EDITORIAL

Tot el que comença acaba. Si fa uns mesos començava el curs,avui, quan tindràs aquesta revista a les mans, estarà a punt d'acabar.Aquest és, doncs, l'últim número de la revista Un quarl de sel del curs1997=1998.

Aquest número tanca, també, una etapa: és l'última revista quefan alumnes de 3r de BUP dins de l'EATP-revista. És una etapa que esva iniciar ara farà uns onze anys, quan després d'algunes vaciHacions(Si 170 jos... , ¡;'l'Oll:froll), la revista de l'Institut de Cardedeu'adoptava,definitivament, el nom de l'hora en què resta aturat 'el rellotge de latorre. . ....

Des d'aleshores, molts alumnes i alguns professors han treballatper tirar-la endavant abocant-hi les seves iHusions i també les sevesfrustracions. Sigui aquest el nostre homenatge més sincer cap a tots elsque l'han feta possible: alumnes, professors i, també, lectors sense elsquals fer una revista no té cap sentit.·

Començarà, doncs, una nova etapa. A partir d'ara seran elsalumnes que provenen de l'ESO els encarregats de .confeècionar larevista. Hi haurà canvis en la organització, hi haurà cares noves en laredacció, però esperem que hi hagi ganes i jJ'lusió per. convocar, cadatrimestre, els lectors fidels d'Un quarl de set.

Ànims i bona sort per als que iniciareu la nova etapa!

3

f t

4

t

Per què ens matem fent "xuletes" sí a lescargoleres podem gaudir del servei copy-fiixamb la classe del costat?

Per què els del crèdit d'ESa de"drogodependència" insisteixen tant en ferclasse pràctica?,

I PER QUÈ?

Per què som tan i tan desgraciats que perpagar la impremta de la revista hem de vendrela nostra sang a la ciència? (perquè 170 lacompreu ni a "liros"!)

Per què no venem només .les tapes de larevista, si és l'únic motiu pel qual la gent lacompra? (aixi seria més barat!)

,Per què heu comprat tan poques revistes?Que no us han agradat els 'nostres "caretos"?

Per què s'han de demanar els entrepans del. bar abans de les 12h, si tothom els demana.més tard i sempre' els acaben fent? ' .

Per què els de :lr BuP-A fa sis mesos queestaÍ! coHocant les cortines de la classe iencara no ho han aconseguit? .(Que 170 mireu"Bricomania"?)

Per què hem de venir cada matí a l'Institut sifem el mateix aquí que al llit?

. ,. ,\

, I

Per què ens amarguem '. l'existència'preguntant-nos: - I per què? •

Per què venim a la tarda si a les cargolerespodem sentir alhora el nostre professor i eldel costat? (Només al matí ja fem 10classes!) .

Per què les classes d'ètica es converteixensempre en una teràpia de grup en la quals'expliquen experiències personals com si res?

Per què quan arriba l'es,tiu les classes fanPer què els Backstreetboys i no un toixó "olor a primavera" i les mosques ajuden aTibetà de l'Àsia meridional amb un floc de adornar-la pintant les taules a tapets negres?cabells lila i l'orella enguixada?

Per què, quan comencem a gaudir del gust delPer què en Josmar troba que tot és súper fort sol, de la gespa i, fins i tot, del pol'lenquan.... (qual7 110 ho és) i té tant d'èxit a partir d'aquest Instítut, s'acaben les classes?de la nostra entrevista?

Per què la inspiració sempre s'acaba?Per què encara no ens hem decidit a canviar eltítol de l'apartat "Què dius ara?" per Per què ...per què?"Consultori d'en Joan Parera"?

5

INTERCANVI CARDEDEU-BÓBLINGEN

Tot va començar el 17 de març a l'aeroport. Tothom nerviós. Vam agafar el yól. núm..

3938 direcció Stuttgart, a les 16:20, que arribava a les 18:10. Voliem arribar-hi i conèixer els

nostres corr~sponents intercanvis. Un cop a l'aeroport d'Alemanya, a les 18:30, vam començar

a sentir crits i a veure·pancartes. Vaser genial.

.L'endemà a l'escola de B6blingen, el Max-Planck-Gymriasiu.m, ens vàn. fer unà' gran. . . . . -, .: (:

rebuda, tant als catalans com a' uns francesos que també havien. acabat d'arribar. Vam anar a

participar a classes de castellà. Els alemanys no paraven de fer-nos preguntes sobre Barcelona,. . - '

se'ls veia molt interessats. Entre la gent de l'intercanvi, el primer dia no parlàvem de res 'més

que de les farnilies, què havíem menjat per sopar i, sobretot, ... com us heu' posat dins el llit?

(allà és com una mica diferent, però sense el com).

EM vam quedar meravellats en veure l'escola, per dins era tot ple de graffitis, pintades, .

el terra és de moqueta i les classes molt netes. A les classes podies veure aigua ... (cosa que'

altres llocs no...).

El dijous vàrem fer una sortida al llac de Constança (Bodensee), va ser molt divertit,

vam agafar uil vaixell i amb l'autocar a dins vam anar fins al llac. Vam estar tot el dia per allà.

Quan vam pujar a l'autocar per tomar, tothom anava carregadíssim de regals: que si sabates,

samarretes, pòsters,... En aquesta excursió hi van participar també els alumnes francesos, vam

anar-hi tots junts (ei, Alberto, les franceses!).

Divendres al matí, vàrem haver d'anar a c1assês d'alemany. A la primera hora de la tarda vam'

agafar el tren i vam anar a Stuttgart. Quasi ningú va comprar res, perquè s'acostava el cap de

setmana i ...

El cap de setmana fas el mandra, nosaltres (no tots) vam anar a Stuttgart tot el dia i a

la nit ens vàrem trobar en un bar. Com tothom sap, a Alemanya es relaciona molt amb el pais

de la cervesa i ... Ga us ho imagineu, no?).

El problema que els de l'intercanvi tenien era que no tots eren de B6blingen, hi havia

gent que sí, però els altres eren de Sch6naich i d'Holzgerligen (oi, Anna?).

Un cop acabat èl cap de setmana, torna l'horrorós dilluns, però quan ets a' Alemanya ja .

no és tant horrorós i menys si vas a visitar el parc botànic i zoològic de Wílhelma. Vall)haver-,

de caminar molt i amb la ressaca que portàvem... no podíem més. Quan vam entrar' al.

zoològic, ens vam quedar tots meravellats: era grandiós. A la secció de plantes, hi havü; un .

6

A&

JA ÉS HISTÒRIA

passadis estret per on havém de passar d'un en un, però de nosaltres només se sentia: "Deixeu'

passar l'Arma Castillo, deixeu-la passar que té al·lèrgial!". Vam passar tot el dia allà i vam

tornar a Bóblingen a les 17:30. .

El dimarts, tothom estava nerviós: anàvem a la ciutat universitària de Tühingen, però

no per això estàvem nerviosos, sinó perquè era el dia de conèixer uns altres catalansde' la Vall

del Tenes, eren hona gent.

El dimecres vam anar tot el dia a Frundenstadt amb els nostres corresponents

intercanvis: va ser divertit.

Hi havia uns banys termals amb tobogans, trampolins... , i una piscina amb aigua molt

calenta a l'aire lliure i, pels voltants de la piscina, estava ple de neu. En aquesta àscina el Xavi

(profe) ens va fer patir, eh Xavi???

El dijous al matí va ser divertit: ens el vam passar a l'institut, però ens agradava

estar-hi (hi havia cada tio .... oi,-Arma Ramisa i Elisenda: ..?). A la t~da vam'anar a una festa al

Goldberg-Gymnasium, era l'institut dels intercanvis de la VaU del Tenes. Allà vam fer tina

festa, hi havia molta gent: dos grups catalans'''(Caidedeu i la Vall. del Tenes), dos grups

alemanys (Max-Planck i Go)dberg) i un grup francès. Cadascú feia un ballo una cosa típica del

seu país, a nosaltres ens va tocar fer una sardana.

L'últim dia, divendres 27, tothom estava molt trist: fèiem cara de pena, sabiem que a la

tarda marxariem i no ho volíem. Al matí. vam anar a l'Ajuntament per visitar un museu i

després ens vam convidar a unes pastes tipiques (que no aconsellem provar!).. .

Al mig dia vam anar~ casa a fer les. maletes i a .les 17:00 ens vam trob~r tots a

l'aeroport de Stuttgart. Vam' àgafarel volilúm. 3939 que sortia a les 1$:55 i arribava a

Barcelona a les 20:45. Entre Üàgrímes i més llàgrimes vam milrxar. Quim vàrem embarcar les

maletes, tothom va anar al lavabo per seguir plorant: no volíem sortir d'allà, no volíem marxar.

Ara tenim un bon record del nostre intercanvi, ens"va agradar molt. EUs també han

vingut aquí i s'ho han passat molt bé. Recomanem que aneu. a l'intercanvi d'Alemanya, és...

meravellós.

Tschüs ll

PD: Cambrera, volem Bier, Bier, Bierlll

Montse Forns

·t:,..í

'·l .'~..'. :.' '" ,,;

-, -.

, ,

~!I

I

I

,. '.'

SERIAMfENTE

8

"------

l

JA ÉS HISTÒRIA

VIATGE DE COU '98*

CAPÍTOL O: La revolta dels 55 (els autors recommlell que pe~ llegir aquest capítolel lector escolti com a música de fons el bolero "Quizós, quizlÍs, ·quizós" que ¿s el que enscontestavell quall pregulltàvem si podríem fer el viatge) ..

És molt senzill entendre què va passar durant el període previ al viatge, sintetitzant:primer hi volia anar·molta gent. De cop no. Es va dir que no es faria el viatge. Després que si.

CAPÍTOL 1: Anada amb l'autocar (per aquest capítol estaria bé posar com a músicade fOlis. la ca/lçó "AquÍ no pot/emós /tacerlo" dè Los Rodriguez en a"';!Sió a la pareiLela qi,ees va començar a Ulli,. gràcies a la ''game boyJr dllrànt el viatge d'anada).

D'aquesta part el més destacable són les diferents variants escollides per poder dormira l'autocar: ·Entre les més curioses hi ha la d'estirar-se al mig del passadis (requereix tenir Ullsonll1olt profund i moltaforçafisica pet ;-esislir les constarits trepitjades).

CAPÍTOL 2: Salzburg (la música de fons per aquest tapitol és "El jom delsmiserables" de Lluís Llaclt, /10 cal dOI/or explicacions). . . '

Salzburg, ·què dir de Salzbtitg? .. Doncs; ·pereielnple, ·quê tot estava massa n~t,eramassa car i a la nit hi havia molt poca marxa. Era la primeni nit que· anàvem de festa·i tots .teníem ganes de "desfasar-nos", peró la cosa no va acabar de rutllar i alguns ni tan sols vamaconseguir prendre'ns una trista cervesa. Tot i això, com que les desgràcies uneixen, vamtornar de molt bon rotllo cap al nostre hotel que .era una barreja del palau de Sissí i l'hotelFawlty. Algú va tenir més sort i va poder fer una visita turística, "de franc", amb un estudiantmallorqui que es va trobar.

CAPÍTOL 3: Viena (la cançó que s'ha de posar de fons en aquest capital és "Siarribeu" de Uuís L/ach, el/· clara aUusió a la gran capacitat d'orientació· de certàprofessora amb els mapes). ..

Per què enganyar-nos? A part de l'hotelàs de 4 estrelles i el palau de Sissí (on perprimera vegada durant tot el viatge ens vam sentir com a casa), el que més recordarem vanser les dues nits que no explicarem amb massa detalls perquè,. entre d'altres coses, norecordem gairebé què vam fer exactament. La primera nit tots vam anar cap a l'Atrium, unlocal que era una barreja d'As de Copes i el bar de la sèrie "Friends" (amb els sofàS i tot). Lasegona nit vam arribar al clímax total, primer vam anar al Gril/zing (on hi haviaun "vil/illa"que et piUava només de mirar-lo) i després a una discoteca que més ¡ard vam descobrir (i algúho va arribar a notar a una part posterior de la seva anatomia) que estava molt freqiientadaper l'ambient gai. Abans de donar per acabat aquest capítol, volem retre homenatge a l'honiedel xilofon que va quedar frustrat perquè ningú l'escoltava, tot i que cert profe de filointenta·va fomentar que calléssim a base de clavar-nos "collejas" (i és que, després de tressan/-hilaris, qualsevol escoltava música clàssica, tul).

