REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR

número 21 octubre-novembre-desembre 20020 euros

Estrena de la paellaregalada per AntonioGalbis, Soci d’Honorde la nostra Societat

(20-11-2002)

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10CP 46610 Telèfon 962570719

SUMARIActivitats .................................................... 2Programa de festes .................................. 3Certamen «Ciudad de Murcia» ................. 5Notícies ...................................................... 8Fitxer 1977 ................................................ 9El tio Vicentet .............................................10Musical Webs ............................................ 11Carrers musicals ....................................... 12El concert de les tos ................................ 14Horaris escola de música ......................... 15Discografia ................................................ 17El fosquibrut desafinat .............................. 21

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, AgustínRoig; Rafa Polanco, Dolores CalatayudFOTOS: Salvador Colomer, fotos Carrillo, arxiuSocietat, Rafael Gimeno, José Gimeno, M. Jesús Ri-bera, Samuel Pérez, Adelina Boils, Leoplodo Vidal,Imma Gimeno.CÒMIC: Avi

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

SETEMBRE-OCTUBRE 2002

••••• CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE.Dimarts 8 d’octubre, Auditori, 20 h.

Un any més el poble de Guadassuar celebrà aquestafestivitat amb un concert de la banda, on enguany destacavaqui anaven a nomenar personatge de l’any a Moisés Boils,un músic, premiat no per motius musicals si no pels seusmèrits esportius.

••••• GRAVACIÓ PER A L’EDITORIALPILES. Divendres 18 i dissabte 19de novembre, a l’Auditori.

Si fa uns mesos es va gravar el “sampler” (veure pàgina17), durant dos jornades vertaderament esgotadores esgravaren dos pasdobles complets i l’obra “En la quintadel sordo”, aprofitant els assajos del certamen.

9 d’octubre de 2002. Foto cedida per Fotos Carrillo.

Edició internet: Enric Garcia.Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

3

FESTES DE LA MÚSICA 2002

FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE, 2 DE NOVEMBRE

BANDA DE MÚSICA Concert preparatori del certamen

AUDITORI MUNICIPAL 20 hores

DISSABTE, 9 DE NOVEMBRE

XII CERTAMEN NACIONAL DE MÚSICA CIUDAD DE MÚRCIA

TEATRE ROMEA DE MÚRCIA BANDA DE MÚSICA

DIVENDRES, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA

18’45 HORES: Cercavila

19’15 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’esglèsia.

19’30 HORES: Missa en l’església parroquial en honor de Santa Cecília i en record dels músics, socis i amants de la música difunts. A continuació processó amb l’itinerari habitual.

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

4

DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE CONCERT DE SANTA CECÍLIA

ORQUESTRA DE CAMBRA BANDA DE MÚSICA

19’30 hores, Auditori Municipal

DISSABTE, 14 DE DESEMBRE

CONCERT BANDA JOVE

19’30 hores, Auditori Municipal

DISSABTE, 21 DE DESEMBRE

CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS

19’30 HORES, Auditori Municipal

22 HORES, Sopar amb orquestra en la Sala Rex

Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 16, 17 i 18 de desembre de 19 a 21 hores.

DIJOUS, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA

SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA.

CATÒLIC, 20 HORES

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS

S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

5

XII CERTAMEN NACIONALDE BANDES DE MÚSICA“CIUDAD DE MURCIA”

De nou la nostra banda participa aun certament, en aquest cas a la ciutatde Murcia on per dotzena ocasió con-secutiva es celebra aquesta competiciómusical.

En concret serà el proper dissabte9 de novembre al Teatro Romea d’eixaciutat on haurem de comparar la nostraqualitat amb la de la resta de bandesque s’han inscrit en aquesta primeracategoria. Els dies anteriors hauranparticipat les bandes de les seccionssegona i tercera, on també participa labanda de Piles, dirigida pel nostrecompany Samuel Pérez.

Les bandes participantsA la primera secció hi participaran, i

per aquest ordre, les bandes CentroMusical Paternense de Paterna,l’Agrupación Musical Juvenil de Cabe-zo de Torres (Murcia), la nostra banda ila de l’Agrupación Musical de Beniaján.

El Teatro Romea

L’auge econòmic y cultural que durant el segle XIXtingué Murcia, va fer que la societat del moment deman-dara un coliseu digne. El dia 25 d’octubre de 1862, ambla presència de la Reina Isabel II y con amb gransolemnitat, fou inaugurat el Teatro de los Infantes, queaixí es va anomenar en honor als fills de la reina.Posteriorment, en 1872 va rebre el nom ja definitiu de Tea-tro de Romea, en honor a Julián Romea, el gran actormurciá que va inaugurar el teatre.

En 1877 un incendi arrasà per complet el magnífic edificid’arquitectura Neoclàssica. L’Ajuntament tornà a contractarnoves obres per a la seua reconstrucció i l’11 de desembrede 1880 es celebrà la reapertura. Un segon incendi arrasàl’edifici en 1899, deixant en peu únicament els murs.

En 1985 s’inicià la última rehabilitació que l’ha deixat ambel seu estat actual, obrint definitivament les seues portes el 7de febrer de 1988 baix la presidència la Reina Sofia.

El magnífic edifici que podrem admirar el dia del certa-men està decorat amb pintures al·lusives al teatre i comptaamb un escenari dels més grans d’Espanya i una salad’inspiració italiana, amb forma de ferradura i pati de butaquesenvoltat de platees, tres nivells de llotjes i altres tants degrades superiors. En l’actualitat i després d’aquesta últimareforma compta amb una capacitat d’unes 1000 localitats.

Les obres

El pasdoble que interpretarem és “CoplasMurcianas” del popular compositor murcià ManuelMassotti Littel, que dona nom al conservatori d’aquellaciutat. Com el seu nom indica està basat en melodiespopulars d’aquella regió.

L’obra obligada que s’haurà d’interpretar a la seccióprimera és “Una nit a la muntanya pelada” de ModestMoussorgsky, en adaptació de Tohru Takahashy, professorassistent a l’Osaka College of Music. Com ja comentàrema la revista 19, l’autor és un dels compositors nacionalistes

Teatro Romea

REVISTA DE LA

societat musical

6

russos més originals i influents delsegle XIX. En l’obra pareix que ensdescriu un aquelarre o reunió debruixes.

