ALBA FERNÁNDEZ, NÚRIA VÀZQUEZ,SERGI BENITO I ALFONS SANTOS

FEBRER 2015 1R ESO C

CIÈNCIES DE LA NATURALESA CURS 2015

1)ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS 2)ELS CUCS 3)ELS MOL·LUSCS 4)ELS ARTRÒPODES 5)ELS EQUINODERMS

ELS PORÍFERS

Les esponges constitueixen al grup dels porífers.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuni-

quen per mitjà de Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica

amb l’exterior per un orifici anomenat òscul.

1. A quina característica del cos d’una espon-

ja fa referencia el nom de porífer? El cos de les

esponges té forma de sac i està perforat per nom-

brosos porus, que es comuniquen per mitjà de

Canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat

general, que comunica amb l’exterior per un orifici

anomenat òscul.

2. En què es diferencien un pòlip i una medu-

sa? En què s’assemblen?

Es diferencien en que pòlips tenen forma de sac

tubular, amb l’obertura a l’extrem superior del cos.

Viuen fixats al fons del mar i les meduses tenen

forma de paraigua amb l’obertura a l’extrem inferi-

or. Viuen nedan activament o suran. I s'assemblen

en que viuen agrupats amb el seu grup.

24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-

hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el

el corrent d’aigua des que hi entra fins que

en surt.

25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.

A. Identifica-hi els animals de cada grup.

Porífers: esponja

Celenterats: meduses, coral i pòlips.

B. Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlips i quins

de medusa.

Forma de pòlip: corall i pòlip.

Forma de medusa: medusa.

Els celenterats

Tenen simetria radial.

Tenen el cos tou, amb una obertura anomenada tentacles, que es comunica l'estómac que es diu cavitat gastrovascular

Forma de pòlip, son tubular, amb obertura al extrem superior. Viuen fixats a el terra.

En forma de medusa, tenen forma de paraigües amb obertura a l’ex-trem inferior.

Els porífers i

els celente-

rats són ani-

mals d’un

organització

molt senzi-

lla, ja que no

tenen ni òr-

gans ni apa-

rells.

ESPONJA

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍ-FERS

I ELS CELENTE-RATS

MEDUSA

Òscul

Canals

Cavitat atrial

Porus

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral el cos tou i sense esquelet.

Els platihelmints

Són els cos més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense

òrgans de locomoció.

Els nematodes

El triquina i el cucs intestinals son nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, no esta dividit en

anells i els extrems acaben en punta. La majoria son de vida lliure, i aviten en ambients

aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són peràcids i produeixen malalties als animals i

les plantes. No tenen òrgans respiratoris.

Els anèl·lids

El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anelles.

Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta reproducció d’anells al

cos s’anomena metameria.

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Es diferencien en que els platihelmints tenen el cos pla, els nematodes tenen el cos cilíndric i els anèl·lids tenen anells.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid?

Platihelmint: Són els cus més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció.

Anèl·lid: El cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anelles. Tots els anells són semblans i tenen

els mateixos òrgans. Aquesta reproducció d’anells al cos s’anomena metameria.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida.

Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració?

Els anèl·lids terrestres respiren per a la pell i els aquàtics respiren per brànquies.

28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits.

Justifica a què creus que és degut aquest fet.

Perquè respiren per la pell.

30. La tènia o solitària és un cuc platihelmints en forma de cinta que pot arribar a fer

quatre metres de longitud. A la part anterior del cos presenta una protuberància ano-

menada escòlex o cap, proveïda de quatre ventoses i d’una corona de garfis punxeguts.

A continuació té una porció prima, anomenada coll, i també nombrosos segments, la

mida i l’edat dels quals augmenten a mesura que ens allunyem de l'escòlex.

A. Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?

Els utilitzen per agafar-se.

B. Investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital.

La tènia es reprodueix amb una porció seva neix un individu.

El seu cicle vital es que s’alimenta dels nostres nutrients.

TÈNIA

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

-Tenen simetria bilateral. -Tenen cap, massa visceral i peu. Al cap tenen òrgans sen-sorial i boca. La massa visceral té quasi tots els altres òr-gans. -El peu el fan servir per nedar, reptar o excavar. Secreten un moc que els ajuda a desplaçar-se. -Tenen un mantell (membrana fina que cobreix el cos) que produeix cap a l’exterior una conquilla amb funció protec-tora. Pot estar formada per una o dues peces anomenades valves.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els aquàtics respiren per brànquies i els terrestres per pulmons. Tenen un aparell digestiu molt desenvolupat i tenen una alimentació molt variada. La fecundació pot ser interna o externa i la majoria són ovípars. En moltes espè-cies l’embrió que surt de l’ou es transforma directament, mentre que en altres surt una larva que experimenta un procés de metamorfosi.

