Núm.270-1aquinzenadeSetembre2008.2euros.

Un home de 34 anysmor en precipitar-seal fons de la graveraamb el seu cotxe

Remodelació de laentrada a Son Serveraper a la milloraestètica i de la

fluïdesa del trànsit

La divisió territorial del terme d’Artà.El naixement de Capdepera i Son Servera

2

Avda. Joan Servera Camps, 35 · Tel. 971 81 39 40

Pepitos de LomoBocadillos variados

Pa amb OliTapas · Pizzas

Pollos asados para llevarChocolate con ChurrosDOMINGOS Y FESTIVOS

·HACEMOS PAELLAS

PARA LLEVAR, POR ENCARGO

Ctra. Porto Cristo - Son Servera, Km. 3.300

Reservas al telf.: 971 811 675Fax 971 811 225

GRUPORESTAURANTE

ELCORTIJO

Reservas del local: ORGANIZAMOS FIESTASPRIVADAS con servício de BAR y CAMARERA

Video Clips - TECHNO - HOUSE - MTVMusic - REEGUE

Ctra. Po rto Cri s to -So n Serv erakm. 3 . 3 3

3

Les crítiques d’un poble es poden dirimir però les realitats sempre queden, com la feina feta o totaaquella feina que s’hagués pogut fer. Sobretot en política hi ha una premissa molt important: fer feinaper al poble i per al bé del poble, i no fer feina mai per als propis interessos del polítics. Per a la nos-tra societat llunyana de valors i amb la banda sonora constant de la caixa registradora, fa colló dir fra-ses tan coloristes i teòriques com aquesta.

Però el que és ben cert és que aquest primer paràgraf fa al·lusió a l’ínfima presència política del’oposició del Partit Popular a l’Ajuntament serverí. Ja no xerrem de la seva presència “transparent” enactes tan importants per al poble i la seva història com el que va tenir lloc el passat 6 de setembre al’església Nova amb la presentació del llibre La divisió territorial del terme d’Artà (1812-1858) queconta el naixement de Capdepera i Son Servera, editat pels ajuntaments de Son Servera, Artà iCapdepera, deixant testimoni escrit de la història dels inicis de Son Servera.

Però tornant al bessó de l’assumpte polític, podem xerrar de la pitjor oposició dels darrers ajunta-ments democràtics, essent perjudicats l’exercici democràtic, l’evolució social i l’autocrítica de tot unpoble, ja no xerrem de tots els votants del PP Son Servera, sense oblidar que fou la llista més votada.Tot un despropòsit.

Doncs, no hi ha propostes de feina, no hi ha intervencions a les actuacions del govern, no hi hafeina d’investigació de les passes dels regidors, no hi ha relació ni empren el mitjans de comunicació.No hi ha el que hi hagué en altres oposicions que es guanyaren el sobrenom de “mosca collonera”,d’altres governs que deien fer polítiques d’altes envergadures.

Però el que és políticament pitjor i minva la democràcia de tot un poble és que per part d’aques-ta oposició no hi ha alternatives serioses amb projecte i estudis que pugin demostrar que ells, valgui laredundància, són una alternativa seriosa de poder polític. Això sí, per picar les persones amb assump-tes balders ja basten les abelles que tenim per la vila.

Les assemblees ciutadanes comencen a recollir els seus fruits ja que gràcies a la participació ciu-tadana i els seus suggeriments s’està realitzant la remodelació de la petita plaça enfront del barS’Entrada, amb rotonda i conservació de l’arbre inclòs.

I hi ha un projecte no molt llunyà de fer-hi una –diríem- espècie de plaça Mallorca de Cala Milloral ja obsolet parc de devora el Syp, que segons fonts consultades aquest nou parc comptarà amb unapista de futbet, parc infantil i altres instal·lacions per al gaudi de grans i petits del poble.

Tenim el plaer de presentar-vos dos nous col·laboradors, com són en Joan Jofre, que ja fou unantic col·laborador nostre, respectat per aquesta casa i per la seva feina en l’hostaleria, i na MariaMigliaccio, que treballà durant 30 anys a l’oficina de premsa de la Regione Lazio (Roma) i col·laboràamb els diaris italians Humanita i les revistes LaSponda, Turismo, News, i que viu al nostre municipi desdel 2002.

�

Manuel Ismael Serrano Servera, director del CM7revista@calamillor7.com

� Llums i ombres

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34Tel. 971 56 72 53660 99 15 2807550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

EEDDIITTAA

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

PREMSA

Ha millorat les rotatives, la qualitat del paper, la impressió, la distribució, la part gràfica, l'estil i, fins i tot, els resultats. Però no ha aconseguit millorar les notícies.

Lluís Maicas - poeta mallorquí

Actualitat

4

Cuina MediterraneaPeix Fresc

Sa nostra especialitat és el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Restaurant

TTaappaass vvaarriiaaddaass -- PPaa aammbb oollii -- DDeessaayyuunnooss AAbbiieerrttoo aa ppaarrttiirr ddee llaass 66::0000hh.. ddee llaa mmaaññaannaa

MMAARRTTEESS CCEERRRRAADDOOAv. Constitución,30 · Tel.: 971 56 81 14 · Son Servera

TTaappaass vvaarriiaaddaass -- PPaa aammbb oollii -- DDeessaayyuunnooss AAbbiieerrttoo aa ppaarrttiirr ddee llaass 66::0000hh.. ddee llaa mmaaññaannaa

MMAARRTTEESS CCEERRRRAADDOOAv. Constitución,30 · Tel.: 971 56 81 14 · Son Servera

CAFE ESPRESSO

� Mor un home de 34 anys en precipitar-seal fons de la gravera amb el seu cotxe

El passat dia 3 de setembre un home ano-menat Mousthap Toure, de nacionalitat sene-galesa, de 34 anys d’edat, va caure amb elseu cotxe, un Renault Clio, per un penya-segatd’uns 50 metres d’altura a l’entrada de SonServera, més concretament a la gravera delpoble.

Els serveis d’emergències explicaren queel vehicle venia des de Sant Llorenç a SonServera i que reberen la telefonada alertant del’accident a les 19 h.

El metge del PAC de Son Servera es per-sonà al lloc dels fets i en confirmà la sevamort, anul·lant per tant tota assistència des del’UVI i ambulància, que ja es dirigien al punt onva ocórrer l’accident.

Guàrdia Civil, Policia Local, Bombers deMallorca i sanitaris del 061 acudiren al llocdels fets, on els bombers hagueren de resca-tar el cos de Mousthap Toure de l’interior delvehicle.

Policia Local i Guardia Civil investiguen elsuccés.�

Foto cedida per Pep Matas (UH)

Actualitat

5

Cruce Costa dels Pins direcció Port Vell - Son Servera Tel. 971 840 120

� La divisió territorial del terme d’ArtàEl naixement de Capdepera i Son Servera

“Aquesta publicació suposa la cre-ació del primer document històric com-plet que descriu, mitjançant fragmentshistòrics, el procés de segregació deCapdepera i Son Servera del termed’Artà, organitzant els tres Ajuntamentsdiversos actes conjuntament per tal decommemorar els 150 anys de la divisióterritorial del terme d’Artà i el naixe-ment de Capdepera i Son Servera. Al'efecte, hem instal·lat un monòlit en elcoll des Vidriers per rememorar aquestaniversari”

Així es va expressar durant el seudiscurs la regidora de Patrimoni de SonServera, Marga Serrano, el 6 de setem-bre a l’església Nova, durant la confe-rència presentació del llibre i d’unaexposició referent a documentació del’arxiu municipal, ubicada a la capella Fonda.

Els autors del llibre, Ma Massanet, M. Pastor, A. Picazo i G. Rexach,a més del text, han aportat també tot el material gràfic. Els temes ques’hi tracten són “Consideracions geogràfiques, Els municipis deMallorca, el Procés de divisió territorial i Institucions i administració”.El pròleg, escrit per la reconeguda Isabel Moll, destaca que “fer histò-ria és poder conèixer aquells processos que han permès la continuïtatde les societats que s'han produït al llarg d’aquests processos”.

El llibre consta de 166 pàgines i ha estat editat conjuntament pelsajuntaments d’Artà, Capdepera i Son Servera, amb una tirada de tresmil exemplars.

