revista de la diputació de barcelona - diba.cat · els articles de col·laboració que publica el...

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 151 | Març-Abril 2008

Innovació en els governs locals: la governança democràtica

Pedro Castro: «Els ajuntaments també som Estat»

www.diba.cat

Pla de concertació XBMQ, una mà oberta als municipisPla de concertació XBMQ, una mà oberta als municipis

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial Pobles i ciutats, espais de benestar

04 | A fonsPla de concertació XBMQ, una mà oberta als municipis

10 | En xarxaLa Xarxa de Centres d’Informació i Recursos per a les Dones, l’impuls de la igualtat de gènere

14 | Municipis singularsSant Sadurní d’Anoia: un reclam turístic per reforçar la capital del cava

18 | A debatCom afronta el seu municipi l’arribada de la TDT?

20 | L’entrevistaPedro Castro: «Els ajuntaments també som Estat»

24 | Ciutadania Biblioteques per a tots els públics

28 | Innovació localInnovació en els governs locals: La governança democràtica

34 | Bones pràctiquesProyecto Hogar, model d’intervenció social participativa

38 | Indicadors municipals

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Servei de Premsa (les imatges són de l’Ajuntament del Prat)

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Jordi Navarro. Redacció: Susana Burgos, Alberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Carles Sabater, Glòria Santamaria, Ramon Viladomat, EvaViñals. Col·laboracions: Julio Andrade, Ángeles Arroyo, Eulàlia Espinàs, Ramon Francàs, Kepa Korta, Josep M. Pascual. Fotografia: Blai Carda, ÒscarFerrer, Óscar Giralt, Eva Guillamet, Xavier Renau, Joan Roca, Jordi Roviralta. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció edi-torial: Direcció de Comunicació. Consell editorial: Lorenzo Albardías, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Emiliano Jiménez,Eduard López, Manel Martínez, Òscar Martínez, Jordi Navarro.

Projecte gràfic: Eumogràfic. Fotocomposició: TECFAGROUP. Impressió: SYSTEM BCN. ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Departament de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 2a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.catPublicació bimestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Pobles i ciutats, espais de benestar

Foto

: Arx

iu

Tant el nou Estatut de Catalunya com l’actual procés de re-forma del govern local aposta per un nou paper de les dipu-tacions, per tal que esdevinguin veritables governs locals in-termedis al servei dels municipis i els seus ciutadans.

En aquesta línia programàtica, la Diputació de Barcelona jaen l’anterior mandat va iniciar un nou model de relació ambels ajuntaments de la província a través del programa XarxaBarcelona Municipis de Qualitat, basat en els valors del tre-ball en xarxa i la concertació. Aquest model de treball s’hade consolidar en l’actual mandat a partir d’un nou Pla deconcertació aprovat a finals de l’any passat, i que durant elsmesos de gener i febrer ha estat explicat a bastament als al-caldes i alcaldesses.

A més de les explicacions que s’han donat sobre el territori,per la importància que la iniciativa té per al conjunt de go-verns locals de la província, hem volgut dedicar el reportatgede capçalera del DB al Pla de concertació Xarxa BarcelonaMunicipis de Qualitat 2008-2011, que presenta en aquestasegona edició diverses novetats remarcables, entre les qualshi ha l’aprofundiment en els instruments de concertació amb

els ens locals i la voluntat d’oferir una resposta integrada alsajuntaments en el desenvolupament de les lleis de la de-pendència i de serveis socials.

I és que no hem d’oblidar que estem a punt de celebrar elstrenta anys d’ajuntaments democràtics. Una commemora-ció que ha de servir per recordar l’etapa de la transició enquè els pobles i les ciutats patien greus dèficits en equipa-ments i infraestructures. Un període feliçment superat gràciesa la notable tasca realitzada pels governs locals per assegu-rar els serveis i els equipaments bàsics, completat, després,amb polítiques i plans de renovació urbana.

Així, en aquests moments de ràpids i profunds canvis so-cials, als inicis del segle XXI, la Diputació vol apostar per ofe-rir respostes adequades a les creixents i complexes neces-sitats dels governs locals, a través de plans i programes queafavoreixin l’articulació d’espais de benestar i de convivèn-cia ciutadana. Uns espais de benestar per a tots i cadascundels municipis de la provincia amb els que la Diputació deBarcelona té un compromís permanent per configurar un ter-ritori equilibrat i impulsar uns serveis bàsics de qualitat. ■


Pla de concertació XBMQ, una mà oberta als municipis

A FONS

Foto

graf

ies:

Àre

a d

’Esp

orts

/Ósc

ar G

iralt/

Aju

ntam

ent

de

Gav

à/A

junt

amen

t d

e Ti

ana

Al Pla hi té cabuda qualsevol actuació de suport, com la construcció de nous equipaments i la prestació de serveis i activitats


Es destinaran 330 milions d’euros al Pla de concertació

El teatre Kursaal de Manresa, el camp de futbol de Vi-lada, la rehabilitació de l’Ajuntament de Tiana o el ParcArqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà noserien ara una realitat sense el suport humà, tècnic ieconòmic que posa a l’abast dels ajuntaments el pro-grama de cooperació Xarxa Barcelona Municipis deQualitat (XBMQ) de la Diputació de Barcelona. Un pro-jecte que en aquest mandat es renova amb el nom dePla de concertació XBMQ per tal de fer més versàtil icòmode el seu desenvolupament, però que mantél’essència que el va fer néixer: fomentar la cohesió so-cial i territorial i, alhora, garantir la qualitat de vida alconjunt dels ciutadans de la província.

D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona ha convocat unaedició renovada del seu instrument principal de cooperacióamb els municipis, el Pla de concertació Xarxa Barcelona Mu-nicipis de Qualitat, que durant aquest mandat 2008-2011 po-sarà a l’abast dels 311 municipis de la província i altres ens locals com ara mancomunitats, consorcis, consells comarcals,entitats municipals descentralitzades, etc., 330 milions d’eu-ros, 200 per a inversions en equipaments i infraestructures lo-cals, i 130 per finançar activitats ciutadanes i serveis locals.Així, amb aquesta nova convocatòria s’inicia el desplegament

dels objectius estratègics que es marquen en el Pla de man-dat 2008-2011 (vegeu el quadre de la pàgina 8), dissenyat perl’equip de Govern d’aquesta corporació.

«El que pretenem amb el Pla de mandat i amb el Pla deconcertació és continuar treballant amb els ajuntaments,en xarxa, per concertar polítiques públiques que permetingarantir una major qualitat de vida als ciutadans i oferirrespostes integrals a totes les necessitats que té actual-ment el món local», afirma el diputat de Coordinació i GovernLocal de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué. Una fór-mula, el treball en xarxa, que «ha canviat en els darrers anysla manera de treballar i de relacionar-se amb els ajunta-ments, optimitzant recursos humans, tècnics i materials,intercanviant experiències i coneixements, i fent més rà-pida la capacitat de resposta atesa la implicació dels enslocals», continua Fogué.

Per fer possible que els municipis expressin les seves de-mandes de cooperació, la Diputació de Barcelona, tal coms’enuncia en el Preàmbul del Protocol general del Pla de con-certació XBMQ 2008-2011, «considera que el millor mètodeés la concertació». És a dir, com diu el Protocol, mitjançantla concertació «no s’imposa als municipis una línia de co-operació, sinó que són ells mateixos qui determinen quinacooperació volen rebre. D’aquesta manera, fomenten l’es-tabliment de prioritats polítiques per part dels ajuntamentsi permeten que aquests desenvolupin les polítiques prò-

Tram de poblacióXBMQ

Actuacions Import € Eur/hab* Nombre de municipis

Tram I: Fins a 1.000 habitants 3.622 20.776.822,93 536,04 98

Tram II: De 1.001 a 5.000 habitants 5.502 39.752.665,33 182,84 86

Tram III: De 5.001 a 20.000 habitants 7.623 75.399.441,76 90,93 83

Tram IV: De 20.001 a 50.000 habitants 3.370 51.774.780,14 69,34 25

Tram V: Més de 50.000 habitants 3.612 110.268.694,37 57,87 19

Tram VI: Altres entitats locals 1.241 27.477.119,68 - -

Total 24.970 325.449.524,21 87,08 311

Total actuacions aprovades 2004-2007

*Població a 01/01/07. No inclou Barcelona ciutat (1.595.110 hab)

pies per a les quals van ser elegits democràticament».Aquest projecte de cooperació i suport als municipis va po-sar-se en marxa per primer cop durant el mandat 1999-2003i des d’aleshores la valoració que en fan els alcaldes de laprovíncia és força positiva. «És una eina molt vàlida tantpel que fa al suport tècnic com al suport econòmic», co-menta l’alcalde de Subirats, Antoni Soler. Tanmateix, «ambla Xarxa, la Diputació està més a prop dels municipis, per-què com més petits, més depenem de la seva ajuda. I ésque en definitiva, la Diputació és una gran coordinadorade recursos», afirma l’alcalde d’Olivella, Joaquim Mas. Enaquest mateix sentit s’expressa l’alcaldessa de la Pobla deLillet, M. Carme Rosell, quan diu que «per als pobles petitscom nosaltres, aquest servei de la Diputació —XBMQ—ho representa tot. La Diputació ens ajuda molt, possi-blement és perquè els dirigents són alcaldes i ens ente-nen com ningú».

Un altre dels municipis que es mostra satisfet amb el suportrebut a través del Programa XBMQ és Sant Sadurní d’Anoia.«Des que la Xarxa es va posar en funcionament, les aju-des als municipis s’han obert molt. En concret, ens haajudat a desenvolupar projectes culturals, esportius od’infraestructures en el nostre municipi que sense la Di-putació no serien possibles», afirma l’alcalde d’aquest mu-nicipi de l’Alt Penedès, Joan Amat. I és que en aquest Pla deconcertació hi té cabuda qualsevol actuació de suport quel’ajuntament consideri prioritària, com ara estudis, projectes,

construcció de nous equipaments, i prestació de serveis i ac-tivitats, entre d’altres.

D’altra banda, el balanç que en fa la Diputació en aquestsdarrers anys «és també altament positiu, tal com de-mostren les dades», comenta Fogué. I és que en el man-dat 2004-2007 més de 500 ens locals van participar d’a-quest programa amb un total de 25.000 accions de suportals equipaments, les infraestructures, els serveis i les ac-tivitats locals que han suposat una mitjana de 87,08 eu-ros per habitant. Del total del pressupost que la Diputacióde Barcelona va invertir durant l’anterior mandat, un55,53% anava destinat a equipaments i serveis a les per-sones; un 32,16% a l’entorn territorial i espais públics; i fi-nalment, un 12,31% a dinamització econòmica dels mu-nicipis.

Trencar la separació entre la «pedra i les persones»En aquesta edició 2008-2011, el Programa XBMQ, a mésd’introduir com a novetat el nom de Pla de concertacióXBMQ, amb la voluntat de fer més versàtil i còmode el seudesenvolupament, incorpora un conjunt d’innovacions ambel propòsit d’estructurar millor les línies de col·laboració i suport, i afegir flexibilitat a l’eina durant tot el període d’exe-cució, «trencant la tradicional separació entre les infra-estructures i les activitats, entre la pedra i les persones»,afirma el diputat Antoni Fogué. Així, el sistema integral d’a-juts que suposa el nou Pla de concertació esdevé una fita in-


Dates clau de desplegament del Pla de concertació XBMQ

Desplegament General del Pla de concertació 2008-2011

Aprovació del Protocol general 20 de desembre de 2007

Presentacions del President al territori Gener-Febrer 2008

Desplegament de l’àmbit de suport als equipaments i infraestructures locals (inversió)

Inscripció de necessitats d’inversió 2008-2011 Del 10 de gener al 29 de febrer de 2008

Meses de concertació Del 3 de març al 15 de juliol de 2008

Comunicació unificada de preacords d’inversió 2008-2011 als ajuntaments 15 de juliol de 2008

Comunicació unificada de preacords d’inversió 2008-2011 per a consells comarcals i ens no territorials 30 de setembre de 2008

Desplegaments de l’àmbit de suport a serveis i activitats locals (activitats)

Aprovació convocatòria serveis i activitats locals 2008 7 de febrer de 2008

Període de presentació de sol·licituds Del 8 de febrer de 2008 al 18 d’abril de 2008

Instrucció de la convocatòria Del 21 d’abril al 19 de juny de 2008

Comunicació unificada de concessions 2008 per a ens 15 de juliol de 2008

Durada del Pla de concertació 2008-2011

Àmbit de suport als equipaments i les infraestructures locals

Preacords i formalització d’actuacions del 2008 al 31 de desembre de 2011 + 2 anys d’execució Finalització: 31 de desembre de 2013

Àmbit de suport als serveis i les activitats locals

Convocatòries anuals per als anys 2008, 2009, 2010 i 2011. Termini de justificació fins a l’1 de març de l’any posterior a la convocatòria Finalització: 1 de març de 2012

novadora en l’àmbit de la cooperació local ja que permetadaptar el suport de la Diputació de Barcelona a la necessi-tat específica de cada ajuntament. D’aquesta manera, el Plaes desplega a través de dos grans àmbits de suport: el de lesinfraestructures i els equipaments, i el de serveis i activitats.En ambdós casos, el suport inclou els recursos i instrumentsper al desenvolupament concertat de les polítiques públiqueslocals en aquests àmbits, fonamentalment a través de trans-ferències de capital, redacció i lliurament de treballs tècnics,cessió de mobiliari d’espai públic, execució d’obres i asses-sorament i suport tècnic del personal propi de la Diputacióde Barcelona.

