revista claror sports nº22
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
Re ortat e: El cas l/e la "IUa llf rur ~a"· Entrevista: Ferran itlascareU
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA
rems especials
PVi sita, consulta i revisions als socis i familiars ,...
l Q Vis ita Ortodòncia (aparells correctors) ,...
Urgèn cies Revisions periòdiques ,...
Fluori tz<:,cions Radiografies intrabucals I I I • ~
Higie ne bucal (neteja) + Revisió I I I • _
Extrac cions simples
I un 20% de descompte a la resta de tractaments no tanquem per vacances -
Barcelona sardenya, 319, Baixos
Tel. 93 457 04 53
Iluro, 90, bai xos
M.J.Verdaguer, 6, 2n 3'
Sant Joan 23-31, 1r, l'
Av.S.Esteve, 86, 3r, 4' Av.Martí Pujol 254, bai xos
M.J.Verdaguer 15, bai xos Sor Angela Cruz 35, bai xos
Ronda de Atocha 7, bai xos Gran V.M.Turia 37, bai xos
Te l .
Te l •
Te lo
Te l .
Te l •
Te l •
Tel.
Te l •
Te l •
calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 A5 00
93.757.71.8 1 Mataro'
93.474.19.32 Cornellà
93.727.53.96 Sabadell
93.879.32.28 Grano l lers
93.389.43.31 Badalona
93.877.45.97 Manresa
91.571.00.02 Madrid
91.467.06.00 Madrid 96.351.73.50 València
E-mail: [email protected] Web: http://www.ioa.es
s u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 22 , III època ,
A R I
Desembre de 1999-gener del 2000
OPINiÓ · 2. Articles d'opinió de Montserrat Bastida, Salvador Motos i Joana Céspedes 4. Enquesta: "Creus que hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagrada Família?"
ENTREVISTA 6. Jordi Arcarons, motociclista
SALUT 10. Compte amb la grip! 12. Els cruiximents
DIETÈTICA 14. Cuina vegetariana
SOCIETAT 17. Veïns i entitats de la Sagrada Família formen la plataforma "Salvem Myrurgia" 21. Entrevista al president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Antoni Viñas 23. Entrevista a Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i del Districte de Gràcia
26. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS
28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
31. CONCURS i PASSATEMPS
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats de Nadal 33. Revetlla de Cap d'Anyal Poliesportiu Sagrada Família 34. Miscel-lània 35. VI Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal 36. L'Esportiu Claror va ser l'escenari escollit per La Vanguardia per a "la foto dels candidats" a la Presidència de la Generalitat 38. Nou Can Caralleu
FETS I GENT 40.Un soci del Claror, pioner en la tècnica d'auto-trasplantament d'ovaris
Les altres portades
EL BARRI VOL EQUIPAMENTS
PÚBLICS A L'ILLA MYRURGIA
Veïns i entitats del barri de la Sagrada Família han format una plataforma cívica per reivindicar equipaments públics a l'illa que ocupa la fàbrica Myrurgia, tancada des de fa anys. La zona, catalogada com a equipament, ha estat sorprenentment requalificada, i el Districte de l'Eixample vol fer-hi habitatges i un gimnàs privat d'elit.
AQUEST HIVERN, PREPARAT PER
COMBATRE LA GRIP
El virus de la grip va afectar l'any passat més de tres milions d'espanyols, i ara, amb l'arribada del ·fred, se n'espera un nou brot. Una bona prevenció pot evitarne el contagi, però per si de cas cal conéixer les actuacions més correctes per passar el tràngol de la millor manera possible .
FERRAN MASCARELL, REGIDOR
DE CULTURA I DE GRÀCIA
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, és també el regidor del districte de Gràcia des de fa quatre mesos. Va rebre la revista Tot C/arorper expliéar-nos les 'seves prioritats de govern, tant en matèria cultural com respecte del districte.
_ ()p1=·tU=·~Ó ______________________________________ _
Tercera època
Número 22
desembre 1999-gener 2000
Tiratge: 13.000 exemplars
Imprès eh paper ecològic
Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ:
Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 476 13 91
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,
Sergi Larripa.
DIRECTOR:
Sergi Larripa
REDACCIÓ :
Ester Benach
DISSENY PORTADA:
Emma Cervera
CORRECCiÓ LINGüíSTICA:
Ariadna Viñas
PUBLICITAT:
Josep Lluís Vide
FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:
PC Gràfic IMGESA
DISTRIBUCIÓ :
Mencor
TOT OLARORés una revísta oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de I:autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR
Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 4761391
E-mail: [email protected] Web: www.claror.org
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
PATRONS:
Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez,
Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra,
Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:
Nú ~ia Borràs
DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL
SAGRADA FAMiLIA:
Eduard Franco
2 TOT CLAROR
Solidaritat: moda o compromís
Montse Bastida Representant del Patrona t de la Fundació Claror i de la Plataforma 0,7 Claror
En la proximitat de les festes nadalenques surten, de tot arreu , ofertes i propostes per solidaritzar-se amb multitud de causes, com si "el mercat" de la solidaritat fos una cur
sa com?etitlva on es tracta de gu anyar prestigi o de vendre imatge.
El fenomen de les "telemaratons" no és cap novetat, són un plat fix a totes les cadenes de televisió. Potser ja ha arribat el moment de donar més serietat a la soli
daritat i treure-li tota la càrrega de xou i espectacle que, moltes vegades, desvir
tua la causa per la qual es vol cridar la consciència solidà
ria del ciutadà. Tampoc és nou el feno
men que ofereixen, cada cop més, les grans corporacions i multinacionals, que incor
poren a les seves estratègies
de màrqueting el factor soli
dari per consolidar el poder en el mercat o, dit de manera
més planera, per incrementar
les seves vendes, encara que sigui a costa de l'explotació més ferotge d'infants o de poblacions senceres de països del Tercer Món.
La solidaritat és quelcom més seriós que un xou o un
producte de màrqueting, per deixar-la en mans dels qui
no hi creuen; solidaritat vol dir compromís pe rsonaJ.i denúncia social de les injustícies i desigualtats que es pro-
dueixen, tant al nostre costat com arreu del món.
Ara que arriba Nadal també hem de ser solidaris, perquè això forma part de les nostres conviccions personals, per refermar un compromís i no pas una moda, una acció permanent i no pas una imatge, que es dilueix quan, després de les vacances nadalenques', tot tor
na a l'aparent normalitat comencen les rebaixes.
Com ja sabeu, la Plata
forma 0,7 Claror agru
pa un bon col , lectiu
d'individus que viuen
la solidaritat com un
compromís, i aplega
Q.CLAROR PLATAFOR ~ I cooperaciÓ Solidan tat ~
diversitat de persones -manobres, administratius, mestres, tèc
nics ... - la gran majoria vinculats al Claror. Aquest any hem
engegat dos projectes a Llatinoamèrica, i aviat ens trobarem
per decidir les accions de l'any 2000. Tots els qui vulgueu fer
camí al nostre 0,7, hi teniu un lloc. Us hi esperem!
M_B.
__________________ Opinió
Barcelona, cap a on vas?
Salvador Matas i Dalmases Arquitecte i urhanis/a
Veus crítiques a la política urbanística municipal s'estan deL'{ant sentir dalTerament per paIt dels "pesos pesats" de l'arquitectura i de l'urbanisme de la ciutat. Debats i forums orga
nitzats pels col·legis professionals d'arquitectes, d'econoinistes, el CCCB, mostren una
preocupació pel futur de la ciutat. Mobilitzacions d'entitats de barri i creació de plataf01mes de veïns opositores a les dife
rents actuacions urbanístiques
expressen el desconcelt de la ciutat amb la planificació ur
banística actual.
A què ve tant enrenou urbanístic ? Recordem que el
prestigiós Royal Institute of British Architects (RIBA), la
passada primavera, va guardonar la ciutat de Barcelona amb la medalla d'or per la qualitat de la seva transformació iniciada a la dècada
dels 80. Però ara les coses estan canviant.
Què està passant a Barcelona? Cap a on va ? Actuacions urbanístiques com Bar
ça 2000 o Diagonal Mar són motiu de polèmica dins l'àm
bit professional i ciutadà. La
sobreedificació davant del
moll de Barcelona, amb els complexos del Maremagnum i del \Vorld Trade Centre , quan semblava que la ciutat s'obria definitivament al mar amb l'enderroc d'aquells "tin
glados". Darrerament, operacions
de pe¡muta de qualificacions,
com les del Pla de l'illa Myrurgia o la del Corte Inglés a la
plaça de Francesc Macià, se sumen a la llista de les polè
miques. Tot plegat, sembla apuntar
que avui el planejament de la
Bon Nadal i feliç 2000 per J oana Céspedes, presidenta de la Fundació Claror
Se'ns acaba el 99 i això, com cada any, ens porta a la reflexió d'on. estem i cap a on anem.
Amb el grup d'amics o els companys més propers trobem el moment per pensar en veu alta sobre els fets que hem viscut i les novetats del futur.
Recordem Kosovo, Txetxènia, Timor. .. i tants altres llocs on, desgraciadament, la irracion.alitat ha vençut el sentit comú.
Recordem les agressions que contínuament patim en el nostre planeta i la incapacitat de la comunitat internacional davant dels interessos de les grans multinacionals per fer operatius els acords de la cimera de Rio de Janeiro.
Mentrestant, Bill Gates es baralla pel monopoli de la informàtica, Telefónica i els polítics estatals per les stock opcions i a tot arreu ens envolta el bombardeig "consumista" de canvi de segle o de mil·lenni (qualsevol excusa és bona).
La ciutat discuteix cap a on va el seu urbanisme, amb un govern municipal un pèl desorientat. Les eleccions catalan.es han situat el Parlament al centre de la vida social i política del país. Ja era hora!
Aquest és el panorama que ens tocarà viure i al qual haurem d'enfrontar-n.os sense complexos. Paraules com amistat, solidaritat, i, per què no, llibertat i participació, han de formar, cada cop més, part indestmctible de la nostra cultura i de la nostra acció de futur.
Amb aquest veritable esperit esportiu, a la Fundació Claror hem decidit acomiadar el 1999 i rebre el 2000 amb un sopar-festa de germanor.
Entre tots hem de consolidar aquest projecte social, de barri i -de ciutat, que representa Claror. Alguns pensen que el rellotge s'aturarà a les zero hOfes de l'últim dia del 99. Cap de nosaltres té la síndrome del 2000 perquè és un any que volem viure intensament.
ciutat està més controlat pels promotors i propietaris dels terrenys que per la col·lectivitat. És a dir, que prevalen més els interessos particulars que
l'interès general de la ciutat. Continuar per aquest camí resulta preocupant.
Es troba a faltar e l crite ri
de quin és e l model de ciutat que es vol, es troba a faltar
aquella sensibilitat en el tractament de l disseny urbà. En el desenvolupament del pla
nejament es necessita deci
sió unitària global en l' àmbit de la ciutat, per evitar que
cada districte pugui decidir d'endegar peticions de paJti
culars que acaben en modi
fi cacions importants del Pla general (PGM).
Amb tot això, per poder
"encaixar"aquestes propostes,
proliferen les modificacions puntuals del PGM, una de les
quals és la denúncia de la
Fundació Claror de l'illa
Myrurgia. Aquests documents s'han convertit en "alta engi- ·
nyeria urbanística". Realment
el grau de complexitat a què
s'ha arribat per poder justifi
car el que és injustificable im-,
pressiona. Amb el joc de mans
que es fa en el Pla Myrurgia
resulta una pèrdua de gairebé
9.000 m2 de sostre previstos
per a nous equipaments de la
ciutat, això sense que , apa
rentment, se'n perdi ni un.
Tant sobrats anem d'aquestes
dotacions, i sobretot públi
ques, per pl~pificar les neces
sitats d'equipaments presents
i futurs.
TOT CLAROR 3
J _ ()p1=·n1=·~Ó~ ________________________________________ _
I)ENQUESTA
Hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagrada Famz1ia?
ROSA GARCIA 30 anys
No. Visc a l'Hospital de Sant Pau i tinc vint minuts fins als dos poliesportius del barri. Pel que fa a altres equ ipaments no ho sé perquè no en faig ús.
R ES e
LECTORS Envieu-nos les
vostres opinions! També per E-mail:
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina. -Eis textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot· Claror es reserva el dret de publ icar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.
4 TOT CLAROR
TONI QUESADA 37 anys
FRANCESC SEGÚ 67 anys
VíCTOR RIVERO 16 anys
MAllE FARRÉS 50 anys
Sí. Penso que hi ha de tot, està força comp let.
N o. En podria haver més, per exemple a l'antiga Myrurgia en podrien fer un, per exemple un casal on em deixessin connectar a lnternet sense pagar, mentre altres juguen a cartes o a escacs.
No. Crec que hi hauria d'haver més escoles bressol i escoles públiques. Últimament hi ha molts joves al barri que treballen amb quinze anys en lloc d'estudiar.
Em sembla que no, sobretot per a la gent gran. Hi ha residències per a gent gran però són privades.
I)ENTREVISTA CURTA C~J A~ma Furul/, cap de premsa de la Fundaci6 Amics de la Ge-fit Gran amics de la gent gran
«Cada vegada hi haurà més gent gran que necessitarà espais on relacionar -se i l'Administració ha d'estar preparada»
La Fundació Amics de la Gent Gran va nèixer al barri de la Sagrada Fallli1ia el 1987 i
té la seu al número 3 del carrer d'en Grassot (tel. 93 207 67 73). És una organització no governamental de voluntariat
que es dedica a donar SUpOlt
afectiu a les persone~ grflns que viuen soles a casa seva.
Quins serveis ofereix Amics de la Gent Gran?
Oferim diversos serveis,
com l'atenció personalitzada a domicili , l'acompanyament
puntual perquè puguin realitzar gestions i activitats com
plementàries, dinars de Nadal,
les acollides (que són berenars
que reuneixen els avis del mateix ban'i) o la Festa de Prima
vera. La majoria d'avis que ate
neu són del barri de la Sagrada Familia?
Sí, el nombre de demandes
en aquest barri és molt gran, potser perquè nosaltres vam
nèixer aquí. Ara cobrim tots els districtes de Barcelona, però
la demanda de la Sagrada Fallli1ia és molt important.
I a l'hora d'organitzar activitats conjuntes que apleguin molta gent, trobeu espais adequats?
En un dinar de Nadal reu
nim unes · 350 persones, entre
avis i voluntaris, i això reque
reix un lloc gran. Fins ara ho hem fet al rebedor de l' esta
ció del Nord. Per a l~s acollides tampoc teníem cap espai, i al fillal un dels voluntaris ens
va ce?ir la seva cafeteria. És clar q1\Ie necessitaríem un es
pai m9s gran, tant per a la seu
com pr r a les trobades. I, des de la vostra expe
riència, com veieu el futur de la gent gran?
En el futur cada vegada hi
haurà més gent gran que necessitarà assistèn cia, espais
perquè puguin relacionar-se, i l'Administració ha d'estar pre
parada. E.B.
~ prepa
NOMBRE
APELLlDOS
DOMICILIO
CP POBLACIÓN
TELÉFONO EDAD
o Masaje Vltal-Corporal o Monitor de Aeróblc. O Nutrlclón Deportlva O Monitor de Balles y Deportlvo Nlvelll de Salón. Avanzado
O Monitor de Jazz O Masaje Terapéutlco O Monitor de F1tness
O Monitor de Funky O Curso de Aslstencla O Técnlc,as Manuales O Glmnasla Postural
O Monitor de Hlp-Hop Sanltarla O Reftexologia Podal O Preparador Físlco
O y Deportlvo O Dance Professional Diploma atorgat per:
Drenaje Llnfàtlco O
Instructor Monitor de Musculaclón
O Monitor de Aeróblc. y Culturlsmo o Monitor de Balles mm Generalitat de Catalunya
Nivell de Salón Institut Català de Noves Professions
O Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS
SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre atfos cursos, señalalos y remlte este CUPÓ" a:
ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E-Mail: [email protected]
_ Entrevista
Jordi Arcarons va néixer l'any 1962 a Vic, ciutat on resideix amb la seva esposa i els seus dos fills, i de la qual molts conciutadans consideren el màxim representant. Visitar-lo al taller on té les motos, enmig del camp i al costat d'una granja, és entendre perquè a Vic l'idolatren, no solament per les gestes esportives, sinó perla seva manera de ser. Ell mateix es defineix com "una persona de pagès, que va néixer al camp, tímida, molt normal". L'única diferència respecte de la resta de vigatans és que ell és un dels millors motociclistes del món sobre superfícies no asfaltades.
Motocròs, raids, enduro, ho ha guanyat pràcticament tot i en reiterades ocasions, però és conegut popularment pel paper que des de fa dotze anys desenvolupa al Ral·li París-Dakar, paradoxalment l'únic que encara no ha assolit.
La seva trajectòria és un exemple per als qui comencen i, abans que
6 TOT CLAROR
JORDI ARCARONS )
Vol guanyar el Dakar i tancar la millor temporada del motociclisme català
Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Sport
Aquesta temporada ha estat, sense dubte, la millor en la història del motociclisme català. A l'alegria de Crivillé i Alzamora es vol sumar ara Jordi Arcarons, un vigatà de 37 anys que aspira a guanyar, d'una vegada per totes, el més fort de tots els ral·lis: el Dakar. Fa temps, va afirmar que el del 2000 seria el seu últim Dakar, però ara explica que no vol pensar en una possible retirada, sinó en la victòria que des de fa dotze anys se li resisteix. Potser la tretzena serà la bona per al pilot de Vic. Les dunes del desert l'esperen .
es retiri, ja volen succeir-lo. Va començar per afició, i a poc a poc va anar pujant esglaons fins arribar on és ara.