Hi han tres tipus de mol·luscs, els gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes. Els gasteròpodes són els cargols terrestres, els llimacs, les pagellides… Els bivalves són els musclos, les cloïsses, les escopinyes, les navalles… Els cefalòpodes són els pops, els nàutils, les sípies, els calamars...

Grups de mol·luscs

Ex. 6 pàg. 79 Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Els serveix per desplaçar-se. Ex. 7 pàg.79 Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? Les parts principals són el cap, la massa visceral i el peu. Ex.8 pàg. 79 Busca en els conceptes clau el significat de gasteròpode, de bivalve i de cefalòpode.: GASTERÒPODE: Els gasteròpodes presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpo-des més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap. BIVALVE: Els bivalves habitualment presenten una conquilla separada en dues parts, amb les dues valves simètriques respecte a la lín ia de la frontissa. CEFALÒPODE: Els cefalòpodes es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i una modificació del peu. Ex. 9 pàg. 79 A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Perquè? Les ostres pertanyen als bivalves perquè tenen el seu cos protegit per dos petxines articulades per dents, les quals poden obrir-se i tancar-se.

GASTERÒPODE : Tenen 4 tentacles, el peu l’utilitzen per reptar i a la boca tenen una ràdula (llengua amb dents petites). La majoria són herbívors. Alguns carnívors esquincen les pre-ses amb la ràdula.

BIVALVES: El nom prové de dues val-ves que formen la conquilla. Es tan-quen per l’acció d’uns músculs molt potents. Tots són aquàtics i la majo-ria marins. Respiren per brànquies i s’alimenten filtrant aigua.

CEFALÒPODES: Tots són marins i tenen els ulls grossos. El seu peu s’ha convertit en tentacles. La majoria no tenen conquilla, d’altres la tenen interna. Respiren per brànquies i són carnívors. Mitjançant els tentacles subjecten a les preses.

Com és el cos dels artròpodes?

4. ELS ARTRÒPODES

-Tenen simetria bilateral.

-Tenen un esquelet extern o exosquelet. Tenen una substància anomenada quitina. L’exosquelet els protegeix dels depredadors.

-Tenen apèndixs articulats: potes, antenes, ales o peces bucals.

-Tenen cap, tòrax i abdomen (la majoria). Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples anomenats ocels o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes?

N’hi ha de carnívors, herbívors, carronyaires… Els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns, de l’ou neix una larva que després fa el procés de metamor-fosi. Al créixer s’han de despendre de l’esquelet intern i formar un de nou (muda). Les mudes succe-eixen diverses vegades a la vida de l'animal. N’hi ha quatre tipus: els insectes, els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes.

Tenen cap, tòrax i abdomen.

Ex. 10 pàg. 80 Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode : Els artròpodes són invertebrats dotats d'un exosquelet, un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs. Van aparèixer fa uns 99.000 anys. Els artròpodes inclouen els insectes, els aràcnids, els crustacis i els miriàpodes. Ex. 11 pàg.80 Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix dels depredadors i evita la dessecació del cos. Ex. 12 pàg. 80 Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè al créixer, es fan més grans; l'exosquelet no creix i per això se’n han de despendre, per créixer. Aquest procés s’anomena muda.

Constitueixen el grup més nombrós. Són terrestres, marins i d’aigua dolça. Alguns exemples en són els escorpins, els crancs, els milpeus, els escarabats...

Com són els insectes

Els insectes

Es el grup d’ artròpodes més nombrós.Els insectes han desenvolupat adapta-

cions molt diverses i han ocupat tot l’ ambient.

Al cap solen tenir un parell d’ ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d’

antenes amb funció olfactiva i táctil.

L’ estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d’ alimentació del

animal.

El tórax presenta tres parells de potes articulades i generalemt un o dos pare-

lls d’ ales.

La respiració es duu a treme per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats

tràquees, Presenten sexes seperats, tenen fecundació interna i son ovípars.De

l’ ou neix una larva que experimenta metamorfosi, en la qual poden pasar

per una única fase larvària oper dues fases, la de larva i la de ninfa, com en

el cas de les papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegadora

( formiga )

Boca xucladora

( papallona )

Boca mastegadora

i llepadora

( abella )

Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou que ha post la femella, neix una larva, anomenada eruga. L’ eruga, després d’ un període de creixa-ment i madarució, passa per una fase de nimfa, en la qual s’ embolcalla dins d’un capoll, que rep el nom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

Ex 13 Per què creus que els insectes també s’ anomenen hexàpodes? Perqué tenen sis potes o tres parells de potes. Ex 14 Com respiren els insectes? Respiran a través d’ uns tubs ramificats anomenats tràquees. Ex 29 Les fotografíes següents són d’ una anèl·lid i d’ d’ una eruga. A) Eruga B) Anèl·lid S’ assemblen en que els dos es depalçen arrossegan-se pel terra i és diferencien en que els anel·lids són aquatics i l’ eruga no. Ex 37 Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? Tèrmites, formigues i vespes.

