revista nº 26

16
Llars i taller per a persones amb discapacit Llars i taller per a persones amb discapacitat intel at intell lectual ectual Membres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca Membres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca Revista núm. 26 Rusc Avets Rusc Avets març 2011 Tres passos, tres valors: la identat de l’Arca per Patrick Fontaine Betzata projecte de comunitat de l’Arca a Lituania Laura Camí ex-jutgessa de pau Qualica’t programa de validació professional

Upload: el-rusc

Post on 09-Mar-2016

230 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Revista de l'Associció Rusc i Avets (Comunitats de l'Arca de Catalunya)

TRANSCRIPT

Page 1: Revista nº 26

Llars i taller per a persones amb discapacitLlars i taller per a persones amb discapacitat intelat intel••llectual ectual

Membres de la federació internacional de les comunitats de l’ArcaMembres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca

Revista núm. 26

Rusc AvetsRusc Avetsmarç 2011

Tres passos, tres valors: la identi tat de l’Arcaper Patrick Fontaine

Betzata projecte de comunitat

de l’Arca a Lituania

Laura Camíex-jutgessa de pau

Qualifi ca’tprograma de validació professional

Page 2: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

2

L’Arca arreu del món ......................... 3Betzata: projecte de comunitat a Lituania

Comunitat El Rusc .......................... 4-5La llar El petit príncepCarnaval, carnaval...Nou logo del taller El Rusc

Comunitat Els Avets ....................... 6-7Formació per responsables de llar a SuissaEl taller de formació: l’alimentació.

Tres passos, tres valors ................. 8-10 La història i els valors a l’Arca

Programa Qualifi ca’t ........................ 11

El racó dels artistes ......................... 12en josep, el manetes de la nostra cuina!

El protagonista ................................. 13Raquel Estaban Cuatrecases

Testimoni: Laura Camí...................... 14La seva experiència com a jutgessa de pau

El racó d’en Picanyol ......................... 15

index

comunitats fundades per Jean Vanier

Consell de redacció: Llar l’Olivera, llar Els Avets, llar El Rusc, llar El Peti t Príncep, STO El Rusc, STO Els Avets, Pere Domènech, Sílvia Betran, Marina Benet, Pep Vilanó, Silvina Scasserra, Magda Polsala, Michael Endrle, Andrea Rodígue i, Mercè Zamora.Col·laboradors: Raquel Esteban, Josep Blasco, en Picanyol, Laura Camí i Patrick Fontaine. Coordinació: Roser Blàzquez. Dipòsit Legal: GI-330-2007Impressió: Winihard Gràfi cs

L’associació Rusc i Avets no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels col•laboradors. Segons la llei de protecció de dades de caràcter personal 15/99 l’informem que les seves dades han estat incorporades a la base de dades de l’associació Rusc i Avets. En cas de no voler rebre quadrimestral-ment la revista us podeu adreçar a nosaltres per tal de donar-vos de baixa al tel: 93 830 13 62

COMUNITAT ELS AVETSC/ Calders 2, 08180 Moià

Tel: 93 830 13 62 / 93 820 77 12e-mail: [email protected]

COMUNITAT EL RUSCVeïnat de Sant Ponç 12, 08490 Tordera

Tel: 93 764 20 53/ 93 764 24 06e-mail: [email protected]

Editorial Començar un nou any sempre és moti u de revisió de les coses fetes i d’aquelles que ens queden per fer. La revista ens ajuda a fer aquest exercici i des d’aquí us vull donar les gràcies per la vostra parti cipació, que tant ens ajuda.

El 2010 ha estat un any on hem acomplert grans objecti us. Els reptes que ens esperen enguany, però, tam-bé són molt importants. Cal que els ti nguem clars per po-der anti cipar-nos, en la mesura que puguem, a les neces-sitats de les persones i de les comunitats.

La crisi econòmica està marcant i marcarà els pro-pers anys. Nosaltres no només no podem ser-ne aliens, sinó que ens adonem que els més necessitats som els pri-mers a senti r-la. Penso que ens cal una profunda refl exió com a sector i com a comunitat: veure què cal fer i an-ti cipar-nos, amb les eines que ens calen, per a sorti r de la crisi, o almenys fer-hi front, tot donant cobertura a les nostres persones.