"La veritat és que no hi va haver un
moment clau en què em digués "Vull de
dicar-me a això". Potser va ser quan
vaig anar a córrer el Dakar per primer
cop, pel meu compte i sense l'ajuda
de cap patrocinador; vaig fer una in
versió, llençant la casa per la finestra.
Fins aleshores tot ho havia fet per afi
ció, perquè m'agradava."
Fins i tot treballava per mantenir les despeses de la moto, oi?
Sí. És un esport car, córrer en moto!
Vaig començar gràcies a l'ajuda dels
meus pares, però després em vaig
posar a treballar de pagès, després de
paleta ... i vaig tenir la sort de sortir-me'n,
que és el que molts no aconsegueixen. I
així anava fent, pujant cada any un es
glaó fins que vaig arribar a un punt en
què, tenint un cert nom en el món del
motor, comences a tenir ajudes ... , i quan
te n'adones, ja ets professional . Una cosa
va darrera l'altra, el fet important és cada
any pujar un nou esglaó.
La seva vida són les motos, però, curiosament, pràcticament no la uti-
litza com a mitjà de transport. No. De fet, a mi mai m'ha agradat la
moto de carretera perquè la veig com
un perill, no m'ha agradat mai depen
dre del moviment de la resta de vehi
cles que hi circulen. Per carretera em
moc molt poc en moto, ho faig més
en cotxe.
Com a pilot, com es considera? Cerebral?
He experimentat una transformació,
vaig començar molt agressiu i espontani i
he anat canviant. L'edat i l'experiència et
fan canviar.
Quin percentatge té de pilot de motos i quin d'aventurer?
Pilot de motos cent per cent, perquè
és el que sempre m'he plantejat, i m'hi
he dedicat.
És a dir, que es planteja les curses com una competició i no com una aventura?
Jo, personalment, afronto les curses
com una competició, però em sento a
gust quan arriba el component aventura.
M'hi sento a gust i capaç d'afrontar-ho bé.
Ral ·lis com el Dakar, com el d'Egipte ... , si
no tinguessin el component aventurer"si
fossin només cursa, serien com un mun
dial de velocitat on tot és matemàtic i són
______________________ Entrevista
perfectament previsibles tots els pro
blemes amb què et pots trobar. En
canvi, les competicions on jo participo
tenen un alt component aventurer; si
et perds al desert és imprevis ibl e el
que pot passar. I aquest compo nent
m'agrada, però tot i així em plantejo
les cu rses com una competició. No hi
vaig a fer turisme.
A què es dedica Arcarons entre
ral·li i ral·li?
Sempre estic molt actiu, faig cu rses de
motocròs o d'enduro. Quan arriba el mes
d'abril canvio d'especialitat i em fico a l'ai
gua amb moto aquàtica, participo al cam
pionat d'Espanya de raids amb motos
aq uàtiques, que és molt similar a les cur
ses que fem al desert, amb la diferència
que es fan en mitjà aquàtic. Així que en
tre l'abril i el setembre em mantinc en
forma amb la moto aquàtica.
I a partir del setembre torna a pen
sar en el Dakar?
Sí. Començo a preparar-me tres me
sos abans, entrenant-me, muntant l'equip
i fent les curses de pre-Dakar: Egipte, Ar
gentina, Emirats Àrabs ... El Dakar és la
"prova mare" que determina qui és el
millor: qui el guanya és el número 1.
Parlem del Dakar. Què té aquest
ral·li que no tingui un altre?
És el raid més dur que existeix, els al
tres volen imitar-lo, però el Dakar segueix
sent el més fort. Una persona capaç de
" lluitar per les primeres posicions del Da
" kar demostra ser molt completa sobre una
moto : has de ser ràpid, bon navegant,
bon mecànic per arreglar-te-la sol, i has
de saber dominar-te psicològicament.
Com ha evolucionat el Dakar en els
darrers anys? En quin moment es tro
ba?
La cursa va tenir un moment diftéil
quan, després de la mort del seu creador
Thierry Sabine, la van agafar una sèrie de
persones que no van ser capaces de man
tenir-ne l'esperit original. Des que la diri
geix l'Aubert Oriol, que havia competit
tant en cotxes com en motos, ha tornat a
revifar en tots els sentits, i ara està en un
bon moment.
En què consisteix l'entrenament de
preparació per al Dakar?
La preparació més i m portant és la físi-
Un Dakar especial per celebrar l'arribada del 2000
El primer Dakar del 2000 havia de ser especial. Per aquest motiu, l'organització ha previst un nou i original recorregut que començarà a Dakar i acabarà a Egipte, travessant tot el desen del Sàhara dloest a est.
S'ha anunciat que la competició d'enguany tindrà 16 etapes amb 9.022 quilòmetres (5.800 cronometrats), menys dunes, més trams plans ... Com comenta el pilot de Vic, "el recorregut no el sabem. És completament secret, però crec que la segona part del ral, li serà molt dura, passarem molts quilòmetres al més pur desert, on no trobarem absolutament ningú, i on farà una calor molt falta". Aquestes dificultats diu que el motiven i el fan feliç.
Serà la segona vegada en què Dakar, en comptes d'arribada, sigui sGrtida. Aquest fet, que per Arcarons "serà com començar un llibre a l'inrevés", també afegirà atractiu. "Començarem en un país càlid i acabarem en un altre també càlid. l això farà més dura la prova".
El repte d'Arcarons serà, un cop més, "ser el primer". Què farà després del Dakar? Es retirarà? Diu que guanyi o perdi, ho decidirà
quan s'acabi, ara només es vol concentrar en la victòria. Que tingui molta sort!
Mai m 'ha agradat la moto de carretera perquè la veig com un perill. Nombgrada dependre del moviment de la resta de vehicles que hi circulen
Afronto les curses com una competició, però em sento a gust quan arriba el component aventura
El Dakar és el raid més dur; els altres volen imitar-lo, però segueix sent el més fort
ca, la psíquica és una qüestió més per
sonal. Jo pràcticament no la necessito
perquè em vaig mentalitzant durant
tot l'any, conec les meves possibilitats,
sé fins a on puc arribar ... , i tot això fa
que durant els mesos previs vagi aga
fant la consistència psicològicaneces
sària. Però en l'aspecte físic sí que he
. de fer una planificació d'entrenaments
mo lt important per poder arr ibar al
màxim. Això signifi ca passar-me tres
hores diàries al gimnàs durant els tres
mesos previs.
Angoixa, ansietat, nervis, desmo
ralització ... , què és ~el que s'ha de
dominar més, psicològicament?
Jo diria que una mica tot. Cada si
tuació provoca diferents sensacions, i
allò important és tenir un domini glo
bal d'un mateix, i no desesperar-se mai
encara que et perdis al desert.
Quin és el pitjor moment que re
corda?
De pitjors moments n'hi ha bastants.
Cada any, i he corregut dotze ed ici
ons, hi ha hagut un moment dolent~ , El primer Dakar, l'any 1987, va ser
el més dur?
Sí, ho vaig passar molt malament. Vaig
participar-hi sense mitjans, no tenia no
cions d'orientació i a penes sabia com
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
funcionava una brúixola. Molts dies vaig
estar a punt d'abandonar, un dia vaig
caure i em vaig fer mal enmig del de
sert, sol, i quan ja es feia de nit, vaig
espantar-me molt i fins i tot vaig té
mer per la meva vida. Vaig voler aban
donar, però no em va funcionar l'emis
sora de busca; fent les mil i una, no
vaig tenir m és remei que arribar sol al
campament. Allà em van animar per
què acabés la cursa. Desprès, l'any
1996, vaig haver de deixar la cursa en
helicòpter, lesionat i insconcient, per
què se m'havia creuat un gos quan anava
a 140. És una manera dura d'acabar.
El moment més trist? El pitjor, potser, va ser l'any que vaig
El primer Dakar en què vaig participar va ser el més dur; hi vaig anar soL sense mitjans ni nocions dorientaci6 a penes sabia com funcionava una brúixola
fer segon, a un minut i esca ig del pri
mer, quan a dues jornades del final
tenia pràctica ment la vi ctò ri a a les
mans. Ja diuen que el primer s'empor
ta la glòria i el segon és el primer dels
perdedors ... , i aquesta és la sensació
que vaig tenir.
I el millor moment? Quan vaig fer segon per primera
vegada. Després, quan vaig repetir tres
vegades més aquesta posició ja no em
va fer il ·lusió, p erò la primera va ser
com un somni .
Hi ha bona relació entre els pilots?
En general sí. Fas més amistat segons
la nacionalitat dels corredors; amb els es
panyols hi ha amistat, encara que tam
bé hi ha una espècie de competitivitat
per veure qui és el millor cl assificat,
amb els italians, portuguesos i sud
americans ens portem molt bé, i amb
els francesos no tant.
Quina relació teniu amb les persones dels països per on passeu?
Jo recordo fa anys que la gent dels
països per on passàvem era molt ama
ble, ens haguessin donat el poc que
A l'Àfrica aprens a valorar molt més tot el que tenim aquí. Allà no tenen res, viuen amb les coses justes i semblen més feliços que nosaltres
tenien a canvi de res. Sobretot les per
sones que viuen al desert, els tuaregs,
són molt hospi ta làri es. Però en els úl
t ims anys la situació ha canviat perquè
ens han vist passar massa vegades i
molts han pensat que no n'han tret res
de profitós, i la situació s'ha anat com
plicant fins al punt de patir robatoris i
assa lts.
Què ha après de l'Àfrica? Tothom qui hi ha anat n'ha après
molt, només anant-hi una vegada ja
t'adones del que és. Crec que s'hi ha
d'anar, aprens a valorar molt més tot
el que tenim aquí. Allà no tenen res,
viuen amb les coses justes i semblen
més feliços que nosaltres. Hi aprens
moltes coses de la vida.
En relació a mb la repercussió mediàtica, als mitjans econòmics ... , l'Enduro i els Raids són els germans pobres de la família del motociclisme?
Desgraciadament, l'esport no es me
sura per la intensitat físi ca o de risc, sinó
per uns alt res factors: les audiències. Hi
ha esdeveniments esportius espectaculars
i que diuen molt del valor i les qualitats
de les persones que els practiquen, i que
en canvi no tenen el seguiment que es
mereixen. I és que el factor televisió és
molt important, la velocitat és un produc
te on les telev isions poden col·locar
perfectament les seves càmeres i ofe-
Xarcuteria
C6rcega, 537 (entre Marina y Cerdeña) 08025 Barcelona
Vins i Caves. Extens assortiment de licors i maltes Cava de Puros
Servei de cuina de 10h a 24h ininterrompudament Tel. 93 435 8048
____________ Entrevista
Desgraciadament Pesport no es mesura per la intensitat física, el risc o les qualitats de Pesportista, sinó per altres factors, com les audiències
ri r un espectacle d'hora i mitj a que
s'adapta a les seves necessitats. El Da
kar, en canvi, és complicat de retrans-
Avila. GaudI, 8 Ida. e/MaIIora, 490.
Hi deu haver qui cregui que guanyem molts diners, però em penso que pel risc que tenim no estem ben pagats, especialment si ens comparem amb altres esportistes
metre, tot i que la Televisió Francesa
està aconseguint unes audiències es
pectaculars, amb el Dakar, però a can
vi d'un esforç d'infraestructures extra
ordinari. A Espanya, en canvi, les te
levisions mai s'han interessat a fer -ne
ca p retransmissió, si mplement s'han
dedicat a obtenir unes imatges i a pas
sar-l es, a pesar de la gran afició que hi
ha. I com que no hi ha televisió, tam
poc estem ben pagats, una cosa porta
l'a ltra. Però bé ... les coses són així.
Us sentiu injustament valorats? Sí. Hi ha esports on el practicant no
req uereix les nostres qualitats i va lor, i
estan molt més ben pagats. Hi deu
haver qui cregui que nosaltres gua
nyem molts diners, però em penso que
pel risc que tenim no estem ben pa
gats, especialment si ens comparem
amb altres esporti stes, fins i tot d'al
tres especialitats del motor.
(DavanI Temple Sgda. Famlla) (Cantonada Cartagena) +. +. 93/456-57-75 93/247-19-64
FINQUES SAFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. FAMILIA de
, Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-W? Vic
• Un lloc per anar de viatge? El Brasil , Santa Domingo, Cuba ...
• Un llibre per llegir? Qualsevol d'entrenament físic i esportiu, alimentació ...
• Una pel'lícula de cinema? Una comèdia
• Un mitjà pe.r estar infonnat? La ràdio
• Mar o muntanya? Muntanya
• Un cantant o grup musical? John Lennon
• Un esportista? Indurain
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jesucrist
• Què valora més de les persones? La sinceritat
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Buscaria que hi hagués més transparència en tot
• Dretes o esquerres? Els qui ho facin millor
• Què s'enduria a una illa deserta? Tot allò que em fes falta per estarhi bé. Amb una cosa sola no n'hi hauria prou
• Un desig confessable? Un món perfecte sense guerres de races o ètnies
15 ANYS AL SEU SERVEI
FINANCEM EL 100%
Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC'"
Y Jlévate otro ¡GRATIS!
HIPOTEQUES DES DEL 3,5% PROFESSIONALS DMlBILIARIS AGRUPATS
COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASOS - INVERSIONS.
OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA A V ANTS D'ACABAR EL MJLENI. *
*Presentant aquest anunci a l 'iniciar la rel.lació comercial
T.93 456.57.75 Srta. Dolors
~ I.¡rad.famll ia
Provença, 427-431 (esquin a Sardenya)
_ Sa~l~u~t ________________________ __
AQUEST HIVERN TINGUES COMPTE
AMB LA GRIP! Ha arribat l'hivern i, amb la baixada de les temperatures, han aflorat virus com el de la grip, que l'any passat va afectar més de tres milions d'espanyols. Aquest any, Sanitat ja ha advertit que pot tornar a fer estralls, a pesar de la propera comercialització d'un nou antigripal. Estem preparats per combatre- la? Prenem les prevencions necessàries?
Toth om, qui més qui menys, ha
sofrit més d'un a vegada les co nse
qüències de la grip . En ca nvi, en mas
sa ocas ions en parl em amb desco
neixement perqu è la co nfonem amb
un refredat comú . És important, per
tant, co mença r per distingir què és
ben bé la grip .
M és qu e co m una malalti a, po
dem co nsiderar-l a com una síndro
me (és a dir, un nombre va ri at de
si gnes i símptomes, co m febre, tos,
ca lfreds, dolors arti culars,que es pre
senten junts).
Aqu es ta sínd ro me es tà ca usada
per un tipus de virus que pot va ri ar
cada any, la qual cosa fa més difícil
tractar-l a i, sobretot, preve nir-la.
La grip acostum a a aparèixe r en
època hi ve rn al, amb l'arribada del
fred, quan els virus s'intensifiquen. A
més, és molt fàc il de co ntagiar, ja que
es transmet a través de la respirac ió
o de la tos, i un simple esternut, per
exempl e, pot pro paga r el virus mit
jançant unes gotes de saliva micros
còpiques anomenades Pfli.igge . Tots hi estem exposats, però quan
El nou fàrmac contra la grip
Les falmacioles espanyoles tindran aviat un nou farmac contra la grip; es
tracta d'un inhalador que pot escurçar el procés més de dos dies i frenar-ne la
gravetat. Es comercialitzarà amb el nom de Relenza, al preu de 7.800 pessetes.
Els metges, però, tot i valorar l'apo11ació del nou antigripal, són prudents al
respecte. Diuen que no pot administrar-se de manera indiscriminada, que
s'ha de prendre amb moderació i que sempre és convenient un diagnòstic de
cada cas.
La millor prevenció davant qualsevol virus, i la grip no és una excepció, és dur una vida sana, fer exercici i controlar la dieta
parlem de grups de risc ens referim al
conjunt de persones a les quals el vi
rus pot causar més dificultats. Es trac
ta dels nens petits, gent gran, adults
amb problemes immunològics, malal
ti es cardiovasculars o respiratòries, di
abèti cs .. . Són els qui han de dotar el
seu organisme del màxim d'immuni
tatper prevenir la possible arribada del
virus.
Com prevenir-la?
La millor prevenció que hi ha con
tra els viru s, i la grip no és una ex
cepció, és dur una vida sana. Practi
ca r exe rci ci habitu alment, controlar
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:
@studis de ctlimatitza • AIRE CONDICIONAT
• CALEFACCIÓ
• VENTILACIÓ Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona • FREDINDUSTRIAL
__________________________________________ salut
la d ieta i no fumar enfo rteixen l'orga
nisme davant qualsevol malalt ia in
fecc iosa.
Podem estimular les nostres defen
ses mitjançant infusions o decoccions,
amb aliments frescos o amb suple
ments di etèti cs.
L'equinàcia és el millor tractament
natural contra la grip, ja que augmenta
l'activitat dels facocits, que són les cèl-
lules que devoren els cossos estranys.
La llimona i la taronja, pel seu alt
co ntingut en vitamina C, resulten
també de gran ajuda, i l'a ll , per la seva
acció antibacteri ana, es pot conside
rar un autèntic antibi òti c, ca paç de
dificultar l'entrada dels gèrmens que
causen les infeccions respiratòri es.