Una de les novetats destacades en aquest sentit és quela Diputació ha articulat un cicle de vida del Pla de con-certació «per tal d’adaptar-lo als temps reals de gestióde la inversió, que són més llargs que els d’un mandatmunicipal. Així, ja prevèiem una durada del pla fins al2013, quatre anys de planificació i dos més d’execu-ció», explica el diputat de Coordinació i Govern Local dela Diputació, Antoni Fogué.

En el marc d’aquests dos àmbits de suport, la Diputació potdotar-se de programes complementaris, per tal d’ajustar-sea les necessitats dels ens locals de la província. Així, el Plade concertació recull per primera vegada la figura del pro-grama complementari pensada per cobrir l’emergència denoves necessitats i per articular ajuts específics durant lavigència del Pla. Entre aquests ajuts, hi ha el Programa com-plementari de mobiliari d’espai públic, a través del qual secedeixen als ens locals diferents elements d’espai urbà comara bancs, papereres, contenidors, espais lúdics per a la gentgran, etc., i un nou Programa d’implantació prioritària en l’àm-bit social, ciutadà i comunitari que «oferirà per primer copals ens locals la possibilitat de destinar fins a un 20% delsrecursos d’inversió cap a la realització de serveis i acti-vitats de teleassistència, mediació ciutadana, comunità-ria i cívica. És a dir, per a serveis a les persones», afirmaFogué. L’objectiu d’aquesta nova estructura és que el Pla deconcertació guanyi en flexibilitat i capacitat d’adaptació a lesnecessitats municipals, perquè d’aquesta manera es dónacobertura als diferents cicles de desenvolupament dels po-bles i les ciutats.


Celestino Corbacho, durant la presentació del Pla de concertació a Vic

Foto

: Ósc

ar G

iralt


Pla de mandat 2008-2011, l’aposta de la Diputació a favor del benestar dels ciutadans

El Pla d’actuació d’aquest mandat amb els seus eixos es-tratègics confirma i incrementa l’aposta de la Diputació afavor del benestar dels ciutadans i les ciutadanes dels mu-nicipis de la província. Actualment, la Diputació entén quela millor resposta local als reptes del segle XXI és el treballen xarxa, que permet sumar esforços, intercanviar expe-riències i optimitzar recursos, així com millorar la qualitat dela democràcia local.

D’aquesta manera, els objectius, els actes i les actuacionsque es derivin de l’aplicació d’aquest Pla de concertaciós’orienten estratègicament al compliment de les previsionsi les línies d’actuació assenyalades en el Pla d’actuació delmandat 2008-2011 i s’agrupen segons els principis infor-madors expressats en el Pla estratègic 2007 de la Diputa-ció de Barcelona següents:

• Aconseguir un sistema local fort i estructurat, amb la de-fensa i promoció dels interessos locals i la garantia de l’au-tonomia local.

• Equilibri territorial sostenible en clau de proximitat, po-tenciant la igualtat d’accés als serveis, independentmentde la dimensió i la capacitat del municipi i promocionant,alhora, un desenvolupament econòmic mediambientalmentsostenible.

• Foment de la ciutadania i garantia de la qualitat de vida,enfortint el desenvolupament social amb polítiques de ciu-tadania, que cerquen cobrir igualitàriament les necessitatsde tothom, però alhora permeten la diversitat basada en eldesenvolupament de les diferents capacitats i promoció deciutats cohesionades socialment.

D’aquesta manera, el Pla de concertació esdevé l’eina prin-cipal per estructurar millor les línies de col·laboració entreels ens locals de la província i la Diputació de Barcelona,amb la finalitat de garantir el suport a les polítiques locals,en un marc d’adaptació a les necessitats dels diferents mu-nicipis i de flexibilitat en l’execució de les diferents actua-cions. ■

Foto

: Jor

di R

ovira

lta


Procediment d’actuació dels municipis Però, perquè els ajuntaments puguin participar d’aquest Plade concertació 2008-2011, cal seguir un seguit d’actua-cions. En primer lloc, qualsevol dels 311 municipis de laprovíncia i altres ens locals com ara mancomunitats, con-sorcis, consells comarcals i entitats descentralitzades, etc.,han d’adherir-se al Protocol general del Pla, una adhesióque «suposa l’establiment d’una relació continuada en-tre les parts al llarg d’aquest període, en pla d’igualtat iamb especial èmfasi en la negociació i la voluntarietat.Mitjançant l’adhesió, s’estableixen de comú acord unspactes que recullen objectius comuns, una mateixa me-todologia de treball conjunt i unes línies estratègiquesal servei d’aquests objectius, amb la finalitat última demillorar la qualitat de vida dels ciutadans de la provín-cia», segons s’extreu del Protocol.

En l’àmbit de suport a les infraestructures i als equipaments,els ens locals han de comunicar a la Diputació de Barcelonauna relació prioritzada de les necessitats locals per als anys2008, 2009, 2010 i 2011. Unes necessitats que, tal com esdesprèn del Protocol, «seran tractades com a propostes decol·laboració i inscrites al Registre de necessitats del Plade concertació». La característica principal d’aquest regis-tre és que és obert, dinàmic i flexible, fet que permetrà als enslocals inscrits poder actualitzar-lo durant el mandat vigent,per tal de recollir inversions que per exemple no s’havien previst inicialment. A continuació, aquestes necessitats estractaran en les meses de concertació per tal de pactar i pro-gramar les actuacions que es formalitzaran conjuntament.Pel que fa a l’àmbit de serveis i activitats, seguiran tenint unaconvocatòria anual acompanyada del Catàleg d’activitats iserveis.

I és que, en definitiva, amb aquest nou Pla de concertació,que durant aquests mesos de gener i febrer s’ha presen-tat als alcaldes de la província, la Diputació de Barcelonaofereix instruments de cooperació des d’un enfocamentintegral, flexible i de qualitat per tal de donar resposta ales necessitats i les demandes locals. Uns instruments quefaran que molts dels futurs projectes municipals siguin,simplement, una realitat. ■ Susana Burgos

L’actual mandat ha de ser per a la Diputació el mandat dela consolidació del model de treball que hem posat enmarxa durant els últims anys. L’aprovació del nou Estatut,amb el reconeixement dels governs locals intermedis, l’a-cord definitiu amb el Govern de la Generalitat pel temadels anomenats serveis impropis i les conclusions del pro-cés de reflexió estratègica RESET que vam desenvoluparen l’última part de l’anterior mandat i que dibuixen els per-fils institucionals de la futura Diputació, són arguments su-ficients per tal que es produeixi aquesta consolidació. Iuna de les eines més importants de què disposem perconsolidar aquest model de treball és el nou Pla de con-certació, Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat 2008-2011. Un instrument que proporcionarà als ens locals vora330 milions d’euros per al suport integrat a les inversions,els serveis i les activitats locals.

Un Pla que he presentat als alcaldes i alcaldesses, reno-vat i flexible, que s’adapta més que mai a la diversitat d’in-teressos, necessitats i polítiques dels governs locals, jaque entre altres novetats dóna la possibilitat als ajunta-ments de redireccionar fins a un màxim del 20% dels seusajuts d’inversió a serveis i activitats. Serà possible mit-jançant el programa d’implantació prioritària en l’àmbit so-cial i ciutadà que pretén ser una resposta als ajuntamentsen el desenvolupament de les lleis de la dependència i deserveis socials, així com en l’articulació d’espais locals de benestar i de dinamització ciutadana. Un nou programaque en l’àmbit social permetrà arribar, l’any 2011, a un po-tencial de 55.000 teleassistències a la província, i en l’àm-bit ciutadà, a posar en marxa un servei de 150 agents demediació en treball directe des dels ajuntaments.

En definitiva, l’objectiu últim del nou Pla de concerta-ció que hem aprovat i presentat als ajuntaments se-gueix sent el mateix que mou totes les accions de laDiputació: que els ajuntaments, que són els que co-neixen millor les necessitats de la seva gent, disposindels recursos necessaris i suficients per millorar la qua-litat de vida de les persones. ■

El Pla de concertació, un instrument renovat

Celestino CorbachoPresident

EN XARXA La Xarxa de Centres d’Informació i Recursos per a les Dones, l’impuls de la igualtat de gènere


La Xarxa de Centres vol ser un espai de trobada i d’intercanvi d’experiències, projectes, programes ibones pràctiques. El treball en xarxa amb les donesde cada municipi facilitarà la detecció de les sevesnecessitats i formular les respostes adients

De la mà de la Diputació de Barce-lona, més exactament des de l’À-rea d’Igualtat i Ciutadania, s’estàestenent a tota la província unaxarxa de dones, agents i centresque ja configura una sòlida i alhoraflexible estructura per donar valora la igualtat entre dones i homes.L’eina bàsica per a aquest treballestà sent la Xarxa de Centres d’In-formació i Recursos per a les Do-nes. Són 42 centres que treballenen xarxa sobre les necessitats deles dones i generen programes, in-tercanvi d’experiències, atenció ales dones i, el que és cabdal, de-tecten les seves necessitats reals.

Són dones que treballen en xarxa i fanxarxa amb les dones dels seus munici-pis. Tot i que pertanyen a diferents for-macions polítiques, comparteixen elmateix objectiu: posar fi a la desigual-tat de les dones i establir a les sevesciutats polítiques efectives d’igualtatentre dones i homes. Imma Moraleda,diputada d’Igualtat i Ciutadania, ho de-fineix així: «El punt clau és crear es-pais de proximitat i participació per ales dones de les nostres ciutats i po-bles. Punts de trobada que atenguinsituacions concretes i que, alhora,impulsin accions de sensibilitzacióentre tota la població. Volem treba-llar els valors de la igualtat i de la ciu-tadania entre homes i dones».

La Xarxa de Centres d’Informació i Re-cursos per a les Dones va néixer l’any2007, després d’un procés de reflexióinterna. El mes de febrer passat es vacelebrar la seva primera sessió plenà-ria, i les regidores que la formen van de-cidir les línies estratègiques: promoureels centres existents i crear-ne de nous;compartir maneres i models de gestiódels centres; intercanviar experiències,projectes de treball i bones pràctiques,i cooperar en la realització de projectesinnovadors i experimentals. Tot amb unobjectiu comú: impulsar polítiques degènere i d’igualtat en l’àmbit municipal.

De fet, les quatre regidores amb lesquals hem parlat estan instal·lant aquestobjectiu en l’agenda política dels seusrespectius ajuntaments. L’alcaldessad’Esplugues i regidora d’Igualtat i NousUsos del Temps, Pilar Díaz, posa l’èm-fasi en la participació: «Estem treba-llant per construir una veritable xarxaparticipativa amb les dones d’Esplu-gues, perquè estiguin connectadesentre elles i, al mateix temps, partici-pin tant en les activitats ciutadanesque proposin com en el disseny de laciutat. També portem a terme novesapostes per contribuir a la conciliacióde la vida personal, la laboral i la fa-miliar».