Com a obra de lliure eleccióinterpretarem “En la quinta delsordo” de Francisco TamaritFayos. Aquest compositor, nascuta Riola l’any 1941, ha obtingutnombrosos premis de composiciói en l’actualitat és catedràticnumerari del Conservatori superiorde Música de València. Ha dirigitnombroses bandes valencianesentre les que destacareml’Armónica de Buñol, la Lira deCarcaixent i la banda d’Algemesí.

En l’obra, l’autor intentareproduir amb pinzellades musicalstres de les pintures negres deGoya. Donen nom a les seuesparts les pintures “Aquelarre”, “Unamanola” i “Saturn devorant alsseus fills”, pintures que segonspareix decoraven el menjadord’aquella casa.

En la primera, “Aquelarre”, representa una reunió debruixes i endimoniats, davant la figura que representa aldimoni: el cabró. En la segona representa una figura feme-nina recolzada en una paret i que els historiadors de l’artidentifiquen amb la seua companya d’aleshores Leocadia.En la tercera, es representa a Saturn, deu romà identificatamb el grec Cronos (el temps), que devorava als seus fillsper a evitar ser destronat per algun d’ells. En va devorar acinc d’ells i Júpiter-Zeus, l’últim el va véncer i es convertíen rei de l’Olimp.

Aquesta obra ja fou interpretada per la nostra bandacom a obra obligada a la secció “especial B” del Certamen

de València el 13 de juliol de 1990 baix la direcció de D.Joaquín Vidal, obtenint un Primer Premi i Menció d’Honor.Esperem que siga premonitori.

Com a curiositat de les obres que interpretarem calassenyalar la coincidència entre el tema de “Una nit en lamuntanya pelada” i el primer tema de “En la quinta delsordo”, un aquelarre, paraula eusquera que identifica unareunió de bruixes. També podríem recordar la relació entrel’estructura de l’obra lliure, i una altra obra de Moussorgsky,“Quadres per a una exposició” ja coneguda per la nostrabanda.

Teatro Romea

Pintures negres de Goya. Aquelarre

REVISTA DE LA

societat musical

7

El pintor espanyol Francisco de Goya va ser l’artistaeuropeu més important del seu temps i el que va exercirmajor influència en la evolució de la pintura, ja que lesseues últimes obres es consideren precursores delsmoviments pictòrics posteriors

Pintà cartrons per a tapissos, i pintures religioses i pera famílies nobles fins que en 1789 va ser anomenat pintorde cort pel rei Carles IV.

Goya treballà com a retratista per a la família reial i pera l’aristocràcia, donant com a resultat alguns dels seusquadres més valorats, com La condesa de Chinchón o lesfamoses La maja vestida i La maja desnuda

Cap a 1799, Goya culminà Los caprichos, més devuitanta gravats amb una gran crítica de la societat civil ireligiosa de l’època. En aquesta sèrie apareixen algunspersonatges estranys i macabres.

Plasmà els horrors de la guerra en obres com El 2 demayo i Los fusilamientos del 3 de mayo, que reflecteixenels dramàtics esdeveniments de l’inici de la Guerra de laIndependència o Guerra del Francés i en els seixanta i sisgravats Los desastres de la guerra (1810-1814), donanttestimoni de les atrocitats comeses pels dos bàndols.

Francisco Goya es traslladà en 1824 a Bordeus, on varesidir fins la seua mort sense deixar de pintar.

La quinta del sordo. Pintures negres.En 1819, a l’edat de 72 anys, sord ja des de feia ja

més de 25 anys i havent passat pel període violent de laguerra i la turbulenta vida política posterior a la derrota deNapoleó, Goya adoptà una actitud amarga.

Amb la seua companya Leocadia Weiss, de 30 anys,es trasllada a una casa simple i rectangular de dos pisosen els afores de Madrid. La «Quinta del Sordo», ques’anomenava així perquè el seu anterior ocupant, al igualque Goya, era sord, els ofereix la distància suficient per aque Goya i Leocadia pogueren conviure junts sensepertorbar massa les normes morals del Madrid dels tempsde la Restauració.

En aquesta època, Goya es dedica a decorar la «Quin-ta del Sordo» amb algunes de les imatges més intenses ypertorbadores mai pintades. Executades al oli directamentsobre la superfície d’algeps de la paret, aquestes «pinturesnegres» representen la culminació dels esforços artísticsdel pintor. En elles, combina la llibertat, o «Capricho», yles imatges fantasmagòriques que ja havia plasmat alsseus gravats, amb la grandària i la finalitat decorativa.Goya no donà títol a aquestes obres macabres iterrorífiques, sinó que ho han fet els historiadores de l’artal llarg dels anys. Les pintures, que encara provoquen unesglai aterrador, foren arrancades de les parets de la casai transportades al Museo del Prado a finals del segle XIX.

Francisco de Goya(1746-1828)

Una manola

Saturn devorant als seus fills

Pintures negres de Goya

REVISTA DE LA

societat musical

8

notíciesnotíciesnotíciesnotíciesnotíciesSi ja fa temps que noparlàvem dels triomfs de Moi-sés, el passat 9 d’octubre vaser nomenat per l’Ajuntament “Personatgede l’any” pels seus mèrits esportius. La pri-mera vegada que s’entrega a un jove. Coma bon músic, la primera part del concert vafer de personatge de l’any, i la segona vatocar amb la banda. (Foto cedida per fo-tos Carrillo)

Gustavo ens enviasalutacions des del ReinaSofia. Encara ens recorda a pesar de queallò siga estudiar, estudiar, estudiar... És comuna espècie de Operación Triunfo però enmúsica clàssica (amb l’anglés inclòs).

En la Revista “Música i Educación” núme-ro 51, corresponent a octubre de 2002, es fan ressò deldisc de demostració que gravarem el passat més de febreri que també comentem en la pàgina 17.

En l’anterior revista parlàvem del concertde la Banda Jove a Muro però no teníem foto.Com que ja ens ha arribat, ara posem la foto on podemveure a Salva Oriola triomfant al poble de son pare. (FotoLeopoldo Vidal)

Altres actuacions musicals aGuadassuar. El passat 26 d’octubre actuà a l’AuditoriMunicipal el grup Percfusión.

RECTIFICACIONS al número anterior:Paola Ferrero ja havia entrat a la banda (ara entrava lagermana i les dos estan a la foto), i a més, els cognomsFerrere i Cervere no acaben en e.