A banda d'això, no podem descartar
les vacunes antigripals, que són també
un bon mètode preventiu, si bé no ga
ranteixen al cent per cent la immuni
tat, especialment pel fet que les clas
ses de virus canvien cada any.
Símptomes
Com a regla general, el primer símp
toma és la presència de ca lfreds, als
quals de vegades no donem la impor
tància necessàri a. Una errada co mu
na, en aq uests casos, és recó rrer al
conyac o a altres remeis casolans amb
la falsa presumpció que "matarem el
microbi ". I així només debilitem l'or-
" ganisme, l'únic que pot lluitar contra
un virus que ja hem contret.
Si no prenem les mesures adequa
des, després dels calfreds vindran la
resta de símptomes: febres, dolors a
les arti culacions i l'esquena, neuràlgi
es, cefàlies, refredat de la faringe i dels
bronquis, i dolors a les clavícules i a la
nuca, com si tot el cos estigués con
tusionat. També podem notar un cert
Sanitat preveu una grip virulenta
El ministeri de Sanitat preveu que aquest hivern la gri p se rà tan virulenta
com l'any passat, e n què va afectar més de tres milions d' spanyols i va
col ' lapsar els hospita ls. Els experts comparteL,<en aquesta opini6 (El Periódico,
4 de novembre) i aconsellen als gru ps de risc que es vacunin, encara que aL,<ò
no garanteL,<i una immunitat del cent per cent." o hi cap cap ind ici que
vingui una grip encara més virulenta aquest any, però hem d'estar prepa rats
davant una possible pandèmia, per una mutaci6 inesperada del virus, que
podria afectar entre el 25 i el 400/0 de la poblaci6" , va indicar el cap del servei
de microbiologia de l'Hospita l de Basurto (Bil bao) , Ram6n Cisterna.
Les farmacioles vendran un inhalador antigripal que escurçarà el procés, però s'haurà de prendre amb molta moderació
La llimona, la taronja, Tall i Tequinàcia són aliments aconsellables per prevenir la grip. Les vacunes hi ajuden molt però no són una garantia total
dolor de ronyons, molèsties a la gola,
la boca seca o pastosa, molta set i mal
estar general d'ossos. En defi n iti va,
un malestar general que ens fa estar
tres dies al llit.
La grip genera dos símptomes prin
cipals : la profunda debilitat muscular,
no justificada per cap lesió orgànica, i
l'abatiment moral.
Cal dir que ens pot afectar l'aparell
respiratori (és el més freqüent), el d i
gestiu (les molèsties se centren en l'es
tòmac i els in testins) o el sistema ner
viós. Amb això i tot, en ocasions aques
tes tres form es poden mani festa r-se
alhora.
Primera reacció davant els símptomes
Un cop hem contret la grip, el mi
llor és adoptar una actitud positiva per
superar el tràngol; obsessionar-n os en
una recuperació ràpida no pot més que
generar compli cac ions com la pneu
mònia o la bronquitis. La grip és una
malaltia benigna, i es cura so la si el
nostre cos gaudeix de bona sa lu t. Gre
gorio Marañón deia que es cura en
set d ies amb tractament, i en una set
mana se nse. El que hem de fe r és
co l·labora r amb el nostre cos perquè
pugui fer front al virus.
És fonamental, per tant, actuar en po-'
sitiu, i pensar que passar la grip pot servir
nos per desintoxicar el nostre organisme i
estimular la nostra immunitat. S,L.
Aquestesfestes canvia el color dels teus ulls
Revisl6 Optomètrica gratuïta
Adaptadó de lents de contacte toves I semlrigides
flRTIVER .OPTICS
Sardenya, 385 - Tel, 93 458 39 33 l '
Lents de contacte de color + liquid de neteja + adaptació
3.990 Ptes.
, ~
, UUeres graduades per a tot tipus d'esports
Fins a un 300/0 de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror
i P~liesportiu Sagrada Família --no acumulable amb altres ofertes--
_Sa~lu~_t ____________________________________ _
CRUIXIMENT: EL IlMALII DE TOTS
ELS ESPORTISTES
En el transcurs del temps, el crui
ximent, que en terminologia mèdica
anomenem dolor muscular després de
l'esforç, s'ha atribuït a diferents cau
ses i per això ha rebut diferents trac
taments . A grans trets, hi ha dues me
nes de molèsti es doloroses un cop re
alitzat l'esforç. El primer tipus de do
lor muscular és d'aparició ràpida i de
poq ues hores de duradai es pensa
que és causat per l'acumulació de
de ixa ll es del metabo li sme ce l ·lul ar
muscular produïdes durant l 'esforç.
Aquest dolor acostuma a ser genera
li tzat en tota la massa muscular.
El segon tipus és el cruiximent d'apa-
12 TOT CLAROR
Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació C!(fJ'(}T
Tant l'esportista habitual com el que s'inicia solen tenir una experiència comuna: l'aparició del dolor muscular 24-48 hores després d'haver realitzat un exercici intens o prolongat. És l'adoloriment, en castellà anomenatagujetas. Encara que estem acostumats a aquestes molèsties, sabem per què apareixen i com les podem tractar?
rició tardana, a les poques hores d'ha
ver finali tzat l'exercici. Aquesta mena
de dolor dura uns quants dies, tot i que
té el punt àlgid entre les 24-72 hores i
després disminueix fins a desaparéixer.
Es troba més locali tzat en la unió mús
cul-tendinosa del múscul, encara que
també pot ser generalitzat.
Teories sobre l'origen del dolor muscular
Hi ha diverses teories que han inten
tat explicar el motiu de l'apari ció tar
dana d'aquest dolor.
N'hi ha una, que gaudeix de poca
credi bilitat actualment, que les atri
bu eix a l'acumulació d 'àc id lacti .
Segons aquesta explicació, l'augment
de l'acidesa local actuaria com a es
tímul nociu de les terminacions ner
vioses sensibles al dolor i, encara que
amb dubte, per m ic ro les ions que
produirien sobre el múscul petits cris
talls de lactat.
Una segona interpretació és la de
l'espasme muscular, basada en tres afir
macions: les contraccions intenses fan
disminuir l'aportació sanguínia al mús
cul (isquèmia); la disminució d'oxigen
afavoreix la difusió de substàncies a
l'espai intesticial (que són les causants
del dolor en estimular directament o
indirecta les f ibres nervioses), i els re-
ceptors nerviosos del dolor provocari
en contraccions tòniques de les fi bres
musculars, una nova isquèmia i l'alli
berac ió de substàncies nocives que
tancarien el cercle viciós.
Encara una altra teoria les justifica per
l'augment de la temperatura, que afec
taria algunes estructures del múscul.
Per últim, la teoria que té més adep
tes i més va lidesa científicament és la
que les atribueix a una lesió múscul
tendinosa per esqueixament que alte
raria a nivell de la miofibril ·la.
Tractament del cruiximent
L'adoloriment és una patologia limi
tada quant a duració en el temps i no
causa danys posteriorment.
L'aparició del cruiximent pot ser immediat o al cap de 24 o 72 hores d'haver practicat esport. El temps que triga a manifestar -se i la durada són dos factors que determinen el tipus i les causes' que el produeixen
fi
___________________ salut
La millor manera de tractar l'adoloriment és continuar amb el mateix exercici que l'ha produït, perquè el múscul dhi adapti progressivament
Després d'un esforç intens i prolongat solen aparèixer tiretes en aquells músculs que m és han patit
El tractament hauria de ser simpto
màtic i adreçat a d isminuir el dolor; es
poden prendre analgèsics habituals o
d'ús comú, com el Paracetamol 500-
600 mg o l'Àcid Aceti lè Salicílic 0,5-1
mg, dos o t res cops al dia, i ta mbé
els AlNES (antiinflamatoris, no este
ro ides).
Els esportistes saben que l'adolori
ment només apareix després de la pri
mera o segona sessió d'un nou pro
grama d'entrenament, cosa que ha afa
vori t la creença que l'entrenament pre
vé o disminueix la lesió muscular i les
consegüents molèsties. Per això, la
millor manera de rebaixar el dolor es
la rea li tzació del mateix exercici que
les va prod uir. Tot i que després de
descansar reaparegui el dolor, ho farà
, GAU O I
Ò PT I C S
Quadre de tractament
• Prevenir la lesió, avaluant bé les sessions d'entrenament evitant sobrecàrregues innecessàries.
• Repetició del mateix exercici que les va produir.
• Aplicació de gel després de cada sessió d'entrenament sobre les zones més dèbils o que més han treballat com a mesura d' "higiene esp01tiva".
• Analgèsics per via oral sï les molèsties són intenses: Paracetamol 500-600 mg. cada 8-12h., Àcid Acetilè Salicl1ic 0,5-1 mg. cada 8-12h.
en menor intensi tat i el múscul s'adap
ta rà poc a poc a l'exercici.
(¡IUAN DE TEMPS FA (¡IUE NO ET GRADUES LA VISTA?
POSEM A LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATuïTA L'ÚLTIMA TECNOLOGIA
PER A UN COMPLET EXAMEN VISUAL I, A MÉS,
PER LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES* [
HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA?
SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A UN ESPORTISTA COM TU:
PRÀCTI~UES, CÒMODES I MOLT FÀCILS D ' U S AR. ,
I , , VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDI OPTICS
'* E STOC L IMITAT
C / MAL LORCA 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 72 40
_ Dietètica
COMPLEMENTAR LA DIETA VEGETARIANA
per Maria Dolors Villanueva, dietista
La cu i na vegetariana cada cop té més adeptes en aquells que rebutgen els aliments p rovinents d'animals. I és bona si es programa correctament, de manera que aporti tots els nutrients necessa ri s a l nos tre o rga ni sm e, especialment les proteïnes, les més complicades a l'hora de seguir aq uest ti pus de règim .
La dieta vegetariana no és un tipus
de dieta establerta i consensuada, sinó
que cadascú l'adapta en fu nció de ls
seus gustos culinaris sempre amb el
respecte a unes premises bàsiques: eli
minar la carn i el peix. Els vegetari ans
més purs van més enllà en la restricció
d'aliments, i rebutgen molts derivats de
productes animals, com els ous o els
làctics .
La manca de certs aliments en la di
eta pot produir dèficit de nutrients ne
cessaris per a l'organisme, per això ca l
tenir la màxima cura a l'hora de buscar
aquells aliments que ens aportin els
mateixos beneficis que tenen els que
hem deixat de consumir. I és que l'or
ganisme humà, per mantenir la salut i
la plena activitat intel·lectual i física,
necessita hidrats de carboni, greixos,
proteïn es, vita mines, minerals, ce l·
lulosa i aigua.
Si som vegetari ans, no hem de pati r,
per exemple, pels hidrats de carboni,
ja que en trobem en quantitat elevada
en les frui tes, la mel, la fècula o patata,
les farin es i els cereals. Tampoc pels mi
nerals, principalment fe rro, perquè n'hi
ha en productes d'origen animal com
la carn vermella, la sang i el fetge, i tam
bé en altres d'origen vegeta l, com la
14 TOT CLAROR
melassa, el caca u, el suc de poma,
els espinacs, la ca rbassa, les mores,
els llevats, la pela dels cereals, els lle
gu minosos (soja, mongetes, llent ies,
faves i cigrons), el rovell de l'ou, la
tonyina, els musclos i les algues.
Si la dieta és estri ctament vegetaria
na, s'ha de tenir molt en compte l'apor
ta ment de ll egums, lleva ts i suc de
poma en els àpats per tal d'arribar a la
dosi diària de fe rro.
La fibra també és garantida en altes
quantitats en aq uestes dietes, per la
qual cosa moltes vegades es corregeix
l 'estrenyi ment.
Les proteïnes, principal problema
Perquè les cè l·lules es formin i rege
nerin, la ració diària de proteïnes ne
cessàri a per a l'organisme és de 120
grams.
Els principals proveïdors de proteï
nes són la carn i el peix, dos aliments
que els vegetarians no consumeixen;
aquesta mancança és un dels princi
pals problemes, perqu è pot produir
augment de l'artros i o desgast arti cu
lar, envelliment de la pell i d isminució
de l'activitat intel·lectual i sexual, en-
tre altres complicacions.
Dos dels aliments més rics en pro
teïn es són la soja i els llevats, i també
els fo rmatges, la llet, la llet en pols,
els frui ts secs (ametll es, avellanes, ca
cauets i nous) i els llegums secs. En
proporció menor, però també notable,
en contenen els cerea ls (de 1'1 al 2%
de proteïnes) i les fruites i verdures
fresques (0,5 a 1'1 %) .
Si seguim una dieta vegetariana, cal tenir cura per tal que no ens manquin proteí'nes i vitamines
El consum d'aquests productes es
pot combinar de manera que, encara
que és necessari un plat de llegums di
ari per a l'aportament proteic, si un dia
es mengen ous no cal que es prengu i
el llegum.
També podem menjar carn vegetal
preparada a base de soja, llevat i amet
lles; aquesta carn es presenta en for
ma d'hamburgueses o paté i la podem
comprar al mercat o preparar-la fàcil
ment a casa (vegeu el quadre).
La proteïna de soja es troba en po,ls
o granulat i es pot afegir als cereals i
als sofregits de tomàquet.
____________________ Dietètica
PREPARA HAMBURGUESES VEGETARIANES A CASA
Les hamburgueses fetes amb productes vegeta ls són productes rics en proteïnes, lliures de colesterol i amb gra n potencial nutritiu. AI mercat en trobem de diverses marques, sobretot a les botigues de dietètica, però si volem gaudir d'una variada oferta no hi ha res millor que preparar-les a casa i al nostre gust. Podem fer servir molts productes diferents, tants com la nostra imaginació sigui capaç de concebre. Alguns consells que cal tenir en compte són aquests:
1. La massa no ha de ser molt consistent 2. Per això, els ingredients han d'estar molt escorreguts, siguin lle
gums, cereals o verdures 3. Si no aconseguim la consistènca desitjada, podem afegir-hi pa
ratllat, tenint en compte que restarà sabor a l'hamburguesa 4. Podem variar les receptes si afegim abans de la cocció algun pro
ducte que hi contrasti, per exemple formatge o pasta d'olives 5. Si la massa és de patata, és aconsellable bullir-la amb pell 6. També en podem potenciar el sabor amb herbes aromàtiques i
espècies 7. Per cuinar-les, la solució més pràctica és fer selvir una paella an
tiadherent 8. Podem guardar-les un o dos dies a la nevera, dins d'un recipient
hermètic o bé entre dos plats de porcellana
Vigilar les vitamines i el calci
Si la dieta permet la ingestió d'ou o
llet, ja inclou greixos de tota mena per
què es tracta d'aliments ri cs en vitami
nes A i D, però un vegetarià pur no con
sumeix ous i làctics. L'eliminació
d'aquests dos productes de la dieta pot
ocasionar carència de calci, encara que
els derivats de la soja (com ara la llet de
soja) poden substituir la llet animal; i
de vitamines del grup B, sobretot la B12,
que només es troba en els productes
d'origen animal.
El complex de vitamines del grup B
abunda sobretot en aliments d'origen
animal, com fetge, vísceres, carns ver
melles, peixos, llet i ous. Pel que fa als
Cal tenir molt en compte l'aportament diari de llegums, llevats i sucs de poma per arribar a la dosi necessària de ferro
d'origen vegeta l, en trobem en el lle
vat, el germen de blat, les fruites i la
pela dels cereals complets en forma de
fl ocs, pa o arròs integral. Per cobrir
aq uesta mancança, podem prendre su
plements d'espirilina i derivats de la soja
enriquits amb ca lci, un suplement de
vitamina B12, i complementar la dieta
amb llevat de cervesa.
De la mateixa manera que la vitami
na E s'adquireix amb l'oli d'oliva i les lla
vors, caldrà que busquem les vitamines
A i O: la A podem obtenir-la del carotè,
provitamina A que es troba sobretot en
la pastanaga; i la vitamina D, amb una
discreta exposició del cos al sol.
~IXAMPL~ especialistes
en complements
l1er la I1ràctíca
tJe la natació
15 % DESCOMPTE ESPEClAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR
Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
C.Cartagena,227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
Sagrada Família)
Llibreta 1 Plus CAJA MADRID
De Toyota a Tayota
; cada setmana toca.
FELICITATS !!! Amb la Llibreta 1 PLUS e, podrà guanyar un fabulós
TOYOTA RAV-4VX 5 p. cada divendres.
'FELICITATS! al Sr. ÀNGEL VILLORIA SIMÓN, client de la sucursal SAGRADA FAMILIA e/PROVENÇA, 427-431 de BARCELONA, darrer guanyador d'un dels TOYOTA RAV-4VX 5p. ,
També al seu servei al barri:
.Pg. Sant Joan, 135
.Castillejos, 248
.Sant Antoni Maria Claret, 139
El Sr. Àngel Villoria Sim6n rep el premi lliurat pel Sr. Pedro Ansa, Director de Zona de CAJA MADRID
~";~¡¡,:', •. ~n",w ,
¡ . ~<M"""'<N.l ,
Doble S.L.