També coincideixen a utilitzar la meto-dologia transversal i els plans d’igualtatper estendre les polítiques d’igualtat atot l’àmbit intern dels ajuntaments. Hoafirmen l’alcaldessa, Pilar Díaz, i la regi-dora de Vic, Gràcia Ferrer; la de Te-rrassa, Rosa Fabiola Gil, i la de Sant Sa-durní, M. Assumpta Rosell, la qualvalora que «aquesta forma de treba-


Foto

graf

ies:

Eva

Gui

llam

et

Els 42 centres ofereixen serveis d’Acollida i Informació, Serveid’Assessorament Jurídic, d’Atenció Psicològica, d’InsercióLaboral, campanyes de sensibilització, foment del’associacionisme i de la participació i la formació


Vil·la Pepita, un centre de «portes obertes» a totes les dones d’Esplugues

Un dels 42 centres que constitueixenla Xarxa és el centre Vil·la Pepita d’Es-plugues, que es va inaugurar el 18 dedesembre passat. Assumpta Pastor,responsable del centre, explica per alDB quina és la voluntat de l’ajunta-ment: «Fem portes obertes a totesles dones que hi vulguin venir, quevulguin informar-se, consultar o par-ticipar en alguns dels programes.L’espai ha estat pensat per ser lacasa de totes les dones d’Esplu-gues».

L’edifici remodelat conserva les carac-terístiques arquitectòniques que tenial’antiga mansió, inclòs el jardí, ara obertal públic. L’espai ha incorporat dife-rents elements per fer-lo acollidor i útil.Un bon exemple és l’espai infantil: «novolem que tenir una criatura sigui un

impediment per venir a gaudir del cen-tre». La incorporació de la fusta a la de-coració, la recuperació del fresc que hihavia al sostre de l’estança principal oles imatges de dones significatives enla lluita pels drets de les dones com araMontserrat Roig, M. Aurèlia Capmany iLola Anglada indica a la persona visi-tant l’especial cura que s’ha tingut enel disseny d’aquest espai.

Assumpta Pastor puntualitza que «noés un centre assistencial, però si hiarriba una dona víctima de la violènciade gènere, l’atenem i la conduïm cap alcircuit d’atenció que tenim establert ala ciutat». El centre lidera ja diferentsprogrames que busquen la participaciói conèixer de primera mà les necessi-tats de les dones: «Estem enfocantles nostres polítiques en els nous

usos del temps. Ens interessa espe-cialment vincular les dones des deles seves necessitats. El Pla d’igual-tat i el treball transversal ens permetimplicar a tothom a l’Ajuntament».

Alguna de les línies d’actuació que es-tan desenvolupant estan en relacióamb les dones des dels àmbits laboral,de salut o en l’esport, entre d’altres.Per la responsable d’aquest centre, laidea està clara: «volem arribar a lesdones que treballen, que són em-presàries, emprenedores…, perconèixer quines són realment les se-ves dificultats per seguir desenvolu-pant-se i així formular respostesadequades, al mateix temps que lesincorporem en aquest procés parti-cipatiu. Ens interessa implicar lesdones més joves». ■


llar ens ha permès augmentar elnombre d’entitats de dones. S’haconstituït la Xarxa Dones i s’estan im-plicant en aspectes com ara l’urba-nisme, l’accessibilitat o el transportpúblic a la nostra ciutat. També tre-ballen en el Pla d’Igualtat, fet que ensajuda a fer arribar als tècnics muni-cipals la visió de les dones, que sónles que coneixen i usen la ciutat».

Tot i que hi coincideixen, cada municipidins de la seva autonomia estableix di-ferents actuacions per dur a terme laigualtat de gènere, que passa per pro-moure la perspectiva de gènere en l’ac-tuació dels ajuntaments, desenvoluparpolítiques actives per combatre laviolència contra les dones en tots elsàmbits de la vida quotidiana i promourela participació de les dones.

En aquest context, la Xarxa de Centresd’Informació i Recursos per a les Do-nes és un cohesionador de polítiques i

experiències. Analitzat des del treballque es fa a la Xarxa, les regidores con-sultades valoren, com diu la regidorade Terrassa, el fet que «la Xarxa es-devé un espai de trobada moltadient per tal d’intercanviar expe-riències, projectes, programes i bo-nes pràctiques entre els municipisque en formem part. Igualment, fa-cilitarà detectar les diverses neces-sitats i demandes i poder donar unaresposta adient. També permetràiniciar projectes innovadors i pio-ners en l’àmbit local».

Per a la regidora de Vic, Gràcia Ferrer,el treball en aquesta Xarxa «ens per-metrà elaborar polítiques comunesen diferents municipis i establir eltreball en xarxa al territori».

Els serveis que ofereixen els centressón pràcticament els mateixos: Serveid’Acollida i Informació, Servei d’Asses-sorament Jurídic, d’Atenció Psicolò-

gica, d’Inserció Laboral, campanyes desensibilització, foment de l’associacio-nisme i de la participació, formació, etc.Pel que fa als usos, les dones arribenals centres per utilitzar els serveis d’as-sessorament jurídic i els d’atenció psi-cològica, segons reconeixen les regi-dores.

En aquest sentit, per la diputada Mo-raleda, aquests centres són un bonexemple de les dues línies de treballque s’impulsa, per exemple en el temade la violència de gènere: «als centresde dones s’atén les víctimes a través de la detecció i l’acompanya -ment, però també s’hi desenvolu-pen activitats de sensibilització tre-ballant amb el món associatiu. Almateix temps, els centres són ser-veis estratègics en aspectes fona-mentals a la nostra societat, comara la participació de les dones ol’impuls de les polítiques de gènereals ajuntaments». ■ Ethel Paricio


MUNICIPISSINGULARS Sant Sadurní d’Anoia: un reclam

turístic per reforçar la capital del cava

Foto

: Bla

i Car

da/

Glo

bal

Imag

e


La Fassina de Can Guineu acollirà un centredivulgatiu i d’interpretació del cava

Sant Sadurní d’Anoia és un poble penedesenc que,com diu el seu alcalde, Joan Amat, és treballador iintegrador. Va saber integrar harmoniosament a par-tir de 1950 els nouvinguts procedents d’Andalusia iMúrcia. Ara, però, s’enfronta al xoc de cultures i re-ligions de la nova immigració, i la integració no estàsent tan fàcil com ho va ser durant els anys cin-quanta i seixanta. Hi ha «una certa preocupació».Aquest poble de l’Alt Penedès és conegut, però, per-què és bressol i capital del cava.

Després de dues dècades cercant un equipament a l’en-torn del cava que serveixi de reclam turístic, i després deveure que no s’aconseguia tirar endavant ni un ambiciósparc temàtic del cava ni un museu centrat en aquest dau-rat i fi vi d’estrelles, ara sembla que s’està a punt de tirarendavant un centre divulgatiu i d’interpretació del cava ala Fassina de Can Guineu. L’avantprojecte d’aquest cen-tre d’interpretació del cava, fet per la mateixa empresa queva dur a terme el succint projecte museològic del mones-tir de Sant Benet del Bages, Transversal, ja fa mig any queva ser lliurat a l’Ajuntament. En aquest avantprojecte s’hacalculat que la viabilitat econòmica arribaria amb una xi-fra de visitants situada entre les 100.000 i les 200.000 per-sones.

A aquesta intervenció se li afegirà també la seu del Con-sell Regulador de la Denominació d’Origen Cava, que deixarà la seva seu actual a Vilafranca del Penedès perubicar-se a la masia de Can Guineu, que ha de ser remo-delada a fons seguint un concurs d’idees. El conjunt de lainversió de Can Guineu i la Fassina es pot elevar fins a uns12 milions d’euros i servirà no només per explicar la his -tòria del cava, des de la primera ampolla elaborada el 1872 per Josep Raventós Codorniu i el seu fill Manuel, he-reus de Jaume Codorniu, sinó també la de Sant Sadurníd’Anoia.

L’aroma del cavaA Sant Sadurní, d’on surt el 90% dels 220 milions d’am-polles que s’elaboren anualment, tot respira cava. De fet,hi ha unes vuitanta empreses que n’elaboren. Fins i tot lespilones per evitar que aparquin els cotxes tenen forma detap de cava. L’Ajuntament, però, anhela aquest reclam tu-rístic per intentar atraure part dels prop de 350.000 visi-tants que reben les dues principals caves del municipi,Freixenet i Codorniu. L’alcalde es donaria per satisfet sientre un 10% i un 20% dels visitants que reben les cavess’aturessin a Sant Sadurní. A més d’aquest equipament,també anhela disposar d’un hotel en un poble on noméshi ha fondes. Aquesta situació ha portat a situacions pa-radoxals, com el fet de portar a dormir la Reina del Cavaa Sitges o a Barcelona, perquè no es disposava d’habita-Vista aèria de la ciutat de Sant Sadurní d’Anoia

Foto

: Aju

ntam

ent

de

San

t S

adur

ní d

’Ano

ia


De dalt a baix: els característics pilons amb forma de tap de cava d’un carrer dela població; la Fassina de Can Guineu, futur recinte del Centre d’Interpretació delCava, i els gegants de la ciutat

cions adequades al municipi. Joan Amat també es mos-tra decidit a continuar ampliant les zones de vianants delcentre del nucli urbà, una aposta que ha servit per revifarde manera clara el comerç local. Després de semiviana-litzar el tram comprès entre la plaça de l’Església i l’en-llaç amb el carrer Hospital, ara es vol ampliar, a càrrec delpressupost del 2008, la conversió en zona de vianants del carrer Montserrat.

Una població joveSi es té en compte la perspectiva històrica, Sant Sadurníd’Anoia és un poble relativament jove. Té els seus orígensa l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, esmen-tada documentalment vers l’any 1080, però es va inde-penditzar de Subirats l’any 1764 i ha anat creixent de ma-nera sostinguda, tret dels moments en què s’ha vist mésafectat pels moviments migratoris. Així, l’any 1718 tenia483 habitants; el 1900, 2.671; el 1960, 5.268; el 2000,9.932; el 2001, 10.206, i el 2007, 11.896. El govern muni-cipal, que treballa en minoria, vol que Sant Sadurní conti-nuï creixent, però sense que es trenqui la fesomia del po-ble. El nou Pla d’ordenació urbana municipal dibuixa unescenari segons el qual aquest poble de l’Alt Penedèstindrà uns 19.000 habitants d’aquí a dues dècades. Enaquest període es preveu la construcció de fins a 1.200habitatges de caire social, el 30% del total d’habitatgesprogramats.

Un altre dels projectes ambiciosos amb què treballa l’A-juntament és la creació d’un equipament multifuncional aCan Ferrer del Mas que permeti la celebració d’activitatstant culturals, com firals o esportives. Aquest és un temasobre el qual Amat vol ampliar el consens entre els dife-rents grups del consistori. ■ Ramon Francàs

Foto

graf

ies:

Bla

i Car

da-

Glo

bal

Imag

e/A

j. S

ant

Sad

urní

Com està Sant Sadurní d’Anoia?Crec que tenia una sèrie de mancances importants en ser-veis i infraestructures d’ensenyament, de sanitat, esporti-ves…, que, la majoria, s’han anat superant des de l’any 1980fins ara. Actualment estem a la fase final de posar totxos ales infraestructures que calien. Un cop hem donat la volta a la situació, a partir d’ara la nostra posició de futur és in-tentar treballar al carrer per aconseguir un canvi importantde fesomia que és demanat per bona part de la població.

Com serà el Sant Sadurní d’Anoia que dibuixa el nou Plad’ordenació urbana municipal, que es podria aprovar de-finitivament a principi del 2009?És un POUM pensat perquè no es trenqui l’estil de vida deSant Sadurní. Volem mantenir l’estil actual d’un poble que,segons calculem, passarà a tenir una població d’uns 18.000o 19.000 habitants d’aquí a setze o vint anys. Ara som 11.800.Volem fer un creixement controlat, amb la finalitat que tots elsserveis i infraestructures que hem aconseguit posar al dia noens tornin a marxar de la línia necessària. Volem ser capaçosd’incrementar població i serveis en la mateixa proporció.

Incentivar l’activitat econòmica al seu poble ha estat unade les seves principals preocupacions. Queda pendent,però, que Sant Sadurní acabi tenint almenys un hotel, no?Estem treballant moltíssim en el tema dels serveis i en el tematurístic. Per a Sant Sadurní, on només hi ha fondes, jo diriaque tenir un hotel és imprescindible perquè el turisme puguianar endavant. Per tant, nosaltres preveiem que en un futurbastant immediat el conjunt de Can Guineu i la Fassina esconverteixi en un pol d’atracció per a Sant Sadurní. Ara re-

bem, aproximadament, entre 350.000 i 400.000 visitants l’anysumant les persones que visiten les caves i les que atraueniniciatives com ara la de la Setmana del Cava o el Cavatast.