Serà molt interessant treballar, en els propers me-sos, aquests temes que aniran determinant la forma de molt aspectes de la nostra societat. Malgrat la necessitat de diners, són també fonamentals exemples com el de les nostres comunitats on la relacions són el més important, on els valors i la fe, ben entesos, hi són importantí ssims. Desitjo, doncs, que siguem exemple per a la societat. Pen-so certament, com diu Jean Vanier, que la comunitat és un “signe” pels altres i jo encara hi afegiria que la comunitat és, també, la nostra fortalesa.

Pere Domènech

Page 3: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

3

Betzata: projecte de comunitat a LituaniaEl 12 de març del 2008, Betzata va començar com a projecte de comu-nitat de l’Arca.

Diuen que les imatges valen més que mil pa-raules... així doncs us volem mostrar el projec-te de comunitat de l’Arca a Litua-nia, la seva vida, els seus rostres... a través d’aques-tes d’imatges.

Moments del dia a dia: treballen, celebren i preguen junts

Membres de la comunitat de Betzata amb Jean Vanier

Fan acti vitats i camps de treball d’esti u amb amics, famílies, voluntaris i gent jove amb risc d’exclusió social per treballar juntament amb els membres de la comunitat.

www.betzata.it

Acullen convidats i amics per a fomentar els lligams comunitaris

L‛Arca arreu del món

Page 4: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

4

Comunitat El RuscQueridos amigos de la comunidad,queremos comparti r con ustedes nuestras alegrías del 2010. Para empezar, contarles que, como ya saben algunos, una vez al mes vivimos una tarde especial: El Día de Amigo. Ese día aprovechamos para reencontrarnos con los amigos que hace ti empo que no vemos, pero que siempre están presentes. Se pre-para una cena de las buenas, se can-ta, se cuentan relatos y anécdotas, se baila y pasamos así unos momentos muy agradables. Son las personas acogidas las que invitan a los amigos y por lo tanto ese día lo esperan con mucha alegría.

También desde la casa pre-paramos las misas de la comunidad con nuestros amigos Josep Maria i Lluïsa, nos juntamos unos cuantos, cantamos, rezamos y aprovechamos nuestras habilidades artí sti cas para pintar.

Desde enero comprarte con nosotros la vida diaria una chica francesa – Elisabeth – que estudia educación especial y vino a hacer sus prácti cas al Peti t Príncep. Una vez más le damos la bienvenida y esperemos que le quede un bonito recuerdo de la comunidad.

En el 2010 hubo cambios importantes: nuestro querido Pep se ha aventurado al taller y en su lugar el anti guo voluntario Michal pasó a ser monitor del hogar. Les deseamos a los dos lo mejor para sus caminos.

También contarles que re-alizamos un montón de salidas di-verti das muchos fi nes de semana: por ejemplo fuimos al Laberinto de Horta, hacemos barbacoas fuera, salimos a festejar muchos cumpleaños.

Estamos muy agradecidos por dejarnos comparti r con uste-des una parte de nuestro 2010 y les deseamos lo mejor para el 2011.

Llar El Peti t Príncep

La llar El peti t príncep

Page 5: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

5

Nous espais comunitarisCarnaval, carnaval..

!Que bien nos lo hemos pasado! Entre disfraces, música, baile, risas y sonrisas hemos desfi lado por las calles de Torde-ra. Y esta vez, poca broma, disfrazados de brujos y brujas, con la escoba en la mano, el peinado para la ocasión y el maquillaje que impactaba, hemos con-seguido causar una merecida atención!

Ha sido una muy buena experiencia para todos nosotros, un momento de diversión, pero sobre todo de compar-ti r. Una experiencia que queremos re-peti r el año que viene!

Así pues aprovechamos esté espacio para agradecer una vez más a la Asoci-ación Pere Cot de Tordera que volvió a confi ar en nosotros a pesar de nuestras “imperfecciones coreográfi cas”....

!GRACIAS AMIGOS DE PERE COT! El año que viene nos volvemos a ver

Magda Posala

Nou logo del taller El Rusc!

A parti r d’ara, trobareu aquest nou logoti p en les diferents eti quetes que identi fi quen els produc-tes elaborats al nostre taller. L’abella, és un dibuix de la Magda Aranda, mem-bre del taller ocupacional.