AI.,mlt' •• , n.,. 4S· Monligalà. 08917 Badalona Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11
Societat
VEïNS I ENTITATS DE lA SAGRADA FAMíliA CREEN lA PLATAFORMA
"SALVEM L'IllA MYRURGIA" TOTHOM POT ADHERIR-SE A LA PLATAFORMA SIGNANT EL MANIFEST
Veïns i entitats del barri de la
Sagrada Família han format la
plataforma cívica "Salvem 1'lIIa
Myrurgia" per tal de tornar a
demanar, un cop més, que es
facin equipaments públics que
el barri necessita al solar on hi
havia l'antiga fàbrica Myrurgia,
a l'illa compresa pels carrers
Provença, Nàpols, Mallorca i
Roger de Flor. Un solar histò
ricament reivindivicat pels ve
ïns, i que el Districte vol re
qualificar per a ús privat.
S.L. La plataforma "Salvem l'Illa Myrur
gia" es va formar el passat 10 de
" novembre en una reunió celebrada al local de l'Associació de Veïns de la
Sagrada Família.
L'acta fundacional va ser un Mani
fest (que reproduïm íntegrament a la
pàgina 19) en què els veïns i entitats
adherides demanen que el Distri cte
de l'Eixample rectifiqui la proposta de
modificació que (a instàncies de Pro-
El Districte, que diu que el barri no reclama equipaments públics, beneficiarà els interessos privats en detriment dels col'lectius
El xamfrà Nàpols-Mallorca de l'antiga fàbrica Myrurgia. en una foto d 'arxiu cedida per La Vanguardia.
Eixample) ha fet del Pla General Me
tropolità (pGM), segons la qual l'es
pai ocupat per l'antiga fàbrica Myrurgia deixaria de ser qualificat' ~om a
"equipament" per ser qualificat de
manera que es poguessin construir
habitatges i un poliesportiu privat.
Espai reivindicat històricament
L'espai ocupat per l'antiga fàbrica de
l'émpresa Myrurgia ha estat reclamat
pèls veïns de la Sagrada Família des de
fa 15 a:,,~ys, quan va tancar la fàbrica.
De'S" de 1976, quan es va fer el
PGM, el ., so lar està definit com a re
serva d'éq'u.ipament. Des d'a leshores
èls veïns del barri han reclamat l'en
derrocament d~ la inutil'itzada fàbrica,
i la construcció d'alguns dels equipa
ments públi cs que necessita el barri ,
especialment un geriàtri c públic, una
escola bressol i un espai de dinamit
zació per a joves. L'ú ltima mobili tzació veïnal respec
te a l'Illa Myrurgia va tenir lloc fa tres
anys, quan el barri es va oposa r al .
projecte d'insta l·lar-hi una benzinera
i un gimnàs privat. Es va aconseguir
aturar el projecte, però l'episodi va servi r perquè el barr i intuís les in ten
c ions dels promoto rs res pecte a •
aquest espai.
En els últims tres anys, el barri ha
seguit demanant que, d'una vegada
per totes, es donés a l'Illa Myrurgia la
funció per a la qual en definit iva esta
va catalogada: com a equipament al
servei del barri .
El Districte modifica el PGM
L'ú lt im capítol de la història va comen
çar a mi tjans del passat mes d'abri l
TOT· CLAROR 17
_ Societat
El Districte ha promogut la requalificació del solar per poder fer-hi habitatges dalt nivell i un gimnàs elitista en benefici dels interessos privats i no dels públics.
quan l'Ajuntament, sense informar l'As
sociació de Veïns ni altres entitats del
barri , va proposar la modificació del
PGM per poder-hi construir habitat
ges i un poliesportiu privat.
Per tal de vestir l'operació, el Dis
tr icte de l'Eixample va fer un pla dis
continu que afecta cinc illes de l'Eixam
ple, en concret les finqu es dels carrers
Provença 408 (l'Illa Myrurgia, a la Sa
grada Família)), Rosselló 191 (a l'alça
da d'Enric Granados, a l'Esquerra de l'Ei
xample), Comte Borrell 243 i 212 (en
tre Mallorca i Provença, també a l'Es
querra de l'Ei xample), i Ronda Sant
Antoni 19 (es tracta de l'Institut d'En
senyament Secundari Lluïsa Cura, situ
at al costat del Mercat de Sant An toni).
L'objectiu és un joc de requalifica
cions de sò l i sostre edificat de ma
nera que en finqu es catalogades com
a equipaments (és el cas de Myrur
gia) es puguin construir habi tatges. I
en compensació, per tal que l'opera
ció quadri, finqu es actualment cata
logades com a habitatges passari en a ser catalogades com a equipaments.
A l'hora de buscar, dins el districte
de l'Eixa mple, f inqu es qualifi cades
co m a habitatges i que passari en a
se r qualifi cades co m a equipament,
El solar de l1lla Myrurgia ha estat històricament reivindicat pels veïns, que volen equipaments públics per a la gent gran i els joves
18 TOT CLAROR
s'h an esco llit les finqu es abans es
mentades. Són quatre finqu es actu
alment ocupades per tres escoles en
fun cionament, una de les quals és
pública (lES L1uisa Cura), i que estan
catalogades com a "13a", és dir, sus
ceptible de construir-hi habitatges.
Conseqüències
L'operació té diverses conseqüèn
cies. La primera és que els veïns del
barri de la Sagrada Família perdran
La façana de la fàbrica Myrurgia reflecteix des de fa mesos el sentir del barri.
Segons la plataforma, l'operació prevista pel Districte farà que la ciutat perdi 8.800 m2 de sostre destinat a nous equipaments
I
definiti va ment l'oportunitat de ve ure
com es fan equ ipaments per al barri
a l'Illa Myrurgia. Els "equipaments" que
no es faran a la Sagrada Famíl ia "es
guanyarien" a altres ba rri s del distri c
te: Sant Antoni i Esquerra de l'Eixam
ple. Però ni ai xò, ja que aquests bar
ri s suposadament "benefi ciats" tam
poc guanyaran nous equipaments. Els
"nous equipaments" són equipaments
que ja ex iste ixen: les escoles que des
de fa molts anys ja estan en funcio
nament.
I, mentrestant, els veïns de la Sa
grada Família veuran com, en comp
tes dels reivindicats geri àtri cs públi cs,
ce ntres de joves o escola bresso l, a
Myrurgia es faran hqbitatges i, en una
demostració de plani f icac ió urbanís
ti ca, un poliesportiu privat que esta
rà situat a només tres illes d'un dels
dos po li esportiu s públi cs del barr i,
l'Esport iu Claror, que tot i ser munici
pal, no ha estat tingut en compte pel
Distri cte de l'Eixample perquè admi
nistrativament no està adscrit al seu
districte, sinó al de Gràcia.
L'únic que guanyarà el barri és un
espai enjardinat a l'interi or de l'Ill a
Myrurgia. Un espai que, d'a ltra ban
da, també s'hauria guanyat si no s'ha
gués modificat el PGM i es fessin els
equipaments públ ics.
Si la reforma del Pla General Metropolità tira endavant el barri perdrà per sempre un dels pocs llocs que queden on es poden fer els reclamats equipaments públics
Els propietaris privats de les finques requa1ificades obtindran unes plusvàlues de més de 800 milions de pessetes. A canvi, el barri només guanyarà un espai enjardinat a Pinterior de l'Illa Myrurgia
El Districte no recorda que fa tres anys el barri ja es va mobilitzar demanant un equipament públic a l'Illa Myrurgia, quan es volia construir una benzinera i un gimnàs privat.
Els interessos privats, prioritaris
L'operació del Distri cte de l'Eixam
ple, promoguda per Pro-Eixample, be
neficiarà els in teressos privats i no els
públics, tant des del punt de vista ur
banístic com econòmic.
Des del punt de vista urbanístic (ta l
Societat
MANIFEST EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA
L'any 1996, els veYns i les entitats del bani en vàr mmobilitza r en conU<l del projecte de consuuir una benzinera i un poliesportiu privat d' èlit als terr nys de l'antiga fàbrica de Myrurgia.
La reivindicadó veïnal va quedar ben palesa en la lemanda que el solar de Myrurgia es destinés a equipament públic.
Tres anys després, els especuladors immobiliaris tornen a la càrrega i demanen una requalificadó de la meitat del solar per consu'uir-hi pisos de 40 milions i un equipament esportiu elitista (que el barri no necessita) a l'a lu'a meitat.
El fet més greu és que l'Ajuntament de Barcelona, ignorant les entitats del barri, ha promogut una operadó on la d utat perd 9000m2 d'equ ipaments, qu es requalifiquen com a habitatges, per tal de recuperar com a zona verda 2 interiors d'illa que, segons el planejament vigent, ja es contemplen com a espa is enjardinats.
L'Ajuntament justifica aquesta actuadó argumentant que, d'aquesta manera, és més ràpida la recuperadó dels espais enjarclinats de l'interior d'illa i perquè no existeixen demandes d'equipament públic.
La realitat és que els promotors privats s'empon en una Plus-vàlua de 800 milions de pessetes i que es perden 9000m2 d'equipament, que són molt necessaris per a la dutat.
Els veïns i entitats signants d'aquest document volen expressar l'opinió del barri de la Sagrada FamIlia.
MANIFESTANT,
1. El rebuig a la modificadó del Pla General Meu'opolità que afecta l' illa Myrurgia i l'illa del carrer de Rosselló 191.
2. Demanen a l'Ajuntament que la recuperadó dels espais Lnteriors de les illes no es fad a qualsevol preu i per sobre dels interessos privats dels propietaris del sòl, es defensi l'interès de la d utat.
3, Ens reiterem en la reivindicació històrica del barri perquè el solar de Myrurgia es destini als equipaments públics, que el barri necessita:
• Residènda de gent gran. • Escola Bressol de O a 3 anys. • Centre d'inidatives per a joves.
PLATAFORMA DE VEÏNS l ENTITATS EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA
i com diu l'arquitecte i urban ista Sa l
vado r M atas en el se u inform e tèc
nic), el resultat final de l'operació és
que Barce lona "perdrà 8.871 metres
quad rats de sostre desti nat a nous
equipaments, i que la. compensació de
l'operació en aportar escoles qualifi
cades co m co nstru ïb les és fi ctíc ia i
perjudi ca clarament els in teressos ge
nera ls" .
Des del punt de vista econòm ic,
ca lculant les plusvà lues que previsible
ment es produiran tenint en compte
els preus de mercat, els opositors al
pla han demostrat que els propietari s
de les f inques de l'i lla de Rossel ló 191 .
guanyaran 384 mi lions de pessetes en
l'operació, mentre que a l'Illa Myrur
gia les plusvà lues arribarien a 542 mi
lions. Entre les dues finqu es, els pro
pietaris privats tenen unes plusvà lues
de més de 800 mi li ons de pessetes.
La justifi cac ió que fan el.s redac
tors municipals del projecte en la seva
defensa és que al barri de la Sagrada
Família no hi ha demanda de sò l per
a equ ipaments pClbl ics. Veure per
creure.
TOT CLAROR 19
_Societat
SAGRADA FAMíliA, EL BARRI MÉS DENS I AMB MENYS EQUIPAMENTS
El barri de la Sagrada Família és un
dels més densament poblats de
Barcelona. Té (comptant només les
ill es correspo nents a l'Ei xa mpl e)
48.931 habitants en una su perfície de
1'04 km2, el que el converteix en el
més poblat dels cinc barris de l'Eixam
ple, amb 47 .049 habitants per quilò
metre quadrat.
Aquestes dades, però, no es cor
responen amb el nombre d'equipa
ments públics del barri . Fent la lec
tura més optimista, és a dir, sumant
els eq uipaments situats ad mini stra
tivament a illes que pertanyen al dis
tricte de Gràcia (illes de co lor groc)
però que geogràfica ment formen
part de la Sagrada Família, podem
veure que el barri té 9 eq uipaments
públics dels que només ci nc corres
ponen a l'Eixa mple.
SANT ANTONI MARIA CLARET
o~ono~ 0000]1 O ~
En total hi ha dos poliesportius mu
nicipals: l'Esportiu Claror (punt 5 del plà
nol) i el Poliesportiu Sagrada Família (2);
dos Centres d'Ensenyament I nfantil i
Primari : CEIP Sagrada Família (6) i el
CEIP Tabor (1) ; un Institut de Secun
dària: lES Secretari Coloma (6), una Es
cola Bressol: Barrufets (7); un mercat
(4); el Centre Cívic de la Sedeta (8); i
el Centre de Serveis Personals (3) que
concentra sis espais diferents.
De geriàtrics o residències de dia
per a gent gran no n'hi ha cap pública.
Sí hi ha una oferta de petits centres
privats als que, properament, s'afegi-
El Districte de IIEixamplediu que a la Sagrada Família ningú reclama equipaments
El gerent del Districte de l'Eixample, Jordi Carbonell, en unes declaracions efectuades a La Vanguardia (LV, 11/ 11/ 99), va dir que al Districte no ha arribat cap queixa veïnal relativa al projecte actual de l'Illa Myrurgia, excepte la de la Fundació Claror. Carbonell, que va dir que el projecte era "positiu per a la ciutat', va ~puntar que el pla "aconseguirà urbanitzar uns terrenys en desúS' , afegint que no generarà plusvàlues especulatives. També va dir que el pla "es va plantejar des d'un primer moment amb llums i taquígrafs i obert a totes les parts'.
En declaracions fetes a Barcelona Televisió, el mateix Carbonell va ampliar les seves declaracions dient que l'única al· legació que hi ha hagut contra el pla "ha estat la formulada per una fundaci(J' (sic) ''ja que ells tenen por que el poliesportiu privat que es vol fer a Myrurgia afecti en el funcionament del Poliesportiu de la Sagrad({l Famt7ia que està a prop ... a prop vull dir a cinc mansanes. l nosaltres pensem que no serà així, ja que el projecte que és previst fer a Myrurgia és un projecte d'àmbit de ciutat i seran unes instal·lacions netament més cares d'utilitzar que les d'un poliesportiu municipal'.
Carbonell va obviar que, a banda del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, al barri hi ha un altre poliesportiu Municipal, el Claror, que tot i pertànyer administrativament al Districte de Gràcia, està a dues illes de cases de l'Illa Myrurgia. S.L.
20 TOT CLAROR
La Sagrada Família no té geriàtric ni centre de dia pe a gent gran públic. Tampoc casals de gent jove ni biblioteca.
rà el geriàtri c privat que es construeix
al carrer Castillejos. L'oferta privada
d'aquests centres, però, no és capaç
d'atendre la demanda de la gent gran
del barri , ni pel nombre de places ofer
tades, ni per unes tarifes econòmiques
que no tothom pot assumir. Per això,
els veïns recl amen un equipament
públic, de cara a un futur (que ja és
present) on cada dia creix el nombre
de gent gran del barri .
Casals de gent jove?, Biblioteca?, Hemeroteca?, InterneU, Teatre?
En el panorama d'equipaments pú
blics de la Sagrada Família no hi ha ni
un sol centre per a la gent jove, a ban
da, és clar, dels dos poliesportius mu
nicipals i els gimnasos privats. Els .joves
no amants de l'esport tenen l'opció de
petar la xerrada al carrer o a la plaça, a
algun dels "fast-foods" del barri o anar
al cine Niza (la sala del barri). I els in
quiets per la cultura poden observar la
meravellosa grandessa de la Sagrada Fa
mília.
Si no, els queda l'opció de dirigir
se a un dels sis accessos al'estació de
metro i anar a altres barris. S.L.
ANTONI VIÑAS, president de l'AssociaCió de Veïns Sagrada Família
"HEM DE LLUITAR PERQUÈ A LI.LLA MYRURGIA ES FACIN
EQUIPAMENTS PÚBLICS"
Els problemes s'acumulen sobre la taula del president de l'Associació de Veïns. Violència d'algunes tribus urbanes, l'aparcament dels autocars de turistes, el futur de l'antiga discoteca Barçalles ...
I, per acabar-ho d'adobar, la nova i inesperada problemàtica sorgida amb el cas de l'illa Myrurgia. Un espai històricament reclamat pels veïns per a la construcció d'equipaments, i que ara veuen que poden perdre en benefici dels interessos privats.
"L'espai antigament ocupat per la fà
brica Myrurgia fa molts anys que és re
ivindicat per l'Associació de Veïns com
a espai d'ús públic per al barri . Fa un
temps ja s'hi va voler instal·lar una ben
zinera i el rebuig dels veïns va aconse
guir aturar el projecte. I ara ens consta
que s'està estudiant la ubicació d'un
poliesportiu privat, quan ja en tenim
un molt a la vora, a més de la cons
trucció d'habitatges. I això no pot ser.
No pot ser perquè, nosaltres com a
. veïns, com a Associació de Veïns, igual
• que les entitats del barri, ho hem ma
nifestat en diverses ocasions, estem dis
posats a reivindicar aquest espai com
un espai d'ús públic i a discutir les se
ves necessitats per al barri. Sabem que
no tenim un centre de gent gran, no
tenim biblioteca, no tenim un espai per
a gent jove ... 1 aquí és on em preguñto
si els capítols de violència que estem
vivint al barri poden estar motivats per
què el barri no tingui espais adequats
per a la gent jove. En definitiva, el tema
de Myrurgia s'ha de replantejar de nou.
li ha agradat com el Districte de l'Eixample ha portat el tema?