REVISTA DE LA

societat musical

9

··· FITXER 1977···En 1976 no tenim constància de que entrara cap xiquet

a la banda, però al llarg de l’any 1977, si les nostres fontsd’informació no ens fallen, sis xiquets entraren a formarpart de la nostra banda. A partir d’aquell any, ja no ha hagutcap interrupció fins a l’actualitat en la incorporació de nousmúsics a la nostra societat.

Tornant a 1977, van entrar en la banda per la fira SamuelPérez Ortega i Salvador RosellEscorihuela, tots dos amb elclarinet i per Santa Cecília hoferen Salvador Sentamans Roigi Àngel Pérez Ortega amb latrompeta, Nicolás EsteveColomina amb el trombó i Emi-lio Pascual Mateu amb elbombardí. A Tots ells els podemveure en una foto de l’epoca.Tres d’ells encaminaren la seuavida professional cap a la mú-sica i son els següents:

NICOLÁS ESTEVE COLOMINAInicia els seus estudis musicals a Guadassuar i els

continua al Conservatori Superior de València, on obtinguéel títol de Professor Superior de Trombó amb Joaquín Vidal,ampliant estudis amb prestigiosos professors com Enri-que Ferrando, Keit Brown, Armín Rosine, Chul Choi Oh,Alain Trúdel i Jacques Moguer.

Durant tres anys va ser Trombó Solista de la JoveOrquestra Nacional de España i també va formar part de laYoung European Orquestra y de la Bilkent SymphonyOrquestra (Turquía). Becat pel Ministeri de Cultura y el BritishCouncil estudià en Birmingham (Gran Bretanya) perfeccionantestudis amb Denis Wick (trombó solista de la LondonSymphony). Ha col·laborat assíduament en nombrosesorquestres com la Nacional d’Espanya, la de RadiotelevisióEspanyola, i les orquestres de Barcelona, Tenerife, Sevi-lla, Màlaga, Granada, Birmingham i València d’entre altres.

En 1989 va obtindre la plaça de professor de Trombódel Conservatori Superior de Música de Granada, passantposteriorment als Conservatoris de Carcaixent i Cullera ontreballa actualment.

Des de 1996 es director de la Banda Unió Musical dePolinyà del Xúquer i des de 1999 de la Societat Artístico-Musical «El Valle» de Càrcer.

SALVADOR SENTAMANS ROIGComençà els estudis musicals ajudat pel seu iaio

German a l’escola de Música de la Banda amb AntonioNoguera i el aleshores Director de la Banda D. VirgilioBeltran, continuà al conservatori Mestre Vert de Carcaixent,al Conservatori Superior de Música de València, i al

Conservatori Superior de Música de Madrid.Ha col·laborat entre d’altres amb l’Orquestra Joventuts

Musicals de Sabadell i l’Orquestra Simfònica de les IllesBalears. Amb l’organista Tomeu Veny ha realitzat concertsd’orgue i trompeta a Palma, Madrid i diversos pobles deles Illes Balears. Realitza concerts pedagògics amb elsconjunts instrumentals, Balear Brass Quartet, Mediterranean

Quartet i Mallorca Sax Brass, per mostrar els instrumentsde vent arreu de les Balears. En l’actualitat ocupa per oposicióla plaça de professor de trompeta al “Conservatori Professionalde Música i Dansa de les Illes Balears”.

SAMUEL PÉREZ ORTEGAComençà els seus estudis musicals amb Antonio

Noguera, Virgilio Beltrán i els seu iaio Joaquín Ortega,clarinetista com ell a la nostra banda. Després prosseguíels seus estudis als Conservatoris “Mestre Vert” deCarcaixent i “Joaquín Rodrigo” de València, on obté el títolde Professor Superior de Clarinet.

Més tard, realitza cursos de perfeccionament, tant delseu instrument com d’altres matèries (direcció, anàlisi,pedagogia musical, etc.) amb prestigiosos professors.

Dins l’àmbit de la interpretació, ha oferit nombrososconcerts com a solista i formant part de diversesagrupacions cambrístiques, a més de ser Clarinet Solistade la nostra banda durant molts anys.

En l’apartat pedagògic, ha sigut Professor delsConservatoris de Linares i Cazorla (Jaén), Arcos de la Fron-tera (Cadis), Castelló de la Plana, Ontinyent i València.En l’actualitat i des de l’any 2000 ho és del ConservatoriMestre Vert de Carcaixent.

Com a Director ha dirigit en algunes ocasions tant lanostra Banda gran com la Banda Jove de la que va sertitular diversos anys. En l’actualitat i des de l’any 1997 esDirector de l’Agrupació Artístico-Musical “Sta. Bàrbara” dePiles i de la seua Escola de Música, amb la qual vaaconseguir l’any 2000 el 3er. Premi al Certamen Provincialde València. Al mes de novembre participarà dirigintaquesta Banda al Certamen de Bandes “Ciutat de Múrcia”.

REVISTA DE LA

societat musical

10

EN EL RECORD

El tio VicentetLa història és com una tela cosi-

da dels retalls de les vides de certspersonatges rellevants. Però, devegades, el fil del temps se n’oblidad’embastar alguns pedaços que que-den perduts en el bagul de lamemòria. Són els testimonis d’unsaltres protagonistes, d’aquellsconsiderats secundaris, d’eixos quel’actualitat ha convertit en éssersanònims per a la gran majoria.

La història d’una banda com lade Guadassuar segueix el patró detotes les històries i s’hi ha construïta partir de la vida d’algun personatgeil·lustre i d’uns quants com mon tioVicent Gimeno, el tio Vicentet.

Pot ser que molts no elconeguéreu -va morir ara fa unsmesos- però vos diré que ell i algunsaltres dels qui també caldria escriureun breu recordatori algun dia hansigut el músics més importants queha donat la banda de Guadassuar;no per la seua trajectòria artística iprofessional, però sí per la seuacontribució personal.

Per a mi, la influència de mon tiova ser decisiva. Encara el recorde, rentant-se les mansapressa després d’arribar del camp, sufocat, guanyanttemps al temps per a poder repassar-me la lliçó de l’Eslavaabans del dinar. Una i altra vegada. No sé que era mésgran el meu desinterés o la seua paciència. Jo no teniamolt clar això de ser músic però la voluntat del meu tiofinalment va poder més i un bon dia em donarenl’instrument.