Page 6: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

6

Comunitat Els AvetsFormación para responsables de hogar en Suïssa

6

En tota comunitat vi-vim moments bons de pregària, de menjar plegats, de fer festa, de treball, fer reunions... però també moments de difi cultats i reptes a superar.

Empezamos preguntando a Marie y Claude, dos personas con discapacidad de la comunidad de La Corolle (Suïssa): ¿Qué es la vida comunitaria para ti ?“Es vivir juntos, los amigos, las fi estas, los monitores, los asistentes, las comidas, comer jun-tos, la oración”. Marie nos dice que de la vida en el hogar lo que más le gusta es la amistad y el amor. Los monitores son muy importantes para Marie “pero a veces son muy mandones!” ¿Qué te gusta de las comidas? “La mesa bonita, muchos amigos. A veces es difí cil porque algunos gritan”. ¿Qué te gusta de la oración?“En la mesa se hace plegaria. La plegaria es importante porque Dios está con nosotros. Es un momento para rezar y da fuerza a las personas. Es un momento para comparti r para en-grandecernos desde el amor. No es fácil cuando los asistentes marchan pero la vida es así y la oración nos da fuerza para vivir esto”.Mary dice que estar aquí no es lo mismo que estar en otro lugar. Ella vivió en otro centro pero dice que aquí es disti nto, no sabe expresar el porqué.

Claude se expresa a través de dibujos que muestran disti ntos momentos de la comunidad.

Luisa, la formadora, aprovecha estas imágenes para hacer una re-fl exión de cuatro momentos importantes de la vida en un hogar:

Las comidas:Las comidas son la esencia en una comunidad del Arca. La comida es una pequeña fi esta coti diana donde comparti mos la alegría de estar juntos. La comida nos da placer y placer al corazón. Es un momento importante que ti ene que estar bien preparado. Es una realidad maravillosamente humana: la manera de poner la mesa, que la gente se sienta a gusto en su siti o, ver quien se puede sentar al costado de quien. Podemos ayudar a aquel que está triste dán-dole el plato de comida que más le guste. O el cuidado de aquel que está enfermo, eso es Amor. La comida es el vínculo que puede ayudarnos en el crecimiento personal. Nuestras comunidades ne-cesitan momentos de juntarnos, de beber coca cola, comer ganchi-tos… La alegría está unida a la alegría del corazón.“La fi esta nos da esperanza en el corazón y es el momento para vivir juntos”

Las reunionesLas reuniones son momentos para tomar fuerzas. La vida comu-nitaria implica un compromiso personal y, en estos momentos de reunión, podemos verlos refl ejado. Si en las reuniones hablamos sólo de la realidad objeti va y prácti ca, podremos quedarnos a un nivel muy superfi cial. Nuestra fi nalidad es crear comunidad, es en-contrar el senti do de pertenencia, de implicación. ¿Está en nues-

tras reuniones presente el senti do de pertenencia?

La vida en momentos difí cilesLa comunidad es un lugar de perdón. Nuestro corazón puede hablar desde la herida y no desde el lugar donde habita Dios. El vivir o comparti r a veces es una cruz que necesita un esfuerzo constante del perdón conti nuo. Perdonar no es algo sencillo. Necesito observarme des de mi interior. Pertenecer a una co-munidad nos llama a perdonar y ser perdonados.

La oraciónLa oración es un nutriente. Es el momento que le damos el ali-mento a nuestro corazón. La acti vidad, la tarea diaria de la vida y del hogar nos quita ti empo para la oración. Hay momentos que debemos parar y dejar que la Luz de Dios penetre en nu-estro corazón.

Jean Vanier nos dice: “Todos tenemos que encontrar nuestro propio ritmo de oración. Para algunos de nosotros, signifi cará orar una canti dad de ho-ras seguidas, para otros, quince minutos aquí y allá. Para todos nosotros signifi ca estar atentos a la presencia de Dios durante todo el día”.

Silvina Scasserracoordinadora de llars Els Avets

Page 7: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

7

Taller de formació: l’alimentació.Al STO Arc de Sant Martí estem treballant aquest trimestre l’alimentació, dins l’espai del Taller de formació. Hem començat per les fruites i verdu-res, aliments bàsics de la nostra alimentació: reconèixer-los, saber-ne les propietats i les possibles formes de cuinar-los.