No. No, per una senzilla raó : si sa
ben que nosaltres des de fa temps es
tem damunt d'aquest tema, hauríem
d'haver sabut directament per ells, des
del principi, els projectes que tenien
respecte a aquest espai, el projecte que
tenien de modificar el Pla General Me
tropolità. Ningú ens va dir res, hem
estat margin ats. No podem estar
d'acord amb aquest projecte.
Han fet saber al Districte la seva
disconformitat sobre el fons i la forma
del projecte?
Nosa ltres hem demanat al Districte
explicacions del que es pensa fer amb
aq uest espai, i segons la seva resposta ac
tuarem.
Quines actuacions farien? Evidentment reivindicatives. Totes
les entitats del barri estan d'acord a fer
una reivindicació d'aquest espai per a
ús públic.
Ens calen tants espais
que queda fora de tota lògica pensar en fer un nou esportiu, i privat.
En concret, que li agradaria a l'Associació de Veïns que hi hagués a l'espai de l'Illa Myrurgia?
Nosaltres el que no entenem és que
es vulgui posar un poliesportiu privat,
elitista, quan tenim al barri dos polies
portius municipals, un d'ells molt nou,
de fa un any i mig, que donen un ser
vei als veïns, que estan en un concert
econòmic municipal ... No tindria sen
tit posar un esportiu privat a dos-cents
metres de l'Esportiu Claror. I, sobretot,
perquè al nostre barri ens caldria una
escola bressol, ens caldria una biblio
teca, ens caldria un espai de gent jove,
ens caldria un centre per a gent gran,
un ateneu ... ens calen tants espais que
queda fora de tota lògica pensar a fer
un nou esportiu, i privat." S.L.
Societat
Prestigiosos arquitectes diuen que l'urbanisme barceloní afavoreix l'iniciativa
privada
Els arquitectes Oriol Bohigas,
Eduard Bru, Manuel de Sola
Morales i Jordi Borja, van denunci
ar l'actual política de l'Ajuntament
de Barcelona en materia urbanísti
ca en un debat celebrat al Centre
de Cultura Contemporània de
Barcelona el passat 29 d'octubre.
En el transcurs del debat (veure
"La Vanguardia" del 31/10199), els
quatre experts van coincidir a as
~enyaJar que "l'equip de govern de
la ciutat va a remolc de la iniciativa
privada", afegint expressions com
que "l'Ajuntament de Barcelona fa
el "Don Tancredo" en materia ur
banística" o que "Barcelona era fins
ara com una cuina de' mercat que
vigilava cada plat i ara és un "fast
food"".
L'ex-regidor de Cultura Oriol
Bohigas va dir que Barcelona pas
sava per "un moment de depressió
urbanística" ja que "els plans d'ur
banisme es caracteritzen per ser fmit
de les propostes de la iniciativa pri
vada i no per suggeriment de l'Ajun
tament". Va posar com a exemples
que, al seu judici, avalen les seves
paraules el Front Marítim, Diago
nal Mar, el Marmàgnum o el Fòrum
2004, la construcció d'un gran ho- .
tel a la bocana del port, i el projecte
Barça-2000.
Els arquitectes van coincidir a
assenyalar la mancança d'idees que '
hi ha a l'Ajuntament. Manuel de
Sola-Morales va dir que "Barcelona
és una ciutat que té energies per a
qüestions relacionades amb. les
infraestructures, com l'aeroport, el
port o l'A VE, però no les té per a les
actuacions als barris." S.L.
TOT CLAROR 21 .
FRECUENCIA BLANQ
Su Especialista en electrodomésticos
Mallorca,. 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07 BOSCH
Precios especio/es en Secodoros Consultar ofertas Aire acondlcionado
con bomba de calor Preclos I.V.A Incluido
•• LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solucÍón mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
FERRAN MASCARELL, REGIDOR DEL DISTRICTE DE GRÀCIA I
REGIDOR DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
«LIADMINISTRACIÓ HA ,
DE CREAR UNA DENSITAT
CONSIDERABLE D1EQUIPAMENTS
PÚBLICS»
Entrevista: Ester Benach
Ferran Mascarell és una persona vinculada, de fa molts anys, a l'Administració pública i al món de la cultura. Actualment combina dues regidories, la de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i la del Districte de Gràcia, un càrrec que ocupa des de fa poc més de quatre mesos en substitució de Teresa Sandoval
AI cor de la Vila de Gràcia, a la pla
ça Rius i Taulet, és on hi ha la seu del
Districte. Davant la torre del rellotge,
Ferran M ascarell desenvo lupa la seva
tasca de regidor d 'un di stri cte que
defineix com "un espai divers, històric, molt cívic i on la gent encara saluda pel carrer". Com a t ret positiu, en
destaca "la densitat cívica" i cri t ica el
fet que "hi ha massa soroll". Si alguna • cosa hagués d'afegir-hi, seri en "alguns arbres a la Vila de Gràcia històrica" , però si pogués exportar una caracte
rísti ca a altres indrets de Barce lona se
ri a "la trama associativa" .
Precisament aquesta última carac
terísti ca apuntada per M ascarell és !Sl que ens permet fer referència al Con
grés "Gràcia cap al 2000", un espai
de reflexió de les entitats gracienques
per fomentar noves propostes de fu
tur que va tenir lloc a princi pis d'octu
bre i del qual ja s'han publi cat les con
clusions.
Una de les demandes plasmades va ser la creació de nous equipaments públics. Una reivindicació que és extensible a molts districtes
de la ciutat? En termes genera ls hi ha d 'have r
més equipaments públi cs . Crec que
l'obligació pública és justament la de
densificar el vo lum d'espais públi cs
perqu è d 'aqu es ta densitat n'acaba
sortint creati vitat, di fusió, consum ...
Bàs icament, si alguna funció té l'Ad
ministració és aquesta, posa r en el
territo ri una densita t co nsidera bl e
d 'equipaments de caràcter públic.
Però hi ha reivindicacions que s'arrosseguen en el temps i no es resolen .. .
Hi ha coses que t inc clares, que la den
sitat és petita i s'ha d 'enfort ir, però hi ha
d'a ltres que a poc a poc s' han anat con
vertint en una mena de latiguillos que
ut ilitzem i no sabem massa bé el que vo
lem dir.
"De la densificació del volum d'espais públics n'acaba sortint creativitat difusi6 consum ... 11
Societat
En concret, a les conclusions del Congrés es reivindica, per exem-ple, una biblioteca pública .. .
Si parl em de biblioteques .. . sí, de
biblioteq ues en aquesta ciutat n'hi ha
poques, n'hi ha hagut poques històri -
.. cament. Els ini cis, fins als anys 20, van
ser bons, però per raons lligades a les
viss ici tuds hi stòriqu es no van te nir
continuïtat i no s'ha reaccionat fins a
la dècada dels 90. Sempre ho dic i ho
dic amb tota contundència perquè és
així, no hi ha hagut en la hi stòri a
d 'aq uesta ciu tat un tri enni en què
s' hagin produït tantes inauguracions
de bones bib li otequ es.
l'elaboració del pla de biblioteques és el resultat de la . reacció? En què consisteix?
Sí, nosaltres vam fer un pla de biblio
teques que es considera modèlic per re
so ldre en una dècada tots els endarreri
ments històri cs . Pensem que la bibliote
ca està mal cata logada en el conjunt del
que són les dinàmiques de recuperació
cultural de la ciutat i tots plegats fem grans
esforços perquè es deixi de pensar que
és un equipament del passat, perquè se
sà piga tècn icament que és un equi-
TOT CLAROR 23
II I
_Societat
Principals eixos com a regidor de Gràcia
1. Entreteixirem la Vila de Gràcia amb els barris de la part de dalt del Districte.
2. Cooperarem, dialogarem i farem el Districte conjuntament amb el món asso
ciatiu.
3. Millorarem el transport transversal.
4. Crearem aquells equipaments, juntament amb les administracions a les quals
penoqui, que afectin sobretot dos grans col· lectius: la gent jove i la gent
gran.
Principals eixos com a regidor de Cultura
1. Fer de Barcelona una ciutat essencialment de continguts culturals, on la
cultura s'identifiqui amb la capacitat de produir continguts nous.
2. Desenvolupar un procés de major connexió entre la iniciativa pública i tot
eis sectors professionals d'iniciativa privada.
3. Acabar els grans equipaments culturals històrics, i consolidar la capacitat de
produir cultura dels grans equipaments (MACBA; MNAC, CCCc. .. ).
4. Dotar la ciutat d'una xarxa de biblioteques modèlica.
5. Millorar ¡'encaix entre tot això i eis districtes i els barris.
pament essencialment de futur.
I com va el desenvolupament del pla?
El pla està ben orientat i va enda
vant.
Entre les reivindicacions, també hi ha la de creació de més equipaments per a joves?
Els joves circulen per llocs molt am
plis de la geografia i hem de reformu··
lar una mica quan parlem d'a ixò. Que
no és per a joves una biblioteca, un
teatre o el cinema? AI Districte, d'equi
paments culturals per a joves i per a
grans n'hi ha molts; problamement el
que hauríem de veure és co m fem
"No hi ha hagut en la història d'aquesta ciutat un trienni en què s1Jagin inaugurat tantes bones biblioteques. El pla de biblioteques està ben orientat i va endavant. II
24 TOT CLAROR
perquè els històrics revitalitzin la seva presència en el territori i si aleshores
falten coses, quines hi hem d 'afegi r.
Sembla que hi ha joves que no troben resposta en els equipaments tradicionals i busquen espais adequats a les seves necessitats on desenvolupar tota mena d'activitats culturals.
Hi ha joves que a partir d'actituds
vitals, que en diem okupes, o altres,
conformen un tipus d'actuació respec
te alguns locals i un tipus d'espai on
s'expressa una determinada mirada so
bre la realitat. Però no podem parlar
en temes absoluts dels joves que es
tan en aquell indret a aquell altre per
què no és així, els joves estan a tot
arreu.
Que no siguin tots els joves els que busquen espais nous i altenatius no vol dir que aquest fet no existeixi?
Sí, això és un fenomen universal de
grups que busquen uns espais propis
no contaminats, entre cometes, amb
la resta de la societat. És un fenomen
apassionant, interessant, que jo res
pecto molt, però no he vist encara cap
in iciativa pública, social, cap discurs
privat que l'acabi d'entendre o expli
car com a fenomen ...
Com es poden combinar els interessos públics d'una coHectivitat amb els privats?
Amb sentit comú i sabent què és
el que costa cada cosa. Crec qu e l 'Ajuntament de Barce lona ha admi
nistrat qmb moltíss ima cura aquesta
complexa relac ió entre l'espai públic
i l 'equipament privat, partint d ' una
ciutat on els espais són escassos. Sin
cerament, en termes generals, sem
pre es primen, i de llarg, els interes
sos públics i no és per casua litat que
ens col·loquen com una ciutat modè
lica en la seva gestió i la seva transició
entre el que era una ciutat de l 'any
1979, predemocràtica, i una ciutat de
mocràtica .
I, tot i així, proliferen les plataformes veïnals a Barcelona en contra d'alguns projectes que s'hi han de dur a terme.
La gent que està adminstrant aques
ta ciutat ha pensat sempre en termes
d'interessos públics, d'interessos co l·
lectius. També és veritat que sob re
això també hi ha algun tòpic. Per
exemp le, quan de vegades em par
Ien dels interessos públics i. privats res
pecte el món teatral. .. , bé, una bona
xarxa de teatres privats és un interès
públic notable perquè vol dir llocs de
treball , més llocs on entretenir-se i
convertir Barcelona en un referent cul
tural. Si només haguéssim fet una de
fensa a l'antiga d'a llò públic a hores
d'ara només tindríem el Mercat de les
Flors i el Poliorama.
D'això que diu es desprèn que no està gens d'acord amb les declaracions que va fer l'exregidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas?
No, no hi estic d'acord. L'Oriol Bo
higas és un dels publicistes ... , a ban
da d'un magnífic arquitecte i un insti
gador activista cultural extraordi[1ari, a
banda de tot això l 'Oriol és una
persona que es caracteritza per tenir
l' habilitat de posar, de tant en tant,
tem es sobre la taula, sempre amb
"Hi ha un debat que condueix a la idea que no s'està prestant prou atenció a Barcelona i de la qual sortirà algun element profitós per als arquitectes, no en tinc cap dubte. 11
molta claredat de titular i no sempre
amb molta claredat conceptua l.
És a dir, que per vostè Barcelona
no està canviant la seva política
quant a urbanisme, cultura ...
Jo crec que a Barce lo na e l model
que s'està seguint és si milar o ga irebé
igual al que hi havia fa ci nc anys. Aquí
hi ha un debat de fons o n d'una ma
ne ra més o me nys simple es condu
e ix cap a la idea que a Barcelona no s'
està prestant prou ate nció, que a ixò
servirà perquè es dinamitzi e l debat i
en surti algun e lement profitós per a ls
arquitectes, no en tinc cap dubte. Ho
liLa previsió del Districte és que nES Secretari Coloma tiri endavant i en els terminis previstos. 11
saben fer i quan toca saben posar damunt la taula les coses, i l'O rio l és un
magnífic portantveu d'aq uest tipus d'in
quietuds, ca l escolta r-lo, mirar-lo i res
pectar totes les opi ni ons, però global
ment no hi estic d 'acord.
Un altre dels temes que preocu
pen tant veïns de Gràcia com del
barri de la Sagrada Família és el
futur del solar del carrer Secretari
Coloma-Romans, on s'ha de fer
l'lES Secretari Coloma.
Si t'he de ser franc, dels 200 temes
que e m pots plantejar, em semb la
que m'has agafat amb aquell que se
gurame nt, si no ho consul to, et diria
una frivolitat i no te la vu ll dir. Jo no
tinc notíc ia que hi hagi per part del
Districte cap idea diferent a la de l'es
cola, ningú me l'ha posada al davant
com un problema si nó com un cosa
apamada. Des d 'aq uest punt de vista
la previsió del Distri cte és que l'esco
la tiri e ndavant i e n e ls te rmini s pre
vistos.
Cap al 2000 havia d'estar enlles
tida.
No ho conec. He de pregunta r-ho,
si no vo ls que et digui me nt ides o
coses que no sé. (S'aixeca i pregun
ta sobre al tema). Si he de donar-te
una resposta segons e l que em diuen
és que aquest Districte e l que vol és
que la Generalitat comenci les obres.
Per últim, com a regidor de Cul-
Societat
tura de l'Ajuntament, com és que
molts museus són tancats els diu
menges a la tarda?
És una pregunta que no sols me la
qüestiono sinó que, si puc, la reso l
dré . Però, si he de dir la veritat, e ls
museus estan tancats e l diume nge a
la tarda per una sola raó: perquè les
persones que hi treballen i e ls propis
sindi cats no ho fan fàcil, ho fan tan
e no rmement complicat i costós que
resulta impossible .
Monogràfic d 'esquí
~ l""",teIepolis.comlmonografico
El buscadorTelepolis ofereix una bona quant itat de m~nogràfics de diversos esports. Si trie u el d'esquf, trobareu informació de tota mena, des de l'estat de les mil lors pistes fins a ¡¡ .. ks que LIS portaran el les pàgines amb el currículum i la història dels mi llors esquiadors. També podreu consullar les novetats en material esportiu , les principals associacions i federacions i un xal per conversar amb altres amants de la ncu.
"_= .. =_-" .
Preparar-se per a la teInporada d'hivern
http://www.infonieve.com
Si LI S interessa anar a esq uiar, aquest hivern [n fon ieve us dóna tota la informació sobre l'es tat de les 28 estac ions espanyoles i les millors europees i nord-americanes, a més de les novetats més rellevants pel que Fa a les tendències i nous esports der ivats de l'esquí, consells, competicions i ofertes de viatges. Tot plegat en un es pà gin es molt edulcorades per la coneguda Firma de xocolata que fig ura com a patrocinadora.
PEACE
EURYTHMICS BMG ARIOlA. 1999
Després de deu anys d'intentar carreres en solitari, Annie Lennox i Dave Stewart tornen plegats en un disc on trobem una bona càrrega de balades sense oblidar alguna cançó més rockera a l 'estil d'Stèwart, com "I want it all" .
EL MEU SEGLE
GÜNTER GRASS EDICIONS 62
357 PÀGINES
Günter Grass, guardonat fa poc amb el premi Nobel de literatura, ens ofereix una crònica del segle vi nt mitjançant cent narracions , cadascuna dedicada a un any, des de l 1900 al 1999. Els re lats ens acosten als moments més significatius del segle des de punts de vista diferents i personatges que tant poden ser històrics com imaginaris.
HISTORIA OXFORD SIGLOXX
HISTORIA OXFORD DEL SIGLO XX
MICHAEL HOW ARD¡W. ROGER LOUIS
EDITORIAL PLANETA 677 PÀGINES
Un bon nombre d'escriptors han col·laborat a escriure en aquesta obra la història del segle vint, didgida per la Uni versitat d'Oxford. Combina temes com la demografia, la ciència, l'economia, la cultura i l'art amb les princ ipals fités cronològiques.
UN MAR DE CONFIANZA
lUZCASAl HISPAVOX. 1999
Luz Casal treu un nou treball on queda lluny l'estil rocker que la va llançar a la fama. Amb Un mar de confianza, ens submergeix en un mÓn intimista gràcies a balades interpretades amb la mateixa força i sentiment de sempre.
