ ,. . ,

C.Lópezcou'

LA SOCIETAT ACTUAL21t premi d"assaigJordi Urgell, 1r B

~ - ---..--- - - -~--

tancats dins dediicoteques plenes de fum, ¿No us semblauna contradicció, que davant de tantes desgràcies, moltpoca gent s'immuti? Almenys a mi, així m'ho sembla.

El pastanaga

La rosa negra

En tiempos muy remotos, cuanoo el gran d.ruidapululaba en los bosques_del·norte de ¡nglaterra y celebrabasus ritos a la luzde la luna, u·njoven se enamor;' de la batall~

yliviolencia yestudió l.as artes de la guerra, ¡'asta,que Úeg6a ser invencible. . ...

El joven· hacíase llamar "el cbacal;', y opr~ía yrobaba a las gentes para satisfacer sus necesidades. Con eltiempo su vil comportamlenu; llegó a oídos de los dioses de~a alta montaña entre la tierra y el cie:lo. Sandri, rey d'e losd~oses, envió unmensajerò para destruir al advenedizo-quecobraba tributos dèl pueblo ydesafiaba a los hados. Los dosse enfrentaron. y: 'çruzàrQn sói ace'ros, y el combate seprolongó quinze lunas entre los ·marfileños acantilados de!sur y las tenebrosas costas rocosas del norte. El guerrera'era reaIrr:tente excepcional porque ni siquiera el'fiel men­sajero de S.andri pudo,deslruirlo y tuvo que regresar a laroontaña a afrontar su fiacaso. Sandri pens6' muctio yprofundament.e, porqueestaba escrito què aque! que pudiera veflçer a un m~nsajero de los dioses tendría vida eterna

. sobrc la tierta. .Sandri rió y los cielos temblaron y rugieron sobre el

·chacal. El aire fue atravesado por truenos y re"\mpagospero el joven se mantuvò erguido. con la espada apuntandoen lo allo, desafiando a aquel que osaba e~rentarse a él.

-Tendras tt) inmonalidad, perD debido a tu insensa­tez deberas aguardar la. voluntad de Sandri para practicartus artes de guerréro :·rugió regocijado.el prop\o Sandri.

El dios se irguió y un rayo cayó sobre la insolente·espada; una nube de hurno.cubrjó n\pidamente el cuerpodonde se encontraba el joven,. ahora, despidiendo rojoresplàndor y enfriandose lent:arriente, apareci6' un granehaeal de hierro, agalOpado, con los labios apretadosreprimiendo un lastimero aúllido.

Massa sovint ens resignem davant les mancances oels defectes de la nostra soCietat i, simplement, ens asseiemal sofà de casa cada vespre. Contemplem f01iços les noiesmig despullades del cinquè canal on ens deixem fascinarpels "reality shows" que TV3 ens passa per no perdreaudiència davant la .co,npetència ferotge de les telesprivades. ' ..

Estem atrapats dins d'una socieiat de eomsum cadavegada més agressiv~,on som~mes materialistes que mai icomprem allò més supúfièlal. El merca.! ianqui ens treu'1-.. .de les mans els refrescos tradicionals i ens hi posa la Pepsi,ens treu els pantalons de pana i ens hi posa uns Levi's de10.000 peles ben suades. Ens arruïnen els nostres pobrespagesos i ens canvien la fesomia d~ les "iutats, omplint-lade Mc. Donalds.

Sempre hi ha hagút una ~ultura dominant i.en aquestsmoments és'1'americana. Descaradament idesgraciadamentho hem pogut comprovar els últims anys quan USA haalacat ¡rak pel pctroli i àra no mou ni el dit petit del peuesquerre per aturar la ·b.rutal guerra dels Balcans.

¿Ésjust? ,és just que moltes fantil ies d'arreu del mónplorin la guerra i les seves conseqüènèies, des del Kurdistanfins a Johannesburg, des de Somàiià a Amèrica Central?

Però no anem tan lluny, perquè el m6n també estàmolt desordenat a Europa i, mahíuradament,a Catalunya.

Arreu hi ha polítics amb lçs;ina~brute.sc ia Euro¡ià .va guanyant la dreta pels desmèri.ts de les esquerres ..

Encara es tortura, avui en dia, a la bonica. iendreçada Europa.

Ens desanimem davant els boscos cremats i el riusplensd'escuma que passen arrande les indústriesdel nostrepaís.

¿ A tothom li és igual que hi hagi tantes i tantesespècies en perill d~extinció i que el cel de molts indretsestigui contaminat pc.r c,~n~r~ls atòrn,iques?

Moviments nco-nazis creixen inevitablement perfer mal a tort ia dret, com un monstre depredador, a la gentque senzillament són de raça o ideologia diferent.

Hi ha també altres mans que ens ataquen avui en dia,però no voldria acabar sense pensàr també' en uns estatsimperialistes que no deix~n desenvolupar unes nacions,unes tradicions, un idioma i un folklore quc ens són prqpisi ens volen esborrar. .

Però ni enviant professors de parla castelllan~ a lesnostres escoles, ni torturant-nos, aconsegiJhan canviar elque volem ser. .

Davant de tot això, els joves semblà· que nos'interessen per la política, passende moviments ecologistesi s'obliden de tot·el que, per nti, és ntinimaÍnent positiu

-_._---

-'. ..

Tercer Premi N.l!:rracióSònia Vazquez N,:':,' ;.,.Primer/Segon

.:: '

LALEYENDA·

.. ONION·l.\I.Ol WlIIl'Hf .SIO('

"'SOU";' .•

•••• _.~__• ~_.__ '_._ .00'

i!f!!i.!!RIl

.... --~------ ...' . ..

,._ ..... '..

LES TARDES

: PAHAVEr;

JA EriA' FOSC

<¡vAN j{ S</'lTÜ,N

L¡;S PA~~5 __ .

..... .

piRATA...

.'" APAREC,·U{" .

MENTRE' MENJAVEN ..

Ii MiT~'A., .I . ',.' -, ..

.bOTltN~ : '.'

.. o',IMPoSA

..,

.,

)

.,

o DEixAVA l' ~l'iNA . DEL PEix

BEN E5.C-VRADA,. c::Jc::)...,..-,. r->.' .

. . ' '-:-I.', ,.,

&1'05,C.ROSTO' MÉS

CADA DiA ARRiBAVA .....' ~.. '... '--'6.

~

~-----~-- - -..,-. - - - - - - - -

"

~--......----_-------

i VAN DEixAR" \

UN PLAT D' ARR oS

'I

1\

,EL piRATA

'DEixAR Ni UNA

. . .,'fiNS q"li Ur< D'A L.A ",N' L ENOliHA ,•. NiM~sTRESSA NO 'Mix/"" rAtlPO¿ '.. -L'ÀL11J:','

~I

S'ANAVEN _HAR6NT,

S'H; Reaf;:;LoL.A'lEÑ.

PER

EtS', ALTRES, ,

PERD NO

'{f¡ ~/i¡1 IWí1~(fI VAH VENiR

UNS NOMES. .. '

ELS '~AT.<

....

~ --:-....- -,-',~ '--:. ._' ---'-- _....:.

.MART/! R"v c.n.-€

'.' ',,,

dius:"Ho he superat! "Ha vingut un nou dia.Les set i dosminuts del matLAvu; ha vingut més tard.Puges a l'autocarun xic nerviós,però estàs millor que ahir, certament.Oh,no! És ella?

Et fregues els ulls per assegurar"te'que no és fruit dela teva imaginació.Era d'esperar.La maleïda bruixa tornaai'peu del canó i regna enfront teu. Una nova lluita sorgeixi no hi ha res a fer."" ,., I

M'has.decebut,i jO,com ,a consciència renuncio al.', meu càrrec'.Tu, com apers6na,q~e<lesullra,ljat fins a la teva

mort i la vella,com la pressió 'en là, ~i(]a és de nou lavencedora.M'l1a èI~mÇ>straiq6êla seva at1,lbició i vanitatés pitjor que--Ià' ~eva a",enaçà;'Reah,,~nt,forade joc.

Poirot

, ., ,

:.., .... .:... .. '".

l,..,.,,SUPERIOR. ,

AL TEU ESTATn'ANIM.' .

la NARRATIVA

----------------. "

..

" Et v~ig ,~cjvertir: "Camina,però vés amb cOQ1pte.Gualta af!1b, èls ulls b~ll'obetts".I ara has entr~t sènseadonar-te 'a la p,esó diàr~a.,

.. Les set.d~1 matí. Qual¡ arribes aJ' indret amb 'els' ullscolgats'pér la son i veus com s'apropa'aquell monstre ambrodes gegants,là sang 'se't ~éla,les cames et fan figa i tu noh<tvols creure,però és cert," :: ... ,"'Puges- .les esc'ales lCl!tan1ent,graó per graó~ara.....Ulí peu ,aril'altre.Tems que surti la veÜa i t'examini de dalt. _. ~. - ._. ¡ .. ,.

a baix sense perdre's. 40 sol ..(ictall i així agredir-te enveure't indef~ns':Tu~:J~:,':~oJs~ig"n9rar i fer, bona,cara,però, ,'. ,'.,. ,l' "', " . .saps perfectament' que. ,tots els· teus esforç'os s,ón envà.Camines parsiinoni6s al llarg del passadís i -pe. fi hiarrib~s. Tranquil.litia 't;noiné'g'et ~caf ~sperar ulls minuts,qu~per" tu seran inesgotables. PerÒ, compte!. , . .. . Amb Un móv¡ffient'qve facis,amb tan sols unamirada,pot aparèixer l~' xarugà j atacap·te com'si fossis un,"simple mosquiL ' . ' .. '

Ei~fLxa't,se. C@costà- i ·no l'havies: vist pas ..Atura't!Sempre t'esfu\nes quan les coses no.rutllen.Has de.teolc" valentia. No"et deiXIs' acovardirlLa vella fúnebre se.t'acosta' ï t' obserya a(lii, .superioritat sense abandonarò\,":sqmdu'fe-,Ïels· seus:~ Ü~vj~ ~è"cs. j seccionats potser, per làseva',~e!Íèsa:;dèp'!orablè'r1 ~òldries odjar,però tens massa.por'i' n9"¡JOi,S;:àixïqiJe:queliretornes la rialla,unariallad'msegureta( éonti,rigud..,i}-de : sobte canvia la sevaimatge:L'has fet empipàf4,'debò,però no t'apuris',et faig­eostat.Si ¡"embadoques;' serà pitjor!