'" nola dels autors: Cal advertir que els fets narrats són una invenció i qualsevol relació amb la realitat és puracoincidència. La re"ista //./ de 7 no es fa responsable de les opinions e~..pressades pels autors i informa que potferir les susceptibilitats dels més sensibles. Per això es recomana lIegir~lo pausadament o. simplement, nollegir-lo: tampoc us perdreu gran cosa.

9

iI

I

II

.,..-----~

JA ÉS HISTÒRIA

CAPÍT~L 4: Budapest (per aqllèst capítol la cançó més adeqllada és "O.ia/IÍ quellueva café" de Jl/on L'llis Guerra perquè és el que van exclamar tots els "ressacosos" enllevar-se) .

Tot i que sembli mentida el que més ens va cridar l'atenció de la capital hongaresa nova ser el pas del comunisme al capitalisme més ferotge ni l'estil arquitectónic neo-gòtic de la

. seva catedral. La primera nit cadascú.va anar a la seva bola, les opcions eren variades: anar aun concert de jazz, anar a prendre una copa o quedar-se a l'hotel jugant al Trivial i coneixentmés a fons el grup d'italians/es que hi havia a la nostra planta. La segona nit, després d'haverpassat el mati fent una visita turistica i la tarda als banys turcs de Géllert (on, lot i que sembliparadoxal per la fauna que· hi havia, van gravar l'anunci de "Cossos Danone"), estàvemmorts de ganes per fer una cosa diferent i per això vam anar a la facultat d'econòmiques on, nous espanteu, feien una festa universitària. Allà, els que no dominaven l'expressió corporal vanpoder demostrar les seves dots com a caniants al karaoke (cal dir que érem els ql~e piijorcantàvem, potser per això, poc després d'arribar nosallres, van dir que havien de tancar).Aquesta nit eS va caracteritzar pels regatejos (cada cambrer cobrava un preu diferent pq lamateixa beguda) i pel gran nombre de persones que vam haver de portar a l'hotel perquè nos'aguantaven.

CAPÍTOL 5: Grazz (la peça més idònia en aquest cas és "Què l'olen aquesta gent"de M. del Mar Bonet perquè és el que es va preguntar tothom quan, a les 3 de la matinada,algú l'a tmcar a la porta de la seva habitació).

A Grazz, una ciutat que semblava de Pin-i-Pon, a les tres de la matinada, un grup decompanys que no tenia son va decidir compartir la seva joia amb la resta de companys i vaoptar, molt oportunarmint, per trucar a totes. les habitacions i despertar-nos. Tots· vamrespondre amb molt d'agraïinent davant d'aquest gest i vam abraçar-nos i fer-nos petons com abons germans. .

CAPÍTOL 6: tomada (la música de fons més adient per aquest capítol és "On theroad again" de la banda sonora de Forest Gump). . .

Del viatge de tomada no hi ha gaire a dir, si us sap greu que sigui tan curt podeufotocopiar el capitol 1 i l'en¡¡anxeu a continuació.

ANNEX: En definitiva, aquest viatge, per sort, no ha resultat ser tan cultural com .espretenia en un pllncipi; malgrat tot vam aprendre altres coses de valor, com tècniquesinfal·libles per lligar que les podem dividir en 3 lliçons, a saber:

1. A la primera fase es dóna una importància vital a les mirades adreçades a la personaen qüestió (si els guenyo passa a la segona fase i no el/la miris, sota cap concepte, no foscas que algú interpretés que vols fer un "menage a trois")

2. Aquesta fase fa referència a la ballan¡ga i es basa en explotar les teves facultatsseductores· a la pista de ball acostant-te dissimuladàffient a j'altra persona (si no .t'hascaracteritzat mai per l'hannonia dels teus movi/l1ents passa directament a la properafase) ..

3. L'èxit de "ligoteo" rècau en aquesta última fase, en la qual has de passar a l'acció.Vam poder observar diferents mètodes:

a) el mètode."a sac" va ser utilitzat concretament per una. noia la segona nit deBudapest sense massa èxit tot i el que diuen les males llengües. En aquest cas va consistir endir al noi en qüestió: "La veritat és que no m'agrades gaire, però et vols enrotllar amb mi?"

10

I

~

JA ÉS HISTÒ¡UA

b) en el cas de voler-te lligar el conductor de l'autocar. (idea .qll,e tenia al cap mésd'una noia) s'ha de seguir el mètode que hem anomenat de l'embragatge" i cal reconèixer queno va tenir massa èxit perquè el conductor cada dos per tres feia marxa enrera i va acabarposant el fre de mà.

c) si desprès de! fracàs amb el conductor, les noies volien provar sort ~b el professor.de literatura havien de seguir un mètode 'ben senzill: recitar-li un poema. En aquest' cas èsrecomana un dels Fruits Saborosos de Carner i l'èx¡¡ de 'l'operació récau en la tii¡jtll escollida.Si finalment no s'aconsegueix l'objectiu de lligar, ès'possible que el professor en que'stió ei'posiun positiu per haver recitat el poema. O sigui que: "Qui:no es conforma és'perquè:nò·vòU'., '

d) si el teu objectiu fa classes de filosofia, pots provat de·dirrli:· "Quan estic al teucostat entenc allò que deies de la idea de felicitat. Per.cert, el que no vaig acabaLd'entendre ésla ¡ògica transcendental de Kant, et faria res acompanyar-me a l'habitaci,ó i me l'expliques?".

Esperem que tot això après serveixi d'alguna cosa als participants de viatges rutuis (siés que es fall). Pel que fa ales persones que 'son guerxes i que, a sòbre, ballen' màhiment elsrecomanem que no desesperin: per sort les noves tecnologies fari possible lligar via. internet: ~ .

, .

Oriol LòpezGerard C01l .

11

JA ÉS HISTÒRIA

Acampada 98: Aprenent a sobreviure

Tot va començar el dia 28 d'abril. Els alumnes de 4t d'ESO A, B j Densvam llevar d'hora per poder ultimar els preparatius de l'anada a Saldes.

En arribar a l'institut vaig veure els meus companys fent grupets davant dela porta d'entrada. Allí hi vaig trobar en Xavi, en Dani i la Lali. Després vanarribar els altres (la Mònica i en Jaume).

Quan va ser l'hora de marxar vam carregar l'equipatge a l'autocar i, un copvan haver passat llista, vam iniciar el trajecte que ens duria a Saldes.El viatge ijova ser avorrit, sobretot si vas amb algú que et lorluri1 constantment parlant oeconsoles i jocs.

Ell arribar vam mlmtar les .tendes i vam preparar el dinar. Aquestaexperiència va ser ATERRADORA i es va repetir durant la resta de dies.Realment, jo em vaig alimentar a base de galetes.

Aquella tarda vam haver de currar muntant lma llitera per a dues personesi el més sorprenent de tot és que va fi.mcionar. Al cap d'una estona vaig cauredaltabaix d'un barranc (instantània que algú es va encarregar d'immortalitzar ambuna cambra de vídeo).

Després vam fer ml sin1Ulacre de sopar. Encara el recordo: salsitxes que, ahores d'ara, ja deuen haver arribat al mar. A contlnüació va venir el típic joc denit, al final del qual sis o set nois vam quedar en calçotets.·' ..

Dmant la nit vam passar tant de fred que no Vam poder aclucar ni lm ullTot ¡ això algwJa mofeta de la tenda de campanya encara tenia ganes de fer de lesseves. . .

L'endemà vam anar a fer la cau1inada al voltant del Pedraforca. Va serforça divertit. Va plour¡:, nevar i pedregar: no podíem demanar res més peramenitzar la mta. El' dinar, esplèndid: lm entrepà que va originar més d'tmcomentari aJnistós. dels membres del gnip per a la xef. D'incidents no en vanfaltar, fins i tot un noi va haver de ser evacuat en cotxe a causa del vertigen.

Aquella nit sí que vani donniI no només pel CaJlsament sinó també perl'experiència adquirida: qui més qui menys es va ficar al sac amb la roba del dia,el pijama, l'abric, Iii gorra, els guants i els rnigons. Lògicament, aquella nit, elmeu grup ja sabia qui 'era el mofeta i el van lligar dins del sac perquè no en fes deles seves.

En fer-se de dia, ens vam llevar i, després de rentar-nos com vam poder,vam menjar l'ímica cosa, comestible de l'acampada: Kellogs. Ja era hora dedesmlmtaJ' les tendes i tomar cap a Cardedeu, A un quart de tres anibàvem al'institut on ens esperaven, ansiosos, els nostres pares. L'experiència s'haviaacabat i tothom coincidia que, en conjunt, havia estat força divertida.

Flavi Rojas

12

JA ÉS HISTÒRIA

Crèdit de síntesi al Delta de l'Ebre: dues impressions

.", ... :.- ~'.:. . ,~ ... , ........ ,."

-' ,, "

A finals de març principis d'abril, hí riíijòria de,nois i'¡¡oles (¡e2~,'d'ÈS(j vam anar a ferel crèdit de síntesi al Deliií de l'Ebre,' 'T6thom"têñià'garies de 'perdré de vista,',aim'enys per unsdies, l'ülstitut, élspàres,'Cardètlen,, 'Però les ga.h~s de dèsaplÍrèixeres va'ri'fè,resperar'pèrquè ciun' dels autocars' se li' va 'irènèar'uÍ1 vidre, 'Després <l'esperar-dos una hora, 'eÍJ,c(¡r,,' estàvemiHnsióiJiits I ainb gàiles -dè' divertir-ilOs corri al ipriiicipí/ i1ihlgratla pÏuja 'qnc' queia en' aquellmoment. . . . . ;';,... ,·.<~-'l d··"":.• , ','.¡"

, ;, 'Capal í'íiigc!ia' ¡¡t&t' àrrib~f'a'l'ai¡jcrg dèSimf ClÍrfes de la RiipÍta,'Ücpfin:iêra'iinpressióva sorbona' (¡¡iagrari piscina BUIDA!!!!!, Ïiistes e~pórtlves;ges¡ía,¡;¡a patí'de icasà'ijue es'~éià

- ".. .' 1 """. ,',·t ,_.... . ".". • •. • ." I ':era -o almenys semblava- moderna, còm9daï cònfortablê: En'ariibàrt~niern: mòltes ganeS'oe

¡ . ." • .... .... " ',' . ~ ~ , . ""', .,. 0'. ',' ." _,. • . _ .' . ", .,.' , ... , .•

veUre les nostres hàbitaclons; instal'hr-nos} distribuiicnos;'pèrò els, professors C"p{(no varia"­ens van fer'anar a dinar, ,,' ',' " " ', .. :'" "',",", ",:'" '.

Durant alguns dels dies, que vam ser alià, vam coincidir àmb 'U¡;:àltre' grup" deCastellbisbal amb el quah:Qmpartíem les hores dels àpats i de lleure, t<im' sempre acabapassant hiitil: haver algun que altre amor, desarnar, odi i quisàp si algtinapassió: " ' :,',",

" '" Una'de les coses millors que' tenia i'alberg 'era' la diséÓteca' -"GÒ'rri: la' trobem" afaltar!! !"-, Hi anàvem cada nit a.moure l'e~quelet, a desfogar-nos i algú, fin~' dol, a'mtêríiarlligar'-toi i que es va endur una bona carabàssalief'resposta o'qui sàp sC,-',' ' '.. "

Però una nit els p,ofes van tenir la magnifica idea de prepàrar~nQS uudivertidíssürí jocde'nit. Ni tan sols abansd¡ú\irr;àido¡'mir~iís varnpodertlesempallegarde ciiihptlir les pistesamb 'passos ({ pams~ 'portaiaiglia amb la boca,'d<inarvbltés'amúrít í avall (¡e:i'alberg obusdirpljfaulés al diccioÍ1aríDe'sprésde'veure que el JPc'de hit'era un fracàs abSOlut" ens vaminfiÍirar a Ja 'díscot'eca amb l'altre ~rÚp qú~ fè¡¡j' èstona' i¡iJe'en o}sfruta~a pèrquè 'era ;li sevaúltima nit. Ens ho vam passar molt bé! , ," ., ' " "C''', ' ,', '

, ,La majòria de coses vari estar bè'-pilotes,hosalttés??? Nbci!! !' menys algun problematb¿nic amb l'aigua i algúrÍ menjar, però bé'són coses de l'òfid i s'han acceptar tal com són, (Haquedat bonic aquest final, oi?)

us estimem, o no?Laia Juncà i Els insat is fetnle 2n A

"­;"",'

:13

, ,JA ES HISTORIA

Aquell diHuns del mes de març els alumnes de 2n anàvem contents cap a ['institutperquè marxàvem uns dies cap al Delta de l'Ebre. Però, com que el que és bo sempre es tà~sperar, els .autocars no van arribar fins a quarts·de dotze.