Els batles respectius presentaren el llibre i els autors varen captarl'atenció dels assistents sabent explicar en un curt espai de temps laseva feina realitzada, que és molt important per a Mallorca.

Fins i tot sense començar a llegir el llibre, ja vàrem saber de mansdels autors les enquestes un tant folklòriques que la Diputació deCiutat manava als pobles de Mallorca, així com la gran importànciaque va tenir el Port Vell com a port de cabotatge defensat per una torreamb dos canons, on embarcaven i desembarcaven les mercaderies i

també per a la subsistència primer i per al negoci després del contra-ban.

Les consultes més importants han estat les de l'Arxiu del Regnede Mallorca, l'arxiu de la senyora Antònia Melis, i els arxius municipalsd’Artà, Capdepera i Son Servera.

A Son Servera, on no hi ha arxivera, Gori Rexach i l’arxivera deCapdepera Ma Massanet, coautors del llibre, hi varen treballar devalent amb el vistiplau de la regidora de Patrimoni i del batle serverí.Durant la consulta, trobaren un plànol parcel·lari, d’incalculable valor,del segle XIX, realitzat per Pere d’Alcàntara Peña, que s’ha traslladata l’Arxiu del Regne de Mallorca per a la seva restauració.

És important saber que la política va tenir molt a veure en aquestprocés i, com diu la contraportada, “El procés de divisió territorial del'antic terme municipal d’Artà i la constitució dels nous ajuntamentsque varen sorgir arran d’aquesta: Capdepera i Son Servera. Aquestadivisió partirà d'un fet que “capgirpa” per sempre més la històriad'Espanya: la Constitució de Cadis de 1812. Per tant, i dins aquestadinàmica d'enfrontaments entre liberals i absolutistes, tots els canvisvaren estar supeditats a la pròpia dinàmica evolutiva de la política del’Estat.”

6

Actualitat

Una anècdota, o una referència d'aquells anys, va serl'expedició d'un passaport perquè un ciutadà pogués viat-jar a l’Alger; en ell es podia llegir: “Estatura: regular; ulls:melats; color: bo”.

També vàrem poder recollir els següents punts d'in-formació: en els tres municipis hi havia 53 propietaris degrans finques que exercien un caciquisme claríssim, sentpropietaris del 80% de les terres, mentre que 1.600 pro-pietaris ho eren d'una mica més d'una hectàrea, veient-seobligats a realitzar jornals. Els amos de les finques erengrups dominants, sobretot de les finques on els senyorsestaven absents, tenint una influència política i social moltgran. Succeïa que unes finques eren propietat de senyorsdel poble, com la del Sr. Olors, i altres finques eren propie-tat de la noblesa ciutadana com el cas del marquès deBellpuig. Això va influir en la divisió, perquè una de lespeces clau eren les finques que tributaven al municipi o a Ciutat. Amés que havien d'aprovar les delimitacions dels territoris i la tributaciócomercial.

Capdepera fraccionà el terme en 4 parts, Artà en 2 i Son Serveraen 1 reclamació territorial concreta.

Eren anys durs, faltats d'infraestructures on la mortalitat dels ninsmenors de 7 anys era molt alta. Existia un control de natalitat perquèles dones poguessin realitzar el treball del camp en l'època de la colli-ta.

En aquests anys de procés, sorgeix un problema inesperat: lapesta bubònica de Son Servera l'any 1820. Es tractava de “sa puça desa rata” que aspirava l’ombra només amb el respirar i en tossir latransmetia, però l'efecte d'aquesta pesta tardava dos dies a donarefecte i el resultat va ser devastador. Son Servera va passar de tenir1.400 habitants a tenir-ne 640. S’instal·là un cordó sanitari de 40dies.

L’economia de Son Servera es basava en un 80% de l'agriculturai un 12% a altres oficis per poder fer una vida de subsistència i auto-alimentació de cereals i llegums, olives; els ametlers no es varen plan-tar fins a finals del segle. La pesta va poder amb gairebé tot; cal res-saltar l'excel·lentíssima feina del doctor Lliteras que alhora era secre-tari de l’Ajuntament.

Però un dia tot va tornar a la normalitat i varen néixer projectesd'un ajuntament a Son Servera, les cases medievals construïdes alvoltant de l’església, molts carrers del poble eren “cul de sac”, notenien sortida, calia extirpar dels corrals les figueres perquè ereninadequades per a la higiene, es varenrealitzar 4 projectes de font d’en Llisa, SonGener i Son Xerubi, la banda legal s'haviade gestionar. S'havien de realitzar obrespúbliques i posar atenció en sanitat.

Les comunicacions eren problemàti-ques fent les distàncies llargues, hi haviacarros, galeres, tartanes, llaüt coster iremarcant sempre que el Port Vell era elport més important de la comarca. En lapenúltima pàgina del llibre hi ha un CD onun es pot submergir en aquest món que vaexistir i a través del qual, a dia d'avui i grà-cies als gestors d'aquells temps, els muni-cipis d’Artà, Capdepera i Son Servera sóntres bastions importants de l’illa.

A l'acte, hi assistiren els tres batlesrespectius, Isabel Moll i la consellera delTerritori del Consell de Mallorca, la Sra. MaLluïsa Dubon.

Va tancar l'acte el batle de Son Servera, Pep Barrientos, que vaagrair la presència als autors del llibre i als assistents, i demostrà lasatisfacció per la realització d'aquest obra en comú dels 3 municipis.Al final s’entregaren exemplars als assistents. �

Bel Metge

El conveni signat entre la Conselleria d’Agricultura i Pesca il’Associació d’Agroturisme Balear es materialitzarà a través de la difu-sió de material de promoció mitjançant unes bosses d’ametles de 80grams i fulls informatius en quatre idiomes – català, castellà, anglès ialemany- a més dels mapes de rutes: Agrorutes del Bon Gust.

La promoció es farà a través d’uns saquets que recorden el sacque tradicionalment s’utilitza per recollir les ametles. A l’interior hi ha

quatre bossetes d’ ametla de 20 grams, dues d’ametla crua i duesd’ametla torrada. La Conselleria es posarà en contacte amb els esta-bliments associats per informar-los de la campanya de promoció i faràarribar a cada centre que estigui interessat un determinat nombre debosses per cada habitació de l'establiment, de tal manera que espugui fer arribar a cada habitació una bossa acompanyada d'un fulletexplicatiu.

Fins ara, un total de denou establiments s’han acollit a la promo-ció, de manera que s’han repartit 567 saquets promocionals, és a dir,2268 bossetes d’ametla.�

7

Actualitat

� Agricultura signa un conveni per a la promoció del´ametla mallorquina amb l´Assoc. d´Agroturisme Balear

Presenta sus noches veraniegas,amenizadas con música en vivo

Disfruten de las veladas frente al mardegustando la mejor gastronomia

Reservas: 971 58 53 78 - 629 68 90 07Port Verd - Son Servera

La consellera d’Agricultura i Pesca, Mercè Amer, aquest mesde setembre ha signat un conveni amb l’Associació d’Agroturismesde Balears amb l’objectiu de promocionar l’ ametla mallorquina enels establiments adherits a l’Associació d’Agroturisme Balear.

La signatura d’aquest conveni s’emmarca en la promoció delsaliments de qualitat agroalimentària de les Illes Balears i el suport ala producció del sector primari i els productors de les Illes Balears.Mercè Amer va destacar la importància de “trobar noves vies decomercialització per a l’ametla”.