Cada cop niés a prop ieu.Què pretén?Comences asuar i les màos et bullen.T'arrapes fenn al seient .i et vas'arraulint mentre ella se't va amorrant,quan et' fixes enaqueUa berruga ran d'orella amb pèls al capdamunt que etfa venir ganes de ,yomitar..Intentes fer-te la idea quel'esmorz.a! :nò se t'ha posat-bé i t'hi resisteixes ,perquè ",si no ho fessj~,ja series a l'altre barri. . ,

. 'És a punt.de tocar-te la cara i notes la forta pudordel seu alè.

No ets ni capaç de veure l'expr~ssió dels .seus ulls;de'bojà.Són uns ulls afamats que t'analitzen' i que"t'ei<treuert lapoeaserenitat'i¡ue et .resta:Què1Que no poismés?No et deuràs desmaiar;oï'que' no?Espera~t.Els teusçompanysja són aquí i't'han alliberat.La vella s'esvaeixen el teu penós estaLLa busques,no la localitzes enlloc.T'han preguntai per la te.va mala cara però tu no tens~s~a de respondre.T'adonns a la-, butaca mentre"et

. .........~~~"":'"-:---..-_"!'"_----..,....

... ---------- ------la NARRATIVASllsana Givemall - 3r A (LIMBO)

..

La luz calida del sol de poniente, era labrillantez de'sus ojos. Presunúa de ellos. Vivía en una de esta.s torresde dos pisos, grandes, amplias, espaciosas y con ·unaescalera que tenía una barànda adornad~ con la estatua deun Cupido. Aúnlprecuerdo, ¿TUno? Habíamosquedadolos tres en su casa: TU me esperas!e en la verja deljardín,te daba miedo entrar solo ... Al abrirsC" la verja un fuerte'chirrido nos invad,ó el sentida del aido. El patia erafondoso: cesped bién cuidado y muy verde;rosarios con'rosas rojas y blancas· a los lados .de ·Ias piuedes.- arbolesy figuras de antiguos mitos. Llar:namos a la pucrta, nadie'contestó. Tocamos el timbre, pero nadie. abría. Nos'asomamos a la ventana y un "Ya va!!" sonó en el segundopiso. Ruido de pasos acelerados. "VIGILA!!!" ... ·Policia,·ambulancias, curiosos, lú y yo...

Al bajar las eseaIeras precipitadamente babía trope­zado con un pliegue de la alfombra. Y:'mira quécasualidad! La flecha que Cupido tensaba en su arco, .seclavó en \0 mas prófundo ile su sién. ..

La niebla sc iba es'pesandoa medida que'entrabasen el bosque. "i Cherri!". No seoía nada .'~Cherri; póòitO!'ven aquí! perrito, perrito!" Qué frío hada.:" Me daba laimpresión de que iba dando welias'sin iú ninguna pa,!e,.y encima mi perco no aparecía. Una luz tenue {>arecía verse·entre la espesa vegetación.

Me dirigí hacia allí:era una eilsa de.'madera y"mepareció acertado entrar a llamar por teléfóno.· Llall)é a la'puerta y Iancé un'grito que reson6 por doquier,'cuando una'man'o me tocó la c·spalda. Nunca· había. vista' una .cara' tan .macabra. Meinvit6apasar. Yo, unpocoresentida, acopté'y pasé .después de darle las giacias ,.decirlerepetidas.vecesque me iría de inmediato. Vi el teléfono, pera .mi rilayorsorpresa fue cuaodo compúlVé que 00 teiúa línea ...

Angustiada, ·le di las gracias y me dirigí a la puerta,pero éSla estaba cer!ada. "H:0Y seras mi invitaçla":-- 4ijo una ,voz grave. "No tengo apetito, gracias" y diclio 'esto roedirigí corriendo al interior de ·10 que aparentaba ser lacoeina. Me cogió.por el brazo y me oblig6 a sentarme enuna silla. Abrió la nevera y mi voz quedó mud'a por la:angustia que sentL Mi perro estaba en f~se de congelacióncon los ojos perdidos en el vacío. Sin duda su muertecontuvo una larga agonía. Pasos lentos se acercaban haciaml. Mi elocuenci. se agotaba por ~omentos.. Perdí .elconocimiento. "

Cuando volví en mí, estaba en un.. :haoitaeiónoscura. Su voz so~ó coQ. una extraña: "Tie.t..tes invitaçl.a,pequeña"; al mismo' tiempo que la luz se ence"ndía progre­sivarnente. A la derecha, una araña de mi tamaño sc' meacercaba... .' "

Estaba sentada eti el safa. Un rayo de sol otoñaltocaba mis pie~as·, las cuales al cabo de un rato me ardían

-- -- -- - - -'---_.- ~-'_._'-

por la calor. ..Die.en que después de la tempestaci llega la calmà:·

,..,.,.

, L\e~abainos una semana inc;omunieados po, la fuerte einesperada nevada. Por fin las Iineas telefónieas volvían afullcionaiy J]os infomiaron sobre l~ ~stabilidaddel tie¡npo,yéste, nos faci~itaría las tareas de las maquinas ql;litanieves.Tardamos· tres días antes que pudiéramos emprendernue~f~a.· ~~.rcha hacia casa. Por el camino paramos para

'. comer. El tiempo era deliciosa, el sol apretaba comonupca. [ba adarle un m.ordisco ami Qocadillo cuando una

· bdla de nie;'e me dió en plena cara. Era ella; la ¿hismosa,.. la graciosa, y se reí~. peró yo sabía que quien ríe ~Itimo ríe

mejor. La venganza sería terrible. La muy coqveta habíaintentada caramelar a mi novio y iól, ç:onsciente de ¿lla,la habia. rechazado. Pero mi earaeter me empújaba a

· castigaria. Se foe '"haeer sus necesidades, cuando derepente un ,estruenilo sonó pono.da la montaña: Subimos

· a los caches y ar.rancamos. ·M.e preguntaron por ella y yo,· solté Ja mayor carcajaçla.' de 'malieia ·que nutiea nadie

hubiera podído éseueba·r..· .,'.Desde el refugio me"dió ticmpo de 'verla, "aterrori- .

zada. sin saber adonde ¡r, y cuand.9 me vió comphícida, enun lugar a.salvo, diÓ un gèito de deses¡ieraeión que se apagó'

Limbo

2n. NARRATIVA

L'única flor del jardí.

cuando la alud de nieve la arrastró montaña abajo.Hace ya cinco años que fallecí. La madrugada del

día 15 de noviembre, Daté como mi hennano pequeñose levantaba. Parecía transtornado. Su cuerpo se tambalea­ba de un iado a otro de las paredes del bloque de pisosabandonados, en lo cuales habitabamos.

Bajó por la rampa a "La calle del peligro", apodadaasí por los frecuentes asesinatos que últimamente se ibanproduciendo. Yo le seguí cautelosamente. Estaba inquie­ta, como si mis sentidos comprendieran que esamadtugada me enfrentaría con la muerte.· .

Giró hacia un callejón desierto; Había niebla. Hacíafrío, mucho frío. El niño de once años hizo uni~tercambio con un hombre desconocido por roí.Decididamente me eneaminé hacia ellos. .

Miguel, mi hermano, se giró y empezó a movernegativament la cabeza, à chillarme histéricamente para

. que me fuese. Llevab.a una dosis de droga en su mano; Sela intenté arrebatar 'y lo conseguí. . .

La· tiré al sueJo y con un movimiento rapida. cogíeon rabia una barra de hierro oxidada del suelo e intenté

. golpear al hombre mientras.chillaba aealoradamente:¡Asesino! Entonces saeó una pistola. Disparó. Rubo ungran silencio. El hombre huyó. Mi hermano se sentó enel suelo, junta a roí, y.me cogi6 suavemente por la cabezay me puso encima de sus piernas dobladas para" quesirvieran de cojín.

Lloraba. Sus lagrimas bajaban por su cara delgaday àl caer, mojaba mi fria mejilla.

Por segundos mi vida pasó por mi meure, comosi fuera una 'película. .. . Y eotonees, en ese mismo momento y sin que .

nadit pudiera evitaria, cerré los ojos por última vez.

Sí, es diu Rosa Llomer Icart. Va néiXer al maig del53, el dia 6.

.. La famfiia? Molt eatalana i tradicional, ja m'entén,treballadora i molt conservadora. Els senyors Llomer són .eristians de cap a peus, una fanu1ia molt correcta; s'han deg¡¡anyar el pa com tothom, però tenen a la butxaca'elrespecte del veïnat. això sí.