Cal diversificar més l’economia local i no dependre tantdel monocultiu econòmic del cava? Vostè ja va tirar en-davant iniciatives tan polèmiques com la de la gran plantalogística de Mercadona.No s’ha aconseguit diversificar gaire l’economia. El tema deMercadona, que suposava crear entre 700 i 800 llocs de tre-ball, es va impulsar perquè va coincidir en un moment, l’any1996, en què semblava que la mecanització a les caves po-dia provocar que molta gent es quedés sense feina. Tot ple-gat ho vam fer en un espai que ja estava qualificat com a industrial des de 1982. Per tant, no vam fer cap canvi enl’estructura urbanística per permetre la implantació de Mer-cadona. Ara volem crear un parc de les caves al Pla d’enMestres, on s’hi podrien traslladar 14 caves, algunes de lesquals ara estan ubicades a l’interior del nucli urbà. Amb elparc de les caves podran disposar de més d’una hectàreacadascuna. També preveiem un creixement industrial al sec-tor de Can Ferrer III, d’unes 15 hectàrees, on volem podertriar aquella mena d’indústria que convé al nostre poble.

Confia en la possibilitat que s’aconsegueixi la vegueriadel Penedès?Crec que seria important sortir del que és l’Àrea Metropoli-tana per intentar mantenir la personalitat pròpia del Penedèsi poder-la defensar amb molta més força. Preferim ser cap deratolí abans que cua de lleó. Més val tenir una força directaque no pas ser la puça de l’Àrea Metropolitana. ■ R. F.

«Volem mantenir l’estil actual d’un poble que passarà atenir uns 18.000 o 19.000 habitants d’aquí a setze o vintanys»


Entrevista a Joan Amat,alcalde de Sant Sadurní d’Anoia

La televisió digital terrestre (TDT) és el resultat de l’a-plicació de la tecnologia digital al senyal de televisió,per després transmetre-la per mitjà d’ones hertzia-nes terrestres, és a dir, aquelles que es transmetensense necessitat de cable o satèl·lit i es reben permitjà d’antenes UHF convencionals. La TDT substi-tuirà la televisió analògica terrestre, que és la ques’ha estat rebent fins ara en la majoria de les llars.Això es produirà després de la data de l’anomenadaapagada analògica, fixada a Catalunya per a aquest2008 i a la resta de l’Estat el 3 d’abril de 2010. Méscanals, millor qualitat d’imatge i so, més serveis…,però també molts dubtes sobre l’adjudicació de ca-nals, la redefinició de les televisions locals públiqueso el paper que han de tenir els municipis en aquestmón que ara s’obre.

Granollers es prepara per a l’encesa digital amb optimismei amb incertesa. Hem pres el compromís de constituir l’ins-trument jurídic més adient per efectuar una gestió àgil i efi-caç del canal. L’any 2006 es va crear el Consorci Teledigi-tal Granollers, una entitat pública associativa local decaràcter voluntari, que té per objecte la gestió conjunta delservei de televisió digital local corresponent al programadel canal múltiple que s’atorga a la demarcació de Grano-llers. Som disset ajuntaments compromesos a entendre’nsi a treballar plegats amb l’objectiu de sumar esforços i ges-tionar conjuntament, com no pot ser d’altra manera, lallicència del canal de televisió digital terrestre.

Granollers presideix aquest consorci i treballa perquè el ca-lendari, finalment determinat, d’encesa de la TDT local nos’aturi en aquest procés lent no exempt de dificultats i com-plexitats. Segons el mapa de l’encesa digital, durant el se-gon semestre de 2008 es produirà l’inici d’emissions a cincdemarcacions, entre les quals hi ha la de Granollers. A ho-res d’ara s’està engegant un projecte audiovisual a la ciu-tat, que inclourà un viver d’empreses per a joves emprene-dors en el marc de la producció audiovisual, que tindrà laseva seu a Roca Umbert, una antiga fàbrica tèxtil que s’estàreconvertint en fàbrica de les arts, de la creació i de la pro-ducció. És també a Roca Umbert on cada any se celebrael Mercat de l’Audiovisual de Catalunya. L’any 2007 enaquest escenari es va reunir el Fòrum de la Televisió Digi-tal Terrestre (TDT), organitzat pel Departament de Cultura iMitjans de Comunicació, amb l’objectiu d’impulsar la tran-sició del sistema analògic al sistema digital. Un impuls queara ja no s’atura. Estem caminant fermament cap a l’en-cesa digital. ■


Com afronta el seu municipi l’arribada de la TDT?

Josep Mayoral i AntigasAlcalde de Granollers

A DEBAT

D’acord amb les previsions del Ministeri, l’Anoia serà unade les primeres comarques on s’implantarà la TDT. La TDTno només ha de permetre legalitzar un model de televisió,el local, que ha tingut un paper històric a casa nostra, sinóque també ha de ser una gran oportunitat per consolidaruna televisió de proximitat i qualitat, que contribueixi a lacohesió social. No obstant això, avui encara planen im-portants incerteses sobre la seva posada en marxa. La TDTcomporta unes exigències elevades, per exemple econò-miques, que no pot assumir un municipi com Masquefa. Ésper això que el novembre del 2006 l’Ajuntament va haverde renunciar a la concessió, juntament amb altres munici-pis de la demarcació, de l’únic canal públic de TDT de l’A-noia. En la decisió també hi va tenir a veure el fet que Mas-quefa Televisió, mitjançant el Canal Català Anoia, hagiobtingut una de les tres llicències privades de la comarca.■

La comunicació, l’intercanvi d’informacions, és, segurament,un factor determinant en la consciència de les persones.Aquest contacte tan humà, tan substancial a l’essència hu-mana, té, alhora, la capacitat de generar punts de contactei teixits de pertinença a una comunitat que acaba sent la detots, la de cadascú. Per això, per aquest doble vessant de creixement personal i de fonamentació de la cohesió so-cial, ens sembla remarcable l’afany de generar canals de co-municació d’una gent que, al nostre poble, va crear CanalSET. Ja fa setze anys, una colla de gent de Santa Eulàlia deRonçana va decidir crear la seva pròpia televisió. Aquellaidea, una mica utòpica, ha arrelat i, actualment, Canal SETés una realitat ben engalzada en la vida de la gent del poble,que hi troba, amb puntualitat, informació i lleure.

Per tot això, quan el Parlament Europeu va proporcionar elmarc per a la introducció de la televisió digital al continent, laincertesa de saber que el seu desenvolupament corria a cri-teri de cada estat va iniciar un procés que ara, feliçment, sem-bla que acabarà d’una manera òptima per als pobles com elnostre, que compta amb un mitjà potent i arrelat. La TDT ofe-reix un avantatge que, per a molts estats europeus, és fona-mental: l’optimització de l’espai radioelèctric, un bé escàs enla majoria dels països que utilitzen sistemes terrestres per al’emissió del senyal televisiu. Alhora, però, i paradoxalment,constrenyia la utilització d’aquestes noves vies de transmis-sió a televisions localment potents, però sense implantaciócomarcal ni suports de grups mediàtics. Per això, semblavainevitable que Canal SET quedés engolit per la normativa,que cedia quatre canals (dos de privats i dos de públics) alVallès Oriental. Semblava que invocant la pluralitat i la lliurecompetència justament es barrava el pas a un canal de tele-visió plural i amb una clara vocació de servei. Cas tancat.

Cas tancat? No. La clara convicció de gairebé tot el poble i,siguem clars, els esforços polítics realitzats al Senat han do-nat com a fruit una esmena que torna a donar un punt dellum a les pretensions de continuïtat de la televisió local: pos-sibilita que Canal SET s’aculli al que s’anomena televisió lo-cal per ones terrestres com a televisió de proximitat. Ara enscal mostrar que el model televisiu local que defensem potcoexistir amb els altres models comercials o públics. ■


Enric Barbany i BagesAlcalde de Santa Eulàlia de Ronçana

Xavier Boquete i SaizAlcalde de Masquefa

El gener va començar a emetre, de manera regular, MaresmeDigital TV. És, després de BTV, el primer canal públic de TDT,i la seva titularitat correspon al Consorci Digital Mataró-Ma-resme, que agrupa tretze municipis de la comarca. Vol seruna televisió pública de referència, democràtica, propera a laciutadania, tecnològicament puntera i al servei del Maresme.La gestió ha estat encomanada, amb un contracte programa,a l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, que ga-ranteix la programació amb encàrrecs externs i amb la XarxaAudiovisual del Maresme (XAM). La XAM, creada a partir deles ràdios i els butlletins municipals existents, ha de proveirinformació amb les notícies més locals i des del mateix terri-tori. Els programes de la XTVL completen la programació.Serà una plataforma multimèdia que ja permet la televisió IP,que aviat ho farà a través del mòbil i des d’on estem avançanten temes com ara l’e-govern. Tot això en una comarca man-cada de grans projectes comuns i on massa sovint no hemsabut generar sinergies positives. Ens hi juguem massa i peraixò l’aposta ha estat estratègica, pionera i decidida. ■

Joan Antoni Baron i EspinarAlcalde de Mataró


Pedro Castro (63 anys), alcalde de Getafe, és des del pas-sat 9 de novembre el nou president de la Federació Es-panyola de Municipis i Províncies (FEMP), l’organisme queagrupa ajuntaments, diputacions, cabildos i consells in-sulars d’Espanya. En total 7.204 ens locals. Amb unallarga trajectòria en el món local, no en va és alcalde desde 1983, vol aconseguir que els ajuntaments participin enels pressupostos de l’Estat i advoca per uns pactes na-cionals d’habitatge, ocupació i medi ambient.

L’ENTREVISTAPedro Castro: «Els ajuntaments també som Estat»

Foto

graf

ies:

Òsc

ar G

iralt


Vostè va ser elegit president amb una àmplia majoria devots i amb el suport del seu partit, el PSOE, i també de IUi CiU, però el PP va criticar la manera com la FEMP de-signa els seus representants. Ens pot explicar com ésaquest sistema de votació?Sí, miri, segons els nostres estatuts, la representació a l’As-semblea General respon a un sistema de vot ponderat, se-gons el nombre d’habitants del municipi o de la província del’alcalde o el president. I, d’acord amb aquests estatuts, queeren els mateixos que en altres mandats, el PSOE tenia mésvots que els altres partits. La prova és que la candidatura quevaig tenir l’honor d’encapçalar va obtenir 15.977 vots, 4.667vots més que l’encapçalada per la candidata del PP, l’alcal-dessa de Lizartza, Regina Otaola, que en va obtenir 11.310. A més a més, l’executiva està integrada tant per represen-tants socialistes com del PP, juntament amb IU, CiU i el Par-tit Aragonès. La vicepresidenta primera és Regina Otaola, delPP, i en la segona vicepresidència repeteix l’alcaldessa deCòrdova, Rosa Aguilar, d’IU.

Ens pot explicar quins són els seus objectius com a pre-sident de la FEMP?En resum, aconseguir la consideració efectiva i real delsgoverns locals com a Estat, que ara no es produeix, defi-

nir un nou marc jurídic i competencial per als governs lo-cals, millorar-ne el finançament, aconseguir un gran pactenacional sobre habitatge i sòl per facilitar l’accés dels ciu-tadans a un habitatge digne, especialment als joves, talcom estableix la Constitució. Per a això, ja hem establertcontactes amb els empresaris, els sindicats, el Govern i elsagents econòmics, amb el propòsit afegit de contribuir almanteniment de l’activitat econòmica i l’ocupació als mu-nicipis en què aquest sector té un gran pes. També emplantejo aprofitar la capacitat dels ajuntaments per actuarcom a terminals de desenvolupament econòmic d’Es-panya.

En què consisteix aquesta idea?Bàsicament a aprofitar les possibilitats dels ajuntamentsper crear riquesa, perquè els ajuntaments estan plenamentcapacitats per desenvolupar plans estratègics i ajudar lespersones emprenedores. Tenim grans capacitats per a això:podem qualificar sòl industrial, podem gestionar, podem ur-banitzar, podem formar i planificar…, i a més a més tenimuna gran experiència en cooperació amb les altres admi-nistracions públiques, amb universitats, amb els agents so-cials i els col·lectius ciutadans.