Com podia triar, vaig escollir la trompeta. Però les meuesil·lusions de ser el Louis Armstrong de pell blanca esdifuminaren prompte. Després li tocà el torn al clarinet ambidèntic resultat. Quedaven poques opcions i jo començavaa considerar-me negat per a la música. En això, a mon tioli s’ocorreix que devia agafar el bombardí. No massaconvençut, vaig carregar l’instrument i cap a casa. Cal dir,que el nou aparell no va tindre massa bona acceptació. Ama mare, tot i que mostrava un gran entusiasme pel meufutur musical, aquell trasto li paregué molt gran i aparatós.Mon tio Vicentet, va resoldre expeditivament la qüestió: jotocaria el bombardí. I així va ser.

L’inici, tanmateix, fou un poc complicat. Coincidí ambl’estiu, període en el qual el mestre habitual dels educands,Antonio Noguera, aparcava les seues obligacions docentsper anar a treballar a un negoci familiar a la platja de Cullera.Imagine que amb la urgència del moment mon tio li demanàa Antonio que li donara les instruccions oportunes perquèjo poguera començar a estudiar. Però alguna cosa va haverde fallar. Tots els dies insistíem amb les notes de l’escalade Do major, repetint fins al fàstic cada una de lesposicions. I sempre m’equivocava en la mateixa nota: elMi. Era desesperant.

Va voler la providència que a principis d’agost retornaraper vacances al poble, Salvador Pelaïlla, un antic músicque vivia a Suïssa. Salvador havia sigut veí meu tota la vidai en el seu temps tocava el trombó de pistons a la banda.Al assabentar-se que jo tocava el bombardí va vindre a queli fera una demostració i com no sabia altra cosa li vaigtocar l’escala. Quan va vore que m’estancava amb el Mi,exclamà de sobte: “però home, no saps que el Mi no es faen la posició a l’aire sinó amb el primer i segon pistó!”

27 de desembre de 1979, Teatre Patronato. Vicent Esteve i Miguelllopis, aleshores president i director de la banda fan entrega d’unpergamí d’homenatge a Vicent Gimeno, baix l’atenta mirada de JoséGimeno, secretari i de la resta de la banda.

REVISTA DE LA

societat musical

11

MIDIS. Podeu baixar midis d’obres clàssiques des deles següents webs:

-midiworld.com-classicalmidiconnection.com

COMPOSITORS. Trobareu a la xarxa pràcticament alcompositor que vulgau. Ahí en van uns quants:

-BACH. Johann-Sebastian-Bach.org-BACH. bach-cantatas.com-HAENDEL. haendel-house.org-PURCELL. geocities.com/Vienna/Strasse/9570/purcell-WAGNER. usuarios.com/ib307913/

PER INSTRUMENTS. Ací us oferim una selecció dewebs refernts a alguns instruments:

-PIANO. artdsm.com/piano/-PIANO. hits.net/pianist/piano.html/-PIANO. pianomundo.com.ar/-VIOLÍ. geocities.com/krakenberger-VIOLONCEL. cello.org

PEDAGOGIA. I si el que necessiteu són recursos omaterials diversos per a les vostres clases podreutrobar alguna cosa a:

-BIVEM: BIBLIOTECA VIRTUAL DE EDUCACIÓN MUSI-CAL. http://195.76.5.86:591/bivem-TEMES DE PEDAGODIA MUSICAL. talentz.com-ASSOCIACIÓ MATIES SALANOVA D’AMICS DEL’ORGUE D’ALACANT. salanova.es.vg-RECURSOS MUSICALS DEL MEC. mcu.es.es/mdt/mdt90.html

musical webs

Beneïda revelació. Una estona després, impacient, vaiganar a casa del meu tio. L’emoció resultà incontrolable.Tot i que ho intentà dissimular, estic segur que li s’escapàalguna llagrimeta. No sé si per l’alegria del noudescobriment o com un acte de contricció pel calvari quem’havia fet passar.

A partir d’ahí tot anà rodat. Passaren els anys i elsmeus estudis musicals prosseguiren al Conservatori deValència. La banda, al mateix temps, hi havia creixcutdesprés de quasi deu anys de sequera. Amb la incorporacióde nous músics, un instrumental renovat i recentmentconstituïda la Societat Musical Santa Cecília deGuadassuar la situació va prendre un rumb diferent. Comels nous temps fan renàixer les il·lusions, decidirem anara un certamen que es celebrava a Almussafes. Anava d’obraobligada Los de Aragón, una sarsuela del mestre Serranoi era director de la banda, aleshores, Miguel Llopis. Jo noera més que un xiquet i conserve pocs records d’aquellaexperiència, però encara em venen al cap les paraules demon tio quan tornàvem a casa, enfilant els nostres passosabatuts cap al carrer Ramón y Cajal on vivíem tots dos:haguera donat un camp i no fallar la platillà! Pot ser creiaque de no haver fallat ell, el resultat haguera sigut distint.

En els anys he arribat a pensar que mon tio Vicentetha sigut un compàs que m’ha guiat en la vida, com quantde xicotet m’agafava la mà per a marcar el tres per quatre.Si no fora perquè soc massa escèptic per aquestes co-ses, pensaria que, fins i tot, el meu tio actuava com unamena d’àngel protector. Com s’explica –si no és així- queell i el seu fill Vicent trobaren, rebuscant entre el fang, tres

mesos després de perdre-la, l’anell de la meua comunió?Quin ressort del destí els va manar remenar el tarquimd’aquella séquia desaiguada?

Es possible que peque d’exagerat, però en tot cas a mim’agrada creure que mon tio, entre moltes altres raons,estava en el món per a ser un referent en la meuaexistència. I ho sent d’eixa manera perquè la seua bondat,la seua resignació davant els infortunis que li donà la vida,el seu optimisme, el compromís i l’estima per la música iper la banda, tots eixos valors que ell sense voler em vatransmetre han sigut sempre un exemple per a mi. Unexemple que m’ha servit constantment en la vida.

Per ell, igual que per molts altres, uns que encara estani altres que ens han deixat pel camí com Vicent el Brigo,Pepe Vidal, ArturoTobina, Joaquin Beltran, el seu fill VicentBeltran... per tots ells, cal recuperar la memòria de la nostrabanda de Guadassuar. És el millor homenatge que elspodem fer.