L’ametla mallorquina està estretament vinculada als agroturismesi al turisme rural, ja que bona part del paisatge on es troben aquestsestabliments estan sembrats d’ametlers. Es tracta, doncs, d’unreclam important per a la clientela d’aquest tipus d’establiments que,ara, podran oferir el fruit al visitant gràcies a aquest conveni.L’Associació d’Agroturisme Balear està integrada per establi-

ments d’agroturisme (agroturismes, turisme rural i turisme d’interior)i es nodreix d’un perfil de turista que majoritàriament cerca conèi-xer de primera mà activitats agràries, costums i entorn.�

� Ametla als Agroturismes

Es racó d´es Centre Jove

8

� CIJ Son Servera Centre d´Informació Jove

La setmana del 22 al 26 de setembre el CIJ romandrà tancat alpúblic perquè el Centre d’Informació Jove tendrà la seva representa-ció en les XXVI Trobades Internacionals de Joventut a Cabueñes (Gijon,Astúries). L’edició de les Trobades a Cabueñes 2008 pretenen refle-xionar al voltant de diferents blocs temàtics, estructurant l’activitat for-mativa en trobades i tallers pràctics. Els continguts tendran com adenominador comú els següents aspectes transversals:

- Les TIC i la societat de la informació - Perspectiva de gènere - 2008: Any Internacional del Planeta Terra/Any Europeu del DiàlegIntercultural. Més informació a hhttttpp::////wwwwww..ccaabbuueenneess..oorrgg// Ja ho sabeu! Si voleu estar al dia del que es cou pel CIJ visitau la web

http://cijsonservera.blogspot.com Les novetats són constants! �

Els joves que cursin estudis universitaris a la UIB poden venir a matricular-se al CIJ Son Servera.

El termini és fins dia 11 d’octubre. De dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Més info: CIJ Son Servera. 971 567 050

Si voleu veure l’exposició de fotografies fetes pels serverins quevaren participar en la Marató Fotogràfica Sant Joan 2008 podeu veniral CIJ Son Servera. Hi ha imatges impressionants del poble! �

Foto: Pep Bassa

Notícies

9

� Per la millora dela fluïdesa del trànsit

� Balears rebrà2,2 milions d'euros pelsprogrames de milloradel sistema educatiu

� 16,3 milions de passatgershan recalat a l’aeroport dePalma fins a l’agost

� “Benvingutsa Cala Millor”

Balears rebrà més de 2,2 milions d’euros per al desenvolupamentde diferents programes de millora del sistema educatiu continguts enel Pla de suport a la implantació de la Llei orgànica d’educació (LOE).

Les mesures dedicades per afavorir l’èxit escolar seran les quemajor quantitat econòmica tenguin, amb una dotació econòmica de784.609 euros. Es dedicaran un total de 585.581 euros per tal de pre-venir l’abandonament escolar a les illes. A més, Balears tendrà unadotació de 475.382 euros destinats a les estratègies dedicades alsuport de l’ensenyament de la llengua, al costat de 202.850 euros perals programes d’extensió del temps escolar o 194.117 euros per a for-mació.

Aquesta dotació va ésser aprovada el passat 12 de setembre pelConsell de Ministres, amb una inversió total d’aproximadament 95milions d’euros en el conjunt de l’Estat espanyol.

El Pla de suport a la implantació de la Llei orgànica d’educació, alqual el 2007 i 2006 es varen dedicar més de 71,5 milions d’euros, sesuma a altres programes del Ministeri d'Educació que es realitzen encooperació amb les comunitats autònomes per a la millora del sistemaeducatiu. Entre ells, destaca el Pla de reforç, orientació i suport(PROA), creat el 2005 i al qual el Govern espanyol ha destinat aquestany 46,7 milions d’euros, o el Pla de millora de les biblioteques esco-lars, posat en marxa també el 2005 i que aquest any té un pressupostde 10 milions d’euros. �

El nombre de passatgers que ha transitat per l’aeroport de Palmapuja a 16.304.977 persones des de gener a agost del 2008, fet quesuposa un increment del 0,4% respecte dels nivells aconseguits l'anypassat, segons ha informat avui Aeroports Espanyols i Navegació Aèria(AENA). Amb això, Son Santjoan es va convertir en l’aeròdrom ambmés volum de passatgers, només superat per Madrid-Barajas -amb35,3 milions de passatgers- i Barcelona -El Prat, amb 21,2 milions-.

Pel que fa a les característiques del passatge, 11,7 milions deles persones que varen recalar a Palma per vols comercials varen serpassatgers internacionals -un 72% del total-, mentre que la restavaren ser ciutadans espanyols.

Finalment i respecte al mes d’agost, les dades d'AENA mostrenque l’aeroport de Palma va rebre 3.336.768 passatgers, fet que supo-sa un increment d’1,6% respecte al mateix mes de l'any passat, senta més el segon aeroport amb més volum de passatgers només perdarrere de Madrid-Barajas.�

A la rotonda de l’entrada de Cala Millor s’han instal·lat unes lletresen pedra de marès que donen la benvinguda a la zona costanera, unaidea del batle i del regidor d’Urbanisme, amb el vistiplau de tot l’Equipde Govern, que ha estat molt ben acceptada. Donar al benvinguda enla nostra llengua és sempre una senya d’identitat que estam aMallorca i que, sovint, anam oblidant. En Jaume Servera “Pejulí” n’haestat l’autor.

Aquesta obra que es realitza en aquesta plaça té com a objectius,d’una banda, millorar la fluïdesa del trànsit i, de l’altra, fer més atrac-tiu l’accés, guanyant en visió, i acabarà en una rotonda d’ús obligato-ri tant per als conductors procedents del pàrquing del Syp com perfacilitar l’accés dels que vinguin del Comellar Fondo i de Cala Millor.Sobretot millorarà la imatge de la zona. Es respectarà l’arbre que ja hiha, un garballó.

Aquesta actuació s’ha duit a terme després de les demandes delsciutadans per mitjà de l’Assemblea de Ciutadans.

Actualitat

10

C/ Joana Roca,12107550 Son Servera Tel. 971 567 321

971 567 053 fundes nòrdiques, llençols,mantes i molt tèxtil

� Exposició de fotografia i entrega de premis de la Marató Fotogràfica Sant Joan 2008

A les dependències del Casal de Joves hi haexposades les fotografies realitzades durant laMarató Fotogràfica Sant Joan 2008, en què parti-ciparen 22 persones que han reflectit imatges pocconegudes del nostre municipi. Les fotos, presen-tades en format 20x30, representen un treballcaptiu de panoràmiques, objectes i detalls, plenesde sentiment i que reflecteixen una bellesa quepotser se’ns escapa en la quotidianitat, i ensdemostren la riquesa patrimonial del nostre muni-cipi. Fins i tot poden servir com a promoció turísti-ca, atesa la seva qualitat.

El regidor de Festes, Pep Àlvarez, remarcàl’entusiasme dels participants i la gran qualitat deles panoràmiques.

El primer premi fou per a Raquel Huguet Durani el segon per a Jaume Miró. Tres tercers querecaigueren en Miles S., Bàrbara Blanquer i MarSánchez. Marina Quevedo obtingué el premi“Paisatge”.

A l’acte, hi assistiren gairebé tots els partici-pants; el coordinador de la marató, Pep Toni; i elsregidors Pep Àlvarez i Dori Moreno. La resta de participants foren elssegüents: Aurelio Ruiz, Pedro Nebot Sánchez, Tomeu Morey “Calet”,Raul Garcia, Juana Ma Llodrà, Ricardo Valbuena Pérez, MagdalenaBauzà, Rogelio Olmedo, Xerafí López, Víctor Carlos Navera, PepiSánchez, Tomeu Pons, Margalida Servera Pons, Andreu Latorre,

Antoni Ma Llull Servera i Miquel Blanquer.El coordinador de la marató i de l’exposició ha estat Pep Toni

Bassa Benavides, conegut per ser un dels tècnics electricistes del tea-tre. Studi Vives de Son Servera atorgà als guanyadors tiquets gratuïtsde revelats per a 40 còpies.� rreeddaacccciióó ccmm77

11

Opinió

� EM QUEIXARÉ....QUEIXA’T......QUEIXAU-VOS.....Sebastià Vives “Pereleta”

Les empreses de lloguer de tan-dems,bicicletes,patinets electrics etc..... a prin-cipis d’estiu varen expressar públicament el seumalestar per l’ordenança municipal serverina,que prohibeix que aquests medis de transportcirculin pels passejos i voreres de la nostra zonacostanera.Hi ha una ordenança,però com si nohi fos,pels passejos hi continua havent un excésde circulació.Ho podeu comprovar,i sinó obser-vau les fotografies...

Poc després ,va arribar el torn pel gremide taxistes,per la posada en funcionament delservei de mini-bús urbà.Per cert,ja funcionaaquest servei?...o és que no me’n he assaben-tat?...Han col.locat marquesines de fusta a diferents indrets,han sen-yalitzat al terra els llocs de les parades, però encara no he vist capbus.Havia de començar els seus serveis el passat mes de maig, o aixòs’anunciava.O és que el bus és tan mini que passa desapercebut?...