Un altre dels seus objectius estrella és que les adminis-tracions locals ja siguin considerades com la part de l’Es-tat que fixa la Constitució, els governs dels municipis ide les províncies. En què es va a traduir aquesta pro-posta?És un objectiu prioritari i essencial. Els governs locals hemd’aconseguir aquesta consideració real, que de vegadesse’ns nega, i participar, juntament amb els altres poders pú-blics, en les solucions dels problemes que es plantegen alsciutadans. Hem de poder asseure’ns a la mateixa taula, a lamateixa altura, amb les altres administracions, la central il’autonòmica, i, entre tots, analitzar els problemes que tenimcom a país, repartir-nos les tasques i, segons aquesta re-

partició, distribuir els recursos. No podem continuar sent elsparents pobres del sistema.

Vostè ha dit que ja és hora que es reconegui l’esforç queestan fent els governs locals en matèria de despesesimpròpies, en serveis que no són de la seva competèn-cia, però que gestiona a compte d’altres administracions.Com espera que siguin reconegudes aquestes despesesimpròpies o de suplència?És veritat que els governs locals gasten al voltant d’un 30%del seu pressupost en serveis als ciutadans que no són dela seva competència, i que sí que ho són de les comunitats

«Els governs locals no podem continuar sent els parentspobres del sistema»


autònomes. Són serveis a la infància, als joves, a les perso-nes grans, serveis per a la igualtat, l’educació, la cultura,l’esport, la salut, l’ocupació, l’habitatge i els serveis socials,entre d’altres. Serveis que valorem en més de 6.000 milionsd’euros l’any, i que s’haurien de compensar. És un afer quehem de solucionar ja. No pot ser que les comunitats autò-

nomes mirin cap a una altra banda i que, com jo dic sem-pre, convidin a sopar els ciutadans, però qui pagui el soparsiguem els ajuntaments.

Parlarà amb el nou govern d’Espanya d’aquest tema?Sí, d’aquest i d’altres temes importants per al municipalismeespanyol, com, per exemple, l’Avantprojecte de llei del Go-vern i l’Administració local, o de la possibilitat d’establir granspactes nacionals en temes important com són l’habitatge,l’ocupació, el medi ambient, etc. En general, al nou govern lidemanaré solucions.

I amb les comunitats autònomes?També, al Govern central, però sobretot a les comunitatsautònomes, els demanaré, de la mà del president de la Fe-deració Territorial de Municipis i Províncies corresponent, quereconeguin el paper dels governs locals i que traspassinaquestes competències amb recursos suficients que d’al-guna manera ja estem desenvolupant o que desenvolupa-ríem millor pel nostre caràcter de govern de proximitat. Com-petències de polítiques destinades al ciutadà, perquè acostarla solució al problema és guanyar en rendibilitat econòmicai en rendibilitat social. En definitiva, jo plantejaré als presi-dents de les comunitats autònomes l’aclariment de les com-petències de cadascú i amb quins recursos comptem.

En els últims quatre anys s’han produït diversos proces-sos de reforma d’estatuts d’autonomia, com és el cas deCatalunya. Quina opinió li mereixen aquests processosde reforma?Estic totalment d’acord amb el procés de reforma dels esta-tuts d’autonomia. I pel que m’explicava el company i amicCelestino Corbacho, els nous estatuts han pres com a exem-ple el nou Estatut de Catalunya. De fet, crec que el millor estatut dels reformats fins ara, des del punt de vista del re-coneixement del paper dels governs locals, és el de Cata-lunya, que entre altres disposicions i articles els garanteix elsrecursos suficients per afrontar la gestió dels serveis de laseva titularitat o els que els siguin traspassats, i afegeix quetota nova atribució de competències ha d’anar acompanyadadels recursos suficients per a la seva correcta gestió.

Castro durant les jornades sobre habitatge social celebrades recentment aBarcelona


El nou Estatut de Catalunya reconeix l’existència dels go-verns locals intermedis……que a Catalunya es diran vegueries, no?

Sí, i que a la resta d’Espanya són les diputacions, els ca-bildos o els consells insulars. Com veu el futur d’aquestsgoverns locals intermedis a Espanya?Miri, la descentralització que ha tingut lloc a Espanya amb lacreació de les comunitats autònomes ha estat molt important.Les comunitats ja han ocupat el seu espai en l’estructura del’Estat, i ja és hora que aquesta descentralització baixi al ter-cer nivell, el dels governs locals, que no perquè sigui el tercer ha de ser l’últim. I en aquest nivell hi ha els ajuntamentsi també les diputacions, que garanteixen que tots els ajunta-ments, sigui quina sigui la seva magnitud i estiguin on esti-guin, puguin oferir als ciutadans els mateixos serveis.

A Espanya, hi ha centenars de petits pobles, els habitantsdels quals no només tenen els mateixos drets que els de lesciutats, sinó que a més a més presten a la societat un serveiimpagable, perquè vetllen pel desenvolupament sostenibledel patrimoni cultural, natural i de la biodiversitat. Si es diuque quan una persona mor desapareix una «biblioteca», quèpassa quan mor un poble sencer? Per tant, hem de garantirla pervivència de tots els pobles d’Espanya, i això ho garan-teixen les diputacions amb els seus serveis mancomunats ien xarxa. A mi em sembla que el millor tant per a les comu-nitats autònomes com per als municipis seria que treballés-sim plegats i col·laboréssim en el bé dels ciutadans, com perexemple amb la Llei de la dependència, que és la llei més bo-nica de la democràcia, i que, en gran manera, està sent ges-tionada pels ajuntaments.

Vostè és membre del Comitè Internacional de Ciutats iGoverns Locals Units (CGLU). Com a màxim responsabledel municipalisme espanyol, quin paper poden exercir elsgoverns locals en la resolució dels conflictes internacio-nals i a favor de la pau?Jo crec que els governs locals poden i han de tenir un granprotagonisme en la política internacional, ja que les ciutatssón més plurals que els països; mentre que els estats ten-

deixen a separar i a competir, les ciutats acosten, uneixen elsciutadans… Jo crec que en el pla local, la globalització esdomestica. Les ciutats són més participatives, més de-mocràtiques, més plurals, s’enriqueixen amb la diferència i ladiversitat i, a més a més, són els llocs on es viu, on se somia,on s’estima. Sincerament, em sembla que entre Davos i PortoAlegre, hi ha un terme mitjà.

És alcalde de Getafe des de 1983. Què té Getafe que notinguin altres ciutats?Getafe, que per als seus habitants és la Capital del Sur, ésuna ciutat que ofereix una bona qualitat de vida als seus ha-bitants, que té una de les densitats de població més baixesde totes les grans ciutats dels voltants de Madrid, l’únicaque té dues universitats, excepte Madrid, i que té un delsparcs tecnològics més importants d’Espanya, amb empre-ses tan importants com, per exemple, EADS, Airbus, Arial,MATRA, Gamesa, etc. És la ciutat amb la densitat més grand’enginyers treballant, i a més a més té un gran equip de fut-bol que ens situa al món. ■ Jordi Navarro

«Mentre que els estats tendeixen a separar i a competir,les ciutats acosten, uneixen als ciutadans»

Pedro Castro, a la sala Mirador del CCCB


CIUTADANIABiblioteques per a tots els públics

Foto

graf

ies:

Ser

vei d

e B

iblio

teq

ues

Les biblioteques ja no són només contenidors de llibres, sinó que s’han convertit en espais dinamitzadors de cultura i oci


El públic de les biblioteques populars està canviant.Si fa set anys el 44% dels usuaris de la Xarxa de Bi-blioteques Municipals eren joves estudiants, actual-ment aquests només representen el 24%. Aquesta ialtres dades es desprenen del darrer estudi d’ava-luació de la satisfacció dels usuaris de la Xarxa deBiblioteques Municipals portat a terme per l’Oficinad’Avaluació de Serveis i Qualitat de la Diputació deBarcelona. Els resultats són només una mostra delcanvi social que les biblioteques estan experimen-tant en els darrers anys: nous públics, noves activi-tats, nous serveis.

Les biblioteques s’obren més que mai a tota la ciutadaniadesprés d’anys d’haver estat molt freqüentades pels estu-diants. Ara són uns equipaments de referència per a moltespersones i el somni fet realitat d’aquells polítics i professio-nals que fa més de vint anys van començar a apostar per unnou model d’equipament cultural que estigués al servei delconjunt de la població i repartit per tot el territori.

Amb el temps transcorregut i les inversions fetes al llargd’aquests anys per assolir una xarxa de biblioteques àm-plia i potent i amb uns edificis còmodes i lluminosos, quetenen poc a veure amb els que hi havia fa uns anys, l’èxitd’aquella aposta sembla haver donat la raó a tots aquellsque l’impulsaren. Les dades demostren aquest èxit d’uti-lització entre una població cada vegada més nombrosa imés diversa. Així, de les 930.000 persones que al llarg de

l’any 2007 van utilitzar els serveis d’alguna de les 183 bi-blioteques i dels 9 bibliobusos de què disposa la Xarxa ala província de Barcelona, la majoria tenia entre 25 i 44anys, amb una presència també important de majors de65 anys. Les xifres només són una mostra d’aquest canvide tendències que s’està produint, visible en el fet que sil’any 2001 la mitjana d’edat dels usuaris rondava els 19anys, el 2007 la mitjana havia pujat fins als 31 anys.

Segons José Manuel González, diputat de Cultura de la Di-putació, «les biblioteques ja no són només contenidorsde llibres i llocs on els joves anaven a estudiar els seusapunts, sinó que s’han convertit en espais dinamitza-dors de cultura i oci». Aquest mateix fet segons González,«obliga els responsables del servei a crear noves líniesd’actuació i a seguir canviant i adaptant el model alsnous temps».

És evident que el model de biblioteca que hi havia a principidels anys vuitanta era molt diferent de l’actual. Les bibliote-ques populars sortien d’uns anys d’un cert oblit per part deles institucions que les havien promogudes. Jordi Permanyer,gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació i personaimplicada des de fa anys en la modernització del sector, responsabilitza, en gran part, d’aquesta transformació a l’em-penta que la Diputació va injectar en el seu moment per do-nar-los un nou impuls i universalitzar el servei.

Una aposta estratègica de la DiputacióL’aposta de la Diputació de Barcelona per incloure les bi-blioteques entre les seves prioritats va ser clarament es-tratègica. «L’any 1986, —explica Jordi Permanyer—, quanAntoni Dalmau era president de la Diputació, es va en-tendre que el servei de biblioteques populars havia deser un servei municipal, com ho havia estat ja des deltemps de la Mancomunitat». Amb els anys, el procés decreació de noves biblioteques s’havia estancat, però ambla restitució de la Generalitat semblà que havia de ser

En set anys, la mitjana d’edat dels usuaris hapassat dels 19 anys el 2001 als 31 anys el 2007


aquesta institució la que havia d’assumir-ne les competèn-cies. Així, l’any 1981 el Parlament aprovà la Llei de biblio-teques, per la qual aquesta administració era qui assumiala responsabilitat d’estendre el servei. Aquesta Llei, però, noes va acabar d’aplicar, ja que mai no es va fer efectiu eltraspàs dels equipaments a la Generalitat.

A partir d’aquests moments, la Diputació de Barcelona vaemprendre la responsabilitat de recuperar el temps ques’havia perdut en aquells anys, i va impulsar una políticadecidida per modernitzar i adequar les biblioteques coma equipaments culturals de relleu a l’abast de tots els mu-nicipis. El 1989, el president Manuel Royes presentà unmanifest públic pel qual la Xarxa de Biblioteques es con-vertia en objectiu estratègic de la Diputació. A partir d’a-quests moments, l’aposta per dotar tots els municipis dela província d’uns equipaments bibliotecaris de relleu vaser l’objectiu que es volia assolir. I precissament, aquestaaposta va motivar els ajuntaments, sense el compromísdels quals el model de biblioteca no hagués pogutavançar.