Quan vam arribar a l'alberg, n'lli va haver que van fer diverses. critiques; en canvi, ad'<Íltres, els va agradar força. La sortida, als A1f~çs i als erms 'salats, qu~te/Úem programad~ alm'alí la vam fer. Jiavent -dinat. 'De reiorn a .l'alberg, vam portar les motxilles a ies /lost;eshabitacions. Èstaven 'força bé: quatre Hiteres, dutxa lavabo.... però hi havia un inconvenie~t: del'àiXèta rajava aigua salada. . . , ",

Despré~ de sppar VlU)1. poder anar a la disçoteca. Tothom ballava sense parar'al ritmedè)a JÍ¡6sica, 'riiàqüi~a,i d'alires estils; que un màb;rufiè dÍscjoquei;'en Marc, feia sonar. Alguqs

.•" . -. .... . " . . . !,..... ..s'estimaven més sortir a prendre la fresca i fer gresca.

• .'¡ .•

Passades les dotze, els professors ens, van fer. anar a. dormir, però la ".eritat és quetothom lli anava quan li donava la gana. Fins a altes hores de la /Út, tot erer¡ crits, riaJ1es iintercanvis d'habitacions. .

Per aixql'endemà tots fèiem cara de son. Després d'esmorzar, vam agafar els autocars;uns a Tortosa i els altres a la platja a fer volar estels. Al vespre els professors es van empesca.'

, • • • • '.. • .1

una ~cana perquè estiguéssim cansats i anéssim a dormir d'hora. Però fa gent es va escacajari va anar a baJ1ar.

Durant el tercer dia vam poder conèixer millor el delta de l'Ebre perquè vam fer ,unaactivitat d'orientació amb brúixola. .

I així VlU)1. arribar al l'últim dia d'estada al delta. VaI11 agaf,!!, l'autoqar i vam' anar fins. alriu. En arribar-lli.vam haver de descalçar-nos perquè havíem de pujar amb canoes i piragües.Remàvem í remàvem vigilant de no bolc.~r. N'lli va haver ~ns quants que no es van po<leresèapar d'una bona remullada. Deien que l'aigua era molt freda, però els devia anar força béperquè el sol ens rostia la pell. ' .

Després d'aquesta activitat vam tornar a l'alberg, vam dinar, vam preparar les motxillesi vam marxar cap aCardede~. Tots vam tornar cansats, però morcnets pel bon temps que enshavia fet.

Resumint aquesta estada al Delta no va ser ni millor Ili pitjor va ser diferent.

14

JA ÉS HISTÒRIA

La historia de totes les festes es va repetir: a 2/4 de nou les classes estaven plenes,després de passar llista, la porta oberta va ser, per a més d'un, com una aparició i la gent no vadubtar a l'hora de marxar.

La resta de la "penya" matava el temps com podia. Uns quants intentaven mantenir la¡inia fent esport. Allà hi havia de tot: profes, alumnes d'ESa, gent de 3r de l3UP i, fins i tot,alguns pringats de COU. Fingint que estaven interessats pels esports, molta-gent es passejavapel pati, sobretot per la pista de volei, escoltant la música que els proporcionaven els queassajaven pel "concert" i fugint dels tallers que realitzava. un altre grup d'alumnes. Entre aquesttallers hem de dir que lú havia les pel'licules, que van provocar unes cues que envoltaven lacaragolera.

Cal dèstacar que algunes jugadores de voleibol, anaven provocant, amb unaindumentària bastant "destapadeta", el personal de 3r de BUP B que no s'estaven de mirar.També ens vam ad~nar que alguns cossos de COU causen sensaciÓ èntre les noies d'ESa,sobretot l'equip de voleibol d'en Parera, en Poblet i el Robert.

Mentre tot aixó passava, el lloc més tranquil de l'Institut; era un sac de neMs: .a labiblioteca s'estava preparant el gran recital dels de 3r de BUP. A les onze va començar elrecital que es va emetre per Ràdio Televisió Cardedeu en· d·irecte. Després de tantapreparació, es van trobar que lli havia moltes cadires buides, peró, tot i aixó, el recital va serun èxit. A tots els orgatÚtzadors del recital, els quedarà un bon record, especialment a la IsabelCerdà, que es va emocionar en veure que els alumnes de 3r ho van fer amb tanta calma inaturalitat, encara que a' alguns els neMs els van trair, perquè com ella diu: "Estar davant delpúblic, amb naturalitat, és una de les tasques més dificils"..

Una altra de les feines dels de 3r de BUP va ser la venda de roses. Més d'un noi va hova aprofitar per regalar una rosa a la ·xicota.

Va arribar l'hora del concert. S'havia muntat un mini-escenari a lapista de bàsquet. Pocmès tard de les 12 va pujar a l'escenari l'Evan de COU amb la seva gaita. Hem de dir quel'actuació d'aquest americà va causar.fi¡ror entre els presents. Més tard van fer la seva apariciósobre l'escenari un grup. de nois d'ESa que ens van cantar cançons dels "Negu Gorriak".Seguidament van fer el seu debut en Xavi Morell i en Jan amb les guitarres elèctriques. EnXavi, aprofitant que era Sant Jordi,i va dedicar la cançó "Starway to heaven" de Led Zeppelina la seva xicota, la Mónica. Improvisant, van pujar a l'escenari les Martes, l'EIi, l'Èrika i l'Elenaa cantar rock català.

Finalment va arribar l'actuació més esperada: en Vilches, "El rockero matemàtico",amb el seu gran èxit Tenga una vaca lechera en versió "moderna". Emocionat, va continuaractuant durant una bona estona.

A la tarda no us podem explicar què va passar perquè no vam verúr, però us podemassegurar que no és gaire interessant.

R PerisS. FontovaT.Ruiz

15

f··'

. .'

'.ï

'-.i

.....

'. '-.

.:

"

'.~ :

.,.

j-.' "·.1 ,.

~~. ..ej~r4vençjó de les :MaJaltics De Transmissió:\~llépat¡tis n, herpes genitals, ...).

16

,.J

.\~,'

','

; ~'

1 • ,.'

',; i I

ESPECIAL SANT JORDI - Relació de premis'dels diferents còncu;-soS:

CONCURS LITERARIFOTOGRAFIA MATEMÀTICA

Poesia

lr/2n ESOlJ; / 2n ES.O. ", ..

.' ,;~

31' / 4t ESO

31' / 4t ESO

1r premi: ParaHeles de Mireia Mateu

'" kBUP / ·cou

1rpremi: Y=3X-6' de Samanta Torruella.2n pr~mi: Derivable derivable de Samanla

..T.ofTUella.¡. . "3rpremi: La unió "d" les matemàtiques i lallengua de Neus Borrell.

Jj . f!1"lfm~eSfJ.lfçial a la participaci6 i l'estètica:Integral de corda de Pere Ramon Comas.

: ..

, .:.ï _,l' , .

r.

lr/2n ESO

211 premi: La vitalitat d'Alba Morera""

... ..' "1r premi: El novio asesino de Sígnid Lacasa.

1r premi: Eterna soledat de Li,1a' run~à: .211 premi: Un viatge que pot fer c~.nviaf la .histÒria de Carles Simchez.3r premi: Chicago mai dispara contra:innocents de Llnís Alexandre.

3rBUP/COU

Narratil'Q

1r premi: Oda a la lluna de Lluís Alexandre.211 premi: Amb mort... de Laia Juncà" .Accèssit: La persecució de Gema Xaubel.

;. -' . ARTS PLÀSTIQUES1r premi: Els tres pins' Ouina soca! d'IguazelPac. '. "0 •

2n premi: Sense títol d'Eduard Rocafort.Accèssit: Els virus assassins d'Adrià Pons.

o, ." 0'0 :..

3 .. BUP / COU

Pintura .; ~

lr prèinï: Iguazel Pa9 (3r ESO)211 premi: Kesia!:J.Carrillò (3rESO)

.'

lr premi: Albert Ernilio (írI;:SO)2" premi: Jaume Jorribas (4rt ESO)

1rpremi: l van"Cast"¡;y6 .c3r.BUP)2,,'premi: Guillem i-Ien;ero (2.n ESO) -.. ~~. ",'

'...'.-

" ..,'"

'. ", .. ".'Dibuix

Oratòria

1r premi: Alba Morera.

1r premi: La impressió d'una mirada'fosca . " . '. Còmicd'Alba Morera.211 premi: Relatos de un bliblioclasta deMónica Fernandez.3r premi: Te o cafè de Pere Ramon Comas.··:

. . ,

"17-

ESPECIAL SANT JORDI

, EL NOVIO ASESINO: '

,\ .,

, "',' 'r"

El destinoprQtege ~ dí;~az, '

pera la paslón de~pieI't~ lli l~"Robas la reaiida¡l c'\lllbiando: ê!,,~so viento,

pero Uoras y enferrnas apostando con la muerte,- "

, '

, ,

. "~'o

,El deseo estremècc tu glacial cuchiJlo;

., " .yo te doy el beso del' odio

"','

y suspiro confiando en las estrellas

;mentras se ocult~ el miedo ~n l)Íi montaña,

, ,

La suerte deshace tu practicada'sonrisa

y la nlJ'che escon.de ., ,- '.

la sombra dei asesino',

",

....< ..

Sigrid Lasala

lr premi de poesia de 3r/4t d'ESO

,"

.~. .' . '., ..

" ....

,. ~ ~ . ~

El terrorífico color de la luna ,'. , .

satisface eigritoque ac~cia

la muerte de mi amor. '

La con.(iaríza se separa,. ..' ¡.

de la amarga estrateg,ia '

con que el hombre s~ñaba:

'hunclir" su engano;

pera amo- la brillante came '. ~ \

que esconde las caÏias dê su fallo, J.. "

!

18,.

" , /

ESPECIAL SANT JOR,:QL...:.,~... '

'.." .,' ,:; : .... \. .~ '",

,II

E~timada, ." .'

pef'què odies la daurada llum del sol? e- • ,o.. ~ ~.

per què marxes amb la trista rosada?

per què vòl~'el ~el bl~u com'a br~ssol?. . - " . :. ~ . ..per què, sent petita córn tu ets,

~o¡s el~r CO!fl ~ rcirall? .. ':.

per què aculls sota mi somriure,.;" ': : . .;" ,' .. '

dels enamorats, un ball? ..• : " ...

. , "

Oda a la lluna·, . :., .:;

.....:

, I •

per ,ql1è ton olor és tan fresca,

i eI t~u cÒ!or no és pas més melós que el 'd'una bresca?. " .:' .. ' " -' . "

per què fas callades guitarres'• . ¡ :"

amb un mar q!l~ pel cel camp~?

Oh, per què, per què en 'rebre aquestes 'qüestions

,que..des de la nit t'envio

d'lg~orància em dóneslliçoru¡,

. ', ¡'.

,. pe; què quan~cí ii~ ·ei~cil~il, ..•.

t'enfiles hóritzó avall?

.,

, ..

Mil perdons.

Brilla;

que des del pou fins a la mort duré amb mi eixa angoixa

i ni la grogor del més pur blat,

em podrà aclarir el perquè de tot plegat.