Tenen tres mIs i la Rosa és la petita, els altres dosestan fets amb el mateix. motlle que el senyor. La Rosa jafeia temps que ho veia i algun dia m'ho va comentar a mi,la seva mare és diferent tot i que la tradici61a fa callar, maino contradiu el seu marit. ,_ suposo que sí, que se l'estima,no obstant això, és un amor fred, actua sense sentimt:.nts.està absolutament sub... és que de fet fIns i tot les quatreparets i cada bri d 'herba del jardí estan sotmesos al senyorAlfons Llomer. .

Quan era petita la meva Roseta era maquíssima,sempre me l'he estimatmolt. Era abominablement somiadorai estava saturada de ganes de viure, era l'única alegria de..:,la casa i, no obstant això, no comptava per res. Jo sempre'ho he vist, fms i tot quan tenia deu anys, ella sempre s'hainclinat cap a temes que a casa seva no toleraven: No sé,per exemple, sortia a jugar i tornava .desmanegada,despentinada i c~nsada. però contenta; o robava-pomes.-o;ja de més gran, es despullava i es tirava al mar per sentir­se lliure.

Algú més? Sí, hi ha' en Rafael, la Rosa ha estatinfluenciada per aquest d'un temps ençà, és viatjant i, com,ja sabem, aix.ò és el que es diu sempre que algú porta unavida fosca,ja m'entén, que va aquí i allà imainingú no sap.on para. Qui és? Ai sí, és el germà del senyor Llomer peròcom si no ho fos; miri, des de la mort de la seva mare, elseu contacte es va reduir a alguna carta de tant en tant (elseu pare va morir quan tots dos eren ta~ sols unescriatures).

Quan va ser ...? Ja ho recordo. Era l'aniversari dela Rosa ies preparava una festassa perquè aquesta estrena:vales dues desenes, un dia molt maco de primavera ~., i tant!,fou la segona aparieió d'en Rafael després de la llarga etapad'absència. Elsenyorestava indignat, treia foc pels queixals, .sempre ha desconfiat d'aquest individu,. li va intuir lessegones intencions des de la.primera visita. sabia que esvolia aprofitar de l'honorable· fa!I1ília i ell, el senyorLlomer pensava impedir-ho. La seva Roseta, )Jé, ara ja erala Rosa ... !, recordo que vaig mirar-la i vaig pensar-ho,duia aquell vestit groc que li havia fet jo, semblava tota unadona. De totes maneres li faltava quelcom a que agafar-se,realit~r les piles d'il.lusions que tenia errunagatzemades,fer com els nois de la se~a edat que anaven als concerts demoda i a fer excursions per la muntanya. No havia madurat

"prou, els senyors 'Llomer li tancaven tois els camins, laprotegien, se la quedaven. . '. El seu oncle Rafael tenia uns trenta-i-pocs anys.Durant la festa la va anar atrobar i se la va endur apassejar.La va deixar impressionada. Li parlava d'un tabac excitantque el feia sentir al setè cel, d'una música que se li posavaa les venes, d'un nou lleriguatge de· l'amor, d'idealsantireligiosos. contra la societat. Havia trobat el quesempre havia estat esperant, en Rafael era un ídol per aella.Moltes vegades me'n pariava. El senyor Alfons, enadonar­se que' faltaven ells dos, es va preoc~par greument, noparava de donar voltes a una frase que havia dit en Rafael

- -

----.----------_----..--

.. " -...:... ""

'.'

, .,.,~

-<fo

'.

, "'r'", ..."

" :,

, ', "

¡¡

tard ho vaig comprendre tot. Estàvem tots a l'església, elsdos nuyi~ davant.l'altar a punt dè rebre el sagrament quanél cap~llà ~a dir: "Si hi ha algú a la sala que estigui en contrad'aquest matrimbni que parli ara o que calli per sempre".Es va fer un silenci ple de tensió, em costaya respirar, Vaigfixar-me en la núvia, que, impulsada per una força intuïtivainexplicable, va tombar el cap cap a la porta d'emrad.a del'església i, efectivament, hi havia en Rafael:posat pacífici a contrallum..Ella va anar corrent somrient cap a ell i vandesaparèixer enels rajos de sol que entraven, Tothom es vaq.uedar illlmòbil, nipgú no s'ho esperava. Vaig veure perpriruera vegada el senxór Alfons Llomer realment abatutsense forces percontinuar lluitant, rendit; potser peneditdetot, no ho sé. ' , '

10 no l'he tornada a ve.ure més; sí que la·trobo a faltarperò en tinc prou pensant que segur que és feliç. Que anés?Vés a saber, a qualsevol racó del món, ben llimy d'aquíacabant aquest conte d'e fades"

, , Joc de Paraules - Lo Coll

'en aquella primera visita: "Aquesta neneta serà molt maca:més ehdavant ja la v:inc;1ré a buscar", Ell li havia respost:"Pobre de tuque rriai la toquis!" ,

, Quan els va veure torna'r, es va dirigir, cap al'extasiad11 noia ila va escridassar severament. No~a 'servirde res, ella havia canv~at, tenia una so~tid~, un camí oberti estava decidida. a seguir-lo, ningú ,no l'aturaria.

Apartir d'aquí totes va anar complicanlcada v,egadamés, Els tres mesàs següents vans'er de pàti~ent i angúniaper a mi. Ella es trobava periòdicament d'amagat amb ehRafael i els seus 'amits; organitzaven festes 'descomunalscada nit que passava, fumaveri aquell tabac, ballavenaquella música, parlavenaquell llenguatge, recitaven aquellsideals, Jo no dormia en tota la nit perquè els senyors rias'adonessin de la seva absència, li obria la poi-ta,quimarribava tan ,tard a: la matinada, li havia de posar el pijama,jo, perquè estava destrossada; potser hauria d'ha;ver aturatles seves accions però la veia per primera vega<la alliberadade la Seva pròpia presó, '

Una nit ... no l'oblidaré mai ... vaighaver de passar. "la nit a casa de la meva mare perquè estava"rnolt !mi.1~lta, 'li vaig fer prometre a la Ros~ que no so~tíria,'per9, maleïtsia! per 'què no em' va fer cas? Quan'vaig.'tornar al, c3:p dedos dies, el senyor Alfons va parlar amb mi: 'aquella mt vamarxar, va tornar al'hora:d'esmòtzar begu'da'ço,rilpletarnent,"parlantd'en Rafael, de les festes, d'unamic d'en Rafael que,"probablement l'havia deixat embarassada ..Quina una en va ~'

organitzar! Resulta que el pare va deCidir casar-la ràpidament'amb un tal Lluís Pargua per no perdre l'honor: n'n amic dela família, de bona situació e.éonòrnica que:ja feia'temps ql;lè'li anava al darrera.'Intel.lectual i estudiós', eila seinpre ha 'cregut que no té· ,sèntimems', d~ia que da'rrere de: laintel.ligència només hi havia una pila de fórinules i prou.La qüestió és que'efsenyor no sabia la !11ev~ int~~,.ven~ió enles seves escapades i ara volía que ni'ocupés , juntamentamb la resta del servei, de controlar-la i vigilar-la les vint­i-quatre hores del dia. No podia moure's de las,ev:icambra. ,

Vam estar poc menys d'un mes en aqijes"ta·'situaci.ómentre tramitaven el casament. La Rosa estaya.desespera­da, no s'ho pot imaginar, i li vaig concedit una trucada aen Rafael per explicar-li les circumstàncies.'Potset no vaig:comportar-me com calia, ho reconec, és que aquesta noia,la sento tan meva que no ·PJlc negar-li res, pràcticament lihe dedicat la meva v,ida, l'estimo com una filla i, com queella ho veu, sap. dominar-me per on vol.. Jo inte,nt~va

consolar-la però, pobra de mi, no sabia què dir.,.1i) tótal'estona cridava iplorav~ de ràbia; jo també ho v~ig passarmolt malament. '

Finalment va 'arribar el dia del casamênt,' tot est~va

sota control, no po?ia fallar res. La núvia aquell dia es ve~~,

molt tranquil.la ï relaxada, segura d'ell~ mateixa. Em 'vamurmurar quelcom: "El'príncep sempre salva la dam~ alscontes de fades" , No vaig reaccion~~, què significava? Més

....-.---........----------------- - ------------ ----..-... ----------------- ..

...---------------~

-

. ---- - ---------- --------

~----- - -------

~----------------- --~-------~------- - -- ..... :""7'!'~--~_

'..,

~,

...---------

~¡,,l'¡I

.3

J

.. -_.............._---..:.--~---------------- ........---

FLORS I VIOLES~-- -- ~-...,------------- - - -

-~- ------. --~-~~

Oriol Vila

OJlUOLADES

Genuna Guil\emJ'allais en trainAlo.rs est venu le contróleur11 m'a demandé le bille,lJe ne le portais pasEt iI m'a.fail payer

, ' Quanct jo suis descendu du lrain ..Tai tròuvé mon ami Pepin

Qui]oue auMilan F.C.11 m'a saludéEt jC'lui ai ditAdieu, mon vieux! .