No espere que els xiquets i xiquetes que avui integrenla nostra agrupació musical recorden que hi hagué un músicque per complir amb la seua banda era capaç de llogar unhome perquè el substituïra al forn, ni tampoc que –comalguns altres- va avalar amb els seus propis diners lesdespeses d’aquesta entitat en aquells difícils temps deconstitució de la nova societat. No és precís que sapienque cap altre mai ha dut els plats tan lluents com ell. Emconformaria que algú retinga en la memòria la figura d’unhome vell, de pel emblanquit i mirada lànguida, corbat so-bre el garrot, esperant ansiós al cantó de sa casa el pasde la seua banda.

Rafa Polanco

REVISTA DE LA

societat musical

12

José Serrano(1873-1941)

Va nàixer a Sueca, el 14 de Octubre de 1873, y al igualque altres compositors de sarsuela, fou son pare, directorde banda, qui l’introduí en aquest camp. Als 12 anys jatocava la guitarra y el violí.

A los 19 anys es trasllada a València per a prosseguiramb els seus estudis musicals en el Conservatori ambSalvador Giner. Foren durs anys d’aprenentatge de piano,violí i composició. Més tard es trasllada a Madrid amb la

CARRERS MUSICALS de GUADASSUAR

CARRERdel

MESTRE SERRANO

Carrer que s’estén des de la Plaça Reginaldo Barberáfins al Carrer Colón. És coneguda, popularment, amb elnom de Carrer de França, pel fet que gran part de lesvivendes que ací es construïren, en les dècades dels anys60 i 70 del segle XX, es feren amb els jornals guanyatspels veïns de Guadassuar que emigraren eventualment aFrança, per a treballar en les temporades de la verema i laplantació d’arròs.

Hi ha distintes versions sobre el motiu de donar-li aeste carrer el nom del compositor de Sueca. Ja l’any 1931,l’Ajuntament de Guadassuar, en sessió d’11 de juny,prengué l’acord, que no prosperà, de posar-li el nom delMestre Serrano al Carrer del Sol. Com el veïnat seguíanomenant a este antic carrer pel seu topònim, algunsregidors, en la reunió de 7 d’abril de 1932, es queixaren dela “confusió” que estes mutacions produïxen entre els veïns.El canvi de la placa retoladora no arribà a realitzar-se il’acord quedà oblidat.

En la dècada dels anys 1960 s’atorgaven, en la notàriad’Algemesí, escriptures de compravendes de solars delcarrer en projecte que s’estenia des de la partida de l’Altera la de Pixasanch. Com el dit carrer començà a anomenar-se Carrer de França, pels motius abans exposats, l’oficialde la notària, Josep Vidal Plaza, músic fagot, entusiastade la banda de música de Guadassuar, suggeria als nouspropietaris sol·licitaren a l’Ajuntament dedicara este carreral mestre Serrano.

La veritat és que ja en la Setmana de Danses de 1969,en el llibre de festes de Sant Roc diu: “Lunes 18 de agos-to, danzas en la Calle Maestro Serrano”. Va ser laprimera vegada que se celebrà el nostre tradicional festeigen el dit carrer.

El 24 de juliol de 1982 s’inaugurà la pavimentació delCarrer Mestre Serrano, el mateix dia que s’obriren lesPiscines Municipals.

La interpretació de la música de Serrano, per lacompanyia d’aficionats al teatre de Guadassuar, en lesprimeres dècades del segle XX, i per la banda de música,en concerts extraordinaris, homenatges etc. ha sigut moltfecunda. El director de la Banda de Música de l’AteneuMercantil, Evaristo Roig Añó, féu la seua presentació el24 de desembre de 1906, amb una selecció de la sarsuela“Alma de Dios”, de poc estrenada a València.En la festa de l’Assumpció de 1973, la banda Unió Musi-cal Santa Cecília, sota la direcció de Virgilio Beltrán,dedicà un concert en homenatge al mestre Serrano en elqual s’interpretà: El fallero, Mal de amores, El trust de lostenorios, Alma de Dios, La canción del olvido, La reinamora, El motete i Himno Regional a Valencia.

Agustín Roig Barrios

REVISTA DE LA

societat musical

13

desempaquetat, després de desaprofitar tots els des-cansos. La maniobra s’executa amb gran parsimonia iminuciositat, sàdica delectació, dissimulació aparent iineficaç resultat. Encara que existixen antitusígenssubministrats en caixes de cartó, les melòmanes nomésrenuncien a la cel·lofana en casos de força major.

La pitjor de totes és la tos nerviosa que explota en elsmoments de major tensió: just al començament, o al final,o en ple clímax musical. Quan la música es tensa en unpianissimo que posa els pèls de punta, precisament llavorsesclata una tos nerviosa que trenca la màgia i provoca unaimmediata cascada d’altres en cor, perquè la tos nerviosaés molt contagiosa. Hi ha covards que no s’atrevixen adonar el primer pas, però que sempre estan prestos a unir-se després del que llança la primera tos. La cosa empitjoraquan un altre sector del públic comença a xistar furiós,sumant-se al guirigall.

Cada u es retrata pel seu aspecte, la seua veu, elsseus gestos i també per la seua tos. És com la firma: hiha els que la usen amb circumspecció i hi ha altres quefan d’ella una pintada. Hi ha qui tus amb homenia, ambtimidesa, amb delicadesa, amb remordiment, ambdelectació, amb veu o sufocacions... Les sales de concertsestan plenes de pintades que no es veuen però que sí sesenten. Són la part salvatge de la música. Kurt Schwittersho va descobrir i va compondre en 1936 un Scherzo per aesternuts.

(Víctor PLIEGO DE ANDRÉS: «El concierto de to-ses», en Babab, enero de 2002. MÚSICA Y EDUCA-CIÓN , n 50, junio 2002)

EL CONCERT DE LES TOS (continua de la pàgina 14)

intenció d’obtindre una beca amb la que continuar els seusestudis, però no te molta sort. Com a anècdota podríemcomentar que en aquesta època sobreviu composantcançons a 25 ptas (€ 0.15 aproximadament) per a promo-cionar artistes mediocres.

La primera composició de Serrano estrenada amb èxit,El Motete, data de 1900.

La seua figura queda realçada por la labor portada aterme al primer terç del segle XX, emmarcant-se en elanomenat “género chico” que, encara que començava aperdre força front a la sarsuela gran, perduraria molts anysals gustos del públic.