Lluís Alexandre

lr premí de pòésía de lr/2n d'ESO

19I

J

.....--------..,..----------_.__ ....

ESPECIAL SANT JORDI

ETERNA" SOLEDAT

No sé si arribaràs a llegir i a entendre els sentiments 'que vull expressar en aquest comiat, jaque a mi mateixa em fan mal i em contradiuen.

fa menys d1una hora que has sortit per aquesta porta cridant i avergonyint·te de mi i hasmarxat deixant-me sola lluitant amb els meus sentiments. confusa i desordenada mentalment. He estatpensant, recordant i reprodl!~t les teves últimes paraules. No hagués pensat mai que, en menys d'uneshores. allò que havia durat tant de temps i haVia significat tant per nosaltres -almenys per mi-. s'haviaesvaït convertint-se en no res. El que m'ha fet decidir escriure tot això han estat els teus últims mots,cruels, insensibles, que encara ressonen dins del meu cap:

. "No ets ningú. no signifiques res per a mi. Ho has espatllat Iol j ja no es pot arreglar. Tu entens la culpa i ho arrossegaràs fins .a !a mort". .

I has marxat. A través de la p'orta, encara he pogut veure que deies, com un frec de brisa, suaui indecís. un temorós "Ho sento". Et compadiés·de mi? La porta encara resta oberta, les coses per terraa causa del moviment que he provocat intentant.d'impedir que ~ssis, i hem deixessis sola.

Prou. ja no ho suporto més! Què haig de fer jo? No tinc ningú a qui recórrer. eres tu. i ara ja noet tinc al meu costat. Què volies dir realment?

Quan has disparat aquelles paraules m'has ferit. ¿Quan has dit aquell "Ho sento", t'estavesdisculpant d'unes paraules que acabaven de 'ser protagonistes d'un present, però que ara, per bona omala sort, ja són víctimes d'un passat? O encara protagonitzen amb orgull i decisió un futur, el quehavia de ser per a nosaltres, des de fa molt.de temps, el nostre futur?

Doncs bé, ara ja saps el que penso a cop calent" Finalment., més calmada. he pres una decisió.que ara ja, se~à definitiva. Per primer cop, el primer pas el far~ jo. obriré el car1Ú cap aquest món nou idesconegut i. alhora, tant intrigant i emocionant. Ara bé. si he escrit tot això. és perquè no et sentisculpable de res. oi tu ni ningú. En la meva decisió no hi ha ni víctuna ni botxí. això abans que res!

La sang corre eufòrica per les meves venes. i el meu cor batega ràpid i nerviós esperant elmoment decisiu que el farà descansar cap a la eternitat.

Em sembla que .serà la primera vegada, des de fa molts anys, que faig una cosa senseconsultar-te-la.

Vull que siguj un adéu tranquil, sense sofriments ni inseguretats, no wll tenir temps perpenedir~men. Que quedi clara una c~sa: no wll ser l'exemple de ningú, ni que ningú es pensi que nom'estimo la vida o que no valguj la pena viure... però ho haig de fer. Per un cop a la vida vull tenircoratge, ser valenta. Vull tenir la seguretat que descansaré contenta i tranquil'la. sense remordiments.

Bé, ja és hora que vagi pensant en realitzar l'acte mortal... Tinc la fulla ... La deixo lliscar pelcanell esquerre... Ja està! Ja surt. tan roja com el sol ponent) poderosa, amb força i gloriosa per la granvictòria. .

Estic cansada ... Ja no em sento les cames i em marejo... em costa escriure~ ja no puc recular.Se'm tanca el camí de la vida i s'obre el suposat camí de la pau, deixo enrera les obligacions, eltemps, ... 1em faig amiga eterna de la soledat.

Gairebé no m'hi veig. Sento el telèfon, però no hi arribo. S'engega el contestador. Oh, ets tu, lateva veu és plorosa però segu"ra... Em sembla que t'estàs disculpant. Estic contenta. Per un cop. tbasempassat l'orgull gola avall. Estic orgullosa de tu, de debò.

Bé. ara ja s'acaba tot, però marxo sense cap mena de ressentiment. només enyorança. I, commillor que acabar aquest comiàt amb tul:

ADÉU PER SEMPRE!

Laia Juncà1r premi de narrativa de 1r/2n d'ESa

20

ESPECIAL SANT JORDI

ELS T:RE8.PINS: QUiNA SOCA!

--Moros de merda! Qui els ha donat pemús per a venir cap aquí? Que es quedin a la seva terrafastigosa i es bÚSquin Iu vida, que nosaltres ja tenim prou problemes. r ei-refrany ho diu ben clar: "Hostesvinguere,h que dc. casa 'ens trag·uerenot

• A mes. si t'ho mires bé, l'únic que fan és apilotar-se en barraquesinullundes, inflar-se de cervesa en el bar de la cantonada i usurpar-nos els llocs de O:eball. Ai.....ò sí, quan arriba·el Ramadà' no se separen de l'A1cor~ ni per dormir i es ¿reuen uns sants. Uns sants cabrons. ai.xò és 'el que són!Mira, em vénen unes ganes de folre'Is una pallissa i enviar-los de tomada amb un bOn record.... Acabaria benaviat amo aquesta' plaga etè cucs samo~o's! l a sobre van de x:uJos per l'Institut, però què s'han cregut? Quepoden arribar aquí i fet el que els dC)lü la gana? '¡[òsla aqiti ¡iodriamos 'llegar!

Jó pensava en veu alta, escopint esèlofes de pipes amb menyspreu: Amb els punys closos de ràbia,recordava cada roonlent de la'baralla amb 'aquell moro. Quin malparit, l'Abdut! l després només se li haviaacudit d'anar a buscar refugi darrera de la seva banda, era un covard I a sobre em deia fat.xa. Bah, en tot casera miBor que ser un moro desgraci~n. .....,. Vaig tre~re la na'vaileta i vaig començar agravar el 'meu nom sobre les fustes velles i gastades deL

banc. Ara per ara el que més em preocupava era el marro que m'esperava a casa. Ja em podia preparar a rebre. .', . ' , . . , . '. ,,-\

d~ è.le~:·Segurqueja ~é n'~a~ri.e[i'a§Sà~~tat.de.~a ba~alla, V~ig passar-me la ~à·J?C:ls.cab:eU~ ,cUrtS~·m~l~.curts ipuIi:xeguts. Estava nervïos. Al' meu' voltant, sols els arbreS dels Pinetons 'm'escoltaven des de les altures. Feiamassa ~lor per se~.finals. de juny. Vai& .tre!He'm ~',Alpha·.··M'air~dava aqueúa1)àqueta: a~~'~iia pOSada emmiraven amb respeCte; alguns fins 1 tot amb poi. Per tot arreu es notava l'olor a pólvora ï l'ambient festiu:faltaven tres dies per Sant Joan! El vespre deixava pas a la nit i ia llima juga\."3 a fet i aníagar amb els olivolsgrisos i fins corn ales de mosca. Ja 'no ho podia allargar méS. El tempS se m'acabava. H3via dc_ tomar a casa.

Vaig' (X>sar-me acaminar. Per a donar-me ànims, vaig encendre un ·cigarret. El fum deI rabac fugiasaltant les meves esp3tli~ com un'fillla'rg i espès que no es Pogués' tallar amb tisores. . .

De sobte. vaig sentir un fort espetec. El cor em va fer un bot. Em vaig girar per escridassàr el gamarusque havia llençat aquell petard': PerÒ' no vaig arribar ni a 'obrir la boca. Em vaig quedar paralitzat de sorpresa.Vaig refugior~me sota un banc, Des d'aquella trinxera imprmri.sada observava perpleX: el quadre. '

La soca dels tres pins romania envoltada d'una pols daurada i nústiea, Un raig de lluna s'escolava. .entre les branques dels pins di~ui'\.3nt cada contorn d'aquella antiga fusta. En un instant, un esc;lat de llumblava envoltà les tres branques de la soca i com si es decidissin a florir després d'anys de repòs, començaren apre~dre for~la hum':lna. Al mómentt tres dones dansaven amb les mans agafude5. ~ cara pàHida. els vestitsfoscos i l<l mirad<fclam i decidida, semblaven les nines d'una caixa de música. Giraven, sense parar amb lesfhldilles llargues i infla·des. Em recordaVen la forma de l'antiga soca.

Vaig pensar en fugir. Què hi pintava jo aUli al mig? I si allò era perillós? I s( èren esperíis malignesque emergien de L'infern'! l si celebraven una de les temudes cerimònies que m'explicava l'avi quan era'petit? .

Just quim, anava a deixar aquell succés e'mbolicat \entre les ombres dels pinS, vaig' sentir una dolçamelodia que em va deixar captivat

"OM cm'aller que ens escoltes. Encadenades estem a aquesta soca per desventura i injustícia. Si lateva espasa governes amb lleialtat i ets home de cor podràs acomplir la difícil empresa, Segueix el camí delsborregos mes antics dels poble i cerca la e/all a lo façana. Sàpigues. cavaller honrat que a començamentsd'estiu sortim de la crisàlide amb lo llum de la IIund, però '/~ nostra vida acaba amb lafesta de St. JÒan".

Les' veus de les tres dones teixien un cant preciós i delicat. En acabar de pronunciar l'última paraulad'aqueU estrany missatge, un núvol gros i malhumorat va cobrir la Uuna', Tot el parc s'enfosqui per unsmoments. Només les restes del meu cigàrret, ai.'\.3fat i brut de terra, m'iHuminaven amb tinüdesa la màtremolosa.

Des de sota del banc, vaig fer un cop d'ull a la soca. S'alçava majestuosa, més brillant que mai.mostrant amb orgull les seves branques centenàries. L'encanteri havia desaparegut.

Però què acabava de succeir davant dels meus ulls? Un pi que balla\'3 i cantava prenent la forma detres dones? Allò era una bogeria!

Vaig asseure'm al banc fregant-me els uUs com Sl acabes de despertar d'un somni. Ostres! Ereo lesdotze de la nit! "A casa em pelen. l no es creuran P.1S la història de les soques màgiques i esperits", vaig dir-!Ueconvençut.

21

ESPECIAL SANT JORDI

Una forta tronada va interrompre les meves reflexions. Les primeres gotes queien sobre ei terraassedegat del parc desdibuixant els pins més llW1yans. Vaig començar a córrer en direcció a 'casa amb lajaqueta sobre el cap. Plovia fort. L'aigua em regalimava,per la cara suad;a i les ulleres se m'entelaven. !tEmque~àfeta un fàstic, l'Alpha. Quina ràbia! ". .... .

Vaig aturar-me a descansar a l'entrada de la Fleca Vella i el cant que havia sentit als Pinetons em vavenir a la memòria. No en sabia el significat, però intuïa q!l.e darrera d'aqu~U ~I}i.s~{,ltge ~'anlagava un

descobriment s~rprenent>. tU13 aventura per deixar bocabadat~, e,ls ?leUS amics. i,~ ~? s~p~ '~~~;'= ~ ·trs~~f. ~f'aplacar l'aire del~ meus pares! Un vers, ressonava al meu mtenor: "La,çlaq. ,es els borrego~ mes~ a!lh~~.~del

poble... " En un atac dtinspíració, vaig mirar el rèt.oi que,pampalluguejava' sobr~ el meu cap: La F~eca.¡.vél~~~és:clar! La Fleca Vella próveïa d'aquestes pastes a J.auIUe l fa nies ,de c.inc-eents ·anys!. (a,vegades ens 'scfxi;¡ peralguna cosa escoltar el profe d'història). . '. ...... :. "...