En aquests vint anys la Xarxa ha crescut amb més de 100biblioteques i s’han transformat prop del 70% de les anti-gues, la qual cosa significa que s’ha intervingut en uns 150equipaments. Però és evident que el procés no s’atura. Unexemple significatiu que explica Jordi Permanyer és el de laBiblioteca de Rubí. Aquesta fou una de les primeres de lanova fornada, inaugurada l’any 1987 en un espai de 650 m2

a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol. El fet és que aquestabiblioteca l’any vinent es traslladarà a un altre espai que dis-posarà d’una superfície de 4.000 m2. Aquest exemple, se-gons Permanyer, demostra que el procés no s’atura, que elsequipaments que van ser model fa vint anys s’han de seguirtransformant i adaptant a les noves necessitats.

Tornat als resultats de l’enquesta d’avaluació, el que estàclar és la satisfacció dels usuaris de les biblioteques tant pelservei que es dóna com pels horaris que ofereixen, que esconsideren adequats. La nota final de satisfacció és d’un 8

L’any 1985 la Diputació va impulsar laimplantació de biblioteques com equipamentsculturals de relleu en tots els municipis

En els darrers 20 anys, la Xarxa de Biblioteques ha crescut amb més de 100 nousequipaments, fins arribar als 183 actuals


sobre 10, xifra que significa un notable alt. També entre elselements més valorats hi ha el tracte personal i l’estat de lesinstal·lacions, puntuats amb un 8,4. Entre els aspectes quecaldria millorar hi ha incrementar l’espai disponible i mante-nir l’esforç per fer créixer el fons documental. El que tambéés significatiu és el pressupost que la Diputació hi destina:l’any 2001 va ser d’11,5 milions d’euros (que representavael 3,23% del pressupost total de la Diputació) i el 2006 esva situar en els 34,2 milions (el 5,36% del pressupost).

Un espai per a l’aprenentatge permanentSembla evident que les biblioteques són un element de cul-tura de primera magnitud i també uns llocs on passen mol-tes activitats. Jordi Permanyer defineix la biblioteca públicacom un espai per a les persones on poder aprendre al llargde la seva vida. «Per tant —remarca Permanyer— és unespai que ha de tornar a prendre força. L’aprenentatgepermanent és un repte per als propers anys i els adultshan de trobar a la biblioteca el suport a la seva forma-ció i on es doni resposta a les seves inquietuds intel·lec-tuals».

La biblioteca també és una porta d’entrada a la societat perals nouvinguts, perquè molts dels nous habitants veuen enla biblioteca una de les portes d’entrada a la nova societat.El repte, segons Permanyer, és introduir noves millores perfer un projecte cada vegada més imprescindible per al con-junt de la societat. Actualment les biblioteques tenen un30% de penetració en la societat, però el repte és arribarfins al 45%.

La que sí que sembla ferma és l’aposta per seguir creixent,tant en nombre de nous equipaments, com també en el vo-lum d’activitats que les biblioteques organitzen, que van desde tallers i conferències fins a espectacles de petit formatpassant pels imprescindibles clubs de lectura. Una ofertaprou àmplia i atractiva per arribar a ser realment una einaimportant de cohesió social, en una societat cada vegadamés diversa i multicultural i amb unes necessitats cada ve-gada més àmplies. ■ Ramon Viladomat

El repte principal que acompanya les biblioteques públi-ques és oferir un servei a la mida de les necessitats, les ex-pectatives i els hàbits dels ciutadans d’un determinat en-torn geogràfic. Però no pel fet de ser un repte tan importanten la seva conceptualització, ha estat o és un repte feliç-ment resolt. Actualment, a més, aquest repte està prenentunes dimensions molt considerables, sovint difícils de pre-dir, ja que la societat està en un profund procés de canvique afecta tots els entorns de convivència. En l’entorn enel qual vivim hi ha cada vegada una gamma més àmplia depersones procedents de diferents llocs geogràfics, ambllengües, costums, religions, hàbits i valors també diferents.

El sector professional de les biblioteques veu que és moltnecessari reflexionar sobre el paper que poden tenir les bi-blioteques en un procés d’integració de persones nouvin-gudes. En aquest sentit s’observa una mancança de polí-tiques transversals cohesionades, ja sigui en l’àmbitmunicipal o d’abast més ampli, i és sobretot l’experiènciad’un professional el que està servint de referent a d’altres.Potser un dels aspectes més sorprenents és quan aquestsprofessionals constaten la dificultat d’integrar els ciuta-dans de sempre en entorns en els quals el procés d’inte-gració dels nouvinguts ha estat reeixit. D’altra banda, lademocratització dels serveis fa que els ciutadans haginpres les biblioteques com un entorn que els pertany. Aixòha estat l’objectiu perseguit molt de temps per part delsprofessionals, i això ens fa feliços, però també s’observenunes mancances en espais, horaris i recursos que fan pe-rillar el llistó de la qualitat del servei. Però, en una anàlisimés global, considerem que s’ha aconseguit un objectiuperseguit durant molts anys: que la ciutadania consideri labiblioteca com un espai que li pertany. ■

• Punt de vista

Nous públics per a les biblioteques d’ara

Eulàlia EspinàsPresidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Innovació en els governs locals: la governança democràtica

INNOVACIÓLOCAL

Foto

: Arx

iu

«Formular noves qüestions, noves possibilitats, mirar vells problemes ambun nou enfocament necessita creativitat i imaginació i marca els avenços reals en ciència» (A. Einstein, 1921).Per innovació tant entenem fer «coses noves», productes o serveis, comfer-les diferents, és a dir, pot afectar tant el «què» com el «com» o amb-dós a la vegada. Des d’aquesta perspectiva, la introducció de les tec-nologies de la informació i la comunicació en la gestió pública és inno-vació perquè ha permès fer tant les mateixes «coses» amb processosmés ràpids i àgils —empadronaments, permisos d’obres, queixes i re-clamacions, etc.—, com nous serveis —informació sobre mobilitat, con-taminació, participació electrònica, etc.


La governança1 democràtica és quelcom més que innova-ció, o en tot cas és innovació radical, perquè canvia el mésessencial en la forma de governar, que és la relació en-tre el govern i la ciutadania. És a dir, ens trobem pròpiamenten un canvi de paradigma de govern i de gestió pública.

El govern local, en governança, és vist com un dinamit-zador i organitzador col·lectiu perquè, d’una maneracompartida i cooperadora amb els principals actors i sec-tors de la ciutadania, afronta els reptes que la ciutat esplanteja. En governança democràtica, el govern local miraper sobre de les seves competències i recursos, i es proposaobjectius de millora del progrés de la ciutat en el seu conjunt.En canvi, en el «gerencialisme», forma de governar encaraavui predominant, el govern local apareix com un proveïdori un gestor, directe o indirecte, de recursos i serveis segonsles seves competències com a administració. El ciutadà ésvist, fonamentalment, com un client o un usuari al qual calproporcionar uns serveis de qualitat perquè estigui satisfet pelpagament dels seus impostos, taxes o tarifes.

En governança, la provisió i gestió de serveis i recursos fi-nançats amb fons públics és, sense cap dubte, una dimen-sió important i necessària, però no és suficient, ni tan solsés la més important, sinó que depèn de la gestió relacionalamb la finalitat d’enfortir la capacitat d’organització i accióde la ciutat i per millorar el progrés humà dels ciutadans i ciu-tadanes. L’esquema és el següent:

La governança és la manera de governar pròpia de la socie-tat xarxa. Com assenyala M. Castells, en una societat ambun grau de complexitat social important i d’interdependèn-cia que disposa de les tecnologies de la informació, la ges-tió relacional no solament és possible, sinó que és la mésadequada i eficient.2

La societat xarxa o també anomenada societat del conei-xement ha alterat completament la visió que es tenia deldesenvolupament, que es considerava depenent del capi-tal físic i humà, i en especial, de les infraestructures i delsserveis. Avui en dia, en canvi, es considera que les infraes-tructures i els serveis de poc serveixen si no hi ha les ca-pacitats i l’organització social capaç de fer-les funcionar.

En concret, la incidència de les TIC en el desenvolupamentdel territori depèn de l’organització en xarxa dels sectors pro-ductius i de les empreses, i el desenvolupament depèn de lacapacitat d’organització i d’acció de les ciutats que es rela-ciona directament amb:

● L’existència d’una estratègia compartida clara i singular.

● El desenvolupament de projectes en xarxa.

● L’existència una cultura emprenedora i de confiança entre la ciutadania.

● La presència d’un model d’interrelació i intermediació adequat entre els actors i principals sectors de la ciutadania.

● Una implicació i col·laboració important de la ciutadania.

La ciutat és densitat de relacions socials, i segons la quantitat i qualitat d’aquestestindrem una ciutat amb més o menys capacitatde progrés i d’innovació

1. Tot i que són conceptes diferents, sovint es confon governança amb gover-nabilitat o amb bon govern. Governança és una forma de governar i governa-bilitat és una situació en la qual s’acompleixen les lleis i es desenvolupen elsobjectius de les polítiques públiques (s’oposa a ingovernabilitat). La governa-bilitat és un producte de la bona governança d’un bon govern, encara que unbon govern el podem trobar actuant tant en el model de governar gerencialcom en el de governança.2. M. CASTELLS, La sociedad red: Una visión global, Madrid, Alianza, 2006, p.28-30.

Govern local

Gestió relacional

urbana

ReinvencióGestió

RecursosServeis

Progrés de la ciutat


L’esquema de governança articula les polítiques municipalssegons un nou esquema:

Més enllà d’aquest canvi social i general esmentat, la subs-titució progressiva que s’està produint del gerencialisme a lagovernança en els governs locals més capdavanters es basaen tres raons. La primera és el reconeixement d’una evidèn-cia, la ciutat és una construcció col·lectiva formada pel con-junt d’interdependències entre els actors, les institucions i lesinteraccions que es produeixen entre els ciutadans i ciuta-danes. La ciutat és densitat de relacions socials, i segons laquantitat i qualitat d’aquestes relacions tindrem una ciutatamb més o menys capacitats de progrés i d’innovació. Laprincipal tasca d’un govern representatiu, i sobretot pròxima l’entorn on es configuren aquestes relacions, com és el casdels governs locals, serà intentar gestionar les principals in-terdependències i configurar unes interaccions fluides, di-verses i de qualitat amb la finalitat d’aconseguir noves quo-tes en desenvolupament humà i democràtic. L’enfocament dela ciutat com una societat xarxa ha fet emergir que la ciutatsom tots i totes, organitzats mitjançant uns punts nodals, ique l’element clau és la connectivitat i la densitat de relacionsentre tots.

La segona raó és d’ordre pràctic. Malgrat que a tot Espanyaencara no s’ha produït la segona descentralització de com-petències i recursos, que ha de tenir lloc des dels governs au-tonòmics fins als locals, el cert és que la despesa pública esmou al voltant del 50% del PIB, xifra que significa que crei-xerà poc en termes percentuals. En canvi, els reptes ciuta-dans són, d’una banda, cada cop més amplis i complexos, ide l’altra, més intangibles, com és, per exemple, la fracturaen capital educatiu i cultural, la desigualtat en relació altemps, la necessitat de capital social en unes ciutats cadacop més individualitzades, entre molts d’altres. Cal una res-ponsabilització del conjunt de la ciutat per poder fer front elsnous reptes, cal que les entitats, les empreses i els individusassumeixin la seva responsabilitat en el progrés de la ciutati la seva qualitat de vida. El govern, amb les seves com-petències i recursos, no pot fer-hi front, i més quan molts d’a-quests reptes no tenen resposta només en termes de ser-veis i equipaments.

La tercera raó també és d’ordre pràctic. Es constata queno hi ha cap repte urbà, ja sigui tradicional o nou, que pu-gui ser afrontat amb èxit per un sol actor; es necessita laconcurrència d’una pluralitat d’actors i la col·laboració dela ciutadania. Els exemples són diversos: la mobilitat, laseguretat ciutadana socialment inclusiva, la salut i l’edu-cació on les actituds responsables són bàsiques, la inclu-sió social dels immigrants, la qualitat de vida de la gentgran, l’ús dels espais públics, etc. Fer front als grans rep-tes urbans significa que el govern local opti decididamentper la gestió relacional de la ciutat, és a dir, per la gestióde les xarxes d’actors i dels sectors de la ciutadania im-plicats en els projectes i programes que cal desenvolupara la ciutat.