La gent només es queixa quan la seva butxaca pot sortir per-judicada, poc els preocupa la seguretat dels que es passegen ni la but-xaca dels seus veins.

És d’esperar que hi hagi més col.lectius que es queixin...I mésara que hi ha tanta crisi:

Les guarderies podrien queixar-se de la competència que elsfa l’ajuntament serverí, organitzant les escoletes d’estiu els mesos dejuliol i agost. També es podrien queixar les tendes d’alimentació i elsforns, per la competència,les 24 hores del dia,de les benzineres.

Tothom es pot queixar,sempre hi ha motius per queixar-se:delfred a l’hivern,del calor a l’estiu,de la pluja si cau durant tres diesseguits, de la sequera quan està quatre mesos sense caure una gotad’aigua.

També es podrien queixar els periodistes titulats ,per la granquantitat de famosos que es guanyen la vida presentant programes detelevisió o col.laborant a revistes del cor o del ronyó.

Em conten que alguns veinats del Carrer de la Passió han pre-sentat una queixa a l’ajuntament per les molesties que sofreixen quasicada vespre per part d’un grup de joves. Aconseguiran res?

Nosaltres, els que col.laboram a revistes locals,no ens quei-xam per no cobrar per les nostres col.laboracions, només ens faltariaaquesta. A més de que no escrivim com cal, aquesta no és la nostraprofessió,només és un passatemps, com podria ser la cria de caragolsbovers,o l’emplenació de sudokus o sopes de lletres.

A vegades, també jo m’he queixat a les pàgines d’aquestarevista: de les rampes en mal estat de la plaça de la Tercera Edat ,dela manca d’espai reservat pels vianants a un tram del carrer P.AServera i al carrer Frai Garí, del transit als carrers Joana Roca i d’esCós ,de les aceres en mal estat,de les subvencions municipals als lli-bres de text de primària,dels sous excessius dels polítics serve-rins....etc.....He aconseguit res?...

Fins i tot n’hi ha hagut un que s’ha queixat del carril bici, per-què el seu recorregut no és per terrenys plans.Té alèrgia a les puja-des…a més de l’alèrgia que té als bascos, als esquerrans o a la llen-gua catalana…

Malgrat les vostres, les meves, les seves queixes, no servesquinper a res, no deixeu de queixar-vos, queixar-se és molt saludable,

queixar-se és molt gratificant, queixar-se és molt necessari...No deixeu de queixar-vos...Afegitó.Ara diuen que el servei de mini-bus urbà entrarà en fun-

cionament aquest mes de setembre,amb quasi quatre mesos deretard.Varen frisar massa en anunciar-ho.Un poc més amunt deia queno havia vist encara el mini-bus.No el podia haver vist perquè encarano funcionava.

El que m’ha parescut car és el preu d’un bitllet senzill, 1 euro 60cèntims.A Manacor cobraven 75 cèntims fins que el bus va deixar defuncionar.Ara pareix ésser que només costarà 1 euro.A Son Serverasempre hem de ser diferents als altres.És d’esperar que es puguinadquirir abonaments i que hi hagi descomptes,que no gratuïtattotal,pels menors de 18 anys i pels jubilats,i pels de la segona edatque paguin els seus imposts al municipi serverí i que no tenguin deu-tes amb l’hisenda local... �

12

¡¡CCuuiiddee ssuu iimmaaggeenn!!¡¡SSuu ééxxiittoo ddeeppeennddee ddee eelllloo!!

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02Fax: 971 56 22 03Móvil 609 60 78 19

limpiezasgil@hotmail.com

C/ Juan Servera Camps,34 Cala Millor · Tel. y Fax 971 58 53 28 Móvil 609 380 312

CCOOMMPPRREESS II SSEERRVVEEIISS aa CCAALLAA MMIILLLLOORR

Venga a visitar nuestros nuevos obje-tos de regalo, sábanas, cortinas y todoslos accesorios de menaje y decoración

para el hogar.

Cinema Teatre La Unió

13

� Maria del Mar Bonet, la veu més personal de la cançómediterrània, omple La Unió en un recital únic a Mallorca

El Cinema teatre La Unió no podia començar millor la nova tempo-rada, després d’uns mesos d’estiu que s’han aprofitat per renovar-nela imatge i millorar-ne algunes infraestructures, que amb el recital dela cantant mallorquina, fincada a Barcelona, Maria del Mar Bonet, unade les veus més significatives del panorama musical en llengua cata-lana i més personal de l’anomenada música mediterrània.Acompanyada pel pianista Manel Camp, reconegut com un dels millorsde l’Estat i amb qui gairebé sempre ha actuat al llarg de tota la sevatrajectòria, la cantant oferí un repertori entorn de versos de poetesillencs i catalans i també d’autors com Serrat, Pau Riba, Guillemd’Efak..., per acabar el recital amb algunes de les peces més repre-sentatives del seu repertori.

Aquest concert forma part del Cicle de Poesia que es programadurant aquest mes de setembre i que compta també amb la represen-tació de l’obra Gabriela de la companyia Ses Judites, entorn depoemes de Miquel Àngel Riera, el diumenge 14; el divendres 19 espresentarà la proposta “Molt Personal”, un recital de poesia d’autorsprofessionals de les illes, tot envoltat d’imatges i una posada en esce-na molt atractiva, amb autors com Vidal Ferrando, Bernat Nadal,Josep Lluís Aguiló, Elena Soto, Maite Brazales, Manuel I. Serranoi Mercè Rojals. El diumenge 21 es representarà l’obra infantil Nens,al pati!, de la companyia Samfaina de Colors, de Girona. Un espec-tacle per a infants ple de bellesa visual entorn d’una escena quememora el pati d’una escola, amb el seu tobogan, la gallineta demolles, el balancí... i on sis ninots juguen, canten i expliquen les sevescabòries. No dubteu de dur-hi els vostres fills, que s’ho passaran moltbé! Finalment, el diumenge 28, com a cloenda del Cicle, es projectaràl’emblemàtica pel·lícula El club de los poetas muertos, entorn d’ungrup de joves interns en un centre docent molt estricte que troben enla poesia una fuita a les seves inquietuds.�

Divendres 19 a les 21.00 h“Molt Personal”recital de poesia

(gratuït)

Diumenge 21 a les 19.00 hNens, al pati!,espectacle infantil de la companyia

Samfaina de Colors, de Girona. (6 euros)

Diumenge 28 a les 19.00 hCine:

El club de los poetas muertos

(gratuït)

Querido Toni:

Tú no sabes cuanto me costó llegara la isla desde Barcelona, el vapor tardóen partir por asuntos de pasajes, luego, yaen alta mar, no las tuve todas conmigocuando sentía que me movía al mismocompás que las olas del mar. Además, lle-vaba dentro de mi toda nuestra conversa-ción , ¡tan vehemente!, que tuvimos en elúltimo encuentro.

Sabía que tenía que poner en ordenlas ideas de mi corazón, misión un tanto

difícil sin tener calma.Una vez llegar al Puerto de Palma de

Mallorca, sentí una oleada de belleza. Laluz era especial, tenue y viva. Don Pedro,el amigo de papá, me esperaba en elmuelle. Fue cuando me dijo que me lleva-ría hasta Cala Bona, puesto que allí teniauna casita de verano que compartía consu hermana Francisca y donde pasaría-mos la segunda quincena de julio pararegresar todos juntos a Barcelona a prin-cipios de agosto.

El viaje fue largo, creía que nunca

iba a llegar. Una vez instalada en la casa,que tenía dos habitaciones y una entradamuy espaciosa que daba a un pequeñopatio interior, me puse el bañador y unassandalias y salí para zambullirme en elmar.

¡Qué belleza Toni!, ¡que encanto!.Por mucho que te cuente, es indescripti-ble. Primero el factor humano, siempretan importante, sus gentes son pescado-res con una especial filosofía de la vida,es gente buena. Da la sensación de queforman una familia. Es también la esenciade la sencillez y en su manera de hablarhay paz y en sus hechos una alegría comoidílica. Cala Bona parece como un lugarmágico, es un lugar mágico y de unabelleza natural extraordinaria. ¿Te pareceToni que la mano del hombre sería capazde tocar esta belleza natural que temando en la foto?. Si eso llegara a suce-der, yo no quiero verlo, si eso llegara apasar y tú lo supieras, nunca me lo cuen-tes.