. Oblidar-me de l'hora. de la piuja i dels pares, vaig' mirar-me les parets di la Fleca:"Eri .q~n ~ac'ó e$'pódia amagar alguna cosa? Em van cridar l'atenció unes figures de pedra i lm escut esc·rit. Vaig ~nplar~'mcposant els peus en els sortints de la paret. Vaig allargar la mà tocant la pun~ de.l'esèut. Va cau.i:e a; l.erra. A!libla punta dels dits, vaig poder agafar una caixa feta de branquillons' de:;; bruc de .l'interior del. forat~ Uu peu c.m, .\,:3

relliscar i vaig caure. . . . ".;~ ', .. ' .:,'La pluja em despertà tocant-me la cara. Em vaig adonar que' les U:ll~rêS, terueJ,l, 1p1 :Vidre ·t.t:~.~,~~t: ~'Ql.!iri·

desastre! l ara què els explico, als pares?". Vaig fugir,d'aquel1lloç amb ei cor ~encongifi la Ca~xel¡l dins !a~jaqueta. . .' '.'

Vaig entrar a casa de puntetes. El pare; mirava un partit de fu.tbof 'asse&u~ al. sofà. L'~;q#e~siltde ~a,cara era dura i punyent, el ce.~drer era ple de b~illes i es mossegava ,~es UQ,gles sen5e;para.r. ~o em "aig·~trç};ii·,a dir-li res. Abans havia CIe rumiar alguna exçusa cre¡ble.. , '. :., .:' . ",: ,(.

Vaig obrir la caixa assegut ~ llit de la mev~ habi,tació. Contenia \ill pCrg~tPí grogueflc ~ gas'tat ,e~criten \ma llengua que no co.neixia."Em va semblar àrah. ...': '... . .... .....

Aquella Dit havia estat la més moguda de la meva vida~ Molt It)és que les ~ts' de gresC¡l ~lm.9 ,ei~'mt:;us,amics. Tot i això, em va costar molt adormir-me: estava nerviós. Vaig som¡"ar 'que ,el Pe!g~mí m:eIÍV:òl,tàva e'omsi fos un caneló mentre l'Abdul vestit d'esperit em donava ~liçons de moral. ,Coni vaig patir'!. ;'.' :.... , \. . ,

• . I.... 'r . ". ,. I,

L'endemà vaig despertar-me a trenc d'alba. Vaig canviar-me la roba molla fent el mínim' soroll imirant de reüll el pergamí. Volia esbrinar el significat d'aquells signes al pre:;;~ ciue fo"s. 'M'havie'n ~léC~ït,mass.~coses interessants la nit passada per deixar-ho córrer tot. Em sentia còrnpli~e d'aquél~es tres donçs', ,~'ni ,se~lt'¡Jpresoner dels seu cant encisador. ' '.',' ., ....

I, encara que no ho volia admetre, la clau per desxifrar el missatge es deia Abdu1. Sl, pèr pQ.liler. cop aJa meva vida necessitava l'ajuda d'aquell moro després d'haver-lo insultat, perseguit i intimidat amb els meus'amics. Em semblava impossible! TeIÚa la sensació de que els papers canviayen. V~ig ltii.rlp'-!l~~ réngan:.dn<:t·amb la creu gamada que duia al canell. t1Què hi farem! Hauré d'empassar-me'els meus prinèipis i 'anar a t!eur;e'el nas per casa seva. Només espero que no em surti algunp. urticària!", em vaig dir trav~s~nt et jardí.: 'Aban~ demarxar. vaig deixar una nota sobre Ja taula del saló dient .que havia anat ·s·· dònar una .volta. i 'que-iiò espreocupessrn. . .

Vaig enfilar el canú cap al centre del poble amb el ,perganll' so~ el b~aç. A poc à ppc, els ca.tniiJs ve~cisi les torres ostentoses van dei.'Xar pas als pisos hwnils i antics apilotats l'WI al cQstat de l'altre al llarg .delscarrers tristos.

Les cames em feien figa a mesura que m'apropava a aquella casa. "I si em treu fora a pedregades? Téprou motiu per a fer-ho!" Aquest dubte ballava amWlt i avall dins del me\! estómac.. "Només es~ro que elsmeus amics no em vegin rondant per aquestes cases". pensava amagant-me en cada rac~. '. .

Vaig aturar-me davant la façana de l'Abdul, on feia dies que m'havia dedicat a pintar símbols falxes.iamenaces. Ara em feia vergonya, bo reconec. Vaig donar Wla ullada a casa seva: dos pisos, quatre 'finestresamb roba estesa, moltes esquerdes a la paret i algun vidre trencat.

O¡n-dong! El timbre sonava profund i sec. "Qui hi ha?". Era lp seva v~u. Vaig arrencar:-l~le

l'enganxina de la mà empenyent la porta corcada, Uns ulls penetrants i mig sorpresos m'observaven des del peude l'escala. ....

- Hola, Abdul! - vaig dir jo per trencar el gel.- Què hi fas aqlÚ? Que no n'hi va haver prou ahir?-l'Abdul em mirava amb un' posat amenaçador.- Mira, sé que mai ens hem portat bé. però necessito que oblidem les nostres diferències...- el que deia

sonava buit, però era la veritat.L'Abdul s'apropà mosquejat i m'empaità enfora, al carrer.-Però què t'has pensat? Un dia em pegues i l'endemà vols que siguem amics? Ets més boig del que em

pensava!. . .

22

I

..."

ESPECIAL SANT JORDI

-Sé que sembla uria bogeria, però ho necessito, de debò!- jo no estava .dispdsat a donar-m~. pe~"vel,wut

(an fàcilment. ,_ . -:, . ,.,"¡; '.. ,

.Amb el rebombori' del carter, Wl immt. de caps menuts i curiosos van omplir l'entrada. .Eren elsgennans de l'Abelul. Un home amb barba blanca i llarga els va'.fer'desaparèixer a tots:·

-Què passa, Abdul? , ,,'-No res, avi. És aquest busca-bregues'que m'ha.yingut a.l~loIestar.. . ,I

-Això no és ,cert. Necessito que ~~l\ tradtüu ,UIt map.usçrit,. que ~n:t. pens9. qu~ és en ~r.~?;. S~:.m'aju,4~~>'

promclQ ntunoleslar-vos mai rp~s. '. . ¡ .,. ' '':.' ,." . '."

L'1;Ivi em· va mirar aJ;nb' els seu~. tt\ls.Joscos. ~emblav~.-~e .co~.nprOY~$ ~.".i; "v'çrac!tat ,de, l,es :uiyy~~.,paraules. Va ref1e:-.:ionar un momeqt,¡ al'final va\çtir: . i " .,", Y.

. -Si t'has empassat l'orgu.1l per· a v~nir"f¡ns aquí, i ·.no has fet cas dels. teus antics,. aIxÒ:.deu ser Unassumpte molt important per a tu. Aquest pas' que' has fet és difícil i 'n~saltr~s 'ei'donarew·la·Infl. .h9 ,pa~l'esquena..Porta aquest pe,rgami, que en W\ O1Q,men,t e~~à,fet! A.més, :vés.? s~be:r:·~i aquest rnag.usçni·u;s'porià atU1eS monedes d'or Ounes joie$ antigues!- i!mj.,ens:ya p'~q~r l'.ullet, ~o~ fç~t-nos puj~t;:al pi~: . : ".'. '

-Però, avi...- l'AbduJ renwgava.: no;se'n,fi?va ni un ~l_d~ Jl\Ï.. ": '::', J:' i " :,'" _"" . ,.:".

La sala era peti~; fo~ca j ,am.b pocs It1oQles.. L'Abdw.. a un, e~1rem de 'ph.abi.taci9, cm, mirava de reüll,Ens vam assetue en un ·sofà, i· i1avi es va PÇlsar les ulleres~ Na co~,intar·.q~~~l.missa,tge erfl. esé.çït .en'un 'fuabmolt antic i es va escurar la gola. .,' ..,. ~ , ::. ,~.

, ..

"Cardedeu,1750. '".; "'" ';,.:1Alossèn Rovira s'ha sortit amb la seva. La Santa Inquisició ens persegueix acusant-nQs de ~l:lJi~eria..

Hns volen cremara la plaça del poble.! \ ), '. ':"'" ,~:~ ...: " 'Nosaltres, encara'que el mossèn ho ,vulgui Qúlagar, cOl1'eixenre/ re.mei a la.greu epicf.èmia.qlte af~cta

Cardedeu. Ala; tina pesta havia mort tants infants. ;:,~ !', '

Ens hem passat dies i d;es escapant-nos de les urpes de la inquisició. Hem intentat preparar., la pocióper .~·all'm.·.e1 poble. Només ens falta un ingredient per acabaJ;~la, peró ja J10J tenim -temps. E/S'soldats estan apUn( da rebentar la porta d!enh-ada. ..... " ..

, Deixarem aquest missatge a la Fleca· 'Velia.,Amb .el poc temps· que ens ql~f!da, :ens transfonllare'~l en.una soca de pi màgica i incombustible i cada solstici d'estiu tornarem a la vida .durant tr,e.s 'dies, ambl'esperança que algú ens porti /'ingredielit que, ens falta: " ,','

Nosaltres quedarem encadenades a la soca durant molt de temps, peró per sempre més çs recordaràla his!ória de les Ires dones reprimides, hWIlWades i condemnades. La nostra història.

Les .Tres Bruixes

PD: L'ingredient està ...massa tard.! Ens hem d'escapar, e/s soldats ja són aquí/".

.. < ., ••

Dins d'aquella habitació. tots tres ens imaginàvem' el quadre: que tan' bé descrivia.aquell roissatgedotema la peU de gallina, 'començava a sentir.-me part ,d!aquella història;.'volia ajudar·.fos .com fos. aquellspersonatges, volia canviar el passat del meu poble! "" ,

Vaig córrer escales avall amb el pergaI1Ú dins de la butxaca i vaig'desapaI:èixer rera·una c;intonada.L'úitim<l mirada encuriosida, e"':pectant i desi~osa de l'Abdul em-va venir a la ment. De cop me'n vaig adonar ivaig fer mitja volta tornant cap a casa seva.

-Ei, escolta'm!-li vaig dir sense embuts -Tu també tens dret a d~scobrir el secret. A.més. seguequet'has quedat amb ganes de saber de què va la història. Entre tots dos se'ns acudirà abans,llingredient i;si .hi. haalgun tresor, el compartim i rai!

Va somriure i em va donar un copet amistós a l'espatlla: Em va dir .que a vegades e5¡ sentia sol'i que liagradava tenir coHegues a Cardedeu. Vam començar. a caminar cap a la Fleca Vella, potser allà trobàvemalguna'pista: Jo, amb quatre paraules, vaig posar·lo al dia sobre el succés dels Pinetons."

Caminàvem xerrant animadament (a mi em sorprenia que'hi hagués·moros-tan divertits) quan el vaigveure a l'altra voreta enfurismat com un ImCO. 'Era'el'parè! Me n'havia oblidat·completamcnt! No vaig tenirtemps ni de respirar: em vaig trobar una bufetada als monos. I a casa el segon plat:' :"Però què t'has' cregut?Que pots arribar a casa a l'hora que et doni la gana i barallar-te cada dos per tres!!? Ets un desastre. ful, un diacns mataràs a disgustos!!". Però es veu que no estava ben servit. perquè el menú va tenir unes postres benàcides: mig mes sense sortir amb els amics! .

El dia se'm va fer molt llarg tancat a l'habitació, Pensava en l'AbduJ. En poc temps, havia passat deser el meu pitjor malson a ser un xicot que prometia molt com a amic, Per a mi era un gran canvi, no sé si~"

23

---'--

ESPECIAL SANT JORDI

m'estava tomant mig boig. Emprendre aquesta pelita av~ntura personal, de la. qual no en sabia lesconseqüències, em va costar molt i ho reconec. Però me'n sentia cofoi.

Per matar el temps, intentava imaginar-me on podien haver aqtagat l'ingredient, aqu~ll~ bruixes.Tenia la sensació dthaver-Io tingut sempre a l'abast de Ja mà, molt a prop meu. M'atreviria a dir.que fins i tol'

em perseguia. Vaig adonnir-me aviat. Estava rendit.Avui celebraven la revetlla de Sl. Joan. A l'altre cçstat de la finestra els carrers estaven guainils amb

banderes de colors, els nens feien xerinola empaitant-se per la plaça, els meus amics preparaven la fogueracom cada anyal descampat, una música alegre i acompasada arribava del centre de la vila i barrejada amb elsesclats dels petards, les pastisseries s'afanyaven a omplir els aparadors de coques de fruita... però jo noesperava amb ganes que arribes la nit per demanar als pares que em deixessin sortir com cada any. Aquest copno. L'únic que em preocupava és que se m'acabava el temps: el vespre s'acostava i jo no havül"descobertl'ingredient!.