Cèsar Je. sU'is avèc mon frère. No~s parIons de nos chosesNotre·pèr~ entre .Et me dit:"Qu'esi-ce que CU fais?"Je lui répond que rien'Et il me dit: "Rentre le chien!".Je·sorsJe regarde' mqn chienQui meut ia, queueEt 'òuvre.la bouche

, Jo le peigne avec des brosses,.9.u1 onrles poimes três grosses"Alo(s je.finis ,

" 'Et mon père me félicite., , Pep

Mon ami, je suis la drogue '.Je suis venue pour.détruire la vicDe beaucoup de jeunes gens ignorantesJe me suïs instruite dans les buillis et les boumsPour commencer je fais te vivreDehors du monde plein de problêmesMais le temps s'écoule, je commence à faireJe suis la drogue.Je suis venue 'pour détruireLe mop.de entiet:Ne m'importe pas que tu sois ~lanc ou p.~ir

Pauvre ou riche,,Je suis venue pour toi."Après un joint tu es à moiPour le reste de ta vic,

. . Je súis t~ maitresse,Tu es mon esclave.

Te desprecio, te odio y te,amo.Te adoro, te reclamo y le maldigo.Te acaricio como castigo.Aprecio que me hayas engañado.

Confundido en mi propia conclusión,libre sin ninguna opciónmarginada sin apen.as cazónalejada por mi corazón.

Engañado por un engañodespreciado por el afectadoamado a la vez que odiado,

No sé si te odio o te amote desprecio y te reclamote adoro y soy de ti herejeaprecio el que de li se aleje,

Juez supremo del amor,condenado por sentir,apenada en mi triste vivir,contenta en m'i feliz rencor.

I

LES ARBRES DE LA VILLEDans la vil\e11 y avait des arbresQui étaient tristes.lis voudraient que le printemps arrivePour f1eurir et être jolisMais le printemps n'arrive pasJusque l'hiver s'en ail\eEt iI emporte le froidlis voudraient que le printemps arrivePour t1eurir et être jolisQuand l'hiver s'en ail\e ,Les arbres commenceront à ficucirEt a être jolis!ls seront très contents.

Carnie Agullera

, ,

Il\I!\/l'?q.Olvídame, que té he olvidadodéjame, que te he dejadovete, que te dejo ircalla, pues no te quiero oir.

-------------------~-~--~---- ~ ----~...-........-.. "'"!~

~ ----------------------------- ------- ------------------.Tot va començar el matí de l'l de febrer quan els

despenadors de Cardedeu i les rodalies van començar asonar. En un: tres i no res, ens vam trobar dins l'autocardirecció a Puigcerdà. Vam arribar i un cop equipats vacomençar la nostra lluita contra la neu. Alguns monitors,.molt simpàtics i agradables. es van encarregar de dividir­nos en diferents grups, segons el nostre nivell. Algunestardes vam baixar a Puigcerdà on podíem nedar, patinar,menjar I comprar...

Després de diversos problemes per anar a la disco­teca, a la fi vam aconseguir anar-hi les dues últimes nits;tot i això les altres les vam aprofitar al màxim fent cadascúel que va. voler...

. Pel que fa a les nits de discoteca, la "farra", va sercontinua. Però sobretot l'última nit, que va semblar uita

. telenove1.la· latina-americana, entre plors, ratlles,.bor~atxeres.·etc. L'éndemà al matí no hi havia qui esquié.s;va nevar i lOt. El divendres vam arribar a l'iQStitut ambrigorosa puntualitat, on' pares i xicots/xicotes ens esperavenamb els braços oberts, encara que nosaltres només~'

pensàv~~ a tomar-hi'.~·

- ---- ------.--- -

r

El dilluns de bon niatíy;un'p'ujar a l'autocar,senSe ganes de dQrmir

\ i inoltes d'esquiar.

A les pistes vam arribari un qtònilor .~~ van as~ig'nar, .

uns cap amunt van ~nar ..i altres a baix es van quedar.

Tots a la neu esquiant,.'mentre d'altres anayen pensant.. .

què farien a la nitper treure'n un bon,prQfit.

El dimecres va arribar,i a la disco elis van portar,quan a l'liotel vam 'arribar

la festa va ·continuar.

L'últim día arribava'·i la gent es desanimava; .

però el dijous alerta gent!que la farra és perntaIÍlent..

Entre plors,rotllos i serialsvim mun~r un bon siçlral, .

i a l'hora de dortnirla jornada va sèguir.

I ja s<im'~ l'últim dia;i cap a é~s~ h~m de tom~r.-TOI$ '.lspares esperant,

ja estàvem arribant.. .A Cardedeu. vam arribar,tots amb ganes de tomar.

HABITACIÓ 103:Anna' CabotGiml Pont

Patrícia Tomàs.Rosa Cadena.'

~.......'-'"'"~--------- - ---- -------------...-_--.....

CARNESTOLTES---------------~ -. ------ ------- ------- -- -----".CARNEsTOLTES-93

Dimarts dia 16 de febrer.En sortir al pati, vaig.assabentar-me que no hi havia festa de Carnestoltes.Hihavia un grup que havia demanat convocar una vaga enresposta a aquesta actitud- negativa de la direcció delcentee.Jo, el primer que v.aig pensar era que amb aquestapostura no aconseguiríem res, que calia parlar de les coses,ja que som prou grans i civilizats. Tot seguit, d'entrel'alumnat, un grup de gent insistí en la necessitat d'anar aparl~lr amb el director sobre el tema. Jo, per curiositat, emvaig integrar en el grup.D'aquest grup espontani de gent,en sorgí la idea de crear una Comissió de festes percanalitzar totes les nostres inquietuds.En primer lloc caliaque tothom estigués infonnat i per això vam passar classeper classe per explicar els motius de la nos;tra existènciacom a comissió i veure més o menys el nombre de gent queestav~ disposada a disfressar-se. Una vegada els delegatsens portaren el nombre d'alumnes, el següent pas foutrobar-nos a la tarda per fer r' esborrany del programa deles activitats que faríem.

Dimecres, dia 17 de febrer.L' endemà, a l'hora delpati, en reunírem elS delegats i el direetor.Aquest últim,veient que la participació era majo~itàrja i' l'esborrany delprograma era digne, va acceptar fer la festa ..

Dijous dia 18 ~e febrer.Aquest dia totho,!, estavainformat. A la tarda, un grup de la Comissió ens vàremquedar a preparar "la torre encantada» i altres llocs.

FINALMENT LA FESTA!!. .

Divendres, dia 19 de febrer.Tots els que éremmembres de la Comissió estàvem molt nerviosos, teníemmolta por que les coses anessin malament.

Aquell dia alguns alumnes, en arribar a ¡'Insti,anaven a canviar-se de roba, altr.es, que venien disfressatsdes de casa, prenien el tallat.

A les 8'30 arribà ~l Rei Carnestoltes, però algunsalumnes no'se n'adonaren i una mica més tard van iniciar­se els jocs: "concurs de titius", "la torre eñcantada" ...Laparticipació, sobretot en aquest últim,va ser total.Vamhaver d'allargar el temps i tot.No és que a la gent li fes gairepor, però s'ho.pas.saven d'allò més divertit i sortienblancsde farina. Simultàniament, a l~ sala'd'actes es celebrava unconcert del grup "Barra Lliure-.

Aproxim~damenta les 12 hores va començar el ball,on els alumnes ac~baven moll suats:A mig ball es vaefectuar el Concurs de disfresses on hi va·n participar elsalumnes sota les modalitats d'individual o per còmparses.ogrups. . ,.

De debò, vaig quedar bocabadada de que tot anés tanbé, que tothom hi participés d'una forma tan intensa. Senseaquestes ganes de fer festa, no hauria estat possible.Somuna canya!! .

Espero que la diada de Sant Jordi, surti millorencara.No esperarem [¡ns als últims. dies per ~untar-la.

lI·l'I

i,!

,..,.."..--.-,-.............---~---~------ --- -- ----"-'"'"'- -""!!' -..

* ---- --------- ------------------ ----------- ~- - ----~

GUANYADORSDELCONCURSDE DISFRESSES

Dilluns, 22 de f~brer.Aquest mateix dia es vandecidir els guanyadòrs del concurs; tot i ·què per motiuseconòmics no van poder obtenir cap regal.

COMPARSESIr premi: CASAMENT (3r E)2ri Plemi: HIPpiES (2JÍE)3r premi: ONA. (COU· C)

INDIVIDUALSli premi GALETES MARBÚ (2n D).2n premi PETRI I FANTASMA (Conserges)3r premi DRÀCULA (3r B)

. Laia Boada

ALGUNS RECORDSDilluns, 22 de febrer.Tornem a la feina.Aquest dia

tenia classe a l'aula de la torre. Quina gràcia em va ferveure l'esquelet del Seminari de "natus" a la porta esperantamb el cap al revés, un braç sortint-li de la boca·.Un copdins de l'aula, m-'hi vaig asseure, vaig trobar que la cadiratenia un ou empastifat i en mirar la pissarra vaig trobar-meamb una gran·obra d'an avantguardista, també feta amb unou, r ., ~

A partir d'ara, cada dillus faré memòria d'aqúesfcarnestoltes, un dia en què vaig aprendre que parlant la gents''cntén, que no cal arribar a cap actitud radical, com unavaga.o res de semblant.

FESTES:' .

Pepi. ex:àlumillÍ .