EL ANIMAL PÚBLIC O
MANUEL DELGADO EDITORIAL ANAGRAMA
210 PÀGINES
L'antropòleg i professor de la Un iversitat de Barcelona Manuel Delgada va rebre el premi Anagrama d'Assaig amb aquesta ag uda visió de la societat contemporània que vo l analitzar, des de la seva discip lina, les carac terístiques de la societat urbana.
LOS HOMBRES SON DE MARTE Y LAS MUJERES DE
VENUS
JOHN GRAY EDITORIAL GRIJALB O
351 PÀGINES
Els codis de comportament, els valors i la manera d'expressar-se d'homes i dones és diferent. Així ho demostra John Gray, que ens ofereix una guia per millorar la comunicac ió i la comprensió entre les parelles.
CWULA NEl·lO Y LA BANDA
DElZOCO EDEl MUSIC 1 999
Dani Nel'lo, antic membre de Los Rebeldes, va formar banda pròpia amb la qual, des de fa dos anys, no deixa d 'assolir èxits. Hi ha qui troba, no sense raó, una gran similitud amb eIs sons que van fer triomfar Ràdio Futura fa una dècada.
39~~.uuuYU
39 VECES LA PRIMERA VEZ
MAGDA BANDERA ED. ACTUAL ETERNO
151 PÀGINES
Magda Bandera és una autora cata lana que ha vo lgut re flectir en aq uest llibre les primeres experiènc ies sexuals de trenta-nou persones, gràcies al relat sincer de les quals es descobreix un món de sensacions ple de pors , esperances, tabús i el coneixement del propi cos i del de la parella.
MELOCOTONES HELADOS
ESPIDO FREIRE EDITORIAL PLANETA
328 PÀGINES
Freire ha estat, amb 2S anys, la guanyadora del premi Planeta amb una obra on la protagonista, Eisa, es veu obligada a abandonar casa seva davant d'unes amenaces de mort i s'enfronta a la seva fragilitat, als errors, a la barreja d'identitats, i a viure una v ida equivocada sense saber-ho.
HOURS ...
DAVID BOWIE VIRGIN. 1999
El camaleònic David Bome torna a satisfer eIs desitjos deIs seus incondicionals amb la publicació d'un nou CD que ha estat moh ben rebut per la crítica. Conté deu peces i, tot i haver estat titllat de "comercial", valIa pena escoltar-lo.
; I
"Temps de Ràdio", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El 14 de novembre de 1924 Rà
dio Barcelona va emetre de fo r
ma oficial , amb l' indicatiu EAJ
I, les primeres paraules de rà
dio de l' Estat Espanyol. Setan
ta-cinc anys després , Ràdio
Barcelona-Cadena Ser i el Cen
tre de Cultura Contemporània de
Barcelona presenten "Temps de
ràdio", una exposició que propo
sa un recorregut per la història
contemporània d'Espanya a tra
vés de la de la ràdio. La mostra
recopila prop d'un miler de do
cuments sonors seleccionats a
partir d ' una minuciosa recerca
en els arxius de les principals
emissores de l'Estat, en la reu
nió de documentació sonora
més exhaustiva i sistematitzada
feta mai fins avui.
El preu de les entrades és de 600
Ressetes; en cas de jubilats, atu
r¡llS, estudiants i dimecres no fes
tius, costa 400 pessetes, i és gra
tuït per a menors de 16 anys.
DEEP BLUE SEA
DIR .: RENNY HARLlN
El director de la segona part de laJut/gla de crlstal i p'esadilla en Elm Street 4, torna a l'escena cinematogràfica amb una nova ¡w.l·lícula de suspens i terror hereva de l'angoixós Tiburó1I d'Stevel} Spielberg i on juguen un paper molt important els efectes especials.
¿QUiérl teme a Virgillia Woolf? d'Edward Albee, al Teatre Tívoli
La tempestuosa relació ma
trimonial e ntre Martha i
George s' ha convertit en el
revulsiu que necess itava
Adolfo Marsil1ach per pren-
dre la decisió de tornar a actuar en un escenari després de més de
quinze anys d'absència. L'autor de la versió i també director ha esco
llit com a companya de repartiment Núria Espert, una altra figura de
l'escena espanyola.
La vers ió de ¿ Quién feme a Virginia Woolf? que fi rma Ado lfo
Marsillach busca allunyar-se dels e lements més americans dels dià
legs de l' obra. El preu cie les entrades oscil ·la entre les 1.800 i les
3.500 pessetes segons e ls clies.
L'estiueig, de Cario Goldoni, al Teatre Nacional de Catalunya
Amb L'estiueig , el TNC planteja una nova dramatúrgia sobre la fa
mosa trilogia de Cario Goldoni, que retrata la passió pel luxe, ·Ja frivo
litat i el món d'aparences cie la societat de l'època.
L'obra presenta un seguit de personatges que converteixen l'obsessió
per l'estiueig en un objectiu vital. L' acció, divertida i colorista, té lloc
en esplèndides viles, relativament a prop de Venècia, i en les cases
nobles i burgeses dels camps veïns.
El preu de les entrades oscil·la entre les 2.500 i les 3.000 pessetes.
SEXTa SENTIDa
DIR .: M. NIGHTSHYAMALAN
Bruce willIs interpreta un psicòleg infantil emocionalment destruït obsessionat pel seu passat i pel diagnòstic d'un nen de vuit an)'!> que pateix al·lucinaclons. Es tracta d'un thrlUer que juga amb el terror piscològic a l'estil de fihns com The Hau1lti1lg o The Blair Witch Project
ATAQUE VERBAL
DIR . MIGUELALBALADE..IO
El film consta de set vinyetes en què dos personatges parlen i discuteixen sobre una qüestió. Per tant, set temes diferents entre els quals destaca l'episodi interpre· tat per Elvira Lindo i Geli Albaladejo sobre dos escombri· aires que troben un nadó en un contenidor.
TAEKWONDO 18 de desembre Campionat de Catalunya sènior i jl1nior Palau d'Espons
FUTBOL 19 de desembre Panit de Lliga FC Barcelo na·Atlè tlc de Madrid Camp Noti
BÀSQUET 22 de desembre Lli!l'IACB FC Barcelona-Pamesa València Palau Blaugrana
23 I 24 de desembre VI To rne ig de Bàsque t Infamil Esponiu Claro r
FUTBOL 25 de desembre Diada de veterans del Barça Organitzada pel FC Barcelona Miniestadi
NATACiÓ 25 de desembre Copa cie Nadal Pon de Barce lona Moll d'Espanya)
FUTBOL 30 de gener El derbi arriba a la Lliga RCD Espanyol-FC Barcelona Estadi O límpic
WONDERLAND
DIR . MICHAEL WINTERBOTTOM
Melodrama sob~ la soledat de les persones en 'tfla gran ciutat a tra· vés de la trajectòria dels membres d 'l,ma família de classe mitjana· baixa del sud dt; Londres. Una pel'lícula filmada amb poc equip tècnic per aconseguir imatges versemblants.
I
Guia de Serveis i COlllpres
tIr:J4!!fJ.-~ .
INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI
• Especialitats: . Acne . Taques . Regeneració
• Obesitat i reflexologia • Terapeutes i quiromassatgistes
titulats
INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI
• Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror
• No tanquem als migdies
Sicília, 352, baixos Tel. 93 207 69 94
PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonables
Dos de Maig, 200 entl 3" Tel. 93 265 8283
6*,1)1:'. -BAR RIBEIRA
• Entrepans, tapes i vins gallecs
Rosselló, 411. Tel. 93 458 63 85
DELIRIUM BAR-CAFETERIA
• Esmorzars especials
• Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa
• Obert de 7 a I h de la matinada
Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60
GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions
de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes LlOO ptes.
Mallorca, 469. Tel. 93 455 33 15
LA VINOTECA • Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen
d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribe"ra del Duero .. . ) Enamorats, 31 (cantonada 'Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89
LA YAYA AMELIA
• La cuina del bacallà
Sardenya, 364. Tel. 93 456 45 73
!LIZARRAN TABERNASSELECTAS • Molt a prop de la Sagrada Familia pots tastar més de 300 tapes i pinchos del Nord, per escollir directament de la barra. Tots a 110 pessetes. • També cassoletes de revoltims variats, pochas a la basca, costelles de bou, bacallà al pil-pi l i moltes coses més. On quedem després del partit? AI LIZARRAN, com sempre! Sardenya, 324 Tel. 93 446 20 03
XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament
Còrsega 527. Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
mtl.jl.lê1 ; ' .'~' . -MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies
normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70
[1JI 1~ll.] ;n,.\~[., . -
AM INFORMÀTICA
• Venta, actualización y reparación de ordenadores
• Ordenadores portatiles
• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal
AM INFORM1iTICA
• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI
• Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack
Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84
.I(.~ i ~:1 , . DIAZ
• Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva, la Grossa de Nadal.
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25
PARQUETS VALLFER • Especialistes en restauració • Col· locació de tot tipus de parquets • Encolats , flotants , tarima, etc. • Col ·locació de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728
PlMARC • Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pòsters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58
t LLEURE : e
• Parc infantil • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...
Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05
f2t' ~¡ t.]." -DEZER PELETERÍA
• Temporada tardor-hivern • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes, ant, napa, nobuk i peces de
pelleteria, astracan, visó, renard, xinxilles ...
• Arranjaments, transformacions i peces a mida
• Finançament total de la compra • Targeta (Financi a o Cofigasa)
Mallorca, 483 08013 Barcelona Tel. 93 435 05 88 Fax 93 347 9111
EMILIA • Roba esportiva - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13
INSTITUTO TÉXTIL
• Representants des de 1970
• Moda dona actual (cada setmana nous models)
• Regalem fu lards
• Descobreix la qualitat-preu
Rosselló, 400 (tocant a Marina)
MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i
compleme nts Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44
• Lli breria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda
Rossel1ó, 3S4 / Tel. i fax: 93 456 56 17 (Sardenya - Marina)
.;~:C€1.'{_ ES MASSA
• Regals i decoració • Novetats i exclusi ves • Complements de la ll ar Còr sega, 504 - Tel. 93 45S 93 Sl 08025 Barcelona
GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la
Fundació Claror
. Mallorca, 482 (entre Cartagena i "Castillejos) Tel. 93 232 84 54
E-mail: [email protected]
GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte
als socis de la Fundació Claror
Cò rsega, 511. Rosselló, 396
JOIERIA SANT PAU • Taller propi • Descomptes especials als socis de la
Fundació Claror Car·tagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Barcelona
PIRULETA • Llaminadures, regals,
articles de t'estes • Bateigs, comunions, noces Sardenya, 331 . Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415
• Revisions de la vista gratuïtes • Adaptació de lents de contacte • Especiali stes en vidres progressius Sardenya, 365. Tel.lFax 93 458 39 33
CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA
Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,
depressió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d' informes pericials
Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)
FARMACIA BRICIO
Nou horari de l'any 1999:
De 9 a 22 hores
FARMACIA BRI CIO
Tot l'any
Cada dia
Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Proteccions esportives
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
I
L'OLIVERA "espai natural" • Alimentació biològica, macrobiòtica
i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga i tai-txi
(matins, tardes i migdies) • 5% dte. als socis de la Fundació
Claror (tres primers mesos) CÒ.·sega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29
MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia
poda!. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanísti ca Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
PSICÓLOGO CUNlCO • Daniel Ce na Reido, p ' icoana lista • Consulta (homs convenidas)
Sant Antoni Maria Claret, 79, 11' la 08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92
• Serveis finques urbanes i industri als • Consergeria . Neteges. Manteniment .
Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70
MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL
• A qualsevol punt d 'Europa • Guardamobles, muntatges i desmuntatges
Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25
UTISAN • Distribució de material elèctric
• Aire condicionat, calefacció, fonta neri a
• Xarxes informàtiques
• Automatismes, il·luminació
Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona
D1' i~~~¡.]~I' .
LA BOUTIQUE DEL MÓVIL
• Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de
l'Esportiu Claror i Sagrada Família
Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona
Servei d'hosteleria
en general per a:
Col.legis
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
CÇ' Hosteleria de Servicios
~ ~d~~~:~;:O;;,S.A HOSTESA"' Tel. 93 4551 307 - Fax: 435 23 74
08025 Barcelona
-Neteja i manteniment
Oficines i locals comercials
Especialista en poliesportius
E1j/¿<f;@11f!~~(fJ[fts; @L@ ~@ 1j/¿@~€j;@ @L@ ~'1flsp@r¡1[i1y¿ C~@}¡@1t #. @L@~
P@W@sp@m1iJl SXtJl9jf'@d!.@ F@mi~~@
Te gustaría conocer .. . Comidas y cenas para grupos yempresas.
Propuestas de menú a su medida.
SI TE GUSTA COMER BIEN ___ _ REPETIRAS .. ff
QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLlENTE.
Nàpols, 285 98925 8arcelona rel. 93 458 73 93 Fax : 93 459 14 15
publicitat disseny gràfic proves de color impressió digital impressió off-set grans formilts
fotolits
') ~ rlv1ste, cAtàlegs ,cartél1s. tanques pub11c1 Ur1es . illpressos ,papereria oficina .etc... ./ " " ',l ' · ~ ,:; ~,~' ,
Portes
Finestres
Persianes
Mpmp<m~s de Bany
\ oer a ta Sostres d'Alumini e. r ~~ ~?J,'( Tendals
..... C? ,,~, - Reformes de Banys i Cuines
Ñ~ ~lJ
QU'l> Pintura de Pisos
CI Nàpols 292 - 08025 Barcelona
Tel. i Fax. 93 459 Ol 25
gesmlcro
Ordinadors - Components- Software- T. V. P Multimèdia - Programació a mida- Xarxes Internet - Comunicacions - Servei Tècnic
allorca, 470 08013 Barcelona Tel.93 2473490
e·mail:[email protected] http://www.gesmicro.com
Concurs
---Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.
et >-e et ::I ca ----..c • et a. --u --... .. et
A.
El concurs del passat número el va guanyar •..
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barce lona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés -------------1 de l'Esportiu Claror o del Polies
Esther Fernandez portiu Municipal Sagrada Família.
r~--------------------, I Ó '-
: ~:r:ç·~·::::::::: :::::::::: :: : .~.~.~~~.~.~. :::: : ::::: : : : : ::::::'~~'I~~~~'::::: : :: ::: :: ::::::::: :::: Ciutat. ........ .. .... ... ............. .................................. ... .. DP ...................... . .
Edat .. ... Ets soci/a ........ .... . Esportiu Claror D PM Sagrada Família D
Qüestionari per al concurs
1. A quin país acabarà el Ral·1i Dakar del 2000?
2. Quants espanyols van patir la grip l'any passat?
3. A quin teatre s'està representant l'obra "L'estiueig"?
Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta . a la revista?
'6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?
Passatem S
per Miquel Garcia
Sopa de lletres
Troba el nom de 8 golfistes en actiu
G
A
R
C
E
A
T
O
G
Z
F N A T O A L I
L E T M E A E L
I L E X B E R U
O A S A I D S A
R T Z E L L V S
U A R S F U G O
L I AM DW E S
O R D E N O V L
I M E N I Z O I
E N E M I J LW
Test Demostra la teva cultura
U
S
L
T
A
I
C
R
A
G
1. Quina selecció ha estat la guanyadora del Mundi al de rugby?
2. En qui n equip milita l'ex-jugador del Sagrada Família-Claror César Sanmartín?
3. Quin pi lot català ha guanyat la Fòrmula Indy Lights?
4. Quina escuderia de la Fòrmula 1 ha estat la campiona del Mundial de marques?
5. Quin tennista és l'actual número 1 del món?
6. Com es diu l'actual seleccionador de futbol d'Anglaterra?
'uul:1aa)l U!'\;» )l
(9 ' !ssu3V 9.1PUV (ç 'IJU1.IO,1 ( t '~ ! ".lOs ¡O!JO <I: '~pUp!SJ'J¡\! Un uy'ZfoO.18 (z 'u!Hplsny ( I :salsodsaU
Troba la parena Relaciono les dues columnes ...
S. Pippen L.A. Lak:ers
T. Duncan H. Rockets
K. Bryant P. 76Ers
L. Sprewell P. S uns
A. Hardaway N.Y. Knicks
C. Barkley S.A. Spurs
A. Iverson P.T. Blazers
·S.l39L ,I ' uos.laJ\ ( ·v ~Sl~r:po~ 'H '¡(oppug 'J :suns 'd 'AU,\\Up.mH ·v :S~' !U )I'A 'N ' 1I0h\O.lcls '"I :s.t O~l!l """1 ·um,(.t ¡¡ ' )1
~s.lnd s ·v·s ' UIJ;)UI1O ] . !S.IJ7.\!18 ·..L·d 'lI;)dd!d ·S :9P"IOS
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA WEB
D'INTERNET TÉ
NOVA ADREÇA I
MÉS INFORMACiÓ
La Fund ac ió Claror ha
co ntractat un domini pro
pi per a la seva web d'I n
ternet, a ca usa de l'ampli
ac ió de conti nguts i serveis
previstos. Així, la nova
ad reça de la web és, des
de principis de desembre,
www.claror.org.
De tota manera, i durant
un temps, tothom qui uti
litzi l'antiga adreça, per er
ror o desconeixement, se
guirà acced int-hi.
La web ha ampliat les se
ves pàgines per afegir-hi in
formació de la secció de
bàsqu et Safa-Claror, dels
màste rs de natac ió i dels
Amics de la Bici de Claror,
entre d'altres.