¿Ves este puerto natural, sus barcasy sus casas alrededor?... lo que si cons-truyeron por motivos de la guerra fue esenido de ametralladoras situado justo en elcentro que para mi es impresionante ytremendamente curioso. Luego ¿ves?,justo detrás hay dos tamarindos precio-sos que huelen a mar y debajo de su som-bra algunos marineros arreglan las redespara luego echarlas al mar. Los llauts,

14

En Sebastià Servera “Pejulí” és el bon pescador que mai no s’equi-voca, l’amic que sap escoltar, el bon germà -quants d’anys anaren apescar junts ell i el seu germà Jaume!-, el bon pare, senzill, amable...

Actualment, el seu fill Pedro regenta un bar a Cala Millor i és cone-gut per tothom com en Pedro de Cala Bona.

Na Magdalena, la dona d’en Sebastià, viu a Son Servera envoltadade les seves nétes i renétes. Quan li vaig demanar com definiria el seuhome, simplement em va dir: “un bon al·lot”. En aquestes paraules sen-zilles es troba l’essència de la grandesa, de la gratitud, la raó de l’esti-mació i l’objectiu acomplert de l’amor.

En aquesta foto, cedida per na Magdalena, néta d’en Sebastià“Pejulí”, podem veure la bellesa de la instantània i la gràcia amb què elseu protagonista sosté una llagosta.

Per Bel "Metge"

Quaderns de Cala Bona

Quaderns de Cala Bona

Foto cedida per la família “Pejulí”.

Carta escrita a Cala Bona l’any 1950

Lieber Frank:

Acabo de comprar el Bild Zeitung enla librería de Cala Bona, un lugar turísticoaceptablemente bien con playas de arenaartificiales que no tienen nada que vercon la de Rimini en Italia, donde estuvi-mos el pasado verano, pero bien. El hotelno es nada del otro mundo, pero la ver-dad, por lo que pagamos no me puedoquejar. Eso sí, el mar mediterraneo es unamaravilla y hay una baja montaña a laizquierda donde sobresale una urbaniza-ción que tiene un hotel, un campo de golfy esas cosas de la gente de primera claseque tú y yo hablamos a veces.

Cala Bona tiene un cierto encanto,pero ¡que quieres que te diga! a mi amigay otro pequeño grupo que conocimos enel avión, nos hubiera gustado que CalaBona no estuviera tan lejos de Palma y tanlejos de Ballerman 6, porque la verdad esque allí la gente se lo pasa bomba. Ayerestuvieron unos chicos de Frankfurt y nono te puedes imaginar la de cosas quecontaron; los cubos de sangría y cervezavan y vienen a cientos, y los turistas, enlugar de personas son esponjas. Muchoslo critican, pero todos van.

Sin embargo aquí yo me conformocon el "happy hour" y casi cada noche

nos vamos bien contentos a dormir. Porlas mañanas la piscina es una maravilla.De las excursiones por la isla, en realidadpaso, eso sí, estuve en las Cuevas delDrach, que son increiblemente hermosasy en Manacor, la capital de las perlas,donde me compre un collar precioso quepodré lucir muy bien en invierno, puesoque lo haré sobresalir en algunos jerseys.

Las comunicaciones de la isla no esque sean muy buenas. Algunos nativoscuentan que hace muchos pasaba un trencerca de aquí que enlazaba con variospueblos de la isla hasta llegar a Palma. Ami claro, todo me resulta extraño, puestoque las combinaciones en tren o en auto-bús que tenemos en nuestro país sonextraordinarias. Aquí a veces me sientoaislada porque, como tú bien sabes, nome apetece ir en coche de alquiler.

Frank, pienso mucho en ti y en lo quenos deparará el futuro. A mi regreso deAlemania hablaremos, porque Cala Bonatiene magia. Es una sensación extrañaque me hace pensar en la vida de unaforma especial. Me está haciendo muchobien este viaje a Mallorca.

La comida en el hotel es buena,abundante y con variedad de platos. Elsistema del buffet es muy vistoso, el pri-mer día se me hacia la boca agua y comí

mucho. El segundo día comencé a obser-var mejor y ayer, que era el quinto díasupe que casi cada día ponen lo mismo,per esta bueno. A mi me encantan lasensaladas y los dulces. ¡Figúrate!, puedotomar todos los que quiera. Ya veo que ami regreso tendré que hacer un poco derégimen para caber en mis faldas.

Tomar el sol será siempre para miplacer de dioses y pasear por las tardescerca del mar, sentir la brisa marina sobremi cara, ver ese mar tan hermoso, meemociona...

Las veladas en un bar o en la terra-za del hotel están llenas de música y alco-hol. Hablamos por los codos todo aquelloque nos callamos en nuestro país, canta-mos y bailamos. Vivimos intensamente elmomento y aprovechamos la vida con unapasión a veces desatada.

Estas vacaciones en Cala Bona sehan marcado por el buen tiempo (healmacenado en mi corazón todo el sol quehe podido para llevarme conmigo), porhaber conocido un lugar francamentemaravilloso, aunque creo lo era más haceaños y traigo conmigo también unas fotospreciosas.

A mi regreso te contaré lo muchoque te he echado de menos. Un abrazo.

Tu querida Erika.15

Cartaescrita aCala Bonal’any 1999

Quaderns de Cala Bona

esas emblemáticas embarcacionesmallorquinas son elegantes dentro de susencillez. Por lo demás, nada. Dicen, esosí, que unos señores de Palma se hancomprado unas tierras cerquita del puer-to y que van a construirse una casita deverano.

¿Ves esas rocas naturales? ¡queespléndido!, ¿verdad? y cuando te zam-bulles en el agua que es cristalina, azul yverde, verde y azul, ves erizos, piedrasesculpidas por las corrientes del mar,algas que bailan, piedrecitas, caracolas,peces de colores... como si hubiera unaciudad submarina. Incluso tienes la sen-

sación que de un momento a otro encon-trarás una puerta que te llevará a unaparaíso lleno de tesoros. Me paso horas yhoras en el mar, nado como un pez y enmi corazón, inusitadamente, ha llegado lacalma.

Pienso en nuestra vida en Barcelonay se me antoja muy lejana. Desde ese rin-cón tan hermoso del mar mediterráneoque es Cala Bona, comprendo cosas queantes no comprendía y a otras que le con-cedía tanta importancia, ahora para micasi no existen. Bien es cierto que labelleza, y más aún la belleza natural,ayuda a ir hacia el equilibrio. Ahora

entiendo la tranquilidad de estos pesca-dores, ahora comprendo su pasividadante hechos, cosas y personas. Tiene unafelicidad natural que no se puede adquiriry mucho menos pagar con dinero. Lesenvidio.

Prométeme Toni que regresaremosjuntos tú y yo a Cala Bona. Júrame quenos llevaremos un trozo de Cala Bona anuestra casa, aunque sean erizos y pie-dras de mar para que nos den calor ennuestros corazones durante el invierno. Siantes te quería, en Cala Bona he aprendi-do a quererte más y mejor.

Tuya siempre, Monserrat.

Postal cedida per na Sebastiana "del Pireo"

La Biblioteca Pública de Cala Millor,inaugurada l’any 1991 i ubicada alCentre Cívic des de l’any 2003, ha estatentre els anys 2007/2008 objecte denombroses millores que han possibilitatuna millora substancial de la qualitat delservei. Si bé la biblioteca rep materialbibliogràfic i ajuda econòmica per a acti-vitats, les millores en gran part s’ha duita terme gràcies a noves partides muni-cipals dins l’actual legislatura.

Diversos han estat elsàmbits d’actuació:

Inversió en instal·lacions i mobiliari:es realitzà una nova retolació dels pres-tatges per tal de facilitar als usuaris larecerca de documents. Amb l’objectiud’aprofitar al màxim la llum natural,s’han instal·lat cortines noves que amés donen una nova estètica a la sala. Per altra banda, el mes desetembre de 2008 s’inaugurà una nova sala antigament ocupada pelCentre d’Informació Jove. Una sala que ha estat completament equi-pada de nou i que donarà preferència als estudiants universitaris i debatxillerat quant al seu ús.