Mentre estava ;'estudiailt':.ïa.llitJreta d'anglès,em·va venir una idea...Vaig passar tulIs flllS·a arribar a una.:.· tenen:una·pintàd'empollons!·pàgina en blanc;i apa,! em· vaig·· afegir· al "club dc·: . Per què,sabeu? si no· hi ha festa es fa classe.reanimació" de la revista" 114 d~:7"~ Sfgenl.Que .des de·· .. . També es podria enfocar un altre punt: .fa uns tres anys '0 més,ert 'cada nÚJl1er:o,publit:a~.113: sortit .' .,' En la primera pl,lblicació de la revista "114 de 7"un estudiant· ~lient que ies festés de .l'iÍ1stitiJt d'abans diaqu.estany,en la qual es parlava de ¡'amor,sexe... hi haviaeren més mogudes·que les d'ara,.:- ." . . .~. ,:article. on es deia una cosa aixi:que ~i tenies

No em refereixo al fet qu~ capa a~y 's'hagi. de . e~perlèQcies"amoroses a l'institut, quan fossis, gran,guany~r en. grau·,de "mogudesa" de'la'any anteri~, sinó' recotdaries l',institut ~~m el Hoc On ei van succeir aquestsque, ¿oi que te~ ·amics/gues a l'escóla?¡,üi 'l,ue passés." fets. . . .estones divertides· amb ells?¿No en· tens próu d'estudIar. Però, quan sòlen passar .:aquestes experiènciesa casa a més de i';shores dedasse?¿Doncs per què no pots . amoroses?En festes de l'institutl· '. . ..tenir un dia sense haver d'estiu atent al prof.ssor i passar '. Llavors, si no hiha ies festes t"idlcjopals (castal)yada,les hores amb els teus companys/es d·'una.altra manera?' . carnes\~ites,' Sànt .Jordi,. dies..cultur~l.s;;J;' aquesta gentDONCS FEM UNA FESTA! .... '. s~hau;à de cónfonrúir amb l '''èarripad''iiii:any, l'esquiada

Però(ara ve. el. rotllO)cles de.·fa uns 'anys,quan ·es . l'altre any"; el viatge .de fi. de·cúr. aI!ultim ;lf\Y,o bé,feia una festa,la gent ja no hi coLlaborava: . .. còmbinar més velÍades .estudi i relacions.(1 així poder

- alguns es quedaven a·casa, .' .. recordar els seus temps de l'institut de batxillerat de- altres "s'apalancaven" al pati. Cardedeu).'·- i, hi havia gent que marxava del recinte escolar, ", Simés nO,no ens engaQyeni.Quantsex-aluf!ÚleshanPotser alguns tenien ¡'excusa d~dirque·le.s act!vi~ts, participat-:en el "club de rearüInació" ,escrivint a ja'revista

que es feien eren' "penoses" .¿Però no ·creieu :que si ·els . "114 de 7"1 Senyal_que:tenen bons reçords de les festes queorganitzadors sabéssiu que tots nosaltres pani,iparíem feien ells a.l' fuStitut. Que, per-cert,si S'h() passav~h bé eraen'aquestesactivitats(que si no pari!cipes.~nla d~8-9,ho ... pe.rquè se les preparaven.(encata::que potser a ¡'últimras en la d' 11-12) dedicarien més temps-i·· preparar-les . moment)i ho feien amb gancs.No corri ara;que si no ens hoi no serien tan "penoses"? " preparen o n~ enS hi obl!81:Ien. nb hi col)aborem. ~ ,

És lògic qtiesempre hi haurà algú qui no Ií agradÜ1,o . _que aquell dia precisament no estigui d'humoLPerò queaixò passi ai 80% dels estudiants a livegada., .és que tots.--- -------:------------ ----.--,.. ,.,

- ---------

- -- - -.,..----------..

.~,... l6\l~""

tl.lflO·S:

e" \l.l'li,'0<'

!'1)\ltlO

--- --

Alguns miraven més enllà,' com si en un futur~sti&uessin destinats a ocupar càrrecs importants.

Hi ha qui va decidir, aprofitant la bellesa del camp,aprofitar aquest temps per dedicar-se a la recerca d'ellmateix. . .

Hi ba algú que.aprofità millor el temps, aprenent acuinar i preparant-se.per aun matrimoni que esperem siguiventurós i feliç.

Altres, de Í3n ocupais, arnb prou feines tè;;¡én te~psd'afaitar~se, "-:. .

, Uns no van tenir prou amb fer- ne una, sinó querepetiren I en feren tres.

-------------------------------

I tu, QUÈ VAS !fER A LAMILI?

~---- ----------~--------- --. ---------------

-"'"'~ ---------- -

--

,PER QUE SERVEIX LA MILI?

Malgrat les llengües viperines, no tothom ha perdutel temps fent la mili. Us en donem dos exemples:

a) Qui va tenir'¡¡' sort de ser destinat a l'Àfrica, vagaudir de 1a possibilitat de treure's el Carnet de'ConduirCamells, absolutament imprescindible en època de sequérape'rmanent.

b) Qui va aprenare a tocar el tambor, ara iél'oportunitat de treballar en el món de la publicitat,substi!Wnt el conillet de Duracel quan aquest ja està fins els~brots de tocar aquest instrument.

.,

./ .

. .....:., .

-- ---~ ---

< ."

~--~-----~---~-- ._------- ~--

. . -(. l'.' :,. ~r. :).~ -i··)'';.~'·; '":~\...... . ....Uns. alt~es, per raons.. físlq(¡e~ eVIdents, 11.0. ~en!~n

, • I, .,'- :.; '.' '.. , • J. _:.. .. .::~ '. . ~!l.)aspiracions tan elevades I cOlnb~~l~n l'.avor-r¡..rneht posant-:.se fins al ~ul d~ cubate~ ,d~ "~~1~p~X?"'.', ::'," .'.' "._ "~. ..

., .' '.

r-'.

~ :

~...,,ihumanes, l'erosió s'accelera, amb unes consequencies

desastroses. Es calcula que durant els 8 anys propers elplaneta perdrà quasiuna tercera partde les terres conrreablessi la minva dels sòls continua com fins ara.

A més de proporcionar fusta i altres· productes, elsboscos fan una funció vital en diversos processos -moltimportants per a l'ésser humà. Influeixen en el clima locali racional, contribueixen '3. subministrar aigua dolça. Elsboscos de les conques hidrogràfiques tenenuna importànciaparticular, perquè protegeixen la coberta del sòl i eldefensen ddes inundacions. Els estuaris i els manglars ialtres zones costaneres humides proporcionen nutrientsrics i abundosos, dels quals es calcula que depenen dues'terceres parts. de les pesqueres mundials.

Avui diff aquestes pesqueres es troben amenaçadesgreument a nombroses regions. del mÓI;1, a· mesura qu.e lacontaminació i les diverses foimes de desenvolupamentindustrial van degradant i destruint els hàbitats d'aquesteszones.

FONTS D'ENERGIA

El mónésaddicte al petroli. El petroli mou l'economiamundial.

Cada vegada se 'n'extreu més. Al ritme actual, elpetroli durarà almenys entre 40 i 60 anys més.

L'OPEPés l'Organització Jo Països Exportadors dePetroli, que produeix 25 milions de barrils di~ris (1 barrilequival a 159 litres) . .

. Cada vegada que cremem petroli, contribuïm a ladegradació del planeta. .

Les centrals nuclears fa ja 40 anys que existeixen isembla que seguiran existint.

El gas natural està assumint a la perfecció el paperd'energia de tranSició. Hi ha molt gas natural, comahúnimfins a 100 anys.

El gas és la foni d'energia més volguda pelsecologistes. Actualment el gas és molt més car que el carbó,i seguirà pujant si augmenten les demandes.

L'energia hidràulica és l'energia més utilitzada. Nocon t~ina. és renovable ï permet certa autosuficiència enels països (.on no escasseja l'aigua. . .. '

'LéS reserves de carbó són més grans que les de. .qualsevol al·tre.combustible. Avui hi hauria carbó renova­

. ble amb els actuals sistcmes. L'electricit~tproduïda apartir

. de la combustió de tarbó és la més cara, .L'energia solar és un sistema que no requereix cap

manteniment, ni produ~ix el més m~nirn impacte sobrel'ambient. . .

.L'energia eòlica dels molins de vent consisteix en latransformació de l'energia del vent enenergia elèctrica. Labiomassa és l'energia del tercer món, és la font d'en;rgiarenovable i I1,1és utilitzada, .però menys coneguda. Es unrecurs renovable. Consisteix a·cremar llenya.. excremen~

.d'animals, etc. Núria i Marta

ECOLOGIA

POBLACIÓ-ECOLOGIA

L'home necessita una atmósfer; per fi respirar ,¡'existències d'aigua i d'aliments", aixCcóm de dispositius

. ,,, per'a l'evacuació dels residus. . . .En" la "nau espaCial" que és la' terra", e.1s sÍstemes

vitals més impo~tants que submil).istren aquestes cos7s só~l'agrícola i fores~al, així ~o~ ~ls ecàsistemes cos~aners 1

d'aigua dolça. .Av~i aq~ests ·sisteI11es. es tro~en seri.m¡a~ent

amenaçat.s. . '.. . .Les teúes. còru-eables d'arreu del món actualment·

aba;ten unS èàiÓ;ze ;"l1ions de quilòmetres <iuadrats,. l, .enc~ra qu~ és pos~ible de duplicar aquestisúperfície,. unabona part del sòls millors ja.sÓn conreats. D'altr~ banda,la urbanitiaçi\l priVa l'ag,icultuia ~e ~ri~s superfícies deterra d:¡Jna·qualit;lt exce¡.]ent. .... _._,,_'

. En elspaïsosdesenvolupats l'avanç de laurbarutzaclOsuposa, per à ¡'agricultura, un¡¡ pèrdua anual d'almenys·,tres mil.quilònïetres quadrats de camp de. conreu.'. La terra és ~ sistema vital d'una impprtànciacabdal. i:erosióque pateixés unprocés ru;turaÚ¡ieèmànèflt:

Si no hi ha un equilibri entre la terra i la vegetació,com pa$sa sovint, a causa de la descurança en les activitats

Doncs sÍ.. es veu que aviat farem nosa: últimamentla població va que vola.