Les fruites i les verdures es troben en el segon nivell fo-namental de la piràmide dels aliments. A més d’aportar mi-cronutriens, aporten hidrats de carboni i fi bra dietèti ca. Per una dieta equilibra-da és recomanable menjar cinc peces de fruita al dia i dues de verdures. La fruita i la verdu-ra la comprem al mercat els diumenges a Moià. També als supermercats i a les boti gues. Els supermercats els compren a Mercabarna. Es culti ven als camps.

Rosa: “És molt sa pel cos menjar fruites i verdures per pair. Es pot menjar fruita a qualsevol hora del dia i sobretot quan ens vingui de gust. A mi m’agrada la Colifl or, el bròquil i l’albergínia”.

Mª Luisa: “La mejor manera para cocinar las verduras es a fuego lento, cocidas con agua o al va-por. Me gustan mucho las judías verdes”.

Antonio: “Me gusta el tomate i la manzana”.

Agustí : “No m’agrada la fruita ni l’amanida”.

Jordi R: “El tomate ti ene potasio. Lo que más me gusta es el brócoli cocido. Hay verduras que se comen crudas como la zanohoria para poner encima de la lechuga en la ensalada. En mi pueblo, Granera, se culti va la patata i els Calçots, una cebolla grande que se come con salsa de Romesco”.

Elisa: “La ti erra hace las verduras”.

Montse: “M’agraden els pebrots vermells cuits, a la amanida no m’agraden”.

Productes de l’hort:Les mongetes, api, carxofes, col, en-ciam, espàrrecs, tomàquets, etc... protegeixen i defensen el nostre or-ganisme.

Fruites: Les cireres, plàtan, taronja, meló, maduixes, albercocs, pera, poma, mandarina, kiwi, síndria, pinya....

Jordi P: “A mi m’agrada la verdura, els pèsols i la fruita d’esti u com la pinya tropical. No m’agrada el meló. Porten vitamina C”.

Taller deTT formació: l’alimentació.Al STO Arc de Sant Martí estem treballant aquest trimestre l’alimentació, dins l’espai del Taller de formació. Hem començat per les fruites i verdu-res, aliments bàsics de la nostra alimentació: reconèixer-los, saber-ne les propietats i les possibles formes de cuinar-los.

MMMMMoontvermeeeeeellllllll

Page 8: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

8

Tres pasos, tres valores Vamos a hablar de los valores fundamentales del Arca porque en todo momento de la vida de una comunidad debemos regresar a la historia primiti va, a los valores funda-mentales para poder enfocar, reencontrar nuestro camino. Estos valores, esta historia, son nuestro punto común, y es por eso que hay que conocerlos, porque también son nuestra historia o, mejor dicho, nues-tra prehistoria.

La historia de la fundación del Arca

Antes de 1963. Quiero mostraros la his-toria de un hombre: Jean Va-nier. Su padre, George Vanier, fue diplomáti co en Canadá y Jean fue militar de la Marina. En este ti empo Jean Vanier era un hombre muy fuerte, muy orgulloso, un hombre en ple-no poder de su capacidades, en su carrera y en su trabajo.

Había otro hombre: el Padre Thomas. Era un domini-co que fue muy conocido, muy famoso en el mundo de los re-ligiosos porqué era un teólogo muy bueno, muy competente. Fue profesor de teología de

Angelicum y Saulchoir, la facul-tad de Teología de los dominicos en Roma, la mejor universidad católica del mundo, cuando sólo tenía 28 años.

El Padre Thomas también fundó una escuela “Eau vive” (Agua viva) dentro de la orden de los dominicos, para enseñar teología a gente que venía de América, de Medio Oriente, etc y esto fue muy innovador en esa época. También dio dos reti ros al Papa. Todo esto pasaba tam-bién antes de 1963. Así que, en ese ti empo había dos hombres: Jean Vanier y el padre Thomas, los dos muy fuertes en su posición social, personal y humana. El Padre Thomas y Jean Vanier se cono-cieron en la escuela de teología “Eau vive” donde estudió Jean y el P. Thomas enseñaba. Fue en ese momento que empezó su relación de amistad. Pero un ti empo después, llegó un gran fracaso en la vida de los dos. Al padre Thomas se le prohibió dar clases, por un con-fl icto dentro de su orden y, del día a la noche, se le prohibió enseñar teología, lo que era su vida en ese momento. Jean Va-nier también fracasó en su de-seo de ser sacerdote. Aprendió

fi losofí a y fue profesor de la universidad de Toronto. Pero durante diez años estos dos hombres no sabían bien qué hacer con su vida. Hubo noche y caos. Y durante este ti mpo estuvieron soñan-do despiertos… Nuestras co-munidades ¿sabe hoy dónde van? No tenemos que tener miedo al fracaso, no debemos tener miedo a la noche, a los momentos de caos en nues-tra comunidad o en nuestras vidas, porqué en el Arca tene-mos muchas personas frágiles, y sabemos que del fracaso se puede salir.