Entre les més de 50 obres per a teatre destaquen: LaReina Mora (1903), Moros y Cristianos (1905), El PerroChico (1905), El Pollo Tejada (1906) y El Príncipe Car-naval (1919), Alma de Dios (1907), La Alegría del Bata-llón (1909), El Amigo Melquiades (1914), La Cancióndel Olvido (1916), Los de Aragón (1927), Los Claveles(1929) i La Dolorosa (1930).

També va composar l’Himne a València, estrenat en1909 en la Exposició Regional Valenciana com a himne adita exposició, una obra emotiva que va ser acceptadacom a himne regional en 1925 i que ho és en l’actualitatde la Comunitat Valenciana. Entre als seus pasdoblesdestacarem el Fallero, que de segur l’haureu sentit o tocatmés d’una vegada.

Serrano va morir en Madrid el 8 de març de 1941.

REVISTA DE LA

societat musical

14

EL CONCERT DE LES TOSEl públic i els músics se sobresalten cada vegada que

sona el telefonet, molt estrident, pels altaveus de la sala.Hi ha qui es porta la mà al pit amb gest de sorpresa. Unaveu demana que es desconnecten els telèfons mòbils isón molts els que s’afanyen a buscar en els seus bossesde mà i butxaques. Ocorre tots els dies en l’Auditori Na-cional. Les orquestres visitants reaccionen amb somriuresi, de vegades, amb aplaudiments. Encara així, a pesar dela iniciativa tan agressiva, es solen escoltar algunestimbrades durant els concerts. Però el pitjor no són elssons de la tecnologia, sinó els atàvics sorolls queproduïxen els cossos humans, sobretot alguns cossoshumans maleducats.

El dimarts 13 de novembre Chistian Zacharias va oferira Madrid un delicat recital amb obres de Debussy i Scarlatti.Este pianista alemany té un toc meravellós que condensal’aire i és capaç de crear una qualitat especial de so.L’emoció era tan intensa que va provocar atacs de toshistèrica i va dividir al públic entre tossegosos i xistadors.Va haver-hi fins i tot competicions en eco. Però res d’aixòva trencar la màgia ni la concentració de l’artista. En unrecital oferit l’any passat en el Teatre de la Sarsuela deMadrid, el genial baríton Thomas Quasthoff va demanar alpúblic que no tossira entre els Lieder del cicle queinterpretava, perquè li resultava molt difícil concentrar-se.Li van fer cas, a pesar que eixe moviment espasmòdic isonor de l’aparell respiratori, en accessos violents i quasisempre intermitents, sol ser involuntari. Amb això va que-dar provat que és possible contindre la tos amb cert esforçde voluntat i l’auxili de mans i mocadors.

L’esternut és un plaer alliberador que en el passats’estimulava amb el tabac rapé. Hui és un acompanyamentcaracterístic dels concerts madrilenys. Com estic pocviatjat, desconec si en altres places la concurrència esmanifesta de forma tan sorollosa, però vull imaginar queno és així, encara que el mestre Kurt Masur ha protestat aNova York. A Madrid, l’apogeu de la temporada musicalcoincidix amb els mesos més freds. Tal vegada per això,la tos és la manifestació natural de grips i refredats,agreujats per la proverbial sequedat i contaminació de lavila, per l’aire condicionat, per les al·lèrgies i per l’arrelatvici del tabac. Es pot excusar una tos aïllada i discreta,però entre els aficionats a la música clàssica pareix impe-rar una elevada presència de malalts respiratoris, o crònicsper a més senyes, que haurien de guardar llit o serurgentment hospitalitzats. No obstant, la seua irresistiblepassió per la música els arrossega fins als auditoris i sa-les de concerts a pesar de les seues malalties i greusmals. Caldria exigir un certificat mèdic a determinats

melòmans abans de donar-los un abonament. Ignore sis’ha fet algun estudi epidemiològic sobre la incidència dela música en les complicacions respiratòries. En el cine ien el teatre esta epidèmia s’advertix molt menys (no ocorreaixí amb la plaga del telefonet, que és universal encaraque més benigna).

La tos és una manifestació molt personal, íntima, va-riada i expressiva. Hi ha tos, tosetes, esternuts, rinitis,broncoespames, carraspejos, ofecs, sufocacions... Podenser esquerpes, asmàtiques, humides, irritades, hilarants,explosives, sordes, angoixades, reprimides o descarades.Hi ha persones que al tossir pareix que retrunyen, bufen,criden, pantaixuen, bramen, rugixen, ajeen, grallen ogrunyen, oferint una estampa més pròpia de la fauna ibèricaque d’una culta societat filharmònica. Alguns ideenestratègies per a acomodar la seua tos al moment que elspareix més oportú. Els prudents esperen al final del concerto a l’incís entre els moviments, per a desfogar-se a plepulmó amb tota llibertat. Els discrets es reprimixenestrenyent la boca amb el puny. Prolonguen així l’angoixamés enllà del necessari i del suportable. Estan disposatsa morir per asfíxia abans que vore’s en el tràngol de tindreque abandonar la sala i perdre’s una nota del concert. Elsastuts esperen fins que arriba un fortefortíssímo per aamagar la seua tos entre l’aldarull, de forma quasi sempreinfructuosa. Una enginyosa espectadora inseria una vegadala seua tos seca cada vegada que el mestre passava unapàgina. L’efecte era sorprenent: pareixia que els fulls de lapartitures s’esgarraven. És una idea els drets de la qualhauria de registrar l’autora de la troballa per a algun pro-grama còmic de la tele.

Als concerts més cars i exclusius assistix un públicben vestit, compost per vells rics, que tussen molt i en toronc, segurament per culpa dels puros que es fumen enles reunions amb els seus consells directius. En elsconcerts populars. on regna la informalitat i l’edat mitjanano és tan elevada, es tus en igual mesura però amb timbremés claret. Tots els aficionats, rics i pobres, tenen la mem-brana pituïtària igual de sensible. La tos és democràtica itots exercim el nostre dret a tossir, per gust i per salut. Jano es distingix un rei d’un porquer. Ja ningú usa en públicel mocador.