Hi· ha qui 'pensa que caldria posar-hi un. controlrigorós imolt vigilat per dificultar l'arribada d'immigrants·clandestins.Això·és una solució força racista.

A més, com més població més mecanitzades han·d'estar les coses per haver-hi més productivitàt.Quan mésaugmenta la població més es redueix la proporció derecursos de què disposa cadascú. L'explosió demogràfièacomporta una despesa ecològica:En ·.e1s . païsossubdesenvolupats encara és més costós ja que es veuenobligats aexportar-ho tot a baix cosUant el que produeixencom la flista i els minerals. .

Per altra banda no es fa gran cosa per evitar ladesforestació causada pels pobres que necessiten terres illenya ipels rics que destrueixen la selva perfer-hi pasturarllurs ramats. .

Però'no tota la culpa és dels països'subdesenvolupatsja que els altres en són tant o més culpables.

'Siguem una mièa capaçqs de parar, cadascú per laseva part, la destrucció del mè&i ambient. .

Montse' Vjadé - 3r. A

AL RITME A.CTUAL UN TERÇDE LA TElmA CONREABLE

HAURÀ iDESAPAREGUT"'D'AQUÍ A20.ANYS

.- --------- - - - -------------- -- - -- --- - -~ ------

'. - _., --. . -

Olga Granero

LA BICICLETA;'.. , - .

. Ei, òò! No, tiola, no passis de 'pàgina pensam queserà una c.onya <i'artic.le. Sóçjo,Ia Míriam, i et vu,l! donaralguns c.~[isells. No. etpc.nsis que. c.omençar~ a e:~'plic.ar­

te'n històries i rotllos per l'esti!. Ei! Què fas·aquesta <arpa?Podrí~m ~nar ~ do~ar un volt a'mb bicicleta. Diúen que va~olú)é.l'j; c~i q~;~òrt¡s una Moun(aiñ-~ik.últim model.Pots agafar aquella, la més tirada que tinguis per c.asa: Aixòsí, 'abans de sortir de cas infla-li les rodeS, 'que d'<Sprès jasaps el que passa! .

A més a més utilitza la bici pc.r millorar la qualitatde vida dels ciutadans i respectar aquesr enLO~rn FIue tenimtan cardat.

I que més voleu quo. us expliqui? ens dónal'oportunitat que tots desitgem, de poder lluir-nos.al'estiu. . o." _"0 .- :~I.; .

I deixem-nos d'aquests productes que venen.a lafarmàcia que a la que deixes de pcndre.'ls,-:.•l;quedes unaltre cop igual. ' ,'-

I bé, acompanya'm, no et rovellis, ja veuràs: ens hopassarem de cony~!!!! .' . " . ~

,; ';..Míriain

Bl!:LLESA i ECOLOGIA

Segur que quan comença.3 arribar l'estiu et preocu­pes de la teva cara i del teu·cos en' general. Doncs per' a totaixò tens una extensa gamma de productes naturals que sónmolt favorables per a la teva pell i no porten componentsque resultin perjudicials a la natura. . . > - J

Aquests productes estan composats fonamental~ent.;

per olis essenc.ials de plantes i d'extractes vegetals i tambéde fruites. "

No s'utilitzen les espècies vegetals que estiguin enperill d'extinció si no és que la marc.a dels productes eñ téun cultiu propi.

Molt sovint hi ha minerals en aquests productes jaque la majoria d'ells tenen qualitats que s6n avantatjosesper a la pell.

No és freqüent que tinguin componentsanimals,només aquells que no els suposin cap sofriment.

Així, doncs,si vols mantenir la pell sana i al mateixtemps mantenir la terra sana,aquest estiu Ci durant .toll'any)faries bé comprant aquests producies. ·Col.laboreI)1,tots, a conservar aquest món. .

'"

-"0

- --...,..----:""" -~~ ------- - ------.-. -." .:-_"'!"" - - --- -_.~-.

----- --------------------------- - ----- - ------------- -.

1¡

r.,1,I

j

JPili

"

.-.:-...

LA DESFORESTACió

ens treuen la pell...caput!M'enteneu, oi? Doncs, per què la tocada de c ... la

fem nosaltres?! Si no ho volem per nosaltres, no ho volemper ningú.

Sabem a quin punt arriba Ja nostra masaçre? Doncsa que cada any 20 milions d'animals sÓn caprurats i 4Qmilions són criats en granges per aquesta fi. En aquestsllocs solen morir enverinats, amb gasos o bé electrocutats.Quina fi més "dabouteiJ." !lo? Unes dades interessants peradonar-no-el1 és que per fer Ull sol abric es necessiten:

- 200-400 esquirols- 30-70 visons- 26-34 càstors- 60-70 mofetes- 6-10 foquesAixò aviat semblarà "la Matanza de Texas V".

Abans d'actuar fem un pensament de solidaritat.MODtse Viadé - 3r. A

Laia Boada - 3r A

. ~~''''','i@Il!,

,"

'I

". - ~

És trist veure com s'estan destruint els recursosbiològics de la terra, jaque des de l'aparició de l'agriculturanomés queden les 2/3 parts de la superfície que hi haviaabans de boscos i regions arbrades.Hem de saber que elsboscos són importantfssUns per a la salut ccològica ieconòmica de les nacions. .

La causa més important de la desforestació és latransformació de terres forestals en terres cultivables o en

Quina passada, no? Pensar que nosaltres anem a les llocs per construir,hi edificis.botigues demanant roba "d'autèntica pell", no volent ser Un exemple d'això seria el que ha succeït amb elsestafa.ts, i som nosaltres els que estem estafant a un seguit arbres que hi havia darrera de l'institut.Els han talat sensed·animalons. dcmanar l~opiitió de ningú:Han demostrat que prefereixen

Parem-nos a pensar un moment: imaginem-nos que obtenir beneficis abans que respectar Ja natura.uns éssers molt més grans que nosaltres aprecien la nostra Crec que si no ens conscienciem una mica de lapell tant per vestir-se de vint-i-un botó, com per fer soras, gravetat del problema acabarem destruint-ho tot i quan ensetc.. iens estan perseguint iposant trampes peraconseguir- fi' adonem, ja serà massa tard.nos-la. Oi que seria una gran tocada de co... ?? Perquè si . --,

r-i:.",. }~r.:."",; > ~•.f,,';;),..,- 0,' 1 .....:\.-

;.~.""'~' .~. ~.,.. ,,.;.... , '". I ~. 'I-':";; Sl ....l. ,.

" ~. :. .. "':::'f~~" ;;iI .' ..;i1.~ t: . -"1.'~.') ,. ~.".

':~. ¿

, ;,"1(' 'I :'. ..... .. ".

LA PELL COM A JOC

PER QUÈ LES EMMAGATZEMEN?Bé, per descomposar-les és necessari un aparell

especial que és molt car i només el tenen a Suïssa. Quan laGeneralitat en tingui moltes decidirà si surt més a comptecomprar un aparell per descomposar-les o enviar-I.es aSuïssa.

Perquè us en feu una idea, a Sant Celoni es recullen200 Kg. de piles en un mes. QUÈ ESPEREU ACOL-LABORAR-Hl?

Segur que 50 vegades t'has preguntat què passa ambles piles. Qoncs bé, després de llegir aquest escrit.esperoque no et quedi cap pregunta.

Les 'piles contenen metalls, els quals són moltcontaminants. Per evitar aquesta contaminació cal separar­Ies de la resta de la brossa.

Darrerament les botigues estan plenesde contenidorsespecials, en els quals podem llançar-les, i despréssegueixen un procés.

La creu roja passa per les botigues a buidar elscontenidors, un cop fet això truca a la Generalitat.que lesva a recollir i de moment les guarden.

EL PROBLEMA DE LES PILES

, .

INTERCANVIS', -----~--------~......---------~--...-_---..,-.------.---.

iNTERCANvI AMB LONDRES~,...:; ....X: i <.'~.....-.', .. . -" . .' .~

, El passat mes-de setembre' ens vam desplaçar· a,r.;,~cÍre;ung~p d'~I~ne~ de,~r, deBUP iduesproiòssores(Graciela ~teban i Mercè Travé). Vam anar a l'esc.ola

,Twyford High School, de Londres, i això,va'ser la primerapart dO'1'intercanvi. Aguósta esc6la~té ~Ill,ñmè.s de}~.a 18anys i és una mi~a més gran que el nostre· Institut. Estàsituada en un barri de Londres .que ens va. agradar força,té uns patis molt macos i molt cuidats. Dur~t.el mes defebrer ens van .tor{lar la visita. Aquesta és una entrevistaque vam realitzar a'algunes alulT\l1es de l'intercanvi.

-Sara Grant-Vest-Car,olyn Mons,a-Nola Warters

Què us ha semblat l'Institut?Hem trobat que l'Institut és gran i molt ?lferent del

nostre. El nostre los'tirol és rné~ net i no hi ha-_pinta~~s ~ lesparelS. ,

I els alumnes?La gent és molt oberta ¡m"lt boja,.

Us han agradat els pobles ~~ heU estat?" . 'Sí, els pobles sÓn maco~, 'pòtits i silenciosos.

I els nois?Sincerarneitt, són mé.s mac;6s ~ls nois ci'Angraterra~ .

però són diferents dels d'aqilí. Els pois d'aqui amb 16 i 17anys són més madurs que els d;alla a àquesta edat.' .