El sol es desplaçava descrivint un gran arc al ceL Era com un rellotge de sorra que es buidava sense'parar. Per fi s'amagà darrera les muntanyes dei.'\3nt pas a una lluna blanca i nítida.

Jo romania estirat al llit: em sentia vençut De sobte, toc, toc, toc! Uns copets a la finestra:-era 1'Abdulque llençava pedretes des del carrer. Em vaig sentir reconfortat: també a ell·li preocupava aquella història! Livaig fer entendre que estava castigat i que· els pares em vigilaven. Per signes, em va indicar que baixeSagafant-me a la canal. .

Dit i fet. Em vaig reunir amb ell a l'entrada de la casa enduent-me la jaqueta i el pergamí, que eral'única pista que temem fins ara. Vam decidir anar a donar un cop d'ull a la soca dels tres ·pins. Anàvemxerrant quan es va sentir un fort esclat: era un d'aqueUs· coets que tenyeLx.en el cel d'espurnes de colors.L'Abdu1 va mirar-se el pergauú: tenia trossos cremats.

-Escolta! -va cridar com un histèric- Ja ho sé! El missatge no diu on és l'ingredient perquè l'ingredientdeu ser el mateix missatge!

Jo el mirava pe¡plex.-Sí! -ell intentava explicar-me el que havia deduït- Mira: les bruixes no van tenir temps d'acabar la

poció i devien ruixar amb el Líquid aquest pergamí, esperant que algú el trobés i els el tornés. L'ingredient sónles centjres d'aquest-missatgel Les cremades del paper ho demostren i no hi ha res que encaLxi millor amb SantJoan, la nit de les brui.xes!

-Noi, ets WI Einstei.n! -vaig dir-li ricnt i passant-li la mà per L'espatlla.Però ben aviat se'm va glaçar el somriure. Davant meu hi havia la meva colla d'amics.-¡Eh! ¿pera que haces con el moro? ¿Te has\luelto laco?-L'Abdul em mirava dubtós i jo em preguntava: "De quina banda estàs? Ara t'has de demostrar a tu

mateix que les coses han canviat, que no tot són paraules", em deia a mi matei.x.. Vaig fer el cor fort.-Pues Abdul es un buen tia, mllcho mejor de lo que os pensais. Y lo siento si no lo entendéis altora.

La verdad es que si vais amenazando la gente por sistema, os encontraréis COI1 mós de una sorpresa.Es van quedar molt parats amb la meva resposta. Segur·que esperaven que em posés vermell i deixés

anar alguna excusa barata, com si el que esqgués fent fos pecatl Van insultar-me i van dir-me que no emvolien veure mai més amb ells. Van llençar una llauna de· cervesa buida i. alguna escopiriada. Però ja nom'importava. .

L'Abdul em va estirar la mà amb un sj::nnriure d'orella a orella. Amb un tres i no res vam ser alsPinetons. No lli havia ningú. Vam deL\:ar el pergamí encès al centre de la soca i. un raig de guspires de colorsva sortir del seu interior. A l'instant, tres grans papallones amb les ales brillants van sortir de les tres branquesde la soca. Eren les tres bruixes que tomaven al passat per acabar la poció. Van rui'<ar-nos amb una polsdaurada i vau enlairar-se cel amunt, perdent-se en l'infinit.

Ho havíem aconseguit. El poble es salvaria de la terrible pesta. Semblava impossible! Jo vaig .dir-me"Tinc l'Alpha socarrimada~ sóc aroíc del moros i estic enfadat amb els pares. Però he après una bona lliçó; maino hi ha una raó per discriminar. Els únics ignorants són aquells que rebutgen!: les bruixes estavendiscriminades per la Inquisició, però en realitat eren les dones més inteHigents del poble. L'Abdul, a q4i jq13nt odiava, és WI bon amic. Això és molt millor que qualsevol tresor!".

Vaig marxar caminant amb L'Abdul: havíem decidit que m'ajudaria a convèncer els pares i quecelebrariem la revetlla junts!

Igllazel Paclr premi de narrlitiva de 3r/4t d'ESO

24

-- _ --~-_.......'

ESPECIAL SANT JORDI .. " ~ ~':

:.' ;"' .

o'" L ••

• • ." • • \,. • . .,'. r :.. .

IMPRESSIO D'UNA MIRADA FOSCA

A la q/allcor inllocent lJ.ue cf.!yona

muntanyes de voluntat i esperaltça.

A la dolçaNeas.¡ .

La ciutat està ador:mida. Sembla que el temps s'hagi aturat. 'Algú deu haver premut el- . '. .-. .botonet del cronòmetre, aquell que paraütza els inst¡u¡ts qUe es comptabilitzen. Tanmateix, és

l'inici de l'activitat de misteriosos personatges nocturns.. '", .A l'hospital, .el silenci ~ el Protagonista, només qesafiat vagament per l'arros~egament

'" . " ",", .. -' . . ..de. les sabatilles de .colpr madUixa am\> esquitxos n.egres de lI! noia amb bata blanca i cara de

bombò (en diuen inferme~es). En Joan està cansat i necessita. fer una glopada d'aire fresc.• '.. • • ~. .i •

.L'ambient anguniòs de l'habitaciò, equiparable al de la sala de caldéres d'un vai"ell de principis. . .de segle, cada cop se li. fa mé.s insuportable i depressiu, accentuat. per la llarga espera de

l'Anna, inconscient des .de fa més d'una quinzena de dies. En obrir la porta d'entrada, una... . .ràfega de vent el colpeja violentament a la cara i li pentiJ]a bruscament els. cabells .platejats.

. ' •.: ,".,' , .", "'0 •

Sembla que li anunciïn l'inici del combat, és el seu tom; evidentment, ara ,és el moment .de• • o,"

lluitar al costat de la seva estimada. Clou els ulls per ,experimentar de nou la sensaciò, però

aviat s'ha de cordar l'abric perquè la humitat comença a notar·se, Es. dirigeix cap al Passeig. . . .dels plataners; li encanta ,sentir el cruiximent de fulles seq~es sota la sola gastada de les sabates. . ,. . .

i caminar enmig d'aquest mar de tons man'onosos i groguencs, amb alguna "barca" verda.. .¿Podria ser aquesta verdor un indici de la immaduresa de les persones que van constantment a. '..la deriva, sense rumb, sense fites, sense un horitzò plaent per contemplar? Imatges ijgurades se

li apareixen a la seva ment inquieta i es diu a si mateix: "La societat i, en definitiva la vida, és

com aquesta avinguda: un llarg camí ben ample on tot hi té cabuda, sigu.i legal o no, ple de

fulles, de gent, gent de tot tipus. Tots ells han caigut d'u!, arbre fructífer i creador d'origen

comú. I en la caiguda s'inicia la complicaciò, el dolor, l'estimaciò, l'aventura..., és a .dir,

l'experiència i l'evoluciò. D'entre tota la fullaraca, hi ha f\¡lletes tel)dres i verdes (maduresa i

plenitud de la vida) per acabar marronoses i. seques (final. de l¡¡ gradaciò tonal), i anar-se

esquerdant de mica en mica, o de sobte en el cas de rebre un destí immediat, amb una petjada

aniquiladora,. inesperada. Tots comparteixen el fel de trobar-se en un mar ple d'alteracions, a

vegades calmat i d'altres enfurismat, amb corrents que porten la gran massa cap a una banda p

25

ESPECIAL SANT JORDI

una altra. No caldria atrevir-se a desafiar aquest corrent? Quina m~na de por encadena les

victimes de la monotonia absoluta' i anodina? La conformitat és la via fàcil... però, i el recurs

antònim? De fet, ¿tota societat i persona no té alguna mena d'aspiració a millorar, encara que

en certs casos es tracti d'utopies irrealitzables? ¿I per què no aferrar-nos a1a voluntat dè ciillvi,

encara que aquesta suposi un cert risc? ¿Per què no atendre d'una vegada els nostres veritables

interessos, i no exclusivament aquells marcats per la gran massa-líder que sembla l'única amb

dret a decidir per nosaltres? En aquest mar, les fulles s'arrosseguen sense alçar massa la veu,..

no fos cas que d'aquesta manera magnetitzessin les pe~ades aniquiladores.

En Joan trepitja amb ganes la piscina de fulles, el nivell de la qualli arriba als genolls.

Va fent xuts a l'aire i els vegetals s'alcen tot descrivínt un caoú curvílini en el seu descens. La

metàfora toma a presentar-se a la poria de la' seva ment .~ perspicaç i 'aÍllb Ulla reverè~¿a

elegant, insinua: en aquesta vida uns xuten i els altres són xutats, o es xuten m4tuainent, fent

de tot això un conte de mai acabar. ¿Aquesta imatge no il'lustra prou bé les rivaliiats i

desigualtats'entre potències, també aplicable a nivell de classes? Realitats penoses, innegables i

presents constantment. Quina justícia és la injusta distribuèió del món i dels factors de la vida

contemporània? Les diferències existeixen per naturalesa., però... i les desigualtats? No h~ es'tat

sobretot l'home qui les ha potenciat?

Les idees i les imatges no paren de brollar de la ment d'en Joan. Seran futura' matèria

per a la seva pròxima novel·la. Semblava que s'hagués bloquejat després d'aquell incident que

ja l'havia marcat per tota la vida., però ara resultava que, de cop i volta., s'havia acci6n'aÚ'aixeta

tancada que mantenia captius nombrosos pensaments que clamaven desesperadament la

llibertat. Segurament, era la necessitat de fer costat a la persona que més estimava la que li

havia generat tot aquell garbuix ideològic. Ell la necessitava i ella a ell, més que mai. La,

comunicació i el lligam havien arrelat amb força aquells dies encara que, de moment; només

fossin possibles en forma de monòleg. Tot aquest sentiment el fa tomar a la cambra

indesitjable, però il'lurninada per la presència de l'Anna. El silenci segueix sent el protagonista

de l'escenari on es desenvoluparan els instants més tendres i emotius d'ambdós personatges.

Malauradament, també serà l'escenari dels terribles records recents, cicatrius profundes i

ganivetades despietades, enemics del fi.ltur. Un futur que cal desitjar amb força i voluntat; les

ganes de viure el faran possible.

En el silenci esgotador, el comptagotes esdevé un martiri;, l'iiístiument de tortura en

les hores d'insomni d'en Joan. Si la seva Neus, sang de la seva sang, estigués aquí per

26

-'- - --

Ill'

I

ESPECIAL SANT JORDI

apaivagar aquest degoteig detestable però alimentador d'una vida... La petita Neus, tan

innocent eUa, ¿què havia fet per merèixer...?

Un cop més les llàgrimes formen un vel aquòs que presenta els colors vius de l'arc en

ceL Aquesta coloraciò és deguda a la incidència de la Uum- procedent del passadís al seu rostre

demacrat i flàccid (es nota la mala alimentaciò i manca de repòs d'aquests dies inacabables). El!

Joan degusta la salabror del Uagrimeig.i, inevitablement, el trasllada al mar i a aqueUa odiable

carretera. que el vorejava tot serpentcjant diabòlicament Les Uàgrimes esdevenen les gotes de

pluja que repicaven amb força sobre el cotxe i__ . L'Anna s'ha beUugat! E.n Joan s'aixèca .d'una

revolada i s'atansa a la seva dona. Li agafa la mà dreta, pràcticament morta, i ·Ia prem, no en

excés per evitar de fer-li mal, però suficient .per a manifestar-li la seva presència. L'Anna

segueix movent-se gairebé imperceptiblement En Joan vol dir-li tantes coses que cap mot li

surt de la boca, així que li besa la mà repetides vegades. EUa mqu els dits. Ell pensa: "Em

sent". Finalment, aconsegueix articular un ofegat: "Estic aquí" i amb prou feines afegeix: "Tot

anirà bé". En aquests ínstants, en Joan es queda completament paralitzat, sembla que hagi

adquirít la condiciò de l'Anna·en els darrers díes.