A parti r de 1963 Un día, el camino de Jean Vanier y el del Padre Tho-mas se encontraron otra vez. En ese momento el Padre Tho-mas era ministro pastoral de una pequeña insti tución en Trosly (Francia) que se llamaba “Val Fleury” para personas con discapacidad. Después de su primer año allí, el padre Tho-mas descubrió, en esta insti tu-ción, algo que creía que podía interesar a su amigo Jean y le invitó a conocer esa realidad. Jean Vanier y el padre Thomas empezaron a caminar juntos otra vez.

Patrick Fontaine

Page 9: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

9

Tres pasos,tres valores

El Arca se ha fundado en tres pasos. El primer paso fue el 6 agosto de 1964, que fue el día que se fundó el Arca. Este día Jean Vanier decidió, con el Padre Thomas, acoger a Raphael, un hombre que vivía en el hospital. Jean lo hizo para responder al grito de los pobres: quería hacer el bien, cuidar a las personas débiles. Éste fue el origen. La primera pregunta que, en el Génesis, Dios hizo a un hombre que se llamaba Caín fue ¿qué has hecho con tu hermano? ¿Qué hacemos nosotros con nuestros her-manos? Y Jean Vanier se lo preguntó y quiso responder a este llamado de Dios dan-do su vida por el pobre. Este fue el primer paso: el primer deseo del Arca fue de res-ponder a la llamada de los pobres. Y Jean Vanier com-pró una casa, para acoger a Raphael y Philippe, y un co-che. Él no quería tener una comunidad más grande que los que cabían dentro de su coche, máximo cinco, para poder pasear y salir juntos, con toda la comunidad. Ésta fue la primera comunidad. El primer paso fue la generosidad. También no-sotros debemos preguntar-nos hoy ¿en nuestra vida, en nuestra comunidad soy ge-neroso? ¿es posible para mí dar más ti empo del que mar-ca mi contrato de trabajo? La

gratuidad es un valor común en la comunidad. ¿Estoy dis-puesto a dar mi ti empo, ser generoso con mis hermanos y hermanas? Hay que pregun-tarse eso.

El segundo paso fue en marzo de 1965. Después de una crisis en la insti tución “Val Fleury”, donde el padre Tho-mas era el ministro pastoral, el director se fue y el Consejo de esa insti tución pidió a Jean Vanier ser el nuevo director. Jean Vanier decidió fi nalmen-te que sí, y eso lo cambió todo. Ya no sólo era una pequeña comunidad donde rezaban dos veces al día, donde iban a comprar cosas para comer, cocinar, y vivían el día a día… sino que estaba frente a una insti tución con más de vein-ti cinco personas. Por lo tanto tenía que organizar un taller de trabajo, animar este taller para producir, y una nueva realidad comunitaria se or-ganizó con más y más gente. Jean Vanier tuvo que dinami-zar y organizar a las personas. Ya no era sólo el pastor de una comunidad pequeña sinó que también debió asumir el tra-bajo de director de una insti -tución. En este momento el Arca pasó de vivir la llamada de ser generoso a ser tam-bién profesional, competen-

te. Entonces Jean empezó a aprender, a formarse para poner inyecciones, pues en el grupo había un diabéti co. ¡Jean aprendió con una naran-ja cómo inyectar insulina! Pero necesitaba ayuda y aprendió mucho con Herol Franko, un psiquiatra que le ayudó a en-tender qué pasaba por la ca-beza de las personas con dis-capacidad. Entonces, el primer paso fue la gratuidad, la llama-da a la generosidad, la espiri-tualidad, y el segundo paso la competencia: debemos ser profesionales y encontrar un equilibrio entre la vida comu-nitaria, afecti va, y ser buenos profesionales, capaces de res-ponder con competencia. Pero los valores de la generosidad y la competencia los podemos encontrar en to-das las insti tuciones: Caritas, Madre Teresa, Franciscanos, etc…. El tercer valor es pre-cisamente nuestra parti cula-ridad, lo que marca nuestra identi dad. En la vida comunitaria, también Jean jugaba a petan-ca, paseaba, hacían acti vida-des. Él conocía a mucha gente que podían acoger la comuni-dad y hacer visitas interesan-tes. En nuestras comunidades también hoy hacemos acti vi-dades, visitas, paseamos, re-