En el model de governar gerencial, els governs locals vanimitar les tècniques de gestió de les empreses: reenginyeriade processos, gestió de qualitat sobre la base de procedi-ments, pressupostos per a projectes, comptabilitats analíti-ques, etc. En canvi, en governança, l’eina principal és lagestió relacional, fet que significa que el govern ha d’inno-var en noves tècniques de gestió que, si bé tenen una pro-cedència inicial en altres indrets, sens dubte les ha de re-programar perquè li siguin útils en la seva tasca d’articulació

Foto

graf

ies:

Òsc

ar F

erre

r/Jo

an R

oca

Esquema gestor

Desenvolupamenteconòmic i social

Infraestructuresi serveis

Infraestructuresi serveis

Participaciódesenvolupament

comunitari

Capacitatd’organització

Desenvolupamenteconòmic i social

Polítiquesmunicipals

Polítiquesmunicipals

Esquema governança


de l’interès general de la ciutat. Les principals tècniques dela gestió relacional, entre d’altres, són:3

● Els plans estratègics anomenats de segona generació.La seva finalitat principal, més enllà d’impulsar projectes ur-bans, és reforçar els processos d’organització social a partirde definir un marc estratègic comú i referencial per a tota laciutat, enfortir els processos de cooperació pública i privada,i desenvolupar les capacitats ciutadanes per responsabilitzarels diferents sectors de la ciutadania en el fer ciutat.● La negociació relacional dels conflictes públics. Con-junt de tècniques que tenen com a finalitat reorientar els con-flictes per aconseguir una complementarietat d’interessos ienfortir les relacions entre les parts.● Les tècniques de mediació. En el paradigma del governrelacional els governs locals també tenen un paper de me-diació en els conflictes entre grups i sectors locals, per acon-seguir liderar la construcció compartida de la ciutat.● Les tècniques de participació, que van més enllà de laparticipació ciutadana en l’elaboració i el seguiment de lespolítiques municipals, és a dir, d’entendre el ciutadà com aclient o usuari, i s’orienten a enfortir el sentiment de ser partde la ciutat i responsabilitzar-lo del seu bon funcionament. ● Els mètodes i les tècniques de gestionar els projectesen xarxa. Fan referència a la gestió de la dinàmica de la

xarxa, on s’inclouen des dels actors clau fins al foment deprojectes que vertebren interessos comuns o complementa-ris. També inclou les tècniques de gestió d’estructures, quepermeten adequar-les als objectius per als quals es van crear,i possibiliten enfortir una cultura o una perspectiva comuna.● La gestió de la cultura emprenedora i cívica de la ciu-tadania. La tecnologia per desenvolupar una cultura emprenedora i cívica és molt recent i consisteix a incidir enl’enfortiment d’uns valors clau de pertinença al lloc, d’auto-estima, i d’autoexigència, solidaritat i confiança. La gestió delcivisme i la cultura emprenedora exigeix una gran trans-parència i un ampli acord ciutadà per desenvolupar-la.● La direcció sistèmica per objectius. Es tracta d’establirobjectius comuns en un conjunt d’actors que constitueixenun subsistema social i, a partir d’aquests, concretar projec-tes operatius que cal gestionar en xarxa.

La governança, en resum, significa una nova manera d’en-tendre la relació entre el govern i la ciutadania, cosa que com-porta un nou enfocament dels problemes i reptes actuals, unnou enfocament de les seves solucions i una innovació en lestècniques de gestió pública. En conclusió, la governança si-tua en una nova posició els poders públics, i per exerciraquesta posició calen nous «rols» i instruments per part del’administració.4

3. Per conèixer aquestes tècniques vegeu J. M. PASQUAL ESTEVE, L’estratègia territorial com inici de governança democràtica: els plans estratègics de segona generació, Barcelona, Diputació, 2007.

4. Vegeu R. GOMA i I. BLANCO, Gobiernos locales y redes: retos e innovaciones, Instituto de Gobierno y Políticas Públicas, 2002.

Models de governació Variables Model gerencial Model (relacional) governança

Funció o dimensió estructural d’activitat del govern

Provisió i gestióInfraestructures i serveis Relacional

Tipus de gestió predominant Gestió empresarial per productivitat o resultats

Gestió de xarxes socials o relacional (construc-ció col·lectiva del desenvolupament humà)

Principals valors de governacióEconomia Eficàcia

Eficiència

Confiança Compromís

Col·laboració

Visió de la qualitat en exercici de govern Satisfacció del client i de l’usuari Fiabilitat i confiabilitat de l’organització de lesinterdependències

Rol del ciutadà Demandant-passiu: client o usuari Demandant-actiu: cooperador i coresponsable

Rol de les associacions i empreses Reivindicatiucontractista extern

Reivindicatiucontractista extern

Coresponsable

Rol del polític Electe/gestor Líder de la construcció social (organitzador col·lectiu)

Quadre de les diferències entre el model gerencial i la governança democràtica

Foto

graf

ies:

Joa

n R

oca/

Eva

Gui

llam

et


Hi ha una gran innovació en governança democràtica res-pecte a l’anterior model de governar: la importància del ca-pital polític per al desenvolupament humà de la ciutat.

Així, en el model gerencial no solament es confon el políticamb el gerent o el gestor, sinó que el professional de la ges-tió és més valorat, perquè el seu objectiu és l’eficiència i laproductivitat dels serveis públics. En canvi, des de la pers-pectiva de la governança, hi ha una forta revaloració del pa-per de la política, del polític democràtic,5 i de tot el governlocal.

L’enfortiment de la capacitat d’organització i d’acció d’unaciutat, l’articulació dels seus sectors en un projecte comú,que gaudeixi del compromís de tothom, exigeix un lideratgesocial i cal que correspongui a les persones electes per laciutadania, als representants democràtics en funcions de go-vern i molt especialment a l’alcalde o l’alcaldessa. És un li-deratge allunyat de la dominació i de la substitució ciutadana,és en canvi un lideratge habilitador que en desenvolupa lespotencialitats. Al govern democràtic li pertoca liderar la cons-trucció de l’interès general a partir dels interessos legítimsdels diferents sectors de la ciutadania. El capital polític és un dels avantatges competitius més importants per al des en -volupament endogen dels territoris. Es tracta d’un capital quesap posar en valor tot el seu potencial representatiu.

La governança revoluciona la manera actual d’entendre lapolítica i el lideratge polític enforteix el valor de la repre-sentació ciutadana. En aquesta perspectiva, la participa-ció de la ciutadania deixa d’entendre’s completament coma oposada a la representació, a fi de convertir-se en unacondició per garantir de manera permanent la seva quali-tat. ■ Josep M. Pascual i Esteve. Director d’Estratègies deQualitat Urbana

Ja a la Grècia antiga, els filòsofs van adoptar regles per po-der desenvolupar intercanvis de coneixement. Les van de-nominar Koinonia i consistien en diàleg —parlar de tot i afons—, no prejutjar les opinions dels altres i ser honest, direl que es pensa fins i tot quan els pensaments són polèmics.Aquestes són les claus del pensament col·laboratiu que te-nen molt a veure amb les claus de la governança. Donos-tia s’ha plantejat com a objectiu optimitzar el que hem de-nominat sistema relacional i del coneixement, que ens ha depermetre aprofitar al màxim les connexions entre personesi organitzacions que treballen en entorns, diferents o no, laconnexió i l’intercanvi dels quals pot aportar una major ca-pacitat generadora d’innovació a la societat. Des del dis-seny físic —accessibilitat relacional— fins al tangible,aquestes infraestructures invisibles són absolutament ne-cessàries per a la potenciació de la innovació en tots elsàmbits. Afortunadament, Internet ens ajuda a visualitzar laimportància d’aquests sistemes relacionals. Quin és el va-lor de Google? El seu valor més gran és la capacitat que haaportat per interconnectar coneixements dispersos. La ciu-tat afegeix a aquestes possibilitats el contacte físic en un en-torn agradable que genera més confiança i, així, una majorcapacitat de transmissió de coneixement tàcit, no explícit,una de les aportacions clau per generar una capacitat in-novadora major. Un teòric molt conegut de la gestió del co-neixement deia que el lloc més idoni per a la captació delconeixement tàcit —el no explicitat— en una empresa erala màquina de cafè. Cada ciutat ha de buscar aquest entornrelacional —en el nostre cas, la gastronomia ha tingut, i té,un paper important que incorpora les característiques ne-cessàries perquè es produeixin aquests intercanvis: horit-zontalitat, entorn de confiança, interdisciplinarietat, etc. Tan-mateix, cada ciutat ha de buscar aquest lloc, en definitiva,ha d’activar els seus propis instruments… ■

• Punt de vista

«Koinonia»

Kepa Korta MuruaDirector coordinador Plan EstratégicoDonostia - San Sebastián

5. Vegeu JOAN PRATS, A los príncipes republicanos. Gobernanza y desarrollo desdeel republicanismo cívico, Barcelona, INAP, 2007.


PER SABER-NE MÉS

Governança i bona administració aCatalunya, 2007.Agustí Cerrillo (coord). Escola d’Administració Pública de Catalunya

La governança és un terme que des de fa vint anys ha anatemergint tant en l’àmbit acadèmic com en el de la gestió po-lítica, fins al punt que el seu ús s’ha estès a gairebé tots elsàmbits de les polítiques públiques.

La governança és una forma de governar particular, que téels seus requeriments institucionals i de gestió. A partir d’a-questa idea clau, el llibre s’obre amb una introducció teòricai segueix amb la reflexió de diversos autors sobre les sevesespecificitats en diversos camps de l’acció pública, com eldret i l’administració, la salut, el govern urbà, la seguretat, lasostenibilitat o la inclusió social.

El que aporta aquest nou terme és l’èmfasi de les relacionspositives que s’estableixen entre els governs, les organitza-cions socials i les empreses per proveir béns públics. Les ex-pressions govern relacional, govern emprenedor, o governfacilitador s’han fet servir com a sinònims per denotaraquesta forma de governar, mentre que la imatge expressivaacceptada de la governança són les xarxes.

Les relacions de governança entre els diversos actors es ba-sen en negociacions limitades que es produeixen en un marcinstitucional que dota aquest procés de regles de funciona-ment, valors i procediments.

Les xarxes no només es troben en l’àmbit públic, i tampocn’hi ha un sol model. No obstant això, les xarxes públiquestenen d’específic, primer la necessitat de satisfer els reque-riments de les diverses concepcions democràtiques i, segon,que són una estructura especialment adequada pels con-textos d’alta diversitat, complexitat i dinamisme.

La governança és gestionar un procés de govern expressatper mitjà de xarxes interorganitzacionals i, en part, autoor-ganitzades. Una xarxa de governança vincula actors públics,semipúblics i privats que depenen els uns dels altres per tald’aconseguir uns determinats resultats o una determinadaprovisió de béns públics.

Aquest estudi és accessible en línia:www.eapc.es/publicacions/material/022/materials22.pdf

El buen gobierno de la ciudad. Estrategias urba-nas y política relacionalCENTELLES, JOSEP (2006). Instituto Nacional de AdministraciónPública (INAP) i Institut Internacional de Governabilitat de Ca-talunya (IIG).

A los príncipes republicanos. Gobernanza y desa-rrollo desde el republicanismo cívicoPRATS, JOAN (2006). Instituto Nacional de Administración Pú-blica (INAP) i Institut Internacional de Governabilitat de Cata-lunya (IIG).

La gobernanza hoy: 10 textos de referenciaCERRILLO Y MARTÍNEZ, AGUSTÍ (CD.) (2006). Gobierno de Es-paña. Instituto Nacional de Administración Pública (INAP).

Las dimensiones regional y local en el estableci-miento de nuevas formas de gobernanza en EuropaCOMITÈ DE LES REGIONS (2005).

La gobernanza en el ámbito local: realidad y pers-pectivasVIDAL, JOSÉ M. (DIR.), GARCÍA, ADRIANA (2005). Documento detrabajo 20 Instituto Nacional de Administración Pública(INAP).


BONES PRÀCTIQUES

Proyecto Hogar, model d’intervenció social participativa

Foto

graf

ies:

Aju

ntam

ent

de

Màl

aga

L’aplicació de les metodologies participatives al districte dePalma-Palmilla de Màlaga suposa un revulsiu quant a la ma-nera d’enfrontar-se a la recuperació d’un barri en risc d’ex-clusió al qual s’ha aplicat un altre tipus d’intervencions.