Inversió en fons bibliogràfic: fins a data d’agost de 2008, ambpartida exclusivament municipal, s’han adquirit 28 llibres (17 durantl’any 2007), 61 DVD (17 durant l’any 2007), 11 CD (el 2007 no sen’adquirí cap). En total un 30 % més d’adquisicions, percentatge quea finals de 2008 serà presumiblement molt superior ja que l’exercicide 2008 encara no està finalitzat.

Inversió en premsa diària: des del mes de juliol de 2007, la biblio-teca compta amb tres subscripcions a premsa. Dues corresponen adiaris d’àmbit autonòmic i una tercera a un diari d’àmbit estatal. Finsal juliol de 2007 la biblioteca només comptava amb una subscripció auna diari d’àmbit insular.

Inversió en noves tecnologies: la biblioteca compta amb dos ordi-nadors que ofereixen serveis d’accés totalment gratuït a Internet. Amés, a partir de finals del passat mes d’agost també compta amb con-nexió Wi-Fi a Internet, també gratuïta i disponible per a tots els ciuta-dans.

Increment de les hores d’atenció al públic: durant el curs escolar2007/2008 s’ha incrementat en una hora setmanal l’horari d’atencióal públic, obrint els matins d’11 a 13 h els dimarts, dimecres i dijous,i els capvespres de dilluns a dijous de 15 a 19 h. Els divendres, l’ho-rari de capvespre fou de 15 a 20 h. Durant l’estiu de 2007 també s’o-ferí el servei de “Biblioplatja” els dimarts i dijous de 9 a 14.

Dotació pressupostària per a noves activitats: si bé com ja és habi-tual la biblioteca ha organitzat amb periodicitat mensual activitats d’a-nimació a la lectura per al públic infantil, aquest 2008, coincidint ambla festa del Llibre, per primer cop s’ha convocat un concurs de punt dellibre destinat a públic juvenil.�

16

Biblioteques

� MEMÒRIA D’ACTUACIONS A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE CALA MILLOR DURANT ELS ANYS 2007 I 2008

Divendres dia 26 de setembre, a les 17:30 h

a la Biblioteca (C/ Doctor Esteva, 3)

Recomenat per a nins que cursen 1r, 2n i 3r de primària

El Profesor Sorpreses a la terra del Myotragus

La Biblioteca Municipal de Son Serveravos convida al contacontes:

17

Actualitat

Esperit Solidari.. amb qui? Doncs, senzillament :

SOLIDARITAT amb tothom, començant pels més debils, com sónels qui no tenen on anar a dormir, no tenen roba per vestir-se i nosaben on anar a cercar el pa de cada dia.

SOLIDARITAT amb els malalts que es troben sols als hospitals,residències, refugis o cases d’acollida.

SOLIDERITAT amb la gent pobra, que a més pateix una pobresaseca; això vol dir que ni tan sols tenen aigua i que per obtenir-la hande caminar diàriament molts de quilòmetres per a recollir una gerrad’aquesta aigua que a la vegada no és neta.

SOLIDERITAT amb els qui no tenen treball i la seva subsistènciadepèn d’ell, siguin d’aquí o siguin d’allà.

SOLIDERITAT amb les persones i familiars que aparentment hotenen tot, com ara doblers, treball, casa,etc, i pateixen depressió,

angoixa, infelicitat, passant-se hores i hores plorant per un familiarproper com és un fill, pare, germà, espòs,etc, que pateix una malaltiao que per una circumstància que és molt difícil de comprendre i expli-car estan esclavitzats pels vicis del joc,drogues, alcohol etc. Amb unaparaula, solidaritat amb tothom que estigui necessitat d’ella.

Diumenge dia 7 de setembre vaig assistir a la inauguració d’unlocal situat a Sant Llorenç, carretera de Son Servera, i que a partird’ara serà la seu d’aquest grup que es diu ESPERIT SOLIDARI, orga-nització no governamental i que el seu esperit, lema, ideal i la sevabandera és la SOLIDARITAT .

Des d’aquí vull donar el meu suport a aquest grup, posant-me a laseva disposició amb el que pugui ajudar. �

NOTA: si hi ha qualcú que pugui estar interessat a col·laborar ambaquest col·lectiu, vos faig saber que divendres dia denou a les nou delvespre hi ha un sopar on es mostrarà a través d'imatges la faina quefa aquest grup, i es farà una rifa els benificis de la qual seran per alsmés necessitats. Gràcies.

El sopar serà al restaurant Es Cruce de Vilafrancacostarà 30 euros l'adult i 15 euros els nins.

� Esperit Solidari

Joan Jofre Ferrer

El consol més gran en la desgraciaÉs trobar cors compassius.

Menandre

EL PESCADOR Restaurante

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

SE NECESITA PERSONAL PARAEMPRESA DE INSTALACIONESELÉCTRICA EN SON SERVERA.

OFICIALES y AYUDANTES

Interesado presentar currículum vitae

Información: 971 81 71 65

A www.calamillor7.com podreullegir les edicions anteriors en PDF

MaigMútua Balear 1925Dia 12 ingressa en el Seminari de

Mallorca el fill del poble Joan Vidal, filld’en Jaume Vidal i de na Polònia“Botó”. Déu li do perseverança siconvé.

Nota: don Toni no agafà la ploma fins al gener de 1926.

Dia 14 de gener de 1926.Per aquests dies s’escampa la notí-

cia que la Caixa Mútua Popular deBarcelona tal vegada es donarà en falli-da. Certament està molt malament d’in-teressos i ha establert una suspensióde pagaments.

Dia 1 de juny de 1926. Parteix cap a Amèrica el prevere D.

Andreu Servera, natural d’aquí; fins araha estat vicari de Son Carrió. Se’n va afi d’estar per allà set o vuit anys, i des-prés tornar. Allà, hi té el seu oncle D.Montserrat, prevere. Se’n va amb ell enGabriel “Ferrerico”, fill de l’escolar deSon Servera.

Dia 29 Agost de 1926En el cós, amb motiu de les festes

de Sant Agustí, s’organitzen unes carre-res amb cabriola. Els empresaris sónl’amo en Joan “Xinet”, ell arreglà unapista que té uns 700 m. Hi ha 2.000pessetes de premis. Hi prenen part 12bísties. Hi ha un cavall de Palma quenom “Sato” i una ego també de Palmaque nom “Sultana”. Guanya en “ Sato”.S’hi arreplega molta de gent, unes3.000 persones.

L’endemà hi ha també corregudesde bicicletes. Hi vénen uns set o vuitcorredors externs, entre ells el cèlebrePons, el “Buqueró”. Guanya en Pons, elsegon premi és per al de Sant Llorenç,“Boeges”. De Son Servera promet molten “Capirró”.�

18

Memoría històrica

� Sa pàgina de don Toni “Besso”Son Servera, anys enrere 1925 - 1926 Antoni “Besso”

www.calamillor7.com

On podreullegir les edicionsanteriors en PDF

19

Actualitat

� Festa Intercultural a Cala Millor

El passat 13 de setembre a la plaça Eureka de Cala Millor,l’Associació Juvenil ES CA VERD organitzà la primera FestaIntercultural de Cala Millor.

Caigueren unes poques gotes que no aconseguiren banyar ni des-lluir la festa, ja que les ganes dels participants pogueren estirar la cele-bració fins al vespre.

Cala Millor es convertí per unes hores en mercadet de paradetesrepresentants de diferents països i cultures, on es podia trobar des degastronomia típica, artesania, etc.

També hi hagué l’actuació de Glasford, grup de musica reagge, i

del grup manacorí La Vereda, formació musical insigne de la fusió fla-menc amb el rock a les nostres illes.

El DJ Pablo Díaz fou l’encarregat de tancar l’acte. La gent de lesparadetes quedà contenta amb l’organització i els vianants de CalaMillor i visitants de la festa intercultural pogueren fer un tomb pel móni conèixer nous colors i noves cultures gràcies a la feina feta i la volun-tat de fer coses des de l’esperit independent d’aquesta associaciójuvenil que no atura el carro. Enhorabona Ca Verd.