Boca picadora i

xucladora

( mosquit )

Els aràcnids

Gairabé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen els cos deividit en dues regions: el cefalotórax i l’ abdomen. Al

cafalotòrax tenen dos quelícerns, que sevreixen per menjar, dos pedi-

palps, amb funció defensiva i táctil, i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i están pro-

veïts d’ ungles,grafis i glàndules verinoses per capturar les preses.

Tenen sexes separats. N’ hi ha que són ovípars, altres són vivípars i tam-

bé n’ hi han d’ ovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi.

Els crustacis

Gairabé tots són marins, però també n’ hi han d’ aigua dolça.

Tenen el cos dividit en: cap, tórax i l’ abdomen, tot i que en mols casos el

cap i el t``orax están units formant el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d’ antene, unes més llarges ue altres, un parell

d’ ulls i mandíbules mastegadores. Al tórax tenen, generalment, cinc pa-

rells de potes. L’ abdomen estàs egmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a tra-

vés de la superficie del cos.

Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però

també n’ hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsis.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten metamorfosi

amb més o menys fases larvàries per arribar a l’ estat adult.

Tenes vuit potes,

viuen a terra es a

dir, que son terres-

tres

Tenen dos parells

d’ antenes al cap i

cinc parells de

potes.

Viuen en el mar

per tant son ani-

mals marins.

(Fer les activitats 15 a 18)

Ex 15 Pàg 82

Què són els quelícers dels aràcnidai quina utilitat tenen ?

Serveixen per menjar.

Ex 16 Pàg 82

Busca en els conceptes clau el significat de miriàpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i

dividit en nombrosos segments.Cada segment té un o dos

parells de potes, com els centpeus o el milpeus.Del grec

myriás: molt nombrós, i podós: peu.

Ex 17 Pàg 82

A quin grup d’ artròpodes pertanyena els escorpions i les

paparres ?

Pertanyen a el grup dels aràcnids.

Ex18 Pàg 82

Quins és la principal diferencia que hi ha entre els centpeus

i els milpeus ?

Que els cenpeus sóncarnívors mentre queels milpeus són

hervívors.

Els miriàpodes

Són artròpodes terrestresque viuen en llocs

foscosi humits. Tenen el cos allargat i format

pel cap i el troc, amb un nombre variable de

segments igual. A cada segment poden tenir

un parell de potes, com en el cas dels cent-

peus, o dos parells de potes, comtene mil

peus.

Al cap tenen unes antenes, ulls simples i una

boca amb mandíbules mastegadores.

Respiren per mitjà de tràquees.

Alguns són carnívords, com els centpeus, men-

tre que altres són hervívors, com elscentpeus.

El milpeus és un

miràpode que s’

enrotlla com a

mecanismo de

defensa

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen una simetria radial, tot i que en les larves éws bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes cilíndrica com les holotúries o

estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que

poden estar lliurees articulades o fins i tot, soldades entre si.

No tenen un cap diferenciat i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’animals

l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua que for-

men els anomenats peus ambulacrals.

Respiren a través de la pell.

Són animals carnívors i s’alimenten bàsicament de petits crustacis i de mol·lusc.

Grups d’equinoderms

Asteroideus

Estrelles de mar.

19 Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines.

20 Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

L'aparell ambulacral és exclusiu dels equinoderms . Aquest es compon d'una

sèrie de tubs , plens d'aigua, que recorren el cos de l'animal i que acaben en

uns tubs més fins o peus que actuen com ventoses , depenent de la pressió de

l'aigua al seu interior. S'utilitzen per al desplaçament , excreció , locomoció ,

respiració .

Equinoideus

Garotes o eriçons

de mar.

Ofiuroideus

Falses estrelles.

Hooturioideus

Cogombres de

mar.

Crinoideus

Clavellines o lliris

de mar.

A fons

Himenòpters

Tenen dos parells d’ales membranoses

tot i que alguns no en tenen.

Dípters

Tenen dos parells d’ales membranoses.

Les posteriors están reduides aa òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen.

Coleòpters

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

són gruixudes dures i opaques.

Dermàpters

Tenen les ales anteriors molt curtes i

les de darrere molt grosses.

Ortòpters

Tenen dos parells d’ales les anteriors

endurides i les posteriors plegades sota

les primeres.

Heteròpters

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una partengruixida i les poste-

riors són membranoses.

Lepidòpters

Tenen dos parells d’ales membranoses

amb escates.

Odonats

Tenen dos parells d’ales estretes, groses i

membranoses.

Sifonàpters

No tenen ales. Les potes están adap-

tades per fer salts.