Page 10: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

10

zamos, jugamos… y también hacemos celebraciones. Poco a poco todo esto que iba viviendo, hizo pensar a Jean en una cosa que real-mente cambió su misión. Jean fue descubriendo que, com-parti r su vida con personas frágiles, podía curar y él mis-mo realizó un cambio total, una inversión. Para todo el mundo es bueno hacer el bien a los po-bres. Los judíos, los musulma-nes,… todas las religiones di-cen que es bueno ayudar a los pobres. Pero en este momen-to Jean descubrió el reverso: los pobres me hacer bien. An-tes él era un hombre compe-ti ti vo, alti vo, y vivía con cierta tensión y hasta pasó momen-tos de depresión, pero en ese momento se sentí a relajado, tranquilo, feliz. I Jean se dio cuenta que realmente la vida comunitaria con las perso-nas con discapacidad le había cambiado, y que, si la huma-nidad pudiera reconocer la vulnerabilidad, los pobres podrían cambiar el mundo. El tercer paso fue, entonces, la reciprocidad.

El Arca se funda sobre tres valores: generosidad,

competencia y reciprocidad.

La misión del Arca

El Arca ti ene una misión y es enunciar. No debemos ol-vidar que nuestra misión es de anunciar el don de las personas con discapacidad. Pero también hay la fuer-za de la celebración y del per-dón. Quizá algunos de vosotros habréis leído el libro “Comuni-dad lugar de perdón y fi esta”. Sé que también hacéis fi estas con voluntarios que cocinan y muestran su cultura al pueblo, etc…

Éste es nuestro papel, nuestra misión. A veces no tenemos ganas de celebrar porqué estamos cansados, no tenemos ganas de hacer celebraciones, nos parecen inúti les,… Tenemos que en-tender que celebrar no es una consecuencia de cómo está la comunidad sinó que, celebrar, construye comunidad. Si ha-cemos el esfuerzo de preparar una fi esta, estamos haciendo comunidad. Debemos pregun-tarnos ¿me gusta construir comunidad haciendo celebra-ciones? ¿puedo dar mi ti empo para celebrar? ¿soy capaz de funcionar más allá de la gene-rosidad, de la espiritualidad?

Generosidad también quiere decir que quiero hacer celebraciones y trabajar el per-dón. Pero és importante que nunca nos escondamos detrás del concepto de comunidad y de espiritualidad del Arca, y no seamos unos buenos pro-fesionales.

Patrick FontaineXerrada a la comunitat Els Avets

gener 2011

Page 11: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

11

Qualifi ca‛tPrograma de validació de l‛experiència prefessional

A principis d’any vam rebre la visita d’en Patrick, co-ordinador internacional de les comunitats de l’Arca, i ens va fer una xerrada sobre la història de la fundació de l’Arca i els valors fonamentals que la sostenen. Va parlar sobre tres va-lors essencials: generositat, competència i reciprocitat. So-bre el fet que hem de ser professionals i trobar un equilibri entre la vida comunitària, afecti va i ser bons professionals, capaços de respondre amb competència.

Actualment l’administració també considera que l’àm-bit social i assistencial ha de donar més èmfasi a la professio-nalitat dins del sector i és per això que, des de l’ICASS (Insti tut català d’assistència i serveis socials), es demana a les enti tats que treballen en l’àmbit dels serveis social, que la totalitat dels treballadors ti nguin un nivell de qualifi cació determinat abans del 2015.

Així doncs, en aquests moments, hem endegat tot aquest procés en la nostra enti tat amb el programa Quali-fi ca’t. Aquest programa consisteix en la validació dels apre-nentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o en acti -vitats socials per tal d’establir una correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema educa-ti u.