Redacció CM7

El director de Futura manifestaba que la crisis de su compañíaaérea no tenía como única causa el aumento del precio del combusti-ble. Insinuaba que todo el sector aeronáutico sufría el aguijón de la cri-sis. Independientemente de que las dificultades de una u otra compa-ñía, incluida Futura, tengan también causas propias enraizadas en unamala gestión, no cabe duda de que el sector ha sufrido en los últimosaños unos cambios radicales que no siempre han sabido asumir lasdiversas compañías aéreas.

El comportamiento "clásico" del sector aeronáutico era claro yrelativamente transparente. Por una parte, existía el transporte aéreoregular gestionado por las compañías aéreas de "bandera" de titulari-dad pública. Por otra, el denominado transporte aéreo chárter gestio-nado por compañías privadas, más o menos interrelacionadas conTT.OO. que gestionaban casi la totalidad del mercado turístico. Cadaaño en una conferencia ad hoc se redistribuyen los slots, consideran-do siempre los derechos históricos. Se trata de gestionar y distribuir elespacio aéreo asignando a las distintas compañías planes de vuelo,incluyendo el uso (llegadas/salidas) de cada aeropuerto según sucapacidad.

En pocos años tal situación ha cambiado a partir de la liberaliza-ción del sector. Lo que supuso una menor rigidez, una mayor capaci-dad de competencia, una mayor y diversificada oferta al consumidor.La primera consecuencia fue la ruptura de vuelos regulares y chartersturísticos. Se rompen los monopolios y las compañías de "bandera"tienen que competir en los mercados. La mayoría de tales compañíasse privatizan (incluido Iberia), sufriendo una fuerte crisis de adaptaciónlo que, entre otros factores, les conduce a fusiones para poder hacerfrente a los nuevos retos. Al mismo tiempo aparecen múltiples compa-ñías de nueva creación en el mercado, incluidas las denominadas debajo coste. Al menos en teoría, tal liberalización favorece al consumi-dor real y potencial, toda vez que aumenta y diversifica la oferta.Incluyendo el acceso a Internet como instrumento de contratación.

La feroz competencia entre las distintas compañías plantea múlti-ples problemas, no siendo el menor la seguridad. La batalla de los pre-cios obliga a redimensionar y controlar los costes. Es imprescindibleque su flota esté operativa el máximo número de horas. Comienzan aentrar dudas, más o menos fundadas, de que las medidas de seguri-dad pueden verse afectadas. La batalla para ocupar nichos de merca-do incluye determinadas irregularidades en Internet: información inco-rrecta, cobro de tasas incorrectas (vgr. facturación de maletas?), quecomienza a ocupar y preocupar a los usuarios.

Pero tal liberalización obliga, o debería obligar, a una restructura-ción en la organización del negocio y sus sistemas operativos. Al prin-cipio parecía que el negocio del transporte aéreo era simplemente unchollo. El capital necesario no era excesivo, toda vez que la adquisición(¿) de las aeronaves se efectuaba mediante leasing. La clave era ges-tionar los flujos de caja para hacer frente a sus costes operativos: per-sonal, combustible, leasing etc. Dados los éxitos iniciales, no era extra-ño ver como la organización interna de tales compañías estaba sobre-dimensionada y con escasa eficacia. La punta del iceberg comienza avislumbrarse cuando la competencia de día en día es más feroz, elprecio del combustible aumenta, su flota es excesiva y con aviones conexcesivos índices de consumo? Algunas compañías comienzan a vola-tizarse, aunque su repercusión fue escasa dada que su implantaciónera menor. La liquidación era fácil: sus activos eran inexistentes. Dejarde pagar el leasing, y liquidar al personal con los restos de caja.

Hoy la tormenta se extiende y afecta a compañías de mayor rele-vancia, (de momento Spanair y Futura en nuestra área de influencia,

Ryanair y alguna otra en otros contextos). El problema de fondo es sison viables tales compañías (y posiblemente otras por venir) por lacomposición de sus socios capitalistas, por su estructura de empresa,por su posicionamiento en el mercado, por la tipología de sus aerona-ves? No deja de ser significativo que, según parece, el único activotangible de Futura sea su dinero en caja. En cualquier caso, me pare-ce muy grave el secretismo de tales compañías con sus trabajadores,que casi se enteran de las graves dificultades por los medios de comu-nicación.

Para concluir no podemos pasar por alto las consecuencias gravesde la crisis en concreto de Spanair y Futura para nuestra comunidad.En primer lugar, porque la drástica reducción de personal afecta a tra-bajadores y trabajadoras. En segundo lugar, porque la crisis de talescompañías (y, ¿quién sabe?, si alguna otra por venir) puede afectargravemente a la capacidad de movimiento (interinsular y con la penín-sula) de los ciudadanos y ciudadanas de nuestra comunidad.Finalmente, y no es una consecuencia menor, puede afectar de mane-ra relevante a nuestra actividad turística. No se olvide que uno denuestros valores añadidos a nuestro producto turístico es la facilidad yfrecuencia de intercomunicación entre los aeropuertos de nuestracomunidad y múltiples ciudades europeas. Como aviso a navegantes,la posible reducción de vuelos está anunciada por otras compañías deámbito europeo.

La crisis del transporte aéreo no es sólo coyuntural. La cogestiónde nuestros aeropuertos, con ser necesaria y urgente, no significa unasolución mágica y automática de los problemas del sector.�

Opinió

� Claves de la crisis de nuestro sector aeronáuticaAntoni Tarabini

B A R R E S T A U R A N T E

S’ENTRADAMenú diario · TapasComida a la carta

COCINA TRADICIONAL Y CASERACENA EMPRESAS Y GRUPOS

Les esperamos!Tel. 971 567 916

21

Empresa Turisme 2007(editora Cala Millor 7.com)

Feim treballs d´imprenta: Cartells, Butlletins, Targes,Revistes, Posters, promocions, Logos, Anuncis, etc.Feim treballs creatius: Redacció, Publi-reportatges,

Comunicats, Textos varis i altres feinescreatives per encarreg

Contacte: 660 99 15 28 · 653 26 50 87 revista@calamillor7.com

Glosses

“Un a un, tots som mortals; junts, som eterns”.- Apuleyo -

Queda’tMirada tendra, dolç somriure,

fill fidel, més que company, germà,tal és en Bernat

per als qui l’estimami així serà per sempre més.Queda’t, amic estimat!

“Queda’t”, formosa paraulaque diu un amic a l’altre,potser no l’escoltares?

Queda’t, resta amb nosaltresestimat Bernat!

Les paraules poc conhortenquan un cor és malferit,però ajut és per a l’esperit

si estàs acomboiati ajudat pels amics.

Amics meus, el vostre fill,el vostre germà, el nostre amic,

és i serà etern, perquèviure en la memòria dels que queden

és viure per sempre més.

setembre de 2008 - Toni López

Els dies 5,6 i 7 d’octubre la Casa d’Extremadura va commemorar,igual que en anys anteriors, el dia d’Extremadura. Entre els actes calassenyalar el nomenament de la seva reina de les festes, que enguanyha recaigut en Maria Cano, de 80 anys, i que ha estat elegida per laseva aptitud positiva i l’entusiasme davant tots els esdeveniments del’associació. El dia 5 a la plaça del mercat de Son Servera els mem-bres de l’Associació Juvenil varen ballar per al públic assistent, aca-bant la nit amb una gran festa de l’espuma de què varen gaudir mésde 300 joves de Cala Millor i Son Servera, i que va ser patrocinada perl’Ajuntament.

El dia 6 de setembre, associats i simpatitzants varen celebrar eldia d’Extremadura amb un sopar durant el transcurs del qual la reinade la festa va entregar els tres primers premis de petanca, que aquestany han estat per a Rosi Luengo, Manuel Peraita i José Serrano. Elsdos primers premis de “cuatrola” foren per a Pedro García i JoséMorales . Els cors i danses de la Casa d’Extremadura varen posar lanota folklòrica a una nit plena de records i sabor a Extremadura. Lavetlada va ser amenitzada també per Núria Galmés, que va entusias-mar el públic per la seva impressionant veu i el duo Melodías de Oro.