.Només les Uàgrimes manifesten moviment: sòn -les paraules plenes de contingut EUa

murmura alguna cosa ininteHigible que el fa reaccionar i prem el botò d'avis. L'espera es· fa

eterna. No sap quan temps deu haver passat abans no ha sentit el frec caracteristic de les

sabatilles que s'acostaven lentament pel passadís.' Després tot ha passat a un ritme vertiginós:

l'Anna s'ha anat despertant de otica en otiea i en adonar-se de la seva condició ha començat a

cridar i a moure els braços enèrgicament·Una imatge ha torbat el seu pensament: un raig

energètic que iHurnína la corba traïdora inapreciable fins l'últim moment El tro eixordador

que apaivaga el soroll dels frens, inútils sobre la superficie lliscant El crit 'de la Neus se li clava

al cor gairebé com una estacada mortal.

L'han hagut de sedar. És llastimós veure-la en aquest estat El sedant,. però, no li

impedeix l'aparició de les imatges i en permet una observació detallada a càmera lenta.des dels

cinc punts de vista sensorials: el rellotge digital sona amb aquell so agut 'durant uns breus

instants: són les nou del vespre. A la ràdio sona__ .

NOTA: No he parat de donar-li voltes i, finalment, m'adono que no valia ja pena d'intentar

reproduir la situació viscuda arran del tràgic accident Què en trauria de recrear-me en

descripcions minucioses i sensorials? No tomarien la pèrdua soferta i portarien de noú aquells

27

n;

ESPECIAL SANT JORDI

moments esfereïdors. És evident que ja s'han gravat· profundament en les nostres vides i que el

passat es té present, però no és l'únic element a considerar. No podem dirigir les nostres

mirades sempre enrera, encara que d'aquesta mirada en vivim. La força de voluntat de l'Anna

per a viure m'ha donat energia per seguir endavant i saber apreciar totes aquelles petites coses

que ens envolten i a les que sovint ni hi parem gaire atenció. Hi ha tants aHicients per a viure...

malgrat les taques fosques del passat. Ara l'Anna no ç1isposa de cap mena de vista, però la

foscor que pugui "visualitzar" la pinta amb gran varietat de colors. Aquestes pintures ara

també llisquen sobre meu. Gràcies, Anna. Jo seré les teves cames, la cadira de, rodes

esdevindrà insignificant, i plegats anirem on tu voldràs. Molts indrets i moltes experiències ens

esperen amb impaciència; donem-los una alegria i fem-les realitat. La vida és un somni, i el

somni realitat.

Joan Mirau.

Afegit: Aquí deixo la novel'la que pretenia escriure. Neus, encara que no estiguis amb

nosaltres, sempre formaràs part del record, un record present i constant. La novel'la

l'abandono, però la dedicatória no, i te la repetiré infinites vegades: .

A la blancor innocent que corona

muntanyes de voluntat i esperança.

A la dolça Neus.

.I

~

!I1

Alba Morera

Primer premi de narrativa de BUP i COU

0,."

28

J

·ESPECIAL SANT JORDI

29

,L

\

ES~ECIAL SANT JORDI

/,;

_::- ..-f. .-.'¡ -'"'

.'

30

.4

. ESPECIAL SANT JORDI. . ."". ...-.

···31

.f!;SPECIAL SANT JORDI

!,iI ~

"II

.,..~-

':"::::.-.'

.... ., ..- ".-

.'4 ! .

.,- .....~._.-

I~~~~-·.-- ~=.~ .....- ",__o __o _. ~!'j';¡

---..:;..,

=<.

.=

32

NO FA GRÀCIA

LLOC: 3rBUPCLASSE: Ciències Naturals..TEMA: Donant "homework"Isabel: Desprès del 12 ve el 13.Classe: Molt bé i!!!

LLOC: 3rBUPCLASSE: ciències Naturals.TEMA: Collage amb els ossos de l'esquelethUmà. . .

J, Parera: Això sòn les costelles flotants.I. Sales: Posa-les en aIgua I comprova sifloten.

LLOC: 3rBUPCLASSE: Ciències Naturals.TEMA: Aparell excretor.I, Sales: Quines són les tres regionsanatòmiques bàsiques del'fonyó?, Edu., .Edu: Túbul urinifer, glomèrul, càpsula deBrawman, túbul cql-lec!or, .aI;lèria renal, venarenal, uretra, medul'la, pelvis,...Iturbe: Tu saps què vol dir tres?Classe: Ja, ja, ja, ...

LLOC: Aula d'ordinadors (3er BUP)CLASSE: EATP de RevistaTEMA: La Montse exaltada ens renya perquèno queda temps per imprimir la revista i falten,coses per fer. . .Montse: Haig de portar a imprimir la revistadiInecres i no· està acabada. Sou una micapenques, En quin dia us penseu que viviu?Xavi: En el21 delS.

. Classe: En sileI)ci esperant alguna possibleresposia de la professora. Aquesta no' diu res.

LLOC: 3rBUPCLASSE: Història.TEMA: Catalanisme Cultural.

. Àngels: ... i els Jocs Florals, que ja sabeu quèsón. .

Esteve: Síííi. .. , un curs de jardineria'

LLOC: 3rBUPCLASSE: Història.TEMA: Textos del s. XIX.Àngels: Quins protagonistes surten al text.J, Aguilera: Paulí Pallàs i Santiago Salvador.Àngels: Molt bé, Paulí Pallàs, SantiagoSegura, i algú més?Classe: Ja, ja , ja, si és clar: Santiago Segura.

.33

PREGUNTA INDISCRETA

QUÈ FARIES SI T'HOPERMETESS N TOT, TOT I

TOT?- Diria a la Sales êl que penso d'ella..• (No, a la violència)

- Em prohibiria'a mi mateixa el que sé que no hauria de fer. (Que bona que ets, Montse)

- No apareixeria per c.'lsa, fumaria, beuria, cardaria... en resum: no m'avorriria.(T'estimes els papes, oi Cns? Bé, pren precaucions)

- "Pegaria un palo a un banco y me daria la vidorra" ("Pa' comprar tabaco, no Cristian?")

- Ho engegaria tot a la m•.. i me n'aniria a viure molt IInny amb en David. (Envia'ns umlpostaleta) .' .

- Desapareixeria i me n'aniria a villre a IIn lloc molt exòtic. (Vigila amb els taurons,

Érika!)

- Canviaria el resultat del Madrid - Juventus. (Dues pedres)

- Faria que tot se'm prohibís.•. : m'encanta infringir I.es lleis! (Delinqüent!)

- No tindria emoció (I ara en té, Raque)?)

- Seria infeliç. (Si ho ets sempre, Marta)

- Em compraria IIna "Cbester" i portaria sempre la Carol al darrera. (Mentre en Joan nose n'assabenti...)- Aniria a IIn banc, allà trauria la repetidora, diria a la caixera qlle sóc aquell a qlli li hopermeten tot i Ii·diria que es preparés per fer l'acte sexual amb mi.. (Has vist moltes pel' lisde polis, no Mitxu?)

- Violaria a mes d'un... passo de dir noms! (Ah', potser es deixen.... )

- M'emportaria a qui tu ja saps on poguéssim estar tots dos so!s... aixi s'acabariaenamorant de mi. (O no!)- Posaria una bomba a l'institut, amb els professos a dintre el dia de l'avaluació final.(Donos espavila, Edu!)

- Aniria a visitar altres planetes. (A Nàmeo?)

- Ho sentiria tot, buscaria més sensacions a les coses. (Fas "filo", oi?)

- Buscaria algú que s'atrevís a prohibir-me alguna cosa. ("Valiente, valiente... ")

- Classe no, segur!. (Ens hi 'apuntem!)

- 'perdria la gràcia fer moltes coses. (Se'ns ha aoabat la inspiració)

Ferran Badia i Tània Ruiz

34

.

Campanya de prevenció de Ics M~illlti~ de Tra~~mïssió Sexual.< Sida. hepatitis B, .herpes genitals, ... )

"

,.. ' ::.::

, ,'.'...

"

:.. ' .

, ' ,

NOti d,n'iss. ..,' ,." ,.."

tl~$qU/J~fUJ

.'... ,'

.lITILITZA'L. ,

".::, ~.

35

CANVI DE TEMA.

LESETT

Les EIT (empreses de treball temporal) es dediquen a posar a disposició d'una altraempresa treballadors per feines temporals. Les ETT van ser autoritzades per una llei del junyde l'any 1994:

En tot el món existeixen més de 20.000 ETT amb més de 50.000 oficines i amb unmoviment de més de 30.000.000 treballadors a l'any. Tot i això el treball temporal ofert peraquestes empreses continua sent un element complementari en els mercats laborals mundials.

Els sectors amb més demanda són aquells en què la fema és quasi sempre creixent: Jacomunicació, la informàtica., l'automatització, les activitats del temps lliure, l'assistència de lagent gran, etc.

Els clients de les EIT a Espanya són fonamentalment les grans empresesmultinacionals, les empreses estatals, els ajuntaments, les organiosmes autònoms, lesadministracions públiques i associacions i els partits polítics.

Segons les xifres de les enquestes de la GEESTA, l'any 1995 es va mobilitzar, aEspanya., una força de treball de 150.000 persones. Actualment el 30% dels treballadors ambcontractes temporals acaba quedant-se fix i la resta de treballadors temporals és sol·licitat enun termini curt per d'altres empreses.

Dins de les ETT podem trobar quatre tipus de contracte diferent:• Per la realització d'una obra o servei de duració incerta.• Per atendre les exigències circumstancials del mercat -acumulació de feina o excésde demandes- amb una duració màxima de sis mesos.• Per substituir a treballadors d'una empresa amb dret a reserva del lloc de treball-servei militar, excedència, maternitat...- amb una duració que coincideixi amb lacausa de la baixa del treballador fix.• Per cobrir, de forma temporal, un lloc de treball permanent ·mentre duri el procés deselecció o de promocló; en períodes no superiors a tres mesos. .

Les empreses usuàries no poden contractar treballadors temporals en els casossegüents:

• Per substituir treballadors en vaga en l'empresa usuària.• Per realitzar activitats q\le, per la seva especial perillositat per la seguretat o lasalut, es determinin reglamentàriament.*Per cedir treballadors a d'altres empreses de treball temporal

El treballador que soHicita els serveis d'una ETT té certs drets i certs avantatges. Dretscom el de ser remunerat penreball a desenvolupar segons el conveni aplicable. a les EIT i elde rebre una indemnització al final del contracte.Entre els avantages podem destacar queaquestes empreses són una bona via per accedir al mercat laboral, per ampliar la própiaexperiència laboral i, també, .per adquirir una formació especialitzada a càrrec· de l'empresa,­segons allò que especifica la llei.

"36

CÀNVI DE TEMA

, ".: I;:I.Gonyeni estatal de.,!es ETT contempla regularitzar, d'aqui a l'any 2000, el~ salarisd~ls seu's treballadors amb' eis 'dels eonverns,de le&.empreses usuàries, segons el que es' vaaprovar en el conveni sectorial en l'última revisió sobre les ETT.

Marta Martínez

LES ETT... DE QUÈ VAN?

Sí~ "~spaña va bien" o •• , i què més?

Últimament ens hem fet un fart d~ sentir'Gomentaris ~9b~elesEÍ'T,comentaris queprecisament no eren gaire afalagadors. Fins i tot s'hari fet 'diverses manifesiacions en contrad'aquest tipus d'empreses. Però... què són exactament les. ETT?

Les ETT estan degudament autoritzades a Espanya des del juny de 1994. L'activitatd'aquestes empreses consisteix a posar els scus treballadors a disposició d'una altra empresa -lausuària- amb caràcter temporal.

Dit així sembla que parli de la mitica cua de l'INEM, però hi ha una petita diferència:les' ETT es qued'en una 'part' del teu sou. La cosa va així: l'individiu que es troba ·a l'atur té lapossibilitat d'anar a ies oficines de l'INEM i esperar segles a trobar una feina recollint les fullesdel Montseny o anar a una ETT i trobar ràpidament una feina que lligui (més o menys) amb lesseves'aptituds i experiències.