LES QUOTES
S'INCREMENTARAN
UN TRES PER CENT
L'l DE GENER
Les tarifes d 'abonament
com a soci de l'Esportiu
Claror i del Poliesportiu Sagra
da Famíla s'incrementaran
un tres per cent de promig
a partir de 1'1 de gener de
l'any 2000.
En les activitats dirigides,
s'aplica el mateix criteri d'in
crement que per als abonats,
excepte en les de gimnàstica
i aeròbic per a socis en què,
seguint la pauta dels tres úl;
ti ms anys, no h i ha i ncre
ment. A l'Esportiu Claror es
rebaixa 100 ptes. la tarifa
de l'esquaix.
El preu dels drets d'ins
cripció no s'incrementa.
32 TOT CLAROR
ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA
ACTIVITATS DE NADAL PER ALS
MÉS JOVES A LES INSTAL-LACIONS L'Esportiu Claror i el Poli
esportiu Municipal Sagrada
Famíli a han programat di
verses activitats perquè els
més joves puguin practicar es
port i activitats també durant
els dies festius de Nadal (del
27 al 31 de desembre i del3
al 5 de gener).
L'Esportiu Claror organita
rà l'esplai, per a tots aquells
nascuts entre el 1986 i el
1995, i el Poliesportiu Sagra
da Família durà a terme l'sta
ge, per als nascuts entre el
1986 i e11991.
Sis nenes fan manualitats a l'esplai de l'estiu passat
que en l'esplai es combina
l'activitat esportiva amb ta
llers d'activitats manuals i re
creatives, com els jocs de
taula.
novembre (esplai) i el 22 de
novembre (stage); el torn
obert s'iniciarà 1'1 de desem
bre. Les inscripcions s'han
de formalitzar a les instal·-
La diferència entre totes
dues activitats radica en el fet
que la darrera està més cen
trada en l'esport, mentre
El torn d'inscripcions per a lacions que organitzen l'ac-
socis va començar el 16 de tivitat.
"LA HIGIENE ÉS COSA DE TOTS", UNA CAMPANYA PER TENIR EN COMPTE
La higiene és un dels as
pectes més importants que
cal tenir en compte en
instal ·lacions com l'Esportiu
Claror o el Poliesportiu Sa
grada Família, on cada dia
milers de persones compar
teixen diferents espais. Les
enquestes de percepció de
la satisfació dels nostres usu
aris van reflectir l'alt grau de
sensibilitat que tenen res
pecte d'aquests temes.
I el manteniment de la hi
giene, encara que una -àrea
específica se n'ocupi, és cosa
de tots: dels usuaris i tam-
bé de la resta de treballa
dors de la instal·lació.
Campanya de comunicació
La Fundació Claror va ini
ciar a mitjans d'octubre una
campanya comunicativa en
tots els eq u i paments que
gestiona per tal d'involucrar
a tothom en la preservació
de la higiene de les instal·
lacions.
Amb aquest motiu, s'han
editat uns pòsters genèrics i
uns d'específics per a cadas
cun dels espais on la cura
Reproducció del pòster general de la campanya
de la higiene resulta fona
mental: vestidors, pisci nes,
hidromassatges, saunes i
bany de vapor.
La campanya es comple
ta amb unes falques infor
matives de quinze segons
que, cada hora en punt,
s'emetran per la megafonia.
El POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA REBRÀ llANY 2000 AMB UNA GRAN FESTA Hi haurà un sopar per a 300 persones, i un ball per a 500. Els tiquets, que ja són a la venda a la recepció dels poliesportius, s'han de comprar anticipadament. Podran accedir-hi els no socis.
L'arribada de l'any 2000
(que no és la del nou mil ·
lenni) serà sonada. Això, al
menys, és el que pretén la
Fundació Claror, que orga
nitzarà una gran revetlla al
poliesportiu Sagrada Família
per donar la benvinguda al
nou any.
La festa, que tindrà lloc al
pavelló de la instal ·lació, es
dividirà en dos actes: el so
par i el ball .
I s'ha previst una organit
zació en dos actes per satis
fer els qui vu lguin una festa
completa (sopar i ball) i els qui
desitgin venir només al ball,
quan ja sigui Any Nou.
Sopar i ball
Per a aquells qui vu lguin
la festa completa, s'ha pre
vist un sopar per a tres-cen
tes persones, que es dispo
saran en trenta taules de
~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena)
Tel./fax. 93 435 30 17
deu persones, amb un
menú d'all ò més atractiu ,
amb cotilló i, evidentment,
el raïm de la sort.
,
El preu dels tiqu ets del
sopar és de 10.000 pesse
tes, i inclou l'entrada al bal l
amb tres consumicions i una
quarta per a la xocolata amb
xurros.
Les persones que vu lguin
sopar en grup ca l que com
prin totes les entrades alhora
per tal de poder seure en
una mateixa taula, ja que els
tiquets són numerats.
Les entrades del sopar
només es vendran anticipa
dament fins al 27 de desem
bre, a l'administració del Po
li esportiu Sagrada Família,
ULTIMS BITLLETS DE LOTERIA DE NADAL
Els bitllets de la Grossa de Nadal de la Fundació Claror
són a la venda a les instal·lacions. Enguany, el número
triat per la Fundació és e l 64.603, i el preu de venda al
públic és de 250 pessetes per bitllet.
Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto
Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos
PROGRESIVOS 19.900.- Pts .
. Gaudiràs d'un 15% dte.
l'Esportiu Claror i Nou Can
Caralleu, i es lliuraran previ
pagament sense admissió de
reserves te lefòniques.
D es prés de seguir les
ca mpanades mitj ança nt
una pantalla gegant instal·
lada per a l'ocasió, arribarà
el ba ll.
Ball amb orquestra
A les 0.15 hores comen
çarà el ba ll , amenitzat per
l'orquestra Impacto, que to
carà fins a quarts de cinc.
L'entrada per al ball serà
limi tada a les 200 persones
que hagin adquirit el tiquet
al preu de 5.000 pessetes,
que inclourà tres consumi
cions i una altra per a la xo
co latada. Les condic ions de
venda són les mateixes que
les referents al ba ll , però
aquestes es vendran fins al
29 de desembre.
35 % DTO'. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror
en presentar aquest anunci en totes les teves comandes al KFC de Sagrada Família
• O, si ho desitges, t 'ho portem a casa trucant al telèfon del nostre selVei
a domicili 93 435 71 00 (servei exempt del 15% dte.
Av. Gaudí, num. 2 Horari limitat)
_ FUNDACiÓ ClAROR
V TORNEIG DE FUTBOL SALA
INFANTIL A LES INSTAL-LACIONS Tindrà lloc als poliesportius Claror i Sagrada Família entre el27 de desembre i el5 de gener. Participaran nois i noies d'edat infantil.
Els poliesportius Claror i
Sagrada Família acolli ran, en
tre el 27 de desembre i el
5 de gener, la cinquena ed i
ció del Torneig Infantil de
Futbol Sala que organitza la
Fundació Claror.
Poden apuntar-s'hi tant els
socis de les dues instal·laions
co m els alumnes del CE IP
Sagrada Família, l'lES Secre
tari Coloma i el CEIP Tabor.
El torneig de ls més pe
tits, de 3r a 6è de Primària,
es disputarà a l'Esportiu
Claror, i al Poliesportiu
Sagrada Família jugaran els
nois i noies de 1 r a 4t d'ESO.
Les inscripcions es faran
del 29 de novembre al 17
de desembre i costaran
1.2 00 pessetes per perso
na, preu que inclou la sa
marreta del torneig i una
medalla.
ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER
ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN
L'equip de màsters
veterans de natació de
la Fwndació Claror
s'està preparant de va
lent per als campionats
d 'Espanya d 'hivern ,
que tindran lloc a la
seu del Club Natació
Helios, a Saragossa,
entre el 21 i el 23 de
gener.
Els màsters arribaran
als campionats havent dispu
tat sis competicions. El IV
Màsters Atlètic Barcelone
ta, el 23 d'octubre, va ser la
primera de la temporada, i.
l'equip va aconseguir bons
resultats individuals i d'equip.
Després hi va haver el VII
Gran Premi de velocitat del
CN Igualada.
Abans dels campionats
34 TOT CLAROR
d'Espanya hi haurà quatre
competicions més. La pri
mera serà la III Competició
. de Fons i Estils que organit
za el CN Sabadell, que tin
drà lloc el 13 de desembre.
El dia 25 arribarà la clàssica
Copa Nadal, amb una tra
vessia al port de Barcelona
en què s'espera la participa
ció de Mercè Bel, que sem-
pre ha assolit grans re
su ltats.
Entre la travessia de
Nadal i e ls campio
nats d'Espanya hi hau
rà tres competicions,
totes a Sitges.
L'equip màsters
veterans està format
aq uesta temporada
per 34 membres: 22
dones i 1 3 homes
entre 25 i 79 anys que són
socis de l'Esportiu Claror o
del Poliesportiu Sagrada Fa
mília . La nedadora més ve
terana és Pilar Oncins, que
amb 79 anys segue ix do
nant exemple de voluntat i
espo rtivitat.
L'entrenadora de l'eq uip
és enguany l'E lena Mora, i el
delegat, Emilio José Brieva.
ELS AMICS
DE LA BICI
CONTINUEN
LES SORTIDES
Els Amics de la Bici de la Fundació Claror han començat amb bon peu la temporada. Comptant els dos nivells, ja formen part de la secció 48 persones, 11 de les quals s'han incorporat aquest any.
De moment, els Amics de la Bici s'han reunit tres vegades. El grup A, de nivell suau , va fer una primera sortida pels carrils bici de Barcelona i una segona per la platja de Badalona.El grup B, per als qui agrada fer sortides més fortes, va pedalejar fins a Sitges en una sortida que va agradar molt a tots els participants.
Properes sortides
Per als propers mesos, els Amics de la Bici han previst quatre sortides més.
El 12 de desembre s'uniran els dos grups, l'A i el B, per anar plegats al Delta del Llobregat.
Començat el nou any, el grup B s'escaparà fins a Corbera el16 de gener, i el grup A farà un tomb per Montjuïc el 30 del mateix mes.
A principis de febrer, concretament el dia 13, el grup dels més atrevits podrà apuntar-se a la sortida de La Granada -del Penedès.
Els interessats a participar-hi només hauran d'estar atents als cartells informatius que els dies previs a les sortides hi haurà als plafons' informatius de l'Esportiu Cla-, ror i al Poliesportiu Sagrada Faml1ia.
TINDRÀ LLOC A L'EsPORTIU CLAROR
EL 23 I 24 DE DESEMBRE
TORNA EL TORNEIG
DE BÀSQUET
INFANTIL DE NADAL
Més de 240 nens i ne
nes i les seves respectives
famílies convertiran l'Espor
tiu Claror, els propers dies
23 i 24 de desembre, en la
capital del bàsquet barcelo
ní. El motiu serà el VI Tor
neig de Bàsquet de Nada l
Infantil , que s'articularà en
quatre trofeus: els correspo
nents a les categories Pre
infantil, femení i masculí, i
Infanti l, femení i masculí.
serà el de la clàssica final a
quatre (fina l (our): dues se
mi finals, que es disputaran
el d ia 23, i la final i el ter
cer i quart lloc, que es juga
ran el dia 24.
Actes durant el torneig
A banda de l' interès in
trínsec de ls partits, l'orga-
L'infantil masculí del Safa-Claror s'enfrontarà amb el FC Barcelona, el Joventut de Badalona i la Unió Manresana.
nització ha preparat una al
tra sèrie d'al·licients.
El dijous, quan finalitzi
cada partit, es farà un con
curs de tirs lliures entre dos
jugadors de cada eq uip, i
hauran de provar sort amb
tres tirs cadascun. Es comp
tarà el nClm ero d'ence rts
consecutius i, en cas d'em
pat, es decidirà el resul tat
el divendres; si es tornés
a empatar, s'adjudicar ia el
to rneig al jugador més jove.
En cada categoria hi hau
rà quatre parti cipa nts, tres
eq uips co nvidats i l'equip
del Safa-Claror (la secció de
bàsquet de la Fundació Cla
ror).
CALENDARI DELS PARTITS
L'entrada a l'Esportiu Cla
ror per veure aq uests par
tits serà gratuïta.
En total es disputaran 16
partits al llarg de les dues
jornades i durant 12 hores
diàries ininterrompudes.
Participació de luxe
El ca rtell de participants,
un cop més, és de luxe. En
categori a Preinfantil mascu
lina els equips convidats són
el Grup Barna, la UE Claret
i el SESE, i en la femenina,
la UE M ataró, el CB Vedru
na i el SESE.
En categori a Infanti l par
ti ciparan el FC Barcelona B,
la Unió M anresana (fi lial del
TDK Manresa) i el Joventut
de Badalona (mascu lí), i el
Tecla Sala, el Grup Barna i
el SESE (femení).
El sistema de competició
23 de desembre
HORA CATEGORIA
09.00 Preinfantil masculí 10.30 Preinfantil femení 12.00 Preinfantil masculí 13.30 Preinfantil femení 15.30 Infantil femení 17.00 Infantil masculí 18.30 Infantil femení 20.00 Infantil masculí
24 de desembre
HORA CATEGORIA
09.00 Preinfantil femení 10.30 Infantil masculí 12.00 Infantil masculí 13.30 Preinfantil masculí 15.30 Infantil femení 17.00 Preinfantil femení 18~30 Preinfantil masculí 20.00 Infantil femení
B\R1Tf
Grup Barna/SESE Safa-Claror/UE Mataró Safa-Claror/ UE Claret CB Vedruna/SESE Grup Barna/SESE Safa-Claror/Joventut de Badalona Safa-Claror/Tecla Sala Unió Manresana/FC Barcelona
PAR1Tr
Tercer i quart lloc Tercer i quart lloc Final Tercer i quart lloc Tercer i quart lloc Final Final Final
HISTORIAL DEL TORNEIG
Torneig de l'Escola de Bàsquet
El 23 de desembre ,
para l' lelament a la ce lebra
ció del VI Torneig de Bàs
quet, tindrà lloc a l'Espor
tiu Claror el Torneig de l'Es
co la de Bàsquet, amb la .
participació de nens i ne
nes entre 8 i 10 anys. Les
escoles convidades són l'Es
co la de Bàsquet Nacho So
lozabal, l'Escola de Bàsquet ·
Safa-Claror i l'Escola de Bàs
quet del Poliesportiu Muni
ci pal Sagrada Família.
Preinfantil masc. Preinfantil fem. Infantil masc. Infantil fem.
94-95 Safa-Claror Safa-Claror FC Barcelona Safa-Claror 95-96 7 Up Joventut BBC Badalona Safa-Claror Gmp Barna 96-97 AE Minguella UE Horta FC Barcelona Safa-Claror 97-98 Maristes Ademar Ado Barcelona FC Barcelona Safa-Claror 98-99 SESE Bàsquet Llor FC Barcelona CN Sabadell
_ FUNDACiÓ CLAROR
L1EsPORTIU CLAROR VA TORNAR
A SER PUNT DE TROBADA, TAMBÉ EN L1ÀMBIT POLíTIC
Va ser l'escenari triat per Lo Vonguordioper a la foto dels set principals candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya del proppassat 17 d'octubre
~ ~t~-----Un president para el
Els candidats dels set
partits principals a les elec
cions al Parlament de
Catalunya del passat 17 d'oc
tubre van visitar l'Esportiu
Claror, el dia de la jornada
de reflexió, per fer-se la tra
dicional fotografia de porta
da que publica en aquestes
ocasions el diari La Vanguardia.
Prop de 250 nens i nen~s
van envoltar els presidenci
ables durant la sessió foto
gràfica; la majoria eren alum
nes del CEIP Sagrada Famí
lia, tot i que la secció de bàs
quet Safa-Claror també va
36 TOT CLAROR
aconseguir que
tant .els seus jugadors com
els dels equips que aquell
dissabte visitaven el Claror
baixessin al pavelló per aug
mentar el nombre de nens.
L'únic requisit de La Vanguardia va ser que els joves
tinguessin entre 7 i 17 anys,
per poder reflectir de mane
ra més plural la Catalunya
del futur amb persones que
encara no tinguess in edat
per votar. Així ho expressa
va el director de La Vanguardia, Joan Tapia: "Volíem reflectir la Catalunya del futur i vam pensar que amb una foto dels candidats envoltats
de nens podíem aconseguirho. Coneixíem l'Esportiu Claror; una insta/·/ació pública, i la seva vinculació amb l'escola, també pública, Sagrada Família".
Una festa per als petits
Abans de l'esperat mo
ment de la fotografia, que va
fer Pedro Madueño, tots els
nens i nenes van romandre
asseguts al pavelló atenent
les instruccions del subdirec
tor de La Vanguardia, Carlos
Pérez de Rozas, qui va assa
jar amb ells les indicacions i
els moviments que calia re-
al itzar durant els quinze mi
nuts que va durar la sessió,
amb la incorporació d'algu
na sorpresa. Així, l'espera no
va ser gaire llarga, sobretot
per als nens, gràcies també
a l'animació de l'Asun i la
Marta, dues monitores de
l'Esporti u Claror.
Però, a més dels infants,
l'acte també va aplegar molts
pares i curiosos que van om
plir les grades del pavelló i
que no volien perdre's un
acte únic i, segurament, ir
repetible.