Com a mesura de prevenció, alguns malalts (solen sersenyores previsores) acudixen equipades de caramelsrefrescants embolicats en cruixents cel·lofanes. Lespartidàries d’estos estrepitosos bàlsams solen esperar quecomence la música per a abordar la delicada operació de

(Continua en la pàgina 13)

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

9

15

SOCIETAT MUSICAL DE GUADASSUAR ESCOLA DE MÚSICA

HORARIS CURS 2002-2003

ASSIGNATURA

CURS

DIES

HORARI

AULA

PROFESSOR/A

INICIACIÓ 3-4 ANYS

003 004

DIMECRES I DIVENDRES

DE 18:00 A 19:00 SALA JUNTES

DORA PALAU

INICIACIÓ 5 ANYS

005 DIMARTS I DISSABTE

DE 18:30 A 19:30 DE 10:30 A 11:30

SALA JUNTES

SALVADOR ORIOLA

INICIACIÓ 6 ANYS

006 DIMARTS I DISSABTE

DE 17:30 A 18:30 DE 9:30 A 10:30

SALA JUNTES

SALVADOR ORIOLA

INICIACIÓ 7 ANYS

007 A DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 18:30 2 ASUN BARRIOS

007 B DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 19:30 2 ASUN BARRIOS

LLENGUATGE MUSICAL

1r A DILLUNS I DIMECRES

DE 17:30 A 18:30 1 BERNAT SENTAMANS

1r B DILLUNS I DIMECRES

DE 18:30 A 19:30 1 BERNAT SENTAMANS

2n A DIMARTS I DIJOUS

DE 17:30 A 18:30 2 MARIO BOU

2n B DIMARTS I DIJOUS

DE 18:30 A 19:30 2 MARIO BOU

3r A DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 18:30 1 JOSEP RIBES

3r B DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 19:30 1 JOSEP RIBES

4t A DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 19:30 1 JOSEP RIBES

4t B DIMARTS I DIVENDRES

DE 19:30 A 20:30 1 JOSEP RIBES

5é DIMARTS I DIVENDRES

DE 20:30 A 21:30 1 JOSEP RIBES

6é DIJOUS

DE 17:30 A 19:00 2 PERFECTO OSCA

7é DIVENDRES

DE 17:30 A 19:30 7 PACO ZACARES

ADULTS 1r DILLUNS

DE 17:45 A 19:45 2 TERE RIBERA

2n DIMARTS

DE 20:00 A 22:00 1 TERE RIBERA

ANÀLISIS MUSICAL

--- DIMARTS DE 10:00 A 12:00 1 PACO ZACARES

FORMES I HARMONIA

--- DIMARTS I DIVENDRES

DE 18:30 A 21:00 7 PACO ZACARES

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

9

16

ASSIGNATURA

CURS DIES HORARI AULA PROFESSOR/A

VIOLI

TOTS DISSABTE DE 10:30 A 12:00 1 JOSEP RIBES

VIOLONCEL

TOTS DIVENDRES I DISSABTE

DE 16:00 A 20:00 DE 8:30 A 12:00

3 ALEJANDRO ABAD

CONTRABAIX

TOTS DILLUNS DE 16:00 A 19:30 3 PACO LLUCH

SAXOFON TOTS DIJOUS DE 17:30 A 21:00 3

VICENT BOILS

FLAUTA TOTS DIMECRES DE 17:30 A 21:00 3 M. DOLORES CALATAYUD

OBOÈ TOTS DIJOUS DE 17:30 A 18:00 4 M. TERESA RIBERA

FAGOT TOTS DIMARTS DE 19:00 A 21:30 4 JUAN JOSÉ CHORNET

CLARINET TOTS DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 21:00 6 VÍCTOR ESTARELLES

TOTS DIMARTS I DIVENDRES

DE 17:30 A 21:00 6 MARIO BOU

TROMPA TOTS DIVENDRES DE 17:30 A 21:00 4 M. AMPARO OLIVER

BOMBARDÍ, TROMBÓ I TUBA

TOTS DILLUNS I DIJOUS

DE 17:30 A 21:00 4

PACO GIMENO

TROMPETA TOTS DILLUNS I DIMECRES

DE 17:30 A 20:00 8 RUBÉN MARQUES

PERCUSSIÓ TOTS DIMARTS I DISSABTE

DE 17:30 A 21:30 DE 10:00 A 12:00

AULA GRAN

LUIS OSCA

GUITARRA TOTS DIMARTS I DIVENDRES

DE 16:00 A 17:30 DE 19:30 A 21:30

5 ASUN BARRIOS

PIANO TOTS DIJOUS DE 17:30 A 22:00 7 OLGA PEIROTEN

CONJUNT CORAL

1r DILLUNS DE 17:30 A 18:30 AULA GRAN

LURDES CASTELLS

CONJUNT CORAL

2n DILLUNS DE 18:30 A 19:30 AULA GRAN

LURDES CASTELLS

CONJUNT INSTRUMENTAL (BANDA JOVE)

--- DISSABTE DE 12 A 14 AULA GRAN

MARIO BOU SALVADOR ORIOLA

PACO GIMENO

CONJUNT INSTRUMENTAL

(ORQUESTRA JOVE)

--- AMB PREVI

AVÍS PER ALS ALUMNES

AMB PREVI AVÍS

PER ALS ALUMNES

AULA GRAN

JUANBA BOILS

QUALSEVOL MODIFICACIÓ ALS HORARIS S’AVISARÀ AL TAULER

D’ANUNCIS DEL MUSICAL

REVISTA DE LA

societat musical

17

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografiaDELICATESSENSpanish Brass Luur MetallsAnacrusi SL, Girona 2002

Un nou disc de Luur Metalls està al mercat. Si no hem fet mal elcompte ja en son cinc i en aquesta ocasió l’han dedicatcompletament a compositors valencians contemporanis.Comença amb l’obra “Els cinc mosqueters” de Juanjo Colomer,compositor d’Alzira resident a Estats Units, paròdia musical enllenguatge neo-barroc que intenta reflectir l’obra de Dumas. “Bettinaversus Goethe” d’Enrique Sanz-Burguete és la segona obra deldisc i basada en un llibre de Milan Kundera que tracta sobre laimmortalitat-fama. La tercera obra “Quintet per a metall” és unacomposició dodecafònica, amb gran dinamisme i caràcter rítmic,de Jose Antonio Gimeno, compositor resident a Miami .Delicatessen, obra que dona nom al disc, va ser escrita per Vi-cente Roncero per encàrrec de Luur Metalls. Es tracta d’una obradividida en set peces que tenen com a pretexte el nom d’altrestants postres: Soufflé, Tiramisu, Tocinillo de Cielo, Kaiserschmarren,Plum Cake, Bavarois i Profiteroles són els títols i pretenen reflectirla textura, la forma i el caràcter de cadascun d’aquestos menjars.“Mini-rag-sinfonie” de Manuel Seco de Arpe tanca el disc. És unaobra de clara intenció jazzística escrita també per encàrrec delgrup.