Llavors la idea està clara i, fins aquí, jo fitxava per una ETT. Ara bé, el problema arribaà l'hdra de cobrar: mentre que l'individu que recull les fulles del Montseny cobra ún salariraonable, l'altre cobra la meitat del que hauria de cobrar i l'ETTs'embutxacà l'altra m:e'ítat. '.

, ':'

Tot s'ha de dir: sVels coniractes temporals són'molt bons per' 'a joves' 'que vólen,adquirir experiència i no busquen unà féimi' fixa, si no diners' per' ves' a saber què, :Però i 'tot·aquell sector de gent que ha de menjar, pagar el lloguer, comprar sabates, etc? S'han de refiarqhe uri altre'coniràtté de tres'mesos substitueixi el que tenen ara? Han 'de viiJre'·àmh:un soumiserable i canviar de feina éadi ics temps? ' i ' ,

Només entre un 20 i un 30% dels treballadors que entren en una empresa per mitjàd'una ETT acaben tenint un contracte fix, La majoria de demànda de serveis a les- ETT litrobem al sector informàtic, seguit de l'administració i la comptabilitat, del secretariat, laenginyeria' i la delineació, Els contractes temporals es poden donar quan 'la feina a realitzar ésde dunida incerta, quan hi ha un cúmul de feina a l'empresa, quan s'ha de substituir tréblilladorsque no han perdut el seu lloc de ireball o quan s'ha de cobrir un lloc de trebaU menire dura elprocés de selecció, Per tant, està clar que és força improvable que una d'aquestes feines 'acabiconvertint-se en un contracte fix i és, simplement, perquè quan'acabis el contracte no hi hauràilles 'feina a fer.

Actualment a Espanya hi ha entre un 0,4% i un 2% de la població activa que treballaper mitjà d'ETT; però aquest nombre augmenta i cada cop són més els que cada tres mesos

"0

37

CANVI DE TEMA

han de canvi'; de feina. A més en els últim_~ any's aquest ti¡>us'd'empreses s'han comènçat aestendre i, per tant lli ha menys contractes fixos à les empreses.

A hores d'ara grans masses de gent ja es manifesten.contra .aquest tipus d'empreses,eüquetant-Ies com a "explotadores del trèba\llldor~'i~ ,.. ,:'.' .. ,,"

Així la decisió és de cadascú i és que lli ha vegades que la sitaució t'obliga a acceptarun sou lTÚserable i tancar la boca si és que vols obrir-la després per menjar. Perquè lot i quealguns diguin el contrari: "España no va tan bien".

Maria López

SABOTATGE A LES ETT?

Malgrat que fa quatre anys que les ETT es van legalit;2f i que' tot sovint en veiempublicitat, per la majoria de la població 'segueixen sent unes perfectes desconegudes. .

Des d'un començament, peró, han estat motiu de polèlTÚca i molts cops sense saber benbé de què es parlava ja que lli ha molt poca informació sobre el tema. ".

Els que s'oposen més fortament a aquest tipus d'empreses són les orgarutzacionsjuvenils de caràcter polític: promouen campanyes de recollida de firmes, manifestaci.ons,acampades, xerrades i d'altres actes a favor del seu tancament. A hores d'ara tampoc se'ns faestrany passejar pels carrers tot veient a les parets cartells que donen suport a aquesta ideasota el lema de "Prou explotació juvenil" o frases per l'esiil.. .

Les organitzacions po]íüques juvenils destaquen dos arguments de pes per estar encontra de les ETT. En primer lloc, .diuen que els treballadors cOJ;ltractats per· 'aquestesempreses sofreixen discrirrúnacions econòlTÚques i socials respecte a la resta de treballadors itenen una ocupació de tipus precari. En segon lloc,. afirmen que les ÈTT no ofereixen altreballador el grau de formació necessària.

En canvi el sector que lli està d'acord defensa la seva postura tot dient que són moltfavorables al treballador, que són rendibles, que milloren l'econolTÚa del país... Quan en realitatel que.els interessa és tenir a tota la població coHocada encara que sigui en feines precàries.Llavors ye quan diuen que aboliran tots els "contractes escombraria" i coses per l'esül.

Però en fi, què importa si d'aquí uns anys apuntar-se a una ETT serà tan normal commirar les ofertes de feina a les pàgines d'algun diari? .

Marta Castelló

,

38

l'. ~I., ', '8

CANVI DE TEMA

FEAR OR NOT FEAR,THAT'S THE QUESTION

(fax d'inseguretat)

Som alulTlf!es de COU. Estudis secWldaris acabaats. Tenim seguretat e~stència passat. Però, ifutur? Quina vida èns espera? Inseguretat. Preocupacions. També alegries. A1gw1es coses stescapendomini humà. Som humans. Vivim present. .Intentem vèncer 3t:tgoixes. Hem estat. Som. I què serem?Poemes resonen en aquesta dimensió misteriosa: F~AR. rtFear or not fear, that'.s the question".

. Alba MoreraBEYONDFEAR

Don't look back in rage.Don't live in !he past,

it is too difficultNOFEAR

Don't spend !he timethinking about things !hat you must

do in !he past,it is completely useless

NOFEARDon't leve planing the future all !he time,

it's only a way to destroY'your present moments,erase it of your mind,

it isn't a hard task.NOFEAR

lluow your fears to the ocean,as deep as you can.

Suddenly yóu'lI fee¡lighter,it's the easiest path.

NOFEARDon't look for !he secret of life,

YOl1 needn't it,look for !he best way to malk !he patil.

SIMPLYLNE.

Federico Gros - COU C

Fear of being free to choose.Fear of being wrong.

Fear ofhaving tile trn!hFear ofnot understanding what's happening

Fear ofnot being understood.Fear oflooking at!he future wi!hout forgettirig!he past.

Fear of forgetting!he pastFear ofnot having illusions

Fear ofhaving fear.Fer ofnot having fear.

Belen Barraquer - COU E

CANVI DE TEMA

·'

.. .. ,", .

.. ~,

NO FEAR, WE KNOW WHAT OUR ORIGEN IS

Fear of éonfusionFear ofnot having real friends

Fear of dying too !",rlyFear ofnot being happy in life

Fear of hipocrisyFear of boredom

·'Fear ofnot having a place where to l¡veFear ofunemployment

Fear of finishing my liieTIlinking I have not done anything interesting

Marta Sancbez - COU E

40

____~2

-.--

HORÒSCOP

~~

CRANCAmor: Si no busques. .00

trobaràs.Amics: No et moguis pels teusinteressos. sincera't.Estudis: No te'n refiïs, que etpot sortir malament.Sabina Fontova (BUP): Segurque el teu princep blau està aptmt de caure.

PEIXOS ~Amor: Estimes i t'estimen.Amics: Els tens sempre al teucos¡at.Estudis: El teu futur és un carni

de roses..Marta Nadal (BUP): Siguesmés alegre i no li donis tantaimportància a les coses.

~~lBALANÇA

Amor: No el busquis gairelluny, per,aquí n'hi deu haver.Amics: Es bo fer amics dediversos ambients.Estudis: Perquè ja estiguisacabant no ho deixis aturat.Albert Burgaya: Tira ja lacanya a aquella que tots sabem.

~Amor: Seria bo quet'arrisquessis més per estar ambelVa.Amics: No els deixis massa debanda quan estàs amb eVla xali.Es/udis: Dòna-ho tot.Sílvia Nadal (BUP): Busca'talgú millor que et mereixi deveritat.

LLE6CAPRICORNAmor: Aquest estiu trobaràsalgú molt especial.Amics: Saps que sempre tens elsamics al tell costat.F:sfudis: No val la pena que etconfonnis amb lU1 suficientMichu Almansa (BUP):Ja éshora que et decideixis per algú.

.ARlESAmor: Fixa't en la realitatdeixa de banda els teus ídols.Amics: Quan surtis amb ells,aprofita el moment.Es/udis: Ja sabem que no és elteu fort, però esforça-t'hi.Bernat (ESO): Amb la tevasimpatia pots conquistar-les atotes.

:

TAUREAmor: No tinguis pressa que totarriba! !!Amics:' Sembla ser que ja hastrobat la teva penya, oi?Estudis: Si continues passant detot, no aprovaràs.Rufus Landa (BUP): Com haspogut arribar a la conclusió queets Déu.

VERGEAmor: No busquis entrebancson no nbi ha i mira endavant.Amics: No tots els amics sóniguals.Estudis: S'hi t'ho proposes,. jasaps que pots aprovar.Pere Ramon (BUP): Canvia elteu ritme de vida. és massamonòton.

BESSONSAmor: Espera i deixa madurarel fruit.·Amics: Tothom t'admira. peròno siguis tan fred/a.Estudis: Sempre· has de fer lapilota al profes?Xavi lturbe (BUP): Sabem queen el fons ens estimes!

AQUARIAmor: A veure si omples ja lateva peixera, que està molt sola.Amics: Sortir de casa entresetmana no fa mal.Es/udis: Aprofita la tevaintel·ligència.Anna Maria Serra (BUP):Ara ja tens un company declasse i d'alguna cosa més.

ESCORPÍAmor: Et costa decidir-te peralgú o es que tens por que etfacin mal? Espavila't !!1 Peròaixò sí, pensa-t'ho bé abans!!!A.mics: Conserva els bons

. amics, els necessitaràs.Es/udis: Sabem que no ets elreilna. però no t'adonnis.Joana Rodríguez (ESO):Deixa veure el que sents.

SAGITARIAmor: No et facis el duria, quetothom sap que necessites l'~ltre

mitja taronja.Amics: Les teves brometes etpoden portar problemes lIells.Es/udis: Vas degradant, potserque t'ho plantegís.Loida Ruiz (ESO): "OIe tumala leebe". Tranquil·la.

I1--h.._..:...-::.._

41

uiihome està mort al ~i¡i"d'uií càrr\p'. 'A'j:ÍrÓ¡:J. .. ,." .'. '_.' l "",hi ha un paquet tancat. No hi na tiiíÍgú més alcamp. Com ha lJlort? ., .... '.",'

'. ~.. \',

PASSATEMPS ~ >

LÒGICA???????????????' ?????? •• : ••••••• ~ •••••••••••••••. ¿¿¿¿¿

eL PROBLÉMA DE L'aNNA eSTANY:

L'Anna Estany conduïa a través. d'un pobledésconegut quan va decidir aturar:e.l .Seucol¡<e, i anar-se.a tallar el cabéll. Va preguntara un noi on podrien fer-li.

-Només hi ha dues perruqueries alpoble.- Va respondre ràpidament el noi.- Unaestà a l'extrem nord i l'altra al' sud del poble.

L'Anna es 'va dirigir cap a la d'el'extrem nord i, quan. va arribar-hi, va veureque estava'mò!t bruta i que el terra estava.plede cabells tallats i que el perruquer mateixportava un tallat de ·.cabell horrorós. Així"doncs, l'Anna va anat a . l'altra pérrúq~éria:

Quan hi va arribar va veure que estava moltneta i que el perruquer· portava un bontallàt .de cabell.Per qué l'Anna va reiorna'r a la primeraperruqueria pei !aI'que li tallessin e].cabèll?

.~......"-

~:?~.' ..... : ,.. : .~.

tREU LA CIRERA .Els llumins del dibuix representen una copade còctel amb una cirera a dins. Com hofaries per treure-la dè dins la copa? Noméspots moure dos mistos (la 'copa ha de quedaral revés)..

,,.

':1

i¡.li

li!

~i

1.1.,'

42

,I>...

..'.

. .. r:.. .", I

. 'i .' .'.

. .

.. '.

~~

' ~_J. .,.. ..

"SflNT/;"':J r;IJÈ TEST/¡. ?/l55!lNTI?':. ~< ~-;,~': •. <:='.- .~ ":". :.:. . : ':': ~··;t::~'<:,:·; ~:(. ;:~::;'". .'.. '.-.'~'...-.,... ':.. .... ' .: ... . .

,~ ..

l •• '.'

I,r,

,(,