Un cop feta la fotografia,
molts dels joves van aprofi
tar el tiquet per obtenir un
U NA FOTOGRAFIA POC CONVENCIONAL
Qui recordi fotografies anteriors de La Vanguardia la vigl1ia d'eleccions evocarà imatges del Liceu , la Pedrera, la plaça de Sant Jaume o estudis de fotografia amb decorats diferents , Potser per això, molts dels assistents van coincidir que la fotografia a l'Esportiu Claror era de les més originals i fresques; tots els candidats en van destacar també aquesta originalitat,
Jordi Pujol, aleshores candidat pel' CiU, va afirmar que "em sembla molt bé, 'i a més estic content de fer-ho aquí", fent referència als inicis de l'Esportiu Claror i a la trajectòria de la Fundació en aquests disset anys, i va afegir: "És un cas bonic",
Pasqual Maragall, de PSC-CPC, va trobar la idea "una novetat" i va recordar el dia que es va inaugurar l'ampliació de l'equipament, el 1993, en un acte al qual va assistir com a alcalde de Barcelona: "Va ser molt emotiu, estava ple de gom a gom i, a més, Claror significava una fórmula novedosa de gestió privada d'instal'lacions municipals".
A Alberto Fermíndez Diaz, del PP, li va semblar "una idea excel·lent ,perquè la feina que realitza la Fundació Claror crec que ratifica la funció social de l'esport".
Josep Lluís Carod-Rovira, d'ERC, ho va trobar "molt divertit, perquè s'allunya dels escenaris estàtics i
convencials. La canalla sempre dóna alegria, i fer la fotografia en una instal'lació esportiva fa que ens ho prenguem tots d'una manera més relaxada, més olímpica".
Rafael Ribó, d'IC, va afirmar que "és original, i segurament la foto més participativa i dinàmica de les que hem f et, en un ambient de futur i a més amb una cultura que jo crec imprescindible, que és la de l'esplai, l'esport i la formació".
Antoni Lucchetti, d'EUiA, també va considerar-la una
molt bona idea "per sortir de l'encarcarament d'aquest tipus de fotos ". Amb ajxò i tot, va afirmar que "no sóc partidari d'aquestes cerimònies, em sembla massa forçat i artificial",
I per Elisenda Forés, cap de llista per Els Verds, "la foto fuig qel tema institucional i-:fo, personalment, em sento més!còmoda en llocs com aquest, al costat de la gentil
, I
refrigeri , per ¡fer constar el
seu nom a Iai notícia de La,
Vanguardia i perquè els polí
tics els signessi n autògrafs.
Els que més èxit van tenir
van ser l'aleshores candidat de
CiU, Jordi Pujol, i el candidat
del PSC,0 ;?C, Pasqual Marag~IL G d I . . \"1\
ran P;¡¡rt e s nOIs I no, , i , ies, un cop aconseguit l'au-
tògraf, van preferir guardar
aquest "document històric"
en comptes de canviar-lo per
la cola i les patates.
EL PROJECTE DEL POLIESPORTIU
MARíTIM, PRESENTAT ALS VEïNS
DE LA BARCELONETA DURANT
LA FESTA MAJOR
M entre continuen les
ob res de co nstru cc ió de
l'equipament, la Fundació Cla
ror està desenvolupant una
tasca informativa per tal de
donar a conèixer el seu pro
jecte respecte del poliespor
t iu Marítim . Així, en els últims
mesos s'han intensifi cat de
manera considerable els con
tactes amb les diferents enti
tats del districte de Ciutat Ve
lla i, en concret, del barri de la Barce loneta. "
Un exemple és la partici
pació de la Fundació en la
Diadeta d'Entitats de la Bar
celoneta que es va fer amb
motiu de la Festa Major del
barri , una bona ocasió per
entrar en contacte amb els
veïns, exposar-los el projec
te i recollir un bon grapat
de butlletes de so l·licitud
d'informació. Aquestes but
lletes, que es poden trobar
en qualsevol de les insta l·
lacions que gestiona Claror,
permetran estar puntual
ment informats del procés
d'inscripció definitiva, per
no tenir cap problema en
abonar-se al Marítim des del
primer dia.
La Fundació Claror, que
gestionarà el poliesportiu
Marítim els propers 25 anys,
convertirà l'equipament situ
at al passe ig Marítim de la .
Barceloneta en el primer
centre de talassoteràpia de
Barcelona.
ÈXIT DE L'OPERACiÓ
MARíTIM 2000 L'operació de finançament Marítim 2000, amb socis
i treballadors de là Fundació Claror, ha obtingut una
positiva resposta ~ocia l; no solament s'ha cobert del , \
tot la previsió inicial de contractació, de 60 milions
de pessetes, s'inó que s'ha hagut d'ampliar fins d 84
milions per cobrir la demanda. En aquest sentit tam
bé cal remarcar la resposta dels treballadors d~ la
Fundació, gràcies als quals s'ha cobert el vint per
cent de la contractació.
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA INSTALoLACIÓ VA INAUGURAR ELS ESPAIS REMODELATS EN LA PRIMERA FASE
OFERTA ESPECIAL DE Nou CAN CARALLEU
ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
Els abonats a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Sagrada Família poden fer-ho ja a Nou Can Caralleu per 1.500 pessetes mensuals, o 3.000 si volen un abonament fqmiliar
La Fundació Claror ha ar
ribat a un acord amb l'As
sociació d'Ent itats per a la
Gestió de Nou Can Caralleu
(de la qual forma part, jun
ta ment amb el Centre Ex
cursionista de Catalunya i la
Un ive rsitat Ramon Llull )
per tal que els socis de l'Es
portiu Claror i del Poliespor
t iu Sagrada Família puguin
gaudir de les insta l'lacions
de Nou Ca n Ca rall eu en
unes condicions avantatj o
ses .
L'aco rd fa co nstar que
els primers 500 socis de la
Fundació 'Claror que vulguin
abona r-se a Nou Can Ca
ralleu només hauran de pa
gar 1.500 pessetes men
suals per gaudir de tots els
avantatges i se rve is qu e
ofereix la renovada insta l·
lac ió. En el cas de les per
sones interessades a tenir
un abo nament famili ar
(matrim o ni i t ots els fill s
Les insta1'lacions de Can Caralleu complementen Poferta que els socis poden trobar als poliesportius Claror i Sagrada Familia
38 TOT CLAROR
Imatge actual de les ins ta1'lacions de Can Caralleu vistes des de la carretera de les Aigües
menors de 16 anys), la ta
rifa se rà de només 3.000
pessetes al mes.
Facilitats en els tràmits
La Fundació Claror ha es
tablert un mecanisme d'ins
cri pció còmode per als abo
nats; els socis interessats
no hauran de desplaçar-se
fins a Can Caralleu, n'h i hau
rà prou que ho comuniquin
a les ofi cines de l'Esporti u
Claror o del Poliesportiu Sa
grada Famíli a. A més, no
hauran d'adjuntar cap docu
mentació, ja que va ldrà la
que tenen les administraci
ons del poliesportiu del qual
són actualment abonats,
L'oferta es mantindrà fins
a arribar a la xifra de 500
socis, o fins al proper 28 de
fe brer, i les so l· li c i t ud s
s'atendran per rigorós ordre
de petició, per la qual cosa
és convenient que no espe
reu a l'últim dia per fer-la.
Serveis complementaris
Les instal·lacions de Nou
Can Ca rall eu són, per les
seves característiques i ser
ve is, un co mplement ideal
per a les persones abona
des a l'Esportiu Claror. Can
Caralleu, situat al peu de
la serra de Collserola (sor
tida 9 de la Ronda de Dalt),
té 30 .000 metres quadrats
ideals per gaudi r de l'esport
a l'aire lliure i la natura.
La remodelació acabada fa
poc poss ibilita que dispos i
d'un magnífic camp de futbol
de gespa arti f icial (divisible
en dos camps de futbol sala
i futbol 7), una pista peri
metral d'entrenament, qua
tre de tennis, una altra de
Més informació: Nou Can Caralleu
Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210
Http://www.claror.org
polivalent a l'aire lliure i un
circuit de fitn ess exterior, a
més d'una reformada pisci
na a l'ai re lliure ideal per re
mullar-se a l'estiu .
L'equ ipament ofereix ac
t ivitats dirigides per a totes
les edats, o ri entades a les
persones que volen practi
car esport en grup. Cal des
taca r, en aq uest sent it, les
activitats di rigides de mun
tanya (vegeu Tòt Claror, 21 )
i el te nni s per a petits i
grans.
Cal remarcar que el fet
de se r abonats co mpo rta
importants descomptes en
totes les activitats i servéis.
Podran gquclir de Pofertae1s primers 500 socis que form ulin, abans de128 de febrer, la inscripció com a abonats de Nou Can Caralleu
LA PISCINA ES COBRIRÀ DURANT
EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2000 La piscina d'estiu de Nou
Can Cara l leu serà coberta
durant el primer trim estre
de' l'any 2000, tal com va de
cidi r l'Associació d'Entitats ges
tores amb l'objecti u d'oferir a
tots els abonats la possibilitat
d'utilitzar la piscina durant el
període hivernal.
Aquesta actuació suposa
un pas endavant en el pro
jecte de dotar Can Caral leu
d'unes instal·lacions i serveis
a l'a lçada dels capdavanters
de la ciutàt.
Amb el. sistema de cober
ta mòbil es podran fer ser-
Aspecte actual de la piscina d'estiu, on es coJ.locarà una coberta mòbil
vir les dues piscines durant
tot l'any, sense perdre l'en
ca nt que presenta se mpre
una piscina d'estiu a l'aire Iliu-
re, ja que entre els mesos
de juny i setembre es treu
rà la coberta mòbil per tal
que qued i l'espai obert.
TOTA LA
INFORMACiÓ,
A INTERNET
Tota la in formació re
lativa al Nou Can Cara
lleu és ja present a la
xarxa d'Internet, ja que
la Fundació Claror ha
desenvolupat una web amb totes les dades de
la instal·lació. Hi ha in
formació sobre les dife
rents modalitats d'abo
nament, horaris i preus
de les d iferents Ç\c ti vi
tats dirigides, i sobre les
obres de remodelació.
L'ad reça de la web és:
www.claror.org
LA 'FESTA O-INAUGURACIÓ VA SER UN ÈXIT L'alcalde de Barcelona va presidir el 9 d'octubre una jornada festiva amb gimcana
esportiva inclosa i emmarcada en la Festa Major de Sarrià
L'acabament de la prime
ra fase de les obres de re
modelació de Nou Can Ca
I ra lleu va ser rematada el 9
d'octubre amb la celebració
d'una festa socioesportiva.
La jornada va començar
amb una gimcana esporti-
va en què petits i grans van
haver de supera r diferents
proves de tennis, futbol, pi
ragüi sme a la piscina, tir
amb arc i bàsquet, de ma
nera i nd ivid ual o formant
equip amb membres de la
família .
Van participar-hi prop de
400 persones.
Posteri orment es \;a dur
a terme l'acte oficial d'inau
guració de l'equipament re
novat. Van ser-hi presents
l'alcalde de Barcelona, Joan
Clos; el regidor d'Esports,
Albert Batlle, i el regidor de
Sarrià, Carles Martí, així com
representants de les tres en
t itats gestores, enca pça la
des per Enric Nosàs, presi
dent del Centre Excursionis
ta de Catalunya; Joana Cés
pedes, presidenta de la Fun
dació Claror, i Miquel Gas
siot, rector de la Universi
tat Ramon Llull.
_Fets i gent
UN SOCI DEL CLAROR, PIONER EN LA
TÈCNICA OIAUTO-TRASPLANTAMENT OIOVARIS
E. B. Justo Ca ll ejo viu molt a
prop de l'Esportiu Claror, la seva fa mília i e ll hi estan vi nçulats de fa molts anys.
És e l Cap de Gi necologia de l'Hospi ta l Sant Joan de Dé u i, d es d e fa dos mesos, mo lts mitj a ns de comunicació l'han entrevistat per haver encapçalat un nou projecte e n medicina: l'auto-trasplantame nt d'ovaris . L'avenç consisteix a extreure te ixit de l'ovari ment re duri un tractament que e l pugui pe rjudicar pe r ta l d' im pla nta r-l o més ta rd , qu an la mala ltia ja estigui curada.
L'auto-trasplantament
aplicat a nénes
La notícia s'ha publicat fa poc pe rquè vo li en espe rar e ls resultats, pe rò e l ce rt és que la primera ope ració es va d ur a terme fa un any. Ara, Justo Call ejo ha practi cat tres ope raci ons a senyores de 45 anys amb resultats molt positius.
L' objectiu principal de la
URGÈNCIES
Fa dos mesos, els principals mitjans de comunicació del país es van fer ressò d'un nou avenç en medicina: l'auto-trasplantament d'ovaris. El "capità" del projecte és Justo Callejo, una persona lligada a l'Esportiu Claror des de fa més de 10 anys.
investigac ió i el somn i de Ca ll e jo és aplica r aqu ests avenços als casos que afectin nenes: "El 70 o 80% de les malalties es poden curar, però els tractaments són altament agressius i poden afectar els ovaris i incapaci-
ta r-los perquè més endavant puguin exercir les seves dues principals fun cions: la reproductora i l'endocrina" .
Justo Cal lejo és un entusiasta de la feina que realitza, li costa triar un únic as-
"El meu somni és que funcionin totes les idees
que tinc en la meva línia d'investigació"
pecte d e la profess ió : "M'agrada tot. La meva profess ió té tres branques, l'assistencial, la docent i la de la investigació, i m'apassionen totes tres".
Pe r a ixò, co mbin a les classes com a professor, des de 1985, de la Unive rsitat de Barcelona amb el desig d'atendre amb qua litat tots els seus pacients.
I si e n e l vessa nt profe ssional és un ho me que lluita per complir e ls se us somni s, e n e l pe rson a l potse r al gun di a aco nseguirà resoldre una assignatura pend e nt: apre ndre a jugar a bàsquet, un espo rt que va descobrir gràcies a ls molts partits qu e els seus fills van disputa r amb e l Safa-Cla ror.
Ferrocarrils General itat ........ .. 93 205-15-15 Diputació BCN ...................... .. 93 402-~2-22 Informació carreteres ............. 9.3 204~22-47 Aeroport del Prat .. ................. 93 301 -39-93 ESPORTS Urgències mèdiques .. .. .................. .. ........... 061
Serveis Socials ...... .. .... .... .. .. .... . 900 .30-90-30 Correus .. .............. .. .......... .. ....... 93 318-38-3 1
Esportiu Claror .... .. .. .. ...... .. ...... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .......... .. .... .. .. 93 203 78 74 Servei d'Info rmació Esportiva .... .. ............ .. .... .. ...... .. 93 432- 19-92 Agenda d'Activitats ............ .. .. 93 481 -00-21 Fed. Cat. Bàsquet.. ...... .. .......... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .................... .. ..... 93 318-26-1,6
HOSPITALS H. Sant Pau .......... .. .......... .. ...... 93 291 -90-00 H. Del Mar ............ .. ................. 93 22 1-10-10 H. Clínic .. .............................. .. . 93 454-70-00 H. L'Esperança ........................ 93 285 -02-00
Ambulàncies Creu Roja ...... .. .. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .. .. ........................ .. ... O 1 O Bombers General itat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .... .. ........................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .... .. ............ 93 300-22-96 Pol icia .......................... ... ........... .. ............... 09 1 Guàrdia Urbana BCN ......... .. .. .. ...... .. .... .. .. .. 092
SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica .... ...... ..... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ........ .. ...... .. .. 93 30 1-82-70
H. Vall d 'Hebron ..................... 93 4] 8-34-00 H. Sant Joan de Déu .......... .. .... 93 203-40-00
Inf.Metropolitana .............................. .. ..... O I O CENTRES OFICIALS
Fed. Cat. Futból ...... .. ............ .. . 93 302-56-42 Protecció Civi l .. ...................... 93 319-25-00 Fed. Esp. Tennis .... .. ................ 93 200-53-55 Accidents en carretera .... ......... 93 352-61-61 Aj untament BCN .. .. ............... .. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar . RENFE .. .......... .. ............... ......... 93 490-02-02 Gener.ali tat .... ......... .. ... ........ ..... 93 315 -13-13 de Barcelona (CEEB) .... ....... . 93 219-32-16
PLATAfORM{' Solidar1tat
CLARO~ COoperaC10
11
Què és la Plataforma 0'7 Claror? "0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada
per la Fundació Claror. El seu objectiu és
desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui
d'àmbit internacional o de l'entorn "!:1és proper.
"0'7 Claror i Nicaragua" La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat mes
de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació
d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i
internat anomenat "Hogar La Recolección" a
Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi
destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la
contractació de dues educadores que se'n fan càrrec
de la bona,aplicació del programa.
Apunta't a la Plataforma 0'7
i participa directament en els
nostres projectes.
Col· laboraràs en el
manteniment de 55 nenes
del "Hogar La Reco/ección ",
a León, Nicaragua, amb una
aportació trimestral
de només 1.000 pessetes.
Com podeu col·laborar-hi? La coHaboració econòmica amb la plataforma és
voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un
mínim de 1.000 pessetes trimestrals.
A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i
seguiment dels projectes en què es decideixi
. actuar, començant pel de Nicaragua.
Si esteu interessats: Fundació Claror
Sardenya, 337, entresòl, 2a.
Telèfon: 93 47613 90
Fax: 93 47613 91 FUNDACiÓ CLAROR