Què us ha ag~adatmés de Bàrceiomí?.~ Pedrera 'j la Catedral,.'

Us agrada la matxa?La marxa~ en~ ha encantat, de veritat.' Els bars són

diferents perquè alia tanquen molt d'hora i aquí·n(>. Hemdisfrutat d'allò més, . , .

".', .

:"

."

..

. "~o

DESDE STUTGARt·

Queridos colegas y amigQs, después de la ajetroadadespedidÚn .Granollers la .terísión bajó con la ayuda de losèaramelos· de Xay·ier. El ambiente se calmó durante la

: :noche auriq~e no el 'sueño, que ~ue~e pasaran là noch~{ enseis Ijteras yel resto como pudimós. . .' .' ..

O~ agradece!TI0s estos días inte'resantes que tíèmos-pasada con ·Yosotros que hà sidó .uoà experienèia: muyposi,tiva. tapto para los alulllllo~:ç.0mo para nosàlràs. ·En el

..viaje·s61()se·h~òídp los .coin¿rita·~io·s dè las' experienciasy 3venturas que han sucedio9,en estos días. '. '," .. . ¡;¡xpresanios, un airadecinli~nto.,especial a los quefuer6n a buscamos',a l(eStaèiÓ.n y {los "que nos aèornpa-

'Mean ~n las·ex~uisiones. . ." '. -~.' . ~

,Muchas gracias ¡,or 'todo y.esperatnos vernos muypronto. ' . . ' '

.', ,Max

'!""_-----------..-.-_~

p-.I .

i QUÈ VOLEN AQUESTA GENT?

AQUÍ TENIU UN RECULL D'IMPRESSIONsD'ALGUNS ALUMNES DE COU SOBRE EL QUE HAESTAT LA SEVA EXPERIÈNCIA COM A ALUMNES,

I-"A menuda pienso que no nos preparan paraconseguir buenos puestos de uabajo, sina para ganarpartidas de Trivial. " (Bermu)

2-" ...en l'educació no és el·si~tema sinó el professoral que té \illa veritable influència sobre l'alumne" (MartaCamps)

3-" Quan parlem .de violència en l'educació no enspodem només limitar .a l'educació rebuda a l'escola sinótambé 'a l'ambient familiar" (Cecília López)

4-"... els professors juguen a vegades amb elsalumnes, a~b les seves notes segons els seus desitjos. "(Meritxell Iglesias)

5-" La gent som tots diferents, ens podem assemblarmés o menys, però no se'ns pOl medir atots amb el mateixparàmetre i molt menys classificar-nos com si fóssinbotons" (Queralt)

6- "Tothom sap que el saber no ocupa e.spai, però peraconseguir-lo cal ocupar molt de temps" (Marta Giménez)

7-"Els alu\1Ules són. víctimes innocents d'aquellsque no saben fer classes, però que gràcies a aquesta canyade sistema porten e~.títol sota el braç" (A. S)

8-"Muchos estudiantes sufren la denominada vio­lencia psicológica, método empleada por muchos profe­sores para humillar al alu\1Ulo" (Alfonso Moreno)

9-"Els mestres han d'ésser persones que no deixinque' els seus problemes personals, les seves tensionso preocupacions influeixin en el seu treball" (Julia Lozano)

10~"Totprocés educatiu és violent, tot aprenentatge.és dolorós (?)', el sol fet d'educar obliga a reprimirconductes indefinides amb la consegüent violència" (JordiCollet).

,/

,.

,

,

--..........._----'-T

I-~¡ÈL INSTITUTO ES COMO UNA.MANZANA

QUE ESTA SIENDO COMIDAPOR UN GUSANO ...TODOBEVAPUDRIENDOPOCOAPOCO:PAREDESQUE Sp LLENAN DE TINTÀ COMO UNA CARTA Y

· ".'.' QUE VAN PERDIENDOSU CUALID:AD,DEPA:REDASFALTO QUE SE INUNDA POR LA BÀSURÀ·SÓLOPOR SER ESTATUAS, POR NO PERMITIRN0S UNSENCILLO GESTO.. PERO NO ES SOW'ÉSO TAN- - 'FACIL; NO ... NO ES SOLO LA PIEL DELÀ MANZA-NA LA QUE VA DESAPARECIENDO, TAMBIÉN SUPULPA, SU CORAZÓN.

HIPOcREsÍA ENTIlli ALUMNOS Y PROFESO­RES, PROFESORES Y ALUMNOS: ÀLUMNOS YALl!MNOS, PROFESORES Y PROFESORES (NO ESDIFICIL VERLO, AUNQUE PAREZCX MENTIRA ES. . 'CUESTION DE FIJARSE UN POCO)"SALIMOS DECASA, CADA UNO' DE NOSOTROS, Y NOS PONE­MOS LA CARETA, EL DISFRAZ, ADOPTAMÒSOTRAS IDEAS, OTROS "GESTOS" .. : CONOCEMOS

· A LOS PROFES Y SABEMOS COMO TRATARLOS: ACADA UNO UN PAPE!; (UNA SONRISA, UNA'PRE­GUNTA, UNA RESPUESTA...) :bUDO QUE ELLOSNOS CONOZCAN A NOSOTROS PERO SI 'ES ASÍ, .PUES ¡LO MISMO!; AUNQUEELLOS CREAÑESTAR .SUBIDOS EN UN PEDESTAL, SER OIFERENTES...¡JA! ES FACIL'CAER PE ÉL. 'DE VEZ EN GUANDOSURGEALGÚN "BICHITO" BUENO; TE TRATACOMO LO QUE ERES: UNA PERSONA YENTONCESAPROVECHAS; GUARDAS. EL DISFRAZ Y LA CA­RETA PARA OTRA OCASrÓN Y SI ÉUELLA TAM­BIÉN LO HACE, HASTA PUEDE SURGIR UNA AMIS­'l'AD (DIFÍCIL DE CREER ¿VERDAO?) .

NO ESTOY ORAMATIZANOO, ES LA REALI­OAO, ¿NUNCA OS LO'HABÍAS PLANTEADO? BUE­NO QUIZÀS SEA UNA PERSONA RARA ¿I QUÉ?ESTA ÚLTIMA ESPECIE SUELE RELACIONARSEENTRE SÍ ("0I0S LOS CRÈA Y ELLOS SE JUNTAN¿NO?) Y C01v!PARTEN CUALIOADES. "LA EXCEP-CIÓN TENDRÍA QUE HACER LA NORMA" PEROHABRÀ QUE CONFOR MARSE. PUEOE QUE A LOSINGLESES, FRANCESES, ALEMANES, GRlEGOS,LITERATOS, FÍSICOS; QUÍMICOS... ESTa NO LESI!'ITEREsE PERO CREO QUE NO ESTARIA MAL

. QUE LO SUPIESEN PLATÓN, PITÀGORAS,· NAPOLEÓN y. PISANO PORQUE SON ELLOS LOS

"BICHITOS" QUÈ SE SALVAN.

---------~

----~-~-~-------_--__-w_

........-----

---EP, NANOS!QUE AIXÒ S'ACABA!

~-----~-

'~_.......- ........---

.. - -- --- --------------------------- ~_-----------. --

NOTES. D'AGRAÏMENT.' ....,.:

.~---~.~~ ~ ~ -, . , '

. La iuntaDirectiva de l'InstiUit d~ Batxillerat <leCard.edeu,àixí' ~om el coÚ~CiiU.:ge:professorS, 'alumnes,

o 'expr"';en el seu.. rri~s profund 'agrajment a·l'empresaIntermas, inol! eSpecialment al senyor AI~ertFort, consellerdelegat i pared'ex-aÍlimnes, per la seva donaCió al centrede 950.000 pesetes,i¡ue es dedicarà a l'adquisició d'un

: vídeo-projector. o

....'\

. "; ".

.. .;..

..

,.

9- Segurament per això un 95%'de noies acceptariaun noi o una noia immigrant ala seva colla i dels nois nomésun 77%.

10- Hi ha diferents motius pels quals una persona espot declarar objector de consciència. A la nostra preguntacentrada en si es declararien objectors per avançar en l.acultura de la Pau, van contestar que sí; que objettaricn un86% de noies i ~omés un 43 % de rióis. caldria esbrin':'-­ne els motius ...

11- Quasi la totalitat de noies (97%) i de nois (93 %)creu que es podrien resoldre greus.problemes com la fam,la desigualtat ert el tercer mÓn i qüestions d'ecologia si esdestinessin per a aquest fi els diners que es gistf:n" enarmament.' ..

. ". 12- Un 83% de noies i un 78% de nois'pensen <juevitl la pena que existeixin moviments ho violents ipacifistes,

13- A la pregunta de si creus que un esrudiant de 3rde BUP pot treballar per la Pau, el 88% de noies ¡'el 71 %de nois han contestat que sí. Ho concreten de la manerasegüent:

-. CoUaborar en inoviments pacifistes des d'unaactirud personal.

- Objecció de consciència'- Treballani per l'ecologia i el Tercer Món.

Si voleu. dades més concretes dels resultats del'enquesta, els. trobareu a la Coordinadora per la .Pau deCardedeu. També hi pots !robar informació i maneres decol.iaborar-hi ..

Tels. Esther 846.15.59Rosa M' 846.08.48

Coordinadora' per Ja Pau de Cardecl~u

.', .

La Coordinadora per la Pau de Cardedeu va elaborarúna enquesta per esbrinar què en pensen i què en saben elsalumnes de 3r de BUP de l'Institut de Cardedeu ~obre lal'Cultura de la Pau".