El dia 7 de setembre a l’església de la Mare de Déu dels Àngelsde Cala Millor es va celebrar la Missa Extremenya, a què va assistir ungran nombre de socis i simpatitzants, i durant la qual es varen oferirofrenes mallorquines i extremenyes i alguns membres del grup de corsi danses varen ballar la jota de la Mare de Déu de Guadalupe davantla seva imatge. El rector va remarcar la importància de tots a l’hora dereivindicar les seves arrels, oferint la seva parròquia per a tot tipus

d’actes relacionats amb la comunitat d’origen: “L’amor que un té a laseva terra es reflecteix donant amor a tots els procedents d’un altrelloc. Qui no estima els immigrants no estima a la seva terra”.

L’Associació també ha convocat concursos literaris i de pinturaper al 22 d’octubre, així com una obra de teatre del grup El Desvánd’Almendralejo (Badajoz), sota el títol de NOSTALGIA i que serà repre-sentada el dia 25 d’octubre al Teatre La Unió a les 21.30 hores.

Els distints actes han estat organitzats per la Casa d’Extremadurai patrocinats pel Consell de Mallorca, Govern Balear, Juntad’Extremadura i Ajuntament de Son Servera.�

Casa Extremadura de Son Servera

22

� La Casa d'Extremadura de Son Servera celebrà la Diada d'Extremadura

Exposició de PATCHWORKCosir amb art

Ariany joia del PlaCasal de Cultura Son Ciurana

Fins el 21 de setembreHorari: cada dia de 18.00 a 21.00

Publicitat

23

24

Opinió

� El Festival de la canción de Son ServeraMaria Migliaccio

Más de un centenar de personas se han reunido en laplaya Sa Marjal para revindicar el derecho de paso por lacosta y celebrar el II Festival de la Canço en Son Servera.

Solo que restablecer ahora el paso por la costa sobratodo en Costa de los Pinos es prácticamente imposible.

De hecho, construidos en un periodo en el cual no seponían limites a los nobles y a los ricos (¿ahora es diferen-te?.....) los chalets de primera línea (y lo dicen con muchososiego) ocupan hasta el ultimo centímetro útil del terreno.

Y en verdad algunos de estos chalets están tan agarra-dos a las rocas a plomo que a vista de a pie te hacen sen-tirte hasta mareado.

Además entre estos chalets hay un vecino que ponenerviosos a todos porque tiene una piscina en el mar, lamás irregular de todas las irregularidades.

“Toma” dirán algunos “otra vez la piscina”.Tenéis razón, no se puede hablar siempre de la misma

situación.También porque la culpa no es del actual propietario, el conocidí-

simo Pedro Jiménez Ramírez (familiarmente llamado Pedro Jota) pro-pietario del periódico El Mundo.

No es que quiera defenderlo, va demasiado sobre los pasos deBerlusconi y esto me provoca escalofrio, pero el chalet fue construidoen su día por Calvo Sotelo y vendido al notorio Pedro Jiménez Ramirez(Pedro Jota) por la viuda del ya nombra escritor-academico GiulianaCalvo Soteló, una simpática señora que en el curso de una manifesta-ción anti-piscina dijo: “Menos mal que lo vendí” y que todos los vera-nos, practicamente todos los dias, a pesar de su edad exactamente nomuy juvenil, nada por el mar durante mas o menos un kilometro hastallegar a la villa de una amiga donde se toma una café y luego vuelvenadando.

Después hay otro chalet en el que se ha incautado un manantial ynadie protesta.

¿Por qué? ¿Le han vendido el terreno incluido con el manantial?¿Se puede vender una fuente o tiene que ser un bien público?Es verdad que las leyes cambian y hoy se quiere construir un paso

publico por la costa, pero ¿como lo podran hacer?

Tampoco cerrando la famosa piscina del señor Pedro JiménezRamírez (llamado sencillamente Pedro Jota) se podría realizar estepaso.

Al archiconocido propietario del periódico El Mundo, ETA ha tenidola “amabilidad” de enviarle una amenaza y así pues hay un montón deGuardia Civiles y guardaespaldas para la protección de “Pedro Jota” ytampoco se puede pasar con un barco a una altura de unos 100metros de la detestada piscina sin que alguien te vigile bajo la mira deun arma.

En el mar... en nuestro mar... ¿no lo llamaban así los latinos... MareNostrum? Pero los mallorquines han trasformado las reivindicacionesen música, más aún, en un festival.

Este año el grupo manacorí Penyes Netes Band se alzó con el pri-mer premio de 1000 euros.

“Pero con todos los problemas que hay en un pueblo...” decía unaseñora mirando con indiferencia a los cantantes de dicho festival.

Tiene razón, siempre tenemos problemas más grandes y es poresto que lo prepotentes y los arrogantes vencen casi siempre (casipero) �

25

CCOOMM SSEEMMPPRREE EELLSS NNOOSSTTRREESS SSEERRVVEEIISS DDEE FFIISSIIOOTTEERRÀÀPPIIAA II MMAASSSSAATTGGEE

Publicitat

Vicente Jimenez y Mari Carmen

Obituari

26

Fa dues setmanes, el dimarts dia 18 d’agost, en Martí Salem, enBernat Morey, en Carles Gil i jo (Tomeu Matamalas), entràrem junts alpis d’en Pep Ros i na Maria Rubí. Cap de nosaltres tenia la més míni-ma esperança de poder fer o dir res que alleugerís la pena d’aquellafamília, submergida dins l’estupor i la conster-nació.

Érem tots quatre a la mateixa sala on tren-ta-vuit anys enrere, l’hivern del 1970, havíementrat plens d’il·lusió per tal d’assajar —envol-tant l’immens piano de cua d’en Pep— lescançons que tocaríem amb el nou grup queacabàvem de formar: “Amigos”. Aleshores naBàrbara Ros Rubí ja començava a ser un pro-jecte de dona dins el ventre de sa mare; enBernat encara hauria d’esperar dos anys, i naMarga, quatre. De llavors ençà, amb una excu-sa o l’altra, hem seguit sempre units tots cincper l’amistat i per la música, que signa aliancesmés fermes que la ploma d’un notari. Així que,sense haver-nos posat prèviament d’acord,començàrem a parlar de música amb en Pep,l’únic recurs que teníem a mà per mirar de dis-treure’l —en que fos mínimament— de laimmensa desolació.

Les religions parlen de paciència i resignació, però no crec quesigui possible adoptar una actitud tan heroica en unes circumstànciestan tràgiques. A uns pares que acaben de perdre un fill no els alleuge-reix el dolor ni la química més agressiva. És la desesperança màxima.És el futur que s’esvaneix abans que el passat.

Què es pot fer, idò? No ho sabem. Segurament, l’única possibilitat

que té la família d’aconseguir minvar el desas-sossec i poder tornar a alenar amb una certa normalitat, està en mansdel temps. D’altra banda, com deia al començament, els amics de lafamília, plens de bona voluntat però embullats, mai no esteim segurs

de reaccionar de la manera adequada. Noacabam d’aclarir si la nostra presència, lesnostres paraules, fan companyia o fan nosa,perquè les persones responem de maneresmolt diferents davant la mateixa adversitat, i elque és bo per a uns no sempre és bo per alsaltres. Així que no sé què puc dir jo en aquestescrit que serveixi de qualque cosa. O millordit: sols no estic segur que hagi estat oportúfer-lo.

El que sí que tenc clar, però, és que, de lamateixa manera que es transmet el cos depares a fills, es transmet també l’esperit, i l’es-perit és immortal, perquè agafa la forma derecord i perviu dins la memòria.

La gràcia natural d’en Bernat Ros Rubí, laseva fina ironia (100% Rubí), la seva bonho-mia, la complicitat afectiva amb els pares i lesgermanes, l’afinitat musical amb son pare, la

seva curolla pels fills... tot això que formava l’essència d’en Bernat,perviurà no sols dins la memòria de la seva família i dels seus amicsmés íntims, sinó que perviurà fins que quedi una sola persona de lesque el conegueren i el tractaren; i fins i tot m’atreviria a dir que per-viurà fins que quedi en l’aire el més petit ressò de la més breu de totesles músiques que va interpretar.�

NECESITAM EMPLEATInformació a l´oficina

� Bernat Ros Rubí

Tomeu Matamalas

A www.calamillor7.com podreullegir les edicions anteriors en PDF

Publicitat