Aquest programa té diverses fases i DINCAT, com enti tat patronal a la que estem inscrits, va signar un conveni amb el departament d’ensenyament per agilitzar aquest procés i ens està for-mant i assessorant per tal de poder ti rar-ho endavant.

Dins el programa hi ha diferents etapes: d’informació, d’orientació i assessorament in-dividual i de validació de l’experiència, on fi -nalment, a parti r d’una entrevista de contrast amb la junta de validació formada per docents de l’insti tut d’ensenyament secundari de refe-rència, s’acreditaran les competències que es considerin oportunes i es donarà per fi nalitzat aquest procés.

Sílvia Betran

Page 12: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

12

El racó dels artistesEn Josep, el manetes de la nostra cuina!

A la llar de l’Olivera els àpats són un moment impor-tant. Formen part de l’aprenentatge de la nostra convivència. Hi ha estones de tot: taula parada amb impaciència per començar, xerrada tranquil·la tot menjant, àpat i conversa tots alhora -ti pus guirigall-, silenci i mastegades ràpides com un llampec... En la majoria dels dinars i sopars de la llar hi ha, però, un ingredient principal, la col·laboració del Josep Blasco. Quan s’acosta l’hora d’observar el rebost o la nevera i de pensar què cuinarem, ell s’apropa discretament per suggerir alguna idea o bé per oferir la seva col·laboració. Si no l’ha ofert i la hi demanes, de ben segur que et dirà que sí. Com ens deia la Salomé, en Josep és tot un cavaller de la cuina. El Josep de Sant Cugat -li agrada sovint de recordar-ho- disposa amb cura els ingredients sobre el marbre de la cuina. Prèviament, es renta les mans amb destresa i es posa el davantal. Tot preparat amb el tallant adequat, acull les patates, les verdu-res, els alls, els tomàquets... entre les seves mans allargassades. Amb ritme conti nuat i tranquil, ens demana quina ha de ser la mida, la forma dels ingredients... És la seva manera de fer, polida i endreçada. Llença les restes i mira de deixar els estris nets i la superfí cie del seu treball ben recollida. L’Agustí , la Rosa, la Lola, la Montse, la Carmen i el Jesús ja coneixen les habilitats del seu company. La Montse ens re-corda que talla i pela les cebes. El Jesús afegeix que es posa un “pañuelo” a la boca. El Josep, però, li recorda que no s’hi posa un mocador sinó un escuradents que va passejant pels llavis. Aquest és un truc que el Josep ens ha ensenyat. Així, la ceba no ens fa plorar quan la desvesti m per anar al ball de les cassoles. Però qui té més èxit amb aquesta tècnica és sens dubte el mateix Josep.

La recepta d’en Josep: rosti t de conill o pollastre

La Rosa també destaca que el Josep té preferència pels gustos salats i picants, i ens recorda que no pot men-jar dolços, que no li són bons per a la seva salut. També li agraden els cargols, els peus de porc, la carn a la brasa (tot i que li costa de mastegar-la), l’arròs a la cassola, la sopa i, en general, els guisats. Els rosti ts són una de les especialitats del Josep. Una de les coses que fa de més bon grat, és cuinar-los ell mateix. És llavors quan fa de xef a la cuina de l’olivera. Aquí en teniu la recepta tal com li va ensenyar la seva mare:

Posem a la cassola ceba, tomàquet i all trossejats, juntament amb el tall que haurem salat prèviament. Tot en cru. Hi afegim un xic de llorer. Quan el conill i el pollastre comencen a enrossir, els remullem amb un gotet de vi. De tant en tant, fem una remenada i, després d’1 hora a foc lent, el rosti t ja estarà preparat per servir-lo.

Josep Blasco

Ja veieu doncs, que el Josep és un home voluntariós i amant de ser a la cuina. A la llar de l’Olivera ens ofe-reix els seus dons culinaris amb acti tud predisposada. Són gestos que ama-guen una gran creati vitat interior que mostra també a través dels mitjans plàsti cs. Els seus dits prims i delicats troben gust trencant papers de seda acolorits i fent pinzellades de formes misterioses. Si us ve de gust, un altre dia ja us les mostrarem...

Marina Benet

Page 13: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

13

La protagonistaRaquel Estaban CuatrecasesEls companys li pregunten:

-Des de quan estàs al taller?Vaig venir el setembre del 2009, fa molt temps!

-On vius?A Malgrat de Mar, a casa de la iaia, amb la meva mare.