Aquí en tenim els resultats: ;: ~1- L'ordre d'interès de niés a menys sobre

problemàtiques socials és el següent: Ec~logia, TercerMón Racisme, Objecció de ConscIencia, Cursa, "'d'Armaments i Manipulació de la Informaclo.

2- Els personatges més cpneguts són, per aquestordre: Sting, Gandhi, Martin Luter King, RigobertaMenchú, Petra Kelly, Pere Casaldàliga iVicenç Flsas (que

no és gaire conegut) , .3- Les instirucions més conegudes son UOlcef,

lntermón, Greenpeace, Amnistia lnternacion~l, Jus~ci~~.Pau, Coordinadora per la Pau de Cardedeu I Assoclaclod'Objectors de Consciència (AOC) ..

4- A un 88% de noies i un 81 % de nOIs els preocupa·la violència en el "món". ~.o .' •

5- Un 88 % de noies també crcu que hi ha violència.en el seu "entorn';, mentre que només un 75% de nois ~o. ., .creu. . . ,

6- Els llocs on trobem més violència s<ín: Mitj~ns deComunicació, "Skins" ¡. altres 'bandes juve~Is, raéiSme;..delinqüència, esports. " ...

7- La majoria d'alumnes .creu quc .e1s mItjans de.comunicació no,ens expliqJJen tota la v~titat, unes vcgad~sens l'amaguen i d'altres la manipulen.'.' . . ..... ".

8- L'augment del racisme en el món preocupa a un.91% de noiesia'un 75% de nois. . . ..

L'INSTITUT I LA PAU

~----------------- - - - - - - .. . --:- - - - --- ---~_.-.....----...------

"-,,, '

, , "

" ,

LL I B R E SD O S

Per demostrar que la nostra'revista pot tenir el ressòque no g~udeix a casa nostra, vam presentar "1/4-de 7" ~lconcurs "FEM LA NOSTRAREVISTA"perapublicaciqnsescolars, convocat per l'ajuntament de Barcelona, elMuseu d'Arts Gràfiques' i el.iliari "EL PÉRIODICO DECATALUNYA". .

Per al'entrega de guardons ens van convidar a unapetita festa al POBLE ESPANYOL de MontjUÏc, el dia 27d'abril. Al voltant de les 12 hores es va donar pas allliurament de. premis i, ves per on, a la nostra revista licorrespongué el 3r. premi de "Disseny Gràfic". .

114 de 7

Darrerament. el mercat editorialcatalà ens ha qorpres ambl'aparició de dos llibres, èlsresponsables del quals· són' dos delsprofessors del nòstre Centre~'

Enhorabona: FINA DANTI i'PEREBALANYA

UNA SORTIDA PROFITOSA, .

VISITA AL DIARI AVUI

UNA VISITA A HOLLYWOOD,

,; .Avui els membres !l'aquesta revista" lj4 qe set" hem

anat a Barçelona a ve~re com està mUntat el diari «~VUI" .feníem la cita a les tres i hi hem entrat puptualment.

Primer un· no~ (l'Àlex) ens ha explicat tot aJlò relacionatamb les seccions del diari. També ens ha explicat el paperimportant que juga la publicitat dins dels mitjans decomunicació,

. Més t~rd una~oia (la Marta) eI.lS ha ensenyat l'edificii el llocs dc treball de cada reporter., A.''I'AVUI"_hitreballen 180 persones, seixanta de les quals són reportersi c¡¡da un té. la seva e,specialitat. També ens ha explicat dequina forma arriben les notíci~ a reeJacció i c;om s'elaboreni es. modifiquen. .. .... ~, .

.Quan les notície~ ja estan classificades i··llestes ~s

dissenyen els full~ de "iari, un aun, iqifj:rent¡neni.qJ,da dia.Després l'envien a Barcelona, on és imprès arnt:>,una

. màquina·.molt mqderna rnitjan<¡ant ,fatjos ultrayjolats ..Quan el diari està llest és transportat a tqts els 'llocs

de venda, ({'Ha·estat undia Mraçl~ble, i hem sigut mO,lt bons nois.

. ,NOTICIES

rI

\

,;¡"ï

, !

\ ,'l':~ r.

..'. ~

]. Y.Foix

.~.Ediao acura de Fma Dand,

",

EIS r-.1USUI.MAN$ A CATAUlNY(;1,-11'\1

Nacho i Laía

.Després de l'assistència. al lliuramentdels premis"FEM LA l'iÓSTRA REVISTA", vam sortir del POBLEESPANYOL i ens vam dirigir cap a l'Estació del Nord de r-----------;---....-'""':'---_Barcelo~a. Allà tenia lloc una exposició anomenada"HOLLYWOOD CARS" on vam admirar unes quantesmeravelles. de quatre rodes que van intervenir en sèriesfamoses de televisió i en pel.lícules de cine de molt d'èxit.Una gran "limousine" amb jacuzzi incorporat presidial'entrada. Com veieu, 1,10 estil molt americà de vendre elprogucte.

Hi va haver alguna , o algunes, de les nostrescompanyes que van mantenir una conversació forçainteressant amb el "cotxe fantàstic". Fins i tot, sembla quevan quedar per sortir el dissabte..Algú, o alguna, vademanar un autògraf a Batrnan, altres cridaren.histèriquesdav;mi d'un fastigós monstre que les amenaçava, peròtingueren la sort que una de les TortugiJes'Ninja aparegué'de seguída per rescatar-les. . ".

Tàinbé es fden ~ep.[csentadons téatra~s i coreOgrafiesd'escehe.j inspirades en Robocop, la fanúlia Adams'o elsPicapiedia,:Vaja, que ens ho vam passar "pipa".

Quan·e.ls peus començaren a fer-nos figa de tant, córrer i caminar•. vam decidir agafar el· tren i· tomar a

¡: Cardedeu molt êontents per la visita.

..-...-~-- ----....-.------ ----- --- _.-.....- -----~ .......-..

. -,.;- .

- ---------.-------

CAPRICORNEstàs "pillat!ada". Estàs en un

dels millors moments de la teva vida.La rosa roent q~e et ,VilD regalar perSant Jordi s'està obiiritii poc'a poc. Siets noi, vigila que no se t'escapi; perquèhi hauria el perill que se te'n enganxésquan la rosa es torni a tancar.

SAGITARICom et vas passar per Setmana

Santa! Hòstia, hòstia. hòstia, ·nosemblaves tu. Però no et pensis que al'estiu tindràs tant moviment. Serà unestiu tranquil, sense alts ni baixos. Et

. recomanem que si vas de campingestiris bé la tenda, perquè a mitjanit hiPOt haver un daltabaix amb els teusexcitants moviments.

Tia/a, va sent hora que t'aguantisels pe~ i et centris en la teva novaparella d'avui. Pcnsaque potser has fetdiana i que aquesta persona deu ser laque estaves buscant des que et vas ferla primera palla.

VERGE

LLEÓ'A l'estiu, els cabells llargs fan

suar l'hòstia. Recorda que les taquesde suor més horteres són les de lesaixelles. ¡Lleó, "melenes" I fas' excitarles nenes amb les teves aixelles!. Lesnoies lleó hem d'anar amb compte a laplatja, que no se'ns escapin els rilelons.

-----...-----.-----------------.-----

TAUREVigila que arriba l'estiu i et

poden 'créixer les banyes. Not'emprenyis, perquè podries perforarel sostre de la teva habitació. Si hasdecidit posar-te en forma, ara és elmoment: amb la calor pots perdre lacansalada que et sobra.

ÀRIESTot i que el teu estatd'ànim sigui

degradant, 00 pateixis, tot s'arreglarà.Es complirà aquest somni tan humitque vas tenir fa ara ja un mes. Però noet pensis que es complirà al peu de lalletra, segur que hi hauran sorpreses.

HORÒSCOP

-

oo

•

PEIXOSOstres, quin estiu que passaràs!

.Estirat a .la pla~a i passant de tots elseates, si és que te'n queda alguna, cosamol~ difícil veient els astres que tens

, sobréel teu signe.

AQUARI. Aquest .estiu, quan vagis a la

platja,'vés amb .compte i no et mullis. massa, vigila a~b els taurons i els

"guiris". Ah! i si ets una noia i t'havingut la. "Manoli", no et preocupis.han sortit els nous "compak".

- - - - ------------- -------- -

BALANÇANo hi iornis, les boles ja no es

porten. Recorda 't del que et va pasiarara fa un temps. Series un perill per aJa humanitat. Si no repeteixes, sei~ unregal del cel. Ves-te'n! .'

ESCORPÍ. És un bon n',oment per rer allò

que tant esperaves. No t'ho pensis més"i llança'tsobre aquèllnoi-a que t'ha ret

. anar tot el cursde bòlit.

BESSONSAny iany per mots anys, a la uoa

per mots anys. Any i any, per moltanys a les dues per molts anys...Desitgemque t'ho passis d'allò mésbé, bufa fort i apaga les espelmes d'uncop. A la una, a les dues, a les tres ...Per molt anys" 114 de 7".

CRANCHas comés un error, sqluciona.'l

aviat. No ellla rebutgis que ellla t'estimamolt. Les persones no s'obliden aixícom així, feia molt que li ~naves aldarrera i deixar-ho córrer seria uriaximpleria.Pel que fa a les notes, no etpreocupis, ho te.ns tot solucionat.Passaràs un estiu de conya. Ràpid, noet tallis.