DEMO 2002Societat Unió Musical Santa Cecília deGuadassuarDirector: Francesc Zacarés FortPiles , València 2002

Disc de promoció que per encàrrec de l’editorial Piles va gravar lanostra banda el passat 8 de febrer. Conté fragments de catorzeobres publicades per editorial Piles i que d’algunes d’ellespròximament gravarem completes per a la seua edició definitivaen un disc compacte. Són les següents: “Polifemo” d’AndrésValero, “Americanism” de Jose Vicente Egea, “Lluna mediterrània”de Teo Aparicio, “Suite poemàtica a Federico Garcia Lorca” deBernardo Adam Ferrero, “En Al-Andalus” de Francisco Tamarit,Walhalla de Zacarés, “Adagio para instrumentos de viento” delmestre Rodrigo, “Paco Arévalo” de Rafael Talens, “Amunt València”de Pablo Sánchez Torrella, “Tarde de abril” d’Amando Blanquer,“Música para una exaltación” de Teo Aparício, “RochesterUniversity” de Ramón Pastor i la marxa mora “Cavall de foc” deJose Rafael Pascual.Si algú te curiositat de sentir-ho disposem de vàries còpies almusical.

REVISTA DE LA

societat musical

18

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Porra:Guadassuar-

Múrcia

1 X 2

ACUDITS(esta vegada de percussionistes)

Quina és la diferència entre unpercussionista i una caixa de ritmeselectrònica?A la caixa de ritmes hi ha que donar-li lainformació una sola vegada.

Com saps què és un percussionista elque toca a la porta?Doncs perquè els colps son cada vegadamés ràpids i més forts.

Com fer que un percussionista toque unaccelerando?Fent que toque un 4/4 a 120 constant.

Un percussionista, fart de bromes,decideix canviar d’instrument. Es decideixper l’acordió i a la botiga li diu al vendedor:- M’agrada aquell gran i roig que te vostéallà dalt.El vendedor el mira i li diu:- Vosté és percussionista no?- Sí, com ho ha sabut?- Doncs perquè eixe “acordió gran i roig” quevosté diu és un radiador.

ESTIU MUSICALEns han arribat a la redacció de la revistales últimes fotos de l’estiu i no hem pogutdeixar de publicar-les. En les dos primerespodem admirar a dos “piltrafillas Calvo” (Julioi Ximo) i al gran Bernat, ataviat de directorde concerts dansers. També podem admi-rar al Fondo Fairy en la seua ja comentadaexcursió platjera. La veritat és que totsesperàvem una foto més espectacular. Talvegada l’any que ve. També teniem la fotode la Garrofera, però no ens cabia.I per fi la gran foto de l’estiu. Alguns nosabran que el dia que la copa del Valènciava visitar Guadassuar, no va resistir tant depasseig i es va trencar per la base. Qui lava reparar? Fusteria Leopoldo Vidal,esportiva i musical.

tria la resposta

REVISTA DE LA

societat musical

19

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

- Paraules màgiques: Silencio por favor..... estamosgrabando.

- Vident professional que va encertar el segon premi dl’últim certamen d’Altea, ens comunica que pot ser noguanyem en Múrcia, encara que seria el més lògic. Aixòés degut a que si no fem la pilota i no ens busquem “en-chufes”... hi han que sí que ho fan.

- Llapisera desapareguda. Qui s’haja emportat per errorla llapisera del director de la Banda Gran pot tornar-ladiscretament a la bústia del musical.

- Bernat està fent mèrits per a que li dediquen un altrecòmic? Es sospita després de vore’l amb la bandera idirigint a la pàgina 10 de l’anterior revista.

- Prevenidos, silencio por favor..... estamos grabando.

- Imaginació o “bollit mental” en dir que les dos obresque es porten al certament de Múrcia són “Una noche enel Monte Picayo” i “En la quinta del surdo”.

- Perfecto, Ino i Vicent Ribera s’han oferit per a formaruna filà mora el pròxim sopar de Sta. Cecília. Estan agafantmolta experiència des de que treballen a Sax, Ibi i Ibi.

- Dos curiositats a dos fotos de l’anterior revista: què miravenles tres caixes de la contraportada? i qui el col·locà ahí i quèmirava el xiquet de la trapa mentre Bernat dirigia? (pàg. 10)

- Prevenidos..... estamos grabando.

- Avi & Sam, cambrers a Carcaixent busquen clients queno siguen de Guadassuar.

- Es busca una calculadora per a un dels redactors de larevista. De 1968 a 2002 van 34 anys, no 24 com apareix ala contraportada del número anterior (Alguns s’han sentitmés joves i tot).

- Fagot desmotoritzat. Fernando Oriola buscadeseperadament els papers de la moto per a que li la tor-nen els de la POLICIA LOCA(L).

- Silencio por favor..... estamos grabando.

- Es prega per favor als familiars dels músics queapaguen els mòbils als concerts.

- Als músics també.

- Taller de reparació de saxos, s’ofereix per a repassartots els saxos de la banda de cara al certamen i futuresgravacions. Preu econòmic.

- Silencio por favor, prevenidos..... estamos grabando.- Big Band: és l’explosió que va formar l’univers. (Llegit aun examen de secundària).- Certamen de Murcia: Una colla de músics que hantigut experiències murcianes, que no marcianes, ens co-muniquen que es solidaritzen amb l’opinió de la vident.Possiblement si el certamen fora a Mart...

- Fusteria Vidal, musical i esportiva

- Silencio por favor..... continuaremos grabando.

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbumDos generacions demúsics. Dalt trobemen una fotoaproximadament del’any 1943 a JoséGimeno Montalvá(fliscorn), ReginaldoBarberá (clarinet),Juan Barberá(clarinet), VirgilioBeltrán (director),Celestino Boïls(clarinet), Jose M.Osca (trombó) i Joa-quín Añó (saxo).(foto José Gimeno)

En una foto delsanys 50 podemreconéixer a VicentEsteve (a la trompa,encara que sempreel recordem albombardí), CarlosBeltrán (saxo), Joa-quín Ribera (oboé)Antonio Noguera(amagat) i JoséEsteve a l’orella deSalvador Oliver.(foto M. Jesús Ribera)