-Què fas al taller?El que més m’agrada és fer coses noves cada dia. El teatre amb la Merche m’agrada molt.

-T’agrada llegir?Si, m’agrada llegir la bíblia sempre que puc.

-Quin és el teu plat preferit?Els macarrons i les patates fregides, la sopa no. I també els pasti ssos.

-Quina música t’agrada més?La música m’agrada molt i m’agrada posar-la molt alta. Els Hombres G i tota la música moderna.

-Estàs contenta amb els teus companys?Si, molt. Sobre tot amb en Miguel i en Manuel i amb tots els monitors.

ANNA: És molt simpàti ca, però a vega-des em vol tallar els cabells!JULIA: Le gusta mucho bailar y la fi es-ta. Y dibuja muy bien.!PILAR: És molt xerraire i molt bona amiga.GEMMA: Es buena persona, se porta bien y siempre hace regalos, pero a ve-ces me hace enfadar un poco.JUANA: Le gusta mucho hablar de chi-cos. Tiene mucho carácter y es muy creati va.

Page 14: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

14

Testimoni: Laura Camíla seva experiència com a jutgessa de pau de Moià

Quan em van demanar de poder fer una aportació a la revista, explicant la meva ex-periència com a Jutgessa de Pau de Moià, vaig dubtar pensant què podria tenir d’in-teressant per a la revista la meva aporta-ció, quina relació s’hi podria trobar.

Després de meditar-ho, me’n vaig ado-nar del que m’ha ajudat en la meva feina com a Jutgessa de Pau el fet d’haver es-tat treballant un munt d’anys a l’associació Rusc i Avets, i de comparti r moltes hores amb gent molt diversa - en el senti t més ampli de la paraula. Com possiblement sabeu, la feina de Jutgessa de pau –que no és una feina en sí mateixa, sinó més aviat un servei- es po-dria resumir en poques paraules, tal com especifi quen les competències establertes per la llei –judicis de faltes, conciliacions, registre civil, que inclou casaments civils…

Però aquí ve una part força interessant: als pobles, la nostra fi gura és vista com una persona que pot intercedir en els proble-mes veïnals, en els de relació, en els con-fl ictes creats per peti tes faltes,... I aquí és on intentem fer de mediadors, fer de pont, per aconseguir arribar a acords, ajudant a resoldre els confl ictes de manera pacífi ca i amistosa, tot evitant d’acudir a les denún-cies que podrien acabar als jutjats i que,

molt sovint, malmeten la bona convivèn-cia i veïnatge. I aquí és on la nostra feina és més grati fi cant.

Per això dic que em va anar molt bé aprendre de la resolució dels problemes en una comunitat de vida com Els Avets, on les coses es parlen molt, el diàleg és bàsic, i els confl ictes quoti dians s’han de resoldre, trobant una sorti da vàlida en-tre les parts implicades.

És impressionant la quanti tat de peti ts confl ictes que es generen tot sovint i difi -culten la nostra convivència, però, si som capaços de resoldre’ls d’una manera rao-nada, en sorti m doblement benefi ciats.

Val a dir que la resolució de confl ictes no sempre dóna els fruits que desitjaríem, no sempre arribem a acords, però el sol fet d’intentar-ho,

ja val la pena.

La Laura Camí ha acabat aquest passat gener el seu servei com a Jutgessa de Pau de Moià. Ens dóna a conèixer aquí la seva experiència en aquest càrrec i com, molts anys a la comunitat Els Avets, l’han ajudat a dur a terme aquesta tasca.

Page 15: Revista nº 26

Comunitats de l’Arca de Catalunya

15

El racó d‛en Picanyol

Com potser sabeu, hi ha sempre un Jutge de pau i un Jutge de pau substi tut –jo vaig comparti r càrrec amb el Jordi Guinart. A mitjans de gener d’aquest any es va acabar el nostre mandat i es va nomenar en Josep Armadans com a jutge de pau i en Sebasti à Padrisa com a jutge de pau substi tut.

Bé doncs, aquesta ha estat la meva experiència com a Jutgessa de Pau. Gràcies per deixar-me comparti r-la amb tots vosaltres.

Laura Camí

Page 16: Revista nº 26

“Hi han dos elements essencials que poden donar senti t a la vida: ser un mateix i estar

obert als altres” Jean Vanier