Es pretén presentar, a través d’aquest article, una pers-pectiva teòrica i l’aplicació pràctica fins al moment del Pro-yecto Hogar, explicant els diferents passos que s’han por-tat a terme i els resultats obtinguts a curt termini, afegintdades que ajudin a comprendre quin és l’objectiu final delprojecte.

L’Ajuntament de Màlaga està treballat en el projecte des defa dos anys, gràcies al conveni de col·laboració que vansignar l’Àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament il’Institut d’Estudis Polítics per a Amèrica Llatina i Àfrica perdesenvolupar aquest procés participatiu. El projecte ha es-tat coordinat pel professor de la Universitat ComplutenseTomás Rodríguez Villasante, i va comptar amb un pressu-post de 33.000 euros el primer any i 50.000 euros el 2007.El districte de Palma-Palmilla i l’Àrea de Participació Ciuta-dana, Immigració i Cooperació al Desenvolupament de l’A-juntament són els impulsors d’aquesta iniciativa.

A Màlaga capital, l’àrea de Palma-Palmilla està qualificadacom a zona de necessitats de transformació social, defi-nida com aquells espais urbans clarament delimitats en lapoblació dels quals concorren situacions estructurals depobresa greu i marginació social.

Actualment hi ha un nucli important de població immigrantprocedent de l’Àfrica subsahariana, de l’Amèrica Llatina ide l’est d’Europa. Aquesta immigració s’ha assentat aPalma-Palmilla per dues causes fonamentals: la centralit-zació de l’activitat dels immigrants en determinats sectorseconòmics, primaris i terciaris, i la dificultat per trobar un ha-bitatge en un context on el mercat de lloguer és molt escàsi reticent, i els preus de lloguers estan per sobre de les pos-sibilitats de l’immigrant.

La problemàtica i la demanda social al districte ha patit unaconsiderable transformació i un augment en els últims anys:persones que no tenen cobertes les seves necessitats bà-siques (menjar, habitatge…), nens i ancians en situació degreu risc social, famílies sense recursos econòmics, sec-

tors immersos en procés d’exclusió social (joves i dones),minories discriminades, etc.

Inici del projecteEl pla per a la recuperació de Palma-Palmilla se sustenta apartir del model d’acció participativa. Aquest model és elmarc teòric i pràctic sobre el qual es realitzen les accionscorresponents a allò que s’ha denominat Proyecto Hogar.

El novembre de 2005, l’Ajuntament de Màlaga, amb el su-port de tots els grups polítics, va aprovar una proposta periniciar un pla estratègic integral per al districte de Palma-Palmilla, la idea originària del qual va ser elaborada pelsServeis Socials del districte.

El desenvolupament i seguiment d’aquest tipus de metodo-logia i l’establiment dels primers objectius necessitaven elsuport i l’assessorament del grup d’investigació Cimas/Ie-pala, vinculat a la Universitat Complutense. L’objectiu del pro-grama era que el Pla Integral proposat per al districte fos ges-tionat pels veïns de Palma-Palmilla al cap d’uns anys.

Per començar a construir el Pla Integral va caldre portar aterme un exhaustiu treball de camp, un estudi en profundi-tat de les dificultats i dels problemes de la zona, una anà-lisi del comportament general i de les relacions i xarxes quehi havia al barri, a més de la recopilació de documentaciósobre el districte.

Aquesta anàlisi prèvia era fonamental per a actuacions pos-teriors. El districte tenia una població d’aproximadament30.000 habitants. La intervenció anava dirigida als barrissegüents: Palma, Palmilla, Virreina, 26 de Febrero, 503 Vi-viendas i 720 Viviendas.

El districte és un dels més grans de Màlaga, amb un alt per-centatge de joves, que ha augmentat a causa de la immi-gració. Actualment, la població estrangera representa un5,21% del total dels habitants del districte (dades de l’1 degener del 2005).

Aquest projecte s’està desenvolupant aldistricte malagueny de Palma-Palmilla,impulsat per l’Ajuntament de Màlaga


Organigrama horitzontal

Veïns, treballadors del barri i col·lectius es van agrupar percomençar l’activitat a la zona organitzant-se mitjançantuna estructura horitzontal que, segons les metodologiesparticipatives, serviria per prendre decisions.

Aquesta estructura horitzontal està composta per una or-ganització grupal al voltant de diferents meses de treball iper un grup de coordinadors d’aquestes meses que rea-litzen la feina d’enllaç entre grups.

Aquest tipus d’organització facilita la presa de decisions demanera conjunta i consensuada sobre les intervencionsque es consideren més urgents, de manera que els parti-

cipants a les meses —veïns, coordinadors o tècnics— nosiguin només receptors de les decisions que es prenen enles diferents administracions.

Es van conformar els grups de treball integrats pels veïns, elstècnics i la gent que treballava al districte, que eren els queconfiguraven les línies d’actuació per a la seva millora. Aques-tes decisions es ratificaven mitjançant trobades puntuals deveïns en assemblees periòdiques, i entre tots acordaven qui-nes accions es consideraven prioritàries i apropiades.

L’organigrama horitzontal que va permetre dur a termeaquest projecte participatiu era el següent:

Hi havia un Grup Motor creat durant la primera fase delprocés, format per tècnics, voluntaris i veïns, que s’encar-regava de la coordinació. Els seus membres també es vanintegrar en cicles formatius que impartia Cimas sobre me-todologies participatives, i el van anar conformant un nom-bre indeterminat de persones una vegada que el procésanava avançant. El Grup Motor coordinava, gestionava, in-formava i estimulava la resta de veïns perquè s’aproxi-messin al procés i hi participessin. La feina d’assessor tèc-nic durant el desenvolupament del projecte la va portar aterme un conjunt de persones vinculat al Grupo Cimas.

En la resta dels grups, que al principi s’organitzaven entornde projectes ja existents al barri (per a dones, joves, immi-grants…), es barrejaven tècnics i veïns de manera equilibradaperquè hi hagués una comunicació fluida entre ambdós.

Una vegada es va fer el treball de camp i l’anàlisi del barri,es va tornar el diagnòstic als veïns per a la seva discussióen assemblea, on es va discutir sobre el més urgent per albarri i es van votar propostes. ■

Proyecto Hogar ha estat distingit amb el Primer Premi Josep Maria Rueda que concedeix la Diputació de Barcelona


Agrupació per temàtiquesEls grups inicials que es reunien al voltant de temàtiques iprojectes ja existents al barri es van dissoldre després d’a-questa primera assemblea. Els veïns, els tècnics i els vo-luntaris es van organitzar entorn de les temàtiques sobreles quals l’assemblea havia decidit treballar en profunditat.

Aquests grups reunits per temàtiques i per barris s’anome-nen meses temàtiques i meses de barri.

També es va establir la Mesa d’Administració, on es treba-lla amb tots els representants polítics; el Grup Control, querecull de les meses els temes urgents que cal plantejar a lesadministracions o a altres col·lectius; el Grup Creatiu, ques’encarrega de la difusió del projecte, de l’organització d’ac-tivitats entorn del projecte i de les relacions amb els mitjansde comunicació, i el Grup Paraigua, format pels dinamitza-dors de cadascuna de les meses i els coordinadors de su-port als participants. Aquest últim s’encarrega de coordinarels grups i distribuir el pla de treball. El Grup Motor es mantéi s’amplia a mesura que avança el procés.

Una vegada constituïdes les meses, el pas següent era l’es-tabliment d’una xarxa d’acció al barri. Amb les propostes

que es van generar durant el treball d’anàlisi de les meses,es va fer una devolució al barri d’aquestes propostes i esva explicar als veïns tot allò que s’havia realitzat. D’aquestamanera es va propiciar una segona assemblea, que es vacelebrar set mesos després de la primera.

Actualment el Proyecto Hogar està en aquesta fase: d’unabanda, es porta a terme una devolució de la informació demanera que produeixi una reflexió col·lectiva; i de l’altra,s’estableixen les relacions causa-efecte dels diferents pro-blemes que afecten el barri i s’identifiquen els nusos crí-tics i els simptomàtics a través dels quals s’establiran leslínies d’actuació que guiaran el Pla integral del barri.

S’estan analitzant les propostes que s’han generat al barrii que s’han recollit a les meses, i s’està duent a terme l’anà-lisi dels recursos i dels mitjans per actuar. S’estudiarà encada mesa la viabilitat de les propostes per elaborar el do-cument que guiarà el Pla integral i establirà una orientacióper al treball de les meses, i també s’elaborarà un crono-grama per anar complint les propostes plantejades per a larecuperació del districte. ■ Julio Andrade, delegat munici-pal de Participació Ciutadana / Ángeles Arroyo, regidora deldistricte Palma-Palmilla

Moment del lliurament del Primer Premi Josep Maria Rueda, que concedeix la Diputació de Barcelona


INDICADORS MUNICIPALS Biblioteques

El Servei de Biblioteques i el Servei de Programació van en-degar l’any 2004 un Cercle de Comparació Intermunicipal deBiblioteques. L’any 2007 hi van participar 28 municipis de laprovíncia de Barcelona, (inclosa Barcelona, amb els seus 10districtes) amb la finalitat de:● Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.● Formar un grup de treball per intercanviar experiències. ● Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking).

El següent quadre resum mostra els indicadors consensuats,així com el valor mitjà dels participants de l’exercici 2006.Els indicadors s’han classificat en quatre dimensions demeta, i s’han agrupat segons els objectius genèrics del ser-vei de Biblioteques. Per a més informació dels cercles decomparació intermunicipals, podeu consultar el web següent:<www.diba.cat/governlocal/cci.asp>■ Àrea de Cultura–Servei de Biblioteques ([email protected])■ Àrea de Govern Local - Servei de Programació ([email protected])


WEBS LLIBRES

La ciudad de baja densidadLógicas, gestión y contenciónCol·lecció: EstudisSèrie: Territori, 117 x 24 cm; 544 pàgines

La ciutat de baixa densitat és una realitat, plenamentconsolidada avui dia per tot el territori, que plantejaimportants reptes de gestió per als governs locals.Aquest volum aplega una pluralitat d’enfocamentsdisciplinars que aporten una descripció detallada dela naturalesa d’quest fenòmen, una anàlisi dels costosambientals, econòmics i socials que genera i una se-lecció d’instruments i polítiques per a la seva gestió.

Aquesta publicació, que s’inscriu en la sèrie Go-vern local de la col·lecció Estudis, pretén contribuira l’augment del coneixement sobre les adminis-tracions locals de segon nivell en alguns països dela Unió Europea, en aspectes com l’organitzaciópoliticoadministrativa, les competències que exer-ceixen o les fonts de finançament de què es no-dreixen.

La utilitat dels cercadors

Trobar el que necessitem en una web és unatasca que, com a usuaris, agraïm que se’ns fa-ciliti. Si no és utilitzant cercadors, interns o ex-terns a la web on estem, normalment hi anema parar utilitzant un menú.

Com a creadors de llocs web hem de pararatenció sobre l’organització d’aquest menú. Untipus d’organització que sembla que té prouacceptació és l’agrupació per temes, de ma-nera que en una mateixa plana surten elementsde naturalesa diferent, però amb el nexe comúdel tema que tracten.

Trobarem un exemple de les webs municipalsa: www.llagosta.cat.

La hisenda dels governs locals supramunicipals a la Unió Europea (UE-15)Col·lecció: EstudisSèrie: Govern Local, 517 x 24 cm; 124 pàgines

ESCAPA’T Set rutes literàries pels parcs per fer aquesta primaveraAquestes set rutes pretenen acostar a un públic divers i interessat els paisatges i el patri-moni cultural de cinc parcs de la Xarxa. Les sortides es faran els dissabtes al matí, a partirde dos quarts d’onze, del 29 de març al 28 de juny: Vallvidrera i Montalbán, el 29 de març;ruta Verdaguer, el 5 d’abril; Sitges i els modernistes, el 19 d’abril; Víctor Balaguer, el 10 demaig; Viladrau i els noucentistes, el 24 de maig; Lola Anglada, el 7 de juny, i literatura a lariba del Ter, el 28 de juny. Per informar-se i inscriure's a les rutes, de dues hores i mitja dedurada, cal trucar al telèfon 635 410 058 de dilluns a divendres de deu del matí a cinc de

la tarda.

www.diba.cat/parcsn

revista de la diputació de barcelona - diba.cat · els articles de col·laboració que publica el...

Documents